2008 - Gencat.cat
Transcrição
Memòria del Departament de Medi Ambient i Habitatge 2008 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge 6 Memòria del Principals Departament objectius de Medi Ambient al 2008 iper Habitatge 2008 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge © Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Dipòsit legal: Impressió: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Sumari sintètic 7 Presentació 9 1. Estructura, organització i mitjans 11 1.1 Competències i funcions 15 Organigrama 15 Organigrama General 16 Gabinet del Conseller 17 Secretaria General 19 Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 20 Direcció General de Qualitat Ambiental 21 Secretaria d’Habitatge 23 Direcció General del Medi Natural 25 Agència Catalana de l’Aigua 26 Agència de Residus de Catalunya 28 Centre de la Propietat Forestal 29 Aigües Ter-Llobregat 30 Forestal Catalana, SA 31 Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) 33 Servei Meteorològic de Catalunya 34 Seus i adreces 36 1.2 Pressupost 2008 36 Pressupostos per capítols 37 Pressupostos per unitats directives 37 Pressupostos per Empreses Públiques 38 1.3 Personal 38 Distribució del personal a data 31/12/2008 39 Distribució del personal per unitat directives 39 Distribució del personal per Empreses Públiques 41 2. Actuacions i activitats realitzades 43 2.1 Gabinet del Conseller Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 48 2.2 Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge 49 Oficina de Suport tècnic i seguiment de disposicions 54 Assessoria Jurídica 59 Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge 89 2.2.1 Direcció de Serveis 89 Subdirecció General de Recursos Humans i Organització 104 Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació 115 Subdirecció General de Coordinació Corporativa 129 2.3 Secretaria d’Habitatge 142 Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) 167 2.4 Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 168 Subdirecció General d’Informació i Educació Ambiental 180 Subdirecció General de Desenvolupament Sostenible 184 Subdirecció General d’Avaluació Ambiental 189 2.5 Direcció General de Qualitat Ambiental 190 Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental 195 Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica 205 Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa 230 2.6 Direcció General del medi Natural 381 2.7 Agència catalana de l’Aigua 399 2.8 Agència de Residus de Catalunya 451 2.9 Centre de la Propietat Forestal 460 2.10 Forestal Catalana 470 2.11 Aigües Ter-Llobregat 486 2.12 Servei Meteorològic de Catalunya Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Presentació Un any més, tinc la satisfacció de presentar la Memòria del Departament de Medi Ambient i Habitatge duta a terme per les diverses unitats orgàniques, empreses públiques i entitats adscrites a aquest Departament, en la qual es recullen les actuacions més destacades. L’any 2008 s’ha produït una de les pitjors sequeres dels darrers temps. Per fer front a aquesta situació, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Aigües Ter Llobregat (ATLL) han treballat intensament amb els objectius de fomentar l’estalvi i l’austeritat en el consum de l’aigua, recuperar pous, mines i aqüífers; accelerar les obres previstes de dessalinització i avançar amb les obres estructurals. A més del treball de l’ACA, d’ATLL i d’altres ens de l’Administració pública, cal destacar la resposta donada pels ciutadans, que amb la seva actitud ha contribuït decididament a resoldre aquesta circumstància excepcional. En l’àmbit dels residus, l’any 2008 s’ha aprovat la Llei de modificació de la Llei 6/93 reguladora de residus i la Llei de finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del seu rebuig. Per primera vegada es garanteix per llei la recollida selectiva de tots els residus als municipis catalans, independentment del seu nombre d’habitants. Les dues lleis s’adeqüen a les directrius europees sobre recollida selectiva i tractament de residus, i posen èmfasi en la seva reducció, reutilització i recuperació i tractament final. El Departament ha continuat aquest any amb la política d’ajuts en diversos àmbits. Així, per exemple, la Direcció General de Qualitat Ambiental ha atorgat un total de 172 ajuts a empreses per a la implantació de sistemes de gestió ambiental i sistemes d’ecoetiquetatge. La Direcció General del Medi Natural ha obert diverses convocatòries d’ajuts tant per a la gestió forestal sostenible com per a les agrupacions de defensa forestal entre d’altres. Per primer cop s’ha obert una nova línia d’ajuts per a l’adquisició de calderes de biomassa. Pel que fa a les polítiques d’habitatge, aquest any destaca la implementació i desenvolupament dels preceptes continguts a la Llei del dret a l’habitatge, aprovada a finals de l’any 2007. L’habitatge és actualment una de les preocupacions més importants per a la ciutadania catalana, que en el darrers anys ha vist com el preu de l’habitatge ha augmentat molt pel damunt del seu salari, cosa que obliga les famílies a fer un major esforç econòmic. El Govern ha aprovat el Pla català de mitigació del canvi climàtic 20082012, que té per missió la coordinació i concertació amb la societat civil i amb l’empresariat català, per tal d’impulsar accions de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya. El Pla ha estat elaborat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, d’acord amb el gairebé un miler de propostes rebudes de la societat catalana durant el procés participatiu de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, i acordat en la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, formada per tots els departaments de la Generalitat que hi estan implicats. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Aquesta relació d’actuacions, conjuntament amb altres de recollides en aquesta memòria, demostra que, malgrat el context econòmic de contenció pressupostària, l’assoliment dels nostres objectius mediambientals i d’habitatge han continuant tenint durant aquest any 2008 un paper molt destacat en les polítiques del Govern de Catalunya. Sé que els treballadors del Departament també assumeixen com a propis aquest objectius i treballen, dins del seu àmbit, per assolir els nostres objectius amb dedicació i il·lusió. Per això, vull agrair-los l’esforç amb el qual han desenvolupat les seves tasques durant aquest any, i animar-los a continuar treballant de la mateixa manera en el futur. Francesc Baltasar i Albesa Conseller de Medi Ambient i Habitatge Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 6 1 Estructura, Principals organització objectius iper mitjans al 2008 1.1 Competències i funcions Organigrama Seus i adreces 1.2 Pressupost 2008 Pressupostos per capítols Pressupostos per unitats directives Pressupostos per Empreses Públique 1.3 Personal Distribució del personal a data 31/12/2008 Distribució del personal per unitat directives Distribució del personal per Empreses Públiques Estructura, organització i mitjans Competències i funcions 1.1 Competències i funcions El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’organisme responsable de planificar, dirigir, executar i avaluar les directrius de la política de medi ambient i d’habitatge establertes pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Creat per la Llei 4/1991, de 22 de març, el Departament de Medi Ambient s’ha anat reestructurant al llarg del temps en funció d’una progressiva i major assignació de competències. L’experiència assolida en el desenvolupament de les seves tasques ja va aconsellar l’any 1996 procedir a una racionalització estructural mitjançant el Decret 272/1996, de 23 de juliol, estretament vinculada a la promulgació de la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei de protecció de l’ambient atmosfèric. Posteriorment, amb la promulgació de la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental, a mitjan 1999 va caldre una nova reestructuració administrativa que permetés desenvolupar les tasques i funcions que se’n derivaven, fonamentalment, redefinint l’estructura de la Direcció General de Qualitat Ambiental com a òrgan competent en matèria de prevenció i control integrats de la contaminació, i les funcions que tenia atribuïdes. També esqueia potenciar les tasques de programació i educació ambientals i enfortir l’estructura organitzativa de la Direcció General de Planificació Ambiental. Amb posterioritat, i per mitjà del Decret 297/1999, de 26 de novembre, de creació i reorganització de departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, es va suprimir la Direcció General del Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i se’n van atribuir les funcions a la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient, excepte les relacionades amb la prevenció d’incendis forestals i els Agents Rurals, que es van atribuir, en aquell moment, a la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil, adscrita pel Decret esmentat al Departament d’Interior. El Decret 414/2000, de 27 de desembre, va adscriure el cos d’Agents Rurals al Departament de Medi Ambient i hi va assignar també funcions en matèria de prevenció d’incendis forestals. Amb el Decret 134/2001, de 29 de maig, es va crear la Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre. Posteriorment, el Decret 181/2002, de 25 de juny, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient, va crear dins el Departament les direccions generals d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental i de Prevenció de Riscos del Medi Natural. Pel que fa a l’any 2003, cal esmentar la publicació de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del cos d’Agents Rurals. Aquesta Llei fixa uns principis que comporten el compromís davant la societat, perquè l’actuació del cos d’Agents Rurals es dugui a terme sota el criteri d’assolir el màxim grau de qualitat i eficiència en l’exercici de les funcions que té encomanades. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 11 Estructura, organització i mitjans Competències i funcions A finals de l’any 2003, mitjançant el Decret 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Medi Ambient canvia de nom i passa a denominar-se Departament de Medi Ambient i Habitatge. D’aquesta manera, s’integren sota una única responsabilitat política i administrativa el disseny, l’execució i l’avaluació de les polítiques ambientals i d’habitatge. Aquest Decret assigna al Departament de manera genèrica les competències en matèria de qualitat i planificació ambiental, aigua, boscos, biodiversitat i protecció del medi natural, activitats cinegètiques i pesca continental, residus, servei meteorològic, habitatge i promoció i gestió del patrimoni d’habitatge, i impuls de les energies renovables. A partir del Decret 68/2004, de 20 de gener, d’estructuració i de reestructuració de diversos departaments de l’Administració de la Generalitat, el Departament de Medi Ambient s’estructura en les unitats següents: • Secretaria General – Direcció de Serveis • Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat • Direcció General de Qualitat Ambiental • Direcció General del Medi Natural – Secretaria d’Habitatge El Departament de Medi Ambient i Habitatge té adscrits els organismes següents: Entitats de dret públic • Agència Catalana de l’Aigua • Agència de Residus de Catalunya • Centre de la Propietat Forestal • Aigües Ter-Llobregat • Servei Meteorològic de Catalunya Societats mercantils: • Forestal Catalana, SA • Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) El 2004 també es publica el Decret 400/2004, de 5 d’octubre, d’estructuració de la Direcció General d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge. L’any 2005, es publica el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, per donar resposta a la necessitat d’adequar l’estructura dels serveis territorials i les seves funcions a la nova organització i a les necessitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge. D’aquesta manera, en depenen l’Àrea de Gestió de Recursos, l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada, l’Àrea del Medi Natural, el Servei Territorial de l’Habitatge i l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental. 12 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Competències i funcions El mateix any 2005, l’Ordre MAH/463/2005, de 25 de novembre, crea la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i se’n regula la composició i les funcions. L’any 2006, el Decret 166/2006, de 16 de maig, de reestructuració parcial dels departaments de Medi Ambient i Habitatge i de Benestar i Família, atribueix al DMAH les competències d’adjudicació dels habitatges promoguts per la Generalitat de Catalunya i el règim sancionador que se’n derivi; d’aquesta manera unifica totes les funcions en matèria d’habitatge en un únic departament a fi i efecte de racionalitzar tot el procés, des de la promoció fins a l’adjudicació. D’altra banda, el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, adequa l’estructura i les funcions de les diverses unitats orgàniques a la nova organització i les actuacions que ha de desenvolupar el Departament. Mitjançant la Resolució MAH/3707/2006, de 20 de novembre, es fa públic el procediment de dissolució i liquidació de la societat adscrita al DMAH Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, SA (CEMASA), d’acord amb els preceptes de l’Estatut de l’empresa pública catalana. Es fixa com a data de cessament de les activitats el 30 de desembre de 2006 i es determina que les funcions com a centre de referència de les activitats regionals del Pla d’Acció de la Mediterrània i totes les relacionades amb aquest Programa són assumides per l’Agència de Residus de Catalunya, mentre que la resta de funcions ho són pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. El Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix que al DMAH li correspon l’exercici de les atribucions pròpies de l’Administració de la Generalitat en els àmbits següents: • La qualitat i la planificació ambiental i l’estratègia de sostenibilitat davant el canvi climàtic • L’aigua • Els boscos, la biodiversitat i la protecció del medi natural • Les activitats cinegètiques i la pesca fluvial • Els residus • Els serveis meteorològics • L’habitatge i la promoció i gestió del patrimoni públic d’habitatge incloses les polítiques de sòl residencial associades • L’ordenació de l’edificació i el control de qualitat de procés i productes d’edificació • L’impuls de les energies renovables • Les polítiques de rehabilitació d’habitatges en barris i nuclis històrics El Decret 573/2006, de 19 de desembre, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va adequar l’estructura del DMAH a les noves competències en matèria d’habitatge, va crear l’Oficina Contra el Canvi Climàtic sota la dependència de la Direcció General de Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 13 Estructura, organització i mitjans Competències i funcions Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, i va crear una Comissió Interdepartamental contra el Canvi Climàtic sota la dependència del Departament de Medi Ambient i Habitatge que comptarà amb el suport tècnic de l’Oficina Contra el Canvi Climàtic. El 13 de febrer de 2007, es va aprovar per Acord de Govern (24/2007) la composició i els objectius de la Comissió Interdepartamental Contra el Canvi Climàtic. Finalment, el Decret 53/2007, de 6 de març, d’estructuració de la Secretaria d’Habitatge del Departament de Medi Ambient, redistribueix les competències assumides en els àmbits d’ordenació tècnica de l’edificació, en el de la rehabilitació d’habitatges i edificis, en el de la remodelació de barris, i la resta de competències derivades del Decret 166/2006, de 16 de maig. Es divideix la Direcció General d’Habitatge en dues de noves: la Direcció General de Promoció de l’Habitatge, i la Direcció General de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació d’Habitatges. Aquesta Memòria fa referència a les activitats més destacades desenvolupades durant l’any 2008 pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i les empreses públiques que té adscrites. 14 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Organigrama Estructura del Departament Organigrama Organigrama general Conseller Francesc Baltasar Albesa Secretaria General Eduard Pallejà i Sedó Direcció de Serveis Elisenda Rius i Bergua Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Frederic Ximeno i Roca Direcció General de Qualitat Ambiental Maria Comellas i Doñate Secretaria d’Habitatge Carme Trilla Bellart Direcció General de Qualitat en l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge Núria Pedrals Puges Direcció General de Promoció de l’Habitatge Joaquim Gascó Palacin SDG de Coordinació i Seguiment dels Programes d’Habitatge Jaume Cleries Blasco Direcció General del Medi Natural Maria Núria Buenaventura Puig Serveis Territorials Barcelona Catalina Victory Molné Girona Emili Santos Bach Lleida Joan Farré i Viladrich Tarragona Josep Lluís Pau i Roigé Terres de l’Ebre Víctor Gimeno i Sanz Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 15 Estructura, organització i mitjans Organigrama Gabinet del Conseller Cap del Gabinet del Conseller Joan Serra Barceló Cap de Protocol Rosa Mateu i Escrich Cap de Comunicació i Premsa Xavier Puig i Garcia Cap de la Oficina de Relacions Institucionals Conxita Sánchez i Medina Responsable d’Assumptes Parlamentaris Cap de la Secretaria del Conseller Raquel M. Ibáñez Urdax Coordinadora Administrativa Montserrat Farriol Rodríguez Ass. Anàlisi i Avaluació Econòmica de Polítiques Ambientals i Habitatge Joan Chavero Jaumira 16 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Organigrama Secretaria General Secretari General Eduard Pallejà i Sedó Oficina de Suport Tècnic i Seguiment de Disposicions Assumpta Calancha Llorens Assessoria Jurídica Catalina Cerdà i Pons Responsable de Recursos i Assumptes Contenciosos Teresa Español Realp Advocada de la Generalitat Teresa López Díaz Assessor/a en Polítiques de Foment i Concertació en Matèria d’Habitatge Maria Dolors Turu Balmes Direcció de Serveis Elisenda Rius i Bergua Subdirecció General de Recursos Humans i Organització Mar Molinas i Sans Servei de Personal Núria Folch i Viñals Secció de Gestió de Personal Secció de Nòmines Secció de Selecció i Provisió Àrea d’Organització Francesc Abad Nadales Servei de Gestió Interna, Subministraments i Serveis Carme Bigorra Gualba Negociat de Compres i Serveis Generals Secció de Suport Idiomàtic Negociat de Serveis de Telefonia Servei de Prevenció de Riscos Laborals Mercè Enfedaque Iserte Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Rble. d’Estudis Psicosocials 17 Estructura, organització i mitjans Organigrama Subdirecció General de Coordinació Corporativa Ma. Cristina Jové Sentelles Gabinet Tècnic Albert Ferrer Arpí Rble. d’Estudis i Programació Rble. D’Estadística i Avaluació Ambiental Oficina Pressupostària Responsable de Seguiment i Control de PDR i altres Fons Europeus Concepción Marchante Leganés Àrea Tecnològica de la Informació i les Comunicacions Carme Cubero Ramón Subunitat de Sistemes d’Informació Geogràfica Diana López Agostini Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació Matilde Oliveras Grau Servei de Gestió Econòmica Jaume Castellà Metons Secció de Control Pressupostari Secció de Subvencions Servei de Contractació, Patrimoni i Expropiacions Josep Martí Pacho Secció de Contractació Secció de Patrimoni i Expropiacions Rble. de Certificacions i Convenis 18 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Organigrama Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Frederic Ximeno i Roca Subdirector General de Desenvolupament Sostenible Josep Garriga i Sala Àrea d’Estudis Subdirector General d’Informació i Educació Ambiental Josep M. Plºanas i Cisternas Servei d’Educació Ambiental Cristina Palés Bartels Subdirector General d’Avaluació Ambiental Rufí Cerdán Heredia Àrea de Plans i Programes F. Xavier Carceller Roqué F Xavier Martí Ragué Àrea d’Informació Ambiental F. Xavier Camps Fernàndez Àrea de Projectes Antoni Sorolla Amat Assessora en Polítiques Transversals en Matèria de Medi Ambient i Sostenibilitat Àngels Espuny Solé Oficina Contra el Canvi Climàtic Josep Garriga Sala Rble. de Projectes Mireia Cañellas Grifoll Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 19 Estructura, organització i mitjans Organigrama Direcció General de Qualitat Ambiental Direcció General de Qualitat Ambiental Maria Comellas Doñate Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental Luis Laguna i Cano Servei d’Intervenció Integral d’Activitats Emili Dragone i Vives Rble. d’Avaluació d’Activitats Servei de Qualificació Ambiental Salvador Samitier i Martí Secció de Sistemes de Qualificació Rble. d’Avaluació i Restauració d’Activitats Extractives Secció de la Millores Tècniques Disponibles Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores Ma Dolors Masoliver i Jordana Servei de Seguiment i Informació d’Activitats F. Xavier Carbonell Sánchez Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica Isabel Hernández Cardona Servei de Vigilància i Control de l’Aire Xavier Guinart Prime Secció d’Immissions Secció de Control d’Emissions Oficina per la Prevenció de la Contaminació Lluminosa Mercè Terradellas Vilaró Responsable de Planificació i Control en prevenció de la Contaminació Lluminosa Lluís Gustems Romeu Rble. de Coordinació i Assessorament en Prevenció de la Contaminació Lluminosa 20 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Organigrama Secretaria d’Habitatge Secretaria d’Habitatge Carme Trilla Bellart Direcció General de Promoció de l’Habitatge Joaquím Gascó Palacín Subdirecció General de Promoció de l’Habitatge Protegit i Sòl Residencial Associat Antoni Tegnier i Cot Servei de Promoció d’Habitatge Protegit Ester Llorens Nadal Secció de Programació Xavier Fransitorra Luque Rble. de Projectes I Ana Ruisánchez Capelastegui Rble. de Projectes II Josep Cases Miralles Servei de Planificació Àrea Funcional d’Habitatge i Sòl Residencial Associat a l’Habitatge Protegit Mercè Costa Martorell de Planificació i Avaluació Clàudia Casadevall Massuet Rble. de Remodelació de Barris Maria Pilar Paricio Garcia Àrea Funcional de Coordinació de Procediments i Adjudicacions d’Habitatges Alícia Rius Porta Servei d’Avaluació i Qualificació de l’Habitatge Protegit Marta Ibars Mitjaneta Secció de Promoció de l’Habitatge Protegit Gemma Soler Pedemonte Secció de Transmissions de l’Habitatge Protegit Ramon Felipo Oriol Rble. De Qualificació d’Habitatges Protegits Maria Teresa Ferran Salarich Rble. de Suport Urbanístic Eva Gundín Vázquez SD Gral. de Coordinació i Seguiment dels Programes d’Habitatge Jaume Cleries i Blasco Servei de Gestió de Recursos Ma. Lourdes Costa Vidal Àrea Funcional de Coordinació Econòmica Ana Maria Enjuanes Balaguer Secció de Gestió Pressupostària Maria Isabel Garde Igual Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 21 Estructura, organització i mitjans Organigrama Rble. de Gestió i Administració de Recursos Neus Quintana Balaguer Rble. d’Habilitació i Règim Interior Maria Dolors Rodríguez Sánchez Servei de Gestió Jurídica Maria Carme Muñoz Bonet Secció de Recursos i Informes Rble. de Desenvolupament Normatiu Jaume Riera Colomer Servei d’Informació, Qualitat de Processos i Atenció Secció de Qualitat, Processos i Comunicació Sebastián Gómez Martínez Ciutadana Angela Solà Taberné Direcció General de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge Núria Pedrals Puges Àrea Funcional de Coordinació Territorial Immaculada Ribas Algueró Rble. de Coordinació d’Oficines d’Habitatge Silvia Potau Vallverdú Rble. de Polítiques Socials Glòria Adelantado Llopis Rble. de Medició d’Ajuts Personals Servei d’Ordenació de L’Edificació Josep Lluís Badenas Pertegaz Secció de Control de Qualitat Servei de Procediments i Règim Disciplinari Mireia Turu Santigosa Rble. de Règim Sancionado Juan Rafael Vilar Gorriz Servei de Rehabilitació d’Habitatges M. Mercè Codina Bigas Secció de Tramitació J. Ma. Matamoros Navarro Secció Tècnica de Rehabilitació Anna Maria Portolés Sorolla Servei d’Habitabilitat i Parc Desocupat Josep Lluís Gallego Ferruz Secció de Tramitació Sílvia Pérez Sarmiento Servei de Conservació del Parc d’Habitatge Carles Salvador López Servei d’Estudis i Documentació Ma. Lluïsa Casals Font Rble. d’Informació Estadística d’Habitatge Rble. de Relacions Externes Ana Maria Fayos Molet 22 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Organigrama Direcció General del Medi Natural Direcció General del Medi Natural Maria Núria Buenaventura Puig Des del 3/04/08 (Decret 72/2008 d’1 d’abrilDOGC 5103 de 4 d’abril de 2008)” Joan Pallisé Clofent Fins al 2/04/08 (Decret 72/2008 d’1 d’abrilDOGC 5103 de 4 d’abril Resp. Prog. Estratègia Catalana Conserv. i Ús Sost. de la Biodiv. Carolina Batet i Company Servei de Gestió de Recursos J. Francesc Crespo i Climent Rble. de Coordinació Administrativa Maite Frias Espadaler Servei de Prevenció d’Incendis Forestals Esteve Canyameras Ramoneda Secció de Prevenció d’Incendis Forestals Antonio R. Tudela Piñol Secció d’Inspecció de 2008) Xavier Castro Dora Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat Ignasi Rodríguez i Galindo Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia Jordi Ruiz Olmo Secció de Protecció i Foment de Fauna i Flora Manel Pomarol Secció de Protecció i Foment d’Animals de Companyia Ignasi Rodríguez Ferran Servei de Parcs Maria Pery Ventosa Secció de Suport i Coordinació Tècnica Secció de Gestió Administrativa Eduard Parés Español Rble. De Planificació i Programes José Francisco Diego Vives Servei de Gestió Forestal Xavier Clopés i Alemany Secció de Gestió de Boscos Públics Pere Omedes Pérez Secció d’Ordenació de la Producció Forestal Joaquim Rodríguez Medina Secció de Gestió de Boscos Privats José Valero Moreno Secció de Plans d’Actuació Forestal i de Pastures Carlos San Román San Román Secció d’Aforestació Jorge Agustín Heras Dolader Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 23 Estructura, organització i mitjans Organigrama Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat Isabel Boncompte i Vilarrasa Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural Salvador Grau i Tort Secció d’Ecologia Aplicada Joan Casòliva Armengou Secció de Plans i Projectes Pilar Vendrell Sales Secció d’Espais d’Interès Natural Lluís Balaguer Blasi Rble. d’Avaluació Sectorial Subdirecció General Inspector en Cap d’Agents Rurals Rosa Maria Torre Lloveras Josep Antoni Mur Allué Servei de Comunicacions i Suport Beatriu Portabella Molist Àrea d’Activitats Cinegètiques Ricart Casanovas i Urgell Àrea de Pesca Continental Josep Escorihuela i Mestre 24 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Organigrama Agència catalana de l’Aigua Direcció Manuel Hernández i Carreras Gabinet del Director Mercè Sellés i Comellas Relacions Institucionals i Comunicació Montserrat Alomà i Massana Gerència Adolf Martínez Mas Adjunt a Gerència Francesc Camps i Xicart Divisió de Sistemes d’Informació J Manuel Barrera i Sales Assessoria Jurídica Oscar Castañon Garcia-Alix Divisió de Recursos Isolda Lechuga i Ferré Divisió de Recursos Humans i Organització Susana Collado Sánchez Àrea de Planificació per l’Ús Sostenible de l’Aigua Gabriel Borràs i Calvo Àrea d’Inspecció i Control Josep Ma. Obis i Soriano Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic Diego Moxó i Güell Àrea Tributària i d’Ingressos Mariona Coch i Roura Àrea Tècnica Guillem Peñuelas i Prieto Control de Gestió Francesc Camps i Xicart Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 25 Estructura, organització i mitjans Organigrama Agència de Residus de Catalunya Gerència Genoveva Català Bosch Àrea Econòmica i Serveis Generals Elena Grifoll Fàbregues Departament d’Administració Lídia Ruiz Ortiña Departament de Gestió Financera Anna Valls Canudas Departamen de RRHH i Serveis Generals Ana Garcia Solano Àrea Jurídica Teresa Lahuerta Gonzalvo Departament d’Actuació Administrativa Natàlia Comas Esteva Departament d’Assessoria i Contractació Gemma Modolell Boira Oficina Tècnica del Pla Territorial Daniel Vilaró Casalinas Divisió de Gestió de Residus Jordi Renom Sotorra Àrea Industrial Ramón Oliva Tarré Departament d’Inspecció i Control Oriol Roselló Molinari Departament Tècnic Enric Elias Cao Departament de Gestió Josep Anton Domènech Paituví Laboratori Helena Sala Fortuny Departament de Control Legal Marta Cervantes Aragón 26 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Organigrama Àrea Municipal Josep Simó Cabré Departament de Disposició i Control Martí Madorell Arbolí Departament de Gestió de Matèria Orgànica Teresa Guerrero Bertrán Departament de Recollida Selectiva i Envasos Jordi Picas Contreras Àrea d’Informació i Participació Jordi Macarro Canal Departament d’Atenció Ciutadana Beatriu Sanchez Rodríguez Departament de Comunicació Alba Pellicer Navarrete Departament de Sistemes d’Informació Carles Martín Garriga Centre Català del Reciclatge Pilar Chiva Rodríguez CAR-PN Virginia Alzina García Oficina Técnica del Pla Territorial Daniel Vilaró Casalina Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 27 Estructura, organització