Informe - Àrea metropolitana de Barcelona

Transcrição

20
08
Dades ambientals metropolitanes
0
Cicle de l’aigua
Prevenció i gestió dels residus
Foment de la sostenibilitat
Traduccions
1
2
3
4
5 Salutació
7 L’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
11 0. Fonts de subministrament
15 2. Utilització municipal d’aigua
18 5. Reutilització
12 1. Subministrament en baixa
1.1. Companyies de subministrament
1.2. Balanç hídric del subministrament en
l’ambit de l’àrea metropolitana de
Barcelona
Rendiment
1.3. Consum i facturació
1.4. Usuaris per tipologia d’ús
1.5. Aforaments
freàtica
15 3. Actuacions dutes a terme a
causa de la sequera
16 4. Sanejament
18 6. Prevenció d’inundacions
6.1. Pla Director d’Aigües Pluvials
(PDAP)
6.2. Manteniment de rieres
71 Programa Metropolità de Gestió
77 3. Valorització i disposició finalista
3.1. Valorització
Vidre
Paper i cartró
Envasos: les plantes de triatge
Matèria orgànica: els ecoparcs i les
plantes de compostatge
Voluminosos
Residus de deixalleries
Residus de procedència no metropolitana
Pretractament de RESTA
3.2. Disposició finalista
Valorització energètica
Transferència de RESTA a deposició
controlada
Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan
(clausurat)
de Residus Municipals (PMGRM)
72 0. La generació de residus
72 1. Prevenció
74 2. Recollides
2.1. Fraccions bàsiques
Vidre
Paper i cartró
Envasos lleugers
Matèria orgànica
2.2. Altres fraccions
Voluminosos
Recollides específiques
Deixalleries
Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)
137 1. Educació ambiental
1.1. El programa d’activitats d’educació
ambiental “Compartim un futur”
1.2. Participació en el programa
d’activitats d’educació ambiental
Compartim un futur 2008
Instal·lacions visitades
Tipus de visitants segons el nivell
educatiu i el públic objectiu
Procedència dels visitants
Activitats a l’aula
Xerrades informatives per a adults
4.1.
4.2.
4.3.
4.4.
Cabal d’aigua tractada
Càrrega contaminant
Tractament de fangs i altres residus
Col·lectors
141 2. Relacions instuticionals
2.1. Visites institucionals
2.2. Atenció als mitjans
142 3. Difusió de publicacions i aten-
ció al ciutadà
143 4. Jornades, congressos i seminaris ambientals
144 5. Gestió Ambiental
5.1. Pla de Sostenibilitat
5.2. Sistema de gestió ambiental
170 Español
187 English
204 Français
[3]
20 7. Inspecció i control ambiental
21 8. Laboratori
23 Gràfics i taules
3.3. Fluxos secundaris
Valorització material secundària
Restauració amb rebuig embalat
Prova pilot d’utilització de la fracció
rebuig com a combustible alternatiu
en cimenteres
Deposició de rebuig no embalat
84 4. Balanç global
4.1. Recollida segregada
4.2. Valorització material i energètica
4.3. Disposició de la RESTA
4.4. Resultats globals en l’àmbit
metropolità
148 6. Campanya “Anar a la deixalle-
ria té premi”
148 7. Campanya de foment de la
recollida selectiva d’envasos
149 8. La pàgina web institucional:
www.amb.cat/emma/inici
150 9. El butlletí informatiu
0
Francesc
Narváez Pazos
President
de l'Entitat
del Medi Ambient
Salutació
Un any més, teniu a les vostre mans i/o a les vostres pantalles, un exemplar del llibre Dades ambientals
metropolitanes, concretament el cinquè d’una col·lecció iniciada l’any 2003.
En aquesta ocasió, hi trobareu informació sobre les dades de consum d’aigua durant la sequera, moment en el
qual els ciutadans i ciutadanes metropolitans han reduït el consum fins a un nivell record de 109,96 l/hab i dia, el
que significa una reducció de quasi bé 5 litres/dia respecte a l’any 2007.
També destaca la disminució de la producció de residus per càpita, assolint un nivell de 1,42 kg./ persona i dia, i
trencant la tendència a l’alça dels últims anys. En els propers anys caldrà reforçar aquest canvi tal i com ja s’ha
previst en els treballs de redacció del nou PMGRM 2009-2016 iniciats aquest any 2008.
Finalment, també vull destacar altres tasques que realitza l’EMA-AMB que tot i no poder traduir en xifres resulten
clau en la consecució dels nostres objectius. Així doncs, vull fer esment de la consolidació del programa de
prevenció de residus, del programa d’educació ambiental i de l’aplicació de criteris ambientals en la gestió diària
de l’EMA-AMB, aspecte que esperem s’estengui a empreses contractistes i ajuntaments.
Espero que un any més, aquesta publicació us resulti d’interès i us sigui de la màxima utilitat.
[5]
Acrònims
ACA: Agència Catalana de l’Aigua
AEAS: Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento
AGBAR: Aguas de Barcelona
AICSA: Aigües de Castellbisbal S.A.
AMB: Àrea Metropolitana de Barcelona
APSA: Aigües del Prat S.A.
ARC: Agència de Residus de Catalunya
CASSA: Companyia d’Aigües de Sabadell
CCAE: Codi Català d’Activitats Econòmiques
CONFAVC: Confederació d’Associacions de veïns i veïnes de Catalunya
CUADLL: Comunitat d’Usuaris del Delta de Llobregat
DC: Dipòsit controlat
DSU: Descàrregues del Sistema Unitari
EAC: Entitat Ambiental de Control
ECOEMBES: Ecoembalajes España, S.A.
EDAR: Estació Depuradora d’Aigües Residuals
EMAS: Eco-management and audit Scheme
EMA: Entitat del Medi Ambient, nom amb que es coneix amb l’EMSHTR
EMA-AMB: Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
EMSHTR: Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus
EMSSA: Empresa Metropolitana de Sanejament, S.A.
ENAC: Entidad Nacional de Acreditación y Control
FIRM: Fracció Inorgànica dels Residus Municipals
FV: Fracció Vegetal
GS: Generadors Singulars
GP: Grans Productors
MMAMB: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
MO: Matèria Orgànica
MOR: Matèria Orgànica Residual
PDAP: Pla Director d’Aigües Pluvials
PMGRM: Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals
PROGREMIC: Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya
RAEE: Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics
RM: Residu Municipal
RS: Recollida Selectiva
RV: Residus a Valorització
RVOL: Residus Voluminosos
SABEMSA: Servei d’aigües de Barberà, empresa municipal S.A.
SEMESA: Selectives Metropolitanes, S.A.
SGAB: Societat General Aigües de Barcelona
SIG: Sistema Integrat de Gestió
SOREA: Sociedad Regional (Grup AGBAR)
TERSA: Tractament i Selecció de Residus, S.A.
TMTR: Taxa Metropolitana de Tractament i Deposició de Residus
UTE: Unió temporal d’empreses
VM: Valorització material
VME: Valorització material estimada
Castellbisbal
Badia
del Vallès
St. Andreu
de la Barca
Barberà
del Vallès
Pallejà
Gavà
Castelldefels
St. Boi de
Llobregat
Ripollet
Montcada
i Reixac
St. Feliu
de Llobregat
Torrelles
de Llobregat Sta. Coloma
St. Just Desvern
de Cervelló
St. Joan
Despí
Begues
Cerdanyola
del Vallès
Molins
de Rei
St. Vicenç
dels Horts
St. Climent
de Llobregat
St. Cugat
del Vallès
El Papiol
Sta. Coloma
de Gramenet
Tiana
Badalona
Barcelona
Montgat
St. Adrià
de Besòs
L’Hospitalet
de Llobregat
Viladecans
Esplugues
de Llobregat
El Prat
de Llobregat
Cornellà
de Llobregat
L’Entitat del Medi Ambient
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
L’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del
Tractament de Residus (EMSHTR), habitualment
coneguda com a Entitat del Medi Ambient de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona (EMA-AMB), és una entitat
local creada per la Llei catalana 7/1987, de 4 d’abril.
En l’àmbit territorial de l’EMA-AMB, s’hi inclouen els
municipis de Badalona, Badia del Vallès, Barberà del
Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels,
Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, el Papiol,
el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà,
l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i
Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet, Sant Adrià de Besòs,
Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant
Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu
de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern,
Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló,
Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de
Llobregat i Viladecans.
La Llei 7/1987, de creació de l’Entitat del Medi
Ambient, li atribueix competències en matèria d’obres
hidràuliques i abastament d’aigua potable, de
sanejament i evacuació d’aigües residuals, de
tractament i aprofitament de residus municipals, i de
coordinació dels serveis municipals corresponents.
[7]
1
Cicle de l’aigua
[9]
0. Fonts de subministrament
Durant l’any 2008 ha continuat la situació d’escassetat de recursos hídrics iniciada l’any precedent. El període 2006-2007 de sequera s’ha considerat com una època seca equiparable
al període 1989-1990.
Així doncs, durant l’any 2008 continua en vigor el Decret 257/07, que prorroga el Decret
84/2007, en el qual s’adopten les mesures excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics a Catalunya (Decret de sequera) i, per tant, estableix les actuacions que es poden dur a terme quant a subministrament d’aigua en funció del nivell d’aigua
embassada, la meteorologia i el nivell d’aigua en els aqüífers.
El 31 de març s’han assolit valors mínims molt crítics. Concretament, s’ha arribat a un 20,37%
de nivell embassat, equivalent a 124,68 hm3, un valor molt proper als 122 hm3 establert pel
Decret per a entrar en situació d’emergència, moment a partir del qual s’haurien pres mesures
amb més impacte per a assegurar les dotacions domiciliàries que s’establien en el decret de
sequera esmentat.
Les pluges dels mesos d’abril i maig, però, marquen un punt d’inflexió i contribueixen a millorar notablement el nivell d’aigua als embassaments. Tot i la millora en els nivells embassats,
s’ha continuat mantenint el nivell d’excepcionalitat II fins al desembre com a mesura de precaució.
A finals d’any, malgrat el bon nivell d’aigua embassada al sistema Ter-Llobregat, encara ha
continuat en vigor el Decret, atès que algunes de les conques es troben en estat d’alerta. Ara
bé, aquestes no han influït directament en el sistema metropolità.
En aquest context de sequera, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha encarregat a l’EMAAMB, com a administració competent del servei de subministrament d’aigua domiciliària, l’execució per via d’emergència d’un seguit d’obres de recuperació d’aigua del freàtic, concretament, als municipis de Barberà del Vallès, Castellbisbal, el Prat de Llobregat, Molins de Rei i
Sant Vicenç dels Horts.
Pel que fa als recursos d’aigua subterranis, s’han seguit utilitzant els procedents dels aqüífers
del Delta del Llobregat, del Pla de Barcelona i del riu Besòs.
Finalment, destaca l’aportació extraordinària d’aigua potable en vaixells procedents del port de
Tarragona i de Marsella. Es tracta d’una mesura extraordinària establerta pel Govern de la
Generalitat per a fer front a l’escassetat de recursos hídrics existents en el nostre territori per
a abastir la població.
[11]
Pàg. 25-27
Figura 0
Evolució 1982-2008 dels nivells
d’embassaments. Sistema TerLlobregat
Figura 1
Evolució embassaments
2007-2008. Situació de sequera
Figura 2
Procedència de l’aigua abastida a
l’EMA-AMB gestionada per les
companyies subministradores (hm3)
Enguany s’ha fet un recull de les dades metropolitanes més rellevants dels darrers
quinze anys per donar resposta a la demanda d’alguns centres de recerca, alhora que
es disposa d’un horitzó temporal més ampli per a estudiar l’evolució del servei.
Les dades representades són fruit d’un acurat seguiment dut a terme per l’EMA-AMB i
per les companyies subministradores existents des de l’any 1994. Les companyies subministradores a les quals s’han sol·licitat dades són les mateixes que les actuals; és a
dir, set companyies subministradores del servei en baixa i una companyia en alta
(ATLL).
1. Subministrament en baixa
Pàg. 28-29
Figura 3
Companyies de subministrament a
l’EMA-AMB
Set companyies subministradores, majoritàriament en règim de concessió administrativa, són
les responsables de prestar servei en l’àmbit metropolità.
Figura 4
Xarxa principal de transport d’aigua
a l’EMA-AMB
L’EMA-AMB regula la qualitat del servei, la tarifa de subministrament i les inversions que
aquestes empreses realitzen. Entre les companyies també hi ha operacions de compravenda.
1.2. Balanç hídric del subministrament en l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona
Pàg. 30
Taula 0
Procedència de l’aigua a l’EMA-AMB
Figura 5
Fonts de subministrament.
Comparativa 2007-2008
L’any 2008 s’ha invertit la tendència viscuda en anys anteriors i el volum d’aigua procedent
del riu Ter ha estat menor al procedent del riu Llobregat. Aquest fet és conseqüència de l’acurada gestió dels embassaments duta a terme per l’ACA durant el període de sequera per
tal de preservar al màxim el riu Ter, més perjudicat per la sequera que el Llobregat. Així doncs,
un 54,9% del volum procedeix del Llobregat (105,7 hm3), mentre que el 45,1% restant procedeix del Ter (86,9 hm3).
El volum total d’aigua entrant a la xarxa metropolitana també ha estat menor, fruit de la mateixa situació de sequera però també de l’actuació responsable dels ciutadans, que n’han disminuït l’ús fins a un 9% respecte al 2007, de manera que s’ha assolit un valor final de 239 hm3
anuals.
1S’entén per cabal de sortida el registrat als
usuaris i el venut a fora de la xarxa. D’altra
banda, s’entén per cabal d’entrada aquell que
entra a la xarxa i que pot ser superficial, subterrani o per compra a una altra companyia.
Fent referència a la distribució de recursos hídrics, el percentatge majoritari se l’enduu l’aigua
superficial, amb un 80,6%, mentre que el subterrani es manté en un 19,2%. Com a fet característic de l’any 2008, s’ha de fer menció del 0,2% d’aigua procedent de vaixells. Si bé aquesta quantitat és menor, cal citar-la, ja que ha estat una de les fonts de subministrament alternatives utilitzades en l’època de sequera.
[12]
Pàg. 30-31
Tal com mostra l’evolució, es comprova com a grans trets el consum d’aigua procedent
del riu Ter és en general major al procedent del riu Llobregat (amb excepció dels anys
2001, 2004 i 2008).
Si s’analitza la relació entre fonts d’origen superficial i subterrani, les fonts subterrànies
no han arribat a superar mai el 20% del total. En els darrers anys, però, hi ha hagut un
augment d’ús de recursos subterranis, ja que s’ha passat de l’11% el 2004 al 19% el
2008.
Taula 1
Procedència de fonts de subministrament 1994-2008
Figura 6
Procedència de les fonts de subministrament 1994-2008
Pàg. 32
1.2.1. Rendiment
Pel que fa al rendiment, establert en termes de relació existent entre els cabals de sortida1 i
d’entrada al sistema, entenent com a sistema el conjunt dels trenta-tres municipis metropolitans, s’ha obtingut un valor del rendiment de la xarxa del 81,3%, un 3,25% major que l’any
anterior.
L’històric mostra com a partir del 2002 hi ha una millora progressiva en l’evolució del
rendiment, fins al punt d’assolir el valor més òptim el 2008, que ha estat motivada principalment per la millora de la xarxa de distribució, tant per la sectorització com per la
detecció de fuites per a prevenir pèrdues en la xarxa.
Figura 7
Rendiment
Pàg. 32-33
Taula 2
Evolució del rendiment 1994-2008
Figura 8
Evolució dels cabals i rendiments
1994-2008
Pàg. 34-43
L’any 2008 ha tingut lloc una davallada important del consum domèstic facturat d’aigua: s’ha
passat de 113,79 l/hab. i dia el 2007 a 109,96 l/hab. i dia el 2008. Com ja s’ha comentat, el
principal motiu ha estat la greu sequera viscuda, que, juntament amb la racionalització del
consum, ha fet que el consum domèstic disminueixi un 3,3% respecte del 2007. En referència
a la variació del consum domèstic vers la mitjana calculada per als darrers cinc anys, Begues
destaca com a municipi amb una disminució major de consum, seguit de Pallejà i Sant Cugat
del Vallès. Per contra, el municipi on s’ha produït una disminució menor de consum domèstic
ha estat Badia del Vallès, seguit dels municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet.
Al concepte de consum facturat, és a dir, cobrat per la companyia subministradora, s’hi pot
afegir el concepte de consum registrat pel sistema de mesura. El fet que existeixi una
diferència entre consum facturat i registrat és motivat principalment pel sistema tarifari aplicat. Així doncs, en l’àmbit metropolità s’ha facturat un total de 188,9 hm3, respecte als
190,9 hm3 registrats amb sistemes de mesura.
En xifres totals, incloent-hi els consums domèstic, no domèstic i municipal, s’ha passat de
registrar 200,7 hm3 el 2007, a 190,9 hm3 el 2008 (un 4,9% menys).
Taula 3
Aigua registrada per usos (milers en
m3). Variació 2007-2008
Figura 9
Aigua registrada. Comparativa
2007-2008
Taula 4
Consum domèstic per municipi.
Figura 10
Evolució del consum domèstic
2003-2008
Figura 11
Consum domèstic per habitant i dia.
Taula 5
Aigua facturada 2008
Figura 12
Distribució del volum d’aigua facturada per municipis
Figura 13
Relació d’aigua facturada per companyies
[13]
La tipologia de consum que ha experimentat un descens més gran ha estat la municipal, que
ha passat de 13,1 hm3 registrats el 2007 a 9,1 hm3 el 2008 (un 30,7% menys), a causa en
part de la substitució d’aigua de xarxa per freàtica, la qual cosa ha provocat la disminució del
consum d’aigua de xarxa i l’augment d’aigua freàtica.
Pàg. 44-45
Taula 6
1994-2008 (l/hab. i dia)
Figura 14
1994-2008
Pàg. 45-46
Taula 7
Nombre d’usuaris per tipologia d’ús
Figura 15
Pàg. 47-48
Taula 8
Evolució nombre d’abonats
1994-2008
Pàg. 49-50
Pel que fa a l’anàlisi històrica, cal destacar, però, que no és fins a l’any 1998 que no hi
ha un padró continu anual. Fins aleshores, les dades procedents de l’Institut
d’Estadística de Catalunya eren estimades en funció de les dades lliurades pels ajuntaments.
Segons l’evolució, es passa d’un consum domèstic estimat de 121,44 l/hab. i dia el
1994 a 109,96 l/hab. i dia el 2008. En la figura 14 es pot veure clarament l’estalvi dut
a terme pels usuaris en els darrers anys, sobretot des de l’any 2005, moment en què
s’han viscut dues sequeres consecutives.
El nombre total d’usuaris l’any 2008 ha estat d’1.513.143. La relació entre tipus d’usuaris
segueix essent la mateixa que en anys anteriors: un 86% dels usuaris són domèstics, un
13% no domèstics i un 1% municipals.
L’evolució històrica demostra com el percentatge de tipus d’usuaris municipals no presenta variacions en el transcurs dels anys: es manté un valor inferior a l’1% en aquesta
tipologia d’usuari. Pel que fa als usuaris domèstics, en els darrers anys hi ha hagut una
tendència a la baixa, ja que s’ha passat del 89% al 86%, compensada per l’augment
dels usos no domèstics.
1.5. Aforaments
Taula 9
Nombre d’usuaris per tipologia de
subministrament
Atenent la divisió dels usuaris en funció del tipus de subministrament, hi ha els subministraments d’aigua directa mitjançant comptador i els subministraments mitjançant aforament.
Figura 16
Evolució dels aforaments
2003-2008
Es preveu que aquests darrers es vagin retirant, ja que, d’una banda, comporten la pèrdua
d’aigua que no s’utilitza i, de l’altra, presenten un grau de perillositat pel que fa a la garantia
de potabilitat. La impossibilitat de garantir la potabilitat de l’aigua es deu principalment al fet
que els aforaments estan associats a instal·lacions antigues on s’emmagatzema l’aigua sense
control per part del subministrador, cosa que pot afectar la qualitat de l’aigua de sortida a l’aixeta del consumidor.
Enguany s’han computat 6.186 aforaments. En referència al grau de disminució, s’obté un
valor de 8,7%, molt similar al dels anys anteriors, on la tendència d’eliminació es troba entre el
12% i el 9,6%.
[14]
Pàg. 50-51
L’evolució històrica mostra com aquests darrers anys els aforaments han disminuït. La
proporció de subministraments per aforament en relació amb el subministrament amb
aigua directa ha disminuït de l’1,5 % el 1994 al 0,41% el 2008.
Taula 10
Nombre d’usuaris per tipologia de
subministrament 1994-2008
Figura 17
Evolució dels aforaments
1994-2008
2. Utilització municipal d’aigua freàtica
En l’àmbit metropolità, durant l’any 2008 hi ha hagut vint-i-tres municipis que, en major o
menor grau, han utilitzat l’aigua del nivell freàtic. Els principals usos segueixen sent el reg de
parcs i jardins i la neteja de carrers. El valor total assolit ha estat de 2,5 hm3/any.
Respecte de l’any 2007, hi ha hagut un augment important en l’ús d’aquesta aigua, concretament en un 87,3%, de manera que el nombre de punts de captació ha passat de 58 el 2007
a 71 el 2008.
Pàg. 52-53
Taula 11
Evolució per municipis del consum
d’aigua del freàtic per a usos municipals no potables
Figura 18
Evolució del consum metropolità
d’aigua freàtica per a usos municipals
Figura 19
Distribució d’aigua freàtica municipal
per usos (milers de m3)
3. Actuacions dutes a terme a causa de
la sequera
Arran de l’extrema situació de sequera, l’EMA-AMB, com a administració competent del servei
de subministrament d’aigua domiciliària, amb la col·laboració de l’ACA, ha portat a terme tot
un seguit d’obres per via d’emergència. En totes elles, l’EMA-AMB actua com a promotor de
l’obra i les diferents companyies subministradores del servei del municipi on es duen a terme
les obres han estat les encarregades de la seva execució. En total s’han executat cinc projectes, amb una inversió total de 6.494.103 € (IVA no inclòs) i un cabal previst a recuperar de
1.750 m3/hora.
Barberà del Vallès
Recuperació de recursos subterranis dels pous de l’aqüífer del riu Ripoll al terme municipal
de Barberà del Vallès. Constructor: Serveis i Aigües de Barberà Empresa Municipal SA
(SABEMSA). S’han recuperat els pous Nicolàs i Maria Feliu i s’ha construït un nou pou.
Paral·lelament, s’ha construït una planta de tractament amb desgasificació per a eliminar components orgànics clorats i una línia per a eliminar arsènic, ferro i manganès per via fisicoquímica. La planta podrà tractar 250 m3/hora. El cost de l’obra ha estat d’1.649.551 €.
Recuperació de recursos subterranis dels pous de la cubeta de Sant Andreu de la Barca a
Castellbisbal. Constructor: Aigües de Castellbisbal SA (AICSA). S’han recuperat set pous de
la cubeta. Ha estat necessari ampliar l’actual planta de tractament fins a 500 m3/hora per a
donar cabuda als nous cabals. El procés seguit a la planta consta d’una oxidació del ferro i
del manganès i filtració dels òxids produïts. El cost de l’obra ha estat d’1.028.407 €.
[15]
Construcció del pou número 16 d’aigües del Prat. Constructor: Aigües del Prat SA (APSA).
S’ha construït un pou nou (número 16) en substitució de l’actual número 7 afectat per les
obres de la L9 del metro. S’ha ubicat en el Polígon Mas Blau i ha calgut adaptar les
instal·lacions de portada d’aigua fins a l’estació de tractament d’aigua potable. S’ha dissenyat
per a impulsar un cabal de 250 m3/hora. El cost de l’obra ha estat de 483.833 €.
Recuperació de recursos subterranis del pou “l’Urgellet” de Molins de Rei. Contractista:
AQUALIA. S’ha posat en marxa el pou Urgellet, fins avui fora d’ús per problemes d’amoni,
ferro i manganès. També s’ha construït una planta de tractament per a poder tractar l’aigua. El
procés emprat ha estat de cicle combinat d’oxidació, floculació i filtració en continu amb
sorres i carbó actiu i cloració final. La capacitat de tractament és de 150 m3/hora. El cost de
l’obra ha estat d’1.221.173 €.
Sant Vicenç dels Horts
Recuperació de recursos subterranis del pou 4 de Sant Vicenç dels Horts. Constructor:
AQUALIA. S’ha recuperat el pou 4, que presentava problemes de ferro i manganès. S’ha
construït una planta de tractament amb una capacitat de 600 m3/h per a tractar les agües
del pou 4 i també les dels pous 1, 2 i 3. El tractament utilitzat és d’oxidació, floculació i cloració final. El cost final de l’obra ha estat de 2.644.309 €.
4. Sanejament
El Prat de Llobregat
4.1. Cabal d’aigua tractada
Pàg. 54-55
Taula 12
Estacions depuradores d’aigües
residuals a l’AMB. Dades bàsiques
Figura 20
Distribució de cabals per EDAR
Figura 21
Evolució del cabal d’aigua tractat
des de 1985
Taula 13
Energia consumida i energia cogenerada per EDAR 2008
L’Empresa Metropolitana de Sanejament SA (EMSSA), empresa pública de l’EMA-AMB, gestiona el servei de sanejament en alta a l’àrea metropolitana de Barcelona, explotant i mantenint totes les infraestructures en servei:
.
.
.
.
Xarxa de col·lectors en alta
Estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR)
Emissaris submarins
Estacions de bombeig
Com a actuacions més rellevants durant el 2008, destaquen:
- La remodelació de l’EDAR de Vallvidrera (ampliació amb el tractament de nitrificació i desnitrificació i filtració amb reactors de biomembranes).
- Remodelació i ampliació de l’EDAR de Sant Feliu de Llobregat (tractament terciari amb
reducció de nutrients).
- Inici de la remodelació i ampliació de l’EDAR de Gavà-Viladecans (tractament terciari).
[16]
En total, s’han tractat 280 milions de m3 d’aigües residuals, dels quals 131 milions de m3
corresponen a la planta del Besòs, 97 milions de m3 a la planta del Prat de Llobregat i 51
milions de m3 a la resta de depuradores. El cabal tractat ha estat un 1,4% superior al de
2007 degut a l’augment de la pluviometria en el segon semestre, però ha estat inferior al
cabal d’anys precedents, atès que la pluviometria dels anys 2007 i 2008 va ser més baixa
que en anys anteriors.
Dels 121 milions de kWh d’electricitat consumida a les depuradores i estacions elevadores
dels col·lectors, 5 milions de kWh han estat produïts per autogeneració i la resta han estat
comprats a la xarxa.
4.2. Càrrega contaminant
Pàg. 56
Des de 2006 totes les EDAR de la xarxa metropolitana apliquen un tractament biològic, gràcies al qual s’ha aconseguit eliminar una major quantitat de càrrega contaminant. Durant el
2008 les EDAR de Vallvidrera i Sant Feliu han incorporat els tractaments terciaris i de
nutrients, alhora que s’ha iniciat l’ampliació del tractament de l’EDAR de Gavà.
Una conseqüència directa d’aquesta millora és la bona qualitat de l’aigua de bany en el litoral
metropolità, que, en termes generals, s’ha mantingut en uns nivells molt bons i ha acomplert
els límits microbiològics establerts per la directiva d’aigües de bany.
4.3. Tractament de fangs i altres residus
Taula 14
Càrrega contaminant eliminada
2008
Figura 22
Evolució de la càrrega contaminant
eliminada 2003-2008
Pàg. 57-58
Les depuradores produeixen fangs i sorres, residus sòlids o escombraries barrejats amb l’aigua, que cal gestionar per tal de controlar el seu impacte ambiental.
Taula 15
Producció de fangs per EDAR
(Tones de matèria seca)
La quantitat total de fangs produïts durant el 2008 ha estat de 80.063 tones de matèria
seca. Aquesta quantitat és superior a la de 2007 (69.452 t) degut a l’augment de l’aigua
tractada.
Figura 23
Evolució de la producció de fangs
2003-2008
La destinació principal dels fangs ha estat l’aplicació com a adob agrícola amb compostatge
previ (74,5%), seguida de l’aplicació agrícola directa (17,5%), l’ús per a cimenteres (4,3%) i
l’assecatge extern (3,4%).
Figura 24
Disposició de fangs segons
destinació
Taula 16
Altres residus produïts per EDAR
(Tones)
4.4. Col·lectors
La principal infraestructura de què disposen les ciutats per a conduir les aigües residuals i les
avingudes d’aigua, regular-ne el cabal i reduir el risc d’inundacions associades a les pluges de
caràcter torrencial són els col·lectors i la xarxa de clavegueram.
L’actuació més destacada és la continuació de les obres dels col·lectors de Corbera de
Llobregat.
[17]
Pàg. 59
Figura 25
EDAR i principals col·lectors del
sistema de sanejament metropolità
Pàg. 60-61
Taula 17
Instal·lacions de reutilització i cabals
de disseny
Figura 26
Reutilització de l’aigua a l’àrea
metropolitana
Taula 18
Aigua reutilitzada a l’àrea metropolitana 2004-2008 (milers de m3)
5. Reutilització
La reutilització consisteix a donar nous usos a l’aigua una vegada s’ha tractat a les depuradores. És una alternativa de gran interès, ja que permet augmentar la disponibilitat d’aigua en un
territori com l’àrea metropolitana de Barcelona, on els recursos hídrics són limitats, gràcies a
l’alliberament d’aigua per a usos que requereixen una major qualitat. De fet, la quantitat d’aigua reutilitzada ha augmentat degut al període de sequera de manera molt significativa, ja
que ha passat de 20 hm3 el 2007 a 33 hm3 durant el 2008.
Des de fa anys, les depuradores metropolitanes realitzen l’anomenada “reutilització indirecta”,
que consisteix a retornar aigua al medi en condicions adequades, de manera que es contribueix al manteniment de cabals, zones humides, etc.
Tanmateix, la reutilització indirecta conviu cada vegada més amb pràctiques de reutilització
directa o planificada, ja que l’aigua regenerada es torna a introduir en el cicle per a donar-li
un nou ús.
6. Prevenció d’inundacions
6.1. Pla Director d’Aigües Pluvials (PDAP)
Durant l’any 2008 s’han iniciat i continuat les actuacions previstes al Pla Director d’Aigües
Pluvials a l’àmbit de l’EMA-AMB (PDAP), tant pel que fa al projecte com a l’obra.
Bassa de Sant Llorenç. Tram inicial
d’endegament de la riera
Quant al contracte-programa entre l’EMA-AMB i CLABSA, s’han executat els treballs previstos per al 2008 relatius al drenatge urbà d’acord amb les propostes incloses en el PDAP.
L’actuació més destacada de l’any 2008 correspon a les obres de la bassa de laminació de la
riera de Sant Llorenç (als municipis de Viladecans, Gavà i Sant Climent de Llobregat). El
2008, doncs, s’han finalitzat les obres d’aquesta bassa, la qual s’ha començat a explotar
durant l’últim trimestre de 2008.
Obres:
.
Bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç (termes municipals de Viladecans, Gavà i
Sant Climent de Llobregat).
.
Substitució del col·lector del carrer Sant Jordi (terme municipal d’Esplugues de Llobregat).
Bassa de Sant Llorenç. Obra de
derivació, col·lector i canal d’entrada
[18]
Estudis i projectes:
.
Projecte constructiu de bassa de retenció a la conca superior de la riera de la Salut (Sant
Feliu de Llobregat), en redacció.
.
Estudi per a la resolució dels problemes de drenatge pluvial en tres zones del centre urbà
de l’Hospitalet de Llobregat.
.
Estudi de solucions del drenatge pluvial de les conques interceptades pel Canal Industrial
Sedó (municipis de Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal).
.
Projecte constructiu del dipòsit antiDSU de La Bunyola i Aviació, fase 1, al Prat de
Llobregat.
.
Finalització de la redacció del projecte constructiu del dipòsit antiDSU de La Bunyola i
Aviació, fase 2, al Prat de Llobregat.
Aspecte general de la bassa de
laminació de la riera de Sant
Llorenç
Explotació:
.
Bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç (tramitació, encàrrec i inici del manteniment
i explotació).
6.2. Manteniment de rieres
L’EMA-AMB redacta un programa anual de neteja i manteniment de lleres del sistema de
desguàs d’aigües pluvials en el seu àmbit territorial, basat en les sol·licituds que fan els ajuntaments.
Durant el 2008 s’han dut a terme les tasques de manteniment i neteja de les lleres del sistema amb l’objectiu de mantenir la capacitat hidràulica i atenuar els danys que es puguin produir a causa dels negaments en casos de pluges torrencials o de gran intensitat.
Els treballs consisteixen en la retirada de material voluminós abocat en la llera, l’esbardissada
i trituració de vegetació invasora, el dragatge dels canals i la retirada de material arrossegat,
procedent de les parts altes de les rieres.
El Programa compta amb una assignació econòmica d’uns 750.000 euros anuals i permet
realitzar unes seixanta actuacions en total, prioritzant els eixos bàsics de desguàs del sistema
de pluvials.
[19]
Col·lector Sant Jordi. Cambra de
registre i d’accés intermèdia
Pàg. 62-66
Figura 27
Indústries inspeccionades, mostres
preses i paràmetres amb incompliment
Figura 28
Indústries segons el sector d’activitat
Figura 29
Distribució de sectors d’activitat en
cada sistema de sanejament
7. Inspecció i control ambiental
El Servei d’Inspecció i Control Ambiental desenvolupa des de 1988 actuacions de control
dels abocaments d’aigües residuals efectuats pels establiments industrials ubicats en l’àmbit
de l’àrea metropolitana de Barcelona.
La regulació de la contaminació en origen, mitjançant la regulació i la fixació de límits, té per
objectiu prevenir la contaminació i minimitzar els impactes ambientals dels abocaments en el
medi natural i en els sistemes de sanejament metropolitans. La finalitat és protegir la conca
receptora, eliminant qualsevol efecte tòxic, ja sigui crònic o agut, tant per a les persones com
per al medi natural.
El Servei d’Inspecció disposa d’un cens de 6.195 activitats industrials. D’aquestes, 4.556 són
establiments actius, dels quals un 47% es consideren potencialment contaminants.
Les activitats industrials més implantades en el territori metropolità són: siderometal·lúrgia,
reparació de vehicles i benzineres, química, paper i alimentació. Analitzant aquesta distribució
en funció dels sistemes de sanejament, s’observa clarament que l’activitat siderometal·lúrgica
és la que hi predomina.
Al llarg de l’any 2008 s’han dut a terme 1.907 inspeccions, efectuades bàsicament sobre
1.167 indústries considerades potencialment contaminants. La planificació d’inspeccions
anual no comprèn la totalitat dels establiments censats que poden ser considerats potencialment contaminants, atès que s’han establert prioritats d’inspecció en funció del procés productiu, el sistema de depuració que utilitzen, la tipologia dels abocaments que generen, els
incompliments detectats anteriorment i d’altres prioritats establertes per l’Agència Catalana de
l’Aigua.
En les inspeccions efectuades aquest any s’han pres 998 mostres, en un 43% de les quals
s’ha detectat que hi havia incompliment. Tanmateix, s’ha d’esmentar que l’incompliment d’una
mostra indica que un o més dels paràmetres analitzats no compleixen amb els límits del
Reglament Metropolità, però que la resta dels paràmetres són correctes. També s’ha de
remarcar que s’han analitzat 24.719 paràmetres en la totalitat de les mostres i que, entre
aquests, el grau d’incompliment ha estat només d’un 3,8%.
Les EDAR metropolitanes han assumit els abocaments industrials efectuats per les indústries
ubicades en el territori i no hi ha hagut afectació al medi receptor.
[20]
Pàg. 67
8. Laboratori
El Laboratori de l’EMA du a terme anàlisis químiques i microbiològiques per als serveis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que ho requereixin. Així mateix, mitjançant una llista de preus
públics, ofereix els seus serveis a clients externs, com ara ajuntaments, entitats ambientals de
control (EAC) o particulars interessats.
L’any 2008 hi ha hagut un increment dels controls d’aigües residuals i de col·lectors en relació amb l’aplicació del Reglament Metropolità d’Abocament d’Aigües Residuals, així com de
les anàlisis d’aigües continentals i regenerades per al seu ús urbà, agrícola o ambiental. Altres
serveis realitzats consisteixen en l’anàlisi d’aigües, lixiviats, sòls o contaminants atmosfèrics
per al control d’instal·lacions de tractament de residus sòlids, la vigilància de la qualitat de les
platges, etc.
Pel que fa al sistema de gestió de qualitat, el laboratori ha mantingut l’acreditació ISO 17025
després de passar amb èxit una nova auditoria de l’Entidad Nacional de Acreditación (ENAC),
amb un augment significatiu dels paràmetres del Reglament Metropolità acreditats. En aquest
sentit, les millores aportades al sistema de gestió informàtica del laboratori permeten una
major fiabilitat i traçabilitat en tots els processos, així com la tramesa via electrònica dels
resultats als clients.
En total s’han dut a terme prop de 40.000 determinacions analítiques per a clients molt diversos en tot tipus de mostres ambientals: aigües residuals, superficials, de pous, lixiviats, sorres
de platja, sòls contaminats, residus sòlids i també de suports de captació de contaminants
atmosfèrics.
A les gràfiques adjuntes es mostra l’evolució del nombre d’anàlisis en relació amb els programes de vigilància del cicle de l’aigua i la distribució del nombre de mostres rebudes en funció
del client.
[21]
Figura 30
Evolució dels controls analítics relacionats amb el cicle de l’aigua
2001-2008
Figura 31
Nombre d’analítiques realitzades
segons el client
[22]
1
Gràfics i taules
CICLE DE L’AIGUA
Figura 0
Evolució 1982-2008 dels nivells d’embassaments. Sistema Ter-Llobregat
[25]
Figura 1
Evolució embassaments 2007-2008. Situació de sequera
[26]
Figura 2
Procedència de l’aigua abastida a l’EMA-AMB gestionada per les companyies subministradores (hm3)
[27]
Figura 3
Companyies de subministrament a l’EMA-AMB
[28]
Figura 4
Xarxa principal de transport d’aigua a l’EMA-AMB
Castellbisbal
Badia
del Vallès
St. Andreu
de la Barca
Barberà
del Vallès
El Papiol
Pallejà
Sta. Coloma
de Cervelló
St. Vicenç
dels Horts
St. Feliu
de Llobregat
St. Just
Desvern
Torrelles
de Llobregat
Begues
St. Cugat
Cerdanyola
del Vallès
del Vallès
Molins
de Rei
Ripollet
Montcada
i Reixac
Sta. Coloma
de Gramenet
Tiana
Barcelona
Badalona
Montgat
Gavà
St. Climent
de Llobregat
St. Adrià
de Besòs
St. Boi de
Llobregat
Castelldefels
Viladecans
El Prat
de Llobregat
L’Hospitalet
de Llobregat
Esplugues
de Llobregat
SGAB
SOREA (Grup AGBAR)
St. Joan
Despí
Cornellà
de Llobregat
AQUALIA
SABEMSA
APSA
AICSA
CASSA
ATLL
[29]
1.2. Balanç hídric del subministrament a l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Taula 0
Procedència de l’aigua a l’EMA-AMB
Taula 1
Procedència de fonts de subministrament 1994-2008
Figura 5
Fonts de subministrament. Comparativa 2007-2008
Figura 6
Procedència de les fonts de subministrament 1994-2008
[30]
[31]
1. Subministrament en baixa 1.2. Balanç hídric del subministrament a l’àmbit de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona 1.2.1 Rendiment
Figura 7
Rendiment
Taula 2
Evolució del rendiment 1994-2008
[32]
Figura 8
Evolució dels cabals i rendiments 1994-2008
[33]
Figura 9
Aigua registrada. Comparativa 2007-2008
[34]
1.3. Consum
Taula 3
Aigua registrada per usos (milers de m3). Variació 2007-2008
[35]
[36]
1.3. Consum
Taula 4
Consum domèstic per municipi. Comparativa 2003-2008
Figura 10
Evolució del consum domèstic 2003-2008
[37]
[38]
Figura 11
Consum domèstic per habitant i dia. Comparativa 2007-2008
[39]
Figura 12
Distribució del volum d’aigua facturada per municipis
[40]
1.3. Consum
Taula 5
Aigua facturada 2008
[41]
[42]
1.3. Consum
Figura 13
Relació d’aigua facturada per companyies
1.3. Consum
Taula 6
Evolució del consum domèstic 1994-2008 (l/hab. i dia)
Figura 14
Evolució del consum domèstic 1994-2008
Figura 15
[43]
[44]
[45]
Taula 7
[46]
Taula 8
Evolució nombre d’abonats 1994-2008
[47]
[48]
1.5. Aforaments
Taula 10
Nombre d’usuaris per tipologia de subministrament 1994-2008
Taula 9
Nombre d’usuaris per tipologia de subministrament
Figura 16
Evolució dels aforaments 2003-2008
Figura 17
Evolució aforaments
[50]
[49]
[51]
2. Utilització municipal d’aigua freàtica
Taula 11
Evolució per municipis del consum d'aigua del freàtic per a usos municipals no potables. (milers de m3)
[52]
Figura 18
Evolució del consum metropolità d'aigua freàtica per a usos municipals
Figura 19
Distribució d'aigua freàtica municipal per usos (milers m3)
[53]
4. Sanejament
4.1. Cabal d’aigua tractada
Taula 12
Estacions depuradores d’aigües residuals a l’AMB. Dades bàsiques
Figura 20
Distribució de cabals per EDAR
[54]
Figura 21
Evolució del cabal d’aigua tractat des de 1985
Taula 13
Energia consumida i energia cogenerada per EDAR 2008
[55]
4. Sanejament
4.2. Càrrega contaminant
Taula 14
Càrrega contaminant eliminada 2008
Figura 22
Evolució de la càrrega contaminant eliminada 2003-2008
[56]
4. Sanejament
Taula 15
Producció de fangs per EDAR (Tones de matèria seca)
Figura 23
Evolució de la producció de fangs 2003-2008
[57]
4. Sanejament
Figura 24
Disposició de fangs segons destinació
Taula 16
Altres residus produïts per EDAR (Tones)
[58]
4. Sanejament
4.4. Col·lectors
Figura 25
EDAR i principals col·lectors del sistema de sanejament metropolità
[59]
5. Reutilització
Taula 17
Instal·lacions de reutilització i cabals de disseny
Taula 18
Aigua reutilitzada a l’àrea metropolitana 2004-2008 (milers de m3)
[60]
Figura 26
Reutilització de l’aigua a l’àrea metropolitana
[61]
Figura 27
Indústries inspeccionades, mostres preses i paràmetres amb incompliment
[62]
Figura 28
Indústries segons sector d’activitat
Figura 29
Distribució de sectors d’activitat en cada sistema de sanejament
% d’Indústries sector del sistema Viladecans-Gavà
[63]
Figura 29
% d’Indústries segons sector del sistema Besòs
% d’Indústries segons sector del sistema Llobregat
[64]
% d’Indústries segons sector del sistema Montcada i Reixac
% d’Indústries segons sector del sistema Begues
[65]
Figura 29
% d’Indústries segons sector del sistema Sant Feliu de Llobregat
% d’Indústries segons sector d'altres sistemes
[66]
8. Laboratori
Figura 30
Evolució dels controls analítics relacionats amb el cicle de l’aigua 2001-2008
Figura 31
Nombre d’analítiques realitzades segons el client
[67]
2
Prevenció i gestió dels residus
[69]
70]
[70
Programa Metropolità de Gestió
de Residus Municipals (PMGRM)1
El 2008 ha estat el segon any de pròrroga del PMGRM i dels inicis de gran part del treball
per a elaborar el que serà el proper programa metropolità de residus, el PMGRM 20092016 (Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2016). Així doncs,
s’han creat quatre grups de treball, que són els que han de concretar les diferents línies
d’actuació del PMGRM:
- Grup 1 Polítiques de comunicació i prevenció
Subgrup 1.1 Polítiques de comunicació
Subgrup 1.2 Polítiques de prevenció
- Grup 2 Tècnic
- Grup 3 Economicofinancer
- Grup 4 Coordinació jurídica
Així mateix, tot i que segons l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya el PMGRM 2009-2016 no està sotmès al procediment d’avaluació
ambiental estratègica, l’EMA-AMB ha encarregat un informe ambiental a una consultora
especialitzada.
Es preveu que els treballs de redacció del nou PMGRM 2009-2016 finalitzin durant l’any
2009 i incloguin les principals línies de prevenció i gestió de residus per als propers sis
anys a l’àrea metropolitana de Barcelona en coherència amb el que establirà el PROGREMIC 2007-2012 (Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya).
Per tant, durant l’any 2008 s’ha continuat treballant en les línies establertes en el PMGRM
vigent considerant les reflexions que es van apuntar en la seva segona revisió i que han
permès l’actualització i pròrroga del PMGRM durant el 2008.
Web dels grups de treball del PMGRM
2009-2016.
[71]
1 Els acrònims usats en aquest capítol són els
habituals i recollits en la terminologia proposada
per l’ARC i l’EMSHTR, que es pot consultar tant
en els documents de revisió del PMGRM com
del PROGREMIC.
Pàg. 87-90
Taula 0
Generació de residus per municipi
respecte a la mitjana de l’EMA-AMB
Figura 0
Generació de residus respecte de
l’EMA-AMB
Taula 1
Evolució de la generació de residus
a l’EMA-AMB
0. La generació de residus
Durant el 2008 s’han generat 1.646.665 tones de residus municipals2, xifra que representa
un punt d’inflexió en la tendència a l’alça dels últims anys, amb un decrement del 0,90% respecte a l’1.661.692 tones generades el 2007. Aquest decrement encara és més destacat si
es considera que el nombre d’habitants de l’àrea metropolitana ha augmentat un 1,14% i que
tanmateix la generació per capita de residus ha passat d’1,46 kg/hab. i dia a 1,42 kg/hab. i
dia, que representa una disminució del 2,3%.
Figura 1
Evolució de la generació de residus
2000-2008
1. Prevenció
Pàg. 91-92
Taula 2
Volum de compostadors instal·lats.
compostadors per mil habitants i
municipi (litres)
Taula 3
Evolució del volum de compostadors
instal·lats 2006-2008 per 1.000 h.
Entre els primers objectius del PMGRM hi trobem els que fan referència a la prevenció dels
residus municipals, tant pel que fa a la quantitat com a la perillositat. Per tal de fer-los operatius, s’organitzen en quatre línies estratègiques:
1. Recerca d’acords voluntaris amb empreses, associacions i administracions.
2. Normatives pròpies dins de l’àmbit de competències de l’EMA.
3. Foment del canvi d’hàbits entre la població.
4. Participació en debats legislatius i socials.
Durant l’any 2008 s’ha treballat en diversos programes que tenen per objectiu final reduir la
quantitat de tones a tractar de forma industrial.
Destaquem la col·laboració amb cinc municipis metropolitans (Badia del Vallès, Cornellà de
Llobregat, Gavà, Montcada i Reixac i Sant Just Desvern), els quals s’han implicat molt directament en la millora dels residus de la gestió pròpia a tots els nivells i en l’obtenció de sistemes
de gestió ambiental.
Pel que fa al foment del canvi d’hàbits, s’ha treballat en dues direccions complementàries:
fomentar la reutilització de productes i evitar la generació de nous residus.
2 S’inclouen en la comptabilitat de residus
municipals els residus definits a la Llei de
residus 10/98, que comprèn residus procedents
de la neteja viària, zones verdes, àrees
recreatives i platges, etc
- Promoció de la reparació d’objectes i de mercats de segona mà: Millor que nou, 100%
vell (www.millorquenou.cat)
Per tal de donar una segona vida als objectes i evitar que es converteixin ràpidament en un
residu, s’han promocionat dues activitats comercials. D’una banda, la compra i venda d’objectes usats ajuda a trobar nous propietaris als objectes que ja no són útils en determinades
situacions i, d’altra banda, molts objectes es poden tornar a utilitzar només fent-hi petites
reparacions. La campanya s’ha batejat amb el nom Millor que nou, 100% vell. La idea es
difon a través de centres comercials, de la web (www.millorquenou.cat; millorquenou.blogspot.com) i d’un servei d’atenció telefònica que respon a les demandes dels particulars. El 20
d’abril es va fer una festa al carrer, la R-festa.
[72]
- Foment del consum immaterial: Idees amb Aefecte (www.ideesambefecte.cat)
Seguint una idea que es comença a estendre per Europa, l’EMA ha promocionat els regals
immaterials, com ara sessions d’esport, massatges, cursos, entrades a espectacles, etc.
L’activitat s’ha batejat amb el nom Idees amb Aefecte per expressar l’afecte que posem en el
regal i l’efecte positiu que aquesta decisió pot tenir sobre el medi ambient. La web i un
estand a fires i festes han estat molt útils per a explicar-nos-ho.
- Programa de compostatge domèstic
Amb el compostatge domèstic els residus orgànics es poden reciclar directament a les llars
on es generen, i així s’eviten les despeses de recollida, transport i gestió. El programa es va
iniciar l’octubre de 2004 i el mes de desembre de 2008 havien començat a gestionar la pròpia brossa orgànica 1.748 famílies de vint-i-quatre municipis. La majoria dels participants en
el projecte disposen de compostadors de jardí, excepte un 10% de les llars, que fan el compostatge amb vermicompostadors. Amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i de la
Universitat Politècnica de Catalunya s’ha desenvolupat un estudi comparatiu de deu models
de compostador de cara a trobar-ne els més eficients en cada situació.
A nivell d’Espanya, destaquem que l’Entitat ha format part del grup impulsor de la Red de
Entidades Locales por el Compostaje Doméstico y Comunitario, també coneguda com a
Composta en Red.
- Recerca de noves vies
Per tal d’estudiar les possibilitats de noves vies de prevenció, s’ha dut a terme un experiment
en què durant tres mesos quaranta famílies (vint de Sant Boi i vint de Barcelona) han pesat
els seus residus. En el segon mes, l’objectiu ha estat provar de reduir la pròpia bossa de deixalles. De mitjana, totes les famílies han reduït els residus que generen en un 16%; sembla,
doncs, que seria possible reduir una part dels residus millorant la selecció dels productes que
comprem i fent compost a casa.
En una altra direcció, amb la col·laboració de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials
(ICASS) i el Departament de Sanitat, s’ha dut a terme una prova pilot de reutilització de material sanitari en residències de gent gran.
Amb les universitats s’ha estudiat el cost d’interacció entre client i oferent de roba de segona
mà (Federico Demaria) i l’estalvi de residus lligat als mercats d’intercanvi (Diana Barreto). Així
mateix, s’ha organitzat un seminari interuniversitari de recerca en prevenció i s’han convocat
tres ajuts a la recerca per a treballs de final de carrera o màsters.
La major part d’aquestes activitats de prevenció han comptat amb el suport econòmic de
l’Agència de Residus de Catalunya. Com a fet rellevant del calendari, destaquem que durant el
mes de novembre s’ha realitzat la prova pilot de la Setmana Europea de la Prevenció de
Residus.
Els informes de la major part d’aquestes experiències es poden consultar a l’apartat de publicacions de l’Entitat.
[73]
Millor que nou, 100% vell
2. Recollides3
El primer objectiu de la recollida selectiva és separar i recuperar la màxima quantitat de materials, i el segon, disminuir tant com es pugui la quantitat de residus que s’han de sotmetre a
tractaments finalistes. A banda d’aquests objectius quantitatius, és evident que una recollida
en origen millor facilita la recuperació dels materials i redueix l’impacte ambiental de determinats residus que poden ser contaminants, tòxics i/o perillosos.
Pàg. 93-94
Taula 4
Recollida selectiva de vidre per
municipi
Figura 2
Evolució de la recollida selectiva de
vidre a l’AMB
Pàg. 95-98
Taula 5
Recollida selectiva de paper i cartró
per municipi
Figura 3
paper i cartró a l’AMB
Figura 4
Distribució del paper i cartró
segons la recollida al carrer (inclou
deixalleria) i comerç
Durant el 2008 s’ha assolit un índex de recollida selectiva del 33,07%, xifra que representa
un increment del 5,46%, gràcies a l’augment de les recollides selectives de les fraccions
bàsiques de vidre i d’envasos.
2.1.1. Vidre
La recollida selectiva de vidre ha arribat durant el 2008 a 53.786 tones, xifra que representa
un augment del 10,09% en relació amb el 2007; així doncs, s’ha mantingut la tendència alcista
de la recollida selectiva de vidre, amb increments superiors al 10% anual des de l’any 2002.
La ràtio de vidre recollit per habitant i any assoleix 17,01 kg, de manera que augmenta novament gairebé dos quilos per habitant respecte al 2007. El vidre recollit selectivament constitueix el 9,9% de les fraccions recollides selectivament.
2.1.2. Paper i cartró
Després de cinc anys de creixement continu, sembla que durant el 2008 la recollida selectiva
de paper i cartró s’ha estancat, ja que ha experimentat un augment de només el 0,08% del
total de tones recollides (107.122 tones); fins i tot s’ha produït una lleugera disminució de la
recollida per habitant i any, ja que ha passat de 34,24 kg a 33,38 kg.
A partir de la informació aportada per fonts municipals, s’estima que el percentatge de paper
procedent del comerç ha passat de constituir el 21,19% a ser el 16% del total de paper recollit.