i mitjans Organigrama Centre de la Propietat Forestal Director gerent Antoni Farrero i Compte Àrea de Foment a la Gestió Forestal Sostenible Teresa Cervera Zaragoza Responsable de Gestió Forestal Joan Lluís Abian Perruca Responsable de Planificació Forestal Ricard Farriol i Almirall Responsable de la Unitat d’Ajuts Àlex Muñoz Sol Àrea de Serveis Elva Beltrán Antoñanzas Responsable de la Unitat Jurídica i Administrativa Joan Porras i Jurado Responsable de la Unitat de Sistemes Miquel Fletas Torrent Responsable de Comunicació Elizabeth Fernández Cabrera 28 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Organigrama Aigües Ter-Llobregat President Manuel Hernández i Carreras Gerent Joan Compte Costa Director de Distribució José Rodríguez i Gil Director de Producció Ramon Arbós i Sans Director de Projectes i Obres Robert Vergés i Fernández Director de Recursos Pablo Gil i Calvet Director de Sistemes Alonso Flores i Sánchez Director de Prevenció, Medi Ambient i Qualitat José Antonio Arias Quevedo Director d’Obres II Tomás Cazurra Pérez Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 29 Estructura, organització i mitjans Organigrama Forestal Catalana S.A. Conseller Delegat Pere Garriga Solà Gerent Amàlia Delgado Calero Direcció Tècnica i de Relacions Institucionals Juan del Peso Díaz Àrea d’Administració i Finances Albert Huguet Pàmies Responsable de R.R.H.H. Gemma Garcia Escuer Responsable Jurídica Marta Miquel Amores Àrea d’Engineria Forestal Jesús Fernandez Rodríguez Cap Projectes Territorials Barcelona Mercè Brusau Alòs Cap Projectes Territorials Tarragona i Terres de l’Ebre Àlex Curto Nacher Àrea de Gestió Ambiental Francisco Fernández Rivera Cap Projectes Territorials Girona Rafa Ribes Duarte Cap Projectes Territorials Lleida Anna Fernández Barreiro Àrea de Producció Vegetal Daniel Saborit Vinas Cap Projectes Territorials Girona Rafa Ribes Duarte Cap Projectes Territorials Pirineus Cantrals David Güell Colet 30 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Organigrama ADIGSA Conseller Delegat Frederic Linares Aguilar Gabinet del Conseller Delegat Francesc Morales Valle Coordinació Estratègica Coor. de Programes Estratègics José Swánchez Pérez Coor. De Programes Econòmics Juan Manuel Morante González Gerència Carlos mariño Sánchez Àrea de Comunicació i Promoció Neus Estela Barnet Àrea de Registre i Adjudicació Adolfo Martínez Martín UO Administració i Gestió Parc Públic d’Habitatges Fuentasanta Alcalá Luque UO Habitatges de Cessió Joan Vilardebò Puigdesens UO Habitatge Social Joan Batlle Bastardas UO Rehabilitació i millora de l’habitatge Josep Linares Salido Servei Territorial de Girona Cristina AndreuDisplàs Servei Territorial de Lleida Lluís Claverol Rodrigo Servei Territorial de Tarragona Jordi Navarro Lliberato Direcció Financera, Contractació i Compres Francesc Liceras Hernández Direcció de Recursos Humans, Organització i Qualitat Concepció Díaz Jordán Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 31 Estructura, organització i mitjans Organigrama Direcció de Serveis Centrals Àrea d’Atenció Ciutadana Xavier Roig Zabaleta Àrea d’Assessoria Jurídica Núria Sánchez Ramos Àrea Tècnica d’Estudis i Anàlisis Victor Funosas Buixeda Àrea TIC i Gestió de Projectes Eulàlia Junyent Carrasco Àrea de Planificació i Control J. Lluís López Espinosa 32 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Organigrama Servei Meteorològic de Catalunya Director General David Rodríguez i Albert Coordinador General Sergi Paricio i Ferreró Àrea de Predicció Eliseu Vilaclara i Ribas Àrea de Climatologia Anna Rius i Ventosa Àrea de Recerca Aplicada i Modelització Jordi Cunillera Grañó Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions Joan Solé Viñas Àrea d’Administració Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 33 Estructura, organització i mitjans Seus i adreces Seus i adreces Departament de Medi Ambient i Habitatge Av. Diagonal, 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 75 47 Serveis Territorials d’Habitatge a Lleida C. del Dr. Fleming, 15 25006 Lleida Tel. 973 26 21 99 Fax 973 27 33 78 Secretaria d’Habitatge C. d’Aragó 244-248 08007 Barcelona Tel. 93 214 70 00 Fax 93 495 82 06 Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Lleida Clot de les Monges, 6-8 25007 Lleida tel: 973 031 800 Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona Travessera de Gràcia, 56, 4t i 6a 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 Serveis Territorials d’Habitatge a les Terres de l’Ebre C. de Sant Ildefons, 6 43500 Tortosa Tel. 977 44 87 75 Fax 977 44 83 84 Serveis Territorials d’Habitatge a Girona C. de Banyoles, 17 17004 Girona Tel. 972 20 37 78 Fax 972 22 24 63 Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l’Ebre C. de Burgos, 17, baixos 43870 Amposta Tel. 977 70 73 20 Fax 977 70 55 14 Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Girona C. d’Ultònia 10-12 17002 Girona Tel. 972 22 30 35 Fax 972 22 72 34 Serveis Territorials d’Habitatge a Tarragona C. d’Anselm Clavé, 1 43004 Tarragona Tel. 977 21 65 62 Fax 977 23 94 09 Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Tarragona C. del Cardenal Vidal i Barraquer, 12-14 43005 Tarragona Tel. 977 24 15 14 Fax 977 24 15 09 34 Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) Frederic Linares Aguilar C. Diputació, 92 08015 Barcelona tel: 93 228 71 00 fax: 93 228 71 05 Direcció General del Medi Natural C. del Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 33 20 Agència Catalana de l’Aigua C. de Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Seus i adreces Agència de Residus de Catalunya Dr. Roux, 80 08017 Barcelona tel: 93 567 33 00 fax: 93 567 33 05 Centre de la Propietat Forestal Finca Torreferrussa. Ctra. de Sabadell a Sta. Perpètua, km 4,5 08130 Santa Perpètua de Mogoda tel: 93 574 70 39 fax: 93 574 38 53 Forestal Catalana Sabino de Arana, 34, 1r 1a 08028 Barcelona tel: 93 411 09 26 fax: 93 411 26 74 Aigües Ter-Llobregat Sant Martí de l’Erm, 30 08970 Sant Joan Despí tel: 93 602 96 00 fax: 93 373 23 22 Servei Meteorològic de Catalunya Berlín, 38 08029 Barcelona tel: 93 567 60 90 fax: 93 567 61 02 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 35 1.2 Estructura, organització i mitjans Pressupost Pressupost El pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’any 2008 va ser aprovat per la Llei 16/2007, de 21 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008. Els crèdits inicials assignats al Departament van ser de 520.312.880,30 €, xifra que correspon a les secretaries General i d’Habitatge, els Serveis Territorials, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, la Direcció General de Qualitat Ambiental i la Direcció General del Medi Natural. Pel que fa a les empreses públiques adscrites al Departament de Medi Ambient i Habitatge, els imports inicials van ser els següents: per a l’Agència Catalana de l’Aigua, 745.963.254 €; per a l’Agència de Residus de Catalunya, 128.899.006,52 €; per a Aigües Ter-Llobregat, 368.462.699,68 €; per al Centre de la Propietat Forestal, 7.342.076,43 €; per al Servei Meteorològic de Catalunya, 8.338.000,00 €; per a ADIGSA, 89.986.021,96 €; i, finalment, per a Forestal Catalana, SA, 27.389.983,19 €. Així, el pressupost consolidat de despesa del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’any 2008, una vegada descomptades les transferències internes, ha estat de 1.634.571.626,83 €. Pressupost del 2008 per capítols Capítol Import (Euros) % 1. Remuneracions de personal 66.279.799,17 12,74 2. Despeses de béns corrents 55.218.583,21 10,61 3. Despeses financeres – – 4. Transferències corrents 134.269.885,15 25,81 Total d’operacions corrents 255.768.267,53 49,16 6. Inversions reals 16.732.568,05 3,22 7. Transferències de capital 213.381.493,7241,01 Total d’operacions de capital 230.114.061,77 44,23 8. Actius financers 34.430.551,00 6,62 9. Passius financers – – Total d’operacions financeres 34.430.551,00 6,62 Total 520.312.880,30 100,00 Pressupost del 2008 per capítols 6,62% 12,74% 40,12% 10,61% 41,01% Capítol 1 Capítol 2 Capítol 4 Capítol 6 Capítol 7 Capítol 8 25,81% 3,22% 36 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Pressupost Pressupost del 2008 per unitats directives Pressupost del 2008 per unitats directives Unitats directives Gabinet del Conseller i Secretaria General Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Direcció General de Qualitat Ambiental Direcció General del Medi Natural Secretaria d’Habitatge Total Import (Euros) % 208.758.352,5740,12 6.535.218,93 16.924.887,45 87.433.875,50 200.660.545,85 520.312.880,30 1,26 3,25 16,80 38,57 100,00 40,12% 38,57% Pressupost del 2008 de les Empreses Públiques Empreses públiques Agència Catalana de l’Aigua Agència de Residus de Catalunya Aigües Ter-Llobregat Centre de la Propietat Forestal Servei Meteorològic de Catalunya Administració, Promoció i Gestió, SA Forestal Catalana, SA Total Import (Euros) % 745.963.254,0054,20 128.899.006,52 9,37 368.462.699,68 26,77 7.342.076,43 0,53 8.338.000,00 0,61 89.986.021,96 6,54 27.389.983,19 1,99 1.376.381.041,78 100,00 16,80% 1,26% 3,25% Gabinet del Conseller i Secretaria General Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Direcció General de Qualitat Ambiental Direcció General del Medi Natural Secretaria d’Habitatge Pressupost del 2008 de les Empreses Públiques 0,64% 1,99% 6,54% 0,53% 26,77% 54,20% Agència Catalana de l’Aigua Agència de Residus de Catalunya Aigües Ter-Llobregat Centre de la Propietat Forestal Servei Meteorològic de Catalunya Administració, Promoció i Gestió, SA Forestal Catalana, SA 9,37% Evolució del pressupost del Departament 2005-2008 Milions d’euros 520,3 600 500 400 300 200 100 0 372,2 425,2 303,9 2005 2006 2007 2008 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 37 1.3 Estructura, organització i mitjans Personal Personal Distribució del personal del departament a 31.12.2008 Alts càrrecs i eventual Personal funcionari i interí Personal laboral Total 11,74% 1,14% Xifres absolutes 18 1.381 186 1.585 Xifres relatives (%) 1,14 87,13 11,74 100,00 Personal funcionari i interí Personal labora Alts càrrecs i eventual 87,13% Distribució del personal del departament a 31.12.2008. Per grups Xifres absolutes Subgrup A1 Subgrup A2 Subgrup C1 Subgrup C2 Agrupacions Prefessionals Total Gabinet del DG de Conseller i Polítiques DG de DG de Secretaria Ambientals i de Qualitat Medi Secretaria General Sostenibilitat Ambiental Natural d’Habitatge 15646 754 67 3 102 10 20 0 420 63 Total 64 8646 398 1043 24 156 9427 21527 14 29354473 0 8 3 31 97 857 148 1.585 1,96% 25,11% 29,84% Subgrup A1 Subgrup A2 Subgrup C1 Subgrup C2 Agrupacions professionals 9,84% 33,25% 38 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Estructura, organització i mitjans Personal Distribució del personal de les empreses públiques a 31.12.2008 Xifres absolutes Agència Agència de Aigües Centre de la Catalana Residus de Ter- Propietat de l’Aigua Catalunya Llobregat Forestal Alts càrrecs i eventual 1 1 1 0 Personal funcionari i interí 18 3 04 Personal laboral 678 193 23441 Total 697 197 235 45 Servei Meteoro- lògic de Catalunya 1 0 65 66 Administració, Promoció i Forestal Gestió, SA Catalana, SA 1 1 0 0 338 265 339 266 Distribució del personal de les empreses públiques a 31.12.2008. Per grups Xifres absolutes Agència Agència de Aigües Centre de la Catalana Residus de Ter- Propietat de l’Aigua Catalunya Llobregat Forestal Subgrup A1 Subgrup A2 Subgrup C1 Subgrup C2 Agrupacions Prefessionals Total 353 12948 114 1445 1955 104 2446 37 10 2 0 696 196 234 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Servei Meteoro- lògic de Catalunya Administració, Promoció i Forestal Gestió, SA Catalana, SA 2151 10948 144 160 25 8556 72 1 2 0 120 0 3 13 0 44 65 338 265 39 2 Actuacions i activitats realitzades 2.1 Gabinet del Conseller 2.2 Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Oficina de Suport Assessoria Jurídica Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge 2.2.1 2.2.1 Direcció de Serveis Subdirecció General de Recursos Humans i Organització Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació Subdirecció General de Coordinació Corporativa 2.3 2.3 Secretaria d’Habitatge Administració, Promoció i Gestió, SA (ADIGSA) 2.4 2.4 Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Subdirecció General d’Informació i Educació Ambiental Subdirecció General de Desenvolupament Sostenible Subdirecció General d’Avaluació Ambiental 2.5 2.5 Direcció General de Qualitat Ambiental Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa 2.6 Direcció General del medi Natural 2.7 Agència catalana de l’Aigua 2.8 Agència de Residus de Catalunya 2.9 Centre de la Propietat Forestal 2.10 Forestal Catalana 2.11 Aigües Ter-Llobregat 2.12 Servei Meteorològic de Catalunya 41 2.1 Actuacions i activitats realitzades Gabinet del Conseller Gabinet del conseller El cap del Gabinet del conseller Les funcions pròpies del cap del Gabinet són les d’assistir en tot moment el conseller, així com acompanyar-lo en actes diversos que es fan en el Departament mateix i per tot el territori i assessorar-lo en els temes que se li requereixin. El cap del Gabinet és el coordinador de les oficines en què s’estructura el Gabinet. Estructura del Gabinet del Conseller Cap del Gabinet del Conseller Cap de Protocol Rosa Mateu i Escrich Joan Serra Barceló Cap de Comunicació i Premsa Xavier Puig i Garcia Cap de la Oficina de Relacions Institucionals Conxita Sánchez i Medina Responsable d’Assumptes Parlamentaris Cap de la Secretaria del Conseller Raquel M. Ibáñez Urdax Coordinadora Administrativa Montserrat Farriol Rodríguez Ass. Anàlisi i Avaluació Econòmica de Polítiques Ambientals i Habitatge Joan Chavero Jaumira Secretaria del conseller La Secretaria del conseller juntament amb el cap del Gabinet gestiona la bústia de correu electrònic del conseller. Alhora, coordina l’agenda amb les oficines de la Secretaria de Presidència i dels altres departaments de la Generalitat. L’any 2008 s’ha gestionat un volum aproximat de 2.784 documents, 405 reunions del conseller a la seu del Departament, 17, al Palau de la Generalitat, 16, al Parlament de Catalunya i 88, en altres dependències de la Generalitat de Catalunya. L’any 2008 s’ha gestionat un volum aproximat de 2.784 documents. També s’ha portat la gestió del correu electrònic i la coordinació de l’agenda. Oficina de Comunicació i Premsa Sol·licituds d’informació Durant l’any 2008, l’Oficina de Comunicació i Premsa ha rebut prop de 6.500 peticions d’informació dels mitjans de comunicació sobre les diferents temàtiques relacionades amb el DMAH. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 43 Actuacions i activitats realitzades Gabinet del Conseller Així mateix, s’han comptabilitzat prop d’un miler d’entrevistes amb mitjans de comunicació, tant en format d’entrevista curta per a programes informatius o de participació en debats a diferents programes de ràdio i televisió com de qüestionaris a la premsa escrita diària o revistes. L’Oficina de Comunicació i Premsa ha generat durant el 2008 un total de 497 comunicats de premsa i 269 convocatòries d’actes organitzats pel DMAH. Gestió de la informació L’Oficina de Comunicació i Premsa ha generat durant el 2008 un total de 497 comunicats de premsa i 269 convocatòries d’actes organitzats pel DMAH o presidits pel conseller i altres càrrecs del Departament. Al llarg del 2008 també s’han dut a terme 54 rodes de premsa. Comunicats de premsa Convocatòries ACA 110 34 ARC40 14 DGMN 12640 DGPAS 19 13 DGQA 34 9 HABITATGE 132 150 SMC 21 2 ATLL 145 Total 497 269 Durant l’any 2008 s’ha dut a terme la campanya de Prevenció d’incendis 2008.- Rodes de premsa 17 7 11 3 3 12 0 1 54 Així mateix, durant l’any 2008 s’ha dut a terme la campanya de Prevenció d’incendis 2008, s’ha fet la distribució de 650.000 dispositius airejadors d’estalvi homologats amb el Distintiu de garantia de Qualitat Ambiental per a les aixetes domèstiques, la campanya Junts podem fer front a la sequera, de sensibilització sobre l’estalvi, i la campanya Estem treballant per assegurar l’aigua a tothom, per explicar les mesures endegades pel Govern de la Generalitat per fer front a la sequera. S’ha instal·lat l’exposició itinerant Respirem benestar a la unitat mòbil d’informació ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Ambibús, que fa un recorregut pels diferents municipis inclosos en el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, i s’ha redactat i distribuït la revista Airemes.net amb l’objectiu de donar a conèixer el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire. També s’ha dut a terme una campanya per a la prevenció de la contaminació lluminosa durant les festes nadalenques. S’ha participat en el suplement “Catalunya Construeix” de El Periódico, i s’ha distribuït la Guia de l’Habitatge i s’ha fet una campanya publicitària per donar-la a conèixer. Finalment, s’ha dut a terme la campanya institucional de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. 44 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Gabinet del Conseller Oficina de Relacions Institucionals Activitat parlamentària Activitat legislativa S’han tramitat i aprovat les lleis següents: la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançamen d’infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig de residus, i la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus S’ha iniciat de tramitació del Projecte de llei d’avaluació ambiental de plans i programes i del Projecte de llei d’ordenació sostenible de la pesca continental. També s’han fet 5 sessions informatives i compareixences davant la Comissió de Medi Ambient i Habitatge. S’han tramitat i aprovat les lleis següents: la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançamen d’infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig de residus, i la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. Qüestions parlamentàries La funció de control de l’Acció de Govern atribuïda al Parlament de Catalunya ha donat lloc a la tramitació en el Departament de Medi Ambient i Habitatge de 787 iniciatives parlamentàries. De la comissió de peticions han arribat 3 peticions, 13 interpel·lacions substanciades en Ple, de les quals s’han derivat 12 mocions, de les quals 9 van ser rebutjades i 3 aprovades (en matèria de política d’aigua i sequera). S’han produït 13 preguntes orals substanciades en el Ple i 123 preguntes orals substanciades en comissió, 113 propostes de resolucions, 29 resolucions, 28 sol·licituds d’informació sobre diversos informes, estudis i subvencions i 443 preguntes escrites. Altres requeriments i consultes S’ha donat resposta a 380 requeriments fets des de diversos àmbits, principalment de l’Administració local (ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats de municipis i Diputació), però també d’entitats i de diputats i diputades del Parlament de Catalunya. Grups Congrés Territori parlam. /Senat Presidència Aigua 34 37 8 18 Residus4 10 1 6 Qualitat Ambiental 10 11 12 10 Medi Natural 17 34 1 18 Pol. Amb. i Sostenibilitat 19 9 6 6 Habitatge 25 185 3 Altres 24 04 Total 110 123 33 63 Govern Altres 3 10 25 25 1 1 1 7 10 26 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 0 3 1 25 45 Actuacions i activitats realitzades Gabinet del Conseller Síndic de greuges de Catalunya Des de començament d’enguany, l’Oficina de Relacions Institucionals té entre les seves funcions la coordinació, el seguiment i la gestió de les queixes que la ciutadania presenta davant el Síndic de Greuges i que puguin ser competència del DMAH. En aquest sentit el nombre de queixes gestionades des de l’Oficina han estat 190, de les quals s’han finalitzat 112, amb una mitjana de dies de primera resposta de 63,78. L’increment de queixes respecte de l’any 2007 ha estat del 33,80 % i hem rebaixat la mitjana de resposta en 30,60 dies. Oficina de Protocol Durant l’any 2008, la Unitat de Protocol ha desenvolupat 163 programes de protocol, que han generat 203 actes protocol·laris. Per a la seva distribució en el territori corresponen 6 als Serveis Territorials de l’Alt Pirineu i Aran, 10, a la Delegació de Tarragona, 10, a la Delegació de Girona, 16, a la Delegació de Lleida, 11, a la Delegació de Terres de l’Ebre, 7, a la Delegació de la Catalunya Central i 118, a la Delegació de Barcelona. El Departament de Medi Ambient i Habitatge o les empreses adscrites han organitzat 3 actes propis de caràcter periòdic durant el 2008: 30 de març, Festa de l’Aigua, a Barcelona 1 de juny, Trobada Nacional de les ADF, a Banyoles 4 de juny, Premis Medi Ambient, a Barcelona Destacar la celebració del Congrés Mundial de la Natura, convocat per la UICN (International Union for Conservation of Nature) el 5 d’octubre a Barcelona, que va reunir a més de 8.000 participants d’arreu del món. Durant el 2008 va cloure el procés participatiu de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, sent l’acte més important la Sessió de Cloenda de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, que va tenir lloc el dia 14 de febrer a Barcelona. El 28 d’abril va tenir lloc la constitució de la Taula Nacional de la Sequera, òrgan participatiu creat durant l’estat de sequera a Catalunya. Cal destacar que durant el 2008 es va celebrar el 25è aniversari de la Declaració de la constitució dels parcs naturals de la Garrotxa, del Delta de l’Ebre, dels Aiguamolls de l’Empordà i del Cadí Moixeró. Es van organitzar diversos actes commemoratius al territori i especialment cal destacar el celebrat conjuntament al pavelló de Catalunya dins del Congrés de la UICN, el 7 d’octubre. 46 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Gabinet del Conseller Durant l’any 2008 el Departament de Medi Ambient i Habitatge va ser amfitrió de la Conferència Sectorial d’Habitatge, convocada pel Ministeri d’Habitatge, amb l’assistència dels consellers i conselleres titulars de les comunitats autònomes. Aquesta reunió va tenir lloc el 5 de novembre al Palau de Pedralbes. En l’àmbit de la representació institucional, el conseller va formar part de la comitiva amb motiu de la inauguració de l’Expo Zaragoza 2008, així com també va participar en el dia d’Honor de Catalunya a l’Expo Zaragoza, celebrat l’11 de setembre. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 47 2.2 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Estructura de la Secretaria General Secretari General Eduard Pallejà i Sedó Oficina de Suport Tècnic i Seguiment de Disposicions Assumpta Calancha Llorens Assessoria Jurídica Catalina Cerdà i Pons Responsable de Recursos i Assumptes Contenciosos Teresa Español Realp Advocada de la Generalitat Teresa López Díaz Assessor/a en Polítiques de Foment i Concertació en Matèria d’Habitatge Maria Dolors Turu Balmes Direcció de Serveis Elisenda Rius i Bergua Subdirecció General de Recursos Humans i Organització Mar Molinas i Sans Servei de Personal Núria Folch i Viñals Secció de Gestió de Personal Secció de Nòmines Secció de Selecció i Provisió Àrea d’Organització Francesc Abad Nadales Servei de Gestió Interna, Subministraments i Serveis Carme Bigorra Gualba Negociat de Compres i Serveis Generals Secció de Suport Idiomàtic Negociat de Serveis de Telefonia Servei de Prevenció de Riscos Laborals Mercè Enfedaque Iserte 48 Rble. d’Estudis Psicosocials Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Subdirecció General de Coordinació Corporativa Ma. Cristina Jové Sentelles Gabinet Tècnic Albert Ferrer Arpí Rble. d’Estudis i Programació Rble. D’Estadística i Avaluació Ambiental Oficina Pressupostària Responsable de Seguiment i Control de PDR i altres Fons Europeus Concepción Marchante Leganés Àrea Tecnològica de la Informació i les Comunicacions Carme Cubero Ramón Subunitat de Sistemes d’Informació Geogràfica Diana López Agostini Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació Matilde Oliveras Grau Servei de Gestió Econòmica Jaume Castellà Metons Secció de Control Pressupostari Secció de Subvencions Servei de Contractació, Patrimoni i Expropiacions Josep Martí Pacho Secció de Contractació Secció de Patrimoni i Expropiacions Rble. de Certificacions i Convenis Oficina de suport tècnic i seguiment de disposicions Segons el Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Oficina de Suport Tècnic i Seguiment de Disposicions, d’ara endavant Oficina de Suport, té encomanades les funcions següents: a) Donar suport tècnic i administratiu als assumptes del Departament que li assigni o demani el/la secretari/ària general. b) Controlar, documentar i tramitar els assumptes que el Departament presenta a les sessions del Consell Tècnic i a les sessions del Govern i fer el seguiment de tot el procediment. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 49 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge c) Controlar, documentar i tramitar els assumptes que altres departaments presenten al Consell Tècnic i al Govern i que tenen repercussió en les funcions del Departament. d) Examinar i validar el contingut dels expedients d’elaboració de les disposicions generals del Departament i impulsar-ne la tramitació. e) Donar suport al/a la secretari/ària general en les activitats en què participi per delegació del/de la conseller/a o, personalment, en representació del Departament. f) Ser l’òrgan de relació de la Secretaria General amb les unitats que integrin el gabinet del/de la conseller/a, i, en tot cas, l’Oficina de Comunicació i Premsa, Protocol i Relacions Institucionals. g) Determinar, documentar i trametre els punts de l’ordre del dia del Consell de Direcció del Departament i fer-ne el seguiment. Gestió d’òrgans col·legiats L’any 2007, i a proposta de l’Assessoria Jurídica, es va encarregar a l’Oficina de Suport que realitzés el control de la pertinença dels alts càrrecs i la resta de personal del Departament als òrgans col·legiats adscrits a Medi Ambient i Habitatge o a un altre departament de la Generalitat, i també als òrgans de govern d’organismes autònoms i empreses públiques. En l’exercici d’aquesta tasca, s’han actualitzat un total de 60 òrgans col·legiats, dels quals 30 corresponen a alts càrrecs i assimilats. Complementàriament, l’Oficina de Suport ha tramitat també directament l’Acord de Govern, de 13 de març de 2007, pel qual s’autoritza alts càrrecs determinats del Departament de Medi Ambient i Habitatge a pertànyer a més de dos consells d’administració d’organismes o òrgans de govern d’empreses o entitats del sector públic. Control, documentació i tramitació dels assumptes que el Departament presenta a les sessions del Consell Tècnic i a les sessions del Govern, i seguiment del procediment Mitjançant l’Oficina de Suport s’introdueixen cada setmana a l’ordre del dia del Consell Tècnic i del Govern tots els assumptes (propostes d’acord, projectes de decret i avantprojectes de llei) que es volen aprovar al Consell Tècnic o al Govern que afecten el Departament de Medi Ambient i Habitatge o els organismes adscrits. Aquesta inclusió comporta la preparació de la proposta d’acord juntament amb la fitxa i la resta de documentació complementària, i també una nota explicativa perquè el/la secretari/ària general presenti el punt. A partir de mitjan 2007, també s’han d’atendre les peticions d’informació addicional que demana la Direcció General de Coordinació Interdepartamental del Departament de la Presidència sobre els punts que presenta el Departament. 50 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Durant l’any 2008, l’Oficina de Suport Tècnic ha documentat 51 consells tècnics, al llarg dels quals el DMAH ha presentat les següents: Propostes d’acord Direcció de serveis4 Secretaria d’habitatge 2 DGPAS 2 DGQA DGMN 6 ARC 11 ACA40 ATLL – Forestal catalana 2 SMC 1 Centre prop. Forestal – Total 68 Avantprojectes de llei /Memòries – 2 1 3 3 – – – – – 1 10 Projectes de decret – 12 – 1 6 2 2 1 – – – 24 Total 2008 - Consells tècnics Propostes d’acord Avantprojectes de llei / Memòries Projectes de decret 24% 10% 66% L’Oficina de Suport Tècnic ha documentat 49 sessions de Govern. A part dels temes aprovats prèviament al Consell Tècnic, s’han presentat directament al Govern 31 temes. 