Pàg. 99-101
Taula 6
Recollida selectiva d’envasos lleugers per municipi diferenciada en
contenidor groc i FIRM
Taula 7
Recollida selectiva d’envasos lleugers per municipi
Figura 5
Evolució de la recollida selectiva
d’envasos lleugers a l’AMB
El paper recollit selectivament (contenidors blaus, comerços i deixalleries ) constitueix el
19,7% de les fraccions recollides selectivament.
2.1.3. Envasos lleugers
Durant el 2008 s’han recollit 32.481 tones procedents de recollides mitjançant contenidors
específics d’envasos i 1.579 tones procedents del triatge de FIRM de la planta de Molins. Així
doncs, la recollida d’envasos lleugers ha augmentat en un 9,85% respecte del 2007. La producció total recollida per habitant i any ha estat de 10,77 kg, un nivell molt similar al de l’any
2007 (9,9 kg/hab. i any).
[74]
2.1.4. Matèria orgànica
Pàg. 102-104
El 2008 s’han recollit 133.638 tones de matèria orgànica d’origen domiciliari i comercial i
25.585 d’origen vegetal; en total, 159.223 tones de matèria orgànica, xifra que representa un
increment del 3,39% respecte de l’any 2007. Si es considera només la matèria orgànica d’origen domiciliari i comercial, es constata que es manté en un nivell molt similar al de l’any 2007
(42,27 kg/hab. i any el 2008 i 42,38 kg/hab. i any el 2007), probablement degut a l’estancament del desplegament de la recollida de matèria orgànica en els municipis de l’àmbit metropolità. Aquesta tendència s’hauria de revertir en anys propers, atès que les noves contractes
de neteja urbana i recollida de residus ja preveuen donar compliment a l’obligació de recollir
selectivament la fracció orgànica dels residus municipals.
Taula 8
Recollida selectiva de matèria orgànica per municipi diferenciada per
domicilis i residu vegetal
Taula 9
Recollida selectiva de matèria orgànica per municipi
Figura 6
Evolució de la matèria orgànica
domiciliària i de residus vegetals
2.2.1. Voluminosos
Pàg. 105-106
Com sempre, es consideren dins aquesta categoria els residus de dimensions considerables,
com ara parament de la llar, mobles i electrodomèstics, que s’incorporen a la recollida selectiva a partir de la informació facilitada pels ajuntaments sobre la recollida a la via pública, de
les dades de deixalleries i de les dades de dipòsits controlats. A més, des de 2005 l’EMA
compta amb la planta de tractament de voluminosos de Gavà.
Taula 10
Recollida de voluminosos per municipi
Figura 7
Evolució de la recollida de voluminosos
Des del punt de vista de la recollida es consideren una recollida segregada i, per tant, s’incorporen a l’índex de recollida selectiva.
L’any 2008 s’han recollit 87.729 tones de residus voluminosos, una quantitat superior a la de
2007 però que, de fet, no és directament comparable, atès que a partir de 2008 s’ha incorporat en la comptabilitat de la fracció de voluminosos la recollida en les deixalleries (21.718
tones el 2008).
Pàg. 107
2.2.2. Recollides específiques
La iniciativa privada i alguns ajuntaments promouen la recollida de diferents tipus de residus,
activitat que complementa les recollides realitzades mitjançant els circuits habituals.
Les característiques d’aquesta recollida comporten a l’Administració municipal i a la metropolitana un elevat grau de dificultat a l’hora de conèixer-ne l’abast. Sovint no hi ha cap punt de
relació entre aquests circuits de recollida i l’Administració municipal i, per tant, són dades difícilment contrastables. Tot i això, cada any s’intenta que se’n conegui millor el volum i
importància.
L’any 2008 s’hi inclouen les quantitats de recollides de materials com ara olis, piles, paper i
cartró d’altres recuperadors, voluminosos, tèxtil i calçat, fàrmacs i altres residus; en total,
42.843 tones.
[75]
Taula 11
Altres residus municipals amb recollides específiques
3 Totes les dades d’aquest apartat i dels apartats
següents s’expressen en tones i es refereixen a
l’any 2008, excepte quan es donen altres
especificacions.
4 En el cas de les recollides de paper cartró,
vidre, envasos de plàstic i metall, matalassos
i altres voluminosos, poda i piles, s’ha imputat la
quantitat en l’apartat de la respectiva fracció
selectiva.
Pàg. 108-112
2.2.3. Deixalleries
Taula 12
Total brut de residus recollits a deixalleries
Durant el 2008 ha finalitzat la construcció de la deixalleria de Sant Adrià de Besòs, la qual
completa el desplegament de la xarxa de deixalleries metropolitanes.
Taula 13
Total net de residus recollits a deixalleries (descomptant-ne el vidre,
el paper i cartró, els ERE, la fracció
vegetal, els matalassos, les piles, el
tèxtil i el rebuig)
Montgat fa ús de forma mancomunada de la deixalleria de Tiana, i Sant Joan Despí, de la deixalleria d’Esplugues.
Figura 8
residus a deixalleries
Figura 9
Mapa de deixalleries
Com a complement de la xarxa hi ha tres deixalleries mòbils. Aquest servei es du a terme mitjançant uns itineraris amb parades convenientment senyalitzades i seguint un calendari i un
horari establerts que es difonen a través de programes de comunicació. Durant el 2008 les
deixalleries mòbils han recollit 142 tones de residus, que s’han portat a la deixalleria de Gavà.
Altres municipis metropolitans han ampliat aquest servei amb les seves pròpies deixalleries
mòbils, com és el cas de Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Cornellà, el Prat de
Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès.
Així mateix, diversos municipis disposen de minideixalleries o deixalleries de barri —Barcelona,
Castellbisbal i Santa Coloma de Gramenet— i d’altres de “minipunts” de recollida —Sant Just
Desvern i Viladecans.
Finalment, s’ha dut a terme la prova pilot d’adequació de quatre deixalleries per a la recollida
de fibrociment per donar resposta a la necessitat d’alguns ciutadans i ciutadanes de desfer-se
d’aquest material, la comercialització del qual actualment està prohibida per la seva perillositat.
Els quatre mòduls es localitzen a les deixalleries de Badalona (Pomar), Barcelona (Punt Verd
de la Vall d’Hebron), Cerdanyola del Vallès i Gavà. El 3 de novembre de 2008 va entrar en
funcionament en fase de prova pilot el mòdul de la deixalleria de Cerdanyola del Vallès.
Tota la informació sobre la recollida de fibrociment es pot consultar a la pàgina web de
l’EMA-AMB, en l’apartat dedicat específicament a aquesta recollida:
http://www.amb.cat/web/emma/residus/recollida_municipal/altres/fibrociment
Díptic sobre el fibrociment
amb amiant
[76]
L’any 2008 s’han recollit mitjançant la xarxa de deixalleries metropolitanes 92.977 tones de
residus (un 1,27% més respecte a l’any anterior) i se n’han registrat 619.936. S’estima que
aproximadament un 31% de les entrades corresponen a usuaris “no particulars”, un nivell molt
similar al de 2007 (33%).
Si del total de residus recollits a deixalleries se’n descompten el paper i cartró, els ERE
(envasos i residus d’envasos de plàstic i metall), els envasos de vidre, la fusta, la fracció vegetal, les piles, el rebuig, els matalassos, el tèxtil i el vidre, ja computats a les fraccions selectives corresponents, el total de residus recollits a deixalleries és de 58.907 tones.
2.2.4. Residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE)
El 22 de desembre de 2007 es va signar el conveni marc de col·laboració entre l’Agència de
Residus de Catalunya i els sistemes integrats de gestió de RAEE. L’EMA es va adherir a
aquest conveni i hi té representació en la comissió de seguiment.
El conveni, d’acord amb la legislació vigent, concreta les responsabilitats pel que fa a la recollida, el tractament i el finançament dels RAEE procedents de llars particulars des del 13 d’agost de 2005.
Durant el 2008 s’han recollit mitjançant la xarxa de deixalleries metropolitanes i les deixalleries de barri de Barcelona un total de 3.496 tones de RAEE, xifra que representa un increment del 58% respecte de les 2.207 tones de l’any 2007, que han estat facturades pel sistema integrat de gestió OFIRAEE.
3. Valorització i disposició finalista
Pàg. 113-116
Taula 14
Entrades de residus a valorització
en plantes de tractament metropolitanes. (Tones)
3.1. Valorització
Taula 15
Sortides de materials de plantes de
tractament metropolitanes. (Tones)
3.1.1. Vidre
El vidre recollit pels sistemes metropolitans i municipals s’ha lliurat, sense cap manipulació
prèvia, a dos tractadors autoritzats: Santos Jorge, S.A. (Badalona, Badia del Vallès, Barberà
del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Bellaterra, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, el Papiol,
Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Santa Coloma de
Gramenet i Tiana) i Daniel Rosas, S.A. (Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cornellà de
Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant
Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de
Llobregat, Molins de Rei, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló,
Torrelles de Llobregat, Viladecans, Porta a Porta de Castelldefels, Porta a Porta de Viladecans,
[77]
5 Incloent-hi les deixalleries de Barcelona.
Porta a Porta de Sant Vicenç). Aquestes empreses separen els impropis i trituren el vidre, i
lliuren el material resultant a empreses fabricants de vidre.
La recuperació del vidre s’ha finançat mitjançant un conveni amb el sistema integrat de gestió
Ecovidrio.
El paper i cartró seleccionat i recollit es lliura a les plantes de fabricació de paper. Els ajuntaments de l’àrea metropolitana venen el paper i cartró a:
- Stora Enso Barcelona: Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Badia del
Vallès, Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels
Horts, Torrelles de Llobregat.
- Papeles Allende, S.L.: l’Hospitalet de Llobregat, Begues, Esplugues de Llobregat, el Prat de
Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Castelldefels, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de
Cervelló, Viladecans, Sant Joan Despí i Barcelona.
- Reciclatges Rodilla, S.L.: Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montgat.
- FCC-Ámbito: Cornellà de Llobregat, Montcada i Reixac, Ripollet, Sant Feliu de Llobregat.
- Joaquim Borràs: el Papiol.
- TMA: Sant Cugat del Vallès.
- ALPA: Tiana.
- CESPA: Barcelona.
- Vilar Vita: recollida comercial a Barcelona.
Les empreses compradores no papereres transfereixen el paper a les papereres un cop feta
la depuració dels impropis, de manera que augmenta el seu valor comercial.
3.1.3. Envasos: les plantes de triatge
Els envasos lleugers recollits separadament s’han lliurat sobretot a la planta de triatge de
Gavà-Viladecans, gestionada per SEMESA.
En aquesta planta se seleccionen diferents materials (PEAD, PEBD, PET, PVC, barreja de
plàstics, brics, alumini i ferralla, i també vidre i paper en percentatges menors), els quals s’envien als recicladors determinats per ECOEMBES. El rebuig de la planta es porta a dipòsits
controlats.
La planta ha tractat en total 23.561 tones. De manera complementària, s’han tractat a la
planta de la Zona Franca, operada per CLD, 3.051 tones, i a la planta de Sant Feliu de
Llobregat, operada per FCC-Ámbito, 5.869 tones.
[78]
Per altra banda, la fracció inorgànica o fracció seca del model Residu Mínim s’ha destinat a la
planta de triatge de Molins de Rei, propietat de l’EMSHTR i gestionada per Sufi, S.A.
La recuperació d’envasos lleugers s’ha finançat parcialment mitjançant el conveni amb el sistema integrat de gestió ECOEMBES.
Els tipus i les quantitats de materials recuperats en poden consultar a la taula 15.
3.1.4. Matèria orgànica: els ecoparcs i les plantes de compostatge
La matèria orgànica recollida separadament s’ha portat a:
.
Les plantes metropolitanes de Torrelles de Llobregat i de Sant Cugat del Vallès, que han
tractat 3.389 i 7.040 tones respectivament.
.
.
Castelldefels, que durant el seu últim any de funcionament ha tractat 18.188 tones.
Les plantes metropolitanes de tractament biomecànic (ecoparcs 1 i 2), on s’han tractat
120.259 tones de matèria orgànica de municipis metropolitans.
La quantitat de matèria orgànica tractada a plantes metropolitanes és substancialment superior a la quantitat recollida com a conseqüència dels residus de municipis no metropolitans
que reben tractament a plantes metropolitanes.
Als ecoparcs, la matèria orgànica, a més de ser compostada, també es tracta a la línia de
metanització; el resultat final del procés és l’obtenció de biogàs, que es converteix en energia
elèctrica. Així doncs, els ecoparcs permeten aprofitar encara més la matèria orgànica dels
residus, fins i tot la present en la fracció RESTA.
Durant l’any 2008 han finalitzat gran part de les obres de millora ambiental i tecnològica a
l’Ecoparc 1 i ha entrat en funcionament la digestió de la matèria orgànica. També cal destacar
l’entrada en funcionament dels quatre bioreactors de la fracció resta (BRS), uns equips que
redueixen de forma important la generació de rebuig.
Pel que fa a l’Ecoparc 2, s’han realitzat actuacions en els biofiltres per tal de millorar-ne el
rendiment i la durabilitat. També cal destacar la posada en funcionament del digestor 1 després de la seva reparació, i en el mes de novembre, l’inici de les obres d’ampliació de la depuradora.
El mes de maig la instal·lació ha obtingut les certificacions ISO 9001:2000 i ISO
14.001:2004, de sistemes de gestió de la qualitat i de gestió ambiental respectivament.
El tercer ecoparc, l’Ecoparc 3, durant el 2008 ha començat a funcionar a ple rendiment després del primer any de funcionament en fase de proves.
Els tipus i les quantitats de materials recuperats en poden consultar a la taula 15.
[79]
3.1.5. Voluminosos
Durant el 2008 la planta de classificació i trituració de fusta neta i residus voluminosos, de
Gavà-Viladecans (operada per TERSA), ha tractat 48.420 tones (fusta, matalassos, mobles,
RAEE, etc.).
Aquesta instal·lació permet tractar part dels voluminosos i de la fusta i actua com a centre de
magatzem temporal de RAEE de gran volum. Els residus tractats procedeixen principalment
de recollides de voluminosos a la via pública i a les deixalleries.
Els materials valoritzats durant el tractament són neveres, estelles de fusta, metalls fèrrics i
altres materials menors.
Els tipus i quantitats de materials recuperats en poden consultar a la taula 15.
Pàg. 117
Figura 10
Reciclatge i disposició dels residus
de deixalleria
3.1.6. Residus de deixalleries
La valorització dels residus corresponents a fraccions bàsiques (vidre, paper i cartró, envasos
lleugers i matèria orgànica) segueix les vies esmentades als apartats anteriors. La resta de
fraccions (residus inerts, residus especials en petites quantitats, residus d’aparells elèctrics i
electrònics, etc.) es valoritzen a plantes especialitzades en el tractament d’aquests residus.
El 2008 el rebuig de les deixalleries s’ha gestionat a través dels gestors CESPA i FCC.
3.1.7. Residus de procedència no metropolitana
Com a novetat del 2008, es fa una referència explícita als residus tractats a plantes metropolitanes tot i no tenir origen en els municipis metropolitans. La procedència d’aquests residus
pot ser diversa: municipis i ens supramunicipals amb els quals s’estableixen convenis de
col·laboració, algunes entitats públiques i, de manera minoritària, algunes entitats de tipus privat.
A la taula 14 es pot comprovar com la quantitat de residus tractats de procedència no metropolitana és de 60.814 tones.
Pàg. 118
Taula 16
Producció de RESTA
3.1.8. Pretractament de RESTA
Durant el 2008 els ecoparcs han tractat 412.479 tones de RESTA, de les quals s’han pogut
recuperar un total de 19.743 tones d’envasos de vidre, paper, plàstic i altres materials, a
banda de valoritzar una part important de la matèria orgànica no seleccionada en origen.
Pàg. 119
Figura 11
Evolució de la RESTA sense tractament previ
La valorització energètica (incineració amb recuperació d’energia) i la deposició controlada de
residus constitueixen els anomenats “tractaments finalistes”, ja que són l’últim graó en la gestió dels residus que no es poden recuperar o bé que no s’han recollit selectivament .
[80]
L’idoni és que aquests tractaments serveixin únicament per a les fraccions no recuperables,
però les limitacions de la recollida i del tractament fan que les infraestructures finalistes
siguin clau per a la disposició de la fracció RESTA, així com per a la disposició del rebuig de
les plantes de tractament.
Durant el 2008 el funcionament de l’Ecoparc 1 i de l’Ecoparc 3 ha suposat un augment dels
residus tractats prèviament a la seva disposició finalista: el 2008 se n’han tractat 412.479
tones, mentre que el 2007 se’n van tractar 362.943.
En total, el 2008 s’han destinat:
.
.
200.859 tones de RESTA a valorització energètica
474.915 tones de RESTA a deposició controlada directa
Si s’hi suma la RESTA pretractada, la RESTA valoritzada energèticament i la RESTA a deposició (incloent-hi el rebuig de la planta de tractament de Molins de Rei), s’assoleix una xifra
d’1.102.160 tones. Si es consideren els voluminosos que no han pogut ser tractats, aquesta
xifra arriba a 1.147.721 tones.
Destaca la important disminució de la RESTA que no rep cap tipus de tractament, ja que ha
passat de 840.056 tones el 2007 a 689.861 tones el 2008; és a dir, una disminució del
17,9% respecte al 2007.
3.2.1. Valorització energètica
Pàg. 120
El 2008 ha estat el tercer any de funcionament del complex de l’Ecoparc 3, que compta amb
dues seccions: una de tractament mecanicobiològic i una altra de recuperació energètica
amb una capacitat total de 400.000 tones/any. L’entrada en funcionament de la línia de tractament mecanicobiològic permet recuperar envasos i altres materials de la RESTA, a més de
reduir la quantitat de material que passa a la línia d’incineració amb recuperació d’energia.
Taula 17
Paràmetres ambientals de la planta
de valorització energètica del Besòs
La planta de valorització energètica disposa de sistemes de depuració dels gasos de combustió que permeten mantenir les emissions de partícules, gasos àcids i compostos orgànics persistents (COPs, dioxines, furans i anàlegs) àmpliament per sota dels límits fixats per la
Directiva 2000/76/CE, de 4 de desembre.
L’any 2008 es van valoritzar energèticament un total de 200.859 tones de RESTA, i la resta
de residus valoritzats, fins a 360.000 tones, van correspondre a rebuig. Així mateix, es van
exportar a la xarxa 167.504 MWh d’energia elèctrica i també es van injectar a la xarxa de climatització del districte Fòrum (Districlima) 59.912 tones de vapor.
3.2.2. Transferència de RESTA a deposició controlada
Durant el 2008 s’han destinat a dipòsit controlat 474.915 tones de RESTA i 45.561 tones de
residus voluminosos; en total, 520.477 tones. Pel que fa als municipis que apliquen el model
[81]
6 Cal considerar que des de l’aprovació de la
Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu
i del Consell, de 19 de novembre de 2008, sobre
els residus, la jerarquia de residus canvia
i s’estableix el següent ordre de prioritats:
prevenció, preparació per a la reutilització,
reciclatge, altres tipus de valorització com, per
exemple, la valorització energètica i disposició
final.
Residu Mínim i que no tenen contenidor diferenciat de RESTA, es realitza una estimació a
partir del rebuig de la planta de Molins de Rei i s’estima que la generació de RESTA equival a
les 13.906 tones de rebuig de la planta.
Fins a l’any 2006 la RESTA generada en l’àmbit metropolità es destinava principalment a l’abocador del Garraf, clausurat el 31 de desembre de 2006 i que, fins avui, no ha estat substituït per cap instal·lació finalista alternativa. Així doncs, durant el 2008 ha estat necessari preveure les transferències necessàries de RESTA a través de les plantes de transferència
següents:
- Planta de transferència de Viladecans (gestionada per TIRSA)
- Planta de transferència de Mollet (propietat de CESPA)
- Planta de transferència de la Zona Franca (propietat de CESPA)
- Planta de transferència de Sant Cugat del Vallès (propietat de TMA)
L’EMA-AMB ha gestionat la transferència de residus bàsicament a través de la planta de
Viladecans, amb una capacitat de 400.000 tones anuals, però disposa de convenis amb la
resta de plantes per a assolir una capacitat total de transferència de 685.000 tones anuals.
De les 520.477 tones de transferència, un 79% s’ha dipositat al dipòsit controlat de Can
Mata dels Hostalets de Pierola i un 21% en altres dipòsits controlats.
Pàg. 121
Taula 18
Balanç de la valorització energètica
del Biogàs al DC del Garraf
3.2.3. Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan (clausurat)
El més destacable de 2008 pel que fa al dipòsit de la Vall d’en Joan ha estat la continuació
de les obres de restauració, que han consistit en la construcció de drenatges principals i en
l’aportació de terres per a la conformació topogràfica de base. En total, s’hi han aportat
564.920 tones de terra. Cal destacar que des del segon semestre de 2008 la font de les
terres aportades són les obres de la Línia 9 del metro, mitjançant un acord de col·laboració
amb la UTE Tuneladora Metro.
L’aportació de terres a l’antic dipòsit es regula mitjançant preu públic aprovat el 2008.
A partir d’agost s’han iniciat els treballs de restauració final de les terrasses 12 i 13, que es
preveuen finalitzar durant el 2009. Les tasques han consistit en la impermeabilització i la
revegetació dels espais.
Durant el 2008 s’ha continuat la resta de tasques de manteniment i control postclausura,
com ara el desbrossament de cunetes, la reparació de xaragalls en camins, el tractament fitosanitari dels pins contra corcs i erugues, el desbrossament general per a la prevenció d’incendis i la reparació en l’obra de “terra”. A més, s’ha continuat el seguiment de les dades ambientals, tal com estableix el Decret 1/1997.
Pel que fa a l’aprofitament del biogàs, se n’han valoritzat 31.609 milers de m3, la qual cosa ha
comportat l’estalvi de l’emissió de 168.932 tones equivalents de CO2. L’aprofitament energètic del biogàs ha suposat la generació de 55.206 MWh.
[82]
Pàg. 122
3.3.1. Valorització material secundària
Durant el 2008 s’han valoritzat materialment 19.743 tones de residus als ecoparcs metropolitans, que se sumen al flux de materials recuperats a partir de la recollida selectiva en origen
de la respectiva fracció. Aquesta quantitat no inclou la valorització derivada de la FORM i
altres materials orgànics que arriben a l’Ecoparc.
Taula 19
Valorització material secundària a
les plantes de tractament mecànic
biològic
Pàg. 123
3.3.2. Restauració amb rebuig embalat
Per altra banda, cal destacar la disposició d’una quantitat important de rebuig embalat, amb un
contingut de matèria biodegradable inferior al 10%, característica que facilita les tasques de
prevenció i control ambiental i permet usar les bales com a material de restauració de pedreres ateses la seva baixa capacitat de lixiviació i la composició bioquímica del mateix lixiviat.
En el decurs de 2008 s’ha continuat amb l’experiència de deposició de residus embalats amb
la disposició de 64.593 bales al dipòsit controlat de l’argilera Elena (Cerdanyola del Vallès).
3.3.3. Prova pilot d’utilització de la fracció rebuig com a combustible alternatiu en
cimenteres
Mitjançant un conveni amb Uniland Cementera, S.A. i amb l’ARC, s’ha iniciat la prova pilot d’utilització de rebuig com a combustible alternatiu en la fabricació de clínquer de ciment en
dues plantes cimenteres.
Les característiques del rebuig dels Ecoparcs (alt poder calorífic i baix contingut d’humitat) el
fan molt indicat per a ser utilitzat com a combustible en cimenteres. Uns altres avantatges
d’aquesta utilització són la capacitat del producte obtingut (clínquer de ciment pòrtland) per a
integrar en les seves molècules i/o retenir en la seva matriu cristal·lina gran part dels gasos
àcids, compostos orgànics volàtils i metalls pesants emesos en la combustió del rebuig i el fet
que aquest és un combustible no fòssil i, per tant, no contribueix a l’efecte hivernacle.
Els primers resultats indiquen que les emissions de les plantes pràcticament no varien quan
s’empra rebuig com a combustible en lloc del que s’empra actualment (coc de petroli), excepte pel que fa a l’emissió de diòxid de carboni d’origen fòssil, que, com és obvi, disminueix proporcionalment a la quantitat de rebuig emprat.
3.3.4. Deposició de rebuig no embalat
El rebuig no embalat rep diferents destinacions segons la seva qualitat i les possibilitats d’aprofitar-lo energèticament o, per contra, de dipositar-lo en dipòsits controlats. Es pot consultar
la producció de rebuig per planta a la taula 15.
[83]
Taula 20
Composició mitjana del rebuig
embalat
4. Balanç global
Pàg. 124-127
Taula 21
Recollides segregades per municipi
Taula 22
Índex de recollida selectiva i índex
de residus a valorització per municipi
Figura 12
Distribució de tipus de recollida
segregada per municipi
Figura 13
Distribució dels residus segons la
fracció selectiva recollida
Pàg. 128
Taula 23
Producció d’energia
Figura 14
Distribució dels residus segons el
tractament
Pàg. 129-130
Figura 15
Distribució de la RESTA segons el
tipus de tractament finalista
Figura 16
Distribució de la RESTA entre dipòsit controlat i valorització energètica
Pàg. 131-133
Durant el 2008 s’han recollit selectivament un total de 544.505 tones de residus. Aquesta
quantitat (superior a les 521.045 tones de l’any 2007) suposa un percentatge de recollida
selectiva del 33,07% (dos punts superior al nivell de 2007).
Entre els residus que durant el 2008 han rebut algun tipus de tractament per a ser valoritzats,
hi ha els procedents de la recollida segregada, però també part de la RESTA que ha rebut un
pretractament per aprofitar-ne la matèria orgànica i altres materials que hi són presents com
a impropis d’aquesta fracció. En total, durant el 2008 el percentatge de residus que han rebut
un tractament ha estat del 58,12% (gairebé cinc punts per sobre del nivell de 2007). La resta
de residus han anat a dipòsit controlat o a la planta de valorització energètica del Besòs.
La producció d’energia elèctrica a partir dels ecoparcs, la planta de valorització energètica del
Besòs i l’aprofitament del biogàs ha estat de 242.890 MWh.
Tal com s’ha comentat a l’apartat 3.2., dedicat a la disposició finalista dels residus, durant el
2008 han rebut aquesta destinació 689.681 tones de residus.
Aquesta quantitat es desglossa en: RESTA a planta de valorització energètica (18%), RESTA
destinada a deposició controlada (44%) i RESTA que ha rebut un pretractament (37%). La
RESTA de FIRM constitueix un 1% del total.
Si no es considera la RESTA que es pretracta i només es computa la disposició en dipòsits
controlats o en plantes de valorització energètica, es comprova que el percentatge de residus
que reben com a tractament finalista l’abocador continua sent molt superior al de residus
valoritzats energèticament: un 71% enfront d’un 29% respectivament.
4.4. Resultats globals en l’àmbit metropolità
Taula 24
Recollida selectiva a l’AMB
Figura 17
Evolució 2000-2008 de la gestió
dels residus municipals
Figura 18
Instal·lacions metropolitanes de
tractament de residus
METODOLOGIA DE CÀLCUL D’INDICADORS :
.
% RS (Recollida Selectiva) = RS/RM, on RS (vidre + P/C + ERE + ERE de FIRM + MO + VOL +
Deixalleries + Altres dexalleries + altres)
.
% RV (Residus a Valoritzar) = RV/RM, on RV = RS + RESTA a TMB
[84]
2
Gràfics i taules
PREVENCIÓ I GESTIÓ DELS RESIDUS
Taula 0
Generació de residus per municipis
[87]
[88]
Figura 0
Generació de residus per municipi respecte a la mitjana de l’EMA-AMB
Taula 1
Evolució de la generació de residus a l’EMA-AMB
Figura 1
Evolució de la generació de residus 2000-2008
[89]
[90]
1. Prevenció
Taula 2
Volum de compostadors instal·lats. Compostadors per mil habitants i municipi (litres)
[91]
1. Prevenció
Taula 3
Evolució del volum de compostadors instal·lats 2006-2008 per 1.000 h.
[92]
2. Recollides
2.1.1. Vidre
Taula 4
Recollida selectiva de vidre per municipi
Figura 2
Evolució de la recollida selectiva de vidre a l’AMB
[93]
[94]
2. Recollides
Taula 5
Recollida selectiva de paper i cartró per municipi
[95]
[96]
2. Recollides
Figura 3
Evolució de la recollida selectiva de paper i cartró a l’AMB
[97]
2. Recollides
Figura 4
Distribució del paper i cartró segons la recollida al carrer (inclou deixalleria) i comerç
[98]
2. Recollides
Taula 6
Recollida selectiva d’envasos lleugers per municipi diferenciada en contenidor groc i FIRM
[99]
2. Recollides
Taula 7
Recollida selectiva d’envasos lleugers per municipi
[100]
Figura 5
Evolució de la recollida selectiva d’envasos lleugers a l’AMB
[101]
2. Recollides
Taula 8
Recollida selectiva de matèria orgànica per municipi diferenciada per domicilis i residu vegetal
[102]
Taula 9
Recollida selectiva de matèria orgànica per municipi
[103]
2. Recollides
Figura 6
Evolució de la matèria orgànica domiciliària i de residus vegetals
[104]
2. Recollides
2.2.1. Voluminosos
Taula 10
Recollida de voluminosos per municipi
[105]
2. Recollides
2.2.1. Voluminosos
Figura 7
Evolució de la recollida de voluminosos
[106]
2. Recollides
2.2.2. Recollides específiques
Taula 11
Altres residus municipals amb recollides específiques
[107]
2. Recollides
2.2.3. Deixalleries
Taula 12
Total brut de residus recollits a deixalleries
[108]
2. Recollides
2.2.3. Deixalleries
Taula 13
Total net de residus recollits a deixalleries (descomptant-ne el vidre, el paper i cartró, els ERE, la fracció vegetal,
els matalassos, les piles, el tèxtil i el rebuig).
[109]
[110]
2. Recollides
2.2.3. Deixalleries
Figura 8
Evolució de la recollida selectiva de residus a deixalleries
Figura 9
Mapa de deixalleries
Badia
del Vallès
Castellbisbal
St. Andreu
de la Barca
Barberà
del Vallès
Pallejà
Sta. Coloma
de Cervelló
Torrelles
de Llobregat
St. Vicenç
dels Horts
Molins
de Rei
St. Cugat
del Vallès
St. Joan
Despí
Gavà
Castelldefels
St. Boi de
Llobregat
Viladecans
Cerdanyola
del Vallès
Ripollet
Montcada
i Reixac
St. Feliu
de Llobregat
St. Just
Desvern
Begues
St. Climent
de Llobregat
El Papiol
Badalona
Barcelona
Esplugues
de Llobregat
[111]
Cornellà
de Llobregat
[112]
Montgat
St. Adrià
de Besòs
L’Hospitalet
de Llobregat
El Prat
de Llobregat
Sta. Coloma
de Gramenet
Tiana
3.1. Valorització
Taula 14
Entrades de residus a valorització en plantes de tractament metropolitanes. (Tones)
[113]
[114]
3.1. Valorització
Taula 15
Sortides de materials de plantes de tractament metropolitanes. (Tones)
[115]
[116]
3.1. Valorització
Figura 10
Reciclatge i disposició dels residus de deixalleria
[117]
3.1.6. Residus de deixalleries
3.1. Valorització
Taula 16
Producció de RESTA
[118]
3.1.8. Pretractament de RESTA
Figura 11
Evolució de la RESTA sense tractament previ
[119]
3.2. Disposició finalista 3.2.1. Valorització energètica
Taula 17
Paràmetres ambientals de la planta de valorització energètica del Besòs
[120]
3.2. Disposició finalista 3.2.3. Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan (clausurat)
Taula 18
Balanç de la valorització energètica del Biogàs al DC del Garraf
[121]
3.3.1. Valorització material secundària
Taula 19
Valorització material secundària a les plantes de tractament mecànic biològic
[122]
3.3.2. Restauració amb rebuig embalat
Taula 20
Composició mitjana del rebuig embalat
[123]
4. Balanç global
Taula 21 Recollides segregades per municipi
[124]
Taula 22 Índex de recollida selectiva i índex de residus a valorització per municipi
[125]
4. Balanç global
Figura 12
Distribució de tipus de recollida segregada per municipi
[126]
Figura 13
Distribució dels residus segons la fracció selectiva recollida
[127]
4. Balanç global
Taula 23
Producció d’energia (MWh)
Figura 14
Distribució dels residus segons tractament
[128]
4. Balanç global
Figura 15
Distribució de la RESTA segons el tipus de tractament finalista
[129]
4. Balanç global
Figura 16
Distribució de la RESTA entre dipòsit controlat i valorització energètica
[130]
4. Balanç global
Taula 24
Recollida selectiva a l’AMB
[131]
4. Balanç global
Figura 17
Evolució 2000-2008 de la gestió dels residus municipals
[132]
Figura 18
Instal·lacions metropolitanes de tractament de residus
[133]
3
Foment de la sostenibilitat
[135]
1. Educació ambiental
Els tipus de serveis que l’EMA-AMB ofereix en l’àmbit de l’educació ambiental es poden
resumir en:
.
.
El programa d’activitats “Compartim un futur”.
Informació pública a través de la difusió de publicacions i atenció ciutadana.
Els objectius de les tasques que desenvolupen els serveis d’educació ambiental són conscienciar, millorar els coneixements del públic, afavorir l’adquisició de valors de respecte vers el
medi ambient, facilitar que els ciutadans adquireixin les aptituds necessàries per a resoldre
els problemes ambientals i, en darrer terme, fomentar el sentit de responsabilitat vers el medi
ambient, facilitar la capacitació i desenvolupar la confiança en l’acció individual i col·lectiva.
Aquests objectius de caire general es concreten en objectius de treball, directament relacionats amb les competències de l’EMA-AMB:
.
Donar a conèixer la tasca que realitza l’EMA-AMB en relació amb els residus i el cicle de
l’aigua.
.
.
.
Apropar el funcionament de les instal·lacions de tractament de residus i les depuradores.
Millorar la recollida selectiva de les fraccions bàsiques i l’ús de les deixalleries.
Donar a conèixer la jerarquia dels residus: prevenció, preparació per a la reutilització i el
reciclatge, valorització i, per últim, disposició finalista.
.
Fomentar el canvi d’hàbits i actituds personals a través de donar a conèixer l’impacte de
l’actual model de consum sobre el medi ambient. Fomentar el consum responsable.
.
.
Donar a conèixer la valorització energètica dels residus.
Donar a conèixer els diferents usos de l’aigua i les diferents qualitats de l’aigua.
1.1. El programa d’activitats d’educació ambiental “Compartim un futur”
El programa “Compartim un futur” ofereix tres tipus d’activitats a públic escolar i a públic
adult: s’organitzen visites guiades a les depuradores i a les instal·lacions de tractament de
residus municipals de l’àrea metropolitana de Barcelona, activitats a l’aula sobre el cicle de
l’aigua i el cicle dels residus i xerrades temàtiques per a adults.
Aquest últim any s’han actualitzat i editat nous recursos didàctics del programa “Compartim
un futur”, especialment per a les visites guiades a les instal·lacions de tractament de residus i
depuradores metropolitanes (dos nivells diferenciats de dossiers per a escolars i fitxes per als
adults). Actualment, l’EMA-AMB disposa de dossiers educatius de sis depuradores metropolitanes, vuit plantes de tractament de residus municipals i tretze fitxes descriptives per a adults.
[137]
Pàg. 152-153
Figura 1
Participants en el programa
“Compartim un futur” segons bloc
temàtic i activitat
Figura 2
Participants en el programa
“Compartim un futur” segons el
nivell educatiu
Figura 3
Percentatge de participants en el
programa “Compartim un futur”
segons el nivell d’educació formal
Al llarg de 2008 un total de 12.644 persones han participat en alguna de les activitats educatives del programa: el 91% han realitzat visites, el 7% han fet activitats a l’aula i un 2% han
assistit a xerrades temàtiques.
Respecte als blocs temàtics —cicle de l’aigua i residus municipals—, s’han interessat per les
activitats relacionades amb els residus gairebé el doble de persones de les que s’han interessat per les activitats relacionades amb el cicle de l’aigua: 8.068 i 4.576 persones respectivament. Ara bé, una major proporció de participants en les activitats sobre el cicle de l’aigua han
realitzat l’activitat a l’aula.
Pel que fa al nivell educatiu dels participants, aproximadament un 40% dels participants cursaven l’ESO; un 27%, primària, i un 9%, cursos de formació i d’adults.
Val a dir que entre els participants provinents de l’educació formal (del cicle de primària a batxillerat), els alumnes de primer d’ESO (25%) i els de cinquè de primària (23%) són els que
han participat més en les activitats del programa.
1.2. Participació en el programa d’activitats d’educació ambiental “Compartim un futur
2008”
Pàg. 154
Figura 4
Distribució de les visites a les plantes de tractament de residus
Figura 5
Distribució de les visites a les estacions depuradores
1.2.1. Instal·lacions visitades
Gairebé 11.000 persones han tingut l’oportunitat de conèixer les instal·lacions metropolitanes
de primera mà: 7.196 han visitat les instal·lacions de tractament de residus i 3.725 han visitat
les estacions depuradores d’aigües residuals. L’objectiu principal d’aquestes visites és facilitar
una experiència única alhora que s’aporta coneixement sobre el procés, el funcionament i els
beneficis ambientals que se’n deriven.
Pel que fa a les visites a les instal·lacions de tractament de residus, un 26% ha visitat la planta de triatge de Gavà Viladecans i un 25% l’Ecoparc 3 de Sant Adrià de Besòs.
Pel que fa a les depuradores, cal tenir en compte que durant el 2008 la depuradora de Sant
Feliu de Llobregat no ha pogut rebre visites donat que es trobava en una fase de millora de
les instal·lacions. Així doncs, les depuradores del Prat de Llobregat (42%) i de GavàViladecans (37%) són les que han rebut més visites.
Cal destacar que durant l’any 2008 s’ha iniciat un conveni entre l’EMA-AMB i la Fundació
Agbar per col·laborar en les accions d’educació ambiental tot oferint la visita combinada
“L’aigua que usem”, que permet als participants visitar el Museu de les Aigües de Cornellà i la
depuradora del Prat de Llobregat per tal de tenir una visió completa i treballar el cicle de l’aigua (abastament, distribució, consum i depuració).
[138]
Tríptic Ecoparc- Montcada
Recursos didàctics sobre el cicle de l’aigua
[139]
Pàg. 155
Figura 6
Visites d’escolars i visites d’adults
1.2.2. Tipus de visitants segons el nivell educatiu i el públic objectiu
La majoria de visites a les instal·lacions han estat realitzades per escoles (486 visites), mentre que un terç han estat realitzades per adults (200 visites).
Pel que fa al públic escolar, les visites procedents de l’ESO han representat el grup majoritari
(60%), seguides de les de primària. Principalment, es tracta d’alumnes de les modalitats de
ciències naturals o de ciències socials que durant el curs tenen l’oportunitat de visitar les instal·lacions d’interès per al seu estudi de recerca.
Pel que fa als visitants adults, en els darrers anys destaca un augment de participants provinents de cursos de formació i d’universitats que sistemàticament complementen la seva formació teòrica amb sortides al medi.
Pàg. 156
Figura 7
Municipi de procedència dels visitants
Pàg. 157
Figura 8
Nivell educatiu dels participants a
“l’activitat a l’aula”
1.2.3. Procedència dels visitants
Els visitants a les instal·lacions metropolitanes procedeixen d’un total de vint-i-quatre municipis dels trenta-tres que formen l’àmbit de l’EMA-AMB. Donat el pes demogràfic de Barcelona
respecte de la resta del territori metropolità, aquest municipi continua representant la majoria
de visitants (50%), seguit de Badalona (10%), Cornellà de Llobregat (5%) i Sant Boi de
Llobregat (4%). Gràcies a la potenciació de la difusió del programa durant el 2008, hi han
participat nous centres educatius.
1.2.4. Activitats a l’aula
Durant el 2008, 1.370 alumnes han realitzat l’activitat a l’aula, tant sobre el cicle de l’aigua
com sobre el cicle de residus, i la majoria han realitzat l’activitat com a preparació a la visita
posterior.
Els mestres han valorat l’activitat molt positivament: han assenyalat que el contingut s’adapta
completament al currículum escolar i que, per tant, els alumnes fan un lligam directe entre el
que estan treballant a classe i l’activitat d’educació ambiental.
Pàg. 158
Figura 9
Distribució dels assistents a les
xerrades informatives del cicle de l’aigua i de gestió de residus
1.2.5. Xerrades informatives per a adults
La major part de les xerrades temàtiques per a adults ha versat sobre els residus municipals.
Un total de 315 adults han participat en aquesta activitat, dels quals un 44% ho han fet en el
marc d’algun curs de formació.
[140]
2. Relacions institucionals
Pàg. 159-160
L’EMA-AMB promou visites de tipus institucional més enllà del programa “Compartim un
futur”. Aquestes visites tenen un caràcter especial atenent les característiques del grup que
realitza la visita: visites comercials, visites d’intercanvi d’experiències amb municipis, visites
tècniques en el marc de conferències o cursos de formació, delegacions internacionals, etc.
Les instal·lacions amb una major demanda durant l’any 2008 han estat l’Ecoparc 2 de
Montcada i Reixac i l’Ecoparc 3 de Sant Adrià de Besòs, el dipòsit controlat del Garraf, la restauració amb bales de l’argilera Elena i la depuradora del Prat de Llobregat.
En conjunt, han participat en aquest tipus de visites més de 2.000 persones, xifra que suposa
un increment en el nombre de visitants respecte del 2007 d’un 25%, dels quals un 45% eren
de Catalunya i de la resta d’Espanya. Això vol dir que una mica més de la meitat d’aquestes
persones procedien de l’estranger, majoritàriament de països europeus com França,
Dinamarca, Suècia, Romania i Itàlia, però també s’han rebut visites d’Amèrica Llatina (Mèxic,
Xile o Costa Rica). Entre els països d’origen de la resta dels visitants hi ha Corea, la Xina, el
Japó, Polònia i Austràlia.
La major part de les visites institucionals corresponen a administracions que volen conèixer
els sistemes de tractament de residus i/o d’aigües residuals, a més d’assabentar-se dels
avantatges de gestionar la prestació d’aquests serveis des d’una perspectiva supramunicipal.
En aquest mateix sentit, des del cos tècnic de l’EMA-AMB s’ha potenciat la transmissió de la
manera de treballar a d’altres administracions que volien conèixer l’experiència metropolitana.
Paral·lelament, en el decurs de 2008 s’han rebut força visites promogudes per estudiants universitaris, de màsters o postgraus de temàtica ambiental. La major part d’alumnes han estat
de procedència nacional, principalment de la Universitat de Barcelona, la Universitat
Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.
2.2. Atenció als mitjans
Durant l’any 2008 s’ha facilitat l’accés a algunes instal·lacions a diferents mitjans de comunicació i algunes productores cinematogràfiques. En general, la finalitat d’aquestes visites era
l’interès per mostrar als ciutadans el funcionament de les instal·lacions, a través d’informatius,
documentals o petits reportatges.
A més, també s’han rebut múltiples consultes per diversos canals, dels quals destaca la bústia
de consulta de la pàgina web. Durant els dos últims quadrimestres de l’any 2008 s’han rebut
un total de cent consultes de premsa, ràdio i televisió: el 30% de les preguntes ha procedit
de la premsa; el 25%, de la ràdio, i el 38%, de productores de televisió.
[141]
Figura 10
Procedència dels visitants de caire
institucional
Figura 11
Tipus de visitants de caire institucional
Figura 12
Distribució dels visitants segons instal·lacions
Els tipus de consultes rebudes han estat aclariments sobre diferents conceptes i sobre l’estat
de sequera, així com consultes sobre algunes de les instal·lacions que té l’EMA-AMB, tant
d’aigua com de residus, indistintament.
3. Difusió de publicacions i atenció al
ciutadà
Pàg. 161
Figura 13
Temàtica de les publicacions distribuïdes
Figura 14
Distribució territorial de les publicacions
Les publicacions de l’EMA-AMB s’adrecen a diferents públics: escolar (tant a l’alumnat com al
professorat) i adult (públic general i públic tècnic especialitzat).
En les publicacions realitzades els últims anys, es consideren criteris ambientals des de la
fase de disseny de la publicació fins a la impressió. L’EMA-AMB fomenta les publicacions en
format digital per tal d’evitar el consum de paper i reduir el cost energètic relacionat amb la
producció de publicacions.
Al llarg del 2008 s’han difós un total de 12.531 exemplars de diferents publicacions en format paper, DVD o CD.
Atès el pes de la campanya “Anar a la deixalleria té premi”, la temàtica de les deixalleries és la
més difosa (54%), seguida de la publicació Dades ambientals metropolitanes (17%), dels
contes per al públic infantil (10%) i de les diferents publicacions sobre matèria orgànica
(7%). A més, l’EMA-AMB, responent al seu propòsit de fer extensiu el compromís vers el
medi ambient, facilita informació sobre processos d’ambientalització (quadríptic i CD).
Aproximadament el 60% de la difusió realitzada s’ha fet en centres educatius (escoles, instituts, centres de formació, universitats), associacions ecologistes, associacions de veïns,
AMPA, biblioteques públiques, fundacions i empreses, entre d’altres. D’altra banda, s’ha realitzat difusió entre públic “institucional”, és a dir, polítics, tècnics municipals i d’altres administracions públiques o empreses que tenen un contacte professional estret amb l’EMA-AMB.
Les publicacions que més s’han consultat a la pàgina web de l’EMA-AMB han estat el
Manual de compostatge urbà (7%), Els envasos a la vida quotidiana (6%), la versió completa
de Dades ambientals metropolitanes del 2007 i el DVD del Cicle de l’aigua (ambdues 5%) i
la publicació El dipòsit controlat de la Vall d’en Joan. Tres dècades de gestió de residus municipals a l’àrea metropolitana de Barcelona. 1974-2006 (4%).
Finalment, pel que fa a les consultes ciutadanes rebudes tant per correu electrònic com per
telèfon, cal destacar les relacionades amb l’episodi de la sequera i amb la campanya “Anar a
la deixalleria té premi”.
[142]
4. Jornades, congressos i seminaris
ambientals
L’any 2008 ha estat un any d’importants participacions i col·laboracions:
.
Jornades sobre Finançament del Nou Model de Gestió de Residus del Vallès Occidental,
organitzades pel Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental.
.
Comitè organitzador de les Jornades de la Xarxa Espanyola de Compostatge (febrer),
emmarcades dins de la Setmana del Compostatge.
.
BIOMETA, VIII Jornades sobre Biometanització de Residus Sòlids Urbans, organitzat per
l’EMA-AMB, ARC i UB.
.
Presentació de Les actuacions metropolitanes davant l’estat de sequera, amb el suport de
la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta del Llobregat.
.
Presentació sobre “Abastecimiento de agua. Regulación. Aplicación en el Área
Metropolitana de Barcelona” en el Máster de Economía y Regulación de los Servicios
Públicos, organitzat per la Universitat de Barcelona.
.
Participació en el Seminari Tècnic Local organitzat per la Federació de Municipis de
Catalunya, amb la ponència “La depuradora d’aigües residuals del Baix Llobregat i la seva
planta de regeneració”.
.
Visita a l’Exposició Internacional de Saragossa 2008 “Aigua i Desenvolupament Sostenible”
d’alcaldes i regidors dels trenta-tres municipis de l’EMA-AMB.
.
Col·laboració en la difusió del Congrés EMSU 2008: Una Nova Cultura del Coneixement,
organitzat per la UPC i la UAB.
.
.
Ponència al Seoul International Forum on Water Policy.
Intervenció en la Conferència de l’Associació Internacional de l’Aigua (IWA) sobre la convivència del sistema urbà i de les instal·lacions ambientals i, per tant, el control i la gestió de
les olors, tema prioritari per a l’EMA-AMB.
.
.
V Conferència sobre Gestió de l’Aigua, organitzat per AQUA i patrocinat per Veoia Water.
Jornades AEUAS (Associació Espanyola d’Usuaris d’Aigües Subterrànies). Presentació de
la ponència “La gestión integrada de los recursos: uso coordinado y uso conjunto frente a
una crisis”.
.
Ponència “The impact of water stress and strategies for Barcelona”, emmarcada dins del
2on European Cyprus Forum i organitzada pel Consell Europeu.
[143]
.
Participació a l’IWA-Astee Congress amb la ponència “The management of the 2007-2008
drought in the Barcelona Metropolitan Area”.
.
Participació en el Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA 9), amb les ponències
“De la ambientalización interna a la ambientalización de la cadena de contratistas” i
“Investigando nuevas estrategias de prevención de residuos”.
.
Participació en les jornades organitzades per l’Institut per la Sostenibilitat i Recursos dedicades al tractament de matèria orgànica i a la reenginyeria de l’Ecoparc de Barcelona.
.
Ponència a les Jornades sobre Avaluació de Tecnologies de Regeneració sobre “La planta
de regeneració del Baix Llobregat”.
.
Ponència “La gestione dei rifiuti nell’area del Mediterraneo. Esperienze a confronto” a la
Convenció Internacional celebrada a Nàpols.
En el decurs de 2008, l’EMA-AMB també ha organitzat tres seminaris dirigits a tècnics municipals:
- Pla de sostenibilitat de l’EMA-AMB / Negociacions conveni Ecoembes / Proposta conveni
marc deixalleries.
- Primera jornada sobre el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009 –
2016.
- Segona jornada sobre el Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009 –
2016.
5. Gestió ambiental
Durant el 2008 l’EMA-AMB ha potenciat la integració de criteris ambientals en totes les
seves activitats mitjançant el reforç de l’estructura tècnica dedicada a gestió ambiental. Així,
des de gener de 2008 la Direcció dels Serveis del Cicle de l’Aigua ha passat a anomenar-se
Direcció dels Serveis del Cicle de l’Aigua i Gestió Ambiental.
Entre d’altres, les principals línies de treballs de l’àrea de Gestió Ambiental són:
- Desplegar el Pla de Sostenibilitat 2008-2012 de l’EMA-AMB
(http://www.amb.cat/web/emma/foment_sostenibilitat/pla_sostenibilitat).
- Mantenir el sistema de gestió ambiental a les oficines i promoure la implantació de sistemes
de gestió ambiental al laboratori i a les empreses pròpies i concessionàries relacionades amb
l’EMA-AMB.
[144]
- Donar suport als tècnics de l’EMA-AMB i de les empreses concessionàries i assessorar-los
en aspectes relacionats amb la incorporació de criteris ambientals en la seva gestió diària.
- Facilitar la creació d’una xarxa de tècnics municipals que intercanviïn informació i col·laborin
entre ells.
- Participar en avaluacions ambientals i altres estudis elaborats o encarregats pels diferents
serveis tècnics de l’EMA-AMB amb l’objectiu de vetllar per la seva qualitat pel que fa al seu
contingut ambiental.
- Dirigir els treballs de la publicació Dades ambientals metropolitanes i elaborar el càlcul dels
principals indicadors sobre gestió de l’aigua i dels residus.
Pàg. 162-165
El Pla de Sostenibilitat 2008-2012 estableix les línies estratègiques de l’actuació ambiental
de l’EMA-AMB pel que fa a la preservació dels recursos hídrics, del cicle dels materials i de
l’estalvi d’energia.
L’abast del Pla és el de l’actuació de l’EMA-AMB, tant a les seves oficines com a través de
les plantes de tractament d’aigua i de residus i d’altres empreses concessionàries i/o
col·laboradores.
El Pla consta de quatre línies estratègiques, que es despleguen en un total de vint-i-tres
accions:
Línia 0. Conèixer les emissions globals de GEH derivades de l’activitat de l’EMA-AMB a les
seves oficines i a les instal·lacions pròpies i concessionàries.
0.1. Conèixer el balanç d’emissions de GEH a les oficines.
0.2. Conèixer el balanç d’emissions de GEH al laboratori de Gavà.
0.3. Conèixer el balanç d’emissions de GEH a les instal·lacions del cicle de l’aigua.
0.4. Conèixer el balanç d’emissions de GEH a les instal·lacions de tractament i gestió de residus.
0.5. Conèixer les emissions indirectes derivades de l’activitat de l’EMA-AMB.
Línia 1. Ambientalitzar la gestió i promoure-la en altres administracions i empreses relacionades amb l’EMA-AMB.
1.1. Mantenir i promoure l’SGA de l’EMA-AMB com a possible model a implantar en altres
administracions de l’àrea metropolitana.
1.2. Estendre la implantació i certificació d’SGA en les empreses pròpies i concessionàries.
[145]
Figura 15
Emissions de gasos d’efecte hivernacle de les oficines de l’EMA-AMB
degudes al transport
Figura 16
Resultat de la primera enquesta
“perfil ambiental” de les empreses
pròpies i concessionàries de l’EMAAMB
1.3. Incorporar en les ordenances reguladores del servei, d’abocaments, etc., incentius per a la
implantació d’SGA.
1.4. Ambientalitzar la contractació de l’EMA-AMB.
1.5. Realitzar un pla d’ambientalització dels contractes de serveis de l’AMB.
1.6. Incorporar criteris ambientals en la redacció de projectes i l’execució d’obres.
Línia 2. Incorporar el compromís contra el canvi climàtic en les actuacions de l’EMA-AMB.
2.1. Participar activament en el disseny del Pla d’Acció per a la Mitigació del Canvi Climàtic
2008-2012 de Catalunya.
2.2. Realitzar auditories d’estalvi i eficiència energètica en les depuradores.
Butlletí del Sistema de Gestió
Ambiental
2.3. Estudiar la implantació de fonts d’energia renovables en les instal·lacions de l’EMA-AMB.
2.4. Incorporar progressivament la mesura de l’empremta de carboni de l’EMA-AMB.
2.5. Realitzar un pla d’ambientalització dels contractes de serveis de l’AMB.
2.6. Millorar el sistema d’indicadors d’aigua i de residus amb informació entenedora sobre
emissió de GEH.
2.7. Reforçar les línies relacionades amb l’estalvi energètic a les oficines de l’EMA-AMB de
manera equivalent a l’Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya (GOV/104/2007) per
a despeses energètiques> 200 GWh/Any.
Línia 3. Establir sistemes d’informació / comunicació ambiental dinàmics en desenvolupament de les directives UE, Aarhus, etc.
Imatge de l’acció de sensibilització del Dia Mundial del
Medi Ambient 2008.
3.1. Publicar anualment la Declaració Ambiental de l’EMA-AMB.
3.2. Crear una xarxa de tècnics municipals per intercanviar experiències sobre aspectes de
gestió ambiental en instal·lacions municipals.
3.3. Ampliar la informació ambiental a la web.
3.4. Introduir criteris ambientals en les visites, actes i publicacions de l’EMA-AMB.
3.5. Ambientalitzar el programa d’activitats “Compartim un futur”.
Les tasques més rellevants dutes a termes durant el 2008 han estat:
.
Estimació de les emissions directes i indirectes de gasos d’efecte hivernacle (GEH d’ara
endavant) a la seu de l’EMA-AMB.
.
Primera estimació de l’empremta de carboni de la depuradora del Baix Llobregat (amb la
col·laboració de la CETAQUA), que durant el 2009 s’estendrà a la resta de depuradores
metropolitanes.
[146]
.
Difusió del Pla de Sostenibilitat 2008-2012 als ajuntaments i a les empreses pròpies i
concessionàries i realització de la primera enquesta sobre el seu perfil ambiental. Els resultats
serviran per a valorar la possibilitat d’adhesió de cada empresa al Pla de Sostenibilitat de
l’EMA-AMB durant el 2009.
.
Assessorament en la introducció de clàusules ambientals en les contractacions que impliquen l’elaboració de publicacions en paper mitjançant una sessió formativa sobre l’aplicatiu
del Departament de Medi Ambient i Habitatge d’introducció de criteris ambientals en les
publicacions. Per al 2009 s’ha previst l’ambientalització del plec per a la contractació de l’estand en la Fira Ecocity i del nou contracte del programa “Compartim un futur”.
.
Assessorament al Departament de Serveis Interns de la MMAMB en la introducció de criteris ambientals en els contractes de neteja, manteniment i vending dels edificis metropolitans.
.
Inici de l’avaluació ambiental del PMGRM 2009-2016 i participació en el grup de treball
relatiu a l’establiment d’indicadors de seguiment.
.
.
Direcció dels treballs d’elaboració del llibre Dades ambientals metropolitanes 07.
Participació en el CONAMA 9 (Congrés Nacional de Medi Ambient) amb una ponència i
una comunicació
Pàg. 166-167
5.2 Sistema de gestió ambiental
L’any 2008 l’EMA-AMB ha mantingut la seva certificació ambiental ISO 14.001:2004 i la certificació segons el reglament europeu EMAS i s’ha potenciat la col·laboració amb parts interessades externes. Així doncs, l’EMA-AMB ha col·laborat amb el Club EMAS, associació
d’empreses registrades EMAS a Catalunya, mitjançant l’organització d’una visita guiada a
l’Ecoparc 3 de Sant Adrià de Besòs i amb un article per al número de desembre de la revista
de qualitat ambiental RQA (http://www.clubemas.cat/clubemas/RQG/RQA_05.pdf).
S’han millorat l’aspecte i la difusió del butlletí periòdic del sistema de gestió ambiental, el qual
s’ha fet arribar als tècnics dels ajuntaments metropolitans amb l’objectiu de compartir experiències.
Finalment, cal citar que en ocasió del Dia Mundial del Medi Ambient i del Nadal de 2008
s’han realitzat accions de sensibilització a la plantilla mitjançant la col·locació de panells a l’entrada de l’edifici amb informació sobre el consum de paper i l’estalvi energètic.
Per a més informació, es pot consultar la Declaració Ambiental de l’EMA-AMB en l’apartat
“Sistema de gestió ambiental” de la web de l’EMA-AMB
(www.amb.cat/web/emma/foment_sostenibilitat/SIG).
[147]
Figura 17
Consums de les oficines EMA-AMB
6. Campanya “Anar a la deixalleria té
premi”
L’any 2008 s’han emès 8.930 noves targetes d’usuari de la xarxa metropolitana de deixalleries i punts verds de Barcelona. El total d’unitats familiars amb dret a obtenir una bonificació
de la TMTR pel fet d’utilitzar les deixalleries s’ha situat en 36.738, xifra que representa un
destacat increment del 32,1%.
Les unitats familiars amb carnet que han utilitzat les deixalleries com a mínim més d’un cop
durant l’any han estat 22.351, davant de les 18.590 de l’any anterior; és a dir, s’ha produït un
increment del 20%.
El total de visites a les deixalleries ha estat de 815.223; per tant, també ha experimentat un
augment considerable (16%).
7. Campanya de foment de la recollida
selectiva d’envasos
Com a resultat dels convenis amb Ecoembes i Ecovidrio, vigents fins al maig de 2008, s’ha
disposat de 0,055 euros per habitant per a fer campanyes de foment de la recollida selectiva
d’envasos. Cada municipi ha desenvolupat la seva pròpia campanya de proximitat per a complementar la campanya de grans mitjans (premsa, ràdio i televisió) organitzada des de
l’Agència de Residus de Catalunya, que s’ha desenvolupat amb el lema “Aquí reciclem” amb la
tecnologia de web interactiva 2.0. L’EMA-AMB s’ha encarregat de gestionar les campanyes
municipals que se li han sol·licitat expressament.
[148]
8. La pàgina web institucional:
www.amb.cat/web/emma/inici
El 2008 s’ha iniciat un procés d’actualització i millora dels continguts i funcionalitats del lloc
web de l’EMA-AMB dins el portal de les entitats metropolitanes. Les actuacions més destacades han estat l’adaptació de la secció “Dades ambientals” al format d’aquesta publicació, la
creació d’una comunitat privada amb fòrum per a la redacció del PMGRM 2009-2016 i la
posada en marxa d’un butlletí corporatiu.
Gràcies a aquestes accions de promoció, entre d’altres, el lloc web ha passat de rebre una
mitjana de prop de 2.800 visites mensuals a 6.290 visites el mes de novembre de 2008,
cosa que significa un espectacular increment del 225%. El nombre d’usuaris únics del lloc al
llarg de l’any ha estat de 14.852.
Com a novetat important, podem destacar també la creació del bloc “Millor que nou, 100%
vell”, una estratègia per a dotar d’un espai comú, proper i interactiu tots aquells possibles
usuaris de la campanya, com són els establiments i la ciutadania. El flux de visites de “Millor
que nou” ha estat d’unes 500 mensuals.
Bloc “Millor que nou, 100% vell”.
Millora de les pàgines dedicades a
Dades ambientals metropolitanes.
[149]
9. El butlletí informatiu
Durant el mes d’octubre s’ha engegat un nou projecte des de la Direcció de Comunicació, l’elaboració del newsletter mensual de l’EMA-AMB, amb la finalitat de donar a conèixer les
actuacions que es porten a terme i alhora difondre les actuacions de municipis metropolitans
relacionades amb el cicle de l’aigua o dels residus. El format digital del butlletí respon a la
intenció d’arribar al màxim nombre de destinataris i respectar el medi ambient evitant el
suport analògic. El primer newsletter ha arribat a 240 subscriptors.
El nou butlletí informatiu
de l’EMA-AMB
[150]
3
Gràfics i taules
FOMENT DE LA SOSTENIBILITAT
1. Educació ambiental
1.1 El Programa d’Activitats d’Educació Ambiental Compartim un Futur
Figura 1
Participants en el programa Compartim un Futur segons bloc temàtic i activitat
[152]
1. La informació
1.1. El Programa d’Activitats d’Educació Ambiental Compartim un Futur
Figura 2
Participants en el programa Compartim un Futur segons nivell educatiu
Figura 3
Percentatge de participants en el programa Compartim un Futur segons nivell d’educació formal
[153]
1. La informació 1.2. Participació en el Programa d’Activitats d’Educació Ambiental Compartim
un Futur 2008 1.2.1. Instal·lacions visitades
Figura 4
Distribució de les visites a les plantes de tractament
de residus
Figura 5
Distribució de les visites a les estacions depuradores
[154]
un Futur 2008 1.2.2. Tipus de visitants segons nivell educatiu i públic objectiu
Figura 6
Visites d’escolars i visites d’adults
[155]
un Futur 2008 1.2.3. Procedència dels visitants
Figura 7
Municipi de procedència dels visitants
[156]
un Futur 2008 1.2.4. Activitats a l’aula
Figura 8
Nivell educatiu dels participans a “l’activitat a l’aula”
[157]
un Futur 2008 1.2.5. Xerrades informatives per adults
Figura 9
Distribució dels assistents a les xerrades informatives del cicle de l’aigua i de gestió de residus
[158]
Figura 10
Procedència dels visitants de caire institucional
[159]
Figura 11
Tipus de visitants de caire institucional
Figura 12
Distribució dels visitants segons instal·lacions
[160]
3. Difusió de publicacions i atenció al ciutadà
Figura 13
Temàtica de les publicacions distribuides
Figura 14
Distribució territorial de les publicacions
[161]
5. Gestió Ambiental
Figura 15
Emissions de gasos d’efecte hivernacle de les oficines de l’EMA-AMB amb degudes al transport
Figura 16
Resultat de la primera enquesta “perfil ambiental” de les empreses pròpies i concessionàries de l’EMA-AMB
[162]
Figura 16
[163]
Figura 16
[164]
[165]
5.2. Sistema de Gestió Ambiental
Figura 17
[166]
Figura 17
[167]
4
Traduccions
[169]
Un año más, tiene en sus manos, y/o en su
pantalla, un ejemplar del libro Datos ambientales
metropolitanos, concretamente el quinto de una
colección iniciada en 2003.
de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà,
Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei,
Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet,
Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca,
Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de
Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de
Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern,
Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de
Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana,
Torrelles de Llobregat y Viladecans.
En esta ocasión, encontrará información sobre
los datos de consumo de agua durante la
sequía, periodo en que los ciudadanos y
ciudadanas metropolitanos han reducido el
consumo de agua hasta un nivel récord de
109,96 l/hab. y día, lo que significa una
reducción de casi cinco litros al día con
respecto al año 2007.
La Ley 7/1987, de creación de la Entidad del
Medio Ambiente, le atribuye competencias en
materia de obras hidráulicas y abastecimiento
de agua potable, de saneamiento y evacuación
de aguas residuales y de tratamiento y
aprovechamiento de residuos municipales,
además de la coordinación de los servicios
municipales correspondientes.
Asimismo, destaca la disminución de la
producción de residuos per cápita, que ha
alcanzado un nivel de 1,42 kg/persona y día,
rompiendo la tendencia al alza de los últimos
años. En los próximos años habrá que reforzar
dicha tendencia tal como ya se ha previsto en
los trabajos de redacción del nuevo PMGRM
2009-2016, iniciados a lo largo del año 2008.
Imagen: mapa de los municipios
Datos ambientales
metropolitanos 08
Presentación
Por último, también quiero señalar otras labores
que realiza la EMA-AMB que, pese a no poder
traducirse en cifras, resultan clave para la
consecución de nuestros objetivos. Entre ellas
figuran la consolidación del programa de
prevención de residuos, el programa de
educación ambiental y la aplicación de criterios
ambientales en la gestión diaria de la EMAAMB, además de la progresiva ambientalización
de la EMA-AMB, que esperamos que se
extienda a empresas contratistas y
ayuntamientos.
Espero que un año más esta publicación resulte
de su interés y le sea de la máxima utilidad.
La Entidad del Medio
Ambiente del Área
Metropolitana de Barcelona
La Entidad Metropolitana de Servicios
Hidráulicos y Tratamiento de Residuos
(EMSHTR), conocida habitualmente como
Entidad del Medio Ambiente del Área
Metropolitana de Barcelona (EMA-AMB), es
una entidad local creada por la Ley catalana
7/1987, de 4 de abril.
En el ámbito territorial de la EMA-AMB se
incluyen los municipios de Badalona, Badia del
Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues,
Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del
Vallès, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat
Ciclo del agua
0. Fuentes de suministro
Durante el año 2008 ha seguido la situación
de escasez de recursos hídricos iniciada
durante el año precedente. El período 20062007 de sequía se ha considerado como una
época seca, equiparable al período 19891990.
Así pues, durante el año 2008 ha continuado
en vigor el Decreto 257/07 que prorroga el
Decreto 84/2007 en el que se adoptan las
medidas excepcionales y de emergencia en
relación con la utilización de los recursos
hídricos en Cataluña (Decreto de sequía), y por
lo tanto establece las actuaciones que se
pueden llevar a cabo en cuanto a suministro
de agua en función del nivel de agua
embalsada, la meteorología y el nivel de agua
en los acuíferos.
En fecha 31 de marzo se llega a valores
mínimos muy críticos. Concretamente, se
alcanza un 20,37% de nivel embalsado,
equivalente a 124,68 hm3, un valor muy
cercano a los 122 hm3 establecido por el
decreto para entrar en situación de
emergencia, momento a partir del cual se
habrían tomado medidas con más impacto
para asegurar las dotaciones domiciliarias que
se establecían en el citado decreto de sequía.
Ahora bien, las lluvias de los meses de abril y
mayo marcan un punto de inflexión y
contribuyen a mejorar notablemente el nivel de
agua en los embalses. Pese a la mejora en los
niveles embalsados sigue manteniéndose el
nivel de excepcionalidad II hasta diciembre
como medida de precaución.
[170]
A finales de año, pese al buen nivel de agua
embalsado en el sistema Ter-Llobregat, aún
sigue en vigor el Decreto dado que se
encuentran en estado de alerta algunas de las
cuencas. No obstante, estas no han influido
directamente en el sistema metropolitano.
En este contexto de sequía, la Agencia
Catalana del Agua (ACA) ha encargado a la
EMA-AMB, como administración competente
del servicio de suministro de agua domiciliaria,
la ejecución por vía de emergencia, de una
serie de obras de recuperación de agua del
freático. Concretamente en los municipios de
Barberà del Vallès, Castellbisbal, El Prat de
Llobregat, Molins de Rei y Sant Vicenç dels
Horts.
En lo referente a los recursos subterráneos, se
han seguido aprovechando los procedentes de
los acuíferos del Delta del Llobregat, del Llano
de Barcelona y del río Besòs.
Por último, destaca la aportación extraordinaria
de agua potable en barcos procedentes del
puerto de Tarragona y de Marsella. Se trata de
una medida extraordinaria establecida por el
Gobierno de la Generalitat para hacer frente a
la escasez de recursos hídricos existentes en
nuestro territorio para abastecer a la población.
Figura 0
EVOLUCIÓN 1982-2008 DEL NIVEL DE
LOS EMBALSES. SISTEMA TERLLOBREGAT
Figura 1
EVOLUCIÓN EMBALSES 2007-2008.
SITUACIÓN DE SEQUÍA.
Figura 2
PROCEDENCIA DEL AGUA EN LA EMAAMB GESTIONADA POR LAS COMPAÑÍAS
SUMINISTRADORAS
Este año se ha realizado una recopilación de
los datos metropolitanos más relevantes de los
últimos quince años para dar respuesta a la
demanda de algunos centros de investigación
así como para disponer de un horizonte
temporal más amplio a la hora de estudiar la
evolución del servicio.
Los datos representados son fruto de un
atento seguimiento llevado a cabo por la
EMA-AMB y por las compañías
suministradoras existentes desde 1994. Las
compañías suministradoras a las que se han
solicitado datos son las mismas que las
actuales, es decir, siete compañías
suministradoras del servicio en baja y una
compañía en alta (ATLL).
1. Suministro en baja
1.1 Compañías de suministro
Siete compañías suministradoras,
mayoritariamente en régimen de concesión
administrativa, son las responsables de prestar
servicio en el ámbito metropolitano.
La EMA-AMB regula la calidad del servicio, la
tarifa de suministro y las inversiones que estas
empresas realizan. Entre las compañías
también existen operaciones de compraventa.
Figura 3
COMPAÑÍAS DE SUMINISTRO EN LA EMAAMB
Figura 4
RED PRINCIPAL DE TRANSPORTE DE
AGUA EN LA EMA-AMB
1.2. Balance hídrico del suministro en el
ámbito del área metropolitana de Barcelona
En el año 2008 se ha invertido la tendencia
vivida en años anteriores y el volumen de agua
procedente del río Ter ha sido menor al
procedente del río Llobregat. Ello es
consecuencia de la esmerada gestión de los
embalses llevada a cabo por la ACA durante
el período de sequía con el fin de preservar
al máximo el río Ter, más perjudicado por la
sequía que el Llobregat. Así, un 54,9% del
volumen procede del Llobregat (105,7 hm3),
mientras que el 45,1% restante procede del
Ter (86,9 hm3).
El volumen total de agua entrante en la red
metropolitana también ha sido menor, fruto de
la propia situación de sequía pero también de
la actuación responsable de los ciudadanos
que han disminuido su uso hasta un 9% con
respecto al 2007, de modo que se ha
alcanzado un valor final de 239 hm3 anuales.
En referencia a la distribución de recursos
hídricos, el porcentaje mayoritario se lo lleva
el agua superficial con un 80,6%, mientras que
el del agua subterránea se mantiene en un
19,2%. Como hecho característico del año
2008 hay que mencionar el 0,2% de agua
procedente de barcos. Si bien esta cantidad es
menor, hay que citarla, ya que ha sido una de
las fuentes de suministro alternativas utilizadas
en la época de sequía.
Tabla 0
PROCEDENCIA DEL AGUA EN LA
EMA-AMB
Figura 5
FUENTES DE SUMINISTRO. COMPARATIVA
2007-2008
Tal como muestra la evolución, se comprueba
que a grandes rasgos el consumo de agua
procedente del río Ter es, en general mayor,
que el procedente del río Llobregat (con
excepción de los años 2001, 2004 y 2008).
Si se analiza la relación entre fuentes de
origen superficial y subterráneo, las fuentes
subterráneas no han llegado a superar nunca
el 20% del total. En los últimos años, sin
embargo, ha habido un aumento de uso de
recursos subterráneos, de modo que se ha
pasado del 11% en el año 2004 al 19% en
2008.
Tabla 1
PROCEDENCIA DE FUENTES DE
SUMINISTRO 1994-2008
consumo, seguido de Pallejà y Sant Cugat del
Vallès. Por el contrario, el municipio en el que
se ha producido menor disminución de
consumo doméstico ha sido Badia, seguido de
los municipios de Badalona y Santa Coloma de
Gramenet.
Al concepto de consumo facturado, es decir,
cobrado por la compañía suministradora, se
puede añadir el concepto de consumo
registrado por el sistema de medida. El hecho
de que exista una diferencia entre consumo
facturado y registrado viene motivado
principalmente por el sistema tarifario aplicado.
Así, en el ámbito metropolitano se ha facturado
un total de 188,9 hm3, respecto a los
190 hm3 registrados con sistemas de medida.
Figura 6
PROCEDENCIA DE LAS FUENTES DE
SUBMINISTRO 1994-2008
En cifras totales, incluyendo los consumos
doméstico, no doméstico y municipal, se ha
pasado de registrar 200,7 hm3 en 2007 a
190,9 hm3 en 2008 (un 4,9% menos).
1.2.1 Rendimiento
En lo referente al rendimiento, establecido en
términos de relación existente entre los
caudales de salida y de entrada al sistema,
entendiendo como sistema el conjunto de los
treinta y tres municipios metropolitanos, se ha
obtenido un valor del rendimiento de la red del
81,3%, un 3,25% mayor que el año anterior.
La tipología de consumo que ha
experimentado un mayor descenso ha sido la
municipal, que ha pasado de los 13,1 hm3
registrados en 2007 a los 9,1hm3 en 2008, un
30,7% menos, debido, en parte, a la sustitución
de agua de red por freática, lo que ha
provocado la disminución del consumo de
agua de red y el aumento de agua freática.
Figura 7
RENDIMIENTO
Tabla 3
AGUA REGISTRADA 2008. COMPARATIVA
2007-2008
El histórico muestra que a partir del año 2002
se da una mejora progresiva en la evolución
del rendimiento, hasta el punto de alcanzar el
valor óptimo en el año 2008, lo que viene
motivado principalmente por la mejora de la
red de distribución, tanto por la sectorización
como por la detección de escapes para
prevenir pérdidas en la red.
Figura 9
AGUA REGISTRADA 2007-2008
Tabla 4
CONSUMO DOMÉSTICO POR MUNICIPIO
Figura 10
EVOLUCIÓN DEL CONSUMO DOMÉSTICO
Tabla 2
EVOLUCIÓN DEL RENDIMIENTO 19942008
Figura 11
CONSUMO DOMÈSTICO POR HABITANTE Y
DÍA
Figura 8
EVOLUCIÓN DE LOS CAUDALES Y
RENDIMIENTOS 1994-2008
Tabla 5
AGUA FACTURADA 2008
1.3. Consumo y facturación
En el año 2008 ha tenido lugar un descenso
importante de consumo doméstico facturado
de agua: se ha pasado de los 113,79 l/hab. y
día del año 2007 a 109,96 l/hab. y día en
2008. Como ya se ha comentado, el principal
motivo ha sido la grave sequía vivida, que
juntamente con la racionalización del consumo,
ha hecho que el consumo doméstico
disminuya un 3,3% respecto al año 2007. En
referencia a la variación del consumo
doméstico con respecto a la media calculada
para los cinco últimos años, Begues destaca
como municipio con mayor disminución de
[171]
Figura 12
DISTRIBUCIÓN DEL VOLUMEN DE AGUA
FACTURADA POR USO Y POR MUNICIPIO
Figura 13
DISTRIBUCIÓN DEL VOLUMEN DE AGUA
FACTURADA POR USO Y POR COMPAÑÍA
SUMINISTRADORA
En lo que al análisis histórico se refiere, hay
que destacar, sin embargo, que no es hasta el
año 1998 cuando empieza a haber un padrón
continuo anual. Hasta entonces, los datos
procedentes del Instituto de Estadística de
Cataluña eran estimados en función de los
datos entregados por los ayuntamientos.
Según la evolución, se pasa de un consumo
doméstico estimado de 121,44 l/hab. y día en
1994, a 109,96 l/hab. y día en 2008. En la
figura 14 se puede ver claramente el ahorro
llevado a cabo por los usuarios en los últimos
años, sobre todo desde 2005, momento en
que se han vivido dos sequías consecutivas.
Tabla 6
1998-2008
Figura 14
1998-2008
1.4. Usuarios por tipología de uso
El número total de usuarios en el año 2008 ha
sido de 1.513.143. La relación entre tipos de
usuarios sigue siendo la misma que en años
anteriores: un 86% de los usuarios
domésticos, un 13% no domésticos y un 1%
municipales.
Tabla 7
NÚMERO DE USUARIOS POR TIPOLOGÍA
DE USO
Figura 15
DE USO
Figura 16
EVOLUCIÓN DE LOS AFOROS 2003-2007
La evolución histórica muestra que estos
últimos años los aforos han disminuido. La
proporción de suministros por aforo en relación
al suministro con agua directa ha disminuido
del 1,5% en 1994 hasta 0,41% en 2008.
Tabla 10
DE SUMINISTRO 1994-2008
Figura 17
EVOLUCIÓN DE LOS AFOROS 1994-2008
2. Utilización municipal de agua freática
En el ámbito metropolitano, durante el año
2008 ha habido veintitrés municipios que, en
mayor o menor grado, han utilizado el agua del
nivel freático. Los principales usos siguen
siendo el riego de parques y jardines y la
limpieza de calles. El valor total alcanzado ha
sido de 2,5 hm3/año.
Respecto al año 2007, ha habido un aumento
importante en el uso de esta agua,
concretamente en un 87,3%, y en cuanto al
número de puntos de captación se ha pasado
de 58 en 2007 a 71 en 2008.
Taula 8
EVOLUCIÓN DEL NÚMERO DE ABONADOS
1994-2008
Tabla 11
EVOLUCIÓN POR MUNICIPIOS DEL
CONSUMO DE AGUA DEL FREÁTICO PARA
USOS MUNICIPALES NO POTABLES
1.5. Aforos
Atendiendo a la división de los usuarios en
función del tipo de suministro, están los
suministros de agua directa mediante contador
y los suministros mediante aforo.
Figura 18
EVOLUCIÓN DEL CONSUMO
METROPOLITANO DE AGUA FREÁTICA
PARA USOS MUNICIPALES
Se prevé que estos últimos vayan retirándose,
ya que por un lado comportan una pérdida de
agua que no se utiliza y, por otro, presentan un
grado de peligrosidad en cuanto a la garantía
de potabilidad, que se debe principalmente a
que los aforos están asociados a instalaciones
antiguas en las que se almacena el agua sin
control por parte del suministrador, lo que
puede afectar a la calidad del agua de salida
en el grifo del consumidor.
Este año se han computado 6.186 aforos.
En cuanto al grado de disminución, se obtiene
un valor de 8,7%, muy similar al de los años
anteriores en los que la tendencia de
eliminación se encuentra entre el 12% y
el 9,6%.
Tabla 9
NÚMERO DE USUARIOS POR TIPOS DE
SUMINISTRO
Figura 19
DISTRIBUCIÓN DE AGUA FREÁTICA
MUNICIPAL POR USOS (miles de m3)
3. Actuaciones llevadas a cabo por la EMAAMB debido a la sequía
A raíz de la extrema situación de sequía, la
EMA-AMB, como administración competente
del servicio de subministro de agua
domiciliaría, con la colaboración de la ACA, ha
llevado a cabo toda una serie de obras por vía
de emergencia. En todas ellas la EMA-AMB
actúa como promotor de la obra, y las
diferentes compañías suministradoras del
servicio del municipio en el que se llevan a
cabo las obras han sido las encargadas de su
ejecución. En total se han ejecutado cinco
proyectos con una inversión total de
6.494.103 euros (IVA no incluido) y un caudal
previsto a recuperar de 1.750 m3/hora.
[172]
Recuperación de recursos subterráneos de los
pozos del acuífero del río Ripoll en el término
municipal de Barberà del Vallès. Constructor:
Serveis i Aigües de Barberà Empresa
Municipal SA (SABEMSA). Se han recuperado
los pozos Nicolàs y Maria Feliu y se ha
construido un nuevo pozo. Paralelamente se ha
construido una planta de tratamiento con
desgasificación para la eliminación de
componentes orgánicos clorados, y una línea
para eliminar arsénico, hierro y manganeso por
vía fisicoquímica. La planta podrá tratar
250 m3/hora. El coste de la obra ha sido de
1.649.551euros.
Recuperación de recursos subterráneos de los
pozos de la cubeta de Sant Andreu de la
Barca en Castellbisbal. Constructor: Aigües de
Castellbisbal SA (AICSA). Se han recuperado
siete pozos de la cubeta. Ha sido necesario
ampliar la actual planta de tratamiento hasta
500 m3/hora para dar cabida a los nuevos
caudales. El proceso seguido en la planta
consta de una oxidación del hierro y del
manganeso y filtración de los óxidos
producidos. El coste de la obra ha sido de
1.028.407 euros.
Construcción del pozo número 16 de aguas
del Prat. Constructor: Aigües del Prat SA
(APSA). Se ha construido un pozo nuevo
(número 16) en sustitución del actual número
7 afectado por las obras de la L9 del metro.
Se ha ubicado en el Polígono Mas Blau y ha
sido necesario adaptar las instalaciones de
aporte de agua hasta la estación de
tratamiento de agua potable (ETAP). Se ha
diseñado para impulsar un caudal de
250 m3/hora. El coste de la obra ha sido de
483.833 euros.
Recuperación de recursos subterráneos del
pozo “L’Urgellet” de Molins de Rei. Contratista:
Aqualia. Se ha puesto en marcha el pozo
“L’Urgellet”, hasta el momento fuera de uso por
problemas de amonio, hierro y manganeso.
También se ha construido una planta de
tratamiento para poder tratar el agua. El
proceso empleado ha sido de ciclo combinado
de oxidación, floculación y filtración en
continuo con arenas y carbón activado y
cloración final. La capacidad de tratamiento es
de 150 m3/hora. El coste de la obra ha sido
de 1.221.173 euros.
Recuperación de recursos subterráneos del
pozo “4” de Sant Vicenç dels Horts.
Constructor: Aqualia. Se ha recuperado el pozo
4 que presentaba problemas de hierro y
manganeso. Se ha construido una planta de
tratamiento con una capacidad de 600 m3/h
para tratar las aguas del pozo 4 y también las
de los pozos 1, 2 y 3. El tratamiento utilizado
es de oxidación, floculación, y cloración final.
El coste final de la obra ha sido de 2.644.309
euros.
4. Saneamiento
4.1. Caudal de agua tratada
La Empresa Metropolitana de Sanejament SA
(EMSSA), empresa pública de la EMA-AMB,
gestiona el servicio de saneamiento en alta en
el área metropolitana de Barcelona, explotando
y manteniendo todas las infraestructuras en
servicio:
- Red de colectores en alta
- Estaciones depuradoras de aguas
residuales (EDAR)
- Emisarios submarinos
- Estaciones de bombeo
Como actuaciones más relevantes durante en
2008, destacan:
-La remodelación de la EDAR de Vallvidrera
(ampliación con el tratamiento de nitrificación
y desnitrificación y filtración con reactores de
biomembranas).
-Remodelación y ampliación de la EDAR de
Sant Feliu de Llobregat (tratamiento terciario
con reducción de nutrientes).
-Inicio de la remodelación y ampliación de la
EDAR de Gavà-Viladecans (tratamiento
terciario).
En total, se han tratado 280 millones de m3 de
aguas residuales, de los cuales 131 millones
de m3 corresponden a la planta del Besòs,
97 millones de m3 a la planta del Prat de
Llobregat y 51 millones de m3 al resto de
depuradoras. El caudal tratado ha sido un
1,4% superior al de 2007 debido al aumento
de la pluviométrica en el segundo semestre,
pero ha sido inferior al caudal de años
precedentes dado que la pluviométrica de los
años 2007 y 2008 ha sido más baja que en
años anteriores.
De los 121 millones de kWh de electricidad
consumida en las depuradoras y estaciones
elevadoras de los colectores, 5 millones de
kWh han sido producidos por autogeneración
y el resto han sido comprados en la red.
4.2. Carga contaminante
Desde 2006 todas las EDAR de la red
metropolitana aplican un tratamiento biológico,
gracias al que se ha conseguido eliminar una
mayor cantidad de carga contaminante.
Durante el año 2008 las EDAR de Vallvidrera
y Sant Feliu han incorporado los tratamientos
terciarios y de nutrientes, a la vez que se ha
iniciado la ampliación del tratamiento de la
EDAR de Gavà.
Una consecuencia directa de esta mejora es
la buena calidad del agua de baño en el litoral
metropolitano, que, en términos generales, se
ha mantenido en unos niveles muy buenos y
ha cumplido los límites microbiológicos
establecidos por la directiva de aguas de baño.
Tabla 14
CARGA CONTAMINANTE ELIMINADA 2008
Figura 22
EVOLUCIÓN DE LA CARGA
CONTAMINANTE ELIMINADA 2003-2007
4.3. Tratamiento de fangos y otros residuos
Las depuradoras producen fangos y arenas,
residuos sólidos o basuras mezclados con el
agua, que hay que gestionar con el fin de
controlar su impacto ambiental.
La cantidad total de fangos producidos
durante el año 2008 ha sido de 80.063
toneladas de materia seca. Esta cantidad es
superior a la de 2007 (69.452 t) debido al
aumento del agua tratada.
El destino principal de los fangos ha sido la
aplicación como abono agrícola con
compostaje previo (74,5%), seguida de la
aplicación agrícola directa (17,5%), el uso para
cementeras (4,3%) y el secado externo (3,4%).
Tabla 15
PRODUCCIÓN DE FANGOS POR EDAR
Figura 23
EVOLUCIÓN DE LA PRODUCCIÓN DE
FANGOS 2003-2008
Tabla 12
ESTACIONES DEPURADORAS DE AGUAS
RESIDUALES EN EL AMB, DATOS BÁSICOS
Figura 24
DEPOSICIÓN DE FANGOS SEGÚN DESTINO
Figura 20
DISTRIBUCIÓN DE CAUDALES POR EDAR
Tabla 16
OTROS RESIDUOS PRODUCIDOS POR
EDAR
Figura 21
EVOLUCIÓN DEL CAUDAL DE AGUA
TRATADO DESDE 1985
Tabla 13
ENERGÍA CONSUMIDA Y ENERGÍA
COGENERADA POR EDAR 2008
[173]
4.4. Colectores
La principal infraestructura de que disponen
las ciudades para conducir las aguas
residuales y las avenidas de agua, regular
su caudal y reducir el riesgo de inundaciones
asociadas a las lluvias de carácter torrencial
son los colectores y la red de alcantarillado.
La actuación más destacada es la
continuación de las obras de los colectores
de Corbera de Llobregat.
Figura 25
EDAR Y PRINCIPALES COLECTORES DEL
SISTEMA DE SANEAMIENTO
METROPOLITANO
5. Reutilización
La reutilización consiste en dar nuevos usos al
agua una vez se ha tratado en las
depuradoras. Es una alternativa de gran
interés, puesto que permite aumentar la
disponibilidad de agua en un territorio como el
área metropolitana de Barcelona, donde los
recursos hídricos son limitados, gracias a la
liberación de agua para usos que requieren
una mayor calidad. De hecho, la cantidad de
agua reutilizada ha aumentado de manera muy
significativa debido al período de sequía, ya
que ha pasado de 20 hm3 en 2007 a 33 hm3
durante el año 2008.
Desde hace años, las depuradoras
metropolitanas realizan la denominada
“reutilización indirecta”, que consiste en
devolver agua al medio en condiciones
adecuadas, de manera que se contribuye al
mantenimiento de caudales, zonas húmedas,
etc.
No obstante, la reutilización indirecta convive
cada vez más con prácticas de reutilización
directa o planificada, ya que el agua
regenerada se vuelve a introducir en el ciclo
para darle un nuevo uso.
Tabla 17
INSTALACIONES DE REUTILIZACIÓN Y
CAUDALES DE DISEÑO
Figura 26
REUTILIZACIÓN DEL AGUA EN EL ÁREA
METROPOLITANA
Tabla 18
AGUA REUTILIZADA EN EL ÁREA
METROPOLITANA 2004-2008 (miles de m3)
6. Prevención de inundaciones
6.1. Plan Director de Aguas Pluviales (PDAP)
Durante el año 2008 se han iniciado y
continuado las actuaciones previstas en el
Plan Director de Aguas Pluviales en el ámbito
de la EMA-AMB (PDAP), tanto en lo referente
a proyecto como a obra.
En cuanto al contrato-programa entre la
EMA-AMB y CLABSA, se han ejecutado los
trabajos previstos para el año 2008, relativos
al drenaje urbano y de acuerdo con las
propuestas incluidas en el PDAP.
La actuación más destacada del año 2008
corresponde a las obras de la balsa de
laminación de la riera de Sant Llorenç (en los
municipios de Viladecans, Gavà y Sant Climent
de Llobregat). Así pues, en 2008 se han
finalizado las obras de esta balsa, que se ha
empezado a explotar durante el último
trimestre de 2008.
RESUMEN DE LAS PRINCIPALES
ACTUACIONES DE PREVENCIÓN DE
INUNDACIONES
Obras:
-Balsa de laminación de la riera de Sant
Llorenç (términos municipales de Viladecans,
Gavà y Sant Climent de Llobregat).
-Sustitución del colector de la calle Sant Jordi
(término municipal de Esplugues de Llobregat).
Estudios y proyectos:
-Proyecto constructivo de balsa de retención
en la cuenca superior de la riera de la Salut
(Sant Feliu de Llobregat), en redacción.
-Estudio para la resolución de los problemas
de drenaje pluvial en tres zonas del centro
urbano de Hospitalet de Llobregat.
-Estudio de soluciones del drenaje pluvial de
las cuencas interceptadas por el Canal
Industrial Sedó (municipios de Sant Andreu de
la Barca y Castellbisbal).
-Proyecto constructivo del depósito antiDSU
de La Bunyola y Aviació, fase 1, en El Prat de
Llobregat.
-Finalización de la redacción del proyecto
constructivo del depósito antiDSU de La
Bunyola y Aviació, fase 2, en El Prat de
Llobregat.
Explotación:
-Balsa de laminación de la riera de Sant
Llorenç (tramitación, encargo e inicio del
mantenimiento y explotación).
Foto 1: Balsa de Sant Llorenç. Tramo inicial de
encauzamiento de la riera.
Foto 2: Balsa de Sant Llorenç. Obra de
derivación, colector y canal de entrada.
Foto 3: Aspecto general de la balsa de
laminación de Sant Llorenç desde el edificio
de control.
Foto 4: Aspecto general de la balsa de
laminación de la riera de Sant Llorenç.
Foto 5: Colector Sant Jordi. Cámara de
registro y de acceso intermedia.
Foto 6: Colector de Sant Jordi. Cámara de
registro final.
6.2. Mantenimiento de rieras
La EMA-AMB redacta un programa anual de
limpieza y mantenimiento de lechos del
sistema de desagüe de aguas pluviales en su
ámbito territorial, basado en las solicitudes que
realizan los ayuntamientos.
Durante el año 2008 se han llevado a cabo las
tareas de mantenimiento y limpieza de los
lechos del sistema con el objetivo de mantener
la capacidad hidráulica y atenuar los daños
que se puedan producir debido a las
inundaciones en casos de lluvias torrenciales o
de gran intensidad.
Los trabajos consisten en la retirada de
material voluminoso vertido en el lecho, el
desbroce y trituración de vegetación invasora,
el dragado de los canales y la retirada de
material arrastrado, procedente de las partes
altas de las rieras.
El programa cuenta con una asignación
económica de unos 750.000 euros anuales y
permite efectuar unas sesenta actuaciones en
total, priorizando los ejes básicos de desagüe
del sistema de pluviales.
7. Inspección y control ambiental
El Servicio de Inspección y Control Ambiental
desarrolla desde 1988 actuaciones de control
de los vertidos de aguas residuales efectuados
por los establecimientos industriales ubicados
en el ámbito del área metropolitana de
Barcelona.
La regulación de la contaminación en origen,
mediante la regulación y la fijación de límites,
tiene como objetivo prevenir la contaminación
y minimizar los impactos ambientales de los
vertidos en el medio natural y en los sistemas
de saneamiento metropolitanos. La finalidad es
proteger la cuenca receptora, eliminando
cualquier efecto tóxico, ya sea crónico o
agudo, tanto para las personas como para
el medio natural.
[174]
El Servicio de Inspección dispone de un censo
de 6.195 actividades industriales. De ellas,
4.556 son establecimientos activos, de los que
un 47% se consideran potencialmente
contaminantes.
Las actividades industriales más implantadas
en el territorio metropolitano son:
siderometalurgia, reparación de vehículos y
gasolineras, química, papel y alimentación.
Analizando esta distribución en función de los
sistemas de saneamiento, se observa
claramente que la actividad siderometalúrgica
es la que predomina en todos ellos.
A lo largo del año 2008 se han llevado a cabo
1.907 inspecciones, efectuadas básicamente
sobre 1.167 industrias consideradas
potencialmente contaminantes. La planificación
de inspecciones anual no comprende la
totalidad de los establecimientos censados que
pueden ser considerados potencialmente
contaminantes, dado que se han establecido
prioridades de inspección en función del
proceso productivo, el sistema de depuración
que utilizan, la tipología de los vertidos que
generan, los incumplimientos detectados
anteriormente y otras prioridades establecidas
por la Agencia Catalana del Agua.
En las inspecciones efectuadas este año se
han tomado 998 muestras, y en un 43% de
las ellas se ha detectado que había
incumplimiento. No obstante, hay que señalar
que el incumplimiento de una muestra indica
que uno o más de los parámetros analizados
no cumplen con los límites del Reglamento
Metropolitano, pero que el resto de los
parámetros son correctos. También hay que
destacar que se han analizado 24.719
parámetros en la totalidad de las muestras y
que, entre estos, el grado de incumplimiento ha
sido sólo de un 3,8%.
Las EDAR metropolitanas han asumido los
vertidos industriales efectuados por las
industrias ubicadas en el territorio y no ha
habido afectación en el medio receptor.
Figura 27
INDUSTRIAS INSPECCIONADAS,
MUESTRAS TOMADAS Y PARÁMETROS
CON INCUMPLIMIENTO
Figura 28
INDUSTRIAS SEGÚN EL SECTOR DE
ACTIVIDAD
Figura 29
DISTRIBUCIÓN DE SECTORES DE
ACTIVIDAD EN CADA SISTEMA DE
SANEAMIENTO
8. Laboratorio
El Laboratorio de la EMA lleva a cabo análisis
químicos y microbiológicos para los servicios
del Área Metropolitana de Barcelona que lo
requieran. Asimismo, mediante una lista de
precios públicos, ofrece sus servicios a clientes
externos, como, por ejemplo, ayuntamientos,
entidades ambientales de control (EAC) o
particulares interesados.
En el año 2008 se ha dado un incremento de
los controles de aguas residuales y de
colectores en relación con la aplicación del
Reglamento Metropolitano de Vertido de
Aguas Residuales, así como de los análisis de
aguas continentales y regeneradas para su
uso urbano, agrícola o ambiental. Otros
servicios realizados consisten en el análisis de
aguas, lixiviados, suelos o contaminantes
atmosféricos para el control de instalaciones
de tratamiento de residuos sólidos, la vigilancia
de la calidad de las playas, etc.
En lo que al sistema de gestión de calidad se
refiere, el laboratorio ha mantenido la
acreditación ISO 17025 tras pasar con éxito
una nueva auditoría de la Entidad Nacional de
Acreditación (ENAC), con un aumento
significativo de los parámetros del Reglamento
Metropolitano acreditados. En este sentido, las
mejoras aportadas al sistema de gestión
informática del laboratorio permiten una mayor
fiabilidad y trazabilidad en todos los procesos,
así como el envío vía electrónica de los
resultados a los clientes.
En total se han llevado a cabo cerca de
40.000 determinaciones analíticas para
clientes muy diversos en todo tipo de muestras
ambientales: aguas residuales, superficiales, de
pozos, lixiviados, arenas de playa, suelos
contaminados, residuos sólidos y también de
apoyos de captación de contaminantes
atmosféricos.
En los gráficos adjuntos se muestra la
evolución del número de análisis en relación
con los programas de vigilancia del ciclo del
agua y la distribución del número de muestras
recibidas en función del cliente.
Figura 30
EVOLUCIÓN DE LOS CONTROLES
ANALÍTICOS RELACIONADOS CON EL
CICLO DEL AGUA 2001-2008
Figura 31
NÚMERO DE ANALÍTICAS REALIZADAS
SEGÚN EL CLIENTE
“Servicio de Inspección y Control Ambiental
Entidades Ambientales de Control
Autoridad Portuaria de Barcelona
MMAMB
Servicio de Prevención y Gestión de Residuos
Ayuntamientos
Otros”
Prevención y gestión
de los residuos
Programa Metropolitano de Gestión de
Residuos Municipales (PMGRM)
El año 2008 ha sido el segundo año de
prórroga del PMGRM y de los inicios de gran
parte del trabajo para elaborar el que será el
próximo programa metropolitano de residuos,
el PMGRM 2009-2016 (Programa
Metropolitano de Gestión de Residuos
Municipales 2009-2016). Para ello, se han
creado cuatro grupos de trabajo que son los
que tienen que concretar las diferentes líneas
de actuación del PMGRM:
-Grupo 1 Políticas de comunicación y
prevención
Subgrupo 1.1 Políticas de comunicación
Subgrupo 1.2 Políticas de prevención
-Grupo 2 Técnico
-Grupo 3 Económico-financiero
-Grupo 4 Coordinación jurídica
Asimismo, y pese a que según informe del
Departamento de Medio Ambiente y Vivienda
de la Generalitat de Cataluña el PMGRM
2009-2016 no está sometido al procedimiento
de evaluación ambiental estratégica, la
EMA-AMB ha encargado un informe ambiental
a una consultora especializada.
Se prevé que los trabajos de redacción del
nuevo PMGRM 2009-2016 finalicen durante
el año 2009 e incluyan las principales líneas
de prevención y gestión de residuos para los
próximos seis años en el área metropolitana de
Barcelona en coherencia con lo que
establecerá el PROGREMIC 2007-2012
(Programa de Gestión de Residuos
Municipales de Cataluña).
Por tanto, a lo largo del año 2008 se ha
continuado trabajando en las líneas
establecidas en el vigente PMGRM
considerando las reflexiones que se apuntaron
en su segunda revisión y que han permitido la
actualización y prórroga del PMGRM durante
el año 2008.
Web de los grupos de trabajo del PMGRM
2009-2016.
[175]
0. La generación de residuos
Durante en el año 2008 se han generado
1.646.665 toneladas de residuos municipales,
cifra que representaría un punto de inflexión
en la tendencia al alza de los últimos años, con
un decremento del 0,90% respecto a las
1.661.692 toneladas generadas en el año
2007, decremento aún más destacado si se
considera que el número de habitantes del
área metropolitana ha aumentado un 1,14% y
que pese a ello la generación per cápita de
residuos ha pasado de los 1,46 kg/hab. y día
a 1,42 kg/hab. y día, lo que representa una
disminución del 2,3%.
Tabla 0
GENERACIÓN DE RESIDUOS POR
MUNICIPIOS
Figura 0
GENERACIÓN DE RESIDUOS RESPECTO A
LA MEDIA DE LA AMB
Tabla 1
EVOLUCIÓN DE LA GENERACIÓN DE
RESIDUOS EN LA AMB
Figura 1
EVOLUCIÓN DE LA GENERACIÓN DE
RESIDUOS 2000-2008
1. Prevención
Entre los primeros objetivos del PMGRM
figuran los relacionados con la prevención de
los residuos municipales, tanto en lo referente
a la cantidad como a la peligrosidad. Con el fin
de hacerlos operativos, se organizan en cuatro
líneas estratégicas:
1.Búsqueda de acuerdos voluntarios con
empresas, asociaciones y administraciones.
2.Normativas propias dentro del ámbito de
competencias de la EMA.
3.Fomento del cambio de hábitos entre la
población.
4.Participación en debates legislativos y
sociales.
Durante el año 2008 se ha trabajado en
diversos programas que tienen como objetivo
final reducir la cantidad de toneladas a tratar
de forma industrial.
Destacamos la colaboración con cinco
municipios metropolitanos (Badia del Vallès,
Cornellà del Llobregat, Gavà, Montcada i
Reixac y Sant Just Desvern), que se han
implicado muy directamente en mejorar los
residuos de la gestión propia a todos los
niveles y trabajar de cara a la obtención de
sistemas de gestión ambiental.
En cuanto al fomento del cambio de hábitos,
se ha trabajado en dos direcciones
complementarias: fomentar la reutilización de
productos y evitar la generación de nuevos
residuos.
A nivel de España, destacamos que la Entidad
ha formado parte del grupo impulsor de la Red
de Entidades Locales por el Compostaje
Doméstico y Comunitario, también conocida
como Composta en Red.
-Promoción de la reparación de objetos y
mercados de segunda mano: Mejor que nuevo,
100% viejo (www.millorquenou.cat).
Con el fin de dar una segunda vida a los
objetos y evitar que se conviertan rápidamente
en un residuo, se han promocionado dos
actividades comerciales. Por un lado, la compra
y venta de objetos usados que han dejado de
ser útiles en determinadas situaciones y que
pueden servir a nuevos propietarios, y, por otro,
pequeñas reparaciones de objetos que de este
modo pueden volver a servir. La campaña se
ha bautizado con el nombre de Millor que nou,
100% vell (Mejor que nuevo, 100% viejo). La
idea se difunde a través de centros
comerciales, de la web (www.millorquenou.cat;
millorquenou.blogspot.com) y de un servicio de
atención telefónica que responde a las
demandas de los particulares. El 20 de abril se
realizó una fiesta en la calle con el nombre de
la R-festa.
-Búsqueda de nuevas vías
De manera experimental, con el fin de estudiar
las posibilidades de nuevas vías de prevención,
durante tres meses cuarenta familias (veinte
de Sant Boi y veinte de Barcelona) pesaron
sus residuos. En el segundo mes el objetivo
era intentar reducir la propia bolsa de basura.
-Fomento del consumo inmaterial: Ideas con
Aefecto (www.ideesambefecte.cat).
Siguiendo una idea que se empieza a extender
por Europa, la EMA ha promocionado ideas
para hacer regalos inmateriales, como por
ejemplo sesiones de deporte, masajes, cursos,
entradas a espectáculos, etc. Esta actividad se
denomina Idees amb Aefecte (Ideas con
Aefecto), para expresar el afecto con que
hacemos el regalo a la vez que el efecto
positivo que estas decisiones pueden tener
sobre el medio ambiente. La web y un estand
que se instala en ferias y fiestas han resultado
muy útiles para explicarlo.
-Programa de compostaje doméstico
Con el compostaje doméstico, los residuos
orgánicos se pueden reciclar directamente en
los hogares en los que se generan y así se
evitan gastos de recogida, transporte y gestión.
El programa se inició en octubre de 2004 y en
el mes de diciembre de 2008 habían
empezado a gestionar la propia basura
orgánica 1.748 familias de veinticuatro
municipios. La mayoría de los participantes en
el proyecto disponen de compostadores de
jardín, pero el 10% de los hogares realizan el
compostaje con vermicompostadores. Con la
colaboración de la Universidad de Barcelona y
la Universidad Politécnica de Cataluña se ha
empezado a desarrollar un estudio comparativo
de diez modelos de compostador de cara a
encontrar los más eficientes en cada situación.
De media, todas las familias redujeron sus
residuos en un 16%. Parecer ser, por tanto,
que será posible reducir una parte de los
residuos mejorando la selección de los
productos que compramos y haciendo
compost en casa.
En otra dirección, con la colaboración del
Institut Català d'Asistència i Serveis Socials
(ICASS) y el Departamento de Sanidad, se ha
llevado a cabo una prueba piloto de
reutilización de material sanitario en
residencias de ancianos.
Con las universidades se ha estudiado el coste
de interacción entre cliente y ofertante de ropa
de segunda mano (Federico Demaria) y el
ahorro de residuos vinculado a los mercados
de intercambio (Diana Barreto). Asimismo, se
ha organizado un seminario interuniversitario
de investigación en prevención y se han
convocado tres ayudas a la investigación para
trabajos de final de carrera o másteres.
La mayor parte de estas actividades de
prevención han contado con el apoyo
económico de la Agencia de Residuos de
Cataluña (ARC). Como hecho relevante del
calendario, durante el mes de noviembre
destacamos la prueba piloto de la Semana
Europea de la Prevención de Residuos.
Los informes de la mayor parte de estas
experiencias se pueden consultar en el
apartado de publicaciones de la Entidad.
Tabla 2
VOLUMEN DE COMPOSTADORES
INSTALADOS. COMPOSTADORES POR MIL
HABITANTES Y MUNICIPIO (litros)
Tabla 3
EVOLUCIÓN DEL VOLUMEN DE
COMPOSTADORES INSTALADOS 20062008
2. Recogidas
2.1. Fracciones básicas
El primer objetivo de la recogida selectiva es
separar y recuperar la máxima cantidad de
materiales, y el segundo, disminuir todo lo
posible la cantidad de residuos que tienen que
someterse a tratamientos finalistas.
Aparte de estos objetivos cuantitativos, es
evidente que una recogida en origen facilita la
recuperación de los materiales y reduce el
impacto ambiental de determinados residuos
que pueden ser contaminantes, tóxicos y/o
peligrosos.
Durante el año 2008, se ha alcanzado un
índice de recogida selectiva del 33,07%, lo que
representa un aumento del 5,46%, gracias al
aumento de las recogidas selectivas de las
fracciones básicas de vidrio y envases.
2.1.1. Vidrio
La recogida selectiva de vidrio ha alcanzado
durante el año 2008 las 53.786 toneladas,