19 20 16 12 8 4 1 3 2 2 Medi Natural Servei Meteorològic 0 Secretaria ACA ATLL d’Habitatge Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 51 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Control, documentació i tramitació dels assumptes que altres departaments presenten al Consell Tècnic i al Govern i que tenen repercussió en les funcions del DMAH Quan es reben els ordres del dia del Consell Tècnic i del Govern, es revisen els punts que hi han inclòs la resta de departaments, atès que poden afectar les competències del DMAH o de les seves agències i empreses públiques. En aquest context, es trameten els punts identificats com a rellevants a les direccions generals, els Serveis Territorials o a les agències que puguin tenir interès per la matèria. Amb aquesta tramesa, es dóna un termini aproximat d’una setmana perquè formulin, si escau, les observacions i els comentaris que vulguin transmetre al secretari general. L’Oficina de Suport recull aquests comentaris i els transmet al secretari general perquè decideixi si es fan arribar al secretari general del departament proposant o es carreguen en una aplicació informàtica, novetat de l’any 2008 i que depèn del Departament de Presidència, anomenada Fòrum del SIGOV del Consell Tècnic, que serveix per donar a conèixer els comentaris o les observacions que fan els departaments respecte d’alguns dels punts inclosos a l’ordre del dia d’aquest Consell. Igualment, i sobre els punts del DMAH, l’Oficina de Suport consulta el Fòrum i transmet els comentaris rebuts d’altres departaments a la unitat del DMAH que ha proposat l’acord, el decret o la llei, segons els casos, per poder donar resposta, també via Fòrum, al Departament que ha formulat els comentaris o les observacions. En concret, s’han demanat un total de 279 observacions. Assumptes de la Comissió Tècnica de Funció Pública La Comissió Tècnica de Funció Pública es reuneix cada dues setmanes en el si del Consell Tècnic. L’Oficina de Suport hi fa el seguiment de les modificacions de llocs de treball, en coordinació amb el Servei de Personal. Impuls i control dels expedients d’elaboració de les disposicions generals del DMAH i impuls de la seva tramitació L’Oficina de Suport és, actualment, la unitat vehicular d’impuls i control de les diferents fases de la Instrucció 3/2006, relativa a la tramitació de disposicions de caràcter general. Per això, l’Oficina de Suport és l’encarregada de fer el seguiment dels cronogrames dels expedients d’elaboració de les disposicions normatives aprovades pel Consell de Direcció per a cada període legislatiu. En relació amb aquesta funció, l’Oficina de Suport examina i valida el contingut dels expedients d’elaboració de les disposicions de caràcter general, i sol·licita, per indicació del secretari general, els informes jurídics preceptius i, quan escau, els de la Comissió de Govern local i del Consell de Treball, Econòmic i Social. 52 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Al llarg de 2007, s’han tramitat 5 avantprojectes de llei i 19 projectes de decret. En el decurs de l’any, s’han aprovat 1 llei i 11 decrets. També cal destacar que durant l’any 2007 s’ha fet el tràmit parlamentari de 2 projectes de llei. Coordinació, documentació i seguiment dels assumptes relatius al Consell de Direcció El Consell de Direcció (CD) és l’òrgan col·legiat que, sota la Presidència del conseller de Medi Ambient i Habitatge, debat i acorda les directrius estratègiques i línies d’actuació del Departament. El Consell de Direcció es reuneix en sessions executives o directives, amb una periodicitat setmanal i en sessions plenàries un cop al mes. L’Oficina de Suport té la funció, actualment, de Secretaria del Consell de Direcció. Aquesta responsabilitat comporta a l’Oficina de Suport la determinació, coordinació i documentació dels diferents punts de l’ordre del dia de les sessions del CD. Així mateix, l’Oficina de Suport és l’encarregada de recollir els acords que es prenen durant el desenvolupament de les sessions d’aquest òrgan i de fer el seguiment de llur compliment. Durant l’any 2008, hi ha hagut un total de 33 sessions del Consell de Direcció: 28 sessions executives i 5 de plenàries. En aquestes sessions s’han pres un total de 65 acords. S’han presentat 79 informes a informació i debat, 28 projectes normatius han estat valorats favorablement quant a iniciar-ne la tramitació i s’han aprovat 9 bases reguladores d’ajuts. Coordinació de les reunions i els actes del secretari general Com a òrgan de relació de la Secretaria General amb les unitats que integren el Gabinet del Conseller, l’Oficina de Suport ha coordinat juntament amb la unitat de Secretaria del Secretari General un total de 280 reunions i actes de participació del secretari general durant l’any 2007. Classificació de les reunions i els actes per la tipologia Reunions organitzades a la seu del DMAH Reunions organitzades per la Secretaria General fora de Barcelona Reunions al Palau de la Generalitat Reunions al Parlament de Catalunya Reunions en altres dependències de la Generalitat Actes i reunions organitzats per l’Administració general de l’Estat Actes protocol·laris Comissió Europea Total Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 73 7 27 10 31 8 28 1 185 53 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Assessoria Jurídica L’Assessoria Jurídica, d’acord amb el que preveu el Decret 57/2002, de 19 de febrer, de modificació del Decret 257/1997, de 30 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, té com a missió l’assessorament en dret de les diferents unitats del Departament, de les entitats de dret públic que en depenen i de les empreses públiques vinculades, llevat de l’Agència Catalana de l’Aigua, que per Decret del Govern ha estat autoritzada a dotar-se de serveis jurídics propis. Les funcions d’assessorament desenvolupades són les que preveu l’article 19 del Decret 57/2002, d’acord amb el detall que es recull a continuació: Projectes i avantprojectes de disposicions de caràcter general a) Disposicions de caràcter general del Departament El procediment per a l’elaboració de disposicions de caràcter general en el Departament es regeix per la Instrucció 3/2006. En aplicació de les previsions d’aquesta Instrucció, l’Assessoria Jurídica intervé en dos moments de la tramitació. En la fase prèvia s’emet un informe preliminar en relació amb els aspectes següents: competència per tramitar la norma, marc normatiu en què s’insereix i procediment de tramitació. Generalment, llevat que la unitat proposant indiqui una altra cosa, l’informe preliminar també recull observacions generals sobre el contingut de la regulació proposada. En la fase intermèdia s’emet l’informe jurídic que preveu l’article 65 de la Llei 13/1989, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat. En aplicació d’aquestes previsions, s’ha emès l’informe preliminar de 3 avantprojectes de llei i de 13 projectes de decret. Un cop closa la tramitació administrativa, s’ha emès l’informe jurídic final de 4 avantprojectes de llei i de 17 projectes de decret. b) Bases reguladores de les subvencions En aplicació del que preveu la Instrucció i de l’article 92.3 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, s’han informat les propostes de bases reguladores de subvencions i les seves modificacions amb un total de 20 informes emesos. Així mateix, s’ha prestat l’assessorament que han demanat les diferents unitats que elaboren les bases reguladores de les subvencions. Finalment, s’ha fet la tramitació de l’aprovació i la publicació de les bases i de les convocatòries de subvencions, amb un total d’11 ordres i 32 resolucions que han estat publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 54 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge c) Informe en relació amb les disposicions promogudes per altres departaments de la Generalitat. S’han analitzat des del punt de vista jurídic i de la incidència que poden tenir en l’àmbit d’actuació del Departament els projectes de disposicions de caràcter general dels altres departaments de la Generalitat. En aquest sentit, s’ha consultat el parer de les diferents unitats afectades i s’ha traslladat als departaments proposants la posició del nostre Departament. En aquest àmbit s’ha emès un total de 16 informes. Convenis administratius que s’han d’atorgar En el marc de les previsions de la Instrucció 2/2006, relativa al procediment a seguir per a la tramitació dels convenis de col·laboració que subscrigui el Departament de Medi Ambient i Habitatge i els ens que en depenen, s’ha emès l’informe jurídic en relació amb 93 propostes. D’altra banda, s’ha participat en el grup de treball per a l’elaboració de la Instrucció de la Secretaria General sobre les subvencions directes, en la qual s’inclou el procediment de la concessió per conveni i el model de conveni a emprar. Suficiència dels poders per actuar que presenten els particulars davant l’Administració de la Generalitat S’han efectuat 51 validacions de poders de particulars que han concorregut a procediments de licitació convocats pel Departament. Condicions jurídiques incloses en els plecs de clàusules dels contractes administratius En aquest àmbit s’han informat els expedients de contractació, incloenthi l’informe preceptiu sobre els plecs de clàusules administratives, com també les propostes de modificació i de pròrroga de contractes existents. S’ha emès un total de 148 informes. Igualment, s’ha assistit a les meses de contractació per a l’adjudicació de 132 contractes i s’ha donat l’assessorament que han sol·licitat tant la Direcció de Serveis com les restants unitats del Departament en altres aspectes de la contractació administrativa. Recursos davant el conseller S’han informat i elaborat les resolucions administratives corresponents als recursos d’alçada i de reposició interposat en expedients relatius a diferents matèries en què és competent el Departament amb un total de 446 recursos. En el quadre adjunt es conté el detall dels recursos distribuïts en les principals matèries. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 55 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Recursos administratius resolts l’any 2008 250 Subvencions Autorització ambiental Activitats extractives Forestal Circulació motoritzada Responsabilitat patrimonial Expedient disciplinari Personal ATLL/ACA Convalidació d’inversions Espais naturals Contractació Altres 225 200 175 150 125 100 75 50 25 0 Matèries També s’han atès i resolt les consultes que han formulat les diferents unitats del Departament en relació amb les matèries esmentades. Estatuts d’organismes autònoms, empreses públiques, consorcis i fundacions en què participa la Generalitat S’han emès 2 informes jurídics en relació amb els estatuts de consorcis en els quals hi participa o es vol integrar el Departament. Defensa jurídica de les competències de l’Administració de la Generalitat respecte de l’Estatut d’Autonomia S’ha dut a terme l’estudi de les disposicions estatals aprovades als efectes de comprovar si respectaven l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit mediambiental. Procediments judicials Pel que fa als afers judicials, s’ha intervingut en la defensa de la Generalitat en 249 assumptes, dels quals 216 corresponen a la jurisdicció contenciosa administrativa i la resta a la jurisdicció penal, civil o laboral. S’ha fet el seguiment dels assumptes litigiosos i s’han complimentat els requeriments dels tribunals en els diversos tràmits judicials. S’han preparat els antecedents relatius als actes administratius i a les disposicions de caràcter general que són objecte dels recursos contenciosos administratius, i s’ha fet l’anàlisi i la valoració jurídica dels expedients tramesos per coordinar la defensa amb la Direcció General d’Assumptes Contenciosos. S’ha vetllat per la impulsió dels tràmits necessaris per a l’execució de les sentències dictades i s’ha fet un seguiment i recull de la jurisprudència que afecta directament el Departament. 56 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Procediments sancionadors S’han analitzat els expedients sancionadors en què la competència per resoldre correspon al conseller i s’ha preparat l’informe jurídic corresponent i la proposta de resolució. El nombre d’expedients tramitats és de 57 i la distribució per matèries és la que es detalla en el quadre adjunt. 20 18 16 14 12 10 8 Circulació motoritzada Forestal - Llei 43/2003 Intervenció integral Protecció animals Espais naturals Activitats extractives 6 4 2 0 Matèries D’altra banda, s’ha col·laborat amb la unitat informàtica en les tasques d’actualització i millora del programa de gestió d’expedients sancionadors, adequant les plantilles de documentació als canvis normatius produïts en les diferents legislacions sectorials, ajudant a solucionar les incidències detectades pels usuaris i proposant millores en la configuració dels diversos tràmits del procediment. Finalment, s’han mantingut reunions de coordinació amb els instructors dels diferents serveis territorials del Departament per unificar criteris i resoldre les qüestions jurídiques d’interès comú. Altres funcions d’assessorament a) Procediments relatius a l’aplicació del dret comunitari S’ha fet el seguiment i la coordinació dels procediments d’infracció promoguts per la Comissió de la Unió Europea contra l’Estat espanyol en allò que afectava l’àmbit d’actuació del Departament de Medi Ambient i Habitatge i dels assumptes que se segueixen davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i afecten directament o indirectament el nostre Departament. El 2008 la Comissió Europea ha obert 9 procediments d’infracció que afecten Catalunya i des de l’Assessoria s’ha donat suport jurídic en els procediments oberts en anys anteriors. Cal destacar especialment en aquest sentit els assumptes relatius a la designació insuficient de zones d’especial protecció per a les aus i l’execució del Projecte de regadiu del canal Segarra-Garrigues. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 57 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge b) Assessorament en la formulació de propostes d’acord de Govern S’ha assessorat en la formulació de propostes d’acord de Govern promogudes pel Departament i s’ha coordinat la seva tramitació i aprovació fins a la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat, si escau. El nombre global de propostes d’acord que s’han tramitat és de 89. Aquestes propostes versen bàsicament sobre ocupacions urgents als efectes d’expropiació forçosa, autoritzacions per a la concessió de subvencions directes d’import superior a 300.000 euros. c) Altres funcions d’assessorament S’ha emès un informe sobre tots els aspectes que han consultat les diferents unitats del Departament i en relació amb els procediments administratius que requereixen un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. S’ha gestionat la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de les disposicions de caràcter general i de les resolucions del conseller que han de ser objecte de publicació. 58 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona Àrea de gestió de recursos S’han tramitat un total de 1.806 denúncies –l’any anterior en van ser 1.309– que han comportat l’obertura d’un expedient informatiu amb la distribució següent: Activitats extractives: 2 expedients informatius Caça: 136 expedients informatius Circulació motoritzada: 479 expedients informatius Espais naturals: 8 expedients informatius Forest: 304 expedients informatius Gossos o animals perillosos: 9 expedients informatius Intervenció integral de l’Administració ambiental: 77 expedients informatius Pesca: 155 expedients informatius Protecció d’animals: 636 expedients informatius D’aquests expedients informatius s’han derivat un total de 1.209 expedients sancionadors incoats –l’any 2007 en van ser 834– a part de seguir la tramitació dels expedients iniciats l’any anterior: Caça: 94 Circulació motoritzada: 408 Espais naturals: 3 Forest: 122 Intervenció integral de l’Administració ambiental: 20 Pesca: 211 Protecció d’animals: 351 Aquests expedients han comportat la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de 19 edictes. També han comportat que s’efectués un total de 160 inhabilitacions per l’obtenció de la llicència de caça o pesca. Oficina des gestió ambiental unificada (OGAU) Expedients de la Llei 3/4998, de la intervenció integral de l’Administració ambiental (IIAA) Annex I S’han donat d’alta 215 expedients d’autorització ambiental nous, dels quals 42 estan sotmesos al tràmit d’impacte ambiental i 49 són del procés d’adequació que tramita i resol la Direcció General de Qualitat Ambiental. S’han redactat 67 propostes de resolució i 148 resolucions, de les quals 22 propostes de resolució i 29 resolucions són d’adequació de granges, que excepcionalment ha tramitat i resolt I’OGAU. S’ha informat sobre 10 recursos de reposició i s’ha gestionat la documentació referent a 5 recursos contenciosos administratius. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 59 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Annex II.1 S’han donat d’alta 575 expedients nous de llicència ambiental, dels quals 10 estan sotmesos al tràmit d’impacte ambiental i 176 són del procés d’adequació, que tramita i resol I’OGAU. S’han emès 616 informes integrats, dels quals 209 són del procés d’adequació. Procés d’adequació El procés d’adequació d’activitats de l’annex II.1 es troba a la fase final. El nombre total de sol·licituds de llicència ambiental trameses pels ajuntaments a finals del 2008 ha estat de 1.422, de les quals se n’han informat unes 1.200. Després d’haver imposat 2.700 multes coercitives i d’haver realitzat 400 visites in situ del cos d’Agents Rurals, restaran per adequar 280 establiments. Plans de gestions de les dejeccions ramaderes (PGDR) En el procés d’integració dels PGDR dins la tramitació de les Ilicències/ autoritzacions ambientals en el marc de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la IIAA, durant I’any 2008 s’han gestionat un total de 268 PGDR i/o millores, i s’han tramès 423 cartes de gestió en relació amb la tramitació i la integració d’aquests plans en les autoritzacions i llicències ambientals. A més, al Ilarg d’aquest any, també s’han integrat en les autoritzacions i/o llicències ambientals 343 informes tècnics sobre els PGDR emesos pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR). Altres Controls de les activitats sotmeses a autorització i llicències ambientals: s’han emès 846 informes sobre actes de control inicial i/o periòdic. S’han realitzat 35 inspeccions en relació amb denúncies rebudes a I’OGAU. S’ha continuat fent el seguiment del funcionament de la planta de Compostatge Fumanya amb l’objectiu de prevenir les males olors a la zona. Amb el mateix objectiu, s’ha fet el seguiment del funcionament de la planta de tractament de purins de les Masies de Voltregà i del complex de Le Porc Gourmet a Santa Eugènia de Berga. S’ha proposat l’obertura de 46 expedients sancionadors en relació amb els incompliments de les llicències i les autoritzacions ambientals, bàsicament per no efectuar-ne els controls establerts. S’han realitzat 15 informes en relació amb la tramitació de les deduccions per inversions destinades a la protecció del medi ambient (Reial decret 1777/2004, de 30 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre societats). S’han realitzat 43 informes d’acord amb el Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de Ilicència urbanística per a la millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció. 60 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Continuant amb les tasques d’assistència tècnica en matèria d’intervenció integral de les activitats, s’han realitzat 80 reunions amb ajuntaments i 218 amb empreses, enginyeries i consultors ambientals. Àrea del Medi Natural Gestió de forests Programa de defensa de la propietat pública L’Àrea del Medi Natural té, entre altres funcions, la de vetllar pels interessos dels boscos d’utilitat pública (UP). Tipologia d’expedients Nombre d’expedients gestionats Ocupacions i canvis d’ús Declaracions de forests d’utilitat pública Descatalogació de forests d’utilitat pública Partionament en forests d’utilitat pública Ordenacions de forest d’utilitat pública Actuacions a cases forestals Vies pecuàries 1 3 1 2 2 1 15 Programa d’aprofitaments forestals. L’elaboració del programa d’aprofitaments per a les forests de la Generalitat de Catalunya, les d’entitats locals declarades d’utilitat pública i les consorciades o conveniades ha suposat l’emissió, en total, de 207 llicències d’aprofitaments forestals per a tota la demarcació de Barcelona. Si bé el nombre més gran correspon als aprofitaments agrícoles (107), se n’han de destacar les pastures (51), amb incidència sobre gairebé 10.742,21 hectàrees de terreny forestal de vocació patrícola. De les altres llicències, n’hi ha 15 que corresponen a la caça, i incideixen sobre unes 6.223,76 hectàrees; 8 a aprofitaments d’aigües, 7 a apícoles; 2 a aprofitaments de canyes, i 1 a turístic (les coves del Salnitre). Hi ha hagut 9 aprofitaments de fustes i llenyes, d’entre les quals s’han de destacar les fustes de qualitat sotmeses a licitació (6), cosa que ha suposat una oferta d’uns 11.464,92 m3, extrets d’una superfície aproximada de 272,33 hectàrees, de les quals se’n fa la relació posteriorment. Programa de millores Amb les inversions previstes en aquest pla de millores, s’intenta donar solucions a petits problemes de les forests d’utilitat pública. Els diners que s’utilitzen per fer aquestes inversions procedeixen del 15% de les quantitats ingressades pels ajuntaments en concepte d’aprofitaments, ocupacions o altres activitats que es realitzen en boscos declarats d’utilitat pública i que generen ingressos. Rompuda de terreny forestal Enguany, s’han tramitat un total de 303 expedients d’aprofitaments forestals, 8 de suro, 350 sotmesos al règim de notificació, 92 per obra autoritzada i 14 per obertura de vila. S’han tramitat un total de 100 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 61 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge expedients de rompuda de terrenys forestals, dels quals se n’han resolt 42. La superfície sol·licitada era d’unes 48,0796 hectàrees, aproximadament, de les quals se n’han denegat un 60,26% i se n’han autoritzat un 39,73%. Ajuts econòmics a propietaris forestals Durant l’any 2008, s’han tramitat dos programes d’ajuts diferents: • Mesura establerta del Programa de desenvolupament rural per a ajuts a la forestació de terres agràries. • Ajuts a la gestió forestal sostenible. Ajuts a la forestació de terres agràries Aquest any s’han inspeccionat 4 expedients corresponents a primes compensatòries. Un cop realitzades les inspeccions, se n’ha tramitat el pagament per un total de 6.558,02 €, corresponents a primes compensatòries. Ajuts a la gestió forestal sostenible En total, s’ha certificat un import de 1.205.109,06 € en ajuts per a la gestió forestal sostenible a la província de Barcelona. Protecció dels animals Els nuclis sol·licitats han estat 179, dels quals se n’han registrat 33 i 146 han quedat en tràmit. Hi ha 1.631 nuclis zoològics en actiu registrats a la demarcació de Barcelona. Altres actuacions destacades de la unitat són les següents: S’han atorgat 7 autoritzacions per a activitats taxidèrmiques. S’ha coordinat la recollida de fauna corresponent a 80 peticions. S’han gestionat 30 comunicacions d’atacs de gossos perillosos. S’ha tramitat 1 autorització per a batudes de gossos ensalvatgits. S’ha dut a terme l’assessorament veterinari a particulars i a ajuntaments. Activitats cinegètiques i de pesca continental En aquests Serveis Territorials s’ha realitzat el nombre de llicències de caça i pesca presencials següents: Tipologia de llicència Nombre Caça 3.783 Pesca recreativa 1.629 Tòfones 1 Total5.444 Import 80.240,70 euros 31.923,90 euros 29,45 euros 112.194,05 euros S’han atorgat 19 autoritzacions per utilitzar la fura amb finalitats cinegètiques i s’han realitzat 27 certificats de possessió de llicència de caça o pesca. 62 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Àrees privades de caça (APC): a la demarcació de Barcelona, hi ha un total de 388 àrees privades de caça. D’aquestes, n’hi ha 12 que són de reglamentació especial (intensius). S’han realitzat els tràmits següents: Tipologia Nombre Matrícules d’APC 388 Modificació o renovació de plans tècnics de gestió cinegètica 123 Modificació d’APC (ampliacions, segregacions, canvis de titularitat...)54 Autoritzacions de caça major, batudes preventives, captura de depredadors, etc.492 Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental Pel que fa a les tasques desenvolupades al llarg de l’any 2008, cal dir que durant aquest període s‘han registrat 418 nous expedients corresponents a figures de planejament i projectes en sòl no urbanitzable, cosa que ha suposat un manteniment del nombre d’expedients respecte de l’any anterior (423), després del notable increment sofert durant els darrers anys: l’any 2007 va representar un increment d’un 6% en relació amb l’any 2006, i d’un 54% respecte de l’any 2005. Concretament, es tramiten els tipus d’expedients següents: • Els tramitats d’acord amb l’article 48 i següents del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, sobre les actuacions en sòl no urbanitzable. • Els tramitats d’acord amb l’article 83.5 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, en relació amb els quals s’emeten informes sobre planejament urbanístic aprovat inicialment com a organisme afectat per raó de les competències sectorials. • Els tramitats en compliment de la disposició transitòria sisena del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, sobre l’avaluació ambiental de les figures de planejament següents: plans d’ordenació urbanística municipal i les seves revisions, les modificacions dels plans d’ordenació urbanística municipal i de normes de planejament urbanístic que alteren la classificació o la qualificació urbanística del sòl no urbanitzable si la classificació o qualificació urbanística resultant comporta un canvi en els usos d’aquest sòl, els plans especials en sòl no urbanitzable, els plans parcials urbanístics de delimitació i qualsevol instrument de planejament i les seves modificacions que estableixin el marc per autoritzar projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental. • Els corresponents a figures de planejament subjectes a la decisió prèvia a adoptar per l’òrgan ambiental sobre la seva possible subjecció a avaluació ambiental, en concret respecte dels plans parcials urbanístics, de conformitat amb la disposició transitòria dotzena del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 63 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Expedients corresponents a l’any 2008, per figures de planejament. Tipus d’expedient Nombre d’expedients Plans d’ordenació urbanística municipal 21 Modificacions POUM 1 / normes subsidiàries 150 Plans parcials de delimitació 2 Plans parcials i modificacions43 Plans de millora urbana 11 Plans especials i modificacions45 Projectes en sòl no urbanitzable 133 Projectes d’urbanització 13 Informes i resolucions emesos durant l’any 2008 Modificació Pla Pla POUM Pgo parcial especial Total Doc. referència 25 23 9 7 64 Resolució MA 7 304546 Informe article 83,5 Informe article 48 Resolucions cas a cas 221 124 32 Al marge de l’emissió dels informes corresponents al planejament urbanístic, des de l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental s’han assessorat els ajuntaments de la província de Barcelona, així com altres entitats de caràcter ambiental, en especial consultories ambientals, en relació amb l’avaluació ambiental, tant des d’un punt de vista de contingut dels informes de sostenibilitat ambiental com de procediment. Així mateix, s’ha participat en les ponències tècniques i en les comissions territorials d’urbanisme de Barcelona i de la Catalunya Central (aquesta darrera creada el mes de juliol de 2008), que es reuneixen amb periodicitat mensual i fan el seguiment de les actes d’aquestes comissions territorials i dels expedients que consten en els annexos de l’ordre del dia. S’ha col·laborat en la tramitació i la resolució d’expedients corresponents a la Direcció General de Promoció de l’Habitatge, en representació d’aquest organisme a les ponències tècniques i a les comissions territorials d’Urbanisme de Barcelona i de la Catalunya Central, i s’ha fet la tramesa de la documentació corresponent a les figures de planejament amb ús residencial per tal que aquesta Direcció General n’informés de conformitat amb la disposició addicional sisena del Reglament de la Llei d’urbanisme. 1. Plans d’ordenació urbanística municipal. 64 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Girona Àrea de gestió de recursos D’acord amb les funcions assignades a l’Àrea de Gestió de Recursos, s’han tramitat els expedients informatius següents: Tipologia d’expedient informatiu Nombre d’expedients Aigua (traslladats a l’ACA2 ) 58 Acampades 10 Caça 112 Circulació motoritzada 228 Espais naturals53 Forestal 203 Gossos perillosos 8 Pesca fluvial 133 Protecció dels animals 236 Pesca marítima (traslladats al DAAR 3 ) 8 Purins 15 Residus 160 Residus municipals 157 Males olors Sorolls4 Vehicles fora d’ús 73 La resta és de temàtica diversa 169 Total 1627 Si en els expedients informatius s’han detectat irregularitats, de les quals aquests Serveis Territorials té competència, s’han iniciat els expedients sancionadors següents: Tipologia d’expedient sancionador Nombre d’expedients Caça 86 Circulació motoritzada 212 Espais naturals 23 Forestal 110 Pesca fluvial 124 Protecció dels animals 113 La resta és de temàtica diversa 24 Total 692 La resta de denúncies que no han generat l’obertura d’un expedient sancionador o el trasllat a l’organisme competent, un cop revisades, s’han d’arxivar, després de portar a terme una inspecció tècnica, un informe i un requeriment, si és el cas. D’altra banda, des de l’Àrea de Gestió de Recursos s’han continuat duent a terme les gestions pròpies dels assumptes de personal (llicències, 2. Agència Catalana de l’Aigua. 3. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 65 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge validacions de permisos, baixes, cursos de formació...), la gestió econòmica i la contractació dels Serveis Territorials. Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) Llei 3/1998 i 4/2004 i normativa concordant Règim de prevenció i adequació Durant l’any 2008, l’OGAU de Girona ha tramitat 66 sol·licituds d’autorització ambiental (activitats incloses a l’annex I), de les quals 36 no tenen declaració d’impacte ambiental (la resta corresponen a expedients amb declaració d’impacte ambiental o expedients d’adequació, d’acord amb la Llei 4/2004). D’aquestes sol·licituds d’autorització ambiental, 5 s’han resolt de manera definitiva, 51 estan en tràmit i 10 s’han cancel·lat (sol·licitud no idònia, canvi no substancial, etc.). Durant l’any 2008, l’OGAU de Girona ha tramitat 199 sol·licituds de llicència ambiental (activitats incloses a l’annex II.1), d’acord amb la Llei 3/1998 i 4/2004. Pel que fa a les sol·licituds de llicència ambiental, de 99 se n’ha emès un informe integrat, 87 estan en tràmit i 13 s’han cancel·lat (sol·licituds no idònies, canvis substancials i canvis no substancials). Cal indicar que l’OGAU, durant l’any 2008, ha emès un total de 27 informes d’avaluació sobre expedients de sol·licitud d’autorització ambiental i 320 informes integrats i informes sobre les al·legacions presentades sobre expedients de sol·licitud de llicència ambiental, iniciats durant l’any 2008 i anys anteriors. Règim de control Pel que fa al règim de control de les activitats i els establiments, aquesta OGAU ha requerit el control inicial periòdic de 59 activitats de l’annex I, així com de 26 activitats de l’annex II.1. D’altra banda, aquesta OGAU ha emès un total de 225 informes de control inicial periòdic d’activitats incloses als annexos I i II.1, la tramitació de les sol·licituds d’exercici de les quals es va iniciar durant l’any 2008 o en anys anteriors. L’OGAU també té encomanada la gestió i el control dels estudis reglamentaris dels focus emissors a l’atmosfera de què disposen les activitats pendents d’incorporar-se al sistema de control integrat previst per la Llei 3/98. Activitats extractives L’OGAU realitza, amb la col·laboració del cos d’Agents Rurals, visites d’inspecció periòdiques de les activitats extractives. Aquest àmbit d’intervenció ambiental implica la gestió de l’OGAU d’uns 400 expedients d’activitats extractives (que inclou les activitats actives i ampliacions, en garantia, restaurades...). Durant l’any 2008 s’han portat a terme amb la participació del cos d’Agents Rurals 110 visites d’inspecció, 66 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge s’han emès uns 49 informes tècnics i s’han efectuat uns 85 requeriments davant dels titulars de les activitats mineres, derivats dels incompliments de les condicions ambientals, així com la tramitació dels expedients sancionadors que se’n deriven. Durant aquest any s’ha iniciat la intervenció de l’OGAU en les visites finals prèvies a l’inici de la garantia d’activitats extractives, amb la realització de 12 visites, amb sol·licitud prèvia dels seus titulars. D’aquestes visites s’han emès 4 informes tècnics i diferents requeriments per completar els treballs de restauració. Millores de finques rústiques amb aportacions de terres L’OGAU ha assumit la intervenció ambiental en matèria d’aportacions de terres per a la millora de finques rústiques, d’acord amb el que preveu el Decret 396/2006, de 17 d’octubre. En aquest sentit, durant l’any 2008, s’han obert 36 expedients per moviments i/o aportacions de terres, dels quals s’han incoat 18, d’acord amb el Decret 396/2006. Durant l’any 2008, s’han emès un total de 24 informes tècnics davant els ajuntaments, corresponents a expedients de l’any 2007 i 2008. Règim sancionador L’OGAU ha instruït 76 expedients informatius per denúncies i sol·licituds diverses (contaminació lluminosa, contaminació sonora, vectors relacionats amb la Llei d’intervenció integral com residus, aigües, atmosfera, etc.), 35 expedients informatius en l’àmbit dels annexos I i II.1 de la Llei 3/1998, 25 expedients informatius en l’àmbit de la Llei 12/1981 com a resultat de visites d’inspecció efectuades per l’OGAU i el CAR en activitats extractives i 2 expedients informatius de multes coercitives per restauració deficient un cop finalitzat l’expedient sancionador corresponent. D’altra banda, l’OGAU ha instruït 20 expedients sancionadors per incompliments de la Llei 3/1998 (manca d’autorització o llicència ambiental, manca dels controls preceptius, etc.) i 23 expedients sancionadors per incompliments del programa de restauració de les activitats extractives autoritzades, d’acord amb la Llei 12/1981. Hem de destacar els expedients de multes coercitives que s’han tramitat durant l’any 2008 per manca de presentació de l’avaluació ambiental de les activitats de l’annex II.1 incloses en el programa gradual d’adequació aprovat pel Decret 50/2005. La Llei 4/2004 prescriu que es poden imposar tres multes coercitives. Durant l’any 2008 s’han imposat 54 segones multes coercitives en activitats industrials i ramaderes, així com 126 terceres multes coercitives. Alhora s’han fet informes dels recursos d’alçada presentats pels titulars d’aquestes activitats. Finalment, l’OGAU ha instruït 22 expedients de tràmit judicial, és a dir, sol·licituds d’informes i expedients que s’han instruït en aquesta Oficina. Altres tasques L’OGAU té assignades altres funcions com les tasques d’informació i d’assessorament. La majoria de les peticions sol·licitades s’ha referit, Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 67 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge d’una banda, a la inclusió de l’exercici de certes activitats en els annexos del Decret 143/03, amb la indicació de la tramitació administrativa consegüent i, de l’altra, a alguns aspectes tècnics i administratius d’aplicació de la Llei 3/1998 i 4/2004 (contingut dels projectes tècnics, controls reglamentaris, document d’avaluació ambiental, etc.) i de la normativa concordant. Àrea de Medi Natural Àmbit administratiu L’any 2008 s’han tramitat 7.666 documents i s’han elaborat 939 informes integrats del sector del medi natural, un 70% més que l’any anterior. La distribució d’aquests informes, segons el peticionari, ha estat la següent: Peticionari Nombre d’expedients Agència Catalana de l’Aigua (ACA), actuacions en espais fluvials 178 Oficina Tècnica d’Avaluació Ambiental (OTAA), planejament urbanístic 110 Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU), legalització d’activitats: informes 37 Ajuntaments 63 Consells comarcals 9 Consorcis 18 Parcs naturals (urbanisme i projectes) 6 Direcció General del Medi Natural56 Altres unitats del DMAH 34 Administrats (particulars i empreses) 161 Departament de Política Territorial i Obres Públiques 11 Altres departaments de la Generalitat 49 Serveis jurídics del DMAH 153 CAR i forces de seguretat4 MIMA, servei de costes (projectes litorals) 7 Fiscalia (Audiència Provincial) 2 Entitats41 Total 939 Espais naturals protegits Xarxa Natura 2000 i PEIN: S’han coordinat i supervisat els programes anuals d’actuació dels consorcis de l’Alta Garrotxa, les Gavarres, el Pla de l’Estany i el Ripollès amb una aportació econòmica de 254.000 € en el primer any, 258.720 € en el segon, 139.020 € en el tercer i 281.400 € en l’últim, amb un total de 933.140 €. S’han informat 45 expedients de sol·licitud d’ajuts a espais d’interès natural que han suposat l’atorgament de 490.470 € a administracions, fundacions i particulars. En resum, l’any 2008, s’han finançat amb 1.423.610 € els espais naturals amb nivell bàsic de protecció de les comarques gironines. 68 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge S’ha iniciat la tramitació administrativa per a la creació del nou consorci de Castell-Cap Roig i Muntanyes de Begur. Espais de protecció especial S’han assistit totes les juntes rectores i totes les comissions permanents dels 3 parcs naturals (Cap de Creus, la zona volcànica de la Garrotxa i els aiguamolls de l’Empordà) de l’àrea protegida de les Medes i del PNIN de l’Albera. S’ha continuat col·laborant en la redacció del Pla especial de l’Albera i el dels Aiguamolls de l’Empordà i en la documentació per a la tramitació de la llei del futur Parc Natural de les Illes Medes, el Montgrí i el Baix Ter: memòria tècnica, avantprojecte de llei i pla economicofinancer. S’ha gestionat la tramitació administrativa i la relació amb el Ministeri del Projecte de restauració ambiental en l’àmbit del Club Med en el Parc Natural del Cap de Creus. Així mateix, s’ha format part de les comissions de coordinació i seguiment, amb el Ministeri de Medi Ambient, dels espais del Club Med i de Radio Liberty, i se n’ha assumit la secretaria. Espais forestals Pel que fa al Programa d’inversió directa, s’han redactat 9 projectes o propostes d’obres de restauració hidrologicoforestal, treballs silvícoles, prevenció d’incendis, infraestructura viària o restauració de zones cremades per un import de 1.180.566,37 €. S’han adjudicat 10 projectes que suposen 1.994.567,14 €, i s’han certificat 13 actuacions per un valor de 1.395.418,89 €. Destaquen les inversions corresponents a un nou projecte de prevenció d’incendis al perímetre de protecció prioritària de les Gavarres (599.995,47 €) que dóna continuïtat a l’execució de les actuacions previstes en el Pla de prevenció d’incendis del massís. Una altra inversió important correspon al projecte de treballs silvícoles a la muntanya de Sant Miquel (419.802,61 €). L’execució del Programa d’aprofitaments a les forests de la Generalitat i d’entitats locals ha suposat l’emissió de 95 llicències que corresponen a 4 aprofitaments de fusta, 44 de pastures, 35 de caça, 2 de parcel·les per a ús individualitzat, 4 de tòfones, 3 d’apícoles i 2 de pinyes. La inversió prevista del programa de millores que es constitueix amb el 15% del valor de tots els aprofitaments adjudicats durant l’any anterior en les forests d’entitats locals declarades d’utilitat pública i amb les aportacions voluntàries dels ajuntaments i d’altres entrades, com ara ajuts, ha estat de 953.471,09 €. D’aquesta quantitat, només 207.548,81 € corresponen al primer concepte, la resta són inversions induïdes pel programa mateix. Pel que fa a les mesures de foment, en la convocatòria d’ajuts a la gestió forestal sostenible hi ha hagut 92 sol·licituds, de les quals 81 s’han atorgat per un import d’1.399.636,5 € i 8 s’han certificat per un import de 200.057 €. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 69 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Biodiversitat Activitats cinegètiques S’han expedit 13.980 llicències de caça, de les quals 3.020 s’han expedit des de l’àrea i s’han fet 5 certificacions. S’han tramitat 692 precintes de caça major: 475 de cabirol, 173 de cérvol i 44 d’isard. S’han gestionat administrativament 248 àrees privades de caça i s’han tramitat 3 expedients administratius de revisió de límits que han afectat 161 àrees. Activitats piscícoles S’ha avançat en la gestió dels 100 refugis de pesca i de les 46 zones de pesca controlada de les comarques gironines. Ha continuat el Programa de gestió de la fauna piscícola en moments d’estrès hídric i la vigilància i el control de la situació dels rius en col·laboració amb l’ACA, el CAR i la Federació de Pesca. L’àrea ha expedit directament 2.175 llicències de pesca recreativa. Fauna S’ha participat en 4 censos de primavera de gall fer i 2 d’estiu, 2 censos de primavera de perdiu blanca i 2 d’estiu. S’han fet dos punts de seguiment d’amfibis de Catalunya (SAC), 1 cens de brama de cérvol, 2 censos d’isard i 5 prospeccions de llangardaix pirinenc. S’han fet 3 mostrejos de nàiades i espinós. S’ha coordinat la campanya de retirada de tortugues autòctones a la sèquia de Sils. Flora Programa de conservació i foment de la flora autòctona: Viver de Stachys marítima i translocació d’alguns exemplars a l’espai natural de Radio Liberty Programa del seguiment i control de flora invasora: S’ha elaborat un catàleg d’espècies de potencial invasor reconegut que s’usa com a referent en els informes que elabora l’àrea. Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases Durant el 2007 s’han elaborat censos d’isard, de mufló, de perdiu blanca, de perdiu xerra, de gall fer, de trencalòs, de llangardaix pirinenc, de becada, de mussol pirinenc, de llop i de mamífers depredadors. El cens d’isard va comptabilitzar un total de 3.177 individus, cosa que significa que la població ha disminuït sensiblement amb referència a l’any 2007 i s’acosta més al cens de l’any 2005. Pel que fa al cens de mufló, l’any 2008 no es va poder per causes meteorològiques. Protecció dels animals S’han inscrit 18 equipaments nous al Registre de Nuclis Zoològics de Catalunya i s’han fet actuacions conjuntes d’inspecció a 6 nuclis zoològics amb el cos d’Agents Rurals. 70 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA) D’acord amb les funcions assignades a l’OTAA pel Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’han tramitat 390 expedients, dels quals 219 corresponen a projectes i 171 a plans, d’acord amb la distribució següent: Tipus de pla o de projecte Nombre d’expedients POUM 4 i revisions 10 Modificacions puntuals 64 Plans parcials urbanístics i de delimitació 35 Plans directors urbanístics4 Plans especials urbanístics45 Plans de millora urbana5 Altres plans 13 Projectes en tramitació urbanística 135 Projectes en tramitació d’impacte ambiental 28 Altres projectes56 Total 390 Avaluació ambiental de plans Per a l’emissió de les resolucions sobre avaluació ambiental de plans urbanístics s’han convocat diverses reunions en aplicació de la Instrucció 1/2007, relativa a les funcions que corresponen a les diferents unitats i ens del DMAH en el procés d’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal. Els POUM resolts durant l’any 2008 han estat els corresponents als municipis de Vilamaniscle, Ullà, Albons, Riudarenes, Ripoll, Vilamalla, Sant Mori, la Vall d’en Bas i Riudaura. En aquestes reunions també s’han avaluat 12 propostes de memòria ambiental de plans urbanístics derivats o de modificacions puntuals objecte del procediment d’avaluació. En relació amb el procediment de decisió prèvia sobre avaluació ambiental que pertoca als plans parcials urbanístics que desenvolupen planejament derivat que no ha estat objecte d’avaluació ambiental, s’han emès 23 resolucions. També en el marc de l’avaluació ambiental de plans urbanístics s’han emès 47 documents de referència un cop fetes les consultes previstes a la normativa vigent (article 115.a) del Decret 305/2006. També s’ha participat en l’avaluació ambiental dels plans següents, la competència dels quals correspon a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat: • • • • Pla director territorial de la Garrotxa Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona Pla director urbanístic del Pla de l’Estany 4. Plà d’ordenació urbanística municipal. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 71 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Avaluació d’impacte ambiental de projectes S’ha fet l’avaluació d’impacte ambiental fins a l’elaboració de la proposta de declaració d’impacte ambiental de diferents projectes com, per exemple, el projecte de millora general. Desdoblament de la carretera C-66. Tram: Palafrugell–Forallac; el de millora local. Millora de traçat a la carretera GI-524, el Projecte camí de la transhumància al Ripollès: Tram Montgrony-Campelles, entre d’altres. Així mateix, en aplicació del procediment de decisió prèvia sobre avaluació d’impacte ambiental, s’han tramitat i elevat a la ponència ambiental quinze propostes de decisió sobre avaluació d’impacte ambiental: Quant al tràmit de determinació de l’amplitud i nivell de detall d’estudis d’impacte ambiental, s’han emès catorze documents d’abast. S’han emès, addicionalment, 130 informes sobre projectes dins el tràmit urbanístic i d’acord amb l’article 57.1.e del Decret 30572006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. Durant l’any 2008 s’han establert les corresponents relacions de treball amb les àrees o unitats que emeten informes per als procediments que tramita l’OTAA, especialment: • • • • Àrea de Medi Natural dels Serveis Territorials Agència Catalana de l’Aigua Agència de Residus de Catalunya Direcció General de Qualitat Ambiental Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Llleida Àrea de Gestió de Recursos El nombre d’actuacions de l’assessoria jurídica queda reflectit en el quadre següent: Expedients sancionadors Tipologia Pesca Protecció dels animals Llei 4/1989 Caça Forest (Llei 43/2003) Espais naturals Circulació motoritzada Activitats extractives Total Iniciats 376 112 24 144 72 23 98 15 864 Resolts 372 107 20 140 68 20 17 5 749 A més dels 864 expedients iniciats, s’ha continuat la tramitació dels expedients dels anys anteriors. Hi ha hagut un total de 49 denúncies no tramitades que s’han enviat a altres administracions o altres òrgans administratius competents. S’han realitzat 14 informes i 6 advertiments. 72 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge S’ha donat suport a les actuacions de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat pel que fa al registre en el cens d’entitats d’educació ambiental, participació a fires (Firanatura), i préstecs de material educatiu i tallers a escoles i entitats. S’ha participat en les reunions de coordinació i seguiment de les Escoles Verdes de la demarcació de Lleida. Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) Expedients tramitats per l’OGAU de Lleida durant l’any 2008: Tipus d’expedientNombre d’expedients Expedients Llei 3/1998 Expedients de sol·licitud d’autorització ambiental entrats a l’OGAU 169 Expedients de sol·licitud d’autorització ambiental tramitats i resolts des de l’OGAU 306 Expedients de sol·licitud de llicència ambiental entrats a l’OGAU462 Expedients de sol·licitud de llicència ambiental tramitats i resolts des de l’OGAU481 Expedients entrats i retornats per documentació no idònia 05 Total d’expedients entrats 631 Total d’expedients tramitats 787 Expedients singulars Consultes i assistències tècniques 99 Expedients d’ajuts 20 Informes sobre planejament urbanístic municipal, d’acord amb la Llei 9/2006 6 Informes d’acord amb l’article 47 del Decret legislatiu 1/2005, d’urbanisme 73 Expedients sobre millores de finques amb aportació de terres tramitats, d’acord amb el Decret 396/2006 10 Informes per a expedients tramitats per l’ACA 24 Sol·licituds d’informació a l’empara de la Llei 27/20064 Manteniment de la base de dades d’expedients d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera: nous expedients registrats 19 Tramitacions d’expedients amb consulta prèvia AIA 6 7 Seguiment específic d’activitats extractives 115 7 Total d’expedients: 377 Denúncies Expedients informatius 84 Expedients sancionadors 10 Total d’expedients 94 Expedients de control Controls donats d’alta536 Controls inicials (annex I) Controls periòdics (annex I) Controls inicials amb DIA Controls periòdics amb DIA (annex I) Controls inicials (annex II.1) Controls periòdics (annex II.1) Controls entrats 282 5. Comptabilitzats com a resolts. 7. Avaluacions d’impacte ambiental. 8. Inspeccions reals a l’activitat. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 73 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Controls informats418 Requeriments de control (annex I)49 Requeriments de control (annex II.1) 15 Total d’expedients de control tramitats482 Manteniment base de dades Decret 50 Sol·licituds d’ajornament 0 Sol·licituds de canvi de semestre 0 Expedients afegits 0 Expedients cancel·lats485 Multes coercitives 328 Recursos d’alçada presentats 309 Recursos resolts587 Recursos pendents de resolució 157 Expedients sancionadors Total 1400 Total d’expedients 3140 Compliment del Programa d’adequació d’establiments previst a la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005 El 31 de desembre de 2008 l’estat de compliment del Programa d’adequació de les activitats afectades per la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005 i incloses en l’annex II.1 del Decret 143/2003 és el següent: • Hi ha 2.124 establiments que han demanat la llicència ambiental. • S’han imposat 1.654 primeres multes coercitives als establiments que no s’han pronunciat. • S’han imposat 514 segones multes coercitives als establiments que no s’han pronunciat. • S’han imposat 16 terceres multes coercitives als establiments que no s’han pronunciat. • Hi ha 237 expedients que no s’han pronunciat i estan en fase de resolucions de recursos o pròrrogues per fer la sol·licitud o pendents d’imposar la tercera multa coercitiva i declarar la seva clandestinitat. • S’han cancel·lat 1.842 expedients. Aquestes cancel·lacions es deuen al cessament de l’activitat de l’establiment, a la seva ampliació i inclusió a l’annex I de la Llei 3/98 o la reducció de l’activitat i la inclusió en l’annex III de la Llei esmentada. • Hi ha 31 establiments que han presentat la sol·licitud als ajuntaments respectius i aquests no ens han fet arribar els expedients. Els 267 expedients que encara no han presentat la sol·licitud o l’han presentada a l’Ajuntament i aquest no ens l’ha fet arribar s’hauran de resoldre durant l’any 2009 en un sentit o altre. Implantació d’establiments de producció d’energies renovables El 30 de setembre de 2008, a les terres de Lleida, s’han tramitat o estan en tràmit 47 expedients de parcs eòlics amb una potència elèctrica a instal·lar de 1.071 MW. 74 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Durant l’any 2008 s’ha iniciat la construcció de dos d’aquests parcs. La resta, està previst que s’aprovin i s’iniciï la construcció durant l’any 2009 i 2010. Gestió de residus orgànics A les comarques de Lleida hi ha instal·lades, o en procés d’instal·lació, 43 plantes de tractament i valorització de residus orgànics. Davant el creixent rebuig social experimentat els darrers anys, s’ha fet necessari un seguiment específic d’aquest tipus d’instal·lacions i la incoació de 5 expedients informatius, 1 dels quals ha acabat en expedient sancionador. Seguiment i control d’activitats extractives En l’actualitat, ens consten 264 activitats extractives actives a les terres de Lleida. D’aquestes activitats se n’han inspeccionat 115 durant l’any 2008. Informes envers l’aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental a l’empara del RD 1/2008 L’OGAU ha assumit la tramitació dels expedients de l’annex 2 del RD 1/2008 envers l’aplicació del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. S’han tramitat 9 expedients de projectes inclosos en l’annex esmentat. Es preveu un augment d’aquest tipus de consulta pel 2009. Àrea de Medi Natural Informes i actuacions en espais naturals S’han incorporat els informes de l’Àrea de Medi Natural als expedients de tramitació de llicències i autoritzacions ambientals i als informes de l’Oficina Tècnica d’Avaluació Ambiental en els casos en què les activitats s’ubiquen en espais protegits o àrees d’interès faunístic, així com en consultes d’altres administracions sobre projectes amb afecció a espais naturals d’alt interès. Entre aquestes consultes cal destacar els informes referents al traçat d’algunes infraestructures de reg, de centrals fotovoltaiques, de comunicacions, de línies elèctriques, així com d’instruments de planificació com POUM. També s’ha tingut una participació activa en les comissions de seguiment de l’Algerri-Balaguer, la Segarra-Garrigues i l’aeroport d’Alguaire. S’han desenvolupat diferents projectes dins d’espais naturals de protecció especial, de Xarxa Natura 2000 i d’interès natural que tenen mancances majors o una problemàtica especial per la seva fragilitat, per la dimensió reduïda o per l’elevada pressió antròpica. En concret, aquests espais són mas de Melons, tossals de Torregrossa, Mont-roig i zones de muntanya amb presència de fauna nidificant. Dins de l’àmbit de caça i pesca destaca la unificació dels expedients de creació de les àrees privades de caça i la creació d’una base de dades per a la gestió de la caça a la província de Lleida. D’altra banda, s’ha continuat fent el projecte de revisió de límits de les àrees de caça, procés que es preveu acabar durant l’any. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 75 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Les dades de caça i pesca de l’Àrea de Medi Natural són les següents: Àrees privades de caça Creacions 2 Anul·lacions 3 Segregacions 9 Ampliacions 10 Canvis de titular 14 Renovacions, aprovacions i modificacions dels plans tècnics de gestió cinegètica 187 Refugis de fauna salvatge Creacions 2 Zones de pesca controlada Registre Propostes de nova creació Propostes de modificació 0 0 6 Reserves nacionals de caça (RNC) RNC de Boumort Realització de la segona fase del projecte de reintroducció del voltor negre a l’RNC de Boumort: • Alliberament dels 6 primers exemplars de voltor negre dins l’àmbit de Boumort. • Trasllat des de la Comunitat de Madrid a Boumort de 9 exemplars nous de voltor negre que romandran durant un any a la instal·lació d’aclimatació de fauna de la reserva abans de ser alliberats. RNC Alt Pallars–Aran La Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran té una superfície de 106.661,20 ha, de les quals 81.772 són gestionades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i la resta, 24.889 ha, pel Conselh Generau d‘Aran. Fauna i flora Les actuacions de fauna més remarcables han estat en relació amb la protecció de les espècies més singulars i sensibles de la plana agrícola: trenca, ganga i xurra, amb un pla d’alimentació suplementària i de translocació de polls (trenca), localització i protecció de nius (ganga i xurra) i regeneració d’hàbitat de l’alosa becuda amb la pastura. En l’àmbit de la plana agrícola cal destacar també la campanya de localització, seguiment i protecció de nius de l’esparver cendrós i esparver d’estany, amb la indemnització als pagesos per la pèrdua de conreus. Un altre projecte destacat és la reintroducció del voltor negre en l’àmbit del Prepirineu. 76 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Recursos forestals Relació dels expedients tramitats per la unitat de recursos forestals amb especificació de les matèries: Recursos forestals Actuació Expedients Ajuts PDR8 convocatòria 2005/2006 (línies i2, i3, i5), amb revisió documental i informe tècnic (AMPLIACIÓ) 214 Reforestació de terrenys agraris - controls (prima de manteniment / prima compensatòria) 1 Aprofitaments forestals en Fusta 27 forests d’UP i patrimonials Llenya49 (llicències) Pastures 191 Caça 34 Tòfones 9 Altres4 Redacció del Pla anual d’aprofitaments de forests578 Aprofitaments forestals en forests privades 222 Aprofitaments per a consum propi 1.046 Aprofitaments de conreu i sembra en riberes propietat de la Generalitat de Catalunya 222 Rompuda de terrenys forestals 119 Autoritzacions de construcció de nous vials en terreny foresta l 37 Ocupació temporal de terrenys 7 Classificació de camins ramaders5 Responsabilitat patrimonial 2 Circulació motoritzada 32 Total d’expedients 2.799 8. Programa de desenvolupament rural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 77 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Documents de referència 41 Pla d’ordenació urbanística municipal 20 Pla especial5 Modificacions de planejament general 15 Pla parcial de delimitació 1 Informes sobre l’informe de sostenibilitat ambiental 20 Pla d’ordenació urbanística municipal 12 Pla especial 0 Modificacions de planejament general 8 Acords de memòria 19 Pla d’ordenació urbanística municipal 6 Modificacions de planejament general 11 PE 2 Planejament derivat 60 Informes ordinaris49 Informes decisió prèvia 11 Projecte d’urbanització 2 Expedients de sòl no urbanitzable 274 Informes de consulta 12 Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTTA) Cal destacar l’activitat de seguiment en l’execució de les DIA del SegarraGarrigues tant pel que fa a l’obra com als aspectes de concentració parcel·lària ja que generen problemàtiques complexes per la seva important incidència territorial. També destaquem el seguiment del projecte de l’aeroport d’Alguaire i de les pistes d’esquí de Torre de Cabdella. En els expedients urbanístics la dinàmica d’avaluació ambiental ha continuat amb la progressió ja detectada l’any 2007, tant pel que fa al nombre d’expedients, consultes de particulars i de tècnics com d’assessorament a altres administracions. Expedients d’urbanisme Durant l’any 2008 s’ha assistit a: • 19 reunions (coordinació i temes específics) a Barcelona • 14 ponències d’urbanisme a Lleida i a la Val d’Aran • 23 reunions de Comissió de Seguiment (12 sobre el Segarra-Garrigues amb les subcomissions i 5 de les pistes de Filia) • 31 reunions de coordinació a Lleida S’han realitzat, durant el 2008, 10 inspeccions sobre el territori i s’han atès un total de 110 consultes i visites l’any. 78 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Tarragona Àrea de gestió de Recursos De les funcions assignades referents a la tramitació de les denúncies rebudes, al llarg del 2008 s’han obert 882 expedients informatius, cosa que representa aproximadament un increment del 50% respecte de l’any anterior. D’aquests expedients informatius, s’han obert un total de 365 expedients sancionadors. Expedients informatius de l’any 2008 Tipus d’expedient Quantitat Llei IIAA 25 Activitats extractives 1 Caça 71 Circulació motoritzada 114 Contaminació atmosfèrica4 Espais naturals 15 Forestal Llei 43/2003 122 Gossos perillosos 2 Llei 4/198944 Multes coercitives 6 Pesca 28 Protecció d’animals 182 Residus 83 Aigües 13 Soroll 1 Vehicles abandonats52 Urbanisme46 Altres 73 Total 882 Expedients sancionadors de l’any 2008 Tipus d’expedient Quantitat Llei IIAA 3 Caça51 Circulació motoritzada 117 Contaminació atmosfèrica 1 Forestal Llei 43/2003 63 Llei 4/1989 38 Multes coercitives5 Pesca4 Protecció d’animals 83 Total 365 Coordinació del Programa Escoles Verdes dins l’àmbit territorial de Tarragona i les Terres de l’Ebre. S’han fet reunions mensuals de coordinació de 16 IES, 27 CEIP, 1 llar d’infants i 1 escola de capacitació agrària, comissions de seguiment del Programa, préstec de recursos educatius, etc. Aquest any s’ha organitzat el dia mundial del medi ambient d’intercanvi d’experiències amb les Escoles de l’Agenda 21 de Tarragona. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 79 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Oficina de Gestió Ambiental Unificada Unitat de prevenció Expedients de sol·licitud d’autorització ambiental El nombre total d’expedients donats d’alta de sol·licitud d’autorització ambiental durant aquest període de 2008 ha estat de 75 expedients i de llicència ambiental ha estat de 120 expedients. Expedients donats d’alta al Programa de gestió de I’IIAA d’autorització ambiental, annex I, de l’any 2008, per tipus de sol·licitud i activitat. Tipus de sol·licituds Adequació (D50/2005) Legalització Legalització i ampliació M. canvi no substancial M. canvi substancial Nova instal·lació Total Industrial Total % 6 13% 1 2% 0 0% 37 80% 1 2% 1 2% 46 61% Ramader Gestor Total % Total % 0 0% 1 2% 0 0% 0 0% 0 0% 1 2% 1 3% 7 15% 0 0% 1 2% 0 0%4 9% 1 2% 14 19% Energètic Extractiu Total Total % Total % Total % 0 0% 24% 9 12% 0 0%5 11% 6 8% 0 0% 0 0% 1 1% 3 7% 0%48 64% 1 2% 24%5 7% 0 0% 1 2% 6 8% 4 5% 10 13% 75 Expedients donats d’alta al Programa de gestió de l’IIAA de llicència ambiental, annex II.1, de l’any 2008, per tipus de sol·licitud i activitat. Industrial Tipus de sol·licituds Total % Adequació 14 25% Legalització5 9% Legalització i ampliació 24% M. canvi no substancial 17 30% M. canvi substancial 6 11% Nova instal·lació 12 21% Total 56 47% Ramader Gestor Energètic Total Total % Total % Total % Total % 27 77% 14% 0 0%42 35% 0 0% 0 0% 0 0%54% 0 0% 0% 0 0% 2 2% 2 6% 8 32% 0 0% 27 23% 3 9%5 20% 0 0% 14 12% 3 9% 1144%4 100% 30 25% 35 29% 25 21% 4 3% 120 Expedients resolts/informats durant l’any 2008 D50/2005 Annex I 27 Annex II.154 D136/199 82 106 Total 109 160 Tasca inspectora Durant aquest període s’han realitzat més de 100 inspeccions sobre temes diversos, com classificacions d’activitats, queixes de sorolls i queixes de males olors, programa d’adequació, contaminació atmosfèrica, possibles incompliments de contaminació lluminosa, etc. Altres informes S’han obert un total de 120 expedients corresponents a consultes dels ajuntaments i/o administrats, denúncies de sorolls, queixes d’olors, inspeccions, consultes diverses, etc. 80 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Unitat d’informació i control Gestió i tramitació dels expedients de control ambiental Expedients de control d’autoritzacions ambientals (annex I) donats d’alta al Programa de controls a l’any 2008 per tipologia i activitat. Activitat Industrial Gestor residus Minera Ramadera Total Inicial Total % 39 70% 9 16% 6 11% 24% 56 38% Periòdic Específic Total % Total % 14 25% 18 32% 7 13%4 7% 1 2%4 7% 24%4 7% 24 16% 30 20% Altres Total % 3054% 6 11% 1 2% 0 0% 37 25% Total Total % 101 69% 26 18% 12 8% 85% 147 Expedients de control de llicències ambientals (annex II.1) donats d’alta al Programa de controls a l’any 2008 per tipologia i activitat. Activitat Industrial Gestor residus Minera Ramadera Total Inicial Periòdic Total % Total % 2053% 1059% 9 24% 2 12% 25% 1 6% 7 18%4 24% 38 55% 17 25% Específic Total % 2 18% 24% 1 2% 6 11% 11 16% Altres Total Total % Total % 2 67% 3449% 0 0% 13 19% 0 0%4 6% 1 2% 18 26% 3 4% 69 Expedients de control resolts/informats d’autoritzacions (annex I) i de llicències ambientals (annex II.1) l’any 2008 per activitat. Activitat Industrial Gestor residus Minera Ramadera Total Annex I Annex Ii.1 Total 79 83% 3559% 114 74% 12 13%5 8% 17 11% 2 2% 35%5 3% 2 2% 16 27% 18 12% 95 62% 59 38% 154 Vigilància de les immissions Actuacions generals Coordinació i seguiment de la gestió de les estacions i de les seves dades de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Realització de la segona campanya de mostreig de precursors de l’ozó (COV) a la zona del Camp de Tarragona i coordinació amb el Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira Virgili (URV), per a la posterior determinació analítica de 52 COV. Millores a la XVPCA: Adquisició de diferents equips nous de mesura d’H2S, partícules, ozó, HCl, PM10 per a 6 estacions. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 81 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Realització conjunta amb la Facultat de Química (URV) de la segona campanya de mostres de compostos orgànics volàtils (COV) per estudiar la seva influència en la formació de l’ozó troposfèric. Col·laboració en la campanya dirigida per l’Observatori de la Salut per al mostreig i determinació dels hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP). Col·laboració amb l’Àrea de Medi Natural en la campanya per vigilar els possibles efectes dels contaminants emesos al Camp en els nivells d’ozó i altres contaminants a la serralada prelitoral de Tarragona. Control de les emissions industrials Actuacions generals Gestió de la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC) i tractament i elaboració de les dades. S’alimenta una base de dades amb un volum aproximat de 4,5 milions de dades de mitjanes semihoràries, a partir de 325 equips de mesura en continu, de 57 focus i 15 torxes que pertanyen a 24 empreses de la demarcació de Tarragona i Terres de l’Ebre. Aplicació del protocol de treball a la XEAC: comprovació diària de recepció de les dades, intervenció en incidències de funcionament i seguiment fins a la seva resolució, analitzant-ne les justificacions, verificació dels informes de les empreses i elaboració d’estadístiques. Altres actuacions desenvolupades Entre d’altres actuacions, destaquem la col·laboració amb l’Observatori de la Salut i el Medi Ambient (OBSMA). Gestió de les peticions i trameses dels filtres de PM10 de la XVPCA i dades meteorològiques de l’estació del port de Tarragona, per a l’anàlisi dels al·lergògens de la pellofa de soja en aquells filtres. Informació sobre el tractament i la interpretació de les dades registrades a les dues xarxes ambientals (XVPCA i XEAC). Disseny de campanyes específiques de mostreig de COV i HAP. Àrea de Medi Natural Recursos forestals, biodiversitat i espais naturals S’ha continuat amb l’execució material dels projectes d’inversió directa (direcció d’obra i coordinació de seguretat i salut) que estaven imputats al PEF del 2007 i que es va aprovar a finals d’aquell any i a principis de l’any 2008. Pel que fa als primers, la inversió efectiva corresponent a l’anualitat de l’any 2008 ascendeix a 224.909,83 euros. Així mateix, la inversió efectiva dels projectes corresponents a l’any 2008 ha ascendit a 614.284,88 euros. S’han planificat i prioritzat els projectes d’inversió a incloure al Pla econòmic financer de l’any 2009/2012, i a imputar altres partides pressupostàries de la Direcció General del Medi Natural per un import de 3.861.064,52 euros. Convocatòria d’ajuts a la gestió forestal sostenible. S’ha fet la tramitació administrativa i elaboració d’informes tècnics i propostes d’atorgament per un import de 400.200,53 euros. 82 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge S’han elaborat un total de 143 informes de gestió i defensa del domini forestal, que van des de la gestió d’ocupacions i concessions de domini fins a informes de regulació jurídica patrimonial, gestió d’aprofitaments forestals i certificacions per a la immatriculació de finques. S’han elaborat un total de 224 informes corresponents a expedients informatius i/o sancionadors, a informes a l’empara de normativa urbanística, de plans i programes i d’avaluació d’impacte ambiental, etc. Protecció dels animals Tasques de protecció dels animals S’han enregistrat 12 nous nuclis, s’han desestimat 2 sol·licituds d’inscripció, s’han modificat 6 nuclis i 23 nuclis s’han donat de baixa. Actualment tenim un total de 154 nuclis zoològics registrats i 12 més en tràmit. Ajuts econòmics en matèria de protecció dels animals. Tramitació tècnica i de proposta d’atorgament dels expedients d’ajut destinats a les entitats de protecció i defensa dels animals. Altrament s’han tramitat els expedients d’ajut destinats a la compatibilització de les activitats apícoles amb la conservació de l’abellerol. S’han fet les inspeccions a un total de 1871 arnes de les 9 explotacions apícoles que consten a la base de dades. Oficina Territorial d’Avaluacions Ambientals (OTAA) Expedients d’avaluació ambiental tramitats el 2008 Informes Cas a cas (screening) Abast (scooping) Total 124 30 30 184 Informes emesos el 2008 Informes Resolucions cas a cas Documents de referència Resolucions memòria ambiental Total 129 25 32 18 204 Expedients d’impacte ambiental entrats el 2008 Informes Annex I (scooping) Annex II (cas a cas) Total 9 17 6 32 Informes emesos el 2008 Informes Resolucions Propostes Total Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 11 7 9 27 83 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l’Ebre Àrea de Gestió de Recursos La secció ha rebut un total de 654 denúncies, que han comportat l’obertura dels expedients informatius, d’acord amb la distribució següent: Tipus d’expedient Nombre d’expedients Caça 109 Circulació motoritzada 10 Espais naturals 3 Forest 25 Vies pecuàries 4 IIAA 24 Llei 4/89 18 Multes coercitives 3 Pesca 134 Protecció dels animals 96 Total 430 Dels expedients informatius, s’ha derivat l’obertura d’un total de 358 expedients sancionadors incoats, a més de continuar la tramitació dels expedients iniciats l’any anterior. Al quadre següent consta el nombre d’expedients iniciats i les matèries afectades. Expedients sancionadors: Tipologia Nombre d’expedients Caça 101 Circulació motoritzada 9 Espais naturals 1 Forest 14 Vies pecuàries 6 IIAA 22 Llei 42/2007 5 Multes coercitives 4 Pesca 117 Protecció dels animals 79 Total 358 La secció també ha donat suport a les actuacions de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat pel que fa al préstec de material educatiu i distribució de recursos. Durant l’any 2008, s’han tramitat 21 préstecs de material educatiu i s’han realitzat 105 lliuraments de material per impulsar la tasca de sensibilització i educació ambiental al territori. Al nostre territori hi ha 20 centres educatius acollits al Programa d’Escoles Verdes. 84 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Oficina de Gestió Ambiental Unificada Des d’aquesta secció dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge es realitzen principalment les tasques de prevenció i control de la contaminació a les activitats susceptibles d’afectar el medi ambient, la seguretat i la salut de les persones. Aquestes tasques consisteixen principalment en la tramitació d’expedients per a l’obtenció de llicències i autoritzacions ambientals d’activitats incloses en els annexos I i II.1 de la Llei 3/1998, en un doble vessant: • Projectes de nova instal·lació, tramitats d’acord amb el Decret 136/1999, de desplegament de la Llei 3/1998. • Adequació d’activitats existents, que segueixen una tramitació diferent, d’acord amb la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005 que la desplega. Decret 136/1999 Nombre d’expedients Tramitació com a autorització ambiental4 Tramitació com a llicència ambiental 18 Decret 50/2005 Tramitació com a autorització ambiental 6 Tramitació com a llicència ambiental 108 Altres expedients tramitats 148 Denúncies 27 L’adequació a la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental de les activitats existents es regula per un procés on hi ha implicades aproximadament un miler d’activitats del nostre territori, de les quals 830 han estat requerides directament per aquests Serveis Territorials (les corresponents a l’annex II.1 de la Llei 3/98). Una important tasca duta a terme durant aquest any 2008, en relació amb el procés d’adequació d’activitats esmentat, ha estat la depuració del llistat inicial d’activitats a adequar (activitats de l’annex II.1). Això ha comportat la resolució de nombrosos recursos interposats contra les multes coercitives que han estat imposades per incompliment dels terminis en la presentació de les sol·licituds d’adequació dels titulars de les activitats. En concret, durant l’any 2008 es van imposar 112 multes coercitives, en data 31.03.2008. Àrea del Medi Natural Defensa del domini públic S’ha continuat el treball dels anys 2006 i 2007 de revisió del cadastre del Ministeri d’Economia i Hisenda, així com en la detecció i rectificació en el cadastre d’adscripcions a tercers de propietats forestals de la Generalitat de Catalunya. S’han iniciat les classificacions dels camins ramaders de cinc municipis: Aldover, Roquetes, Alfara de Carles, Paüls i la Sénia. S’ha actualitzat tota la cartografia de les forests d’utilitat pública i dels camins ramaders disponible a les TE en format MiraMon, per fer-ne possible la consulta a qualsevol ciutadà o Administració. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 85 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge L’any 2008 s’han tramitat 134 expedients en temes de defensa del domini públic: Gestió forestal Cal destacar la gran importància forestal de les Terres de l’Ebre. Des de l’Àrea es gestiona un 83% (61.808 ha) de la superfície de les forests de tota la demarcació de Tarragona (74.382 ha) i un 9% del total de Catalunya. El Pla d’aprofitaments de les forests de la Generalitat de Catalunya i d’entitats locals declarades d’utilitat pública ha comportat la gestió de 60 expedients d’aprofitaments pels conceptes següents: fusta, tòfones, caça, apícola i pastures. Tipologia dels expedients Nombre d’expedients gestionats Pla d’aprofitaments forests d’UP 60 Aprofitaments forestals en finques particulars 134 Rompudes forestals 98 Neteges forestals 23 Construcció camins forestals 18 Informes sobre denúncies 37 Informes diversos 9 Ajuts forestals 27 Total406 Obres forestals En el marc del programa d’inversions directes en terrenys forestals, s’ha iniciat l’execució de tres projectes d’obra per un import de 550.000€, i també s’han efectuat treballs de manteniment de camins forestals. S’han redactat diversos projectes d’inversió en forests públiques per un import d’1.000.000 d’euros. Gestió de fauna protegida, animals de companyia i exòtica Tipologia dels expedients Nombre d’expedients gestionats Informes d’expedients sancionadors 17 Gestió nuclis zoològics 13 Altes de nuclis zoològics 7 Informes de fauna-ecosistemes 8 Assessorament ajuntaments en benestar animal 25 Gestió experimentació animal 4 Ajuts apícoles 22 Ajuts protectores4 Ajuts ajuntaments 2 Registre d’animals de companyia 10 Gossos perillosos i ensalvatgits 3 Falconeria 6 Gestió autoritzacions excepcionals de captura 324 Expedients diversos 36 Total 481 86 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Activitats cinegètiques i pesca continental En referència a les àrees privades de caça s’ha continuat amb el treball de revisió dels límits de les àrees privades de caça de les Terres de l’Ebre, de manera que ja es disposa d’aquesta cartografia digitalitzada. S’han convocat els consells de caça i pesca de les Terres de l’Ebre i s’ha assistit als de Catalunya. Conjuntament amb la Reserva Nacional de Caça s’ha elaborat el Pla tècnic conjunt de gestió cinegètica de caça major de l’RNC dels Ports i àrees de caça amb cabra salvatge. S’han gestionat 1.123 expedients relacionats amb l’activitat cinegètica i amb les àrees de caça. S’han atès més de 500 consultes en matèria de caça i pesca i s’han fet 24 reunions. OficinaTerritorial d’Avaluació Ambiental (OTTA) L’any 2008 ja s’ha consolidat l’avaluació ambiental estratègica del planejament urbanístic que, a l’espera que el Parlament aprovi la Llei d’avaluació ambiental de plans i programes, es duu a terme d’acord amb el procediment establert en el Reglament de la Llei d’urbanisme. Al llarg de l’any 2008 a l’OTAA de Terres de l’Ebre s’ha iniciat la tramitació d’un total de 197 nous expedients. Això representa un increment global d’un 28% respecte al nombre d’expedients iniciats l’any 2007, cosa que (com es pot observar en el gràfic 1) accentua la progressió ja observada l’any anterior. Tipologia dels expedients Nombre Avaluació ambiental estratègica de planejament general4 Avaluació ambiental estratègica de modificacions puntuals de planejament general 8 Avaluació ambiental estratègica de planejament derivat (plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics) 14 Sol·licituds d’informe sobre planejament derivat no sotmès a avaluació ambiental estratègica (plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics i plans de millora urbana) 20 Procediments d’avaluació d’impacte ambiental de projectes 11 Informes d’avaluació ambiental de projectes en el procediment de l’article 48 de la Llei d’urbanisme i semblants 72 Informe sobre modificacions puntuals del planejament general no sotmeses a avaluació ambiental estratègica 38 Informes d’assessorament4 Sol·licituds d’informe diverses (actuacions no sotmeses a avaluació ambiental, projectes d’urbanització i de reparcel·lació, etc.) 26 Total 197 Avaluació ambiental de plans Durant l’any 2008 l’OTAA ha emès 14 documents de referència i 12 resolucions cas a cas sobre l’aplicació de l’avaluació ambiental estratègica (art. 115 del RLU) als plans parcials a què es refereix l’apartat Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 87 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge 1 de la disposició transitòria 12a del mateix RLU. També s’han elaborat 7 informes–proposta perquè el director dels Serveis Territorials resolgués sobre sengles memòries ambientals. Finalment, s’han emès un total de 149 informes (94 sobre plans i 55 sobre projectes). Informes sobre avaluació ambiental del planejament urbanístic Tipus d’informe Àmbit Nombre Documents de referència POUM 5 Modificació puntual de planejament general4 Pla urbanístic parcial 3 Pla especial 2 Resolucions cas per cas sobre l’aplicació de l’avaluació ambiental de plans 13 Resolucions sobre memòria ambiental 7 Informes diversos 149 Total 183 Assessorament a ens locals, empreses i ciutadans Cal esmentar l’atenció verbal i directa als ajuntaments, empreses i administrats/ades en general, amb una mitjana de 20 consultes setmanals, aproximadament. Un 10% d’aquestes consultes s’han dut a terme en persona (a la mateixa Oficina), i la resta per via telefònica o per correu electrònic. Hi han experimentat un increment significatiu les qüestions plantejades per consultories ambientals, despatxos d’arquitectura dedicats al planejament urbanístic, etc. en demanda de diverses precisions sobre el procediment d’avaluació ambiental estratègica (AAE) i, sobretot, pel que fa als continguts de la documentació a presentar (avanç, informe de sostenibilitat ambiental preliminar, proposta de memòria ambiental, etc.). 88 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Direcció de Serveis Subdirecció General de Recursos Humans i Organització Servei de Personal El Servei de Personal ha tramitat 61 expedients de modificació de la relació de llocs de treball, entre els quals destaquen el dimensionament destinat al programa d’adequació de la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental, l’Oficina Tècnica de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire i l’Oficina contra el Canvi Climàtic. També s’han incorporat les modificacions de la relació de llocs de treball derivades de la publicació de l’Ordre MAH/513/2007, de 19 de desembre, de desplegament de negociats de la Secretaria d’Habitatge. S’han incorporat al Departament 190 persones, i s’han produït 138 baixes per diferents supòsits. Igualment, s’han tramitat els moviments de personal derivats de la resolució de processos selectius per a l’accés a cossos generals (cos auxiliar i cos de gestió) i a cossos de titulació superior i de diplomatura (enginyeria de forests i tècnica forestal, veterinària, enginyeria de camins, canals i ports, enginyeria industrial i tècnica industrial, enginyeria tècnica de mines, i arquitectura i arquitectura tècnica), i també els corresponents a la resolució de concursos generals per a la provisió de llocs de treball dels cossos de titulació superior, geologia i geografia. S’han gestionat 169 ofertes publicades al portal Època corresponents a llocs de treball vacants al DMAH, en resposta a les quals s’han rebut un total de 10.350 sol·licituds. Al llarg de l’any, s’han tramitat 45 expedients d’autorització de compatibilitat, 73 resolucions de reconeixement de grau personal, 110 reconeixements de serveis previs i 148 reconeixements de triennis en el marc de l’article 5.5 del III Acord de condicions de treball. També s’han tramitat les actuacions corresponents al perfeccionament de 427 triennis del personal adscrit al DMAH. S’han contractat 166 treballadors en el marc del conveni de col·laboració signat en data 20 de juny de 2008 entre el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’execució per part de la Direcció General del Medi Natural del DMAH dels projectes que es detallen a continuació: • Campanya d’estiu de prevenció d’incendis forestals: 52 treballadors • Treballs en els espais naturals de protecció especials: 86 treballadors • Treballs relacionats amb la gestió de les activitats cinegètiques i piscícoles: 20 treballadors S’han dut a terme més de 54.000 tramitacions corresponents a la gestió de permisos, llicències, vacances i control horari, i també les corresponents a la gestió de les mesures en el marc de la normativa de conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 89 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge S’ha dut a terme la gestió de l’Acord de Govern de 15 de juliol de 2008, de control de la despesa, pel que fa als aspectes relatius al personal. Convocatòries tramitades durant l’any 2008 Concursos específics de mèrits i capacitats Resolució MAH/105/2008, de 22 de gener, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular del Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/001/08), procés resolt el 28 d’abril de 2008. Resolució MAH/409/2008, de 6 de febrer, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament del Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/002/08), procés resolt en data 29 de maig de 2008. Resolució MAH/435/2008, d’11 de febrer, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament del Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/005/08), procés resolt en data 29 de maig de 2008. Resolució MAH/1083/2008, de 25 de març, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular del Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/006/08), procés resolt el 7 de juliol de 2008. Resolució MAH/1217/2008, de 3 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament del Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/008/08), procés resolt en data 1 d’agost de 2008. Resolució MAH/1324/2008, de 15 d’abril, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament del cos d’Agents Rurals (convocatòria de provisió núm. MA/009/08), procés resolt el 31 de juliol de 2008. Resolució MAH/3708/2008, de 20 de novembre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament del Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/010/08), procés resolt l’any 2009. Resolució MAH/3707/2008, de 20 de novembre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament del Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/012/08), procés resolt l’any 2009. Resolució MAH/3409/2008, de 29 d’octubre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un càrrec de comandament del Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/013/08), procés resolt l’any 2009. Resolució MAH/3384/2008, de 29 d’octubre, de convocatòria de concurs específic de mèrits i capacitats per a la provisió d’un lloc singular del 90 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/017/08), procés resolt l’any 2009. Convocatòries de lliure designació Resolució MAH/221/2008, de 29 de gener, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, de dos càrrecs de comandament al Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/003/08), procés resolt l’1 d’abril de 2008. Resolució MAH/503/2008, de 8 de febrer, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, d’un lloc singular del Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/004/08), procés resolt el 29 d’abril de 2008. Resolució MAH/2320/2008, de 16 de juliol, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, de dos càrrecs de comandament al Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/011/08), procés resolt en data 1 d’octubre de 2008. Resolució MAH/3383/2008, de 29 d’octubre, de convocatòria per a la provisió, pel sistema de lliure designació, de tres llocs singulars al Departament de Medi Ambient i Habitatge (convocatòria de provisió núm. MA/016/08), procés resolt l’any 2009. Processos selectius del cos d’Agents Rurals Resolució MAH/1904/2008, de 12 de juny, de nomenament de funcionaris de l’escala auxiliar, categoria d’agent auxiliar, del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya (núm. de registre de la convocatòria 01/06). Resolució MAH/3706/2008, de 25 de novembre, per la qual s’aprova i es fa pública la part general i la part específica del temari de les proves selectives mitjançant el sistema de lliure accés per a l’ingrés a l’escala auxiliar, categoria d’agent auxiliar, del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. Concursos generals de mèrits i capacitats del cos d’Agents Rurals Resolució MAH/2964/2008, de 29 de setembre, de convocatòria de concurs general de mèrits i capacitats per a la provisió de llocs de treball d’agent auxiliar de l’escala auxiliar i d’agent de l’escala bàsica del cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya (convocatòria de provisió núm. MA/01/08/AR) (correcció d’errada en el DOGC núm. 5242, pàg. 77589, de 23.10.2008), resolt l’any 2009. Canvi de destinació de personal laboral Resolució MAH/1838/2008, de 4 de juny, de convocatòria de concurs de canvi de destinació per a la provisió de llocs de treball de personal laboral fix i de personal laboral fix de caràcter discontinu de la categoria de recepcionista del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici del Departament de Medi Ambient i Habitatge (núm. de registre de convocatòria LMA/001/08). Procés declarat desert mitjançant Resolució MAH/2447/2008, de 22 de juliol. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 91 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge El Departament va disposar d’un pressupost inicial de 66,279 milions d’euros. Nòmines i despeses de personal El capítol I del pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge va disposar d’un pressupost inicial de 66,279 milions d’euros per fer front a les despeses de personal (Nòmines i Seguretat Social). D’aquests, 44,209 milions (66,70%) es van destinar a despeses del personal de l’Administració (alts càrrecs i personal eventual, funcionari, interí i laboral) i 22,278 milions (33,30%) es van destinar al pagament de les retribucions del personal operatiu del cos d’Agents Rurals. La gestió d’aquest pressupost s’ha dut a terme d’acord amb el que disposa la Llei 16/2007, de 21 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008 (DOGC 5038 de 31.12.2008) i les instruccions rebudes del Departament d’Economia i Finances. Per adequar els crèdits d’aquest pressupost a les necessitats reals esdevingudes durant l’exercici, s’han tramitat 4 expedients de modificació de crèdit i 35 expedients de permutes de dotacions pressupostàries. La complexitat de les actuacions i el seu nombre han motivat un augment significatiu dels moviments en la confecció de la nòmina, que han sobrepassat els 4.200. Pel que fa a les actuacions en el marc dels plans d’ocupació, s’ha disposat d’una dotació de 53 treballadors al Pla de vigilància i prevenció d’incendis forestals, de 87 treballadors adscrits al Pla de parcs naturals i fauna salvatge i de 21 treballadors adscrits al Pla d’activitats cinegètiques i piscícoles. Les retribucions s’han imputat al capítol IV del pressupost de Medi Ambient i Habitatge, el qual ha rebut una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya. El cost total del projecte ha estat de 947 milions d’euros. Formació 2008 L’activitat formativa del Departament ha estat adreçada a la millora de les capacitats tècniques, l’actualització de coneixements específics, el domini de programari informàtic i el perfeccionament d’habilitats lingüístiques i comunicatives aplicades a la feina diària. El Pla de formació s’elabora mitjançant la detecció de necessitats que donen lloc a l’organització de diferents accions formatives, finançades mitjançant el pressupost assignat al Departament de Medi Ambient i Habitatge a l’Acord per a la Formació Continuada a les Administracions Públiques (FFC) i amb la part corresponent a formació del pressupost del DMAH. Durant l’any 2008, s’han organitzat 98 activitats formatives per a 2.160 persones. D’altra banda, s’ha gestionat l’assistència de 581 persones a activitats externes o de l’Escola d’Administració Pública. 