cifra que representa un aumento del 10,09%
en relación con el año 2007; por tanto, se ha
mantenido la tendencia alcista de la recogida
selectiva de vidrio, con incrementos superiores
al 10% anual desde el año 2002.
La ratio de vidrio recogido por habitante y año
alcanza 17,01 kg, de modo que aumenta
nuevamente casi en dos kilos por habitante
con respecto a 2007. El vidrio recogido
selectivamente constituye el 9,9% de las
fracciones recogidas selectivamente.
Tabla 4
RECOGIDA SELECTIVA DE VIDRIO POR
MUNICIPIO
Figura 2
EVOLUCIÓN DE LA RECOGIDA SELECTIVA
DE VIDRIO EN EL AMB
2.1.2. Papel y cartón
Después de cinco años de crecimiento
continuo, parece que durante el año 2008 la
recogida selectiva de papel y cartón se ha
estancado, ya que ha experimentado un
aumento de tan sólo el 0,08% del total de
toneladas recogidas (107.122 toneladas), e
incluso se ha producido una ligera disminución
de la recogida por habitante y año, puesto que
ha pasado de 34,24 kg a 33,38 kg.
A partir de la información aportada por fuentes
municipales, se estima que el porcentaje de
papel procedente del comercio ha pasado del
21,19% al 16% del total de papel recogido.
[176]
El papel recogido selectivamente
(contenedores azules, comercios y puntos
limpios) constituye el 19,7% de las fracciones
recogidas selectivamente.
Tabla 5
RECOGIDA SELECTIVA DE PAPEL Y
CARTÓN POR MUNICIPIO
Figura 3
DE PAPEL Y CARTÓN EN EL AMB
Figura 4
DISTRIBUCIÓN DEL PAPEL Y CARTÓN
SEGÚN LA RECOGIDA EN LA CALLE
(INCLUYE PUNTO LIMPIO) Y COMERCIO
Tabla 8
RECOGIDA SELECTIVA DE MATERIA
ORGÁNICA POR MUNICIPIO
DIFERENCIADA POR DOMICILIOS Y
RESIDUO VEGETAL
Tabla 9
RECOGIDA SELECTIVA DE MATERIA
ORGÁNICA POR MUNICIPIO
Figura 6
EVOLUCIÓN DE LA MATERIA ORGÁNICA
DOMICILIARIA Y DE RESIDUOS
VEGETALES
2.2. Otras fracciones
2.1.3. Envases ligeros
Durante el año 2008 se han recogido 32.481
toneladas procedentes de recogidas mediante
contenedores específicos de envases y 1.579
toneladas procedentes de la selección de
FIRM de la planta de Molins de Rei. Por lo
tanto, la recogida de envases ligeros ha
aumentado en un 9,85% respecto al año 2007.
La producción total recogida por habitante y
año ha sido de 10,77 kg, un nivel muy similar
al del año 2007 (9,9 kg/hab. y año).
2.2.1. Voluminosos
Como siempre, se consideran dentro de esta
categoría los residuos de dimensiones
considerables, como por ejemplo del hogar,
muebles y electrodomésticos, que se
incorporan a la recogida selectiva a partir de la
información facilitada por los ayuntamientos
sobre la recogida en vía pública, de los datos
de puntos limpios y de los datos de depósitos
controlados. Además, desde 2005 la EMA
cuenta con la planta de tratamiento de
voluminosos de Gavà.
Tabla 6
RECOGIDA SELECTIVA DE ENVASES
LIGEROS POR MUNICIPIO DIFERENCIADA
EN CONTENEDOR AMARILLO Y FIRM
Desde el punto de vista de la recogida se
consideran una recogida segregada y, por lo
tanto, se incorporan al índice de recogida
selectiva.
Tabla 7
RECOGIDA SELECTIVA DE ENVASES
LIGEROS POR MUNICIPIO
En el año 2008 se han recogido 87.729
toneladas de residuos voluminosos, una
cantidad superior a la de 2007 pero que, de
hecho, no es directamente comparable, dado
que a partir de 2008 se ha incorporado en la
contabilidad de la fracción de voluminosos la
recogida en los puntos limpios (21.718
toneladas en 2008).
Figura 5
DE ENVASES LIGEROS EN EL AMB
2.1.4. Materia orgánica
En el año 2008 se han recogido 133.638
toneladas de materia orgánica de origen
domiciliario y comercial y 25.585 de origen
vegetal; en total, 159.223 toneladas de
materia orgánica, cifra que representa un
incremento del 3,39% respecto al año 2007.
Si se considera sólo la materia orgánica de
origen domiciliario y comercial, se constata que
se mantiene en un nivel muy similar al del año
2007 (42,27 kg/hab. y año en 2008 y
42,38 kg/hab. y año en 2007) probablemente
debido al estancamiento del despliegue de la
recogida de materia orgánica en los municipios
del ámbito metropolitano. Esta tendencia se
tendría que revertir en los próximos años, dado
que las nuevas contratas de limpieza urbana y
recogida de residuos ya prevén dar
cumplimiento a la obligación de recoger
selectivamente la fracción orgánica de los
residuos municipales.
Tabla 10
RECOGIDA DE VOLUMINOSOS POR
MUNICIPIO
Figura 7
EVOLUCIÓN DE LA RECOGIDA DE
VOLUMINOSOS EN EL AMB
2.2.2. Recogidas específicas
La iniciativa privada y algunos ayuntamientos
promueven la recogida de diferentes tipos de
residuos, actividad que complementa las
recogidas realizadas mediante los circuitos
habituales.
Las características propias de esta recogida
comportan tanto para la Administración
municipal como para la metropolitana un alto
grado de dificultad a la hora de conocer su
[177]
alcance. A menudo no existe ningún punto de
relación entre estos circuitos de recogida y la
Administración municipal y, por tanto, son
datos difícilmente contrastables. Pese a ello, se
intenta conocer mejor cada año su volumen e
importancia.
En el año 2008 encontramos incorporadas las
cantidades de recogidas de diferentes
materiales, como aceites, pilas, papel y cartón
de otros recuperadores, voluminosos, textil y
calzado, fármacos y otros residuos; en total
42.843 toneladas.
Tabla 11
OTROS RESIDUOS MUNICIPALES CON
RECOGIDAS ESPECÍFICAS
2.2.3. Puntos limpios
Durante el año 2008 ha finalizado la
construcción del punto limpio de Sant Adrià de
Besòs, que completa el despliegue de la red
de puntos limpios metropolitanos.
Montgat hace uso de forma mancomunada del
punto limpio de Tiana, y Sant Joan Despí, del
punto limpio de Esplugues.
Como complemento de la red existen tres
puntos limpios móviles. Este servicio se lleva a
cabo mediante unos itinerarios con paradas
convenientemente señalizadas y con un
calendario y un horario establecidos y
difundidos a través de programas de
comunicación. Durante el año 2008, los
puntos limpios móviles se han recogido
142 toneladas de residuos, que se han llevado
al punto limpio de Gavà.
Otros municipios metropolitanos han ampliado
este servicio con sus propios puntos limpios
móviles, como es el caso de Badalona,
Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Cornellà,
El Prat de Llobregat, Hospitalet de Llobregat,
Montcada i Reixac y Sant Cugat del Vallès.
Asimismo, diversos municipios disponen de
minipuntos limpios o puntos limpios de barrio:
Barcelona, Castellbisbal y Santa Coloma de
Gramenet y algunos de “minipuntos” de
recogida: Sant Just Desvern y Viladecans.
Finalmente, se ha llevado a cabo la prueba
piloto de adecuación de cuatro puntos limpios
para la recogida de fibrocemento para dar
respuesta a la necesidad de algunos
ciudadanos y ciudadanas de deshacerse de
este material, cuya comercialización
actualmente está prohibida por su peligrosidad.
Los cuatro módulos se localizan en los puntos
limpios de Badalona (Pomar), Barcelona
(Punto Verde de la Vall d'Hebron), Cerdanyola
del Vallès y Gavà. El 3 de noviembre de 2008
entró en funcionamiento en fase de prueba
piloto el módulo del punto limpio de
Cerdanyola del Vallès.
Toda la información sobre la recogida de
fibrocemento puede consultarse en la página
web de la EMA-AMB, en el apartado dedicado
específicamente a esta recogida:
http://www.amb.cat/web/emma/residus/recolli
da_municipal/altres/fibrociment.
En 2008 se han recogido mediante la red de
puntos limpios metropolitanos 92.977
toneladas de residuos (un 1,27% más respecto
al año anterior) y se han registrado 619.936.
Se estima que aproximadamente un 31% de
las entradas corresponden a usuarios “no
particulares”, un nivel muy similar al de 2007
(33%).
Si del total de residuos recogidos en puntos
limpios se descuentan el papel y los ERE
(envases y residuos de envases de plástico y
metal), los envases de vidrio, la madera, la
fracción vegetal, las pilas, el rechazo, los
colchones, los textiles y el vidrio, ya
computados en las correspondientes
fracciones selectivas, el total de residuos
recogidos en puntos limpios es de 58.907
toneladas.
Tabla 12
TOTAL BRUTO DE RESIDUOS RECOGIDOS
EN PUNTOS LIMPIOS
Tabla 13
TOTAL NETO DE RESIDUOS RECOGIDOS
EN PUNTOS LIMPIOS Y RECICLAJE
(DESCONTANDO EL VIDRIO, EL PAPEL Y
CARTÓN, LOS ERE, LA FRACCIÓN
VEGETAL, LAS PILAS, EL TEXTIL Y EL
RECHAZO)
Figura 8
DE RESIDUOS EN PUNTOS LIMPIOS EN EL
AMB
Figura 9
MAPA DE PUNTOS LIMPIOS
2.2.4. Residuos de aparatos eléctricos y
electrónicos (RAEE)
El 22 de diciembre se firmó el convenio marco
de colaboración entre la Agencia de Residuos
de Cataluña y los sistemas integrados de
gestión de RAEE. La EMA se ha adherido a
este convenio y cuenta con representación en
la comisión de seguimiento.
El convenio, de acuerdo con la legislación
vigente, concreta las responsabilidades en lo
referente a la recogida, el tratamiento y la
financiación de los RAEE procedentes de
hogares particulares desde el 13 de agosto
de 2005.
Durante el año 2008 se recogieron mediante
la red de puntos limpios metropolitanos y los
puntos limpios de barrio de Barcelona un total
de 3.496 toneladas de RAEE, cifra que
representa un incremento del 58% respecto
de las 2.207 toneladas del año 2007, que han
sido facturadas por el sistema integrado de
gestión OFIRAEE.
3. Valorización y deposición finalista
-Papeles Allende, S.L.: Hospitalet de Llobregat,
Begues, Esplugues de Llobregat, El Prat de
Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat,
Castelldefels, Sant Adrià de Besòs, Santa
Coloma de Cervelló, Viladecans, Sant Joan
Despí y Barcelona.
-Reciclatges Rodilla, S.L.: Badalona, Santa
Coloma de Gramenet, Montgat.
-FCC-Ámbito: Cornellà de Llobregat, Montcada
i Reixac, Ripollet, Sant Feliu de Llobregat.
-Joaquim Borràs: El Papiol.
3.1. Valorización
Tabla 14
ENTRADAS DE RESIDUOS A
VALORIZACIÓN EN PLANTAS DE
TRATAMIENTO METROPOLITANAS
Tabla 15
SALIDAS DE MATERIALES DE PLANTAS DE
TRATAMIENTO METROPOLITANAS
3.1.1. Vidrio
El vidrio recogido por los sistemas
metropolitanos y municipales se ha entregado,
sin ninguna manipulación previa, a dos
tratadores autorizados: Santos Jorge, S.A.
(Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès,
Cerdanyola del Vallès, Bellaterra, Montcada i
Reixac, Montgat, Pallejà, El Papiol, Ripollet,
Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès,
Sant Just Desvern, Santa Coloma de
Gramenet y Tiana) y Daniel Rosas, S.A.
(Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cornellà
Hospitalet de Llobregat, El Prat de Llobregat,
Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de
Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant
Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Joan
Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma
de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Viladecans,
Puerta a Puerta de Castelldefels, Puerta a
Puerta de Viladecans, Puerta a Puerta de Sant
Vicenç). Estas empresas separan los impropios
y trituran el vidrio, y entregan el material
resultante a empresas fabricantes de vidrio.
La recuperación del vidrio se ha financiado
mediante un convenio con el sistema integrado
de gestión Ecovidrio.
3.1.2. Papel y cartón
El papel y cartón seleccionado y recogido se
entrega en las plantas de fabricación de papel.
Los ayuntamientos del área metropolitana
venden el papel y cartón a:
-Stora Enso Barcelona: Barberà del Vallès,
Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Badia del
Vallès, Molins de Rei, Pallejà, Sant Andreu de
la Barca, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels
[178]
-TMA: Sant Cugat del Vallès.
-ALPA: Tiana.
-CESPA: Barcelona.
-Vilar Vita: recogida comercial en Barcelona.
Las empresas compradoras no papeleras
transfieren el papel a las papeleras una vez
efectuada la depuración de los impropios, de
modo que aumenta su valor comercial.
3.1.3. Envases: las plantas de selección
LIDAS
Los envases ligeros recogidos separadamente
se han entregado principalmente a la planta de
selección de Gavà-Viladecans, gestionada por
SEMESA.
En la planta se seleccionan diferentes
materiales (PEAD, PEBD, PET, PVC, mezcla de
plásticos, briks, aluminio y chatarra, así como
vidrio y papel en porcentajes menores), los
cuales se envían a los recicladores
determinados por ECOEMBES. El rechazo de
la planta se lleva a depósitos controlados.
La planta ha tratado en total 23.561 toneladas.
De manera complementaria, se han tratado en
la planta de la Zona Franca, operada por CLD,
3.051 toneladas, y en la planta de Sant Feliu
de Llobregat, operada por FCC-Ámbito, 5.869
toneladas.
Por otro lado, la fracción inorgánica o fracción
seca del modelo Residuo Mínimo se ha
destinado a la planta de selección de Molins
de Rei, propiedad de la EMSHTR y gestionada
por Sufi, S.A.
La recuperación de envases ligeros ha sido
financiada parcialmente mediante el convenio
con el sistema integrado de gestión
ECOEMBES.
Los tipos y las cantidades de materiales
recuperados pueden consultarse en la
tabla 15.
3.1.4. Materia orgánica: los ecoparques y las
plantas de compostaje
La materia orgánica recogida separadamente
se ha llevado a:
-Las plantas metropolitanas de Torrelles de
Llobregat y de Sant Cugat del Vallès, que han
tratado 3.389 y 7.040 toneladas
respectivamente.
-Castelldefels, que durante su último año de
funcionamiento ha tratado 18.188 toneladas.
-Las plantas metropolitanas de tratamiento
biomecánico (ecoparques 1 y 2), donde se han
tratado 120.259 toneladas de materia
orgánica de municipios metropolitanos.
La cantidad de materia orgánica tratada en
plantas metropolitanas es sustancialmente
superior a la cantidad recogida como
consecuencia de los residuos de municipios no
metropolitanos que reciben tratamiento en
plantas metropolitanas.
En los ecoparques, la materia orgánica,
además de ser compostada, también se trata
en la línea de metanización; el resultado final
del proceso es la obtención de biogás, que se
convierte en energía eléctrica. Así pues, los
ecoparques permiten aprovechar todavía más
la materia orgánica de los residuos, incluso la
presente en la fracción RESTO.
Durante el año 2008 han finalizado gran parte
de las obras de mejora ambiental y tecnológica
en el Ecoparque 1 y ha entrado en
funcionamiento la digestión de la materia
orgánica. También hay que destacar la entrada
en funcionamiento de los cuatro biorreactores
de la fracción RESTO (BRS), unos equipos que
reducen de forma importante la generación de
rechazo.
En lo referente al Ecoparque 2, se han
realizado actuaciones en los biofiltros con el
fin de mejorar su rendimiento y la durabilidad.
También hay que destacar la puesta en marcha
del digestor 1 tras su reparación, y en el mes
de noviembre, el inicio de las obras de
ampliación de la depuradora.
En el mes de mayo la instalación ha obtenido
la certificación ISO 9001:2000 y la ISO
14.001:2004, de sistemas de gestión de la
calidad y de gestión ambiental
respectivamente.
El tercer ecoparque, la Ecoparque 3, durante
el año 2008 ha empezado a funcionar a pleno
rendimiento después del primer año de
funcionamiento en fase de pruebas.
Los tipos y las cantidades de materiales
recuperados pueden consultarse en la
tabla 15.
3.1.5. Voluminosos
Durante el año 2008 la planta de clasificación
y trituración de madera limpia y residuos
voluminosos, de Gavà-Viladecans (operada por
TERSA), ha tratado 48.420 toneladas (madera,
colchones, muebles, RAEE, etc.).
Esta instalación permite tratar parte de los
voluminosos y de la madera y actúa como
centro de almacén temporal de RAEE de gran
volumen. Los residuos tratados proceden
principalmente de recogidas de voluminosos
en la vía pública y los puntos limpios.
Los materiales valorizados durante el
tratamiento son neveras, astillas de madera,
metales férricos y otros materiales menores.
3.1.6. Residuos de puntos limpios
La valorización de los residuos
correspondientes a fracciones básicas (vidrio,
papel y cartón, envases ligeros y materia
orgánica) sigue las vías mencionadas en los
apartados anteriores. El resto de fracciones
(residuos inertes, residuos especiales en
pequeñas cantidades, residuos de aparatos
eléctricos y electrónicos, etc.) se valorizan en
plantas especializadas en el tratamiento de
estos residuos.
En el año 2008 el rechazo de los puntos
limpios se ha gestionado a través de los
gestores CESPA y FCC.
Figura 10
RECICLAJE Y DEPOSICIÓN DE LOS
RESIDUOS DE PUNTO LIMPIO
3.1.7. Residuos de procedencia no
metropolitana
Como novedad del año 2008, se hace
referencia explícita a los residuos tratados en
plantas metropolitanas pese a no tener origen
en los municipios metropolitanos.
La procedencia de estos residuos puede ser
diversa: municipios y entes supramunicipales
con los que se establecen convenios de
colaboración, algunas entidades públicas y de
manera minoritaria algunas entidades de tipo
privado.
En la tabla 14 puede comprobarse que la
cantidad de residuos tratados de procedencia
no metropolitana es de 60.814 toneladas.
3.1.8. Pretratamiento de RESTO
Durante el año 2008 los ecoparques han
tratado 412.479 toneladas de RESTO, de las
que se han podido recuperar un total de
19.743 toneladas de envases de vidrio, papel,
plástico y otros materiales, además de valorizar
una parte importante de la materia orgánica no
seleccionada en origen.
[179]
Tabla 16:
PRODUCCIÓN DE RESTO
3.2. Deposición finalista
La valorización energética (incineración con
recuperación de energía) y la deposición
controlada de residuos constituyen los
llamados “tratamientos finalistas”, ya que son el
último eslabón en la gestión de los residuos
que no pueden recuperarse o bien que no se
han recogido selectivamente.
Lo idóneo es que estos tratamientos sirvan
únicamente para las fracciones no
recuperables, pero las limitaciones de la
recogida y del tratamiento hacen que las
infraestructuras finalistas sean clave para la
deposición de la fracción RESTO, así como
para la deposición del rechazo de las plantas
de tratamiento.
Durante el año 2008 el funcionamiento del
Ecoparque 1 y del Ecoparque 3 ha supuesto
un aumento de los residuos tratados
previamente a su deposición finalista: en 2008
se han tratado 412.479 toneladas, mientras
que en 2007 se trataron 362.943.
En total, en el año 2008 se han destinado:
-200.859 toneladas de RESTO a valorización
energética
-474.915 toneladas de RESTO a deposición
controlada directa
Si se suma el RESTO pretratado, el RESTO
valorizado energéticamente y el RESTO a
deposición (incluido el rechazo de la planta
de tratamiento de Molins de Rei), se alcanza
una cifra de 1.102.160 toneladas. Si se
consideran los voluminosos que no han
podido ser tratados, esta cifra alcanza las
1.147.721 toneladas.
Destaca la importante disminución del RESTO
que no recibe ningún tipo de tratamiento,
puesto que ha pasado de 840.056 toneladas
en 2007 a 689.861 toneladas en 2008; es
decir, una disminución del 17,9% respecto al
año 2007.
Figura 11
EVOLUCIÓN DEL RESTO NO TRATADO EN
EL AMB
3.2.1. Valorización energética
El año 2008 ha sido el tercer año de
funcionamiento del complejo del Ecoparque 3,
que cuenta con dos secciones: una de
tratamiento mecánico-biológico y otra de
recuperación energética con una capacidad
total de 400.000 toneladas/año. La entrada en
funcionamiento de la línea de tratamiento
mecánico-biológico permite recuperar envases
y otros materiales del RESTO, además de
reducir la cantidad de material que pasa a la
línea de incineración con recuperación de
energía.
La planta de valorización energética dispone
de sistemas de depuración de los gases de
combustión, que permiten mantener las
emisiones de partículas, gases ácidos y
compuestos orgánicos persistentes (COP,
dioxinas, furanos y análogos) ampliamente por
debajo de los límites fijados por la Directiva
2000/76/CE, de 4 de diciembre.
En el año 2008 se valorizaron
energéticamente un total de 200.859
toneladas de RESTO y el resto de residuos
valorizados, hasta 360.000 toneladas,
correspondieron a rechazo. Asimismo, se
exportaron a la red 167.504 MWh de energía
eléctrica y también se inyectaron a la red de
climatización del distrito Fórum (Districlima)
59.912 toneladas de vapor.
Tabla 17
PARÁMETROS AMBIENTALES DE LA
PLANTA DE VALORIZACIÓN ENERGÉTICA
DEL BESÒS
3.2.2. Transferencia de RESTO a deposición
controlada
Durante el año 2008 se han destinado a
depósito controlado 474.915 toneladas de
RESTO y 45.561 toneladas de residuos
voluminosos; en total, 520.477 toneladas. En
cuanto a los municipios que aplican el modelo
Residuo Mínimo y que no tienen contenedor
diferenciado de RESTO, se realiza una
estimación a partir del rechazo de la planta de
Molins de Rei y se estima que la generación
de RESTO equivale a las 13.906 toneladas de
rechazo de la planta.
Hasta el año 2006 el RESTO generado en el
ámbito metropolitano se destinaba
principalmente al vertedero del Garraf,
clausurado el 31 de diciembre de 2006 y que,
hasta hoy, no ha sido sustituido por ninguna
instalación finalista alternativa. Así pues,
durante el año 2008 ha sido necesario prever
las transferencias necesarias de RESTO a
través de las plantas de transferencia
siguientes:
-Planta de transferencia de Viladecans
(gestionada por TIRSA).
-Planta de transferencia de Mollet (propiedad
de CESPA).
La EMA-AMB ha gestionado la transferencia
de residuos básicamente a través de la planta
de Viladecans, con una capacidad de
400.000 toneladas anuales, pero dispone de
convenios con el resto de plantas para
alcanzar una capacidad total de transferencia
de 685.000 toneladas anuales.
De las 520.477 toneladas de transferencia, un
79% se ha depuesto en el depósito controlado
de Can Mata de Hostalets de Pierola y un
21% en otros depósitos controlados.
3.2.3. Depósito controlado de la Vall d'en Joan
(clausurado)
Lo más destacable de 2008 en lo que al
depósito de la Vall d'en Joan se refiere ha sido
la continuación de las obras de restauración,
que han consistido en la construcción de
drenajes principales y en la aportación de
tierras para la conformación topográfica de
base. En total, se han aportado 564.920
toneladas de tierra. Hay que destacar que
desde el segundo semestre de 2008 la fuente
de las tierras aportadas son las obras de la
Línea 9 del metro, mediante un acuerdo de
colaboración con la UTE Tuneladora Metro.
La aportación de tierras al antiguo depósito se
regula mediante precio público aprobado en
2008.
A partir de agosto se han iniciado los trabajos
de restauración final de las terrazas 12 y 13,
que se prevén finalizar durante el año 2009.
Las tareas han consistido en la
impermeabilización y la revegetación de los
espacios.
A lo largo del año 2008 se ha continuado con
el resto de tareas de mantenimiento y control
posclausura, como por ejemplo el desbroce de
cunetas, la reparación de badenes en caminos,
el tratamiento fitosanitario de los pinos contra
carcomas y orugas, el desbroce general para la
prevención de incendios y la reparación en la
obra de “tierra”. Además, se ha continuado el
seguimiento de los datos ambientales, tal
como establece el Decreto 1/1997.
En lo que al aprovechamiento del biogás se
refiere, se han valorizado 31.609 miles de m3,
lo que ha comportado el ahorro de la emisión
de 168.932 toneladas equivalentes de CO2.
El aprovechamiento energético del biogás ha
supuesto la generación de 55.206 MWh.
Tabla 18
BALANCE DE LA VALORIZACIÓN
ENERGÉTICA DEL BIOGÁS
-Planta de transferencia de la Zona Franca
(propiedad de CESPA).
-Planta de transferencia de Sant Cugat
del Vallès (propiedad de TMA).
[180]
3.3. Flujos secundarios
3.3.1. Valorización material secundaria
Durante el año 2008 se han valorizado
materialmente 19.743 toneladas de residuos
en los ecoparques metropolitanos, que se
suman al flujo de materiales recuperados a
partir de la recogida selectiva en origen de la
respectiva fracción. Esta cantidad no incluye la
valorización derivada de la FORM y otros
materiales orgánicos que llegan al Ecoparque.
Tabla 19
VALORIZACIÓN MATERIAL SECUNDARIA
EN LAS PLANTAS DE TRATAMIENTO
MECÁNICO-BIOLÓGICO
3.3.2. Restauración con rechazo embalado
Por otro lado, hay que destacar la deposición
de una cantidad importante de rechazo
embalado, con un contenido de materia
biodegradable inferior al 10%, característica
que facilita las tareas de prevención y control
ambiental y permite usar las balas como
material de restauración de canteras dadas su
baja capacidad de lixiviación y la composición
bioquímica del propio lixiviado.
En el transcurso del año 2008 se ha seguido
con la experiencia de deposición de residuos
embalados con la deposición de 64.593 balas
en el depósito controlado de la cementera
Elena (Cerdanyola del Vallès).
Tabla 20
COMPOSICIÓN MEDIA DEL RECHAZO
EMBALADO
3.3.3. Prueba piloto de utilización de la fracción
rechazo como combustible alternativo en
cementeras
Mediante un convenio con Uniland Cementera, S.A.
y con la ARC, se ha iniciado la prueba piloto
de utilización de rechazo como combustible
alternativo en la fabricación de clínquer de
cemento en dos plantas cementeras.
Las características del rechazo de los
ecoparques (alto poder calorífico y bajo
contenido de humedad) lo hacen muy indiciado
para ser utilizado como combustible en
cementeras. Otras ventajas de su uso son la
capacidad del producto obtenido (clínquer de
cemento Portland) para integrar en sus
moléculas y/o retener en su matriz cristalina
gran parte de los gases ácidos, compuestos
orgánicos volátiles y metales pesados emitidos
en la combustión del rechazo y el hecho de
que este es un combustible no fósil y, por lo
tanto, no contribuye al efecto invernadero.
Los primeros resultados indican que las
emisiones de las plantas prácticamente no
varían cuando se emplea rechazo como
combustible en lugar del que se emplea
actualmente (coque de petróleo), salvo en lo
referente a la emisión de dióxido de carbono
de origen fósil, que, como es obvio, disminuye
proporcionalmente a la cantidad de rechazo
empleado.
3.3.4. Deposición de rechazo no embalado
El rechazo no embalado recibe diferentes
destinos según su calidad y las posibilidades
de aprovecharlo energéticamente o, por el
contrario, depositarlo en depósitos controlados.
Se puede consultar la producción de rechazo
por planta en la tabla 15.
4. Balance global
4.1. Recogida segregada
Durante el año 2008 se han recogido
selectivamente un total de 544.505 toneladas
de residuos. Esta cantidad (superior a las
521.045 toneladas del año 2007) supone un
porcentaje de recogida selectiva del 33,07%
(dos puntos superior al nivel de 2007).
Tabla 21
RECOGIDAS SEGREGADAS POR
MUNICIPIO
Tabla 22
ÍNDICE DE RECOGIDA SELECTIVA E
ÍNDICE DE RESIDUOS A VALORIZACIÓN
POR MUNICIPIO
Figura 12
DISTRIBUCIÓN DE TIPOS DE RECOGIDA
SEGREGADA POR MUNICIPIO
Figura 13
DISTRIBUCIÓN DE LOS RESIDUOS SEGÚN
LA FRACCIÓN SELECTIVA RECOGIDA
4.2. Valorización material y energética
Entre los residuos que durante el año 2008
han recibido algún tipo de tratamiento para ser
valorizados, están los procedentes de la
recogida segregada, pero también parte del
RESTO que ha recibido un pretratamiento para
aprovechar la materia orgánica y otros
materiales que están presentes como
impropios de esta fracción. En total, durante el
año 2008 el porcentaje de residuos que han
recibido un tratamiento ha sido del 58,12%
(casi cinco puntos por encima del nivel de
2007). El resto de residuos han ido a depósito
controlado o a la planta de valorización
energética del Besòs.
La producción de energía eléctrica a partir de
los ecoparques, la planta de valorización
energética del Besòs y el aprovechamiento del
biogás ha sido de 242.890 MWh.
Fomento de la
sostenibilidad
1. Educación ambiental
Los tipos de servicios que la EMA-AMB ofrece
en el ámbito de la educación ambiental
pueden resumirse en:
Tabla 23
PRODUCCIÓN DE ENERGIA
-El programa de actividades “Compartimos un
futuro”.
Figura 14
DISTRIBUCIÓN DE LOS RESIDUOS SEGÚN
EL TRATAMIENTO
-Información pública a través de la difusión de
publicaciones y atención ciudadana.
4.3. Deposición del RESTO
Tal como se ha comentado en el apartado 3.2.,
dedicado a la deposición finalista de los
residuos, durante el año 2008 han recibido
este destino 689.681 toneladas de residuos.
Esta entidad se desglosa en: RESTO a planta
de valorización energética (18%), RESTO
destinado a deposición controlada (44%) y
RESTO que ha recibido un pretratamiento
(37%). El RESTO de FIRM constituye un
1% del total.
Si no se considera el resto que se pretrata y
sólo se computa la deposición en depósito
controlado o en planta de valorización
energética, se comprueba que el porcentaje de
residuos que recibe como tratamiento finalista
el vertedero sigue siendo muy superior al de
residuos valorizados energéticamente, un 71%
frente a un 29% respectivamente.
Figura 15
DISTRIBUCIÓN DEL RESTO SEGÚN EL
TIPO DE TRATAMIENTO FINALISTA
Figura 16
DISTRIBUCIÓN DEL RESTO ENTRE
DEPÓSITO CONTROLADO Y
VALORIZACIÓN ENERGÉTICA
4.4. Resultados globales en el ámbito
metropolitano
Tabla 24
RECOGIDA SELECTIVA EN EL AMB
Figura 17
EVOLUCIÓN 2000-2008 DE LA GESTIÓN
DE LOS RESIDUOS MUNICIPALES
Figura 18
INSTALACIONES METROPOLITANAS DE
TRATAMIENTO DE RESIDUOS
[181]
Los objetivos de las tareas que desarrollan los
servicios de educación ambiental son
concienciar, mejorar los conocimientos del
público, favorecer la adquisición de valores de
respeto hacia el medio ambiente, facilitar que
los ciudadanos adquieran las aptitudes
necesarias para resolver los problemas
ambientales y, por último, fomentar el sentido
de responsabilidad con respecto al medio
ambiente, facilitar la capacitación y desarrollar
la confianza en la acción individual y colectiva.
Estos objetivos de tipo general se concretan
en objetivos de trabajo, directamente
relacionados con las competencias de la
EMA-AMB:
-Dar a conocer la labor que lleva a cabo la
EMA-AMB en relación con los residuos y el
ciclo del agua.
-Hacer más cercano a los ciudadanos el
funcionamiento de las instalaciones de
tratamiento de residuos y las depuradoras.
-Mejorar la recogida selectiva de las fracciones
básicas y el uso de los puntos limpios.
-Dar a conocer la jerarquía de los residuos:
prevención, preparación para la reutilización y
el reciclaje, valorización y, por último,
deposición finalista.
-Fomentar el cambio de hábitos y actitudes
personales a través de dar a conocer el impacto del actual modelo de consumo sobre el
medio ambiente. Fomentar el consumo responsable.
-Dar a conocer la valorización energética de
los residuos.
-Dar a conocer los diferentes usos del agua y
las diferentes calidades del agua.
1.1. El programa de actividades de educación
ambiental “Compartimos un futuro”
El programa “Compartimos un futuro” ofrece
tres tipos de actividades a público escolar y a
público adulto. Se realizan visitas guiadas a las
depuradoras y a las instalaciones de
tratamiento de residuos municipales del área
metropolitana de Barcelona, actividades en el
aula sobre el ciclo del agua y el ciclo de los
residuos y charlas temáticas para adultos.
Este último año se han actualizado y editado
nuevos recursos didácticos del programa
“Compartimos un futuro”, especialmente para
las visitas guiadas a las instalaciones de
tratamiento de residuos y depuradoras
metropolitanas (dos niveles diferenciados de
dosieres para escolares y fichas para los
adultos). Actualmente EMA-AMB dispone de
dosieres educativos de seis depuradoras
metropolitanas, ocho plantas de tratamiento de
residuos municipales y trece fichas descriptivas
para adultos.
A lo largo de 2008 un total de 12.644
personas han participado en alguna de las
actividades educativas del programa: el 91%
han realizado visitas, el 7% han llevado a cabo
actividades en el aula y un 2% han asistido
charlas temáticas.
Respecto a los bloques temáticos -ciclo del
agua y residuos municipales-, se han
interesado por las actividades relacionadas con
los residuos casi el doble de personas de las
que se han interesado por las actividades
relacionadas con ciclo del agua: 8.068 y 4.576
personas respectivamente. Ahora bien, una
mayor proporción de participantes en las
actividades sobre el ciclo del agua han
realizado la actividad en el aula.
En lo que al nivel educativo de los
participantes se refiere, aproximadamente un
40% de los participantes cursaban ESO; un
27%, primaria, y un 9%, cursos de formación y
de adultos.
Hay que decir que entre los participantes
procedentes de la educación formal (del ciclo
de primaria a bachillerato), los alumnos de
primero de ESO (25%) y los de quinto de
primaria (23%) son los que han participado
más en las actividades del programa.
Figura 1
PARTICIPANTES EN EL PROGRAMA
“COMPARTIMOS UN FUTURO” SEGÚN
BLOQUE TEMÁTICO Y ACTIVIDAD
Figura 3
PORCENTAJE DE PARTICIPANTES EN EL
PROGRAMA “COMPARTIMOS UN FUTURO”
SEGÚN NIVEL DE EDUCACIÓN FORMAL
1.2.2. Tipos de visitantes según el nivel
educativo y el público objetivo
La mayoría de visitas a las instalaciones han
sido realizadas por escuelas (486 visitas),
mientras que un tercio han sido realizadas por
adultos (200 visitas).
1.2. Participación en el programa de
actividades de educación ambiental
“Compartimos un futuro 2008”
En cuanto al público escolar, las visitas
procedentes de la ESO han representado el
grupo mayoritario (60%), seguidas de las de
primaria. Mayoritariamente, se trata de alumnos
de las modalidades de ciencias naturales o de
ciencias sociales que durante el curso tienen
la oportunidad de visitar las instalaciones de
interés para su estudio de investigación.
1.2.1. Instalaciones visitadas
Casi 11.000 personas han tenido la
oportunidad de conocer las instalaciones
metropolitanas de primera mano: 7.196 han
visitado las instalaciones de tratamiento de
residuos y 3.725 han visitado las estaciones
depuradoras de aguas residuales. El objetivo
principal de estas visitas es proporcionar una
experiencia única a la vez que se aporta
conocimiento sobre el proceso, el
funcionamiento y los beneficios ambientales
que se derivan de ellos.
En cuanto a las visitas a las instalaciones de
tratamiento de residuos, la mitad se han
distribuido entre la planta de selección de
Gavà-Viladecans (26%) y el Ecoparque 3 de
Sant Adrià de Besòs (25%).
En lo que a las depuradoras se refiere, hay que
tener en cuenta que durante el año 2008 la
depuradora de Sant Feliu de Llobregat no ha
podido recibir visitas puesto que se encontraba
en una fase de mejora de las instalaciones. Así
pues, las depuradoras del Prat de Llobregat
(42%) y de Gavà-Viladecans (37%) son las
que han recibido más visitas.
Hay que destacar que durante el año 2008 se
ha iniciado un convenio entre la EMA-AMB y
la Fundación Agbar para colaborar en las
acciones de educación ambiental ofreciendo la
visita combinada “L'aigua que usem” (El agua
que usamos), que permite a los participantes
visitar el Museu de les Aigües de Cornellà y la
depuradora del Prat de Llobregat con el fin de
tener una visión completa y trabajar el ciclo del
agua (abastecimiento, distribución, consumo y
depuración).
Figura 4
DISTRIBUCIÓN DE LAS VISITAS A LAS
PLANTAS DE TRATAMIENTO DE RESIDUOS
Figura 5
DISTRIBUCIÓN DE LAS VISITAS A LAS
ESTACIONES DEPURADORAS
Figura 2
PARTICIPANTES EN EL PROGRAMA
“COMPARTIMOS UN FUTURO” SEGÚN EL
NIVEL EDUCATIVO
En cuanto a los visitantes adultos, en los
últimos años destaca un aumento de
participantes provenientes de cursos de
formación y de universidades que
sistemáticamente complementan su formación
teórica con salidas al medio.
Figura 6
VISITAS DE ESCOLARES Y VISITAS DE
ADULTOS
1.2.3. Procedencia de los visitantes
Los visitantes de las instalaciones
metropolitanas proceden de un total de
veinticuatro municipios de los treinta y tres que
forman el ámbito de la EMA-AMB. Dado el
peso demográfico de Barcelona respecto al
resto del territorio metropolitano, este
municipio sigue representando la mayoría de
visitantes (50%), seguido de Badalona (10%),
Cornellà de Llobregat (5%) y Sant Boi de
Llobregat (4%). Gracias a la potenciación de la
difusión del programa a lo largo del año 2008,
han participado en él nuevos centros
educativos.
Figura 7
MUNICIPIO DE PROCEDENCIA DE LOS
VISITANTES
1.2.4. Actividades en el aula
Durante el año 2008, 1.370 alumnos han
realizado “la actividad en el aula”, tanto sobre el
ciclo del agua como sobre el ciclo de residuos,
y la mayoría han realizado la actividad como
preparación a la visita posterior.
Los maestros han valorado la actividad muy
positivamente: han señalado que el contenido
se adapta completamente al currículum escolar
y que, por tanto, los alumnos establecen un
vínculo directo entre lo que están trabajando
en clase y la actividad de educación ambiental.
Figura 8
NIVEL EDUCATIVO DE LOS PARTICIPANTES
EN “LA ACTIVIDAD EN EL AULA”
[182]
1.2.5. Charlas informativas para adultos
La mayor parte de las charlas temáticas para
adultos ha versado sobre los residuos
municipales. Un total de 315 adultos han
participado en esta actividad, de los que un
44% lo han hecho en el marco de algún curso
de formación.
estudiantes universitarios, de másteres o
posgrados de temática ambiental. La mayor
parte de los alumnos han sido de procedencia
nacional, principalmente de la Universitat de
Barcelona, la Universitat Autònoma de
Barcelona y la Universitat Politècnica de
Catalunya.
Figura 9
DISTRIBUCIÓN DE LOS ASISTENTES A LAS
CHARLAS INFORMATIVAS DEL CICLO DEL
AGUA Y DE GESTIÓN DE RESIDUOS
Figura 10
PROCEDENCIA DE LOS VISITANTES DE
TIPO INSTITUCIONAL
2. Relaciones institucionales
2.1. Visitas institucionales
La EMA-AMB promueve visitas de tipo
institucional más allá del programa
“Compartimos un futuro”. Estas visitas tienen
un carácter especial dadas las características
del grupo que las realiza: visitas comerciales,
visitas de intercambio de experiencias con
municipios, visitas técnicas en el marco de
conferencias o cursos de formación,
delegaciones internacionales, etc.
Las instalaciones con una mayor demanda
durante el año 2008 han sido el Ecoparque 2
de Montcada i Reixac y el Ecoparque 3 de
Sant Adrià de Besòs, el depósito controlado
del Garraf, la restauración con balas de la
barrera Elena y la depuradora del Prat de
Llobregat.
En conjunto, han participado en este tipo de
visitas más de 2.000 personas, cifra que
supone un incremento en el número de
visitantes respecto del año 2007 de un 25%,
de los que un 45% eran de Cataluña y del
resto de España. Eso significa que un poco
más de la mitad de estas personas procedían
del extranjero, mayoritariamente de países
europeos como Francia, Dinamarca, Suecia,
Rumania e Italia, pero también se han recibido
visitas de América Latina (México, Chile o
Costa Rica). Entre los países de origen del
resto de los visitantes figuran Corea, China,
Japón, Polonia y Australia.
La mayor parte de las visitas institucionales
corresponden a administraciones que quieren
conocer los sistemas de tratamiento de
residuos y/o de aguas residuales, además de
informarse sobre las ventajas de gestionar la
prestación de estos servicios desde una
perspectiva supramunicipal. En este mismo
sentido, desde el cuerpo técnico de la EMAAMB se ha potenciado la transmisión de la
manera de trabajar a otras administraciones
que querían conocer la experiencia
metropolitana.
Paralelamente, en el transcurso de 2008 se
han recibido numerosas visitas promovidas por
Figura 11
DIFERENTES VISITANTES DE TIPO
INSTITUCIONAL
Figura 12
DISTRIBUCIÓN DE LOS VISITANTES SEGÚN
INSTALACIONES
2.2. Atención a los medios
Durante el año 2008 se ha facilitado el acceso
a algunas instalaciones a diferentes medios de
comunicación y algunas productoras
cinematográficas. En general, la finalidad de
estas visitas ha sido el interés por mostrar a
los ciudadanos el funcionamiento de las
instalaciones, a través de informativos,
documentales o pequeños reportajes.
Además, también se han recibido múltiples
consultas por diversos canales, de los que
destaca el buzón de consulta de la página
web. Durante los dos últimos cuatrimestres del
año 2008 se han recibido un total de cien
consultas de prensa, radio y televisión: el 30%
de las preguntas ha procedido de la prensa; el
25%, de la radio, y el 38%, de productoras de
televisión.
Los tipos de consultas recibidas han sido
aclaraciones sobre diferentes conceptos y
sobre el estado de la sequía, así como
consultas sobre algunas de las instalaciones
que tiene la EMA-AMB, tanto de agua como
de residuos, indistintamente.
3. Difusión de publicaciones y atención al
ciudadano
Las publicaciones de EMA-AMB se dirigen a
diferentes públicos: escolar (tanto al alumnado
como al profesorado), adulto (público general y
público técnico especializado).
En las publicaciones realizadas en los últimos
años, se consideran criterios ambientales
desde la fase de diseño de la publicación
hasta la impresión. La EMA-AMB fomenta las
publicaciones en formato digital con el fin de
evitar el consumo de papel y reducir el coste
energético relacionado con la producción de
publicaciones.
[183]
A lo largo del año 2008 se han difundido un
total de 12.531 ejemplares de diferentes
publicaciones en formato papel, DVD o CD.
Dado el peso de la campaña “Ir al punto limpio
tiene premio”, la temática de los puntos limpios
es la más difundida (54%), seguida de la
publicación Datos ambientales metropolitanos
(17%), de los cuentos para el público infantil
(10%) y de las diferentes publicaciones sobre
materia orgánica (7%). Además, la EMA-AMB,
respondiendo a su propósito de hacer
extensivo el compromiso con el medio
ambiente, facilita información sobre procesos
de ambientalización (cuadríptico y CD).
Aproximadamente el 60% de la difusión
llevada a cabo se ha efectuado en centros
educativos (escuelas, institutos, centros de
formación, universidades), asociaciones
ecologistas, asociaciones de vecinos, AMPA,
bibliotecas públicas, fundaciones y empresas,
entre otros. Por otro lado, se ha realizado
difusión entre público “institucional”, es decir,
políticos, técnicos municipales y de otras
administraciones públicas o empresas que
tienen un contacto profesional estrecho con la
EMA-AMB.
Las publicaciones que más se han consultado
en la página web de la EMA-AMB han sido el
Manual de compostatge urbà (Manual de
compostaje urbano) (7%), Els envasos a la
vida quotidiana (Los envases en la vida
cotidiana) (6%), la versión completa de Datos
ambientales metropolitanos de 2007 y el DVD
del Cicle de l'aigua (Ciclo del agua) (ambas
5%) y la publicación de El dipòsit controlat de
la Vall d'en Joan. Tres dècades de gestió de
residus municipals a l'àrea metropolitana de
Barcelona. 1974-2006 (El depósito controlado
de la Vall d'en Joan. Tres décadas de gestión
de residuos municipales en el área
metropolitana de Barcelona. 1974-2006) (4%).
Por último, en cuanto a las consultas
ciudadanas recibidas tanto por correo
electrónico como por teléfono, hay que
destacar las relacionadas con el episodio de la
sequía y con la campaña “Ir al punto limpio
tiene premio”.
Figura 13
TEMÁTICA DE LAS PUBLICACIONES
DISTRIBUIDAS
Figura 14
DISTRIBUCIÓN TERRITORIAL DE LAS
PUBLICACIONES
4. Jornadas, congresos y seminarios
ambientales
El año 2008 ha sido un año de importantes
participaciones y colaboraciones:
-Jornadas sobre Financiación del Nuevo
Modelo de Gestión de Residuos del Vallès
Occidental, organizadas por el Consorcio para
la Gestión de Residuos del Vallès Occidental.
-Comité organizador de las Jornadas de la Red
Española de Compostaje (febrero),
enmarcadas dentro de la Semana del
Compostaje.
-BIOMETA, VIII Jornadas sobre
Biometanización de Residuos Sólidos Urbanos,
organizado por la EMA-AMB, ARC y UB.
-Presentación de Les actuacions
metropolitanes davant l'estat de sequera, con
el apoyo de la Comunidad de Usuarios de
Aguas del Delta del Llobregat.
-Presentación sobre “Abastecimiento de agua.
Regulación. Aplicación en el Área
Metropolitana de Barcelona” en el Máster de
Economía y Regulación de los Servicios
Públicos, organizado por la Universitat de
Barcelona.
-Participación en el Seminario Técnico Local
organizado por la Federación de Municipios de
Cataluña, con la ponencia “La depuradora
d'aigües residuals del Baix Llobregat i la seva
planta de regeneració”.
-Visita a la Exposición Internacional de
Zaragoza 2008 “Agua y Desarrollo Sostenible”
de alcaldes y concejales de los treinta y tres
municipios de la EMA-AMB.
-Colaboración en la difusión del Congreso
EMSU 2008: Una Nova Cultura del
Coneixement, organizado por la UPC y la UAB.
-Ponencia en el Seoul International Forum on
Water Policy.
-Intervención en la Conferencia Internacional
de la Asociación Internacional del Agua (IWA)
sobre la convivencia del sistema urbano y de
las instalaciones ambientales y, por tanto, el
control y la gestión de los olores, tema
prioritario para la EMA-AMB.
-V Conferencia sobre Gestión del Agua,
organizada por AQUA y patrocinada por Veoia
Water.
-Jornadas AEUAS (Asociación Española de
Usuarios de Aguas Subterráneas).
Presentación de la ponencia “La gestión
integrada de los recursos: uso coordinado y
uso conjunto frente a una crisis”.
-Ponencia “The impact of water stress and
strategies for Barcelona”, enmarcada dentro
del 2on European Cyprus Forum y organizada
por el Consejo Europeo.
-Participación en el IWA-Astee Congress con
la ponencia “The management of the 20072008 drought in the Barcelona Metropolitan
Area”.
-Participación en el Congreso Nacional de
Medio Ambiente (CONAMA 9), con las
ponencias “De la ambientalización interna a la
ambientalización de la cadena de contratistas”
e “Investigando nuevas estrategias de
prevención de residuos”.
-Participación en las jornadas organizadas por
el Institut per a la Sostenibilitat i Recursos
dedicadas al tratamiento de materia orgánica y
a la reingeniería del Ecoparque de Barcelona.
-Ponencia en las Jornadas sobre Evaluación de
Tecnologías de Regeneración sobre “La planta
de regeneració del Baix Llobregat”.
-Ponencia “La gestione dei rifiuti nell'area del
Mediterraneo. Esperienze a confronto” en la
Convención Internacional celebrada en
Nápoles.
En el transcurso de 2008, la EMA-AMB
también ha organizado tres seminarios
dirigidos a técnicos municipales:
-Plan de sostenibilidad de la EMA-AMB /
Negociaciones convenio Ecoembes /
Propuesta convenio marco puntos limpios.
-Primera jornada sobre el Programa
Municipales 2009 - 2016.
-Segunda jornada sobre el Programa
Municipales 2009 - 2016.
5. Gestión ambiental
Durante el año 2008 la EMA-AMB ha
potenciado la integración de criterios
ambientales en todas sus actividades mediante
el refuerzo de la estructura técnica dedicada a
gestión ambiental. Así, desde enero de 2008 la
Dirección de los Servicios del Ciclo del Agua
ha pasado a denominarse Dirección de los
Servicios del Ciclo del Agua y Gestión
Ambiental.
Entre otras, las principales líneas de trabajos
del área de Gestión Ambiental son:
-Desplegar el Plan de Sostenibilidad 20082012 de la EMA-AMB
(http://www.amb.cat/web/emma/foment_sost
enibilitat/pla_sostenibilitat).
[184]
-Mantener el sistema de gestión ambiental en
las oficinas y promover la implantación de
sistemas de gestión ambiental en el
laboratorio y en las empresas propias y
concesionarias relacionadas con la EMA-AMB.
-Dar apoyo a los técnicos de la EMA-AMB y
de las empresas concesionarias y asesorarles
en aspectos relacionados con la incorporación
de criterios ambientales en su gestión diaria.
-Facilitar la creación de una red de técnicos
municipales que intercambien información y
colaboren entre ellos.
-Participar en evaluaciones ambientales y otros
estudios elaborados o encargados por los
diferentes servicios técnicos de la EMA-AMB
con el objetivo de velar por su calidad en lo
que al contenido ambiental se refiere.
-Dirigir los trabajos de la publicación Datos
ambientales metropolitanos y elaborar el
cálculo de los principales indicadores sobre
gestión del agua y de los residuos.
5.1 Plan de Sostenibilidad
El Plan de Sostenibilidad 2008-2012
establece las líneas estratégicas de la
actuación ambiental de la EMA-AMB en
cuanto a la preservación de los recursos
hídricos, del ciclo de los materiales y del
ahorro de energía.
El alcance del Plan es el de la actuación de la
EMA-AMB, tanto en sus oficinas como a
través de las plantas de tratamiento de agua y
de residuos y de otras empresas
concesionarias y/o colaboradoras.
El Plan consta de cuatro líneas estratégicas,
que se despliegan en un total de veintitrés
acciones:
Línea 0. Conocer las emisiones globales de
GEI derivadas de la actividad de la EMA-AMB
en sus oficinas y en las instalaciones propias y
concesionarias.
0.1.Conocer el balance de emisiones de GEI
en las oficinas.
en el laboratorio de Gavà.
en las instalaciones del ciclo del agua.
en las instalaciones de tratamiento y gestión
de residuos.
0.5.Conocer las emisiones indirectas derivadas
de la actividad de la EMA-AMB.
Línea 1. Ambientalizar la gestión y promoverla
en otras administraciones y empresas
relacionadas con la EMA-AMB.
1.1.Mantener y promover la SGA de la EMAAMB como posible modelo a implantar en
otras administraciones del área metropolitana.
1.2.Extender la implantación y certificación de
SGA en las empresas propias y
concesionarias.
1.3.Incorporar en las ordenanzas reguladoras
del servicio, de vertidos, etc., incentivos para la
implantación de SGA.
1.4.Ambientalizar la contratación de la EMAAMB.
1.5.Realizar un plan de ambientalización de los
contratos de servicios de la AMB.
1.6.Incorporar criterios ambientales en la
redacción de proyectos y la ejecución de
obras.
Línea 2. Incorporar el compromiso contra el
cambio climático en las actuaciones de la
EMA-AMB.
2.1.Participar activamente en el diseño del
Plan de Acción para la Mitigación del Cambio
Climático 2008-2012 de Cataluña.
2.2.Realizar auditorías de ahorro y eficiencia
energética en las depuradoras.
2.3.Estudiar la implantación de fuentes de
energía renovables en las instalaciones de la
EMA-AMB.
2.4.Incorporar progresivamente la medición de
la huella de carbono de la EMA-AMB.
2.5.Realizar un plan de ambientalización de los
contratos de servicios de la AMB.
2.6.Mejorar el sistema de indicadores de agua
y de residuos con información comprensible y
clara sobre emisión de GEI.
2.7.Reforzar las líneas relacionadas con el
ahorro energético en las oficinas de la EMAAMB de manera equivalente al Acuerdo de
Gobierno de la Generalitat de Cataluña
(GOV/104/2007) para gastos energéticos>
200 GWh/año.
Línea 3. Establecer sistemas de información /
comunicación ambiental dinámicos en
desarrollo de las directivas UE, Aarhus, etc.
3.1.Publicar anualmente la Declaración
Ambiental de la EMA-AMB.
3.2.Crear una red de técnicos municipales para
intercambiar experiencias sobre aspectos de
gestión ambiental en instalaciones municipales.
3.3.Ampliar la información ambiental en la web.
3.4.Introducir criterios ambientales en las
visitas, actos y publicaciones de la EMA-AMB.
3.5.Ambientalizar el programa de actividades
“Compartimos un futuro”.
Las tareas más relevantes llevadas a cabo
durante el año 2008 han sido:
-Estimación de las emisiones directas e
indirectas de gases de efecto invernadero
(GEI de ahora en adelante) en la sede de la
EMA-AMB.
-Primera estimación de la huella de carbono
de la depuradora del Baix Llobregat (con la
colaboración de la CETAQUA), que durante
el año 2009 se extenderá al resto de
depuradoras metropolitanas.
-Difusión del Plan de Sostenibilidad 20082012 en los ayuntamientos y en las empresas
propias y concesionarias y realización de la
primera encuesta sobre su perfil ambiental.
Los resultados servirán para valorar la
posibilidad de adhesión de cada empresa al
Plan de Sostenibilidad de la EMA-AMB
durante el año 2009.
-Asesoramiento en la introducción de cláusulas
ambientales en las contrataciones que implican
la elaboración de publicaciones en papel
mediante una sesión formativa sobre el
aplicativo del Departamento de Medio
Ambiente y Vivienda de la Generalitat de
Cataluña de introducción de criterios
ambientales en las publicaciones. Para el año
2009 se ha previsto la ambientalización del
pliego para la contratación del estand en la
Feria Ecocity y del nuevo contrato del
programa “Compartimos un futuro”.
-Asesoramiento al Departamento de Servicios
Internos de la MMAMB en la introducción de
criterios ambientales en los contratos de
limpieza, mantenimiento y vending de los
edificios metropolitanos.
-Inicio de la evaluación ambiental del PMGRM
2009-2016 y participación en el grupo de
trabajo relativo al establecimiento de
indicadores de seguimiento.
-Dirección de los trabajos de elaboración del
libro Datos ambientales metropolitanos 07.
-Participación en el CONAMA 9 (Congreso
Nacional de Medio Ambiente) con una
ponencia y una comunicación.
Fig. 15
EMISIONES DE GASES DE EFECTO
INVERNADERO DE LAS OFICINAS DE LA
EMA-AMB DEBIDAS AL TRANSPORTE
[185]
Fig. 16
RESULTADO DE LA PRIMERA ENCUESTA
“PERFIL AMBIENTAL” DE LAS EMPRESAS
PROPIAS Y CONCESIONARIAS DE LA EMAAMB
5.2 Sistema de gestión ambiental
En el año 2008 la EMA-AMB ha mantenido su
certificación ambiental ISO 14.001:2004 y la
certificación según el reglamento europeo
EMAS y se ha potenciado la colaboración con
partes interesadas externas. Así pues, la
EMA-AMB ha colaborado con el Club EMAS,
asociación de empresas registradas EMAS en
Cataluña, mediante la organización de una
visita guiada al Ecoparque 3 de Sant Adrià de
Besòs y con un artículo para el número de
diciembre de la revista de calidad ambiental
RQA
(http://www.clubemas.cat/clubemas/RQG/RQ
A_05.pdf).
Se han mejorado el aspecto y la difusión del
boletín periódico del sistema de gestión
ambiental, que se ha hecho llegar a los
técnicos de los ayuntamientos metropolitanos
con el objetivo de compartir experiencias.
Por último, hay que señalar que con ocasión
del Día Mundial del Medio Ambiente y de la
Navidad de 2008 se han llevado a cabo
acciones de sensibilización en la plantilla
mediante la colocación de paneles en la
entrada del edificio con información sobre el
consumo de papel y el ahorro energético.
Para más información, se puede consultar la
Declaración Ambiental de la EMA-AMB en el
apartado “Sistema de gestión ambiental” de la
web de la EMA-AMB
(www.amb.cat/web/emma/foment_sostenibilita
t/SIG).
Boletín del Sistema de Gestión Ambiental
Imagen de la acción de sensibilización del Día
Mundial del Medio Ambiente 2008
6. Campaña “Ir al punto limpio tiene premio”
En el año 2008 se han emitido 8.930 nuevas
tarjetas de usuario de la red metropolitana de
puntos limpios y puntos verdes de Barcelona.
El total de unidades familiares con derecho a
obtener una bonificación de la TMTR por el
hecho de utilizar los puntos limpios se ha
situado en 36.738, cifra que representa un
destacado incremento del 32,1%.
Las unidades familiares con carné que han
utilizado los puntos limpios como mínimo más
de una vez durante el año han sido 22.351,
ante las 18.590 del año anterior; es decir, se
ha producido un incremento del 20%.
El total de visitas a los puntos limpios ha sido
de 815.223, con lo que se constata que
también ha experimentado un aumento
considerable (16%).
7. Campaña de fomento de la recogida
selectiva de envases
Como resultado de los convenios con
Ecoembes y Ecovidrio, vigentes hasta mayo de
2008, se ha dispuesto de 0,055 euros por
habitante para realizar campañas de fomento
de recogida selectiva de envases. Cada
municipio ha desarrollado su propia campaña
de proximidad para complementar la campaña
de grandes medios (prensa, radio y televisión)
organizada desde la Agencia de Residuos de
Cataluña, que se ha desarrollado con el lema
“Aquí reciclamos” con la tecnología de web
interactiva 2.0. La EMA-AMB se ha encargado
de gestionar las campañas municipales que se
le han solicitado expresamente.
Como novedad importante, podemos destacar
también la creación del blog “Mejor que nuevo,
100% viejo”, una estrategia para dotar de un
espacio común, cercano e interactivo a todos
aquellos posibles usuarios de la campaña,
como son los establecimientos y la ciudadanía.
El flujo de visitas de “Mejor que nuevo” ha sido
de unas quinientas mensuales.
Blog “Mejor que nuevo, 100% viejo”.
Mejora de las páginas dedicadas a Datos
ambientales metropolitanos.
9. El boletín informativo
Durante el mes de octubre se ha iniciado un
nuevo proyecto desde la Dirección de
Comunicación, la elaboración del newsletter
mensual de la EMA-AMB, con el fin de dar a
conocer las actuaciones que se llevan a cabo y
a la vez difundir las actuaciones de los
municipios metropolitanos relacionadas con el
ciclo del agua o de los residuos. El formato
digital del boletín responde a la intención de
llegar al máximo número de destinatarios y
respetar el medio ambiente evitando el soporte
analógico. El primer newsletter ha llegado a
240 suscriptores.
8. La página web institucional:
www.amb.czb/emma/inici
En el año 2008 se ha iniciado un proceso de
actualización y mejora de los contenidos y
funcionalidades del sitio web de la EMA-AMB
dentro del portal de las entidades
metropolitanas. Las actuaciones más
destacadas han sido: la adaptación de la
sección “Datos ambientales” al formato de esta
publicación, la creación de una comunidad
privada con foro para la redacción del PMGRM
2009-2016 y la puesta en marcha de un
boletín corporativo.
Gracias a estas acciones de promoción, entre
otras, el sitio web ha pasado de recibir una
media de cerca de 2.800 visitas mensuales a
6.290 visitas en el mes de noviembre de
2008, lo que significa un espectacular
incremento del 225%. El número de usuarios
únicos del sitio a lo largo del año ha sido de
14.852.
[186]
Metropolitan Enviroment
Data 08
Presentation
Once again this year you have in your hands
and/or on your screens a copy of the book
Metropolitan Environmental Data, in this case
the fifth in the series which was begun in
2003.
On this occasion you will find information on
water consumption during the drought, when
the metropolitan population cut the amount of
water it used to a record level of 109.96 litres
per inhabitant per day, a reduction of almost
five litres a day compared to 2007.
There was also a fall in the per capita amount
of waste generated, to 1.42 kilos per person
per day, breaking the upward trend of recent
years. Over the next few years this new
tendency will need to be strengthened as
provided for in the preparatory work on the
new Metropolitan Municipal Waste
Management Programme (PMGRM)
2009-2016 which began 2008.
Lastly, I would also like to highlight the other
work done by the EMA-AMB which, even if it
cannot be translated into figures, is essential to
achieving our goals. I would therefore like to
mention the consolidation of the waste
prevention scheme, the environmental
education programme and the application of
environmental criteria in the day-to-day running
of the EMA-AMB, incorporating the gradual
environmentalisation of the EMA-AMB which
we hope will be extended to external
contractors and local councils.
I hope that this year too this publication will be
of interest and of the utmost use to you.
The Environmental Authority
of the Barcelona
Metropolitan Area
The Metropolitan Water Services and Waste
Treatment Authority (EMSHTR), commonly
known as the Barcelona Metropolitan Area
Environmental Authority (EMA-AMB), is a local
authority created under Catalan Law 7/1987
of 4 April.
The EMA's territorial scope includes the
municipalities of Badalona, Badia del Vallès,
Barberà del Vallès, Barcelona, Begues,
Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del
Vallès, Cornellà de Llobregat, El Papiol, El Prat
L'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei,
Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet,
Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca,
Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de
Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern,
Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de
Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana,
Torrelles de Llobregat and Viladecans.
Law 7/1987, which set up the Environmental
Authority, endows it with competencies in
respect of hydraulic works and drinking water
supply, sanitation and sewage systems,
treatment and re-use of municipal waste, and
co-ordination of the corresponding municipal
services.
in the Ter-Llobregat system, as some of the
other basins were still in a state of alert.
However, these do not directly affect the
metropolitan system.
In this context of drought, the Catalan Water
Authority tasked the EMA-AMB, as the body
responsible for the household water supply
service, with urgently carrying out various
works to recover phreatic water, in particular in
the municipalities of Barberà del Vallès,
Castellbisbal, El Prat de Llobregat, Molins de
Rei and Sant Vicenç dels Horts.
On the other hand, use continued to be made
of groundwater from the aquifers of the
Llobregat Delta, the Plain of Barcelona and the
river Besòs.
0. Supply sources
Lastly, mention should be made of the
extraordinary supply of drinking water brought
in by ships from the ports of Tarragona and
Marseille. This was an extraordinary measure
taken by the autonomous government of
Catalonia in the face of the shortage of water
resources in the country in order to keep the
population supplied.
The shortage of water resources which had
begun the year before persisted in 2008. The
2006-2007 drought is considered a dry period
comparable to the period 1989-1990.
Figure 0
EVOLUTION OF THE LEVELS OF THE
RESERVOIRS IN THE TER-LLOBREGAT
SYSTEM, 1982-2008
Decree 257/07 therefore remained in force in
2008, extending Decree 84/2007 (the
“Drought Decree”) which provided for the
adoption of exceptional emergency measures
concerning the use of water resources in
Catalonia and therefore laid down the actions
that could be taken in regard to the water
supply depending on the amount of water
stored in the reservoirs and the aquifers, and
the amount of rainfall.
Figure 1
EVOLUTION OF THE LEVELS OF THE
RESERVOIRS 2007-2008. DROUGHT
SITUATION
Water cycle
By 31 March the situation had become critical.
In particular, the reservoirs were at 20.37% of
their capacity, equivalent to 124.68 hm3, very
near to the 122 hm3 set by the Decree as the
value for triggering an emergency situation. If
this had happened, measures with a greater
impact would have been taken to ensure the
levels of household supply stipulated by the
Drought Decree.
However, the rains of April and May marked a
turning point and helped to raise the amount of
water in the reservoirs considerably. In spite of
this improvement, Exceptional Level II
procedures were maintained until December as
a precautionary measures.
By the end of the year, the Decree continued
in force despite the good level of water stored
[187]
Figure 2
ORIGIN OF THE WATER SUPPLIED TO THE
EMA-AMB MANAGED BY THE SUPPLY
COMPANIES
This year, a compilation has been made of the
most important metropolitan data of the past
15 years in response to the request by various
research centres now that a longer time span
is available for studying the development of the
service.
The data presented are the result of the close
monitoring carried out by the EMA-AMB and
the supply companies since 1994. The supply
companies from which data have been sought
are the same as the current ones - seven
downstream supply companies and one
upstream company (ATLL).
1. Downstream supply
1.1. Supply companies
There are seven companies in the metropolitan
area supplying water, mostly under government
contract.
The EMA-AMB regulates the quality of the
service provided, the prices charged and the
investments made by these companies. The
companies also buy and sell water among
themselves.
An analysis of the ratio of surface to
groundwater sources reveals that the latter
have never accounted for more than 20% of
the total. Over the past few years, however,
there has been an increase in the use of
groundwater resources, rising from 11% in
2004 to 19% in 2008.
Table 1
ORIGIN OF SUPPLY SOURCES 1994-2008
Figure 6
ORIGIN OF SUPPLY SOURCES 1994-2008
Figure 3
SUPPLY COMPANIES IN THE EMA-AMB
Figure 4
MAIN WATER TRANSPORT NETWORK IN
THE EMA-AMB
1.2. Water supply balance sheet in the
Barcelona Metropolitan Area
In 2008 the trend of previous years was
reversed and the volume of water from the
river Ter was less than that from the river
Llobregat. This is a consequence of the careful
management of the reservoirs by the Catalan
Water Agency during the period of drought to
preserve the water in the river Ter as much as
possible, as it was more heavily affected by the
drought than the Llobregat. So 54.9%
(105.7 hm3) came from the Llobregat while
the remaining 45.1% (86.9 hm3) came from
the Ter.
The total volume of water entering the
metropolitan grid was less than the year
before, partly as a direct result of the drought,
but also because of responsible behaviour by
the public, who reduced the amount of water
they used during the year by 9% to 239 hm3.
The majority of the water, 80.6%, came from
surface sources, while 19.2% came from
groundwater. A particular feature of 2008 was
the fact that 0.2% of the water was brought in
by ship. Although this is only a minor amount, it
deserves to be mentioned as it was one of the
alternative supply sources used during the
period of drought.
Table 0
ORIGIN OF WATER IN THE EMA-AMB
Figure 5
COMPARISON OF SUPPLY SOURCES 20072008.
As can be seen in Figure 5, generally speaking
more water is taken from the river Ter than the
Llobregat, although 2001, 2004 and 2008
were an exception to this rule.
1.2.1 Yield
Yield is measured in terms of the ratio
between the outflow from the system and the
inflow into the system, the system being
defined as including all 33 metropolitan
municipalities. In 2008 yield was 81.3%,
3.25% more than the year before.
Figure 7
PERFORMANCE
between the two is mainly because of the
pricing system employed. In the metropolitan
area, users were charged for a total of
188.9 hm3, whereas 190.9 hm3 were recorded
by the measuring systems.
In overall terms - including domestic, nondomestic and municipal consumption -, the
amount recorded went down from 200.7 hm3
in 2007 to 190.9 hm3 in 2008, a fall of 4.9%.
The type that experienced the biggest fall was
municipal consumption, which fell by 30.7%,
from 13.1 hm3 in 2007 to 9.1 hm3 in 2008.
This was due in part to phreatic water being
used instead of water from the grid, which led
to a reduction in the consumption of water
from the grid and an increase in consumption
of phreatic water.
Table 3
WATER RECORDED 2008. COMPARISON
2007-2008
Figure 9
WATER RECORDED 2007-2008
The graph shows that from 2002 yield
gradually improved, reaching its highest point
in 2008. This was brought about mainly by
improvements in the distribution grid as a
result of sectorisation and the detection of
leaks to prevent losses from the grid.
Table 2
EVOLUTION OF YIELD 1994-2008
Figure 8
EVOLUTION OF FLOWS AND YIELDS 19942008
1.3. Consumption and invoicing
In 2008 there was a large drop in the amount
of water for household consumption that was
billed, falling from 113.79 l/inhabitant/day in
2007 to 109.96 l/inhabitant per day in 2008.
As has already been noted, the main reason
for this was the severe drought which, together
with the rationalisation of consumption, led to
domestic water consumption falling by 3.3%
compared to 2007. If the variation in
consumption is calculated with reference to
the average of the last five years, Begues is
the municipality where there was the biggest
drop, followed by Pallejà and Sant Cugat del
Vallès. At the other end of the scale, the
municipalities where there was the smallest
reduction in household water consumption
were Badia, Badalona and Santa Coloma de
Gramenet.
It is useful to compare the concept of billed
consumption - consumption that is charged for
by the supply company - with the concept of
consumption as recorded by the measuring
system. The fact that there is a difference
[188]
Table 4
DOMESTIC CONSUMPTION BY
MUNICIPALITY
Figure 10
EVOLUTION OF DOMESTIC CONSUMPTION
Figure 11
DOMESTIC CONSUMPTION PER
INHABITANT PER DAY
Table 5
WATER BILLED 2008
Figure 12
DISTRIBUTION OF WATER BILLED BY USE
AND MUNICIPALITY
Figure 13
DISTRIBUTION OF WATER BILLED BY USE
AND SUPPLY COMPANY
When looking at how consumption evolved
over time, it should be borne in mind that it
was not until 1998 that there was a
continuous annual record. Prior to that, the
data provided by the Statistics Institute of
Catalonia were estimates based on the
information given to it by the different local
councils.
Domestic consumption went up from an
estimated 121.44 l/inhabitant/day in 1994 to
109.96 l/inhabitant/day in 2008. Figure 14
clearly shows the savings made by users over
the past few years, especially since 2005,
when there were two consecutive droughts.
Table 6
1998-2008
Figure 14
1998-2008
1.4. Number of users by type of use
The total number of users in 2008 was
1,513,143. The proportions between the
different types of users remained the same as
in previous years: 86% domestic users, 13%
non-domestic users and 1% municipal users.
Table 7
NUMBER OF USERS BY TYPE OF USE
Figure 15
NUMBER OF USERS BY TYPE OF USE
A look at the historical evolution shows that
the percentage of municipal users has not
varied over the years, never rising above 1%.
However, the percentage of domestic users
has experienced a downward trend, falling
from 89% to 86%, a drop which has been
offset by a rise in the proportion of nondomestic users.
Table 8
EVOLUTION OF NUMBER OF CUSTOMERS
1994-2008
1.5. Communal water supplies
Other types of water supply are direct supplies
via meters and communal supplies.
The plan is for the communal water supplies to
be gradually phased out, as, on the one hand,
the water which is not used is lost and, on the
other, they pose a danger in so far as it is not
possible to guarantee that it is fit to drink. The
impossibility of guaranteeing potability is due
mainly to the fact that such supplies tend to be
in old facilities where the water is stored
without any control by the supplier, which could
affect the quality of the water coming out of
the consumer's tap.
In 2008, 6,186 such supplies were on record.
During the year, the number was reduced by
8.7%, a similar percentage to previous years,
when the elimination rate ranged between
12% and 9.6%.
Table 9
NUMBER OF USERS BY TYPE OF SUPPLY
Figure 16
EVOLUTION OF COMMUNAL SUPPLIES
2003-2007
The historical record shows how the number of
these supplies has diminished over the years.
Communal supplies as a proportion of direct
water supply fell from 1.5% in 1994 to 0.41%
in 2008.
Table 10
NUMBER OF USERS BY TYPE OF SUPPLY
1994-2008
Figure 17
EVOLUTION OF COMMUNAL SUPPLIES
1994-2008
2. Municipal use of phreatic water
In 2008, there were 23 municipalities in the
metropolitan area that used phreatic water to a
greater or lesser extent. The main uses to
which phreatic water is put are still watering
parks and gardens, and cleaning streets. The
total volume employed during the year reached
2.5 hm3.
There was a big increase in the amount of
such water used in 2008 compared to 2007 the volume employed increased by 87.3%
while the number of capture points went up
from 58 in 2007 to 71 in 2008.
Table 11
EVOLUTION OF THE CONSUMPTION OF
PHREATIC WATER FOR NON-POTABLE
MUNICIPAL USES, BY MUNICIPALITIES
Figure 18
EVOLUTION OF THE CONSUMPTION OF
PHREATIC WATER FOR MUNICIPAL USES
IN THE METROPOLITAN AREA
Figure 19
DISTRIBUTION OF MUNICIPAL PHREATIC
WATER BY USES (thousands of m3)
3. Actions taken by the EMA-AMB in response
to the drought
In response to the drought, the EMA-AMB, as
the body responsible for the household water
supply service, urgently set in train, in
collaboration with the Catalan Waste Agency,
various works to cope with the emergency. In
each case the EMA-AMB acted as the
promoter of the work, while the different
supply companies where the work was carried
out were tasked with executing it. In all, five
projects were carried out with a total
investment of 6,494,103 euros (not including
VAT) and were expected to produce a flow of
1,750 m3/hour.
[189]
Recovery of underground resources from the
wells of the river Ripoll aquifer in the
municipality of Barberà del Vallès. Construction
company: Serveis i Aigües de Barberà
Empresa Municipal SA (SABEMSA). The
Nicolàs and Maria Feliu wells were restored to
use and a new well was built. At the same time
a treatment plant was built with a
degasification facility to eliminate the
chlorinated organic components and a physicochemical line to eliminate arsenic, iron and
manganese. The plant will be able to treat
250 m3/hour. The cost of the work was
1,649,551 euros.
wells of the Sant Andreu de la Barca basin in
Castellbisbal. Construction company: Aigües de
Castellbibal SA (AICSA). Seven wells in the
basin were restored to use. This required
increasing the capacity of the treatment plant
to 500 m3/hour to be able to deal with the
extra volumes of water. The process in the
plant consists of oxidation of iron and
manganese and filtration of the oxides
produced. The cost of the work was 1,028,407
euros.
Construction of Aigües del Prat well number
16. Construction company: Aigües del Prat SA
(APSA). A new well (number 16) was built to
replace well number 7 that was affected by the
building works of Line 9 of the Metro network.
It was sited in Polígon Mas Blau and the
installations carrying the water to the drinking
water treatment station had to be adapted
accordingly. It was designed to deliver a flow of
483,833 euros.
“Urgellet” well in Molins de Rei. Contractor:
AQUALIA. The Urgellet well was made fit for
use again after it had been out of service
because of problems with ammonium, iron and
manganese. A plant was also built to treat the
water. The process employed was a combined
cycle of oxidation, flocculation and continuous
filtration with sand and active carbon, and final
chlorination. The plant's treatment capacity is
1,221,173 euros.
Restoration of underground resources from
well “4” in Sant Vicenç dels Horts. Construction
company: AQUALIA. Well 4 was restored to
use following problems with iron and
manganese. A plant with a capacity of 600
m3/hour was built to treat the water from well
4 and wells 1, 2 and 3. The treatment used is
oxidation, flocculation and final chlorination.
The final cost of the work was
2,644,309 euros.
4. Sanitation
4.1. Volume of water treated
Empresa Metropolitana de Sanejament SA
(EMSSA), a public corporation belonging to the
EMA-AMB, manages the upstream sanitation
system of the Barcelona Metropolitan Area
and operates and maintains all the
infrastructures in service:
-Upstream sewer network-Sewage treatment
plants
-Undersea outlets
-Pumping stations
The most important actions in 2008 were:
-Remodelling of the Vallvidrera waste water
treatment plant (extension of the treatment
with the addition of nitrification and
denitrification, and filtration with biomembrane
reactors).
-Remodelling and enlargement of the Sant
Feliu de Llobregat waste water treatment plant
(tertiary treatment with nutrient reduction).
-Start of work on remodelling and enlarging
the Gavà-Viladecans waste water treatment
plant (tertiary treatment).
In total, 280 million cubic metres of waste
water were treated, 131 million by the Besòs
plant, 97 million by the Prat de Llobregat plant
and 51 million by the other sewage works.
The volume treated was 1.4% more than in
2007 as the result of increased rainfall in the
second half of the year, but less than the
volume treated in preceding years, as rainfall in
2007 and 2008 was lower than in previous
years.
Of the 121 million kWh of electricity consumed
in the waste water treatment plants and lifting
stations, 5 million kWh were self-generated
and the rest was bought from the grid.
Table 12
WASTE WATER TREATMENT PLANTS IN
THE BARCELONA METROPOLITAN AREA,
BASIC DATA
Figure 20
BREAKDOWN BY TREATMENT PLANTS OF
VOLUME TREATED
Figure 21
EVOLUTION OF THE VOLUME OF WATER
TREATED SINCE 1985
4.2. Pollutant load
Since 2006, all the sewage plants in the
metropolitan network have been using a
biological treatment which has succeeded in
eliminating a bigger amount of the
contaminant load. In 2008 the Vallvidrera and
Sant Feliu waste water treatment plants
incorporated tertiary and nutrient treatments,
while work began on expanding the treatment
at the plant in Gavà.
One direct consequence of this improvement is
the good quality of the bathing water along the
metropolitan coastline which, in general terms,
has remained at an extremely high standard
and met the microbiological parameters laid
down by the Bathing Water Directive.
Table 14
POLLUTANT LOAD ELIMINATED 2008
Figure 22
EVOLUTION OF THE POLLUTANT LOAD
ELIMINATED 2003-2007
4.3. Treatment of sludge and other waste
Waste water treatment plants produce sludge
and sand, solid waste and refuse mixed with
water, which has to be managed in order to
keep its environmental impact under control.
The total amount of sludge produced in 2008
was 80,063 tonnes of dry matter. This is more
than in 2007 (69,452 tonnes), due to the
increased amount of water treated.
The main destinations for the sludge were for
use as an agricultural fertiliser after being
composted (74.5%), direct use as an
agricultural fertiliser (17.5%), use in cement
works (4.3%) and external drying (3.4%).
Table 15
AMOUNT OF SLUDGE PRODUCED BY
TREATMENT PLANT
Figure 23
EVOLUTION OF DRY MATTER OUTPUT
2003-2008
Figure 24
BREAKDOWN OF SLUDGE VOLUMES BY
DESTINATION
Table 16
OTHER WASTE PRODUCED BY SEWAGE
PLANTS
Table 13
ENERGY CONSUMED AND ENERGY
COGENERATED, BY TREATMENT PLANT,
2008
[190]
4.4. Drains
The main infrastructure towns and cities
possess for channelling waste water and
spates of water, regulating their flow and
reducing the risk of flooding from torrential
rainfall are the drains and the sewer network.
The principal action in this connection was the
continuation of the works on the drains in
Corbera de Llobregat.
Figure 25
SEWAGE TREATMENT PLANTS AND MAIN
DRAINS OF THE METROPOLITAN
SANITATION SYSTEM
5. Re-use
Re-use consists in giving water new uses once
it has been treated at the waste water
treatment plants. It is an extremely useful
alternative, as it makes it possible to increase
the amount of available water in a territory
such as the Barcelona Metropolitan Area,
where such resources are limited, by freeing
up water for uses requiring better quality.
Indeed, the amount of re-used water increased
significantly because of the period of drought,
going up from 20 hm3 in 2007 to 33 hm3 in
2008.
For several years now, the metropolitan
treatment plants have been carrying out what
is known as “indirect re-use”, consisting in
returning water to the environment in a
suitable condition so that it helps to maintain
flows, wetlands, etc.
However, indirect re-use increasingly co-exists
with direct and planned re-use, as the
regenerated water is reintroduced into the
cycle to give it a new use.
Table 17
RE-USE INSTALLATIONS AND DESIGN
FLOWS
Figure 26
WATER RE-USE IN THE METROPOLITAN
AREA
Table 18
AMOUNT OF WATER RE-USED IN THE
METROPOLITAN AREA 2004-2008
(thousands of m3)
6. Flood prevention
6.1. Master Plan for Rainwater Management
(PDAP)
During 2008, various projects and works
provided for in the Master Plan for Rainwater
Management in the EMA-AMB region (PDAP)
were started or continued.
The urban drainage work planned for 2008 in
the contract programme between the EMAAMB and CLABSA was carried out in
accordance with the provisions of the PDAP.
The most important action taken in 2008 was
to complete the work on the Riera de Sant
Llorenç spillway pool in the municipal districts
of Viladecans, Gavà and Sant Climent de
Llobregat and the pool came into operation in
the last quarter of the year.
SUMMARY OF THE MAIN FLOOD
PREVENTION ACTIONS
Works:
-Riera de Sant Llorenç spillway pool (in the
municipalities of Viladecans, Gavà and Sant
Climent de Llobregat).
-Replacement of the sewer in Carrer Sant
Jordi (in the municipality of Esplugues de
Llobregat).
Studies and plans:
-Construction plans for a retention pool in the
upper basin of the Riera de la Salut in the
municipality of Sant Feliu de Llobregat,
currently in the process of being drawn up.
-Study of how to solve the rainwater drainage
problems in three areas in the centre of
L'Hospitalet de Llobregat.
-Study of rainwater drainage solutions for the
basins intercepted by the Sedó Industrial Canal
(in the municipalities of Sant Andreu de la
Barca and Castellbisbal).
-Construction plan for the anti-unitary
discharge system tank in La Bunyola and
Aviació, Stage 1, in El Prat de Llobregat.
-Completion of the construction plan for the
anti-unitary discharge system tank in La
Bunyola and Aviació, Stage 2, in El Prat de
Llobregat.
Exploitation:
-Riera de Sant Llorenç spillway pool
(application procedures, commissioning and
start of maintenance and exploitation).
Photo 1: Sant Llorenç spillway pool. Initial
stretch of tidying up and channelling the gully.
Photo 2: Sant Llorenç spillway pool. Diversion
work, sewer and entrance channel.
Photo 3: General view of the Sant Llorenç
spillway pool from the control building.
Photo 4: General view of the Riera de Sant
Llorenç spillway pool.
Photo 5: Sant Jordi sewer. Inspection chamber
and intermediate access.
Photo 6: Sant Jordi sewer. Final inspection
chamber.inspections carried out by CLABSA in
factories and on sewers.
6.2. Gully maintenance
The EMA-AMB draws up an annual
programme, based on the requests it receives
from local authorities, for the cleaning and
maintenance of gully beds in the rainwater
drainage system in its area.
In 2008 maintenance work and cleaning were
carried out on the system's gully beds to keep
up their capacity to carry water and attenuate
the damage that might otherwise be caused by
flooding in the event of torrential or very heavy
rains.
The work consists in removing big objects
dumped in the gully beds, clearing away and
grinding up invasive vegetation, dredging the
channels and removing matter washed down
from higher up the gullies.
The programme has an annual budget of
about 750,000 euros, which allows it to carry
out about 60 actions altogether, with priority
being given to the basic task of draining the
rainwater system.
7. Environmental inspection and monitoring
The Environmental Inspection and Monitoring
Agency has been monitoring the dumping of
waste water by industrial establishments in the
Barcelona Metropolitan Area since 1988.
Control of pollution at source - by regulating it
and setting limits - is aimed at preventing
pollution and minimising the environmental
impact of waste dumping on the natural
environment and the metropolitan sanitation
systems. The goal is to protect the basins
receiving waste by eliminating all chronic and
acute toxic effects on either humans or the
natural environment.
The inspection service has a census of 6,195
industrial businesses, of which 4,556 are
active. Some 47% of the latter are considered
potentially polluting. The most common
industrial activities in the metropolitan area are
iron and steel works, vehicle repairs and petrol
stations, chemicals, paper and food.
[191]
An analysis of these establishments in terms
of the relevant waste treatment systems shows
clearly that it is the iron and steel industry
which places the greatest load on these
systems.
In 2008, 1,907 inspections were carried out,
most of them (1,167) on industries regarded
as potentially polluting. The yearly inspection
plans do not cover all the establishments in the
list considered to be potentially polluting, as
priorities are set on the basis of the production
processes, the waste treatment systems
employed, the type of dumped waste
generated, previously detected breaches of the
regulations and other criteria established by
the Catalan Waste Agency.
During the inspections carried out in 2008,
998 samples were taken, in 43% of which a
breach of the regulations was detected.
Nevertheless, it should be pointed out that the
failure of a sample to comply with the
metropolitan regulations means that one or
more of the parameters analysed falls outside
the limits set by these regulations, while the
other parameters may be within them. It should
also be noted that altogether 24,719
parameters were analysed and only 3.8% were
found not to comply.
The metropolitan waste water treatment plants
dealt with the industrial waste dumped by the
establishments in its territory and this waste
did not have a harmful effect on the receptor
environment.
Figure 27
INDUSTRIES INSPECTED, SAMPLES TAKEN
AND NON-COMPLIANCE PARAMETERS
Figure 28
INDUSTRIES BY SECTOR OF ACTIVITY
Figure 29
DISTRIBUTION OF SECTORS OF ACTIVITY
IN EACH SANITATION SYSTEM
8. Laboratory
The EMA-AMB Laboratory provides a chemical
and microbiological analysis service to the
different departments in the Barcelona
Metropolitan Area requiring it. It also offers
services to external customers, such as local
authorities, environmental monitoring
organisations working with government and
interested private individuals, for which it
charges according to a set price list.
In 2008 it stepped up its controls on waste
water and drains in application of the
Metropolitan Regulations on Waste Water
Disposal, and its analyses of inland and
regenerated water for urban, agricultural and
environmental uses. Other services provided
include the analysis of waters, leachates, soils
and atmospheric pollutants to monitor solid
waste treatment installations, beach quality, etc.
As far as its quality management system is
concerned, the laboratory retained its ISO
17025 certificate after passing a new audit by
the National Accreditation Agency (ENAC)
with a significant increase in the parameters in
the Metropolitan Regulations that were
accredited.
Improvements to the laboratory's information
technology systems ensure greater reliability
and traceability in all processes and make it
possible to send test results to customers
electronically.
Altogether the laboratory performed over
40,000 analytical determinations on all manner
of environmental samples: waste water, surface
water, well water, leachates, beach sand,
contaminated soils, solid waste and also from
atmospheric pollutant capture devices.
The graphs show the evolution of the number
of analyses carried out in connection with the
water cycle monitoring programmes and the
distribution of the number of samples received
from different types of customers.
Figure 30
EVOLUTION OF THE ANALYSES
PERFORMED IN RELATION TO THE WATER
CYCLE 2001-2008
Figure 31
NUMBER OF ANALYSES CARRIED OUT, BY
CLIENT
“Environmental Inspection and Monitoring
Agency
Environmental monitoring organisations
Barcelona Port Authority
MMAMB (Barcelona Metropolitan Area
Association of Municipalities)
Waste Prevention and Management Service
Local councils
Others”
Waste prevention and
management
Table 0
WASTE GENERATION BY MUNICIPALITIES
Metropolitan Municipal Waste Management
Programme (PMGRM)
Figure 0
WASTE GENERATION IN REGARD TO THE
BMA AVERAGE
2008 was the second year of the extension to
the PMGRM and the start of a large part of
the work on preparing what will be the next
metropolitan waste programme, the PMGRM
2009-2016 (Metropolitan Municipal Waste
Management Programme 2009-2016). Four
working groups were set up to concretise the
different lines of action in the PMGRM:
-Group 1 Communication and prevention
policies
Subgroup 1.1 Communication policies
Subgroup 1.2 Prevention policies
-Group 2 Technical
-Group 3 Economics and finances
-Group 4 Legal co-ordination
In addition, the EMA-AMB commissioned an
environmental report from specialist
consultancy even though, according to the
Department of the Environment and Housing
of the Generalitat de Catalunya, the PMGRM
2009-2016 is not subject to its strategic
environmental assessment procedure.
The work of drawing up the new PMGRM
2009-2016 is expected to be completed in
2009 and will include the main lines of waste
management and prevention in the Barcelona
Metropolitan Area for the next six years in
keeping with the provisions of the
PROGREMIC (Municipal Waste Management
Programme for Catalonia) 2007-2012.
In 2008 the EMA-AMB continued working
along the lines laid down in the current
PMGRM, taking into consideration the
considerations recorded in the second revision
which allowed the PMGRM to be updated and
extended during 2008.
Website of the PMGRM 2009-2016 working
groups.
0. Waste generation
In 2008, 1,646,665 tonnes of municipal waste
were generated, 0.90% less than the
1,661,692 tonnes produced in 2007, therefore
representing a slight reversal of the upward
trend of recent years. However, bearing in
mind that the number of inhabitants in the
metropolitan area increased by 1.14%, the
decrease was even more significant.
Per capita waste generation fell from
1.46 kg/inhabitant/day to
1.42 kg/inhabitant/day, a drop of 2.3%.
[192]
Table 1
EVOLUTION OF WASTE GENERATION IN
THE BMA
Figure 1
EVOLUTION OF WASTE GENERATION
2000-2008
1.Prevention
The objectives concerning the prevention of
municipal waste, in relation both to its amount
and hazardousness, are among the PMGRM's
most important goals. To make these targets
operative, they have been organised into four
strategic lines of action:
1.The pursuit of voluntary agreements with
companies, associations and different tiers of
government.
2.EMA regulations within the Agency's powers.
3.Fostering changes of habits among the
population.
4.Participation in debates on legislation and
social questions.
In 2008 several programmes were undertaken
to reduce the amount of waste requiring
industrial treatment.
One of the most important developments was
the direct involvement of five metropolitan
municipalities (Badia del Vallès, Cornellà de
Llobregat, Gavà, Montcada i Reixac i Sant Just
Desvern) in helping to reduce the amount of
waste for which they are responsible by
working to put Environmental Management
Systems in place.
Efforts to foster changes in people's habits
were made in two complementary directions:
promoting the re-use of products and
preventing the generation of new waste.
-Promotion of second-hand markets and
having objects repaired: Millor que nou, 100%
vell (Better than New, 100% Old)
(www.millorquenou.cat)
In order to give objects a new lease of life and
prevent them from rapidly turning into waste,
encouragement has been given to two
commercial activities. On the one hand, the
buying and selling of used articles helps to find
new owners for objects that are no longer
useful in certain situations. On the other, many
items can be made useful again simply by
performing small repairs on them. The
campaign has been given the name of Millor
que nou, 100 % vell (Better than New, 100%
Old). The idea is disseminated through
shopping centres, the website
(www.millorquenou.cat;
millorquenou.blogspot.com) and a telephone
helpline that answers enquiries from the public.
On 20 April a street party was held with the
name of R-festa (R-party).
-Promotion of non-material consumption: Idees
amb Aefecte (Ideas with Aeffection)
(www.ideesambefecte.cat)
Following up an idea that is beginning to
spread throughout Europe, the EMA has been
promoting ideas for non-material gifts such as
sports sessions, massages, courses, tickets for
shows and so on. This activity is called Idees
amb Aefecte (Ideas with Aeffection) to express
the affection conveyed by the gift and the
positive effect such choices can have on the
environment. The website and stands at fairs
and fetes have proved extremely useful in
getting the message across.
-Home compositing programme
Home compositing enables organic waste to
be recycled directly by the households
generating it, thereby avoiding the expense of
collection, transport and management. The
scheme started up in October 2004 and by
December 2008 1,748 families in 24
municipalities had begun to manage their own
organic waste. Most of those taking part in the
scheme have garden composters, although
10% of the households use vermicomposters.
A comparative study of ten types of composter
has been undertaken in collaboration with the
University of Barcelona and the Polytechnic
University of Catalonia to find out which are
the most efficient for each situation.
In addition to its activities in the metropolitan
area, the Authority took part in the group
promoting the Red de Entidades Locales por el
Compostaje Doméstico y Comunitario
(Network of Local Authorities for Domestic
and Community Composting), also known as
Compostaenred, which covers the whole of
Spain.
-The search for new ways
In order to study the potential of new ways of
preventing waste generation, an experiment
was carried out in which 40 families (20 in
Sant Boi and 20 in Barcelona) weighed their
waste over a three-month period. During the
second month, the aim was to try to cut down
the waste in their rubbish bags. On average,
they managed to do this by 16%. It looks,
therefore, as though it will be possible to
reduce part of the waste by choosing the
products we buy more carefully and making
compost at home.
over 10% a year since 2002. The average
amount of glass collected per inhabitant was
17.01 kg, another consecutive increase of
nearly 2 kg per inhabitant over the year before.
In another direction, a pilot scheme for re-using
sanitary material in old folks' homes was run in
collaboration with the Catalan Care and Social
Services Institute (ICASS) and the Catalan
Department of Health.
Selectively collected glass accounted for 9.9%
of the selectively collected fractions.
In collaboration with the universities, studies
were made of the interaction cost between
customers and second-hand clothes dealers
(Federico Demaria) and the waste saving due
to barter markets (Diana Barreto), an
interuniversity seminar on prevention research
was organised and applications were invited for
three research grants for end-of-first-degree or
master's degree projects.
Figure 2
EVOLUTION OF SELECTIVE GLASS
COLLECTION IN THE BMA
Most of these prevention activities have been
supported economically by the Catalan Waste
Agency. One of the most important events of
the year was participation in European Waste
Prevention Week on a trial basis in November.
The reports on most of these experiences can
be consulted in the Authority's publications
section.
Table 2
INSTALLED VOLUME OF COMPOSTERS.
COMPOSTERS PER 1000 INHABITANTS
AND MUNICIPALITY (litres)
Table 3
EVOLUTION OF THE INSTALLED VOLUME
OF COMPOSTERS 2006-2008
Table 4
EVOLUTION OF SELECTIVE GLASS
COLLECTION BY MUNICIPALITY
2.1.2. Paper and cardboard
After five years of continuous growth, the
selective collection of paper and cardboard
seems to have reached a plateau in 2008, with
an increase of only 0.08% in the total amount
collected (107,122 tonnes) and even a slight
drop in terms of the amount per inhabitant,
which went down from 34.24 kg to 33.38 kg.
On the basis of information supplied by
municipal sources, the share of paper collected
from businesses is estimated to have gone
down from 21.19% to 16% of all selectively
collected paper.
Selectively collected paper (blue containers,
businesses, and collection and storage
depots) constituted 19.7% of the selectively
collected fractions.
Table 5
SELECTIVE COLLECTION OF PAPER AND
CARDBOARD BY MUNICIPALITY
Figure 3
EVOLUTION OF SELECTIVE PAPER AND
CARDBOARD COLLECTION IN THE BMA
2. Collections
2.1. Basic fractions
The first aim of selective collection is to separate out and recover the greatest amount of
materials, and the second, to reduce as much
as possible the amount of waste that has to be
ultimately disposed of. Apart from these quantitative goals, better collection at origin obviously
facilitates the recovery of materials and reduces the environmental impact of certain types
of waste that may be polluting, toxic and/or
dangerous.
During 2008, the selective collection rate went
up by 5.46% to 33.07% as a result of increased selective collection of the glass and packaging basic fractions.
2.1.1. Glass
In 2008, 53,786 tonnes of glass were collected selectively. This was 10.09% more than in
2007, thus maintaining the upward trend of
increases in the selective collection of glass of
[193]
Figure 4
DISTRIBUTION OF PAPER AND
CARDBOARD COLLECTED IN THE STREET
(INCLUDING DEPOTS) AND FROM
BUSINESSES
2.1.3. Light packaging
In 2008, 32,481 tonnes were collected from
dedicated packaging containers and 1,579
tonnes from inorganic fraction sorting at the
Molins plant. The amount of light packaging
collected therefore rose by 9.85% compared
to 2007. The total amount collected per
inhabitant during the year was 10.77 kg, which
was very similar to 2007 (9.9 kg/inhabitant).
Table 6
SELECTIVE LIGHT PACKAGING
COLLECTION BY MUNICIPALITY SHOWING
YELLOW CONTAINER AND INORGANIC
FRACTION COLLECTIONS SEPARATELY
Table 7
SELECTIVE LIGHT PACKAGING
depots (21,718 tonnes in 2008) has been
included in reckoning the voluminous articles
fraction.
Cornellà, El Prat de Llobregat, L'Hospitalet de
Llobregat, Montcada i Reixac and Sant Cugat
del Vallès.
Figure 5
EVOLUTION OF SELECTIVE LIGHT
PACKAGING COLLECTION IN THE BMA
Table 10
VOLUMINOUS ARTICLES COLLECTION BY
MUNICIPALITY
In addition, several municipalities - Barcelona,
Castellbisbal and Santa Coloma de Gramenet have mini-depots or neighbourhood depots,
while others - Sant Just Desvern and
Viladecans - have “mini” collection points.
2.1.4. Organic matter
In 2008, 133,638 tonnes of organic matter
were collected from households and
businesses, plus a further 25,585 tonnes of
vegetable origin, making 159,223 tonnes of
organic matter in total, an increase of 3.39%
on 2007. The per capita amount of organic
matter collected from households and
businesses was very similar to the year before
(42.27 kg/inhabitant in 2008 as against
42.38% in 2007). This was probably due to
the fact that arrangements for the selective
collection of organic in the municipalities of the
metropolitan area were not extended. This
situation should be rectified in the next few
years, as the new street cleaning and waste
collection contracts stipulate an obligation to
collect the organic fraction of municipal waste
selectively.
Table 8
SELECTIVE ORGANIC MATTER
COLLECTION BY MUNICIPALITY, DIVIDED
INTO HOUSEHOLDS AND VEGETABLE
WASTE
Table 9
SELECTIVE ORGANIC MATTER
Figure 6
EVOLUTION OF HOUSEHOLD ORGANIC
MATTER AND VEGETABLE WASTE
2.2. Other fractions
2.2.1. Voluminous articles
As usual, this section covers waste of
considerable size, such as household goods,
furniture and electrical household appliances.
The figures given here come from the
information provided by the town councils on
street collections, data from waste collection
and storage depots, and statistics from
controlled waste disposal sites. In addition,
since 2005 the EMA has had a voluminous
articles treatment plant in Gavà.
From the collection point of view these items
are regarded as constituting a separate
collection and are therefore included in the
selective collection rate.
In 2008, 87,729 tonnes of voluminous waste
were collected, a larger amount than in 2007,
but one that is not directly comparable, as
since 2008 the material collected at the
Figure 7
EVOLUTION OF VOLUMINOUS ARTICLES
COLLECTION IN THE BMA
2.2.2. Specific collections
Private enterprise and certain town councils
promote the collection of different types of
waste, which complements collection via the
normal collection circuits.
The special features of this type of collection
mean that it is extremely difficult for local
government at the municipal and metropolitan
levels to have a precise idea of its extent.
There is often no point of contact between
these collection circuits and municipal
administrations, and so it is very hard to be
sure of the accuracy of the data. In spite of
this, an attempt is made every year to get a
better picture of the volume and importance of
such collections.
Figures for 2008 include the amounts of
different materials collected, such as oil,
batteries, paper and cardboard from other
recyclers, bulky articles, textiles and footwear,
medicines and other waste - 42,843 tonnes in
total.
Table 11
OTHER SPECIFICALLY COLLECTED TYPES
OF MUNICIPAL WASTE
2.2.3. Waste Collection and Storage Depots
In 2008 construction of the Sant Adrià de
Besòs depot was finished, which completes
the metropolitan network of waste collection
and storage depots.
Montgat makes joint use of the Tiana depot,
while Sant Joan Despí uses the Esplugues
depot.
Supplementing the network there are three
mobile depots. This service is provided on the
basis of itineraries with well signposted stops
and a fixed calendar and timetable advertised
via communication programmes. In 2008 the
mobile waste collection depots collected 142
tonnes of waste, which were taken to the Gavà
depot.
This service was expanded by other
metropolitan municipalities providing their own
mobile depots and it is now available in
Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès,
[194]
Lastly, it should also be mentioned that four
depots have been prepared to receive
fibrocement to meet some people's need to
get rid of this material, the sale of which has
been banned, as it is a health hazard.
The four modules are in waste disposal and
storage depots in Badalona (Pomar),
Barcelona (Punt Verd de la Vall d'Hebron),
Cerdanyola del Vallès and Gavà. The module in
the Cerdanyola del Vallès depot entered
service on 3 November 2008.
All the information on fibrocement collection is
available in the section specifically dedicated
to this on the EMA-AMB website:
http://www.amb.cat/web/emma/residus/recoll
ida_municipal/altres/fibrociment.
In 2008, 92,977 tonnes of waste were
collected by the metropolitan waste collection
and storage depot network (1.27% more than
the year before) and 619,936 deliveries to the
depots were recorded. It is estimated that
approximately 31% of the deliveries were from
“non-individual” users, a similar proportion to
2007 (33%).
If the amounts of paper and cardboard, plastic
and metal packaging and packaging waste,