92 Durant l’any 2008, s’han organitzat 98 activitats formatives per a 2.160 persones. D’altra banda, s’ha gestionat l’assistència de 581 persones a activitats externes o de l’Escola d’Administració Pública. La Direcció del Departament de Medi Ambient i Habitatge, amb la col·laboració de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, va endegar l’any 2008 un Pla de formació específic per als seus comandaments que donés suport al projecte estratègic de millora i canvi envers una cultura de resultats. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Aquest Pla es va desenvolupar en tres nivells de comandament: subdirectors, caps de servei, caps de secció i llocs de nivell assimilat. S’ha donat formació a 196 càrrecs de comandament amb un total de 6.507 hores de formació. Distribució del personal del Departament en data 31.12.2008 Alts càrrecs i eventual Personal funcionari i interí Personal laboral Total Xifres absolutes 18 1.381 186 1.585 Xifres relatives (%) 1,14 87,13 11,73 100,00 Distribució del personal del Departament en data 31.12.2008 per grups Xifres absolutes Grup A Grup B Grup C Grup D Grup E Total Gabinet del DG de Polítiques conseller Ambientals i DG de Qualitat DG del Medi Secretaria Secr. General Sostenibilitat Ambiental Natural d’Habitatge ST Total 6446 64 8646 92 398 164 1043 2459 156 17 3 9427 2150527 37 10 14 29354 65473 11 0 0 8 3 9 31 145 63 97 857 148 275 1.585 Distribució del personal de les empreses públiques en data 31.12.2008 Xifres absolutes Agència Cat. de l’Aigua Alts càrr./ev. 1 P. funcionari 18 P. laboral 678 Total 697 Agència de Centre Residus Aigües Ter- Propietat de Catalunya Llobregat Forestal 1 1 0 3 04 193 234 39 197 235 43 Servei Administració, Meteorològic Promoció i Forestal de Catalunya Gestió, SA Catalana, SA 1 1 1 0 0 0 65 338 265 66 339 266 Distribució del personal de les empreses públiques en data 31.12.2008. Per grups Xifres absolutes Agència de Agència Cat. Residus Aigües Ter- de l’Aigua de Catalunya Llobregat Grup A 354 12949 Grup B 114 1445 Grup C 1955 104 Grup D 2446 37 Grup E 10 2 0 Total 697 196 235 Centre Servei Administració, Propietat Meteorològic Promoció i Forestal Forestal de Catalunya Gestió, SA Catalana, SA 2052 10949 144 160 25 8556 72 1 2 0 120 0 3 13 0 43 66 338 266 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 93 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Servei de Gestió Interna, Subministraments i Serveis Negociat de Compres i Serveis Generals S’ha subministrat mobiliari per un import de 249.194,50 €, material d’oficina per un import de 109.215,81 €, consumibles informàtics per un import de 202.880,00 €, impresos per un import de 127.558,08 €, paper reciclat per un import de 51.864,41 €, cartografia per un import de 251,10 € i petits electrodomèstics per un import de 39.074,55 € a diverses unitats del Departament i a parcs naturals, oficines comarcals i Serveis Territorials. Han continuat els contractes plurianuals de lloguer de copiadores per a les diferents unitats del Departament per un import de 86.307,09 €. S’han equipat amb calçat i vestuari adequats tècnics forestals, personal de parcs naturals i tècnics dels Serveis Territorials a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i les Terres de l’Ebre, els quals, ateses les característiques dels llocs de treball que ocupen, han de disposar de les eines necessàries per dur a terme la seva tasca, ja que no disposar-ne comporta prendre riscos. També s’ha equipat amb vestuari adient el col·lectiu de subalterns amb un cost conjunt de 12.788 €. Ha continuat el contracte de neteja per garantir les condicions d’higiene òptimes en totes les instal·lacions del DMAH per un import total de 742.861,99 €. S’ha contractat de nou el servei de seguretat per a les oficines de l’edifici de la seu central del Departament per a tot l’any 2008, i també el servei de seguretat per a les dependències de Vallcalent a Lleida per als últims sis mesos amb una despesa total de 188.316,40 €. Han continuat els contractes de serveis següents: • Servei de missatgeria amb una despesa de 161.699,33 € • Servei de manteniment de maquinària diversa amb una despesa de 13.494,40 € • Servei de correus amb una despesa de 368.195,20 € • Servei de reprografia amb una despesa de 29.786,75 € • Servei de reprografia del ST a Lleida amb una despesa de 3.954,04 € • Servei de reprografia del ST a Girona amb una despesa de 3.503,70 € 94 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Pel que fa als serveis de manteniment, cal destacar: Concepte Import (Euros) Manteniment de les instal·lacions de la seu central del DMAH 29.400,20 Manteniment dels contenidors sanitaris i catifa (seu central del DMAH) 11.243,70 Manteniment de l’arc detector de metalls (seu central del DMAH) 366,57 Manteniment i control dels circuits de climatització (seu central del DMAH) 11.560,56 Neteja i desinfecció de l’aigua calenta (seu central del DMAH) 6.511,08 Manteniment de la gòndola (seu central del DMAH) 1.113,80 Manteniment de la Sala d’Actes (seu central del DMAH) 19.965,05 Manteniment de l’arc detector de la paqueteria (seu central del DMAH) 3.482,92 Manteniment de la jardineria (seu central del DMAH) 10.701,96 Manteniment de les instal·lacions de Torreferrussa i ST a Barcelona, Tarradellas i París 24.044,90 Manteniment dels ascensors (seu central del DMAH) 25.595,03 Manteniment de la jardineria dels ST a Tarragona 3.048,48 Manteniment de la climatització i l’electricitat dels ST a Tarragona 2.365,00 Manteniment dels aparells d’aire condicionat dels ST a Girona 1.379,04 Manteniment de les tovalloles a la seu central i els ST a Girona 6.758,64 Manteniment de les fonts d’aigua a la seu central, ST a Tarragona i oficines del c. de París, de Barcelona 3.650,81 Manteniment de la font d’aigua a l’Oficina Comarcal del Tarragonès i laboratori de Lleida 1025,76 Manteniment dels ascensors al PN d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Boí i Espot) 2789,16 Manteniment de la jardineria dels ST a les Terres de l’Ebre 974,40 Manteniment dels ST a Lleida 10.344,00 Manteniment de la climatització i l’electricitat dels ST a les Terres de l’Ebre 3.456,31 Manteniment dels STH a Girona 2.230,56 Manteniment de l’aire condicionat dels STH a les Terres de l’Ebre 823,97 Manteniment de la climatització dels STH a Lleida5.297,62 Manteniment de la calefacció dels STH a Girona 305,20 Manteniment de les copiadores del DMAH 74.084,70 Total 262.519,42 € D’altra banda, s’han efectuat diverses reparacions, no incloses en els contractes de manteniment, a diferents oficines, i també remodelacions d’espais que han comportat la contractació d’un servei de mudances, ja que el Departament de Medi Ambient i Habitatge no disposa de personal suficient i qualificat. Aquestes actuacions han comportat un increment pressupostari considerable en aquest Servei de Gestió Interna, Subministraments i Serveis. També s’ha fet el seguiment en el temps dels consums d’electricitat, aigua, gas i carburant per a calefacció de les dependències del Departament. • • • • Electricitat amb una despesa de 519.946,78 € Aigua amb una despesa de 53.686,02 € Gas amb una despesa de 16.928,16 € Carburant per a calefacció amb una despesa de 9.272,13 € Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 95 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge La despesa aproximada de l’exercici 2008 en el Negociat de Compres i Serveis Generals ha estat de 3.253.297,86 €. La despesa aproximada de l’exercici 2008 en el Negociat de Compres i Serveis Generals ha estat de 3.253.297,86 €. Suport Idiomàtic Quant a la formació en català, s’han dut a terme un Curs de redacció de documents administratius de 40 h (21 inscrits, 16 examinats, 12 aptes), amb un cost de 3.600 EUR, i un Curs de redacció d’informes tècnics de 30 h (26 inscrits, 22 examinats, 22 aptes), amb un cost conjunt de 2.700 €, finançats amb fons AFCAP. Dins del programa de formació lingüística, s’han dut a terme 150 hores de formació en llengua anglesa repartides entre un grup de nivell preintermedi (50 h, 21 inscrits, 10 examinats, 8 aptes); un grup de nivell intermedi (50 h, 33 inscrits, 20 examinats, 18 aptes), i un grup d’habilitats orals (50 h, 28 inscrits, 14 examinats, 14 aptes) reservat a persones amb un nivell avançat. Aquesta formació va ser a càrrec dels fons AFCAP. La dinàmica de la formació en llengua anglesa és mantenir la continuïtat de grups i de progressió a través de diferents nivells, en un plantejament a mitjà termini. S’han determinat perfils lingüístics en el procés de selecció de personal de nova incorporació (10 proves, 12 aspirants), i s’ha avaluat el nivell de suficiència en convocatòries per a càrrecs de comandament (1 prova, 1 examinand). Han tingut continuïtat les tasques de revisió i correcció dels textos de les publicacions incloses en el Pla editorial del Departament i de documentació administrativa en les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa (6.005 planes); de disseny d’impresos i formularis diversos; de resolució de consultes sobre normativa lingüística, terminologia i toponímia; i d’atenció sobre les proves de llengua catalana dutes a terme pels organismes competents en el domini lingüístic català. S’han assumit traduccions entre les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa de poca extensió (1.118 planes de traducció directa, 22 planes d’inversa), i la revisió d’aquelles traduccions destinades a ser editades o objecte de difusió àmplia a fi d’assegurar-ne la qualitat. S’ha assessorat el personal del DMAH sobre les opcions de traducció automàtica i sobre el funcionament dels programaris de traducció. Finalment, a petició de la DG de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, s’ha mantingut, supervisat i coordinat la traducció a l’anglès i al castellà dels continguts del web del DMAH, i la revisió complementària dels continguts en català. El fons documental del Departament de Medi Ambient i Habitatge roman en 4 dipòsits, on es custodien unes 26.000 capses. 96 Arxiu Central Administratiu El fons documental del Departament de Medi Ambient i Habitatge roman en 4 dipòsits, on es custodien unes 26.000 capses: • Av. Diagonal (Serveis Centrals) • Dr. Roux (DG del Medi Natural) • Aragó (Habitatge) 11.000 capses 10.000 capses 3.500 capses Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge • Sant Feliu de Llobregat: una nau on hi ha 1.500 capses dels expedients de les llicències d’activitats classificades. També hem de tenir en compte els dipòsits d’arxiu dels serveis territorials, que en total representen un total aproximat d’entre 10.000 i 15.000 capses. Tractament de fons Enguany, s’ha continuat donant suport a les diferents unitats del Departament per explicar la classificació, l’ordenació i la descripció dels expedients, i també l’adequació de la seva documentació al quadre de classificació. S’ha dut a terme la transferència a l’Arxiu Nacional de Catalunya de 697 unitats d’instal·lació corresponents a 5.636 expedients de les llicències d’activitats classificades dels anys 1989 a 1990. El Departament de Medi Ambient i Habitatge no ha presentat l’any 2008 cap proposta d’avaluació documental a la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. S’ha dut a terme la transferència a l’Arxiu Nacional de Catalunya de 697 unitats d’instal·lació corresponents a 5.636 expedients de les llicències d’activitats classificades dels anys 1989 a 1990. S’han destruït 50 metres lineals de documentació avaluada (gestió i control dels vals de menjador, llistats de nòmina, proves de selecció de personal (exàmens), etc. Arxiu Central de l’avinguda Diagonal, 523-525, de Barcelona Transferències dels arxius de gestió a l’Arxiu Central: Durant l’any 2008, s’han rebut un total de 40 transferències de documentació de les unitats de gestió amb un total de 1.097 unitats d’instal·lació. Transferència de l’Arxiu Central a l’Arxiu Nacional de Catalunya: L’any 2008 no s’ha fet cap transferència a l’Arxiu Nacional. Consulta i préstec de documentació Aquest servei que ofereix l’Arxiu Central als seus usuaris segueix la tònica ascendent dels anys anteriors. Registre general La unitat d’arxiu també coordina l’administració de l’aplicació S@rcat de registre d’entrada i sortida de documents, que vol dir l’administració dels codis d’unitats, codis d’usuaris i control dels assentaments de les 61 unitats de registre que té actualment el Departament. Nombre d’assentaments Registre de l’av. Diagonal - Serveis Centrals: 26.726 assentaments d’entrada i 25.415 assentaments de sortida. Registre del carrer del Dr. Roux - DG de Medi Natural: 15.825 assentaments d’entrada i 17.151 assentaments de sortida. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 97 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Registre del carrer d’Aragó - Secretaria d’Habitatge i DG de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge: 82.226 assentaments d’entrada i 72.751 assentaments de sortida. Registre d’av. de Josep Tarradellas, 34–36 - DG de Promoció de l’Habitatge: 0685 assentaments d’entrada i 3635 assentaments de sortida. Pel que fa a telefonia fixa, la totalitat de les línies és de 1.122, Negociat de Serveis de Telefonia Pel que fa a telefonia fixa, la totalitat de les línies és de 1.122, dedicades majoritàriament a la comunicació telefònica. Han estat gestionades amb un pressupost d’1.275.000 €. El manteniment de les centrals gestionades pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) té un pressupost de 22.622 €. Els serveis que es desprenen d’altres sistemes de comunicació són el manteniment del SAI de Torreferrussa amb un import de 1.533 € i el manteniment dels aparells buscapersones amb 900 €. Pel que fa a telefonia mòbil, la totalitat de línies és de 457. Servei de prevenció de riscos laborals El Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL), durant l’any 2008, ha seguit desenvolupant les activitats preventives previstes en la normativa vigent, i ha continuat treballant en la integració de la prevenció en la gestió de l’organització i en el foment de la cultura preventiva en tots els àmbits del Departament. Modalitats preventives En compliment de l’article 10 del RD 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el reglament dels serveis de prevenció, l’organització dels recursos necessaris per a l’acompliment de les activitats preventives, en el Departament de Medi Ambient i Habitatge, es fa d’acord amb les modalitats següents: • Servei de prevenció de riscos laborals propi que assumeix les especialitats preventives de: Seguretat en el treball, higiene Industrial i ergonomia i psicosociologia aplicada. • Contractació de serveis de prevenció de riscos laborals aliens pel que fa a l’especialitat de medicina del treball; i a la realització d’estudis específics d’higiene industrial, d’ergonomia i psicosociologia aplicada, entre d’altres. • Medicina del treball, la missió de la qual és la vigilància de la salut. Aquesta especialitat el DMAH la té contractada amb diversos serveis de prevenció aliens que durant l’any 2008 han estat els següents: ICESE Prevención a Barcelona; Tecnologia en Prevención a Girona; MC Prevenció, SP Asepeyo i ICESE Prevención a Lleida; i MRM SP, SP Asepeyo i ICESE Prevención a Tarragona i Terres de l’Ebre. Estudis específics concertats amb ICESE Prevención, SL: avaluació higiènica de soroll; i amb la mútua ASEPEYO: estudi d’exposició a vibracions cos sencer. 98 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge A efectes de col·laboració amb el SPRL, també hi ha un treballador designat a cadascun dels Serveis Territorials. Actuacions preventives El nombre de documents derivats de les actuacions preventives dutes a terme pel personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals l’any 2008 en les especialitats de: seguretat en el treball, higiene industrial i ergonomia, i psicosociologia aplicada, d’acord amb les disposicions de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (LPRL) i la Llei 54/2003, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals ha estat el següent: • • • • • • Avaluacions de riscos: 47 Plans d’emergència i autoprotecció: 15 Simulacres d’evacuació: 8 Informes de millora de condicions de treball: 22 Informes psicosocials: 26 Informes d’investigació d’accidents: 36 Les actuacions de vigilància de la salut realitzades per la metgessa especialista en medicina del treball del SPRL: • 114 visites – oferiment d’exàmens de salut inicials • 21 informes d’actuacions específiques (19 interns i 2 externs) En l’especialitat de medicina del treball i d’acord amb l’article 22 de la LPRL, els serveis de prevenció aliens contractats pel DMAH han realitzat un total de 754 exàmens de salut específics (periòdics, de nova incorporació, reincorporació o canvi de lloc de treball), distribuïts de la manera següent: • • • • Les actuacions de vigilància de la salut realitzades per la metgessa especialista en medicina del treball del SPRL: 114 visites – oferiment d’exàmens de salut inicials 21 informes d’actuacions específiques (19 interns i 2 externs) Demarcació territorial de Barcelona – 385 Demarcació territorial de Girona – 84 Demarcació territorial de Lleida – 149 Demarcacions territorials de Tarragona i de Terres de l’Ebre – 136 De conformitat amb els articles 18 i 19 de la LPRL pel que fa a la informació i formació, es van dur a terme les activitats formatives en matèria de prevenció de riscos laborals proposades pel Servei de Prevenció de Riscos Laborals, que s’inclouen dins de l’apartat de formació del Departament. Altres actuacions També en el marc de l’assessorament dels comitès de seguretat i salut del Departament, i de la participació en les reunions de responsables dels serveis de prevenció de riscos laborals propis de la Generalitat de Catalunya es van dur a terme les reunions següents: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 99 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Reunions ordinàries del comitè de seguretat i salut del DMAH4 Reunions ordinàries del comitè de seguretat i salut del CAR4 Reunions extraordinàries dels comitès de seguretat i salut 7 Reunions de responsables dels serveis de prevenció propis 9 S’han investigat els 36 accidents laborals amb baixa registrats, dels quals 6 han estat in itinere. Sinistralitat laboral Pel que fa a l’estudi de la sinistralitat laboral, s’han investigat els 36 accidents laborals amb baixa registrats, dels quals 6 han estat in itinere. L’ocupació desenvolupada per les persones accidentades amb baixa (exclosos in itinere-, segons la classificació dels comunicats oficials d’accident, resta reflectida en el quadre següent: Professionals de les ciències naturals (agents rurals) 18 Enginyers tècnics i similars4 Auxiliars administratius amb tasques d’atenció al públic 3 Peons forestals 3 Veterinaris 1 Ordenances 1 Els índex anuals de sinistralitat dels accidents amb baixa del DMAH (exclosos els accidents in itinere) corresponents al 2008 són: • Índex de freqüència (IF) : 10,07 • Índex d’incidència (II): 1.773,05 L’Índex d’incidència obtingut és un 53% inferior a l’Índex d’incidència mitjà dels accidents amb baixa al sector de l’Administració Pública a Catalunya. Àrea d’Organització Les activitats principals realitzades per l’Àrea d’Organització durant l’any 2008 són les següents: Estructures orgàniques i funcionals i dimensionament dels recursos humans A l’Àrea d’Organització li corresponen les tasques d’estudi i elaboració de propostes de creació, modificació i racionalització de les estructures orgàniques i funcionals del Departament i la seva implementació i avaluació. Al llarg de l’any 2008, s’han realitzat diversos informes, anàlisis i estudis previs relatius als projectes i a les propostes de diferents unitats directives del Departament. Cal destacar el projecte de decret pel qual s’aprova el reglament general de desplegament de la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, i s’adapten els seus annexos. 100 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Pel que fa al dimensionament de recursos humans, s’han realitzat diferents estudis i propostes per a les unitats que s’indiquen a continuació: • • • • • Gabinet del conseller Serveis Territorials a Barcelona Serveis Territorials a Tarragona Oficina contra el Canvi Climàtic Consolidació en plantilla de la Direcció General de Qualitat Ambiental dels reforços dedicats a la Llei d’intervenció integral de l’Administració (LIIAA) Finalment, cal destacar la presentació a la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l’Administració dels resultats de l’estudi de contextualització dels nivells dels llocs de treball del personal funcionari del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Processos Elaboració del catàleg de processos L’Àrea d’Organització de la Direcció de Serveis és la unitat encarregada de dissenyar i coordinar l’elaboració del catàleg de processos del Departament. Aquest catàleg és un instrument cabdal a l’hora de donar respostes integrals i globals per a la millora de la gestió de l’activitat del Departament, així com dels serveis que s’ofereixen. Durant l’exercici 2008 s’han realitzat 87 entrevistes per començar a inventariar els processos del DMAH i s’ha encarregat un aplicatiu informàtic que doni suport al tractament de la informació recollida en tot aquest procés de catalogació procedimental. Instruccions operatives de la Secretaria General Durant l’any 2008 s’han aprovat les instruccions operatives d’aplicació al personal del Departament següents: • Instrucció ISG-1/2008, per la qual es regula el Protocol d’organització i establiment de les funcions del personal adscrit a la Direcció General del Medi Natural i als Serveis Territorials del DMAH que forma part de les guàrdies d’incendis de la campanya anual d’incendis forestals. • Calendari de gestió del DMAH: Document intern que té com a objectiu incrementar l’eficiència en la gestió de diferents expedients transversals del Departament de Medi Ambient i Habitatge en el sentit de preveure i planificar amb antelació suficient les actuacions que comporten la tramitació de certs tipus d’expedients com són els expedients de contractació, de modificacions pressupostàries, d’elaboració de les bases i de les convocatòries de subvencions i les subvencions directes. La metodologia utilitzada per a la seva elaboració es basa en la constitució de grups de treball coordinats per l’Àrea d’Organització per a la descripció, anàlisi i millora dels processos, potenciant la participació de les persones que hi intervenen. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 101 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Projecte de declaració ambiental unificada (DAU) L’Acord del Govern de la Generalitat, de 17 de juliol de 2007, va aprovar les mesures per a la reducció de barreres a l’activitat econòmica i empresarial i la simplificació de les seves relacions amb l’Administració. Per donar compliment a la mesura 35 d’aquest mandat governamental, a mitjan de 2007 es va iniciar el Projecte de la declaració ambiental unificada (DAU) del Departament. Els objectius assolits, en les seves diverses fases, han estat els següents: • Fase 1: diagnòstic de la situació actual quant a la documentació que les empreses i activitats han d’aportar al Departament de Medi Ambient i Habitatge, a l’ACA i a l’ARC. Eliminació d’elements repetitius que facilitin a les activitats, i estandarització de tots els elements d’informació que faciliten la interoperabilitat. • Fase 2: estudi dels processos, tecnologia i organització dels impactes provocats per la DAU a les diferents unitats directives. El resultat ha estat l’informe detallat del disseny de la DAU que ha de facilitar la gestió del canvi. • Fase 3: una vegada consensuada el suport estructural de la DAU, a finals de 2008 s’ha col·laborat en la preparació del plec tècnic per al disseny i desenvolupament de la plataforma tecnològica. Seguretat de la informació i protecció de dades personals Dins del marc de la Comissió de Seguiment de la Seguretat de la Informació del DMAH, l’Àrea d’Organització col·labora, juntament amb els altres òrgans i unitats responsables, en el desenvolupament organitzatiu derivat dels requeriments de la Llei orgànica de protecció de dades personals (LOPD). A l’Àrea d’Organització li correspon millorar els processos i circuits interns per garantir el compliment de la política de seguretat de la informació del Departament. A tal efecte, l’Àrea d’Organització ha creat a la intranet del Departament un apartat concret relatiu a la protecció de dades personals que inclou tota la normativa aplicable, un glossari amb els conceptes de protecció de dades principals, informació general sobre la LOPD i un apartat sobre les preguntes més freqüents, així com tots els procediments aplicables a les persones pel que fa als seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. L’any 2008 es va realitzar una auditoria a l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) relativa al compliment de l’article 5 de la LOPD. L’Àrea d’Organització va ser designada com a interlocutora amb l’APDCAT i l’auditoria es va realitzar en dues fases. A la primera fase es va recollir l’inventari de processos del Departament en què hi ha recollida de dades de persones. La segona fase va consistir a examinar amb profunditat tres processos seleccionats per l’APDCAT per auditar el compliment de l’article 5 esmentat relatiu al dret d’informació en la recollida de dades. Durant l’any 2008 també s’ha col·laborat per fer diverses sessions informatives sobre la LOPD per al personal del DMAH i que són accessibles per a tot el personal a la intranet del DMAH. 102 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Impuls a l’Administració electrònica L’Àrea d’Organització impulsa, dins del Departament, la implantació del model d’Administració electrònica. Amb aquest objectiu, s’han impulsat una sèrie d’actuacions en col·laboració amb el Consorci d’Administració Oberta i Electrònica de Catalunya (AOC) i amb l’Oficina per al Desenvolupament de l’Administració Electrònica (ODAE). L’any 2008 s’han realitzat les actuacions següents: • Presentació telemàtica de dues convocatòries de subvencions de la Direcció General de Qualitat Ambiental destinades a ens locals, mitjançant l’extranet de les administracions públiques catalanes, la plataforma eaCat.net. • Portal Serveis i Tràmits. S’ha col·laborat per ampliar els tràmits del Departament que es poden presentar telemàticament a través del portal de Serveis i Tràmits, concretament amb els permisos de pesca en zones controlades. • L’Àrea d’Organització impulsa la utilització del certificat digital entre el personal del Departament. Des de l’any 2006 i fins el 2008, s’han sol·licitat 74 certificats digitals per al personal del DMAH a l’Agència Catalana de Certificació Digital (CATCert). • Coordinació de la implantació i la formació corresponent de la Plataforma d’Integració i Col·laboració Administrativa (PICA) al personal del DMAH. La PICA és una plataforma tecnològica que coordina i facilita l’intercanvi d’informació entre les diferents administracions públiques catalanes (departaments de la Generalitat de Catalunya i Administració local) i entre aquestes i l’Administració general de l’Estat d’una manera ràpida, segura i legal. • Juntament amb les unitats gestores i l’Àrea TIC, la participació en la implantació i la formació corresponent d’aplicatius de gestió nous que impliquen la implementació gradual de l’Administració electrònica en la gestió interna i externa del DMAH: Aprofitaments forestals (AFOAPROF), nuclis zoològics, taxes complementàries del CAR, àrees recreatives i convenis. • Seguiment del model teòric de tramitació electrònica, instrument estratègic corporatiu que ha de donar suport a les diferents àrees de la Generalitat de Catalunya involucrades en el disseny de les seves tramitacions. Altres temes Seguiment del Projecte de decret per a l’impuls i desenvolupament dels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat. Aquest Projecte normatiu impulsa un model d’Administració electrònica a Catalunya, que té el seus pilars bàsics en els principis de cooperació interadministrativa, d’economies d’escala i simplificació administrativa. Es pretén millorar l’eficiència i l’eficàcia internes i, subsegüentment, el servei que es presta als ciutadans. A més, l’aplicació dels mitjans electrònics ha de servir per revisar els procediments i els serveis i, si s’escau, per reduir la càrrega documental de l’interessat i els terminis de resolució. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 103 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació El DMAH durant l’exercici de 2008 ha tramitat un total de 147 expedients de contractació. Servei de Contractació, Patrimoni i Expropiacions El DMAH durant l’exercici de 2008 ha tramitat un total de 147 expedients de contractació. La despesa que això ha suposat és de 23.510.454,04 € , els quals atenent a l’objecte contractual es distribueixen en 133.813,45 € d’obres 2.384.849,41 € de subministraments, i 11.221.024,28 € serveis i consultoria i assistència. S’han formalitzat també encàrrecs de gestió a Forestal Catalana, SA per un import de 9.770.766,90 €. Per unitats administratives, les propostes provenen de: Unitat Administrativa Obres Subministraments Serveis, consultoria i assistència Secretaria General 1 6 35 Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat 0 1 13 Direcció General de Qualitat Ambiental 0 2 14 Direcció General del Medi Natural 0 8 22 Direcció General d’Habitatge 0 0 15 Total 1 17 99 Tramitat un total de 1.037 contractes menors. Encàrrecs 0 0 0 30 0 30 Contractes menors: Durant l’any 2008 s’han tramitat un total de 1.037 contractes menors per un import total de 6.795.163,95 €. Detall dels contractes: Secretaria General: • • • • Consultoria i assistència: 22 contractes, per un import de 133.074,94 € Obres: 31 contractes, per un import de 343.453,38 € Serveis: 232 contractes, per un import de 1.207.997,65 € Subministraments: 85 contractes, per un import de 408.550,18 € Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat: • • • • Consultoria i assistència: 32 contractes, per un import de 323.723,42 € Serveis: 163 contractes, per un import de 884.034,90 € Subministraments: 21 contractes, per un import de 119.919.75 € Altres: 1 contracte, per un import de 1.000 € Direcció General de Qualitat Ambiental: • • • • Consultoria i assistència: 23 contractes, per un import de 216.275,66 € Obres: 5 contractes, per un import de 90.025,14 € Serveis: 64 contractes, per un import de 614.476,17 € Subministraments: 23 contractes, per un import d’119.919,75 € Direcció General del Medi Natural: • Consultoria i assistència: 13 contractes, per un import de 152.083,70 € • Obres: 20 contractes, per un import de 242.554.43 € 104 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge • Serveis: 122 contractes, per un import d’1.075.357,80 € • Subministraments: 60 contractes, per un import de 357.181,09 € • Altres: 1 contracte, per un import de 997,6 € Secretaria General d’Habitatge: • • • • Consultoria i assistència: 1 contractes, per un import de 12.000,00 € Obres: 9 contractes, per un import de 9.875,81 € Serveis: 95 contractes, per un import de 444.208,80 € Subministraments: 14 contractes, per un import de 38.453,78 € Convenis de col·laboració: El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha formalitzat els convenis següents de col·laboració durant l’any 2008: La Direcció de Serveis ha formalitzat els encàrrecs de gestió següents: • Encàrrec de gestió amb el Consell Comarcal de l’Alt Urgell per donar suport en les tasques pròpies administratives d’una oficina comarcal del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Conveni 02/08). • Encàrrec de gestió amb l’Ajuntament de Tremp per donar suport en les tasques pròpies administratives d’una oficina comarcal del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Conveni 04/08). • Encàrrec de gestió amb el Consell Comarcal de la Terra Alta per donar suport en les tasques pròpies administratives d’una oficina comarcal del Departament de Medi Ambient i Habitatge (Conveni 06/08). Dins d’aquesta Direcció, l’Àrea Tecnològica de la Informació i les Comunicacions ha formalitzat els encàrrecs següents amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya: • Encàrrec de Serveis per a la gestió TIC d’àmbit contractat (Conveni 18/08). • Encàrrec de Serveis centrals continuats corporatius i Serveis dedicats d’allotjament i explotació de sistemes d’informació (Conveni 19/08). • Encàrrec de Serveis de suport i ús de llicenciament de programari (Conveni 20/08). • Encàrrec de Serveis centrals continuats corporatius i Serveis dedicats d’allotjament i explotació de sistemes d’informació (Conveni 35/08). • Encàrrec de Serveis dedicats d’allotjament i explotació de sistemes d’informació (Conveni 67/08). • Encàrrec de Serveis centrals continuats corporatius (Conveni 69/08). Dins d’aquesta Direcció, la Subdirecció General de Coordinació Corporativa ha formalitzat els convenis següents: • Conveni de col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya per a la realització de pràctiques professionals de la 18a edició del mestratge en gestió pública (2005-2007) (Conveni 01/08). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 105 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge • Encàrrec de gestió amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació per a l’elaboració de la política de seguretat de la informació del Departament (Conveni 29/08). • Encàrrec de gestió amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya per realitzar els treballs adequats per disposar d’un sistema d’informació geogràfica que doni resposta al tractament de les múltiples variables que concorren en el territori (Conveni 62/08). La Secretaria General ha formalitzat els convenis següents: • Conveni de col·laboració amb la Unió de Pagesos de Catalunya en el març del Xè Congrés de la Unió de Pagesos (Conveni 16/08). • Conveni de col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí per al desenvolupament de la infraestructura de conducció entre el Consorci d’Aigües de Tarragona i el sistema Ter- Llobregat (Conveni 33/08). • Conveni de col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí per a la financiació d’infraestructures del cicle integral de l’aigua a Catalunya, d’acord amb la disposició addicional tercera de la Llei orgànica 6/2006, de 17 de juliol, de reforma de l’Estatut de Catalunya (Conveni 58/08). • Conveni específic de col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural per al finançament de les infraestructures de reg agrícola destinades a la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua (Conveni 59/08). La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat ha formalitzat els convenis següents: • Conveni de col·laboració amb la Universitat de Primorska per a la realització d’una estada de pràctiques dins el Departament de Medi Ambient (Conveni 30/08). • Conveni de col·laboració amb el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible, el Servei Meteorològic de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans per a l’impuls de l’avenç en el coneixement dels efectes del canvi climàtic durant els anys 2008-2009 i per a la redacció del 2n informe del canvi climàtic a Catalunya (Conveni 44/08). • Conveni Marc de Cooperació Educativa amb la Universitat de Barcelona per realitzar una estada de pràctiques dins de l’Administració ( Conveni 49/08). • Conveni de col·laboració amb l’Autoritat del Transport Metropolità per a l’explotació de l’enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 per determinar la mobilitat a l’àmbit del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental (Conveni 56/08). La Direcció General de Qualitat Ambiental ha promogut els convenis següents: • Conveni de col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona per realitzar analítiques dels hidrocarburs policíclics aromàtics, els compostos orgànics volàtils i la verificació del patró de transferència d’ozó enfront del fotòmetre primari de referència (Conveni 14/08). 106 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge • Conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona i el Servei Meteorològic de Catalunya per a l’avaluació, vigilància, modelització i posterior pronòstic diari de les concentracions de l’ozó troposfèric a Catalunya durant l’any 2008 (Conveni 26/08). • Protocol de col·laboració amb la Fundació del Gran Teatre del Liceu de Barcelona per al desenvolupament d’un programa d’actuacions per integrar el sector de la cultura dins l’àmbit de la sostenibilitat ambiental (Conveni 34/08). • Protocol de col·laboració amb la Fundació Cequip pel desenvolupament d’un projecte d’ecodisseny al sector dels béns d’equip (Conveni 52/08). • Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Granollers pel funcionament de l’estació de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica (Conveni 68/08). La Direcció General del Medi Natural ha promogut els conveni següents: • Conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona per a la millora del programari EXACT per a l’elaboració dels mapes de risc d’incendis (Conveni 7/08). • Denúncia del conveni entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, traspassat al Departament de Medi Ambient i Habitatge i Iniciatives Castillo de Peratallada, SL (Conveni 11/08). • Acord Marc de col·laboració amb el CIRE per a la reinserció per participar de manera conjunta en la planificació i desenvolupament del Programa sinergia d’inserció sociolaboral i gestió mediambiental (Conveni 12/08). • Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de la Selva de Mar pel qual s’acorda l’inici d’actuacions per a la cessió gratuïta de domini de l’edifici “Trull de Can Rubies” per part de l’Ajuntament de la Selva de Mar (Conveni 21/08). • Conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona per a l’actualització i millora de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya i el mapa de la vegetació a Catalunya (Conveni 24/08). • Conveni de col·laboració amb la Universitat de Barcelona per a l’actualització i millora del Projecte “Banc de dades de biodiversitat de Catalunya” (Conveni 25/08). • Conveni específic amb el Departament de Treball i Indústria per a la concessió de subvencions per contractar treballadors desocupats per a la realització d’obres i serveis d’interès general i social per a l’any 2008 (Conveni 27/08). • Conveni de col·laboració per a la regulació del trànsit i estacionament de vehicles en un sector de la parcel·la número 62 del polígon 1 (Conveni 28/08). • Conveni de col·laboració amb el Liceu d’Ensenyament del Perigueux per a la realització d’una estada de pràctiques dins el Departament de Medi Ambient (Conveni 31/08). • Conveni de col·laboració amb la Xarxa Custòdia del Territori per a la creació de la comissió per al desenvolupament de la custòdia del territori a Catalunya (Conveni 36/08). • Conveni de col·laboració amb el Centre de Divulgació Ambiental Soler de l’Espina per a l’allotjament d’animals irrecuperables per a Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 107 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge • • • • • la natura procedents dels centres de recuperació de la Generalitat de Catalunya amb finalitats educatives o científiques, i per millorar la sensibilització del públic en general i els escolars, en particular (Conveni 38/08). Conveni de col·laboració amb el Zoològic Delta de l’Ebre, SA per a l’allotjament d’animals irrecuperables per a la natura procedents dels centres de recuperació de la Generalitat de Catalunya amb finalitats educatives o científiques, i per millorar la sensibilització del públic en general i els escolars, en particular (Conveni 39/08). Conveni de col·laboració amb l’Escola de Natura del Mas Batllori per a l’allotjament d’animals irrecuperables per a la natura procedents dels centres de recuperació de la Generalitat de Catalunya amb finalitats educatives o científiques, i per millorar la sensibilització del públic en general i els escolars, en particular (Conveni 41/08). Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Bagà per a l’adequació, equipament i gestió d’un Centre d’Interpretació de Fauna del Parc Natural Cadí-Moixeró (Conveni 50/08). Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols per a l’adequació, equipament i gestió del Centre d’Informació i recepció de visitants a l’antiga estació del carrilet de Sant Feliu de Pallerols (Conveni 55/08). Conveni de col·laboració amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques per a la cobertura d’un lloc de patró d’embarcacions en la bases antàrtica espanyola “Juan Carlos I” durant la campanya antàrtica 2007-2008 (Conveni 61/08). La Secretaria d’Habitatge ha formalitzat els convenis següents: • Conveni-model amb ajuntaments i consells comarcals per al manteniment i la implantació de l’Oficina d’Habitatge del Municipi/ Consell Comarcal (Conveni 08/08). • Encàrrec de gestió amb Adigsa, SA per a l’adequació de la 1a i 2a planta de l’edifici de l’Avinguda Tarradellas, 34-36 (Conveni 15/08). • Conveni de col·laboració amb Adigsa, SA relatiu a les actuacions d’Adigsa com a entitat col·laboradora en les línies d’ajuts per a arrendataris amb risc d’exclusió social amb dificultats per pagar els lloguers i per propietaris d’habitatges desocupats (Conveni 23/08). • Conveni de col·laboració amb el Departament d’Economia i la Fundació “Un Sol Món” relatiu a l’assignació d’habitatges que provenen d’herències intestades de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió (Conveni 43/08). • Conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Reus per a la promoció d’una actuació urbanística adreçada a estimular l’habitatge assequible, denominada sector B.14, al terme de Reus (Conveni 46/08). • Conveni Marc amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per establir un marc general de col·laboració entre les parts i de manera especial la col·laboració entre l’Observatori COAC de l’Habitatge creat pel Col·legi i l’Observatori de l’Hàbitat i la Segregació Urbana, al qual es refereix la disposició addicional setena de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, en el marc de les funcions que reglamentàriament li siguin atribuïdes (Conveni 53/08). 108 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge • Convenis de col·laboració amb diferents entitats de crèdit per establir línies de finançament preferencials per a l’adquisició d’habitatges i per a les obres de rehabilitació protegides (Conveni 54/08). • Conveni de col·laboració amb el Consorci de l’Habitatge de Barcelona com a entitat col·laboradora en les línies d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges (Conveni 64/08). • Encàrrec de gestió amb el Consorci de l’Habitatge de Barcelona relatiu al pagament de les subvencions per a actuacions de rehabilitació d’habitatges i edificis d’habitatges integrats en àrees de rehabilitació integral, corresponents al programa de 2005 (Conveni 65/08). Patrimoni i expropiacions: L’any 2008 s’ha formalitzat el traspàs dels laboratoris d’assaig de Lleida, Tarragona i Barcelona, així com el lliurament i la recepció de les mutacions demanials de diverses parcel·les situades a les forests Saus, la Sala, Espelt i Puig Castellar del TM de la Pobla de Lillet. S’han tramitat també tres cessions de domini: a Mora d’Ebre, per construir un edifici on s’ubicaran les oficines del DMAH i del DAAR; a Montmell i Querol i Sant Martí Sarroca i al nucli de Senet, finca anomenada Serradora de Senet. S’ha acceptat també la donació de les finques conegudes com Mas de Melons i Matxerri al TM de Castelldans. S’han formalitzat sis arrendaments de locals a Reus, Granollers, Sant Boi de Llobregat, Barcelona i Falset. S’ha formalitzat la novació de dos contractes d’arrendament a Vilanova i la Geltrú i a Tortosa. S’ha gestionat també l’aplicació de la revisió, d’acord amb el percentatge d’increment de l’IPC publicat per l’INE, de les rendes de tots els arrendaments. S’ha tramitat el pagament de les derrames ordinàries i extraordinàries de totes les comunitats de propietaris. El servei ha gestionat 36 expedients per tal que es declari la no-subjecció de diversos tributs que graven la titularitat de forests catalogades o afectades a un ús o servei públic. Servei de Gestió Econòmica Modificacions pressupostàries Durant l’exercici 2008, s’han incorporat crèdits provinents de l’exercici 2007 per un import de 73.167.209,81 €. S’han tramitat diversos expedients de transferència de crèdit entre departaments de la Generalitat que han suposat un increment d’1.163.818,11 €. S’han generat i reintegrat crèdits per un import global de 210.257.668,84 €. Finalment, i una vegada comptabilitzades totes les variacions, incloses les incorporacions de l’exercici 2007, el total de crèdits per dur a terme les activitats i inversions del Departament van suposar durant l’exercici de 2008 un import de 804.901.576,86 €. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 S’han incorporat crèdits provinents de l’exercici 2007 per un import de 73.167.209,81 €. S’han tramitat diversos expedients de transferència de crèdit entre departaments de la Generalitat que han suposat un increment d’1.163.818,11 €. S’han generat i reintegrat crèdits per un import global de 210.257.668,84 €. 109 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Generacions de crèdit Unió Europea Procedents de la Unió Europea i amb destinació al pressupost del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de les seves empreses s’han generat crèdits per als conceptes següents: Destinació al DMAH Import ( €) Interreg II C Pirineus mediterranis 190.902,14 Interreg III C Ecosind 69.941,78 Interreg III C Deduce43.821,81 304.665,73 Destinació pressupost ACA Docup objectiu II 2000-06 2.617.588,47 2.617.588,47 Destinació pressupost Aigües Ter Llobregat Ampliació i millora de la planta potabilitzadora d’Abrera Total UE 62.872.053,00 62.872.053,00 65.794.307,20 % 0,29% 0,11% 0,07% 0,46% % 3,98% 3,98% % 95,56% 95,56% 100,00% També vam rebre ingressos de la Unió Europea en concepte de fons de cohesió que no vam generar crèdit en el pressupost de despesa del Departament per un import total d’11.167.921,00 €. Aquests crèdits no es van generar atès que ja estaven previstos en el pressupost inicial del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Fons de cohesió rojectes de l’Agència de Residus de Catalunya P Projectes de l’Agència Catalana de l’Aigua Total Import (€) 3.200.000,00 7.967.921,00 11.167.921,00 Pressupost de l’Estat Procedents del pressupost de l’Estat i amb destinació al Departament de Medi Ambient i Habitatge s’han generat crèdits pels conceptes següents: Descripció del concepte Import (€) MIMA Pla nacional de sanejament i depuració 92.223.865,00 MIMA Regeneració ambiental del riu Llobregat 1.000.000,00 MIMA Recuperació i valoració d’olis usats durant l’exercici de 2006 1.314.825,23 IDAE Actuacions de millora de l’envolupant tèrmic d’edificis 4.825.000,00 MITC Remodelació del barri de l’Estació al municipi de Sallent5.000.000,00 110 % 65,91% 0,71% 0,94% 3,45% 3,57% Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge MAPA Per inversions forestals en explotacions agràries 29.820,00 MIMA Fondo Patrimonio Natural: Mitigación desertifiación 3.352.933,98 MIMA Aprofitament biomasa forestal, xarxa elèctrica, plans recuperació espècies. 1.523.939,90 MIVA Subvencions habitatge 27.172.570,81 MIMA Parcs nacionals d’Aigüestortes 856.044,37 MIMA Actuacions millora i regeneració ambiental del Llobregat455.593,08 MIMA Actuacions millora i regeneració ambiental del Llobregat 2.172.974,45 Total 139.927.566,82 0,02% 2,40% 1,09% 19,42% 0,61% 0,33% 1,55% 100,00% Taxes i preus públics Procedent de les taxes i els preus públics recaptats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge s’han generat crèdits, en el pressupost del Departament, per import total de 3.334.796,66€. Procedent de les taxes i els preus públics recaptats s’han generat crèdits per import total de 3.334.796,66€. Altres procedències En el marc del Conveni entre l’empresa privada Fecsa-Endesa i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per a la repoblació piscícola de les conques afectades per les instal·lacions hidroelèctriques i per al funcionament del centre de reproducció de llúdrigues, s’han generat crèdits per un import de 253.282,62 €. La totalitat de la generació de crèdits per les diferents direccions generals i per la procedència és: Direccions generals DG Qualitat Ambiental DG Medi Natural Secretaria d’Habitatge Resta Total Procedència Unió Europea Estat Taxes i preus públics Consorci Fecsa-Endesa Servei d’ocupació Total Import (€) % 1.586.587,42 16,35% 3.377.727,16 34,80% 3.950.586,6540,71% 789.971,17 8,14% 9.704.872,4 100,00% Import (€) 65.794.307,20 139.927.566,82 3.334.796,66 253.282,62 947.715,54 210.257.668,84 % 31,29% 66,55% 1,59% 0,12% 0,45% 100,00% Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 111 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Ingressos Al Servei de gestió econòmica li correspon directament la gestió, tramitació i liquidació dels ingressos, així com el control de la gestió econòmica de les sancions imposades pel Departament. Taxes Import (€) Caça 1.628.721,35 Pesca 606.275,27 Acreditació entitats col·laboradores 174.097,10 Ocupacions49.301,56 Serveis d’autorització ambiental d’activitats (IIAA) 930.156,40 Etiqueta ecològica i distintiu de garantia de qualitat ambiental 17.806,66 Cèdula d’habitabilitat 1.333.897,18 Resta 119.563,33 Total 4.859.818,85 Preus públics Aprofitaments forestals Resta Total % 17,76% 6,61% 1,90% 0,54% 10,14% 0,19% 14,54% 1,30% 52,98% Import (€) 124.877,79 110.090,75 234.968,54 % 1,36% 1,20% 2,56% Sancions Import (€) Serveis d’autorització ambiental d’activitats (IIAA) 308.871,41 Incendis forestals 175.258,33 Multes coercitives 34.360,00 Forests 104.367,17 Protecció d’animals 95.357,17 Conducció motoritzada 85.504,16 Resta 228.608,89 Total 1.032.327,13 % 3,37% 1,91% 0,37% 1,14% 1,04% 0,93% 2,49% 11,25% Altres procedències Import (€) Reintegrament subvencions habitatge 808.965,77 Reintegrament resta de subvencions 85.923,33 Desqualificació d’habitatges 1.582.228,97 Resta568.251,19 Total 3.045.369,26 Total ingressos 9.171.483,78 % 8,82% 0,94% 17,25% 6,20% 33,20% 100,00% Habilitació Des de la mateixa unitat es gestiona l’execució dels fons de l’habilitació que inclouen tots els crèdits que s’avancen en efectiu al Departament i es justifiquen amb posterioritat a la seva disposició. 112 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Dietes amb pagament tramitat en l’exercici de 2008 Direccions generals Import (€) % Secretaria General 212.612,62 26,85% DG polítiques ambientals sostenibilitat48.310,67 6,1% DG Qualitat Ambiental 37.614,954,75% DG Medi Natural425.576,2253,75% Secretaria d’Habitatge 67.620,33 8,55% Total 791.734,79 100,00% Fons de maniobra. Despesa pagada Conceptes Import (€) Altres lloguers i canons terrenys 92.323,91 Atencions protocol·làries i representatives 69.408,53 Formació del personal propi47.833,13 Premsa, revistes, llibres i altres publicacions 25.954,78 Dietes de locomoció i trasllats 80.141,16 Resta 71.784,00 Total % 23,83% 17,91% 12,35% 6,70% 20,68% 18,53% 387.445,51 100,00% Import (€) 387.445,51 240.767,08 628.212,59 % 61,67% 38,33% 100,00% Fons de l’habilitació. Despesa pagada Conceptes Fons de maniobra Fons esporàdics Total Subvencions Dintre del Servei de gestió econòmica correspon a la Secció de Subvencions, entre d’altres, el seguiment de la tramitació de les bases i convocatòries de les subvencions del Departament de Medi Ambient i Habitatge i fer les gestions internes prèvies a l’atorgament i justificació de les subvencions que concedeixen les unitats directives del Departament. Subvencions. Excloses de concurrència pública Nombre Import Import % pagat/ Direccions generals d’expedients atorgat pagat atorgat DG de Qualitat Ambiental 10421.117,08 221.146,2050,13% DG polítiques ambientals i sostenibilitat 25 1.004.698,23576.302,6357,36% DG de Medi Natural504.081412,83 3.180.804,96 77,93% Total 85 5.507.228,14 3.978.253,79 72,23% Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 % atorgat 7,65% 18,24% 74,11% 100,00% 113 Subvencions. Convocatòries Nombre Import Import DG de Qualitat Ambiental d’expedients atorgat pagat Il·luminació exterior 124 2.107.806,34551.111,05 Implantació sistemes gestió ambiental ens locals 34 180.000,00 0,00 Implantació sistemes gestió ambiental empreses 108 383.750,83 383.750,83 Renovació distintius garantia i etiqueta ecològica 6140.062,3040.062,30 Emissions d’òxid vehicles pesants5 600000 0,00 Total 327 3.311.619,47 974.924,18 % pagat/ % atorgat atorgat 26,14% 63,65% 0,00%5,44% 100,00% 11,59% 100,00% 1,21% 0,00% 18,12% 29,43% 100,00% DG Polítiques ambientals i sostenibilitat Nombre Import Import % pagat/ d’expedients atorgat pagat atorgat Canvi climàtic 36 696.518,33 340.109,9648,83% Sostenibilitat local44 1.183.413,35 373.418,82 31,55% Total 80 1.879.931,68 713.528,78 37,95% % atorgat 37,05% 62,94% 100,00% DG de Medi Natural Nombre Import Import % pagat/ d’expedients atorgat pagat atorgat Canvi climàtic 36 696.518,33 340.109,9648,83% Punts d’aigua de la xarxa bàsica de prevenció i extinció d’incendis53 295.254,78 253.932,56 86,03% Activitats apícoles 68 200.000,00 200.000,00 100,00% Gestió forestal sostenible 3455.471.132,20 24.657,11 0,45% Manteniment ADF 208 1.102.269,52 890.033,09 80,74% Espais naturals protegits4064.220.797,87554.102,12 13,12% Abella de la mel5 80.000,00 80.000,00 100,00% Protectores d’animals 78 396.000,00 0,00 0,00% Adquisició material ADF 201 1.245.205,52 1.195.922,58 96,05% Tractament de la vegetació a les urbanitzacions 159 2.946.409,16 1.188.168,7540,32% Zona d’influència socioeconòmica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de St. Maurici 29 1.327.000 1.220.937,58 92,00% Total 1.552 17.284.069,05 5.607.753,79 32,44% Total ECP i Convocatòries públiques 2.049 27.982.848,34 11.274.460,54 40,29% % atorgat 37,05% 1,71% 1,16% 31,65% 6,38% 24,42% 0,46% 2,29% 7,20% 17,05% 7,68% 100,00% 100,00% Nota. En aquest quadre no figuren les subvencions de la Secretaria d’Habitatge atès que aquesta presenta la seva pròpia memòria. 114 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Subdirecció General de Coordinació Corporativa Des de la subdirecció general de Coordinació Corporativa s’ha fet el seguiment dels Contractes Programa amb les empreses adscrites al Departament: Agència Catalana de l’Aigua i Agència de Residus de Catalunya. També s’ha fet el seguiment dels Contractes Programa amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, en el qual participen diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya. Des de la subdirecció també s’ha fet el seguiment del Pla Econòmicofinancer de l’empresa Forestal Catalana, SA (FCSA), aprovat el 18 d’abril de 2006, que correspon a les obres d’infrastructura forestal que es detallen en el propi pla per al període 2006-2009 i s’ha tramitat la nova planificació 2008-2011, aprovada per Acord de Govern de 13 de maig de 2008. Al llarg de l’exercici, s’han coordinat les peticions d’informes jurídics i despeses pluriennals de les entitats adscrites. S’ha tramitat la modificació d’Estatuts de Forestal Catalana SA i ADIGSA per a constituirse com a mitjà propi de la Generalitat de Catalunya, i la modificació d’Estatuts del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per incloure com a nou membre del Patronat el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Seguiment dels Contractes Programa amb les empreses adscrites al Departament: Agència Catalana de l’Aigua i Agència de Residus de Catalunya. Del Pla Econòmicofinancer de l’empresa Forestal Catalana, SA (FCSA). Gabinet tècnic Àrea d’estudis i programació Seguiment del Pla departamental 2007-2010 El Pla departamental és una eina de planificació, que permet definir clarament què es vol fer en la legislatura, fer el seguiment del nostre projecte i finalment avaluar la gestió. Objectius del Pla departamental: • Impulsar la cultura de la planificació i la gestió per objectius a tots els nivells de l’organització. • Permetre una major integració de la informació de l’activitat de totes les unitats que depenen del DMAH en una base de dades comuna, i es configura com un sistema d’informació a la direcció. • Augmentar la transparència i objectivitat en el seguiment i avaluació en la gestió. • Fomentar la participació, el coneixement i la implicació dels treballadors en els objectius del Departament. • Facilitar la comunicació del nostre projecte a la societat. El Pla departamental del DMAH té 315 actuacions i subactuacions, agrupades en 7 objectius estratègics i 23 objectius operatius. També té 227 indicadors. S’han preparat informes i documents sobre diferents actuacions del Departament sol·licitats per l’equip de direcció del Departament i d’altres departaments de la Generalitat. S’han dut a terme actuacions de Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 El Pla departamental del DMAH té 315 actuacions i subactuacions, agrupades en 7 objectius estratègics i 23 objectius operatius. 