glass bottles and containers, wood, the
vegetable fraction, batteries, refuse,
mattresses, textiles and glass, which have
already been included in their respective
selective fractions, are taken away, the total
amount of other waste collected at the depots
was 58,907 tonnes.
Table 12
GROSS TOTAL WASTE COLLECTED AT
DEPOTS
Table 13
NET TOTAL WASTE COLLECTED AT
DEPOTS (EXCLUDING GLASS, PAPER AND
CARDBOARD, PLASTIC AND METAL
PACKAGING, THE VEGETABLE FRACTION,
MATTRESSES, BATTERIES, TEXTILES AND
REFUSE)
Figure 8
EVOLUTION OF SELECTIVE WASTE
COLLECTION AT DEPOTS IN THE BMA
Figure 9
MAP OF WASTE COLLECTION AND
STORAGE DEPOTS
2.2.4. Waste Electrical and Electronic
Equipment (WEEE)
A framework collaboration agreement was
signed on 22 December 2007 between the
Catalan Waste Agency and the integrated
WEEE management systems. The EMA was
also a party to this agreement and is
represented on the monitoring committee.
The agreement translates into practical terms
the responsibilities laid down in the legislation
in regard to the collection and treatment of
WEEE from private households, and how this
is to be paid for, which has been in force since
13 August 2005.
In 2008 a total of 3,496 tonnes of such
materials were collected via the network of
metropolitan depots and the neighbourhood
depots in Barcelona - some 58% more than
the 2,207 tonnes collected in 2007 - and
billed by the integrated management system of
the Office for the Collection of WEEE
(OFIRAEE).
3. Recovery and final disposal
Recovery of glass is financed under an
agreement with the Ecovidrio integrated
management system.
Recovery of light packaging was financed in
part under an agreement with the
ECOEMBES integrated management system.
3.1.2. Paper and cardboard
The separately collected paper and cardboard
is taken to paper-making plants. The local
authorities in the metropolitan area sell the
paper and cardboard to:
The types and amounts of materials recovered
are shown in Table 15.
-Stora Enso Barcelona: Barberà del Vallès,
-Papeles Allende SL: L'Hospitalet de
Llobregat, Begues, Esplugues de Llobregat, El
Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat,
Despí and Barcelona.
-Reciclatges Rodilla: Badalona, Santa Coloma
de Gramenet, Montgat.
-FCC-Ámbito: Cornellà de Llobretat, Montcada
i Reixac, Ripollet, Sant Feliu de Llobregat.
-Joaquim Borràs: El Papiol.
3.1. Recovery
Table 14
WASTE ENTERING METROPOLITAN
TREATMENT PLANTS FOR RECOVERY
-TMA: Sant Cugat del Vallès.
Table 15
MATERIALS LEAVING METROPOLITAN
TREATMENT PLANTS
-Vilar-Vita: Barcelona business collection.
3.1.1. Glass
The glass collected by the metropolitan and
municipal systems was delivered, without any
prior treatment, to two authorised treatment
companies: Santos Jorge SA (Badalona, Badia
del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del
Vallès, Bellaterra, Montcada i Reixac, Montgat,
Pallejà, El Papiol, Ripollet, Sant Adrià de Besòs,
Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern,
Santa Coloma de Gramenet and Tiana) and
Daniel Rosas SA (Begues, Castellbisbal,
Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues
de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat,
El Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca,
Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de
Rei, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts,
Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de
Llobregat and Viladecans, and Castelldefels
door-to-door, Viladecans door-to-door and Sant
Vicenç door-to-door). These companies
separate out unsuitable materials, grind the
glass and supply the resulting material to glass
manufacturers.
-ALPA: Tiana.
-CESPA: Barcelona.
The companies buying the paper that are not
papermakers get rid of unsuitable materials
mixed in with the paper before passing it on to
the paper mills, thereby increasing its
commercial value.
3.1.3. Light packaging: sorting plants
Most of the separately collected light
packaging was delivered to the GavàViladecans sorting plant, run by SEMESA.
Different materials (PEAD, PEBD, PET, PVC,
mixed plastics, tetrapaks, aluminium and scrap
metal, along with smaller amounts of glass and
paper) are sorted at the plant and sent to
recyclers determined by ECOEMBES. The
plant's refuse is taken to controlled landfill
disposal sites.
The plant treated a total of 23,561 tonnes. In
addition to this, 3,051 tonnes were treated at
the Zona Franca plant operated by CLD and
5,869 tonnes at the plant in Sant Feliu de
Llobregat run by FCC-Ámbito,
On the other hand, the inorganic, or dry,
fraction from the Minimum Waste model was
taken to the Molins de Rei sorting plant, owned
by EMSHTR and managed by Sufi, S.A.
3.1.4. Organic matter: the ecoparks and
composting plants
Separately collected organic matter was taken
to:
-the metropolitan composting plants in
Torrelles de Llobregat and Sant Cugat del
Vallès, which treated 3,389 and 7,040 tonnes
respectively;
-the Castelldefels plant, which treated 18,188
tonnes during its final year in operation;
-the metropolitan biomechanical treatment
plants (Ecoparks 1 and 2), which treated
120,259 tonnes of organic matter from
metropolitan municipalities.
The amount of organic matter treated in
metropolitan plants was substantially greater
than the amount collected, mainly as a result
of waste from councils outside the
metropolitan area being treated in metropolitan
plants.
At the ecoparks, in addition to being
composted, the organic matter is also treated
on the methanisation line; the final result of
the process is biogas that is converted into
electricity. The ecoparks thus enable even
greater use to be made of the organic matter
in waste, including that present in the
remainder fraction.
In 2008, most of the work on environmental
and technological improvements at Ecopark1
was completed and the digestion of organic
material came into operation. The remainder
fraction bioreactor system, comprising four
bioreactors that considerably reduce the
amount of refuse generated, also came into
operation.
At Ecopark 2, work was carried out to
enhance the performance and durability of the
biofilters. Digestor 1 came back into service
following repairs and in November work began
on enlarging the waste water treatment plant.
In May the facility obtained the ISO
9001:2000 and ISO 14.001:2004 certificates
for its quality management and environmental
management systems respectively.
In 2008, the third ecopark, Ecopark 3, began
operating at full strength after its first year in
operation on a trial basis.
[195]
3.1.5. Voluminous articles
In 2008 the Gavà-Viladecans clean wood and
voluminous articles sorting and grinding plant,
run by TERSA, treated 48,420 tonnes (wood,
mattresses, furniture, WEEE, etc.).
This facility makes it possible to treat part of
the voluminous articles and wood, and acts as
a temporary storage centre for large WEEE.
The waste treated comes mainly from
voluminous articles collected in the street and
at collection and storage depots.
The materials recovered during treatment are
refrigerators, wood chips, ferrous metals and
other lesser materials.
3.1.6. Depot waste
Recovery of the waste belonging to the basic
fractions (glass, paper and cardboard, light
packaging and organic matter) follows the
same course as described in the sections
above. The other fractions (inert waste, small
quantities of special waste, electrical and
electronic equipment, etc.) are recovered at
plants specialising in the treatment of these
kinds of waste.
In 2008, the refuse from the waste collection
and storage depots was managed by CESPA
and FCC.
Figure 10
RECYCLING AND DISPOSAL OF DEPOT
WASTE
3.1.7. Waste from outside the metropolitan area
A new feature of the 2008 data is explicit
reference to the waste from outside the
metropolitan municipalities that is treated in
metropolitan plants. Such waste comes from a
variety of sources: municipalities and
supramunicipal entities with which
collaboration agreements are made, certain
public-sector organisations and, to a very small
extent, some private-sector organisations.
In Table 14 it can be seen that the amount of
waste treated from outside the metropolitan
area was 60,814 tonnes.
3.1.8. Remainder pretreatment
During 2008 the ecoparks treated 412,479
tonnes of remainder, out of which 19,743
tonnes of glass bottles and jars, paper, plastic
and other materials were recovered as well as
a large part of the organic material not
selected at origin.
Table 16
REFUSE OUTPUT
3.2. Final disposal
Energy recovery (incineration with energy
recovery) and controlled disposal of waste
constitute what is known as “final treatments”,
since they are the last steps in the
management of waste that cannot be
recovered or has not been collected separately.
The ideal scenario would be for such
treatments to be used only for components
that cannot be recovered, but the limitations of
collection and treatment mean that the final
treatment infrastructures are essential for
disposing of the remainder fraction and the
refuse from treatment plants.
In 2008, the operation of Ecopark 1 and
Ecopark 3 led to an increase in the amount of
waste treated prior to final disposal from
362,943 tonnes in 2007 to 412,479 tonnes in
2008.
In total, in 2008:
-200,859 tonnes of remainder were sent to
energy recovery
-474,915 tonnes of remainder were sent to
direct controlled disposal.
Taken together, the pre-treated remainder, the
energy-recovered remainder and the remainder
sent to final disposal (including refuse from the
Molins de Rei treatment plant) amounted to
1,102,160 tonnes. If voluminous articles that
could not be treated are included, the figure
goes up to 1,147,721 tonnes.
There was a big fall in the amount of
remainder not subjected to any kind of
treatment, going down by 17.9% from 840,056
tonnes in 2007 to 689,861 tonnes in 2008.
Figure 11
EVOLUTION OF UNTREATED REMAINDER
IN THE AMB
3.2.1. Energy recovery
2008 was the third year Ecopark 3 was in
operation. This complex comprises two
sections, one for mechanical and biological
treatments, the other for energy recovery, with
a total capacity of 400,000 tonnes a year. The
entry into service of the mechanical and
biological treatment line enabled packaging
and other materials to be recovered from the
remainder fraction as well as cutting down the
amount of material that had to be passed on to
the incineration-with-energy-recovery line.
The energy recovery plant has combustion
gas-scrubbing systems enabling it to keep
emissions of particles, acid gases and
persistent organic compounds (POCs, dioxins,
furans and the like) well within the limits set by
Directive 2000/76/EC of 4 December.
[196]
In 2008 a total of 200,859 tonnes of
remainder were subjected to energy recovery,
while the rest of the waste recovered, up to
360,000 tonnes, was refuse. Some 167,504
MWh of electric power were exported to the
grid. In addition, 59,912 tonnes of steam were
injected into the Fòrum district heating system
(“Districlima”).
Table 17
ENVIRONMENTAL PARAMETERS OF THE
BESÒS ENERGY RECOVERY PLANT
3.2.2. Transfer of remainder to controlled
disposal
In 2008, 474,915 tonnes of remainder and
45,561 tonnes of voluminous articles, making
a total of 520,477 tonnes, were disposed of in
controlled landfill sites. On the basis of the
refuse from the Molins de Rei plant, it is
estimated that the municipalities operating the
Minimum Waste scheme, which do not have a
separate container for remainder, generated an
equivalent of 13,906 tonnes of refuse.
Until 2006, most of the remainder generated
in the metropolitan area was sent to the Garraf
landfill site. However, this site was closed on
31 December 2006 and has not yet been
replaced by any alternative final disposal
facility. This meant that during 2008
arrangements had to be made for remainder to
be transferred via the following transfer plants:
-The Viladecans transfer plant (managed by
TIRSA)
-The Mollet transfer plant (owned by CESPA)
-The Zona Franca transfer plant (owned by
CESPA)
-The Sant Cugat del Vallès transfer plant
(owned by TMA)
The EMA-AMB manages waste transfer mainly
via the Viladecans plant which has a capacity
for dealing with 400,000 tonnes a year, but
has agreements with the other plants making
up the total annual transfer capacity to
650,000 tonnes.
Of the 520,477 tonnes transferred, 79% was
sent to the Can Mata controlled landfill site in
Els Hostalets de Pierola, while the remaining
21% went to other controlled waste dumps.
3.2.3. The Vall d'en Joan controlled waste
disposal site (closed)
The most noteworthy development of 2008
concerning the Vall d'en Joan waste disposal
site was the continuation of the restoration
work on it, which consisted in the construction
of the main drainage channels and the supply
of earth to shape the basic topographical
features. In total 564,920 tonnes of earth were
brought in for this purpose. It should be
pointed out that since the second half of
2008, this earth has come from the tunnelling
work on Line 9 of the Metro as a result of a
collaboration agreement with the joint venture
Tuneladora Metro.
The earth taken to the old landfill site is paid
for at the official public price approved in
2008.
In August work began on the final restoration
of terraces 12 and 13 and is expected to be
completed in 2009. This work consists in
weatherproofing these spaces and replanting
them with vegetation.
During 2008 the other post-closure
maintenance and control tasks continued.
These included clearing the ditches, repairing
gullies along paths, applying plant health
treatments, protecting pine trees against
maggots and caterpillars, general clearing of
scrub as a fire-prevention measure and
repairing the earthwork. In addition, the
environmental data continued to be monitored
as required by Decree 1/1997.
Some 31,609,000 m3 of biogas were
recovered for an emissions saving of 168,932
tonnes equivalent of CO2 Biogas energy
recovery led to the generation of 55,206 MWh.
Table 18
BALANCE SHEET OF BIOGAS ENERGY
RECOVERY
3.3. Secondary flows
3.3.1. Secondary material recovery
In 2008, 19,743 tonnes of material were
recovered from waste in the metropolitan
ecoparks in addition to the flow of materials
recovered from the selective collections in
origin of the respective fractions.
This amount does not include what was
recovered from the inorganic fraction of
municipal waste and other organic matter
arriving at the Ecoparks.
Table 19
SECONDARY MATERIAL RECOVERY AT
THE MECHANICAL AND BIOLOGICAL
TREATMENT PLANTS
3.3.2. Restoration with baled waste
Mention should also be made of the disposal
of a large quantity of baled refuse with a
biodegradable content of les than 10%. This
feature makes such waste suitable for
environmental protection and control purposes
and allows the bales to be used for restoring
stone quarries in view of their low leaching
capacity and the biochemical composition of
the leachate itself.
During 2008 the experiments with using baled
waste in this way continued with the disposal
of 64,593 bales at the controlled site of the
Elena clay quarry in Cerdanyola del Vallès
Table 20
AVERAGE COMPOSITION OF BALED
WASTE
3.3.3. Trial using the refuse fraction as an
alternative fuel in cement works
As the result of an agreement between the
Catalan Waste Agency and Uniland
Cementera, SA, a trial was begun using refuse
as an alternative fuel in making cement clinker
at two cement works.
The characteristics of the refuse from the
Ecoparks (high calorific power and low
humidity content) make it suitable for use as
a fuel in cement works. Other advantages of
such use are the capacity of the product
obtained (Portland cement clinker) to integrate
in its molecules and/or retain in its crystal
matrix a large part of the acid gases, volatile
organic compounds and heavy metals emitted
in burning the refuse and the fact that it is a
non-fossil fuel, which means it does not
produce greenhouse gases.
Initial results indicate that the emissions from
the plants hardly vary using refuse as a fuel
instead of the fuel currently being used (oil
coke) except in regard to the emission of
fossil-origin carbon dioxide, which, of course,
diminishes proportionately to the amount of
refuse used.
3.3.4. Disposal of non-baled waste
Non-baled waste is disposed of in different
ways depending on its quality and the potential
for recovering energy from it. If it cannot be
used in this way, it is disposed of in controlled
landfill sites. The refuse output from each plant
is shown in Table 15.
4. Overall balance sheet
4.1. Separate collection
During 2008, a total of 544,505 tonnes of
waste was collected selectively. This amount
(up on the 521,045 tonnes collected in this
way in 2007) is equivalent to a selective
collection rate of 33.07% (two decimal points
higher than in 2007).
[197]
Table 21
SELECTIVE COLLECTIONS BY
MUNICIPALITY
Table 22
SELECTIVE COLLECTION RATE AND WASTE
RECOVERY RATE BY MUNICIPALITY
Figure 12
DISTRIBUTION OF TYPE OF SELECTIVE
Figure 13
DISTRIBUTION OF WASTE BY SELECTIVE
FRACTION COLLECTED
4.2. Material and energy recovery
The waste which was given some kind of
recovery treatment in 2008 includes that from
selective collections, but also part of the
remainder that was pre-treated to take
advantage of the organic matter and other
inappropriate materials in this fraction.
Altogether, the proportion of waste treated in
2008 was 58.12% - almost five percentage
points more than in 2007. The other types of
waste were taken to a controlled landfill site or
the Besòs energy recovery plant.
The amount of electric energy produced by the
ecoparks, the Besòs energy recovery plant and
the harnessing of biogas was 242,890 MWh.
Table 23
ENERGY PRODUCTION
Figure 14
DISTRIBUTION OF WASTE BY TREATMENT
4.3. Disposal of the remainder
As mentioned in section 3.2 on the final
disposal of waste, this was the destination of
689,681 tonnes of waste in 2008.
This overall amount can be broken down into
remainder sent to the energy recovery plant
(18%), remainder sent to a controlled landfill
site (44%) and remainder given some sort of
pre-treatment (37%). The remainder of the
inorganic fraction of municipal waste was 1%
of the total.
If the pre-treated remainder is left out of the
equation and account is taken only of amount
going to a controlled dump or an energy
recovery plant, the proportion of waste finally
disposed of in a landfill site was still far higher
than that going to energy recovery: 71% as
against 29%.
Figure 15
DISTRIBUTION OF THE REMAINDER
ACCORDING TO TYPE OF FINAL
TREATMENT
Figure 16
DISTRIBUTION OF THE REMAINDER
BETWEEN CONTROLLED LANDFILL AND
ENERGY RECOVERY
4.4. Overall results in the metropolitan area
Table 24
SELECTIVE COLLECTION IN THE BMA
Figure 17
EVOLUTION OF MUNICIPAL WASTE
MANAGEMENT 2000-2008
Figure 18
METROPOLITAN WASTE TREATMENT
FACILITIES
Promoting sustainability
1. Environmental Education
The type of services provided by the
EMA-AMB in the environmental education field
can be summarised as follows:
-The activities programme Compartim un futur
(A Shared Future)
-Public information via the distribution of
publications and dealings with the public
The aims of the work done by the
environmental education services are to raise
awareness, improve the public's knowledge,
encourage respect for the environment, help
citizens to acquire the skills necessary to solve
environmental problems and, ultimately, to
foster a sense of responsibility towards the
environment, and facilitate the know-how for
and develop confidence in individual and
collective action.
These general aims are concretised in
operational goals directly related to the EMAAMB's powers and responsibilities:
-To publicise the work done by the EMA-AMB
concerning waste and the water cycle.
-To raise public awareness of the functioning
of the waste treatment facilities and sewage
works.
-To improve selective collection of the basic
fractions and use of the waste collection and
storage depots.
-To make the waste hierarchy more widely
known: prevention, preparation for re-use and
recycling, recovery and, lastly, final disposal.
-To foster a change in personal habits and
attitudes by publicising the impact of the
current consumption model on the
environment, and encourage responsible
consumption.
Figure 1
BREAKDOWN OF PARTICIPANTS IN THE
COMPARTIM UN FUTUR (A SHARED
FUTURE) PROGRAMME BY TOPIC AND
ACTIVITY
-To spread knowledge about energy recovery
from waste.
Figure 2
BREAKDOWN OF PARTICIPANTS IN THE
FUTURE) PROGRAMME BY EDUCATIONAL
LEVEL
-To inform the public about the different uses
of water and the different water qualities.
1.1. The Environmental Activities Education
Programme Compartim un Futur (A Shared
Future)
The Compartim un Futur (A Shared Future)
programme provides three types of activities
for schoolchildren and the adult public. Guided
tours are arranged of the municipal sewage
works and waste treatment facilities in the
Barcelona Metropolitan Area, classroom
activities are organised on the water cycle and
the waste cycle, and informative talks are given
for adults.
Last year new and updated educational
materials were published especially for the
guided tours of the metropolitan sewage works
and waste treatment facilities in the Compartim
un Futur programme. These were divided into
two levels: dossiers for schoolchildren and fact
sheets for adults. The EMA-AMB now has
educational dossiers on six metropolitan waste
water treatment plants and eight municipal
waste treatment facilities, and 13 descriptive
fact sheets for adults.
In 2008, 12,644 people took part in one or
more of the programme's educational activities,
of whom 91% went on guided tours, 7%
participated in classroom activities and 2%
attended talks on specific subjects.
Of those who took part, almost twice as many
people chose activities to do with waste
(8,068) as with the water cycle (4,576). On the
other hand, a bigger proportion of the
participants in activities concerning the water
cycle took part in the classroom activity.
Approximately 40% of the participants were
secondary school students, 27% primary
school pupils and 9% students on training and
adult education courses.
Of the participants engaged in formal
education (from primary to batxillerat [sixth
form]), the highest percentages of those
participating in the programme's activities
came from first-year compulsory secondary
education (ESO) (25%) and fifth-year primary
school (23%).
[198]
Figure 3
PERCENTAGE OF PARTICIPANTS IN THE
FUTURE) PROGRAMME ACCORDING TO
THEIR FORMAL EDUCATIONAL LEVEL
1.2. Participation in the Environmental
Education Activities Programme Compartim
un Futur 2008 (A Shared Future)
1.2.1. Facilities visited
Nearly 11,000 people had the opportunity to
get to know the metropolitan facilities at first
hand: 7,196 visited the urban waste treatment
facilities and 3,725 the waste water treatment
plants. The main aim of these visits was to give
visitors a unique experience while at the same
time providing them with knowledge about the
processes and operations, and the
environmental benefits resulting from them.
Half the people who visited the waste
treatment facilities went either to the sorting
plant in Gavà-Viladecans (26%) or Ecopark 3
in Sant Adrià del Besòs (25%).
As far as the waste water treatment plants are
concerned, it should be borne in mind that the
Sant Feliu de Llobregat plant could not be
visited, as improvement works were being
carried out on it. This meant that the plants in
El Prat de Llobregat (42%) and GavàViladecans (37%) were the ones that received
the most visits.
It should be pointed out that in 2008 an
agreement came into force between the
EMA-AMB and the Agbar Foundation for the
two organisations to collaborate on
environmental education, in particular by
offering a combined visit, entitled L'aigua que
usem (The water we use), to the Museu de les
Aigües (Water Museum) in Cornellà and the
waste water treatment plant in El Prat de
Llobregat giving visitors a comprehensive
overview and a chance to learn about the
complete water cycle (supply, distribution,
consumption and treatment).
Figure 4
DISTRIBUTION OF THE VISITS TO THE
WASTE TREATMENT FACILITIES
Figure 5
DISTRIBUTION OF THE VISITS TO THE
WASTE WATER TREATMENT PLANTS
1.2.2. Breakdown of visitors by educational
level and target audience
Most of the visits to the installations were by
school parties (486), while a third were by
adult groups (200).
The majority of school students who visited the
installations came from compulsory secondary
education (ESO) schools, with primary pupils
making up the next largest group. Most of the
students were studying natural sciences or
social sciences subjects at school and had
been given the opportunity to visit facilities
relevant to their field of study during the year.
Over the past few years there has been a
notable increase in the number of adult visitors
from training courses and universities whose
theoretical education is systematically
supplemented by visits to places where the
theories are put into practice.
Figure 6
VISITS BY SCHOOLCHILDREN AND
ADULTS
1.2.3. Origin of visitors
The visitors to the metropolitan facilities came
from 24 of the 33 municipalities in the area
covered by the EMA-AMB. In view of the
demographic weight of Barcelona in regard to
the rest of the metropolitan territory, this
municipality continues to supply most of the
visitors (50%), followed by Badalona (10%),
Cornellà de Llobregat (5%) and Sant Boi de
Llobregat (4%). As a result of increased
efforts to make the programme more widely
known during 2008, new schools and
universities took part.
Figure 7
BREAKDOWN OF VISITORS BY
MUNICIPALITY OF ORIGIN
1.2.4. Classroom activities
During 2008, 1,370 students took part in the
classroom activity on the water cycle or the
waste cycle, most of them in preparation for a
visit to one of the facilities.
The teachers had a highly favourable opinion
of the activity, saying that it fitted in neatly with
the school curriculum and so enabled pupils to
make a direct link between what they were
studying in class and the environmental
education activity.
Figure 8
EDUCATIONAL LEVEL OF PARTICIPANTS IN
THE CLASSROOM ACTIVITY
1.2.5. Informative talks for adults
Most of the talks for adults on particular topics
were about municipal waste. A total of 315
adults attended such talks, 44% of whom did
so as part of a training course.
Figure 9
BREAKDOWN OF THOSE ATTENDING
INFORMATIVE TALKS ON THE WATER
CYCLE AND WASTE MANAGEMENT
2. Institutional Relations
2.1. Visits from other institutions
In addition to the Compartim un Futur
(A Shared Future) scheme, the EMA-AMB
organises formal visits by other institutions.
These visits are arranged specially to suit the
purpose and characteristics of the group in
question: commercial visits, visits to exchange
experiences with other municipalities, technical
visits as part of conferences or training
courses, visits by delegations from abroad, etc.
The facilities most in demand in 2008 were
Ecopark 2 in Montcada i Reixac and Ecopark 3
in Sant Adrià de Besòs, the Garraf controlled
landfill site, the restoration of the former Elena
clay quarry using baled waste and the waste
water treatment plant in El Prat de Llobregat.
Altogether just over 2,000 people went on this
type of visit, which is 25% more than in 2007.
Of the visitors in 2008, 45% were from
Catalonia and the rest of Spain. This means
that slightly more than half came from abroad,
mostly from European countries, such as
France, Denmark, Sweden, Romania and Italy,
but also from Latin America (Mexico, Chile and
Costa Rica). In addition, there were visitors
from Korea, China, Japan, Poland and
Australia.
Most of the institutional visits were from
administrations wanting to get to know the
waste and/or sewage treatment systems and
find out about the advantages of managing the
provision of such services at a supramunicipal
level. The EMA-MBA technical team has
stepped up its efforts to pass on knowledge
[199]
of the way it works to other administrations
wishing to learn about the metropolitan
experience.
In 2008 a lot of visits were received from
students taking first degree, postgraduate and
masters courses in subjects related to
environmental topics. Most of these students
came from Spain, particularly the University of
Barcelona, the Autonomous University of
Barcelona and the Polytechnic University of
Catalonia.
Figure 10
ORIGIN OF VISITORS FROM INSTITUTIONS
Figure 11
TYPES OF VISITORS FROM OTHER
INSTITUTIONS
Figure 12
BREAKDOWN OF VISITORS BY FACILITY
2.2. Dealing with the media
During 2008 various media and film producers
were granted access to certain facilities. For
the most part, such visits were motivated by an
interest in showing the public how the facilities
operate by means of news items,
documentaries or brief reports.
In addition, many enquiries were received via
various channels, especially the website
enquiry box. In the last eight months of 2008,
100 enquiries were received from the media
as follows: 30% from the press, 25% from
radio and 38% from television producers.
The types of enquiries received ranged from
requests for clarification of concepts or
information on the state of the drought to
questions about the EMA-AMB's water and
waste facilities.
3. Distribution of publications and attending to
the public
The EMA-AMB's publications are aimed at
different audiences: schools (both students
and teachers) and adults (the general public
and specialists).
In producing publications over the past few
years, environmental criteria have been taken
into consideration from the design stage right
through to printing. The EMA-AMB promotes
publications in digital format to cut down on
paper consumption and reduce the energy
cost involved in production.
In 2008, a total of 12,531 copies of different
publications were distributed in paper, DVD
and CD formats.
Given the importance of the Anar a la
deixalleria té premi (Going to the depot has a
reward) campaign, the subject of the waste
storage and collection depots is the one on
which most material was published (54%),
followed by Dades Ambientals metropolitanes
(Metropolitan Environmental Data - 17%),
children's stories (10%) and various
publications on organic matter (7%). In
addition, the EMA-AMB, in keeping with its
commitment to extend environmental
awareness, provided information on
environmentalisation processes (a leaflet and a
CD).
Approximately 60% of the material was sent to
educational establishments (primary schools,
secondary schools, training centres and
universities), ecology associations, tenants' and
residents' associations, school parents'
associations, public libraries, foundations and
companies, among others. On the other hand,
the material was also circulated among the
“institutional” public, i.e. politicians, technicians
working for local government and other public
administrations, and companies having close
professional ties with the EMA-AMB.
The publications most often consulted via the
EMA-AMB website were the Manual de
compostatge urbà (Urban Composting Manual)
(7%), Els envasos a la vida quotidiana
(Packagings in Daily Life) (6%), the full version
of Dades ambientals metropolitanes del 2007
(Metropolitan Environmental Data 2007) and
the Cicle de l'aigua DVD (Water Cycle) (both
5%) and the publication El dipòsit controlat de
la Vall d'en Joan. Tres dècades de gestió de
residus municipals a l'àrea metropolitana de
Barcelona. 1974-2006 (The Vall d'en Joan
controlled landfill site. Three decades of
municipal waste management in the Barcelona
Metropolitan Area) (4%).
Of the enquiries received from the public via
e-mail or by telephone, the most frequently
asked questions had to do with the drought
and the campaign Anar a la deixalleria té premi
(Going to the depot has a reward).
Figure 13
SUBJECT MATTER OF THE PUBLICATIONS
DISTRIBUTED
Figure 14
TERRITORIAL DISTRIBUTION OF THE
PUBLICATIONS
4. Environmental Conferences, congresses and
seminars
and, therefore, the control and management of
odours as a priority issue for the EMA-AMB.
In 2008 the EMA-AMB participated in and
collaborated with a considerable number of
important events:
-5th Water Management Conference,
organised by AQUA and sponsored by Veolia
Water.
-Jornades sobre finançament del nou model
de gestió de residus del Vallès Occidental
(Conference on Financing the New Vallès
Occidental Waste Management Model).
Organised by the Vallès Occidental Waste
Management Consortium.
-AEUAS Conference (Spanish Groundwater
Users' Association); presentation of a paper on
Integrated Resource Management: Coordinated Use and Joint Use in the Face of a
Crisis.
-Organising Committee of the Spanish
Composting Network Conference (February),
as part of Composting Week.
-Paper entitled The impact of water stress and
strategies for Barcelona at the 2nd European
Cyprus Forum, organised by the Council of
Europe.
-BIOMETA, 8th Conference on the
Biomethanisation of Urban Solid Waste.
Organised by the EMA-AMB, the Catalan
Waste Agency and the University of Barcelona.
-Participation in the IWA-Astee Congress with
the paper The management of the 2007-2008
drought in the Barcelona Metropolitan Area.
-Presentation of Les actuacions metropolitanes
davant l'estat de sequera (Metropolitan Actions
to Deal with the Drought), with the support of
the Community of Users of the Llobregat Delta
Waters.
-Participation in the National Environment
Conference (CONAMA 9), with papers entitled
From internal environmentalisation to
environmentalisation of the contractors' chain
and Researching new waste prevention
strategies.
-Presentation on Water Supply. Regulation.
Implementation in the Barcelona Metropolitan
Area as part of the course leading to the
Master's Degree in Public Services Economics
and Regulation, organised by the University of
Barcelona.
-Participation in the Local technical Seminar
organised by the Federation of Municipalities
of Catalonia with a paper on The Baix
Llobregat Waste Water Treatment Works and
its Regeneration Plant.
-Visit to the Zaragoza 2008 International
Exhibition Water and Sustainable Development
by mayors and councillors of the 33
municipalities belonging to the EMA-AMB.
-Collaboration in publicising the Conference on
Environmental Management for Sustainable
Universities: A New Knowledge Culture
organised by the Polytechnic University of
Catalonia and the Autonomous University of
Barcelona.
-Paper presented to the Seoul International
Forum on Water Policy.
-Intervention at the International Water
Association Conference on the co-existence of
the urban system and environmental facilities
[200]
-Participation in the conference organised by
the Sustainability and Resources Institute on
the treatment of organic matter and the reengineering of the Barcelona Ecopark.
-Paper at the Conference on the Evaluation of
Regeneration Technologies, on The Baix
Llobregat Regeneration Plant.
-Paper: La gestione dei rifiuti nell'area del
Mediterraneo. Esperienze a confronto at the
International Convention held in Naples.
In the course of 2008, the EMA-AMB also
organised three seminars aimed at municipal
technical staff:
- The EMA-AMB Sustainability Plan /
Negotiation of the Ecoembes agreement /
Proposal for a framework agreement on waste
collection and storage depots.
- First One-Day Conference on the
Programme 2009 - 2016.
- Second One-Day Conference on the
Programme 2009 - 2016.
5. Environmental Management
During 2008 the EMA-AMB promoted the
integration of environmental criteria in all its
activities by reinforcing the technical structure
dedicated to environmental management. In
January 2008 the name of the former
Directorate of Water Cycles Services was
changed to Directorate of Water Cycles
Services and Environmental Management.
The main lines of work of the environmental
management department are:
-To implement the EMA-AMB Sustainability
Plan 2008-2012
enibilitat/pla_sostenibilitat).
-To maintain the environmental management
system in the offices and promote the
implementation of environmental management
systems in the laboratory and the EMA-AMB's
own companies and concessionary companies.
-To give support and advice to the technical
staff of the EMA-AMB and concessionary
companies concerning the incorporation of
environmental criteria into their everyday work.
-To facilitate the setting up of a network of
local government technical staff for
exchanging information and collaborating with
each other.
-To take part in environmental assessments
and other studies carried out or commissioned
by the different EMA-AMB technical services
for the purpose of ensuring environmental
quality.
-To direct the work going into the publication
of Dades Ambientals Metropolitanes
(Metropolitan Environmental Data) and
calculate the main water and waste
management indicators.
5.1. Sustainability Plan
The Sustainability Plan 2008-2012 lays down
the EMA-AMB's strategic lines of
environmental action regarding the
preservation of water resources, the materials
cycle and energy saving.
The Plan covers the actions of the EMA-AMB
in its offices and water and waste treatment
plants, and the activities of concessionary or
collaborating companies.
The Plan consists of four strategic lines broken
down into 23 actions:
Line 2. To incorporate a commitment to fight
climate change into the actions of the EMAAMB.
Line 0. To get to know the overall amount of
greenhouse gas emissions resulting from the
EMA-AMB's activity in its offices, in its own
facilities and in facilities run by concessionary
companies.
2.1.To participate actively in the design of the
Climate Change Mitigation Action Plan 20082012 for Catalonia.
0.1.To get to know the greenhouse gas
emissions balance sheet in the offices.
2.2.To carry out energy saving and efficiency
audits on the waste water treatment plants.
emissions balance sheet in the Gavà
laboratory.
2.3.To study the introduction of renewable
energy sources in the EMA-AMB's facilities.
emissions balance sheet in the water cycle
facilities.
emissions balance sheet in the waste
treatment and management facilities.
0.5.To get to know the indirect emissions
resulting from the EMA-AMB's activity.
Line 1. To environmentalise management and
promote environmentalised management in
other administrations and companies
connected to the EMA-AMB.
2.4.To gradually introduce measurement of the
EMA-AMB's carbon footprint.
2.5.To draw up a plan for environmentalising
the EMA-AMB's services contracts.
2.6.To improve the system of water and waste
indicators with easily comprehensible
information on greenhouse gas emissions.
2.7.To strengthen the lines to do with energy
saving in the EMA-AMB offices in an
equivalent way to the Agreement of the
Government of the Generalitat de Catalunya
(GOV/104/2007) for energy expenditure >
200 GWh/year.
1.1.To maintain and promote the EMA-AMB's
environmental management system as a
possible model to be introduced by other
administrations in the metropolitan area.
Line 3. To set up dynamic environmental
information / communication systems in
keeping with the EU directives, the Aarhus
Convention, etc.
1.2.To extend the introduction and certification
of the environmental management system in
the EMA-AMB's own and concessionary
companies.
3.1.To publish an annual Environmental
Declaration by the EMA-AMB.
1.3.To incorporate incentives for introducing
environmental management systems into the
ordinances governing the service, waste
dumps, etc.
1.4.To environmentalise the terms and
conditions of contracts made by the EMAAMB.
1.5.To draw up a plan for environmentalising
the EMA-AMB's services contracts.
1.6.To include environmental criteria in drawing
up projects and the execution of works.
[201]
3.2.To set up a network of local government
technical staff for exchanging experiences
regarding environmental management in
council facilities.
3.3.To expand the environmental information
available on the website.
3.4.To include environmental considerations in
preparing the visits, events and publications of
the EMA-AMB.
3.5.To environmentalise the activities
programme Compartim un Futur (A Shared
Future).
The most important actions carried out in
2008 were:
-Estimation of the direct and indirect
greenhouse gas emissions at the EMA-AMB
head offices.
-First estimate of the carbon footprint of the
Baix Llobregat waste water treatment plant
(with the collaboration of CETAQUA) to be
followed up in 2009 by such estimates at the
other metropolitan sewage plants.
-Distribution of the Sustainability Plan 20082012 to the local councils and the EMAAMB's own and concessionary companies, and
completion of the first survey of their
environmental profiles. The results of the
survey will be used to assess the possibility of
each company joining the EMA-AMB's
Sustainability Plan in 2009.
-Provision of advice on the introduction of
environmental clauses into contract involving
hard copy publications by means of an
information session on the software prepared
by the Department of the Environment and
Housing for introducing environmental criteria
into the production of publications. The plan is
that the terms and conditions of the contract
for the stand at the ECOCITY fair and the new
contract for the Compartim un Futur
programme will be environmentalised in 2009.
-Provision of advice to the Internal Services
Department of the Association of
Municipalities of the Barcelona Metropolitan
Area on the introduction of environmental
criteria into the contracts for cleaning,
maintenance and vending machines in
metropolitan buildings.
-Start of work on the environmental
assessment of the Metropolitan Municipal
Waste Management Programme (PMGRM)
2009-2016 and participation in the working
party to define tracking indicators.
Fig 16
RESULTS OF THE FIRST ENVIRONMENTAL
PROFILE SURVEY OF THE EMA-AMB'S
OWN AND CONCESSIONARY COMPANIES
5.2. Environmental Management System
In 2008 the EMA-AMB retained its ISO
14.001:2004 environmental certificate and its
certificate under the European EMAS
Regulations as well as strengthening its
collaboration with interested external parties.
As a result, EMA-AMB collaborated with Club
EMAS, an association of EMAS-registered
companies in Catalonia by organising a guided
tour of Ecopark 3 in Sant Adrià de Besòs and
contributing an article to the environmental
quality magazine RQA in December
A_05.pdf).
The appearance and dissemination of the
periodical newsletter of the environmental
management system was improved to ensure
that it reached the technical personnel in the
metropolitan municipalities with a view to their
being able to exchange experiences.
Lastly, it should be mentioned that on the
occasion of World Environment Day and at
Christmas 2008 awareness raising actions
were carried out among staff by putting up
panels at the entrance to the building with
information on paper consumption and energy
saving.
For further information you can consult the
EMA-AMB's Environmental Declaration in the
Sistema de Gestió Ambiental (Environmental
Management System) section on the EMAAMB website
t/SIG).
Environmental Management System
Newsletter
Photo of the awareness raising action on
World Environment Day 2008
-Direction of the work involved in producing
the book Dades ambientals metropolitanes 07.
-Participation in CONAMA 9 (National
Environment Conference) with a paper and a
communication.
Fig 15
GREENHOUSE GAS EMISSIONS OF THE
EMA-AMB OFFICES DUE TO TRANSPORT
6. Anar a la deixalleria té premi (Going to the
depot has a reward) campaign
In 2008, 8,930 new cards were issued to
users of the metropolitan network of waste
collection and storage depots, and green
points in Barcelona. There are now 36,738
households entitled to receive a rebate on their
Metropolitan Waste Treatment and Disposal
[202]
Tax payments as a result of their using the
depots, representing a notable rise of 32.1%.
The number of card-holding family units who
used the depots at least once during the year
was 22,251 compared to 18,590 the year
before; in other words, it went up by 20%.
The number of visits to the depots also went
up considerably (by 16%) to 815,223.
7. Campaign to Promote the Selective
Collection of Packaging
As a result of agreements with Ecoembes and
Ecovidrio which were in force until May 2008,
0.055 euros per inhabitant were available for
campaigns to encourage the selective
collection of packaging. Each municipality ran
its own local campaign to supplement the
campaign in the major media (press, radio and
television) organised by the Catalan Waste
Agency under the slogan Aquí reciclem (Here
we recycle) using interactive Web 2.0
technologies. The EMA-AMB ran the municipal
campaigns, of which it was expressly asked to
take charge.
8. The official website:
http://www.amb.cat/web/emma/inici
In 2008 work started on updating and
improving the contents and functionalities of
the EMA-AMB website in the metropolitan
entities' portal. The most important steps taken
were adapting the Environmental Data section
to the format of this publication, the creation of
a private community with a forum for drawing
up the PMGRM 2009-2016 and the
production of a monthly corporate newsletter.
As a result of these and other actions to
promote it, the number of visits to the website
went up from an average of nearly 2,800 a
month to 6,920 in November 2008, a
spectacular increase of 225%. The number of
unique users during the year was 14,852.
A major new development was the creation of
the Millor que nou, 100% vell (Better than
new, 100% old) blog. This was a strategy to
provide all possible campaign users, such as
establishments and members of the public,
with a common, easily accessible interactive
space. The Millor que nou blog received about
500 visits a month.
Millor que nou, 100% vell (Better than new,
100% old) blog.
Improving the pages dedicated to Metropolitan
Environmental Data.
9. The Newsletter
In October the Communication Directorate
began a new project -the production of a
monthly EMA-AMB newsletter- in order to
provide information on the actions carried out
and publicise the work done by local councils
in the metropolitan area to do with waste or
the water cycle.
The digital format was chosen for the
newsletter in order to reach the maximum
number of people and respect the environment
by avoiding an analog medium.
The first issue of the newsletter was sent to
240 subscribers.
[203]
Données environnementales
métropolitaines 08
Présentation
Un année de plus, vous avez dans les mains
et/ou sur votre écran un exemplaire de
l'ouvrage Données environnementales
métropolitaines, et plus précisément le
cinquième d'une collection dont la publication
a commencé en 2003.
Dans ce cas, vous y trouverez l'information
nécessaire quant à la consommation d'eau
pendant la période de sécheresse, moment au
cours duquel les habitants de la métropole ont
réduit leur consommation jusqu'à un niveau
record de 109,96 l/hab/j, ce qui signifie une
réduction de presque 5 l/j par rapport à 2007.
On remarquera aussi la diminution de la
production de résidus par habitant qui a atteint
un niveau de 1,42 kg/hab/j, et qui a donc
rompu la tendance à la hausse de ces
dernières années. Au cours des années à venir,
il faudra renforcer cette tendance comme il a
été prévu dans les travaux de rédaction du
nouveau Programme métropolitain de gestion
des déchets municipaux (PMGRM) 20092016 commencés au cours de l'année 2008.
Enfin, nous voudrions aussi insister sur
d'autres tâches qui sont effectuées par l'EMAAMB et qui constituent, même si elles ne
peuvent pas être traduites en chiffres, un
élément-clé pour atteindre nos objectifs. Nous
faisons référence ici à la consolidation des
programmes de prévention des résidus et
d'éducation environnementale, et à l'application
de critères environnementaux dans la gestion
quotidienne de l'EMA-AMB ; tout cela en
incorporant progressivement
l'environnementalisation à l'EMA-AMB dont
nous espérons qu'elle s'étendra aussi aux
entreprises sous-traitantes ainsi qu'aux
municipalités.
Nous espérons qu'une année de plus cette
publication vous intéressera et vous sera utile.
L'organisme de
l'Environnement de la zone
Metropolitaine de Barcelone
L'Organisme métropolitain des services
hydrauliques et du traitement des résidus
(EMSHTR), plus connue sous le nom
d'Organisme de l'Environnement de la Zone
métropolitaine de Barcelone (EMA-AMB), est
une structure locale créée par la loi catalane
7/1987, du 4 avril.
Dans le domaine territorial de l'EMA-AMB se
trouvent les municipalités de Badalona, Badia
del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelone,
Begues, Castellbisbal, Castelldefels,
Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat,
El Papiol, El Prat de Llobregat, Esplugues de
Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat,
Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat,
Pallejà, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant
Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat,
Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del
Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan
Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels
Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa
Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de
Llobregat et Viladecans.
La loi 7/1987, portant sur la création de
l'Organisme de l'Environnement, lui attribue
des compétences en matière de travaux
hydrauliques et de fourniture d'eau potable,
d'assainissement et d'évacuation des eaux
résiduelles, de traitement et de mise à profit
des résidus municipaux, et de coordination des
services municipaux correspondants.
Le cycle de l'eau
0.Sources d'alimentation
Pendant l'année 2008, la situation de manque
de ressources hydriques qui s'est installée au
cours de l'année précédente s'est poursuivie.
La période de sécheresse 2006-2007 a été
considérée comme une époque très sèche,
semblable à celle de l'année 1989-1990.
Ainsi, au cours de l'année 2008, le décret
257/07 est demeuré en vigueur ; celui-ci
proroge le décret 84/2007 par lequel sont
adoptées les mesures exceptionnelles et
d'urgence en rapport avec l'utilisation des
ressources hydriques en Catalogne autrement appelé décret de sécheresse - et,
par conséquent, sont mises en œuvre les
actions qu'il est possible de mener à terme
quant à l'alimentation en eau en fonction du
niveau d'eau dans les retenues, de la
météorologie ainsi que du niveau d'eau dans
les nappes aquifères.
Le 31 mars, on est parvenu à des valeurs
minima très critiques. Plus concrètement, on a
atteint 20,37 % de niveau retenu, équivalent à
124,68 hm3, valeur très proche des 122 hm3
établis par le décret pour l'entrée dans une
situation d'urgence, moment à partir duquel on
aurait pris des mesures ayant davantage
d'impact pour assurer les dotations à domiciles
établies dans le décret de sécheresse
mentionné ci-dessus.
[204]
Les pluies des mois d'avril et mai, cependant,
ont marqué un point d'inflexion et ont contribué
à améliorer notablement le niveau d'eau dans
les retenues. En dépit de l'amélioration des
niveaux retenus, le niveau II du caractère
exceptionnel de la situation a été maintenu
jusqu'en décembre comme mesure de
précaution.
À la fin de l'année, malgré le bon niveau d'eau
retenue dans le système Ter-Llobregat, le
décret est demeuré en vigueur car certains
bassins se trouvaient encore en état d'alerte.
Toutefois, ces mesures n'ont pas eu d'influence
directe sur le système métropolitain.
Dans ce contexte de sécheresse, l'Agence
catalane de l'eau (ACA) a chargé l'EMA-AMB,
en tant qu'administration compétente du
service d'alimentation d'eau à domicile, de
l'exécution par voie d'urgence d'un suivi de
travaux de récupération d'eau de la nappe
phréatique ; plus concrètement dans les
municipalités de Barberà del Vallès,
Castellbisbal, El Prat de Llobregat, Molins de
Rei et Sant Vicenç dels Horts.
En ce qui concerne les ressources d'eau
souterraine, on a continué à utiliser celles qui
proviennent des nappes aquifères du delta du
Llobregat, du Pla de Barcelona et du fleuve
Besòs.
Enfin, on remarquera l'apport extraordinaire
d'eau potable grâce aux navires venant des
ports de Tarragone et de Marseille. Il s'agissait
d'une mesure extraordinaire décidée par le
gouvernement de la Generalitat afin de faire
face au manque de ressources hydriques sur
notre territoire pour alimenter les populations.
Figure 0
ÉVOLUTION 1982-2008 DU NIVEAU DES
RETENUES. SYSTÈME TER- LLOBREGAT
Figure 1
ÉVOLUTION DES RETENUES 2007-2008.
SITUATION DE SÉCHERESSE
Figure 2
PROVENANCE DE L'EAU À L'EMA-AMB
GÉRÉE PAR LES COMPAGNIES DES EAUX
Cette année, un recueil des données
métropolitaines les plus importantes de ces
quinze dernières années a été effectué pour
apporter une réponse à la demande de
certains centres de recherche tout en
disposant d'un horizon dans le temps plus
vaste pour étudier l'évolution du service.
Les données représentées sont le fruit d'un
suivi soigneux mené à terme par l'EMA-AMB
et par les compagnies des eaux qui opèrent
dans la zone depuis 1994. Les compagnies
auxquelles des données ont été demandées
sont les mêmes que les compagnies actuelles,
c'est-à-dire sept compagnies du service en
baisse et une en hausse (Aigües Ter
Llobregat - ATLL).
1. Alimentation en baisse
1.1. Compagnies des eaux
Sept compagnies des eaux, majoritairement en
régime de concession administrative, sont
responsables de prêter ce service dans la zone
métropolitaine. L'EMA-AMB régule la qualité
du service, le tarif de la fourniture ainsi que les
investissements que ces entreprises réalisent.
Entre les compagnies, il y a aussi des
opérations d'achat/vente.
Figure 3
COMPAGNIES DES EAUX DANS L'EMAAMB
Figure 4
RÉSEAU PRINCIPAL DE TRANSPORT DE
L'EAU DANS LA ZONE DE L'EMA-AMB
1.2. Bilan hydrique de la fourniture dans la
Zone métropolitaine de Barcelone
Au cours de l'année 2008, la tendance vécue
les années précédentes a été inversée et le
volume d'eau provenant de la rivière Ter a été
moindre que celui venant du Llobregat. Ceci
est la conséquence de la gestion soigneuse
des retenues menée à terme par l'ACA
pendant la période de sécheresse afin de
préserver au maximum la Ter, plus affectée par
la sécheresse que le Llobregat. Ainsi, 54,9 %
du volume provenaient du Llobregat (105,7
hm3), alors que les 45,1 % restants
provenaient de la Ter (86,9 hm3).
Le volume total d'eau entrant dans le réseau
métropolitain a aussi été moindre, fruit de la
situation de sécheresse elle-même mais aussi
de l'action responsable des habitants qui en
ont diminué l'usage jusqu'à 9 % par rapport à
l'année 2007, atteignant une valeur finale de
239 hm3 annuels.
En ce qui concerne la distribution des
ressources hydriques, le pourcentage
majoritaire revient à l'eau superficielle avec
80,6 %, alors que l'eau souterraine se
maintient à 19,2 %. Comme fait caractéristique
de l'année 2008, il faut mentionner la quantité
de 0,2 % d'eau provenant des bateaux. Bien
que cette quantité soit peu importante, il faut
la mentionner car elle a constitué une des
sources d'alimentation alternatives utilisées
pendant l'époque de sécheresse.
Tableau 0
PROVENANCE DE L'EAU DANS L'EMA-AMB
Figure 5
SOURCES D'ALIMENTATION.
COMPARAISON 2007-2008
Comme le montre l'évolution, il est vérifié
comme caractéristique importante que la
consommation d'eau provenant de la rivière Ter
est en général plus importante que celle qui
provient du Llobregat - à l'exception des
années 2001, 2004 et 2008.
Si l'on analyse le rapport qui existe entre les
sources superficielles et les sources
souterraines, les dernières n'ont jamais
dépassé 20 % du total. Au cours de ces
dernières années cependant, il y a eut une
augmentation de l'usage des ressources
souterraines, passant de 11 % en 2004
à 19 % en 2008.
Tableau 1
PROVENANCE DES SOURCES
D'ALIMENTATION 1994-2008
Figure 6
PROVENANCE DES SOURCES
1.2.1. Rendement
En ce qui concerne le rendement, établi en
termes de relation existant entre les débits de
sortie et ceux d'entrée dans le système, en
entendant comme système l'ensemble des
trente-trois municipalités métropolitaines, on a
obtenu une valeur de rendement du réseau de
81,3 %, c'est-à-dire 3,25 % de plus que
l'année précédente.
Figure 7
RENDEMENT
L'historique montre comment, à partir de 2002,
il y a une amélioration progressive de
l'évolution du rendement, au point d'obtenir la
valeur optimum en 2008. Ceci est dû
principalement à l'amélioration du réseau de
distribution, en ce qui concerne aussi bien la
sectorisation que la détection de fuites afin de
prévenir les pertes dans le réseau.
Tableau 2
ÉVOLUTION DU RENDEMENT 1994-2008
Figure 8
ÉVOLUTION DES DÉBITS ET DES
RENDEMENTS 1994-2008
1.3. Consommation et facturation
En 2008, il y a eu une baisse importante de la
consommation d'eau domestique facturée qui
est passée de 113,79 l/hab./j. à 109,96
l/hab./j. en 2008. Comme nous l'avons déjà
commenté, la raison principale a été la grave
[205]
sécheresse que nous avons vécue ainsi que la
rationalisation de la consommation ; toute cela
a fait baisser la consommation domestique de
3,3 % par rapport à l'année 2007. En ce qui
concerne la variation de la consommation
domestique vers la moyenne calculée pour les
cinq dernières années, on remarquera que
Begues est la municipalité qui a connu la plus
grande diminution, suivie de Pallejà et de Sant
Cugat del Vallès. Par contre, les municipalités
dans lesquelles s'est produite une moindre
diminution de la consommation domestique ont
été Badia del Vallès, suivie de Badalona et de
Santa Coloma de Gramenet.
Au concept de consommation facturée, c'està-dire encaissée par la compagnie des eaux, il
faut ajouter le concept de consommation
enregistrée par le système de mesure.
L'existence d'une différence entre
consommation facturée et consommation
enregistrée est due pour l'essentiel au
système tarifaire appliqué. Ainsi, dans la zone
métropolitaine, on a facturé un total de 188,9
hm3, par rapport aux 190,9 hm3 enregistrés
avec les systèmes de mesure.
En chiffres totaux, comprenant les
consommations domestiques, non domestiques
et municipales, on est passé d'un
enregistrement de 200,7 hm3 en 2007, à
190,9 hm3 en 2008 - soit une baisse
de 4,9 %.
Le type de consommation qui a subi une plus
grande baisse a été la consommation
municipale, qui est passée de 13,1 hm3
enregistrés en 2007 à 9,1 hm3 en 2008, soit
30,7 % de moins. Ceci est dû en partie à la
substitution de l'eau du réseau par de l'eau
d'origine phréatique, ce qui a provoqué la
diminution de la consommation de la première
et l'augmentation de la consommation de la
seconde.
Tableau 3
EAU ENREGISTRÉE 2008. COMPARAISON
2007-2008
Figure 9
EAU ENREGISTRÉE 2007-2008
Tableau 4
CONSOMMATION DOMESTIQUE PAR
MUNICIPALITÉ
Figure 10
ÉVOLUTION DE LA CONSOMMATION
DOMESTIQUE
Figure 11
CONSOMMATION DOMESTIQUE PAR
HABITANT ET PAR JOUR
Tableau 5
EAU FACTURÉE 2008
Figure 12
DISTRIBUTION DU VOLUME D'EAU
FACTURÉE PAR USAGE ET PAR
MUNICIPALITÉ
Figure 13
DISTRIBUTION DU VOLUME D'EAU
FACTURÉE PAR USAGE ET PAR
COMPAGNIE
En ce qui concerne l'analyse historique, il faut
remarquer cependant que ce n'est qu'à partir
de 1998 qu'il n'y a plus de recensement
annuel continu. Jusqu'à cette date, les
données provenant de l'Institut des Statistiques
de Catalogne étaient estimées en fonction des
données délivrées par les mairies.
Selon ces données, on est passé d'une
consommation domestique estimée de 121,44
l/hab./j. en 1994 à une consommation de
109,96 l/hab./j. en 2008. Dans la figure 14,
on peut voir clairement l'économie effectuée
par les usagers au cours de ces dernières
années, surtout depuis 2005, époque à
laquelle on a vécu deux sécheresses
consécutives.
Tableau 6
DOMESTIQUE 1998-2008
Figure 14
DOMESTIQUE 1998-2008
1.4. Usagers par typologie d'usage
Le nombre total d'usagers en 2008 a été de
1 513 143. Le rapport entre les types
d'usagers continue à être le même que
pendant les années précédentes, avec 86 %
d'usagers domestiques, 13 % d'usagers non
domestiques et 1 % d'usagers municipaux.
Tableau 7
NOMBRE D'USAGERS PAR TYPOLOGIE
D'USAGE
Figure 15
D'USAGE
L'évolution historique démontre comment le
pourcentage des usagers municipaux ne
présente pas de variations au fil des ans et
donne une valeur inférieure à 1 % pour ce
type d'usager. En ce qui concerne les usagers
domestiques, il y a eu une tendance à la
baisse au cours de ces dernières années, et
leur consommation est passée de 89 % à 86
%, baisse compensée cependant par
l'augmentation des usages non domestiques.
Tableau 8
ÉVOLUTION DU NOMBRE D'ABONNÉS
1994-2008
1.5. Fourniture par estimation
En ce qui concerne la division des usagers en
fonction du type d'alimentation en eau, il faut
considérer les alimentations directes au moyen
d'un compteur et les alimentations au moyen
d'une fourniture par estimation.
Il est prévu que ces dernières disparaissent
petit à petit. En effet, d'une part, il y a une
perte de l'eau qui n'est pas utilisée et, d'autre
part, il existe un certain degré de dangerosité
quant à la potabilité. Ceci est dû, pour
l'essentiel, à ce que les fournitures par
estimation sont associées à des installations
anciennes dans lesquelles l'eau est
emmagasinée sans contrôle de la part du
fournisseur, ce qui peut affecter la qualité de
l'eau de sortie au robinet du consommateur.
Cette année, on a compté 6 186 fournitures
par estimation. En ce qui concerne le degré de
diminution de ce type de fourniture, on obtient
une valeur de 8,7 %, valeur tout à fait similaire
à celle des années antérieures au cours
desquelles la tendance à l'élimination s'était
située entre 12 % et 9,6 %.
Tableau 9
NOMBRE D'USAGERS PAR TYPE
D'ALIMENTATION
Figure 16
ÉVOLUTION DES FOURNITURES PAR
ESTIMATION 2003-2007
L'évolution historique montre comment au
cours de ces dernières années le nombre
d'installations bénéficiant d'une fourniture par
estimation a diminué. Le rapport entre le
nombre de fournitures d'eau par estimation et
celui des alimentations directes a diminué et
est passé de 1,5 % en 1994 à 0,41 % en
2008.
l'arrosage des parcs et des jardins, et le
nettoyage des rues. La valeur totale de cette
consommation a été de 2,5 hm3/an.
En ce qui concerne l'année 2007, il y a eu une
augmentation importante de l'usage de ce type
d'eau, concrètement de 87,3 %, le nombre de
points de captation étant passé de 58 en
2007 à 71 en 2008.
Tableau 11
ÉVOLUTION PAR MUNICIPALITÉ DE LA
CONSOMMATION D'EAU DE LA NAPPE
PHRÉATIQUE POUR DES USAGES
MUNICIPAUX NON POTABLES
Figure 18
MÉTROPOLITAINE D'EAU DE LA NAPPE
PHRÉATIQUE POUR DES USAGES
MUNICIPAUX
Figure 19
DISTRIBUTION D'EAU PHRÉATIQUE
MUNICIPALE PAR USAGES
(en milliers de m3)
3. Actions menées à terme par L'EMA-AMB
À cause de la sécheresse
Suite à la situation de sécheresse extrême,
l'EMA-AMB, en tant qu'administration
compétente du service d'alimentation d'eau à
domicile, avec la collaboration de l'ACA, a
mené à terme tout un ensemble de travaux en
urgence. Dans tous ceux-ci, l'EMA-AMB a agi
comme promoteur, et les différentes
compagnies des eaux du service de la
municipalité dans lesquelles sont effectués les
travaux ont été chargées de leur exécution. Au
total, cinq projets ont été exécutés pour un
investissement total de 6 494 103 euros
(hors TVA) et un débit prévu à récupérer de
1 750 m3/heure.
2. Utilisation Municipale D'eau d'origine
phréatique
Récupération des ressources souterraines des
puits de la nappe aquifère de la rivière Ripoll
sur le territoire de la municipalité de Barberà
del Vallès. Constructeur : Serveis i Aigües de
Barberà Empresa Municipal SA (SABEMSA).
Récupération des puits Nicolàs et Maria Feliu,
et construction d'un nouveau puits.
Parallèlement, construction d'une usine de
traitement avec dégazage pour l'élimination
des composants organiques chlorés, et d'une
ligne pour éliminer l'arsenic, le fer et le
manganèse par voie physico-chimique. L'usine
pourra traiter 250 m3/heure. Le coût des
travaux a été de 1 649 551 euros.
Dans la zone métropolitaine, au cours de
l'année 2008, il y a eu vingt-trois municipalités
qui ont utilisé, dans une plus ou moins grande
mesure, l'eau de la nappe phréatique. Les
principaux usages ont continué à être
Récupération des ressources souterraines des
puits de la cuvette de Sant Andreu de la Barca
à Castellbisbal. Constructeur : Aigües de
Castellbisbal SA (AICSA). Récupération de
sept puits de la cuvette. Pour ce faire, il a été
Tableau 10
Figure 17
ÉVOLUTION DES FOURNITURES PAR
ESTIMATION 1994-2008
[206]
nécessaire d'augmenter la capacité de l'usine
actuelle de traitement jusqu'à 500 m3/heure
pour permettre de nouveaux débits. Le
processus suivi dans l'usine comporte une
oxydation du fer et du manganèse ainsi qu'une
filtration des oxydes produits. Le coût des
travaux a été de 1 028 407 euros.
-Réseau de collecteurs ;
Construction du puits numéro 16 des eaux
d'El Prat de Llobregat. Constructeur : Aigües
del Prat SA (APSA). Construction d'un
nouveau puits - numéro 16 - en substitution
du puits actuel numéro 7 affecté par les
travaux de la ligne 9 du métro barcelonais. Le
puits a été situé dans la zone industrielle Mas
Blau et il a fallu adapter les installations de
transport de l'eau jusqu'à la station de
traitement des eaux potables (ETAP). Ces
travaux ont été conçus pour permettre un
débit de 250 m3/heure. Le coût des travaux a
été de 483 833 euros.
Au titre des actions les plus remarquables de
cette année 2008, on notera :
Récupération des ressources souterraines du
puits L'Urgellet de Molins de Rei.
Entrepreneur : AQUALIA. Le puits L'Urgellet a
été mis en marche, puis utilisé jusqu'au
moment où il a été mis hors d'usage en raison
de problèmes dus à la présence d'ammonium,
de fer et de manganèse. Une usine de
traitement de l'eau a aussi été construite.
Le processus utilisé a été le cycle combiné
d'oxydation, de floculation et de filtration en
continu avec des sables et du carbone actif, et
de chloration finale. La capacité de traitement
est de 150 m3/heure. Le coût des travaux a
été de 1 221 173 euros.
Récupération des ressources souterraines du
puits numéro 4 de Sant Vicenç dels Horts.
Constructeur : AQUALIA. Récupération du
puits numéro 4 qui présentait des problèmes
de présence de fer et de manganèse.
Construction d'une usine de traitement d'une
capacité de 600 m3/heure pour traiter les
eaux du puits numéro 4 ainsi que celles des
puits numéros 1, 2 et 3. Le traitement utilisé
est l'oxydation, la floculation et la chloration
finale. Le coût final des travaux a été de
2 644 309 euros.
4. Assainissement
4.1. Débit d'eau traitée
L'Empresa Metropolitana de Sanejament SA
(EMSSA), entreprise publique de l'EMA-AMB,
gère le service d'assainissement en
fonctionnement dans la Zone métropolitaine
de Barcelone, en exploitant et en entretenant
toutes les infrastructures en service :
-Stations de dépuration des eaux résiduelles
(EDAR) ;
-Émissaires sous-marins ;
-Stations de pompage.
-le remodelage de l'EDAR de Vallvidrera ampliation avec le traitement de nitrification,
de dénitrification et de filtration avec des
réacteurs de biomembranes ;
-le remodelage et l'ampliation de l'EDAR de
Sant Feliu de Llobregat - traitement tertiaire
avec réduction de nutriments ;
-le début du remodelage et de l'ampliation
de l'EDAR de Gavà-Viladecans - traitement
tertiaire.
Au total, 280 millions de m3 d'eaux résiduelles
on été traités, dont 131 millions de m3
correspondent à l'usine du Besòs, 97 millions
de m3 à l'installation d'El Prat de Llobregat et
51 millions de m3 au reste des stations de
dépuration. Le débit traité a été de 1,4 %
supérieur à celui de 2007 du fait de
l'augmentation de la pluviométrie au cours du
second semestre, mais il a été inférieur au
débit des années précédentes compte tenu du
fait que la pluviométrie des années 2007 et
2008 a été plus faible que celle des années
antérieures.
Des 121 millions de kWh d'électricité
consommée dans les stations de dépuration
et les stations élévatrices des collecteurs,
5 millions de kWh ont été produits par autogénération et le reste a été acheté au réseau.
4.2. Charge polluante
Depuis 2006, toutes les EDAR du réseau
métropolitain appliquent un traitement
biologique grâce auquel on a réussi à éliminer
une plus grande quantité de charge polluante.
Au cours de l'année 2008, les EDAR de
Vallvidrera et de Sant Feliu ont incorporé les
traitements tertiaires et de nutriments, en
même temps que l'on a commencé
l'augmentation du traitement de l'EDAR de
Gavà.
Une conséquence directe de cette
amélioration est la bonne qualité de l'eau de
bain sur le littoral métropolitain qui s'est
maintenue, en termes généraux, à de très bons
niveaux et a rempli les conditions de limites
microbiologiques établies par la directive des
eaux de baignade.
Tableau 14
CHARGE POLLUANTE ÉLIMINÉE 2008
Figure 22
ÉVOLUTION DE LA CHARGE POLLUANTE
ÉLIMINÉE 2003-2007
4.3. Traitement des boues et autres résidus
Les stations de dépuration produisent des
boues et des sables, des résidus solides ou
des ordures mélangées à de l'eau qu'il faut
gérer afin de contrôler leur impact
environnemental.
La quantité totale de boues produites au cours
de l'année 2008 a été de 80 063 tonnes de
matière sèche. Cette quantité est supérieure à
celle de 2007 (69 452 t) du fait de
l'augmentation de la quantité d'eau traitée.
Tableau 12
STATIONS DE DÉPURATION DES EAUX
RÉSIDUELLES DANS L'AMB. DONNÉES DE
BASE
La destination principale des boues a été
l'application comme engrais agricole avec un
compostage préalable (74,5 %), suivie de
l'application agricole directe (17,5 %), de
l'usage pour les cimenteries (4,3 %) et du
séchage externe (3,4 %).
Figure 20
DISTRIBUTION DES DÉBITS PAR EDAR
Tableau 15
PRODUCTION DE BOUES PAR EDAR
Figure 21
ÉVOLUTION DU DÉBIT D'EAU TRAITÉE
DEPUIS 1985
Figure 23
ÉVOLUTION DE LA PRODUCTION DE
BOUES 2003-2008
Tableau 13
ÉNERGIE CONSOMMÉE ET ÉNERGIE
CO-GÉNÉRÉE PAR EDAR 2008
Figure 24
DISPOSITION DES BOUES EN FONCTION
DE LEUR DESTINATION
Tableau 16
AUTRES RÉSIDUS PRODUITS PAR EDAR
[207]
4.4. Collecteurs
La principale infrastructure dont disposent les
villes pour conduire les eaux résiduelles et les
avenues d'eau, en réguler le débit et réduire le
risque d'inondations associées aux pluies de
caractère torrentiel est constituée par les
collecteurs et le réseau de tout-à-l'égout.
L'action la plus remarquable dans ce domaine
est la continuation des travaux des collecteurs
de Corbera de Llobregat.
Figure 25
EDAR ET PRINCIPAUX COLLECTEURS
DU SYSTÈME D'ASSAINISSEMENT
MÉTROPOLITAIN
5. Réutilisation
La réutilisation consiste à donner de nouveaux
usages à l'eau une fois qu'elle a été traitée
dans les stations de dépuration. C'est une
alternative d'un grand intérêt car cela permet
d'augmenter la disponibilité d'eau dans un
territoire tel que la Zone métropolitaine de
Barcelone, dans laquelle les ressources
hydriques sont limitées, grâce à la libération
d'eau pour des usages qui requièrent une
meilleure qualité. De fait, la quantité d'eau
réutilisée a augmenté grâce à la période de
sécheresse de manière très significative,
passant de 20 hm3 en 2007 à 33 hm3 en
2008.
Depuis des années, les stations de dépuration
métropolitaines effectuent cette « réutilisation
indirecte », qui consiste à retourner l'eau dans
des conditions adéquates, de manière à ce
qu'elle contribue à l'entretien des débits, des
zones humides, etc.
Toutefois, la réutilisation indirecte cohabite de
plus en plus avec des pratiques de réutilisation
directe ou planifiée, car l'eau régénérée est
réintroduite dans le cycle pour lui donner un
nouvel usage.
Tableau 17
INSTALLATIONS DE RÉUTILISATION ET
DÉBITS DE CONCEPTION
Figure 26
RÉUTILISATION DE L'EAU DANS LA ZONE
MÉTROPOLITAINE
Tableau 18
EAU RÉUTILISÉE DANS LA ZONE
MÉTROPOLITAINE 2004-2008
(en milliers de m3)
6. Prévention des inondations
6.1. Plan directeur des eaux pluviales
Au cours de l'année 2008, on a commencé et
poursuivi les actions prévues dans le plan
directeur des eaux pluviales (PDAP) dans le
domaine de l'EMA-AMB, aussi bien en ce qui
concerne le projet que les travaux.
En ce qui concerne le contrat-programme
entre l'EMA-AMB et l'entreprise Clavegueram
de Barcelona SA (CLABSA), les travaux
prévus pour l'année 2008 relatifs au drainage
urbain et conformes aux propositions incluses
dans le PDAP ont été exécutés.
À ce titre, l'action la plus remarquable de
l'année 2008 correspond aux travaux de la
retenue de la riera de Sant Llorenç - dans les
municipalités de Viladecans, Gavà et Sant
Climent de Llobregat - qui ont pris fin et dont
l'exploitation a commencé au cours du dernier
trimestre de 2008.
RÉSUMÉ DES PRINCIPALES ACTIONS DE
PRÉVENTION DES INONDATION
Travaux
-Retenue de la riera de Sant Llorenç
(municipalités de Viladecans, Gavà et Sant
Climent de Llobregat).
-Substitution du collecteur du carrer Sant Jordi
(municipalités d'Esplugues de Llobregat).
Études et projets
-Rédaction du projet de construction de la
retenue du bassin supérieur de la riera de la
Salut (Sant Feliu de Llobregat) en cours.
-Étude pour la résolution des problèmes de
drainage pluvial dans trois zones du centre
urbain de L'Hospitalet de Llobregat.
-Étude de solutions du drainage pluvial des
bassins interceptés par le canal industriel Sedó
(municipalités de Sant Andreu de la Barca et
de Castellbisbal).
-Projet de construction du dépôt antidéchargements unitaires du système (antiDSU) de La Bunyola i Aviació. Phase 1, à El
Prat de Llobregat.
-Fin de la rédaction du projet de construction
du dépôt anti-déchargements unitaires du
système (anti-DSU) de La Bunyola i Aviació.
Phase 2, à El Prat de Llobregat.
Exploitation
-Retenue de la riera de Sant Llorenç
(démarches, commande et début de l'entretien,
puis exploitation).
[208]
Photo 1 : Retenue de Sant Llorenç. Tronçon
initial d'endiguement de la riera.
Photo 2 : Retenue de Sant Llorenç. Travaux de
dérivation, collecteur et canal d'entrée.
Photo 3 : Aspect général du bassin de retenue
de Sant Llorenç depuis le bâtiment de
contrôle.
Photo 4 : Aspect général du bassin de retenue
de la riera de Sant Llorenç.
Photo 5 : Collecteur Sant Jordi. Chambre de
vérification et d'accès intermédiaire.
Photo 6 : Collecteur de Sant Jordi. Chambre
de vérification finale.
6.2. Entretien des ruisseaux et des rivières
L'EMA-AMB a rédigé un programme annuel
de nettoyage et d'entretien des lits de
ruisseaux et de rivières du système
d'écoulement des eaux pluviales sur son
domaine territorial, basé sur les demandes
faites par les mairies.
Au cours de l'année 2008, les tâches
d'entretien et de nettoyage des lits de
ruisseaux et de rivières du système ont été
effectuées dans le but de maintenir la capacité
hydraulique et d'atténuer les dommages qui
peuvent se produire à cause des inondations
en cas de pluies torrentielles ou de grande
intensité.
Les travaux consistent à retirer les matériels
volumineux qui se trouvent dans le lit, à
débroussailler et à broyer la végétation
invasive, à draguer les canaux et à retirer les
matériels entraînés provenant des parties
situées en amont des ruisseaux et des rivières.
Le programme dispose d'une dotation
économique d'environ 750 000 euros annuels
et permet de réaliser environ soixante actions
au total, en donnant la priorité aux axes de
base du dégorgement du système des eaux
pluviales.
7. Inspection et contrôle environnemental
Le Service d'inspection et de contrôle
environnemental développe depuis 1988 des
actions de contrôle des déversements d'eaux
résiduelles effectués par les établissements
industriels situés dans la Zone métropolitaine
de Barcelone.
La régulation de la contamination à l'origine,
au moyen de la régulation et de la fixation de
limites, a pour objectif de prévenir la pollution
et de minimiser les impacts environnementaux
des déversements dans l'environnement
naturel et dans les systèmes d'assainissement
métropolitains. La finalité est de protéger le
bassin récepteur, en éliminant tout effet
toxique, qu'il soit chronique ou aigu, aussi bien
pour les individus que pour l'environnement
naturel.
Figure 29
DISTRIBUTION DES SECTEURS D'ACTIVITÉ
DANS CHAQUE SYSTÈME
D'ASSAINISSEMENT
Figure 31
NOMBRE D'ANALYSES RÉALISÉES EN
FONCTION DES CLIENTS
8. Laboratoire
Le Service d'inspection dispose d'un registre
de 6 195 activités industrielles ; 4 556 d'entre
elles sont constituées par des établissements
actifs dont 47 % sont considérés comme
potentiellement polluants.
Les activités industrielles les plus implantées
sur le territoire métropolitain sont les
suivantes : sidéro-métallurgie, réparation de
véhicules et stations services, chimie, papier et
alimentation. En analysant cette distribution en
fonction des systèmes d'assainissement, on
observe clairement que c'est la sidérométallurgie qui est l'activité qui prédomine.
Au fil de l'année 2008, 1 907 inspections ont
été effectuées essentiellement sur 1 167
industries considérés comme potentiellement
polluantes. La planification des inspections
annuelles ne couvre pas la totalité des
établissements enregistrés qui peuvent être
considérés comme potentiellement polluants,
compte tenu du fait que des priorités
d'inspection ont été établies en fonction du
processus de production, du système de
dépuration utilisé, du type de déversements
que ces établissements génèrent, des
inaccomplissements détectés auparavant ainsi
que d'autres priorités établies par l'Agence
catalane de l'Eau.
Au cours des inspections effectuées cette
année, on a recueilli 998 échantillons pour
lesquels on a détecté des inaccomplissements
des réglementations dans 43 % des cas.
Toutefois, il faut signaler que cet
inaccomplissement d'un échantillon indique
qu'un ou plusieurs paramètres analysés sont
hors des limites du Règlement métropolitain
alors que le reste des paramètres peuvent être
corrects. Il faut aussi noter que l'on a analysé
24 719 paramètres dans la totalité des
échantillons et que pour ceux-ci le degré
d'inaccomplissement n'a été que de 3,8 %.
Les EDAR métropolitaines ont assumé les
déversements industriels effectués par les
industries situées sur le territoire et
l'environnement récepteur n'a pas été affecté.
Figure 27
INDUSTRIES INSPECTÉES, ÉCHANTILLONS
RECUEILLIS ET PARAMÈTRES NE
RÉPONDANT PAS À LA RÉGLEMENTATION
Figure 30
ÉVOLUTION DES CONTRÔLES
ANALYTIQUES EN RAPPORT AVEC LE
CYCLE DE L'EAU 2001-2008
Le laboratoire de l'EMA prête un service
d'analyse chimique et microbiologique aux
autres services de la Zone métropolitaine de
Barcelone qui le nécessitent. Parallèlement,
grâce à une liste de prix publics, il offre ses
services à des clients externes tels que les
mairies, les organismes environnementaux de
contrôle (EAC) ou des particuliers intéressés.
Au cours de l'année 2008, il y a eu une
augmentation des contrôles d'eaux résiduelles
ainsi que des collecteurs en rapport avec
l'application du Règlement métropolitain des
déversements des eaux résiduelles ainsi que
des analyses des eaux continentales et
régénérées pour leur usage urbain, agricole ou
environnemental. D'autres services prêtés ont
consisté en l'analyse d'eaux, de lixiviats, de
sols ou de polluants atmosphériques pour le
contrôle d'installations de traitement des
résidus solides, la surveillance de la qualité des
plages, etc.
En ce qui concerne le système de gestion de
la qualité, le laboratoire a conservé
l'accréditation ISO 17025 après avoir passé
avec succès un nouvel audit de l'Entidad
Nacional de Acreditación (Organisme national
d'accréditation - ENAC), avec une
augmentation significative des paramètres du
Règlement métropolitain accrédités. De ce
point de vue, des apports de qualité au
système de gestion informatisée du laboratoire
ont permis une meilleure fiabilité et une plus
grande traçabilité dans tous les processus
ainsi que l'envoi des résultats aux clients par la
voie électronique.
Au total, près de 40 000 déterminations
analytiques ont été effectuées pour des clients
très divers dans tous les types d'échantillons
environnementaux - eaux résiduelles, eaux
superficielles, eaux de puits, lixiviats, sables de
plage, sols contaminés, résidus solides - ainsi
que de supports de captation de polluants
atmosphériques.
Dans les graphiques joints, on peut voir
l'évolution du nombre d'analyses en rapport
avec les programmes de surveillance du cycle
de l'eau ainsi que la distribution du nombre
d'échantillons reçus en fonction des clients.
Figure 28
INDUSTRIES EN FONCTION DU SECTEUR
D'ACTIVITÉ
[209]
Service d'Inspection et de Contrôle
environnemental
Organisme environnementaux de Contrôle
Autorité portuaire de Barcelone
Communauté de communes de la Zone
métropolitaine de Barcelone (MMAMB)
Service de Prévention et de Gestion des
Résidus
Mairies
Autres
Prévention et gestion des
résidus
Programme métropolitain de gestion des
résidus municipaux (PMGRM)
L'année 2008 a été la deuxième année de
prorogation du PMGRM et celle du début
d'une grande partie du travail pour élaborer ce
qui sera le prochain PMGRM 2009-2016.
Ainsi, il a été créé quatre groupes de travail qui
vont concrétiser les différentes lignes d'action
de ce PMGRM :
-Groupe 1 Politiques de communication et de
prévention
Sous-groupe 1.1 Politiques de
communication
Sous-groupe 1.2 Politiques de prévention
-Groupe 2 Technique
-Groupe 3 Économie-finances
-Groupe 4 Coordination juridique
De la même manière, et bien que selon le
rapport du Département de l'Environnement et
de l'Habitat de la Generalitat de Catalogne le
PMGRM 2009-2016 ne soit pas soumis à la
procédure d'évaluation environnementale
stratégique, l'EMA-AMB a commandé un
rapport environnemental auprès d'un cabinet
de consultants spécialisés.
Il est prévu que les travaux de rédaction du
nouveau PMGRM 2009-2016 prennent fin en
2009 et comprennent les principales lignes de
prévention et de gestion des résidus pour les
six prochaines années dans la zone
métropolitaine de Barcelone en cohérence
avec ce qu'établira le PROGREMIC 20072012.
Par conséquent, au cours de l'année 2008, on
a continué à travailler dans les lignes établies
dans le PMGRM en vigueur en prenant en
compte les réflexions qui ont été notées lors
de la deuxième révision et qui ont permis la
mise à jour ainsi que la prorogation du
PMGRM pendant l'année 2008.
Web des groupes de travail du PMGRM 20092016.
0. La production de résidus
Au cours de l'année 2008, 1 646 665 tonnes
de résidus municipaux ont été produits . Ce
chiffre représenterait un point d'inflexion dans
la tendance à la hausse de ces dernières
années, avec une décroissance de 0,90 % par
rapport aux 1 661 692 tonnes produites en
2007, décroissance encore plus remarquable si
l'on considère que le nombre d'habitants de la
zone métropolitaine a augmenté de 1,14 % et
que, malgré cela, la production de résidus par
habitant est passée de 1,46 kg/hab/j à 1,42
kg/hab/j, ce qui représente une diminution de
2,3 %.
Tableau 0
PRODUCTION DE RÉSIDUS PAR
MUNICIPALITÉ
Figure 0
PRODUCTION DE RÉSIDUS PAR RAPPORT
À LA MOYENNE DE L'AMB
Tableau 1
RÉSIDUS DANS L'AMB
Figure 1
RÉSIDUS 2000-2008
1. La prévention
Parmi les premiers objectifs du PMGRM, se
trouvent celles qui font référence à la
prévention des résidus municipaux, aussi bien
en ce qui concerne la quantité que la
dangerosité. Afin de les rendre opératifs, ils
sont organisés en quatre lignes stratégiques :
1.Recherche d'accords volontaires avec des
entreprises, des associations et des
administrations ;
2.Réglementations propres dans le domaine
des compétences de l'EMA ;
3.Développement du changement d'habitudes
au sein de la population ;
4.Participation à des débats législatifs et
sociaux.
Au cours de l'année 2008, on a travaillé à
divers programmes qui ont eu pour objectif
final de réduire le tonnage à traiter de manière
industrielle.
On remarquera la collaboration avec cinq
municipalités métropolitaines - Badia del
Vallès, Cornellà de Llobregat, Gavà, Montcada
i Reixac et Sant Just Desvern - qui se sont
impliquées très directement dans l'amélioration
des résidus de la gestion propre à tous les
niveaux et ont travaillé pour la mise en œuvre
de systèmes de gestion environnementale.
En ce qui concerne le développement du
changement d'habitudes, on a travaillé dans
deux directions complémentaires : développer
la réutilisation des résidus produits et éviter la
production de nouveaux résidus.
-Promotion de la réparation d'objets et de
marchés d'occasion : Millor que nou, 100%
vell (www.millorquenou.cat)
Afin de donner une seconde vie aux objets et
d'éviter qu'ils se convertissent rapidement en
résidus, deux activités commerciales ont été
promues. La vente des objets usagers pour
trouver de nouveaux propriétaires à ces objets
qui ne sont plus utiles dans certaines
situations concrètes. De nombreux objets
peuvent encore être utilisés après de petites
réparations. La campagne a été baptisée Millor
que nou, 100 % vell (Mieux que du neuf,
100 % vieux). L'idée est diffusée au travers de
centres commerciaux, de la page web et du
blog (www.millorquenou.cat ;
millorquenou.blogspot.com) ainsi que d'un
service d'attention téléphonique qui répond
aux demandes des particuliers. Le 20 avril a
eu lieu dans ce cadre une fête de rue sous le
nom R-festa.
-Développement de la consommation
immatérielle : Idees amb Aefecte
(www.ideesambefecte.cat)
En suivant une idée qui commence à s'étendre
un peu partout en Europe, l'EMA a promu les
cadeaux immatériels tels que les séances de
sport ou de massages, les cours de tous types,
les entrées dans les spectacles, etc. L'activité
a été baptisée Idees amb Aefecte (Des idées
avec un affect/effet) pour exprimer l'affect
que l'on met dans le cadeau et l'effet positif
que cette décision peut avoir sur
l'environnement. La web et un stand dans les
foires et les fêtes ont été très utiles pour
expliquer cette idée.
-Programme de fabrication de compost
domestique
Avec le compost domestique, les résidus
organiques peuvent être recyclés directement
là où ils sont produits, et l'on évite ainsi les
[210]
coûts de ramassage, de transport et de
gestion. Le programme a commencé en
octobre 2004. Au mois de décembre 2008, en
effet, 1 748 familles de 24 municipalités
différentes avaient déjà commencé à gérer
leurs propres déchets organiques. La majorité
des participants au projet disposent de
composteurs de jardin, à l'exception de 10 %
de foyers qui produisent leur compost à l'aide
de vermicomposteurs. Grâce à la collaboration
de l'Université de Barcelone et de l'Université
polytechnique de Catalogne, nous avons
développé une étude comparative portant sur
dix modèles de composteur afin de trouver les
plus efficaces dans chaque situation.
Au niveau de l'Espagne, on remarquera que
l'EMA a fait partie du groupe qui a impulsé le
Red de Entidades Locales por el Compostaje
Doméstico y Comunitario (Réseau
d'organismes locaux pour le compostage
domestique et communautaire), aussi connu
sous le nom de Compostaenred.
-Recherche de nouvelles voies
À niveau expérimental, afin d'étudier les
possibilités de nouvelles voies de prévention,
durant trois mois, 40 familles - 20 de Sant Boi
et 20 de Barcelone - ont pesé leurs résidus.
Au cours du deuxième mois, l'objectif était de
tenter de réduire la quantité propre de résidus
domestiques. En moyenne, toutes les familles
ont réduit de 16 % leurs résidus. Il semble
donc qu'il serait possible de réduire une partie
des résidus en améliorant la sélection des
produits que l'on achète et dont on fait,
ensuite, du compost à la maison.
Dans une autre direction, et avec la
collaboration de l'Institut catalan d'Assistance
et de Services sociaux (ICASS) et le
Département de la Santé, on a mené à terme
une preuve pilote de réutilisation de matériel
sanitaire dans des résidences de personnes
âgées.
Avec les universités, on a étudié le coût
d'interaction entre client et offreur de
vêtements d'occasion - Federico Demaria - et
l'économie des résidus liée aux marchés
d'échange - Diana Barreto - ; parallèlement, on
a aussi organisé un séminaire interuniversitaire
de recherche en prévention et convoqué trois
bourses de recherche pour des travaux de fin
d'études ou des masters.
La majeure partie de ces activités de
prévention ont disposé du soutien économique
de l'Agence des Résidus de Catalogne.
Comme date importante du calendrier, au
cours du mois de novembre, on remarquera la
preuve pilote de la Semaine européenne de la
prévention des résidus.
Les rapports de la plus grande partie de ces
expériences peuvent être consultés dans le
chapitre des publications de l'EMA.
Tableau 2
VOLUME DE COMPOSTEURS INSTALLÉS.
COMPOSTEURS POUR MILLE HABITANTS
ET PAR MUNICIPALITÉ (litres)
Figure 3
ÉVOLUTION DU RECUEIL SÉLECTIF DE
PAPIER ET DE CARTON DANS L'AMB
2.1.4. Matière organique
En 2008, on a recueilli 133 638 tonnes de
matière organique d'origine domestique et
commerciale et 25 585 d'origine végétale, au
total 159 223 tonnes de matière organique,
chiffre qui représente une augmentation de
3,39 % par rapport à l'année 2007. Si l'on
considère seulement la matière organique
d'origine domestique et commerciale, on
constate qu'elle se maintient à un niveau tout à
fait similaire à celui de l'année 2007 - 42,27
kg/hab/an en 2008 et 42,38 kg/hab/an en
2007 - probablement du fait de l'arrêt du
déploiement du recueil de matière organique
dans les municipalités de la zone
métropolitaine. Cette tendance devrait
s'inverser au cours des années à venir compte
tenu du fait que les nouveaux contrats de
nettoyage urbain et de recueil de résidus
prévoient déjà de remplir l'obligation de recueil
sélectif de la fraction organique des résidus
municipaux.
Figure 4
DISTRIBUTION DU PAPIER ET DU CARTON
EN FONCTION DU RECUEIL DANS LES
RUES (Y COMPRIS LES DÉCHETTERIES)
ET LE COMMERCE
Tableau 8
RECUEIL SÉLECTIF DE MATIÈRE
ORGANIQUE PAR MUNICIPALITÉ
DIFFÉRENCIÉ PAR DOMICILE ET RÉSIDUS
VÉGÉTAUX
son plafond, avec une augmentation de
seulement 0,08 % du total recueilli - 107 122
tonnes - et même, avec une légère diminution
du recueil par habitant et par an, passant de
34,24 kg à 33,38 kg.
Tableau 3
ÉVOLUTION DU VOLUME DE
COMPOSTEURS INSTALLÉS 2006-2008
À partir de l'information apportée par des
sources municipales, on estime que le
pourcentage de papier provenant du
commerce est passé de 21,19 % à 16 % du
total de papier recueilli.
2. Le recueil
Le papier recueilli sélectivement - conteneurs
bleus, commerces et déchetteries - constitue
19,7 % des fractions recueillies sélectivement.
2.1. Fractions basiques
Le premier objectif du recueil sélectif est de
séparer et de récupérer la plus grande
quantité de matières, et le second, de diminuer
autant que faire se peut la quantité de résidus
qui doivent être soumis à des traitements
terminaux. À part ces deux objectifs
quantitatifs, il est évident qu'un meilleur recueil
à l'origine facilite la récupération des matières
et réduit l'impact environnemental de certains
résidus qui peuvent être polluants, toxiques
et/ou dangereux.
Au cours de l'année 2008, on a atteint un taux
de recueil sélectif de 33,07 %, ce qui
représente une augmentation de 5,46 %
grâce à l'augmentation des recueils sélectifs
des fractions basiques de verre ainsi que
d'emballages et de conditionnements.
2.1.1. Verre
Le recueil sélectif du verre a atteint, au cours
de l'année 2008, 53 786 tonnes, chiffre qui
représente une augmentation de 10,09 % par
rapport à l'année 2007, et la tendance à la
hausse du recueil sélectif de verre s'est
maintenue avec des augmentations
supérieures à 10 % annuels depuis 2002. Le
taux de verre recueilli par habitant et par
année atteint 17,01 kg, de telle manière qu'il
augmente à nouveau de presque 2 kg par
habitant par rapport à 2007. Le verre recueilli
sélectivement constitue 9,9 % des fractions de
recueils sélectifs.
Tableau 4
RECUEIL SÉLECTIF DE VERRE PAR
MUNICIPALITÉ
Figure 2
VERRE DANS L'AMB
Tableau 5
RECUEIL SÉLECTIF DE PAPIER ET DE
CARTON PAR MUNICIPALITÉ
2.1.3. Emballages et conditionnements légers
Pendant l'année 2008, on a recueilli 32 481
tonnes provenant de recueils grâce aux
conteneurs spécifiques d'emballages et de
conditionnements, et 1 579 tonnes provenant
du triage de la fraction inorganique des
résidus municipaux (FIRM) de l'usine de
Molins. Ainsi, le recueil d'emballages et de
conditionnements légers a augmenté de
9,85 % par rapport à 2007. Le recueil total par
habitant et par année a été de 10,77 kg, un
niveau tout à fait similaire à celui de l'année
2007 - 9,9 kg/hab/an.
Tableau 6
RECUEIL SÉLECTIF D'EMBALLAGES ET DE
CONDITIONNEMENTS LÉGERS PAR
MUNICIPALITÉ DIFFÉRENCIÉ DANS UN
CONTENEUR JAUNE ET FIRM
Tableau 7
RECUEIL SÉLECTIF D'EMBALLAGES ET DE
CONDITIONNEMENTS LÉGERS PAR
MUNICIPALITÉ
Figure 5
ÉVOLUTION DU RECUEIL SÉLECTIF
D'EMBALLAGES ET DE
CONDITIONNEMENTS LÉGERS DANS
L'AMB
2.1.2. Papier et carton
Après cinq ans de croissance continue, il
semblerait que le recueil sélectif de papier et
de carton au cours de l'année 2008 ait atteint
[211]
Tableau 9
RECUEIL SÉLECTIF DE MATIÈRE
ORGANIQUE PAR MUNICIPALITÉ
Figure 6
ÉVOLUTION DE LA MATIÈRE ORGANIQUE
DOMESTIQUE ET DES RÉSIDUS VÉGÉTAUX
2.2. Autres fractions
2.2.1. Objets volumineux
Comme toujours, on envisage dans cette
catégorie les résidus de dimensions
considérables comme, par exemple, les résidus
provenant de la décoration des appartements,
les meubles et les appareils
électrodomestiques, qui s'incorporent dans le
recueil sélectif à partir de l'information donnée
par les mairies quant au ramassage sur la voie
publique, des données des déchetteries et des
données des dépôts contrôlés. En outre, depuis
2005, l'EMA dispose de l'usine de traitement
d'objets volumineux de Gavà.
Du point de vue du ramassage, on les
considère comme un recueil sélectif et, par
conséquent, ils sont incorporés à ce taux.
Au cours de l'année 2008, on a recueilli
87 729 tonnes de résidus volumineux,
c'est-à-dire une quantité supérieure à celle de
l'année 2007 mais qui, de fait, n'est pas
directement comparable compte tenu du fait
qu'à partir de 2008 le recueil dans les
déchetteries - 21 718 tonnes en 2008 - a été
Badalona, de Barcelone, de Cerdanyola del
Vallès, de Cornellà, d'El Prat de Llobregat, de
L'Hospitalet de Llobregat, de Montcada i
Reixac et de Sant Cugat del Vallès.
Figure 8
RÉSIDUS DANS LES DÉCHETTERIES DANS
L'AMB
Figure 9
CARTE DES DÉCHETTERIES
Figure 7
ÉVOLUTION DU RECUEIL D'OBJETS
VOLUMINEUX DANS L'AMB
De la même manière, diverses municipalités
disposent de mini-déchetteries, ou déchetteries
de quartier, - Barcelone, Castellbisbal et Santa
Coloma de Gramenet - et certaines de « minipoints » de recueil - Sant Just Desvern et
Viladecans.
2.2.2. Recueils spécifiques
L'initiative privée ainsi que certaines
municipalités promeuvent le recueil de
différents types de résidus, activité qui
complète les recueils effectués par les circuits
habituels.
Enfin, une preuve pilote de mise en adéquation
de quatre déchetteries a été faite pour le
recueil de fibrociment pour répondre au besoin
de certains habitants de se défaire de ce
matériau, dont la commercialisation est
actuellement interdite en raison de sa
dangerosité.
incorporé à la comptabilité de la fraction des
objets volumineux.
Tableau 10
RECUEIL D'OBJETS VOLUMINEUX PAR
MUNICIPALITÉ
Les caractéristiques de ce recueil entraînent
pour l'administration municipale et pour
l'administration métropolitaine une grande
difficulté au moment d'en connaître l'étendue.
Souvent, il n'y a aucun point commun entre
ces circuits de recueil et l'administration
municipale et, par conséquent, ce sont des
données qui peuvent difficilement être
contrastées. Malgré cela, on tente chaque
année de mieux connaître son volume et son
importance.
En 2008, on a intégré les quantités de recueils
de produits tels que les huiles, les piles, le
papier et le carton d'autres récupérateurs, les
objets volumineux, le textile et les chaussures,
les produits pharmaceutiques ainsi que
d'autres résidus ; au total, 42 843 tonnes.
Tableau 11
AUTRES RÉSIDUS MUNICIPAUX AYANT
DES RECUEILS SPÉCIFIQUES
2.2.3. Déchetteries
Au cours de l'année 2008, la construction de
la déchetterie de Sant Adrià de Besòs a pris
fin. Cette installation complète le déploiement
du réseau de déchetteries métropolitaines.
La ville de Montgat utilise, dans le cadre de la
communauté de communes, la déchetterie de
Tiana, et la ville de Sant Joan Despí, celle
d'Esplugues.
Pour compléter le réseau, il y a trois
déchetteries mobiles. Ce service est mené à
terme sur différents itinéraires dotés d'arrêts
convenablement signalisés et suivant un
calendrier et un horaire établis et diffusés au
travers des programmes de communication.
Au cours de l'année 2008, les déchetteries
mobiles ont recueilli 142 tonnes de résidus, qui
ont été portés à la déchetterie de Gavà.
D'autres municipalités métropolitaines ont
développé ce service avec leurs propres
déchetteries mobiles, comme c'est le cas de
Les quatre modules sont situés dans les
déchetteries de Badalona - Pomar -,
Barcelone - point vert de la Vall d'Hebron -,
Cerdanyola del Vallès et Gavà. Le 3 novembre
2008 est entré en fonctionnement en phase
de preuve pilote le module de la déchetterie de
Toute l'information sur le recueil du fibrociment
peut être consultée sur la page web de l'EMAAMB, dans le chapitre consacré tout
particulièrement à ce recueil :
http://www.amb.cat/web/emma/résidus/recue
il_municipal/autres/fibrociment.
En 2008, on a recueilli grâce au réseau de
déchetteries métropolitaines 92 977 tonnes de
résidus - c'est-à-dire 1,27 % de plus que
l'année antérieure - et on en a enregistré
619 936. On estime qu'approximativement
31 % des entrées correspondent à des
usagers « non particuliers », ce qui représente
un niveau tout à fait similaire à celui de 2007,
soit 33 %.
Si, du total de résidus recueillis dans les
déchetteries, on décompte le papier et le
carton, les emballages et les conditionnements
ainsi que les résidus d'emballages et de
conditionnements (ERE) - de plastique et de
métal -, les emballages et les
conditionnements de verre, le bois, la fraction
végétale, les piles, les déchets, les matelas, le
textile et le verre déjà pris en compte dans les
fractions sélectives correspondantes, le total
de résidus recueillis dans les déchetteries est
de 58 907 tonnes.
Tableau 12
TOTAL BRUT DE RÉSIDUS RECUEILLIS
DANS LES DÉCHETTERIES
Tableau 13
TOTAL NET DE RÉSIDUS RECUEILLIS
DANS LES DÉCHETTERIES (EN RETIRANT
LE PAPIER ET LE CARTON, LES ERE, LA
FRACTION VÉGÉTALE, LES MATELAS, LES
PILES, LE TEXTILE ET LES DÉCHETS)
[212]
2.2.4. Résidus d'appareils électriques et
électroniques
Le 22 décembre 2007, la convention cadre de
collaboration a été signée entre l'Agence de
Résidus de Catalogne et les systèmes intégrés
de gestion de Résidus d'appareils électriques
et électroniques (RAEE). L'EMA a adhéré à
cette convention et en assume la
représentation dans la commission de suivi.
La convention, conformément à la législation
en vigueur, concrétise les responsabilités en ce
qui concerne le recueil, le traitement et le
financement des RAEE provenant des
résidences particulières depuis le 13 août
2005.
Au cours de l'année 2008, on a recueilli grâce
au réseau de déchetteries métropolitaines et
aux déchetteries de quartier de Barcelone un
total de 3 496 tonnes de RAEE, ce qui
représente une augmentation de 58 % par
rapport aux 2 207 tonnes de l'année 2007, qui
ont été facturées par le système intégré de
gestion du Bureau de recueil des résidus
d'appareils électriques et électroniques
(OFIRAEE).
3. La mise en valeur et la mise a disposition
finale
3.1. Mise en valeur
Tableau 14
ENTRÉES DE RÉSIDUS MIS EN VALEUR
DANS LES USINES DE TRAITEMENT
MÉTROPOLITAINES
Tableau 15
SORTIES DE MATIÈRES DES USINES DE
TRAITEMENT MÉTROPOLITAINES
3.1.1. Verre
Le verre recueilli par les systèmes
métropolitains et municipaux a été délivré, sans
la moindre manipulation préalable, à deux
entreprises de traitement autorisées :
-Santos Jorge, S. A. : Badalona, Badia del
Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del
Vallès, Bellaterra, Montcada i Reixac, Montgat,
Pallejà, El Papiol, Ripollet, Sant Adrià de Besòs,
Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern,
Santa Coloma de Gramenet et Tiana ;
-Daniel Rosas, S. A. : Begues, Castellbisbal,
Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues
de Llobregat, Gavà, L'Hospitalet de Llobregat,
El Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca,
Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Molins de
Rei, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts,
Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de
Llobregat, Viladecans, porte à porte à
Castelldefels, porte à porte à Viladecans, porte
à porte à Sant Vicenç. Ces entreprises
séparent les impuretés et broient le verre, puis
elles délivrent la matière résultante à des
entreprises de fabrication de verre.
La récupération du verre a été financée par
une convention passées avec le système
intégré de gestion Ecovidrio.
3.1.2. Papier et carton
Le papier et le carton sélectionnés et recueillis
sont livrés aux usines de fabrication de papier.
Les municipalités de la zone métropolitaine
vendent le papier et le carton à :
-Stora Enso Barcelona : Barbera del Vallès,
Horts et Torrelles de Llobregat ;
-Papeles Allende S. L : L'Hospitalet de
Llobregat, Begues, Esplugues de Llobregat, El
Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat,
Despí et Barcelone ;
-Reciclatges Rodilla : Badalona, Santa Coloma
de Gramenet et Montgat ;
-FCC-Ámbito : Cornellà de Llobretat,
Montcada i Reixac, Ripollet et Sant Feliu de
Llobregat ;
-Joaquim Borras : El Papiol ;
-TMA : Sant Cugat del Vallès ;
-ALPA : Tiana ;
-CESPA : Barcelone ;
-Vilar-Vita : recueil commercial de Barcelone.
Les entreprises acheteuses non papetières
transfèrent le papier aux papeteries après avoir
effectué le tri des impuretés de manière à en
augmenter la valeur commerciale.
3.1.3. Emballages et conditionnements : les
usines de tri
Les emballages et les conditionnements légers
recueillis séparément ont été délivrés pour
l'essentiel à l'usine de tri de Gavà-Viladecans,
gérée par l'entreprise Selectives
Metropolitanes S. A. (SEMESA).
Dans l'usine, on sélectionne les différents
produits - PEAD, PEBD, PET, PVC, mélange
de plastiques, bricks, aluminium et ferraille,
ainsi que verre et papier dans des
pourcentages moindres -, qui sont envoyés aux
recycleurs désignés par ECOEMBES. Les
déchets de l'usine sont portés à des dépôts
contrôlés.
L'usine a traité un total de 23 561 tonnes. De
manière complémentaire, on a traité dans
l'usine de la Zona Franca dirigée par la
Cooperativa de Usuarios de Limpieza Pública
Domiciliaria de Barcelone (CLD) 3 051 tonnes,
et à l'usine de Sant Feliu de Llobregat dirigée
par FCC-Ámbito, 5 869 tonnes.
D'autre part, la fraction inorganique, ou fraction
sèche, du modèle Residu Mínim (Résidu
minime) a été destinée à l'usine de tri de
Molins de Rei, propriété de l'Entitat
Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus (Organisme
métropolitain des services hydrauliques et de
traitement des résidus - EMSHTR) et gérée
par l'entreprise Sufi, S. A.
La récupération des emballages et des
conditionnements légers a été financée
partiellement grâce à la convention passée
avec le système intégré de gestion
ECOEMBES.
Les types et les quantités de matières
récupérées peuvent être consultés dans le
tableau 15.
3.1.4. Matière organique : les écoparcs et les
installations de fabrication de compost
La matière organique recueillie séparément a
été transportée :
-Dans les usines métropolitaines de Torrelles
de Llobregat et de Sant Cugat del Vallès, qui
ont traité 3 389 et 7 040 tonnes,
respectivement ;
-À Castelldefels, au cours de la dernière année
de fonctionnement, qui a traité 18 188 tonnes ;
-Dans les usines métropolitaines de traitement
biomécanique - écoparcs 1 et 2 - qui ont traité
120 259 tonnes de matière organique
provenant des municipalités métropolitaines.
La quantité de matière organique qui a été
traitée dans les usines métropolitaines est
substantiellement supérieure à la quantité
recueillie du fait de la présence des résidus de
municipalités non métropolitaines qui reçoivent
cependant un traitement dans les usines
métropolitaines.
Dans les écoparcs, la matière organique, en
plus d'être compostée, est aussi traitée dans
[213]
la ligne de méthanisation ; le résultat final du
processus est l'obtention de biogaz, qui est
converti en énergie électrique. Ainsi, les
écoparcs permettent de profiter encore
davantage de la matière organique des résidus,
et même de celle qui est présente dans la
fraction des restes.
Au cours de l'année 2008, une grande partie
des travaux d'amélioration environnementale et
technologique à l'écoparc 1 ont pris fin, et la
digestion de la matière organique est entrée en
fonctionnement. Il faut aussi noter l'entrée en
fonctionnement des quatre bioréacteurs de la
fraction des restes (BRS), équipements qui
réduisent de manière importante la production
de déchets.
En ce qui concerne l'écoparc 2, on a réalisé
des actions dans les bio-filtres afin d'améliorer
leur rendement et leur durabilité. Il faut aussi
noter la mise en fonctionnement du digesteur 1
après sa réparation et, au mois de novembre, le
début des travaux d'ampliation de la station de
dépuration.
Au mois de mai, l'installation a obtenu les
certifications ISO 9001 : 2000 et ISO 14 001 :
2004, de systèmes de gestion de la qualité et
de gestion environnementale, respectivement.
Le troisième des écoparcs, l'écoparc 3, est
entré en fonctionnement au cours de l'année
2008 à plein rendement après sa première
année de fonctionnement en phase d'essais.
tableau 15.
3.1.5. Objets volumineux
Au cours de l'année 2008, l'usine de
classification et de broyage de bois propre et
de résidus volumineux de Gavà-Viladecans dont l'entreprise TERSA assure le
fonctionnement - a traité 48 420 tonnes - bois,
matelas, meubles, RAEE, etc.
Cette installation permet de traiter une partie
des objets volumineux et du bois, et fonctionne
comme centre de stockage temporaire de
RAEE de grand volume. Les résidus traités
proviennent pour l'essentiel du ramassage des
objets volumineux sur la voie publique et dans
les déchetteries.
Les objets mis en valeur pendant le traitement
sont les réfrigérateurs, les morceaux de bois,
les métaux ferreux et les autres matières
mineures.
tableau 15.
3.1.6. Résidus des déchetteries
La mise en valeur des résidus correspondant
aux fractions basiques - verre, papier et carton,
emballages et conditionnements légers, et
matière organique - suit les voies mentionnées
dans les chapitres précédents. Le reste des
fractions - résidus inertes, résidus spéciaux en
petites quantités, résidus d'appareils
électriques et électroniques, etc. - sont mis en
valeur dans des usines spécialisées dans le
traitement de ces résidus.
En 2008, les résidus des déchetteries ont été
gérés par les entreprises CESPA et FCC.
Figure 10
RECYCLAGE ET DISPOSITION DES
RÉSIDUS DES DÉCHETTERIES
3.1.7. Résidus de provenance non
métropolitaine
Comme nouveauté pour l'année 2008, on peut
faire référence explicite aux résidus traités
dans les usines métropolitaines bien qu'ils ne
soient pas originaires des municipalités
métropolitaines. La provenance de ces résidus
peut être diverse : municipalités et organismes
supra-municipaux avec lesquels sont signées
des conventions de collaboration, certains
organismes publics et, de manière minoritaire,
certains organismes privés.
Dans le tableau 14, on pourra vérifier
comment la quantité de résidus traités de
provenance non métropolitaine est de 60 814
tonnes.
3.1.8. Prétraitement des restes
Pendant l'année 2008, les écoparcs ont traité
412 479 tonnes de restes, dont on a pu
récupérer un total de 19 743 tonnes
d'emballages et de conditionnements de verre,
de papier, de plastique et d'autres matières, en
plus de mettre en valeur une partie importante
de la matière organique non sélectionnée à
l'origine.
Tableau 16
PRODUCTION DE RESTES
3.2. Mise à disposition finale
La mise en valeur énergétique - incinération
avec récupération d'énergie - et le dépôt
contrôlé des résidus sont les « traitements
finaux », car ils constituent le dernier degré de
la gestion des résidus que l'on ne peut pas
récupérer, ou bien que l'on n'a pas recueilli
sélectivement .
L'idéal serait que ces traitements servent
uniquement pour les fractions non
récupérables mais les limitations du recueil et
du traitement font que les infrastructures
finales constituent encore une clé pour la
disposition de la fraction des restes, ainsi que
pour la disposition des déchets des usines de
traitement.
Au cours de l'année 2008, le fonctionnement
des écoparcs 1 et 3 a entraîné une
augmentation des résidus traités
préalablement à leur mise à disposition finale :
en 2008 on en a traité 412 479 tonnes alors
qu'en 2007 on en avait traité 362 943.
Au total, en 2008, on a destiné :
-200 859 tonnes de restes à la mise en valeur
énergétique ;
-474 915 tonnes de restes au dépôt contrôlé
directement.
Si l'on ajoute les restes prétraités, les restes
mis en valeur du point de vue énergétique et
les restes emportés dans les dépôts - en
incluant les déchets de l'usine de traitement
de Molins de Rei - on atteint le chiffre de
1 102 160 tonnes. Si l'on considère les objets
volumineux qui n'ont pas pu être traités, ce
chiffre s'élève à 1 147 721 tonnes.
On remarque l'importante diminution des
restes qui ne reçoivent aucun type de
traitement, passant de 840 056 tonnes en
2007 à 689 861 tonnes en 2008, ce qui
représente une diminution de 17,9 % par
rapport à 2007.
Figure 11
ÉVOLUTION DES RESTES NON TRAITÉS
DANS L'AMB
3.2.1. Mise en valeur énergétique
L'année 2008 a été la troisième année de
fonctionnement du complexe de l'écoparc 3,
qui dispose de deux sections : une de
traitement mécanico-biologique et une autre
de récupération énergétique avec une capacité
totale de 400 000 tonnes/an. L'entrée en
fonctionnement de la ligne de traitement
mécanico-biologique permet de récupérer les
emballages et les conditionnements ainsi que
les autres matières des restes, en plus de
réduire la quantité de matières qui passent à
la ligne d'incinération avec récupération
d'énergie.
L'usine de mise en valeur énergétique dispose
de systèmes de dépuration des gaz de
combustion qui permettent de maintenir les
émissions de particules, de gaz acides et de
[214]
composés organiques persistants - COP,
dioxines, furannes et analogues - largement
en dessous des limites fixées par la directive
2000/76/CE, du 4 décembre.
En 2008, on a mis en valeur du point de vue
énergétique un total de 200 859 tonnes de
restes, et les restes des résidus mis en valeur,
jusqu'à 360 000 tonnes, ont correspondu à
des déchets. On a exporté dans le réseau
167 504 MWh d'énergie électrique. On a
aussi injecté dans le réseau de climatisation
du district Fòrum - Districlima - 59 912
tonnes de vapeur.
Tableau 17
PARAMÈTRES ENVIRONNEMENTAUX DE
L'USINE DE MISE EN VALEUR
ÉNERGÉTIQUE DU BESÒS
3.2.2. Transfert de restes dans un dépôt
contrôlé
Au cours de l'année 2008, on a destiné au
dépôt contrôlé 474 915 tonnes de restes et
45 561 tonnes de résidus volumineux, au
total 520 477 tonnes. En ce qui concerne les
municipalités qui appliquent le modèle Residu
Mínim et qui n'ont pas de conteneur
différencié de restes, on effectue une
estimation à partir des déchets de l'usine de
Molins de Rei et l'on considère que la
production de restes est équivalente aux
13 906 tonnes de déchets de l'usine.
Jusqu'en 2006, les restes générés dans la
zone métropolitaine étaient destinés pour
l'essentiel à la décharge du Garraf, fermée le
31 décembre 2006 et qui n'a pas encore été
substituée, à ce jour, par aucune installation
finale alternative. Ainsi, durant l'année 2008, il
a été nécessaire de prévoir les transferts
nécessaires des restes au travers des usines
de transfert suivantes :
-Usine de transfert de Viladecans - gérée par
l'entreprise Tratamiento Industrial de Residuos
Sólidos, S. A. (TIRSA) - ;
-Usine de transfert de Mollet - propriété de
CESPA, S. A. - ;
-Usine de transfert de la Zona Franca propriété de CESPA, S. A. - ;
-Usine de transfert de Sant Cugat del
Vallès - propriété de Tecnologia i Medi
Ambient (TMA).
L'EMA-AMB gère le transfert des résidus
pour l'essentiel au travers de l'usine de
Viladecans pour une capacité de 400 000
tonnes par an mais dispose de conventions
avec le reste des usines pour atteindre une
capacité totale de transfert de 685 000
tonnes annuelles.
Des 520 477 tonnes de transfert, 79 % ont
été déposées au dépôt contrôlé de Can Mata
dels Hostalets de Pierola et 21 % dans
d'autres dépôts contrôlés.
3.2.3. Dépôt contrôlé de la Vall d'en Joan
(fermé)
Le plus remarquable de l'année 2008, en ce
qui concerne le dépôt de la Vall d'en Joan, a
été la continuation des travaux de restauration,
qui ont consisté en la construction de
drainages principaux et en l'apport de terres
pour la conformation topographique de base.
Au total, 564 920 tonnes de terre ont été
apportées. Il faut remarquer que, depuis le
second semestre de l'année 2008, la source
des terres apportées est constituée par les
travaux de la ligne 9 du métro barcelonais,
grâce à un accord de collaboration avec la
société UTE Tuneladora Metro.
L'apport de terres à l'ancien dépôt est régulé
au moyen d'un prix public approuvé en 2008.
À partir du mois d'août, on a commencé les
travaux de restauration finale des terrasses 12
et 13 qu'il est prévu de terminer au cours de
l'année 2009. Les tâches ont consisté à
imperméabiliser et à repeupler de végétation
les espaces concernés.
Au cours de l'année 2008, les autres tâches
de maintenance et de contrôle post-fermeture
ont continué, comme, par exemple, le
débroussaillage des fossés, la réparation des
ravines dans les chemins, le traitement
phytosanitaire des pins contre les charançons
et les chenilles, le débroussaillage général
pour la prévention des incendies, et la
réparation dans les travaux de terre. En plus,
on a continué à assurer le suivi des données
environnementales, comme le dispose le
décret 1/1997.
En ce qui concerne la mise à profit du biogaz,
on en a mis en valeur 31,609 millions de m3,
ce qui a entraîné l'économie de l'émission de
168 932 tonnes équivalentes de CO2. La mise
à profit énergétique du biogaz a impliqué la
production de 55 206 MWh.
Tableau 18
BILAN DE LA MISE EN VALEUR
ÉNERGÉTIQUE DU BIOGAZ
3.3. Flux secondaires NOUVEAUTÉ 2008 !
3.3.1. Mise en valeur des matières secondaires
Au cours de l'année 2008, on a mis en valeur
en ce qui concerne les matières 19 743
tonnes de résidus dans les écoparcs
métropolitains qui viennent s'ajouter aux flux
de matières récupérées à partir du recueil
sélectif à l'origine de la fraction respective.
Cette quantité ne comprend pas la mise en
valeur découlant de la FORM et des autres
matières organiques qui parviennent à
l'écoparc.
Tableau 19
MISE EN VALEUR DES MATIÈRES
SECONDAIRES DANS LES USINES DE
TRAITEMENT MÉCANICO-BIOLOGIQUE
3.3.2. Restauration avec des déchets emballés
D'autre part, il faut remarquer la disposition
d'une quantité importante de déchets emballés,
avec un contenu de matière biodégradable
inférieure à 10 %, caractéristique qui facilite
les tâches de prévention et de contrôle
environnemental et permet d'utiliser les balles
comme matériel de restauration de carrières
compte tenu de leur faible capacité de
lixiviation et de la composition biochimique du
lixiviel lui-même.
Au cours de l'année 2008, on a continué
l'expérience de dépôt de résidus emballés
avec la mise en place de 64 593 balles au
dépôt contrôlé de la carrière d'argile Elena à
Tableau 20
COMPOSITION MOYENNE DES DÉCHETS
EMBALLÉS
3.3.3. Preuve pilote d'utilisation de la fraction
des déchets en tant que combustible alternatif
dans les cimenteries
Grâce à la convention signée entre l'entreprise
Uniland Cementera, S. A. et l'ARC, on a
commencé la preuve pilote d'utilisation des
déchets comme combustible alternatif dans la
fabrication de clinker de ciment dans deux
usines de fabrication de ciment.
Les caractéristiques des déchets des
écoparcs - haut pouvoir calorifique et faible
contenu en humidité - les rendent tout à fait
indiqués pour leur usage en tant que
combustible dans les cimenteries. Les autres
[215]
avantages de cette utilisation sont la capacité
du produit obtenu - clinker de ciment Portland à intégrer dans ses molécules et/ou retenir
dans sa matrice cristalline une grande partie
des gaz acides, des composés organiques
volatils et des métaux lourds émis au cours de
la combustion des déchets, d'une part, et,
d'autre part, le fait que ceux-ci constituent un
combustible non-fossile, et qu'ils ne contribuent
pas, par conséquent, à l'effet de serre.
Les premiers résultats indiquent que les
émissions des usines ne varient pratiquement
pas lorsque l'on utilise ces déchets comme
combustible au lieu du combustible employé
jusqu'à présent - coke de pétrole - sauf en ce
qui concerne l'émission de dioxyde de carbone
d'origine fossile qui diminue
proportionnellement, comme c'est bien évident,
la quantité des déchets employés.
3.3.4. Dépôt des déchets non emballés
Les déchets non emballés ont différentes
destinations en fonction de leur qualité et des
possibilités de les mettre à profit du point de
vue énergétique ou, au contraire, de les
déposer dans des dépôts contrôlés. On pourra
consulter la production de déchets par usine
dans le tableau 15.
4. Bilan global
4.1. Recueil sélectif
Au cours de l'année 2008, on a recueilli
sélectivement un total de 544 505 tonnes de
résidus. Cette quantité - supérieure aux
521 045 tonnes de l'année 2007 - constitue
un pourcentage de recueil sélectif de
33,07 % - c'est-à-dire de deux points supérieur
au niveau de 2007.
Tableau 21
RECUEILS SÉLECTIFS PAR MUNICIPALITÉ
Tableau 22
TAUX DE RECUEIL SÉLECTIF ET TAUX DE
RÉSIDUS À METTRE EN VALEUR PAR
MUNICIPALITÉ
Figure 12
DISTRIBUTION DE TYPES DE RECUEIL
SÉLECTIF PAR MUNICIPALITÉ
Figure 13
DISTRIBUTION DES RÉSIDUS SELON LA
FRACTION SÉLECTIVE RECUEILLIE
4.2. Mise en valeur des matières et mise en
valeur énergétique
Parmi les résidus qui ont reçu, au cours de
l'année 2008, un type ou un autre de
traitement pour être mis en valeur, il y a ceux
qui proviennent du recueil sélectif mais aussi
une partie des restes qui ont reçu un
prétraitement pour en mettre à profit la matière
organique ainsi que les autres matières qui y
sont présentes bien qu'impropres de cette
fraction. Au total, au cours de l'année 2008,
le pourcentage de résidus qui ont reçu un
traitement a été de 58,12 % - soit presque
cinq points au-dessus du niveau de 2007.
Le reste de ces résidus a été déposé dans un
dépôt contrôlé ou à l'usine de mise en valeur
énergétique du Besòs.
La production d'énergie électrique à partir des
écoparcs, de l'usine de mise en valeur
énergétique du Besòs et de la mise à profit du
biogaz a été de 242 890 MWh.
Tableau 23
PRODUCTION D'ÉNERGIE
Figure 14
DISTRIBUTION DES RÉSIDUS SELON LE
TRAITEMENT
4.3. Disposition des restes
Comme nous l'avons commenté dans le
chapitre 3.2. consacré à la mise à disposition
finale, 689 681 tonnes de résidus ont reçu
cette destination au cours de l'année 2008.
Cette quantité peut être ventilée en restes en
usine de mise en valeur énergétique (18 %),
restes destinés au dépôt contrôlé (44 %) et
restes qui ont reçu un prétraitement (37 %).
Les restes de FIRM constituent 1 % du total.
Si l'on ne prend pas en considération les
restes qui sont prétraités et que l'on ne
compte que le transfert en dépôt contrôlé ou
en usine de mise en valeur énergétique, on
constate que le pourcentage de résidus qui a
comme destination finale la décharge continue
à être très supérieur à celui des résidus mis en
valeur du point de vue énergétique, soit 71 %
par rapport à 29 %, respectivement.
Figure 15
DISTRIBUTION DES RESTES SELON LE
TYPE DE TRAITEMENT FINAL
Figure 16
DISTRIBUTION DES RESTES ENTRE DÉPÔT
CONTRÔLÉ ET MISE EN VALEUR
ÉNERGÉTIQUE
4.4. Résultats globaux dans la zone
métropolitaine
Tableau 24
RECUEIL SÉLECTIF DANS L'AMB
-faire connaître la hiérarchie des résidus :
prévention, préparation pour la réutilisation et
le recyclage, mise en valeur et, finalement,
mise à disposition ;
Figure 17
ÉVOLUTION 2000-2008 DE LA GESTION
DES RÉSIDUS MUNICIPAUX
-faciliter le développement du changement des
habitudes et des attitudes personnelles au
travers de la présentation de l'impact sur
l'environnement de l'actuel modèle de
consommation ; faciliter le développement de
la consommation responsable ;
Figure 18
INSTALLATIONS MÉTROPOLITAINES DE
TRAITEMENT DE RÉSIDUS
-faire connaître la mise en valeur énergétique
des résidus ;
Développement de la
durabilité
1. Éducation environnementale
Les types de services qu'offre l'Entitat de Medi
Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
(Organisme de l'Environnement de la Zone
métropolitaine de Barcelone - EMA-AMB)
dans le domaine de l'éducation
environnementale peuvent se résumer de la
manière suivante :
-le programme d'activités Compartim un futur
(Partageons un avenir) ;
-l'information publique au travers de la
diffusion des publications et de l'attention aux
usagers.
Les objectifs des tâches que développent les
services d'éducation environnementale sont la
conscientisation du public, l'amélioration de ses
connaissances, l'aide à l'acquisition de valeurs
de respect envers l'environnement, la
facilitation de l'acquisition des aptitudes
nécessaires pour résoudre les problèmes
environnementaux et, en dernier lieu, le
développement du sens de la responsabilité
envers l'environnement, la facilitation de la
capacitation et le développement de la
confiance en l'action individuelle et collective.
Ces buts d'ordre général se concrétisent dans
des objectifs de travail, directement en rapport
avec les compétences de l'EMA-AMB :
-faire connaître la tâche que réalise l'EMAAMB en ce qui concerne les résidus et le cycle
de l'eau ;
-rapprocher le public du fonctionnement des
installations de traitement des résidus et des
stations de dépuration ;
-améliorer le recueil sélectif des fractions
basiques ainsi que l'usage des déchetteries ;
[216]
-faire connaître les différents usages de l'eau
ainsi que les différentes qualités de l'eau.
1.1. Le programme d'activités d'éducation
environnementale Compartim un Futur
Le programme Compartim un Futur offre trois
types d'activités au public scolaire et au public
adulte. On y réalise des visites guidées aux
stations de dépuration et aux installations de
traitement des résidus municipales de la Zone
métropolitaine de Barcelone, des activités en
classe sur le cycle de l'eau et le cycle des
résidus pour les scolaires ainsi que des
causeries thématiques pour les adultes.
Cette dernière année, de nouvelles ressources
didactiques du programme Compartim un Futur
ont été remises à jour et proposées, tout
spécialement en ce qui concerne les visites
guidées dans les installations de traitement
des résidus et les dépuratrices
métropolitaines - deux niveaux différents de
dossiers pour les scolaires et de fiches pour
les adultes. Actuellement, l'EMA-AMB dispose
de dossiers éducatifs pour six stations de
dépuration métropolitaines et huit usines de
traitement des résidus municipales, ainsi que
de treize fiches descriptives destinées aux
adultes.
Au fil de l'année 2008, un total de 12 644
individus - scolaires et adultes - ont participé à
une des activités éducatives du programme :
91 % ont effectué des visites ; 7 %, des
activités en classe ; et 2 %, des causeries
thématiques.
En ce qui concerne les blocs thématiques cycle de l'eau et résidus municipaux - presque
le double de participants ont été intéressés par
les activités concernant les résidus par rapport
aux activités concernant le cycle de l'eau :
8 068 et 4 576, respectivement. Toutefois, une
plus grande proportion de participants aux
activités sur le cycle de l'eau ont réalisé
l'activité en classe.
En ce qui concerne le niveau éducatif des
participants, près de 40 % de ceux-ci
provenaient de l'Enseignement secondaire
obligatoire, 27 %, de l'Enseignement primaire,
et 9 % étaient des adultes à titre personnel ou
en cours de formation.
Il faut dire que, parmi les participants
provenant de l'enseignement formel - du cycle
du primaire au baccalauréat -, les élèves de la
première années du secondaire (25 %) et
ceux de la cinquième année du primaire
(23 %) sont ceux qui ont participé le plus aux
activités du programme.
Figure 1
PARTICIPANTS AU PROGRAMME
COMPARTIM UN FUTUR EN FONCTION DU
BLOC THÉMATIQUE ET DE L'ACTIVITÉ
Figure 2
PARTICIPANTS AU PROGRAMME
COMPARTIM UN FUTUR EN FONCTION DU
NIVEAU ÉDUCATIF
Figure 3
POURCENTAGE DE PARTICIPANTS AU
PROGRAMME COMPARTIM UN FUTUR EN
FONCTION DU NIVEAU D'ÉDUCATION
FORMELLE
1.2. Participation au programme d'activités
d'éducation environnementale Compartim un
Futur 2008
1.2.1. Installations visitées
Près de 11 000 personnes ont eu l'occasion
de découvrir directement les installations
métropolitaines : 7 196 visiteurs des
installations de traitement des résidus, et
3 725 visiteurs des stations de dépuration des
eaux résiduelles. L'objectif principal de ces
visites est d'offrir une expérience unique en
même temps que d'apporter des
connaissances sur le processus et le
fonctionnement de ces installations ainsi que
sur les avantages environnementaux qui en
découlent.
En ce qui concerne les visites des installations
de traitement des résidus, la moitié de celles-ci
ont concerné l'usine de tri de Gavà Viladecans
(26 %) et l'Ecoparc 3 de Sant Adrià del Besòs
(25 %).
En ce qui concerne les stations de dépuration,
il faut savoir qu'au cours de l'année 2008 la
dépuratrice de Sant Feliu de Llobregat n'a pas
été en mesure d'accueillir de visites étant
donné qu'elle se trouvait dans une phase
d'amélioration de ses installations. Ainsi, les
stations d'El Prat de Llobregat (42 %) et celle
de Gavà-Viladecans (37 %) sont celles qui ont
reçu le plus de visites.
On remarquera qu'au cours de l'année 2008
une convention a été mise en œuvre entre
l'EMA-AMB et la Fundación Agbar pour
collaborer dans les actions d'éducation
environnementale en offrant la visite combinée
L'aigua que usem (L'eau que l'on utilise) qui
permet aux participants de visiter le Musée des
Eaux de Cornellà et la station de dépuration
d'El Prat de Llobregat afin d'avoir une vision
complète et de travailler le cycle de l'eau fourniture, distribution, consommation et
dépuration.
Figure 4
DISTRIBUTION DES VISITES AUX USINES
DE TRAITEMENT DE RÉSIDUS
Figure 5
DISTRIBUTION DES VISITES AUX STATIONS
DE DÉPURATION
1.2.2. Type de visiteurs selon le niveau éducatif
et public cible
La majorité des visites aux installations a été le
fait des écoles (486 visites), alors qu'un tiers
du total seulement a concerné les adultes
(200 visites).
Parmi le public scolaire, les visites provenant
de l'Enseignement secondaire obligatoire ont
représenté le groupe majoritaire (60 %) suivies
de celles de l'Enseignement primaire. Il s'agit
majoritairement d'élèves des modalités de
sciences naturelles ou de sciences sociales qui
ont l'occasion, au cours de l'année scolaire, de
visiter les installations d'intérêt pour leur étude
de recherche.
En ce qui concerne les visiteurs adultes au
cours de ces dernières années, on remarque
une augmentation du nombre de participants
provenant de cours de formation et
d'universités qui complètent systématiquement
leur formation théorique par des sorties dans
l'environnement.
Figure 6
VISITES DE SCOLAIRES ET VISITES
D'ADULTES
1.2.3. Provenance des visiteurs
Les visiteurs des installations métropolitaines
sont venus d'un total de vingt-quatre
municipalités sur les trente-trois qui font partie
du domaine de l'EMA-AMB. Étant donné le
poids démographique de la ville de Barcelone
par rapport au reste du territoire métropolitain,
cette municipalité continue à être l'origine de
la majorité des visiteurs (50 %), suivie de
Badalona (10 %), de Cornellà de Llobregat
(5 %) et de Sant Boi de Llobregat (4 %). Par
ailleurs, grâce au renforcement de la diffusion
du programme pendant l'année 2008, de
nouveaux centres éducatifs ont pu participer.
[217]
Figure 7
MUNICIPALITÉ D'ORIGINE DES VISITEURS
1.2.4. Activités en classe
Au cours de l'année 2008, 1 370 élèves ont
réalisé l'activité en classe soit sur le cycle de
l'eau soit sur le cycle des résidus ; la majorité
d'entre eux ont réalisé l'activité comme
préparation à la visite postérieure.
L'évaluation des enseignants a été très positive,
et ils ont signalé que le contenu de l'activité
s'adaptait parfaitement au programme scolaire
et que, par conséquent, les élèves faisaient un
lien direct entre ce qu'ils travaillent en classe et
l'activité d'éducation environnementale.
Figure 8
NIVEAU ÉDUCATIF DES PARTICIPANTS À
L'ACTIVITÉ EN CLASSE
1.2.5. Causeries informatives pour adultes
La majeure partie de causeries thématiques
pour adultes a versé sur les résidus municipaux.
Un total de 315 adultes ont participé à cette
activité, dont 44 % l'ont fait dans le cadre d'un
cours de formation.
Figure 9
DISTRIBUTION DES PARTICIPANTS AUX
CAUSERIES INFORMATIVES SUR LE CYCLE
DE L'EAU ET LA GESTION DES RÉSIDUS
2. Relations institutionnelles
2.1. Visites institutionnelles
L'EMA-AMB promeut des visites de type
institutionnel bien au-delà du programme
Compartim un Futur. Ces visites ont un
caractère spécial qui tient compte des
caractéristiques du groupe effectuant la visite :
visites commerciales, visites d'échange
d'expériences avec d'autres municipalités,
visites techniques dans le cadre de
conférences ou de cours de formation, visites
de délégations internationales, etc.
Les installations pour lesquelles la demande a
été la plus importante au cours de l'année
2008 sont l'Ecoparc 2 de Montcada i Reixac et
l'Ecoparc 3 de Sant Adrià de Besòs, le dépôt
contrôlé du Garraf, la restauration avec des
balles de la carrière d'argile Elena et la station
de dépuration d'El Prat de Llobregat.
Dans l'ensemble, un peu plus de 2 000
personnes ont participé à ce type de visites, ce
qui représente une augmentation du nombre de
visiteurs par rapport à 2007 de 25 %, dont
45 % provenaient de Catalogne et du reste de
l'Espagne. Cela veut dire qu'un peu plus de la
moitié de ces visiteurs provenaient de
l'étranger - majoritairement de pays européens
tels que la France, le Danemark, la Suède, la
Roumanie et l'Italie - mais aussi d'Amérique
latine - Mexique, Chili et Costa Rica - ; pour le
reste des visiteurs, on trouve des pays
d'origine tels que la Corée, la Chine, le Japon,
la Pologne ou l'Australie.
La majeure partie des visites institutionnelles
correspondent aux administrations qui veulent
connaître les systèmes de traitement des
résidus et/ou des eaux résiduelles, en plus de
s'informer sur les avantages de gérer la
prestation de ces services dans une
perspective supra-municipale. De ce point de
vue, le corps technique de l'EMA-AMB a
renforcé la transmission de la manière d'opérer
à d'autres administrations qui souhaitent
connaître l'expérience métropolitaine.
Parallèlement, au cours de l'année 2008, on a
reçu de nombreuses visites de la part
d'étudiants, en master ou en troisième cycle de
thématique environnementale. La plupart de
ces étudiants étaient locaux, en particulier de
l'Université de Barcelone, de l'Université
autonome de Barcelone et de l'Université
polytechnique de Catalogne, entre autres.
Figure 10
PROVENANCE DES VISITEURS DE TYPE
INSTITUTIONNEL
Figure 11
TYPE DE VISITEURS DE TYPE
INSTITUTIONNEL
Figure 12
DISTRIBUTION DES VISITEURS SELON LES
INSTALLATIONS
2.2. Attention à la presse
Pendant l'année 2008, l'accès à certaines
installations a été facilité aux différents
moyens de communication ainsi qu'à
différentes maisons de production
cinématographiques. En général, la finalité de
ces visites était l'intérêt pour montrer aux
usagers le fonctionnement des installations, au
travers de séquences d'information, de
documentaires ou de petits reportages.
En outre, nous avons aussi reçu de multiples
consultations par divers canaux, et tout
particulièrement par la boîte à consultations de
la page web. Au cours des deux derniers
quadrimestres de l'année 2008, nous avons
reçu un total de 100 consultations de la part
de la presse : 30 % sont venus de la presse
écrite, 25 % de la radio, et 38 % de
producteurs de télévision.
Les types de consultations reçues étaient des
demandes d'éclaircissement sur des concepts
ou sur l'état de la sécheresse, ou bien des
consultations sur certaines installations de
l'EMA-AMB, que ce soit des installations d'eau
ou de résidus, indistinctement.
3. Diffusion des publications et attention à
l'usager
Les publications de l'EMA-AMB s'adressent au
public scolaire - aussi bien aux élèves qu'aux
professeurs -, ainsi qu'au public adulte - public
général et public technique spécialisé.
Dans les publications réalisées au cours de
ces dernières années, les critères
environnementaux sont envisagés depuis la
phase de conception de la publication jusqu'à
l'impression. L'EMA-AMB développe ses
publications en format digital afin d'éviter la
consommation de papier et de réduire le coût
énergétique en rapport avec la production des
publications.
Au fil de l'année 2008, nous avons ainsi
diffusé un total de 12 531 exemplaires de
différentes publications en format papier, DVD
ou CD.
Compte tenu du poids de la campagne Anar a
la deixalleria té premi (Aller trier ses ordures
mérite un prix), la thématique des déchetteries
est la plus diffusée (54 %), suivie de la
publication Dades Ambientals metropolitanes
(Données environnementales métropolitaines)
(17 %), des contes pour le public infantile
(10 %) et des différentes publications sur la
matière organique (7 %). En outre,
l'EMA-AMB, répondant à sa promesse de
diffuser largement l'engagement vis-à-vis de
l'environnement, fournit l'information sur les
processus d'environnementalisation (double
diptyque et CD).
Environ 60 % de la diffusion réalisée l'a été
dans les centres éducatifs - écoles, instituts,
centres de formation, universités -, les
associations écologistes, les associations de
quartier, les associations de parents d'élèves,
les bibliothèques publiques, les fondations et
les entreprises, entre autres. D'autre part, la
diffusion a aussi été effectuée parmi le public
« institutionnel », c'est-à-dire les hommes et
femmes politiques, les techniciens municipaux
et d'autres administrations publiques, ou les
entreprises ayant un étroit contact
professionnel avec l'EMA-AMB.
Les publications qui ont le plus été consultées
sur la page web de l'EMA-AMB ont été : le
Manual de compostatge urbà (Manuel pour
faire du compost en ville) (7 %), les Envasos a
la vida quotidiana (Les conditionnements dans
[218]
la vie quotidienne) (6 %), la version complète
de Dades Ambientals metropolitanes del 2007
(Données environnementales métropolitaines
de 2007) et le DVD du Cicle de l'Aïgua (Cycle
de l'eau) (les deux 5 %), et la publication El
dipòsit controlat de la Vall d'en Joan. Tres
dècades de gestió de residus municipals a
l'àrea metropolitana de Barcelona. 1974-2006
(Le dépôt contrôlé de la Vall d'en Joan. Trois
décennies de gestion des résidus municipaux
dans la Zone métropolitaine de Barcelone.
1974-2006) (4 %).
Enfin, et en ce qui concerne les consultations
d'usagers reçues soit par courrier électronique
soit par téléphone, il faut remarquer celles qui
sont en rapport avec l'épisode de sécheresse,
d'une part, et avec la campagne Anar a la
deixalleria té premi, d'autre part.
Figure 13
THÉMATIQUE DES PUBLICATIONS
DISTRIBUÉES
Figure 14
DISTRIBUTION TERRITORIALE DES
PUBLICATIONS
4. Journées, congrès et séminaires
environnementaux
L'année 2008 a été une année de
participations et de collaborations importantes.
-Journée sur le financement du nouveau
modèle de gestion des résidus du Vallès
occidental, organisée par le Consortium pour la
gestion des résidus du Vallès occidental.
-Participation au comité organisateur des
Journées du réseau espagnol du compost,
organisées en février dans le cadre de la
Semaine du Compost.
-Biometa, VIIIe Journées sur la biométhanisation des résidus solides urbains,
organisée par l'EMA-AMB, l'Agence des
Résidus de Catalogne (ARC) et l'Université de
Barcelone (UB).
-Présentation « Les interventions
métropolitaines face à la sécheresse » avec le
support de la Communauté des usagers des
eaux du delta du Llobregat.
-Présentation « Fourniture d'eau. Régulation.
Application dans la Zone métropolitaine de
Barcelone » dans le Master d'Économie et de
Régulation des Services publics, organisé par
l'Université de Barcelone.
-Participation au Séminaire technique local
organisé par la Fédération des municipalités de
Catalogne avec la communication « La station
de dépuration des eaux résiduelles du Baix
Llobregat et son usine de régénération ».
-Visite à l'Exposition internationale de
Saragosse 2008. Eau et développement
durable et respectueux de l'environnement
avec les maires et les conseillers municipaux
des trente-trois municipalités correspondant à
la zone de l'EMA-AMB.
-Collaboration à la diffusion du Congrès
EMSU 2008. Une nouvelle culture de la
connaissance, organisé par l'Université
polytechnique de Catalogne (UPC) et
l'Université autonome de Barcelone (UAB).
-Communication au Forum international de
Séoul sur la politique hydrique.
-Intervention à la Conférence internationale de
l'Association internationale de l'Eau (IWA) sur
la cohabitation du système urbain et des
installations environnementales et, par
conséquent, le contrôle et la gestion des
odeurs, thème prioritaire pour l'EMA-AMB.
-Ve Conférence sur la gestion de l'eau,
organisée par AQUA et parrainée par Veòoia
Water.
-Journées de l'Association espagnole des
usagers des eaux souterraines (AEUAS),
présentation de la communication « La gestion
intégrée des ressources : usage coordonné et
usage conjoint face à une crise ».
-Communication, « L'impact du manque d'eau
et les stratégies pour Barcelone », dans le
cadre du IIe Forum européen de Chypre
organisé par le Conseil de l'Europe.
-Participation au Congrès IWA-Astee avec la
communication « La gestion de la sécheresse
de 2007-2008 dans la Zone métropolitaine de
Barcelone ».
-Participation au Congrès national de
l'environnement (CONAMA 9), avec les
communications « De l'environnementalisation
interne à l'environnementalisation de la chaîne
de prestataires de services » et « À la
recherche de nouvelles stratégies de
prévention des résidus ».
-Participation aux journées organisées par
l'Institut pour la durabilité et les ressources
consacrées au traitement de la matière
organique et à la réingénierie de l'Ecoparc de
Barcelone.
-Participation aux journées sur l'évaluation des
technologies de régénération, avec la
communication « L'usine de régénération du
Baix Llobregat ».
-Communication « La gestion des résidus dans
la zone de la Méditerranée. Échange
d'expériences » à la Convention internationale
qui s'est tenue à Naples.
Au cours de l'année 2008, l'EMA-AMB a aussi
organisé trois séminaires destinés à des
techniciens municipaux.
-Plan de durabilité de l'EMA-AMB /
Négociations convention Ecoembes /
Proposition de convention-cadre des
déchetteries.
-Première journée sur le Programme
métropolitain de gestion des résidus
municipaux 2009-2016.
-Deuxième journée sur le Programme
métropolitain de gestion des résidus
municipaux 2009-2016.
5. Gestion environnementale
Au cours de l'année 2008, l'EMA-AMB a
accentué l'intégration des critères
environnementaux dans toutes ses activités
au moyen du renforcement de la structure
technique consacrée à la gestion
environnementale. Ainsi, depuis janvier 2008,
la Direction des services du cycle de l'eau est
devenue Direction des services du cycle de
l'eau et de la gestion environnementale.
Les principales lignes de travail du secteur de
gestion environnementale, entre autres, sont
les suivantes :
-le déploiement du plan de durabilité 20082012 de l'EMA-AMB
enibilitat/pla_sostenibilitat) ;
-le maintien du système de gestion
environnementale dans les bureaux et la
promotion de l'implantation de systèmes de
gestion environnementale dans les laboratoires
et les entreprises propres et les entreprises
concessionnaires en rapport avec
l'EMA-AMB ;
-le support et le conseil auprès des
techniciens de l'EMA-AMB et des entreprises
concessionnaires dans des aspects en rapport
avec l'incorporation de critères
environnementaux dans leur gestion
quotidienne ;
-la facilitation de la création d'un réseau de
techniciens municipaux pour l'échange
d'information et la collaboration entre eux ;
-la participation aux évaluations
environnementales et aux autres études
élaborées ou commandées par différents
services techniques de l'EMA-AMB afin de
veiller à leur qualité en termes de contenu
environnemental ;
[219]
-la direction des travaux de la publication
Dades Ambientals metropolitanes et
l'élaboration ainsi que le calcul des principaux
indicateurs sur la gestion de l'eau et des
résidus.
5.1. Plan de durabilité
Le plan de durabilité 2008-2012 établit les
lignes stratégiques de l'action
environnementale de l'EMA-AMB en ce qui
concerne la préservation des ressources
hydriques, le cycle des matières et l'économie
d'énergie.
La portée du plan correspond à l'action de
l'EMA-AMB que ce soit dans ses bureaux ou
au travers d'installations de traitement de l'eau
et des résidus, ou encore d'autres entreprises
concessionnaires et/ou collaboratrices.
Le plan propose quatre lignes stratégiques qui
se déploient dans un total de vingt-trois
actions :
Ligne 0. Connaître les émissions globales de
gaz à effet de serre (GES) découlant de
l'activité de l'EMA-AMB dans ses bureaux et
dans les installations propres et les entreprises
concessionnaires.
0.1.Connaître le bilan des émissions de GES
dans les bureaux.
dans le laboratoire de Gavà.
dans les installations du cycle de l'eau.
dans les installations de traitement et de
gestion des résidus.
0.5.Connaître les émissions indirectes
découlant de l'activité de l'EMA-AMB.
Ligne 1. Environnementaliser la gestion et la
promouvoir dans d'autres administrations et
entreprises en rapport avec l'EMA-AMB.
1.1.Maintenir et promouvoir le système de
gestion environnementale de l'EMA-AMB
comme possible modèle à implanter dans
d'autres administrations de la zone
métropolitaine.
1.2.Étendre l'implantation ainsi que la
certification de systèmes de gestion
environnementale dans les entreprises propres
et les entreprises concessionnaires.
1.3.Incorporer dans les règlements régulateurs
du service, des déversements, etc. des
incitations pour l'implantation de systèmes de
gestion environnementale.
1.4.Environnementaliser les contrats de
l'EMA-AMB.
1.5.Réaliser un plan d'environnementalisation
des contrats de services de l'AMB.
1.6.Incorporer des critères environnementaux
dans la rédaction de projets et l'exécution de
travaux.
Ligne 2. Incorporer l'engagement contre le
changement climatique dans les actions de
l'EMA-AMB.
2.1.Participer activement à la conception du
Plan d'action pour la mitigation du
changement climatique 2008-2012 de
Catalogne.
2.2.Réaliser des audits d'économie et
d'efficacité énergétique dans les stations de
dépuration.
2.3.Étudier l'implantation de sources
d'énergies renouvelables dans les installations
de l'EMA-AMB.
2.4.Incorporer progressivement la mesure de
l'empreinte de carbone de l'EMA-AMB.
2.5.Réaliser un plan d'environnementalisation
des contrats de services de l'AMB.
2.6.Améliorer le système d'indicateurs d'eau et
de résidus avec une information intelligible sur
l'émission de gaz à effet de serre.
2.7.Renforcer les lignes en rapport avec
l'économie d'énergie dans les bureaux de
l'EMA-AMB de manière conforme à l'accord
de gouvernement de la Generalitat de
Catalogne (GOV/104/2007) pour les
dépenses énergétiques supérieures à 200
GWh/an.
Ligne 3. Établir des systèmes d'information /
communication environnementale dynamiques
en développement des directives UE, Arrhus,
etc.
3.1.Publier chaque année la déclaration
environnementale de l'EMA-AMB.
3.2.Créer un réseau de techniciens municipaux
pour échanger des expériences sur des
aspects de gestion environnementale dans les
installations municipales.
3.3.Augmenter l'information environnementale
sur la page web.
3.4.Introduire des critères environnementaux
dans les visites, les actes et les publications de
L'EMA-AMB.
3.5.Environnementaliser le programme
d'activités Compartim un Futur.
Les tâches les plus importantes menées à
terme au cours de l'années 2008 ont été les
suivantes :
-Estimation des émissions directes et
indirectes de GES au siège de l'EMA-AMB.
-Première estimation de l'empreinte de
carbone de la station de dépuration du Baix
Llobregat - avec la collaboration du centre
technologique de l'eau CETaqua - qui
s'étendra, au cours de l'année 2009, au reste
des stations métropolitaines.
-Diffusion du plan de durabilité 2008-2012
auprès des mairies, des entreprises propres et
des entreprises concessionnaires, et réalisation
de la première enquête sur leur profil
environnemental. Les résultats serviront pour
évaluer la possibilité d'adhésion de chaque
entreprise au plan de durabilité de l'EMA-AMB
au cours de l'année 2009.
-Conseil pour l'introduction de clauses
environnementales dans les contrats qui
impliquent l'élaboration de publications en
papier par une séance de formation sur la
norme du Département de l'Environnement et
de l'Habitat de la Generalitat de Catalogne
(DMAH) d'introduction de critères
environnementaux dans les publications. Pour
l'année 2009, il a été prévu
l'environnementalisation du cahier des charges
pour la location du stand à la foire exposition
ECOCITY et du nouveau contrat du
programme Compartim un Futur.
-Conseil auprès du Département des Services
internes de la Mancomunitat de Municipis de
l'Àrea Metropolitana de Barcelona
(Communauté de communes de la Zone
métropolitaine de Barcelone - MMAMB) pour
l'introduction de critères environnementaux
dans les contrats de nettoyage, d'entretien et
de vending des édifices métropolitains.
-Début de l'évaluation environnementale du
Programme métropolitain de gestion des
déchets municipaux (PMGRM) 2009-2016 et
participation au groupe de travail relatif à la
détermination d'indicateurs de suivi.
-Direction des travaux d'élaboration de
l'ouvrage Dades Ambientals metropolitanes 07.
-Participation au CONAMA 9 (Congrès
national de l'environnement) avec une
conférence et une communication.
[220]
Figure 15
ÉMISSIONS DE GAZ À EFFET DE SERRE
DES BUREAUX DE L'EMA-AMB DUES AU
TRANSPORT
Figure 16
RÉSULTAT DE LA PREMIÈRE ENQUÊTE
PROFIL ENVIRONNEMENTAL DES
ENTREPRISES PROPRES ET DES
ENTREPRISES CONCESSIONNAIRES DE
L'EMA-AMB
5.2. Système de gestion environnementale
En 2008, l'EMA-AMB a conservé sa
certification environnementale ISO 14 001 :
2004 ainsi que la certification selon le
règlement européen EMAS, et il a renforcé la
collaboration avec des parties intéressées
externes. Ainsi, l'EMA-AMB a collaboré avec le
club EMAS, association d'entreprises
enregistrées Eco Management and Audit
Scheme (EMAS) en Catalogne, par
l'organisation d'une visite guidée à l'Ecoparc 3
de Sant Adrià de Besòs, et avec un article pour
la revue de qualité environnementale RQA du
mois de décembre
A_05.pdf).
L'aspect ainsi que la diffusion du bulletin
périodique du système de gestion
environnementale se sont améliorés, et il
parvient maintenant à tous les techniciens des
mairies métropolitaines afin de partager des
expériences.
Enfin, il faut mentionner que, à l'occasion du
Jour mondial de l'environnement et du Noël
2008, des actions de sensibilisation ont été
réalisées auprès du personnel par la mise en
place de panneaux à l'entrée du bâtiment
comportant l'information sur la consommation
de papier et l'économie énergétique.
Pour davantage d'information, on pourra
consulter la Déclaration environnementale de
l'EMA-AMB dans le chapitre Système de
gestion environnementale de la page web de
l'EMA-AMB
t/SIG).
Bulletin du système de gestion
environnementale
Image de l'action de sensibilisation du Jour
mondial de l'environnement 2008
6. Campagne anar a la deixalleria té premi
Au cours de l'année 2008, nous avons émis
8 930 nouvelles cartes d'usager du réseau
métropolitain des déchetteries et des points
verts de Barcelone. Le total d'unités familiales
ayant droit à obtenir une bonification de la
taxe métropolitaine de traitement et de dépôt
de résidus municipaux (TMTR) du fait qu'elles
utilisent les déchetteries s'est situé à 36 738,
ce qui représente une augmentation
remarquable de 32,1 %.
Les unités familiales ayant un carnet qui ont
utilisé les déchetteries au moins une fois au
cours de l'année a été de 22 351, face aux
18 590 de l'an dernier ; c'est-à-dire qu'il s'est
produit une augmentation de 20 %.
Le total des visites aux déchetteries a aussi vu
une augmentation considérable (16 %), et il a
été de 815 223.
7. Campagne de développement du recueil
sélectif des emballages et conditionnements
Suite aux conventions passées avec
Ecoembes et Ecovidrio, en vigueur jusqu'en
mai 2008, nous avons disposé de 0,055 euros
par habitant pour faire des campagnes de
développement du recueil sélectif des
emballages et conditionnements. Chaque
municipalité a développé sa propre campagne
de proximité pour compléter la campagne des
grands moyens de communication - presse
écrite, radio et télévision - organisée par
l'Agence des Résidus de Catalogne qui a été
développée sous le thème Aquí reciclem (Ici,
on recycle) avec la technologie de web
interactive 2.0. L'EMA-AMB s'est chargé de
gérer les campagnes municipales qui lui ont
été expressément demandées.
Grâce à cette action ainsi qu'à d'autres actions
de promotion, le site web est passé d'une
moyenne de près de 2 800 visites mensuelles
à 6 290 visites au cours du mois de novembre
2008, c'est-à-dire une augmentation
spectaculaire de 225 %. En ce qui concerne le
nombre d'usagers uniques du site au fil de
l'année, il a été de 14 852.
Comme nouveauté importante, on peut
remarquer aussi la création du blog Millor que
nou, 100% vell (Mieux que neuf, 100 %
ancien). Il s'agit d'une stratégie pour doter d'un
espace commun, propre et interactif tous les
usagers potentiels de la campagne, tels que
les établissements scolaires et commerciaux,
et la société civile. Le flux sur ce blog a été
d'environ 500 visites mensuelles.
Blog Millor que nou, 100% vell.
Améliorer les pages consacrées aux
publications des données environnementales
métropolitaines.
9. Le bulletin informatif
Au cours du mois d'octobre, la Direction de la
Communication a démarré un nouveau projet,
l'élaboration d'une newsletter mensuelle de
l'EMA-AMB, dans le but de faire connaître les
actions qui sont menées à terme en même
temps que de diffuser les actions des
municipalités métropolitaines en rapport avec
le cycle de l'eau ou des résidus.
Le format digital du bulletin répond à l'intention
d'arriver au plus grand nombre de destinataires
et de respecter l'environnement en évitant le
support analogique.
La première newsletter est arrivée à 240
souscripteurs.
8. La page web institutionnelle
http://www.amb.cat/web/emma/inici
En 2008, un processus d'actualisation et
d'amélioration des contenus ainsi que des
fonctionnalités du site web de l'EMA-AMB a
été réalisé dans le portail des organismes
métropolitains. Les actions les plus
remarquables ont été : l'adaptation de la
section Données environnementales au format
de cette publication, la création d'une
communauté privée avec un forum pour la
rédaction du PMGRM 2009-2016 et la mise
en marche d'un bulletin d'entreprise.
[221]
Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona (EMA-AMB)
Carrer 62, 16-18 Zona Franca 08040 Barcelona
www.amb.cat
Edició:
juliol de 2009
Coordinació i realització:
Ana Romero Càlix
Continguts elaborats a partir de la informació dels serveis
tècnics de l’EMA-AMB
Direcció:
Direcció dels Serveis del Cicle de l’Aigua i Gestió
Ambiental
Disseny i producció:
DVA Associats, S.L.
Correcció ortotipogràfica i traduccions:
TAU Traductors, S.L.
Tiratge:
500 exemplars
DL: B-32.264-2009
Versió on line descarregable a:
www.amb.cat
Aquesta publicació ha estat realitzada en paper offset
100% reciclat amb la certificació àngel blau. Durant la
producció no s’han usat tintes metàl·liques. El tiratge de la
versió paper s’ha ajustat al públic objectiu més directe.
[222]

Informe - Àrea metropolitana de Barcelona

Transcrição

Documentos relacionados

Catalogo 2012 - Powerel Fr-ES

Sem título-1

Colloque international L`Espace caribéen

Conclusões extraídas de um conjunto de notícias de jornais

Proyecto EURENERS - Asociación Centro de Desarrollo Alto

Newsletter avril / abril 2011

Diásporas, migrações, tecnologias da comunicação e identidades

académie internationale de généalogie international

Task 4091 - Ebook - International Trade.pub

Guía de Patrimonio y Arqueología

Paisajes de Barcelona

Geomembrana de HDPE NeoPlastic

parades tren - City Sightseeing

Més dades sobre l`església de Sant Pere de Rubí, en l`Art i