115 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge coordinació de la participació del Departament en plans governamentals o interdepartamentals. A l’abril de 2008 es va establir un sistema objectiu de càlcul del grau d’execució de les actuacions i objectius del Pla departamental. A l’abril de 2008 es va establir un sistema objectiu de càlcul del grau d’execució de les actuacions i objectius del Pla departamental a partir d’uns paràmetres que va establir el Departament de Presidència. Un cop introduïdes aquestes dades a l’aplicació corporativa, es pot calcular el percentatge d’execució d’una actuació o objectiu del Pla departamental d’una manera objectiva, mitjançant una fórmula matemàtica. A l’octubre de 2008 es va donar accés a totes les unitats orgàniques a l’aplicatiu del Pla de Govern, amb dos objectius: • Millorar l’actualització de les dades. Es va descentralitzar la introducció de les dades referents a la finalització de fases. És a dir, a partir de l’octubre de 2008 les unitats responsables de les actuacions són les que informen a l’aplicatiu sobre l’evolució de les seves actuacions. El Gabinet Tècnic dóna suport a les unitats en aquesta tasca, comunicant la informació que està pendent d’actualitzar, les fases que haurien de finalitzar properament segons els calendaris previstos, les actuacions que estan endarrerides, etc. • Incrementar la implicació de les unitats orgàniques en el seguiment del Pla. Pel fet de tenir accés a l’aplicatiu, les unitats orgàniques poden generar els informes de seguiment i conèixer en tot moment el grau de compliment de les actuacions de les quals són responsables. L’ús dels informes del Pla de Govern s’ha consolidat al més alt nivell. Els informes han servit, entre d’altres coses, per a la preparació del debat de política general, pel balanç de 2 anys de Govern, per a les reunions periòdiques entre el MH President i els H Consellers, i per a l’elaboració i el balanç del pressupost. Pel que fa als indicadors del Pla, el juliol de 2008 es va fer una revisió i depuració de tots els indicadors, i el febrer de 2009 es va descentralitzar la introducció de les dades relatives als indicadors. D’aquesta manera, totes les unitats orgàniques poden gestionar la informació i el seguiment de les dades dels seus indicadors. En el context dels pressupostos de la Generalitat, i a petició del Departament d’Economia i Finances, s’ha preparat i coordinat la documentació del Departament relacionada amb l’avaluació, el grau d’assoliment dels objectius i indicadors definits a les memòries de programa i dels recursos pressupostaris efectivament emprats en l’anualitat 2007. D’altra banda, i per tal d’emfatitzar la valoració i priorització en la presa de decisions pressupostàries, el Departament ha elaborat, a petició del Departament d’Economia i Finances, els escenaris pressupostaris 20092011, a més de tenir en consideració que la primera anualitat servirà de base per a l’elaboració dels pressupostos per al 2009. 116 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge S’ha preparat i coordinat la documentació que acompanya el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2009. Es continua el seguiment dels documents programàtics del Departament: contracte programa entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la Generalitat de Catalunya, contracte programa entre l’Agència de Residus de Catalunya i la Generalitat de Catalunya, i el Pla econòmic financer de Forestal Catalana, SA. S’ha preparat la documentació per a les comissions de seguiment que s’efectuen periòdicament i que avaluen l’estat de compliment dels objectius a assolir. En el marc de l’Acord estratègic per a la internalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, 2008-2011, el Departament intervé en 7 mesures relacionades amb medi ambient i habitatge. En aquest sentit s’ha realitzat el seguiment trimestral, així com la coordinació de la informació qualitativa (situació de la mesura, resum executiu, compliment de terminis, desplegament normatiu), informació pressupostària i indicadors associats a aquestes mesures. D’altra banda, les empreses públiques adscrites al Departament informen, trimestralment, sobre els estats financers a la Intervenció General de la Generalitat. Tramitació de contractes, convenis i elaboració de memòries econòmiques Des del Gabinet Tècnic, s’han gestionat 22 contractes menors per import de 177.445,31 € i 2 encàrrecs per import de 71.547,72 €. També s’han tramitat 3 convenis de col·laboració. Els contractes menors, han consistit en 8 encàrrecs a empreses editores per a la maquetació i impressió de diversos documents elaborats o encarregats pel Gabinet Tècnic, 2 estudis tècnics de diferents àmbits del medi ambient, 3 estudis tècnics sobre estructura i organització del Departament, 6 assessoraments en matèries mediambientals i 3 productes audiovisuals i de difusió corporativa. Tramitació de contractes, convenis i elaboració de memòries econòmiques. S’han gestionat 22 contractes menors per import de 177.445,31 € i 2 encàrrecs per import de 71.547,72 €. També s’han tramitat 3 convenis de col·laboració. Els 3 Convenis de col·laboració signats han estat: 1 amb l’Agència de Patrocini i Mecenatge de la Generalitat de Catalunya, 1 amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació per al seguiment de la política de seguretat de la informació del Departament, i 1 amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per a la cessió de bases cartogràfiques de referència i l’intercanvi d’informació. S’han analitzat diferents projectes de disposicions normatives de caràcter general a fi de redactar-ne la corresponent memòria econòmica o d’impacte en el pressupost del Departament. Entre d’altres, s’han analitzat els textos següents: • Decret sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 117 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge • Decret de derogació del Decret 124/1987, de 29 de gener, sobre aïllament tèrmic en els edificis de nova construcció i de la normativa que el desenvolupa • Llei de modificació de la Llei 7/1999, de 30 de juliol, del Centre de la Propietat Forestal El Gabinet Tècnic ha dirigit i coordinat la publicació Memòria del Departament 2007; Dades del Medi Ambient a Catalunya; Medi Ambient a Catalunya. Informe 2008 Publicacions Durant l’any 2008, el Gabinet Tècnic ha dirigit i coordinat la publicació dels treballs següents: • Memòria del Departament 2007: amb la informació facilitada per les unitats i entitats del Departament, s’ha redactat la Memòria de l’any 2006 i se n’ha dirigit la publicació. • Dades del Medi Ambient a Catalunya 2008: en col·laboració amb totes les unitats i entitats del Departament, s’han redactat els continguts formals d’aquest opuscle estadístic on es recullen les dades més rellevants dels diferents vectors (aigua, aire, residus, medi natural) i se n’ha dirigit la publicació. • Medi Ambient a Catalunya. Informe 2008: en col·laboració amb totes les unitats i entitats del Departament, s’han redactat els continguts d’aquest informe anual on es recullen les dades més rellevants dels diferents vectors (aigua, aire, residus, medi natural) i que es publicarà el 2009. Àrea d’estadístiques i avaluació ambiental Manteniment de les estadístiques bàsiques d’interès per al DMAH S’ha continuat treballant en el manteniment i la cohesió de l’activitat estadística del Departament a partir de l’actualització de les dades generades per les diverses unitats del Departament que, d’ençà de l’any 1994 i de manera sistemàtica, aplega aquest Servei. La informació es presenta distribuïda en sis grups, corresponents als diferents àmbits d’actuació del Departament: • Direcció i serveis generals de protecció del medi ambient: informació de caràcter pressupostari i de finançament de la despesa ambiental. • Informació i educació ambiental: dades sobre consultes ambientals, municipis adherits a la Carta d’Aalborg, etc. • Prevenció i actuacions de protecció ambiental: informació sobre la qualitat de l’aire, les emissions atmosfèriques, sistemes voluntaris de prevenció i protecció del medi a les empreses, etc. • Protecció i gestió de la biodiversitat: dades sobre la planificació dels espais naturals i espais forestals, la fauna, etc. • Gestió i generació de residus: bàsicament estadístiques sobre empreses de tractament de residus i generació i gestió de residus industrials i municipals. • Cicle integral de l’aigua: dades sobre sanejament i tractament d’aigües residuals i qualitat de les aigües. Les estadístiques són publicades parcialment en diferents informes i memòries, i es presenten actualment en el web del DMAH. 118 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Es publiquen també a la sèrie estadística editada pel Gabinet Tècnic “Dades del Medi Ambient a Catalunya” en tres idiomes: català, castellà i anglès. Enguany se n’han fet dues edicions. L’any 2008 es va publicar, per primera vegada, el document Medi Ambient a Catalunya. Informe 2007, una publicació de caire divulgatiu i descriptiu elaborada a partir de les dades estadístiques del DMAH i emmarcada en la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública o d’accés a la justícia en matèria de medi ambient. Aquesta publicació es va distribuir com a part de la documentació del Congrés que es va celebrar a Barcelona, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), l’any 2008. Així mateix, s’ha complert la demanda d’informació estadística ambiental tant de peticions internes com de peticions externes. En aquest últim cas, per redactar la part ambiental en memòries d’organismes de la Generalitat. S’ha treballat en la programació del Pla departamental 2007–2010 i en el seguiment dels indicadors inclosos en data 31 de desembre de 2008. Els indicadors del Pla departamental també engloben els indicadors de seguiment de les memòries pressupostàries del DMAH i els indicadors del Pla de Govern relatius al DMAH. Pla estadístic de Catalunya El Pla estadístic de Catalunya (PEC) estableix que, cada any, el Govern ha d’aprovar el Programa anual d’actuació estadística (PAAE) elaborat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), amb la consulta prèvia amb les institucions i els òrgans del Sistema Estadístic de Catalunya. En aquest àmbit, el Gabinet Tècnic coordina i proposa les operacions del DMAH que s’inclouen en el Pla. Durant l’any 2008, s’ha efectuat el seguiment i balanç del PAAE 2007 i s’han desenvolupat les actuacions previstes corresponents a l’any 2009: • Activitats estadístiques consolidades: hidrografia, residus municipals, residus industrials declarats, gestors de residus industrials i de la construcció, qualitat de l’aire, índex de contaminació atmosfèrica, qualitat sanitària de les aigües de bany a la temporada d’estiu, qualitat ambiental de les aigües litorals, estadística sobre entitats subministradores d’aigua per al consum humà, qualitat de l’aigua dels rius, declaracions d’impacte ambiental, espècies amenaçades, activitats extractives, superfícies i produccions forestals, rompudes forestals, espais naturals protegits, dades meteorològiques, despesa pública de la Generalitat de Catalunya en medi ambient i dades del medi ambient a Catalunya. • Activitats estadístiques experimentals: tractament d’aigües residuals urbanes, qualitat biològica de l’aigua dels rius, llicències de caça i pesca i captures de caça major. • Activitats estadístiques noves: Comptabilitat satèl·lit de l’aigua. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 119 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Participació a la xarxa EIONET L’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i la Xarxa Europea d’Informació i Observació del Medi Ambient (EIONET) es van crear com un únic organisme l’any 1994. La missió de l’AEMA és difondre la informació sobre l’estat del medi ambient a Europa i el seu instrument és l’EIONET, una xarxa d’organismes que col·laboren en el subministrament de la informació per adoptar les mesures necessàries de protecció del medi ambient. A Espanya, com en altres estats de la UE, la xarxa està formada pel punt focal estatal (Ministeri de Medi Ambient, medi rural i marí), pels centres estatals de referència (òrgans temàtics) i pels punts focals autonòmics (a Catalunya, la Secretaria General del DMAH a través del Gabinet Tècnic), i la seva missió és fer d’interlocutor amb l’AEMA i subministrar les dades requerides per als informes sobre indicadors i els estats del medi ambient a Europa. L’any 2008 el punt focal autonòmic de Catalunya ha participat en la validació de la informació que aplega i envia el Ministeri de Medi Ambient, medi rural i marí a l’AEMA, i ha col·laborat en la consulta sobre la proposta de l’AEMA de Conjunt Bàsic d’Indicadors (Core Set of Indicadors) per a l’avaluació futura de l’estat del medi ambient a Europa. També ha col·laborat a definir i elaborar el perfil ambiental d’Espanya 2008, informe basat en indicadors, desenvolupat per la Direcció General de Qualitat Ambiental del MARM. Àrea de Seguiment i control del PDR i d’altres fons europeus Seguiment i control del Programa de desenvolupament rural (PDR) La política de desenvolupament rural se situa dins del marc de la política agrària comuna (PAC), i s’aplica mitjançant els programes de desenvolupament rural (PDR). El PDR de Catalunya és el document de programació de les actuacions amb finançament de la Unió Europea a càrrec dels fons agrícoles, d’acord amb els objectius i les mesures establerts en els reglaments de la Unió Europea. Les actuacions són finançades per la Generalitat de Catalunya, l’Administració de l’Estat (Ministeri de Medi Ambient i Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, segons competències) i la Unió Europea (fons FEOGA pel període de programació 2000-2006, i fons FEADER pel període 2007-2013). L’any 1996 el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (ara Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, DAR) es va constituir en Organisme Pagador (OP), és a dir, entitat autoritzada per a la gestió dels pagaments en matèria de política agrària comuna. Posteriorment, mitjançant el Decret 393/2006 es constitueix i es regula l’organització i el funcionament de l’organisme pagador (OP) dels ajuts finançats pels nous fons agrícoles FEAGA i FEADER. Mitjançant un 120 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge protocol entre l’OP i el DMAH es deleguen al DMAH diverses funcions de la gestió d’algunes mesures. De l’aplicació d’aquests protocols i de la normativa comunitària, estatal i autonòmica vigent, es deriven les funcions i actuacions que es descriuen a continuació. Actuacions relatives al període de programació 2000-2006 Durant el període de programació financera 2000-2006, la política de desenvolupament rural es va distribuir a Catalunya en tres programes. El DMAH va participar en aquests programes dins dels àmbits relatius al manteniment i millora del medi ambient (mesura T), la gestió forestal sostenible dels boscos (mesura I), i l’aforestació de terres agràries (mesura H). L’any 2006 va ser el darrer any d’execució del PDR 2000-2006, i durant l’any 2008 s’han realitzat actuacions corresponents al manteniment dels compromisos assumits dins del programa. Aquestes actuacions van ser les següents: • Coordinació de l’elaboració de l’informe anual de seguiment de les diferents mesures i dels indicadors anuals de seguiment, i l’elaboració del Pla de control de manteniment de compromisos 2008 (visites d’inspecció, actes i informes). • Col·laboració amb la Subdirecció General d’Auditoria i Inspecció del DAR, per donar resposta a les recomanacions dels informes de les auditories internes. S’ha participat i assistit a la Comissió Tècnica de seguiment del Protocol de coordinació dels fons FEDER/FEOGA. Actuacions relatives al període de programació 2007-2013 En aquest nou període de programació el desenvolupament rural és cofinançat amb el Fons Europeu Agrícola per al desenvolupament rural (FEADER) regulat pel Reglament R(CE) 1698/2005 i els reglaments d’aplicació, i preveu els eixos següents: • Eix 1: Augment de la competitivitat del sector agrícola i forestal. • Eix 2: Millora del medi ambient i l’entorn natural. Aquí estan les mesures gestionades pel DMAH. • Eix 3: Millora de la qualitat de vida en zones rurals i diversificació d’economia rural. • Eix Leader: Estratègies de desenvolupament local. La Comissió Europea va aprovar formalment el Programa de desenvolupament rural de Catalunya per al període de programació 20072013 el 15 de febrer de 2008. La dotació pressupostària total del Programa de desenvolupament rural PDR 2007-2013 de Catalunya és de 1.016 milions d’euros, dels quals corresponen al DMAH 76 M€, aproximadament 11 milions d’euros l’any. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 121 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge El DMAH participa dins de l’eix 2 del programa en les mesures (221, 226 i 227) relatives a la gestió forestal sostenible i a la millora i manteniment de la Xarxa Natura 2000, amb un cofinançament europeu (FEADER) del 31%. L’Administració general de l’Estat (AGE) aportarà més de 21 milions d’euros. La gestió d’aquestes mesures està dividida entre el Centre de la Propietat Forestal (CPF) i diversos serveis de la Direcció General del Medi Natural (DGMN). Les actuacions desenvolupades durant l’exercici 2008 han estat les següents: • Tramitació d’expedients FEADER 2008 Durant l’any 2008 s’han tramitat expedients amb un total de pressupost FEADER de 2.234.319,11 euros, que correspon a una despesa pública total de 7.207.481,00 euros, distribuïts de la manera següent: Mesures 221 226 227 Total FEADER 78.065,88 1.153.002,37 1.003.250,98 2.234.319,23 Despesa pública total 251.825,26 3.719.362,77 3.236.292,97 7.207.481,00 • Coordinació de la recuperació de les transferències anuals procedents del Ministeri de Medi Ambient, relatives al cofinançament de les actuacions del PDR, d’acord amb la Llei general de pressupostos de 2008 i dins del Programa de protecció i millora del medi natural. Segons la Conferència Sectorial de Medi Ambient, la quantitat transferida pel Ministeri de Medi Ambient l’any 2008 va ser de 3.137.480 €, distribuïts en els subconceptes pressupostaris següents: – Concepte 750.00. Prevenció d’incendis forestals: 2.477.505 € – Concepte 750.01. Conservació XN2000 forestal: 659.975 € • Distribució i tramesa dels expedients i documentació complementària de les mostres realitzades per la intervenció delegada de fons agrícoles del Departament d’Economia per a l’auditoria de certificació anual de comptes FEADER 2008. • Col·laboració amb l’auditoria interna realitzada per la Subdirecció general d’auditoria i inspecció internes del DAR, en el seguiment de les recomanacions dels informes d’auditories interna i de certificació de comptes. • Elaboració dels procediments de tramitació dels expedients de les mesures PDR: – DMAH 000: Alta de línies PDR a l’aplicatiu de subvencions. – DMAH 010: Tramitació de pagaments de les línies d’expedients PDR. – DMAH 009: Tramitació expedients de la mesura 221 i el seu Pla de control. – DMAH 002: Tramitació expedients de les mesures 226 i 227.01 gestionades pel Servei de Gestió Forestal. S’inclouen els models i les llistes de control. 122 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge • • • • – DMAH 004: Tramitació expedients de la mesura 226 cas ADF, gestionada pel Servei de Prevenció d’Incendis Forestals. Inclou models i les llistes de control. – DMAH 008: Tramitació d’expedients de la mesura 227.02 gestionada pel Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural. S’inclouen els models i les llistes de control. Preparació dels plans de control relatius a les mesures 226, 226 ADF, 227.01 i 227.02. Elaboració i coordinació de l’informe anual PDR 2007 (inspeccions, actes i informes) a presentar en el Comitè de seguiment anual del PDR. Elaboració de la proposta de modificacions del PDR a presentar per la seva aprovació a la Comissió Europea. Continuació de la implementació de la normativa de seguretat de la informació. Actuacions de coordinació del PDR entre el DMAH i el DAR Al llarg de l’any 2008, l’organisme pagador/DAR va convocar mensualment reunions de seguiment amb l’objecte de coordinar les actuacions del PDR. S’ha assistit a aquestes reunions en representació del DMAH. Així mateix, s’han realitzat diverses reunions específiques entre el DMAH i OP/DAR per resoldre temes concrets com la coordinació informàtica, el creuament entre mesures de PDR per assegurar la no-superposició d’ajuts i evitar duplicitats, les validacions dels procediments i plans de controls de les mesures i submesures gestionades pel DMAH, l’anàlisi de riscos per preparar les mostres del manteniment de compromisos, la gestió dels deutors, l’aplicació de la condicionalitat, etc. S’ha col·laborat en el Pla de supervisió de controls 2008 de l’organisme pagador, facilitant els expedients sol·licitats per l’OP i les inspeccions sobre el terreny. S’ha assistit al Comitè de Seguiment Anual 2008 del PDR de Catalunya. Actuacions de coordinació del PDR entre les unitats del DMAH En l’àmbit intern del nostre Departament, s’han organitzat reunions periòdiques mensuals amb l’objectiu d’informar les diferents unitats que gestionen o intervenen d’alguna manera en el PDR, distribuir la documentació necessària, resoldre temes concrets, i coordinar les seves actuacions per tal d’homogeneïtzar la tramitació dels expedients i la resta de la gestió del PDR. Així mateix, s’han organitzat reunions específiques amb les diferents unitats a fi de resoldre problemes concrets, com la gravació d’expedients, gravació de deutors, altes i modificacions d’usuaris, preparació de les bases de les convocatòries, etc. S’ha participat en les reunions de la Comissió de Seguiment de la Seguretat de la Informació del DMAH. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 123 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge S’ha realitzat dins del Departament una jornada de formació sobre “seguretat de la informació”, i es van realitzar diverses “proves de recuperació de desastres” per comprovar i validar la implantació correcta de les mesures pel compliment de la normativa corresponent. S’ha fet un seguiment detallat de la tramitació europea de les noves normatives d’aplicació del desenvolupament rural, i en concret, en relació amb les mesures que gestiona el DMAH, i s’ha informat puntualment les unitats del Departament sobre la situació en cada moment. S’han elaborat informes sobres les bases i convocatòries de les subvencions amb finançament FEADER. S’ha actualitzat tota la informació del PDR anterior que està al web del DMAH i s’ha afegit la informació de l’actual PDR 2007-2013. També s’ha obert un espai a la intranet del Departament per facilitar les tasques de les unitats que participen en el PDR. Altres fons europeus Programació, coordinació, seguiment i gestió dels projectes del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). En relació amb aquest fons, es desenvolupen les tasques de “coordinador de departament” per a la gestió i control de les actuacions cofinançades pel FEDER. Es tracta de coordinar la planificació, gestió, seguiment i controls dels projectes executats en el Departament informant periòdicament la Direcció General d’Anàlisis i Política Econòmica (DGAPE) del Departament d’Economia i Finances. Període de programació 2000-2006 Pel que fa al Document únic de programació (DOCUP) de l’objectiu 2 de Catalunya FEDER 2000-2006, s’han realitzat les tasques de gestió i seguiment de les actuacions promogudes pel DMAH que són cofinançades pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). En concret, s’ha fet el seguiment físic i financer de 144 projectes amb una despesa programada superior als 198 M€, distribuïda entre les unitats del DMAH (DGMN, DGQA, Forestal Catalana, SA, SMC, ACA, ARC, SG). S’ha col·laborat en la preparació i tramesa de les certificacions semestrals de 30.06.08 i 31.12.08, corresponents a les actuacions FEDER, i s’ha aportat la informació corresponent sobre l’execució física. S’ha preparat l’informe anual 2008 d’execució del FEDER 2000-2006. S’ha participat en les auditories dels diferents nivells i s’ha col·laborat en la resposta a les recomanacions de l’auditoria de la Intervenció de la Generalitat relativa a sistemes i procediments del DOCUP de l’objectiu 2 de Catalunya 2000-2006. 124 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Període de programació 2007-2013 En aquest període, les tasques del coordinador de Departament s’agrupen en quatre blocs: • • • • Gestió i seguiment de les actuacions cofinançades Verificació d’operacions: col·laboració en les visites de control, etc. Certificació i pagaments i imputacions: seguiment físic i financer Organització interna: elaboració de manuals i altres documents El DMAH participa en temes de protecció de la biodiversitat i de prevenció de riscos naturals. En el marc de la programació, s’ha participat en la redacció de l’eix 2: medi ambient i prevenció de riscos, del tema prioritari 51: la protecció de la biodiversitat i la natura, i el tema prioritari 53: prevenció de riscos naturals. S’ha col·laborat en l’elaboració dels criteris d’elegibilitat i de selecció de projectes, i s’han dissenyat els indicadors de seguiment dels projectes dels temes prioritaris. S’ha preparat l’informe anual 2008 d’execució del FEDER 2007-2013, i s’ha participat en el Comitè Anual de Seguiment 2008, convocat per la Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica del Departament d’Economia i Finances. El pressupost elegible pel període 2007-2013 és de 70 M€. Durant l’any 2008 s’ha presentat la primera programació d’operacions amb un total aproximat de 70 actuacions per un pressupost elegible d’uns 16 M€. S’ha actualitzat tota la informació que està al web del DMAH, i s’ha obert un espai a la intranet per facilitar les tasques de les unitats del DMAH. Iniciatives comunitàries: INTERREG III La iniciativa INTERREG està cofinançada amb fons FEDER, i per aquesta raó es coordina des d’aquesta àrea el seguiment de les operacions i projectes previstos en aquesta iniciativa. Al llarg de l’any 2008 s’ha coordinat la presentació de les darreres certificacions de despeses dels projectes amb participació del DMAH, i les distribucions entre els socis corresponents en els casos en què el DMAH és cap de fila. En relació amb el Projecte Grinfomed-Medifire, s’ha fet un seguiment molt exhaustiu, doncs es coordina des de la Direcció de Serveis. S’han iniciat les auditories encarregades per les autoritats de gestió de les diferents iniciatives amb el suport de la unitat, en total 7 auditories. La relació de projectes del Departament que han format part d’aquesta iniciativa comunitària INTERREG III del període 2000-2006 ha significat una despesa elegible superior als 3 milions d’euros per tot el període 2000-2006. Són els següents: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 125 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Tipus INTERREG III A III A III B III B III B III B III B III C III C III C Nom del projecte La vall de la Garona, un territori transfronterer Pirineus mediterranis, la muntanya que uneix VREM. Les vies romanes al Mediterrani ENPLAN. Avaluació mediambiental de plans i programes HYDROPTIMET. Optimització dels instruments hidrometeorològics de previsió GRINFOMED+MEDIFIRE. Elaboració i posada en marxa d’un programa comú entre els actors locals de les regions de l’arc mediterrani occidental en matèria de predicció i prevenció de grans incendis forestals, més sistemes i procediments d’avaluació territorial per a la lluita integrada contra incendis de boscos Ports nets ECOSIND. Ecosistema industrial, una estratègia de desenvolupament sostenible de les activitats industrials DEDUCE. Model d’avaluació per al desenvolupament sostenible de les zones costaneres d’Europa MEDPAN. Xarxa de gestors d’àrees marines protegides a la Mediterrània El DMAH ha participat com a cap de fila en 5 dels 10 projectes. Objectiu de cooperació territorial europea 2007-2013 La continuació de la iniciativa comunitària INTERREG III esdevé per al nou període de programació l’objectiu de Cooperació Territorial Europea emmarcat dins la política regional europea 2007-2013. S’ha iniciat la fase de programació i preparació de diferents propostes de projectes dins aquest objectiu amb el suport dels tècnics de les diferents unitats del Departament, i s’ha realitzat una difusió de l’evolució de les normatives que regulen els diferents programes operatius previstos en aquest objectiu. S’està realitzant una tasca d’assessorament i suport a les unitats del Departament que estan interessades a presentar projectes. Durant l’any 2008 s’han elaborat unes 25 propostes per part de les DGMN, CPF, DGPAS, DGQA, ACA, ARC, que suposen una despesa elegible pel DMAH d’aproximadament 5.350.655 €. Així mateix, s’ha assistit a les jornades i seminaris promogudes per les autoritats de gestió. 126 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge Catalunya pot participar en els programes d’aquest objectiu següents: Objectiu de cooperació territorial europea Període 2000-2006 Transfronterer Espanya- INTERREG III A Andorra-França Espanya-França Transnacional sud-oest europeu INTERREG III B SUDOE Transnacional Mediterrani INTERREG III B MEDOCC Interregional INTERREG III C Període 2007-2013 INTERREG IV A SUDOE 2007-2013 MED 2007-2013 INTERREG IV C També s’ha assistit a la Comissió de coordinació de projectes europeus coordinada entre la DGPAS i la DS, i s’ha fet un seguiment continu de les propostes presentades als diferents programes. El quadre de seguiment està a la intranet del DMAH. S’ha actualitzat tota la informació que està al web del DMAH, i s’ha obert un espai a la intranet per facilitar les tasques de les unitats del DMAH. Àrea de Tecnologies de la Informació i Comunicacions Correspon a l’Àrea de Tecnologies de la Informació i Comunicacions del Departament alinear les tecnologies de la informació i les comunicacions amb els objectius estratègics del Departament. Elabora, desenvolupa i implanta el Pla director TIC del Departament com a instrument de definició i coordinació dels sistemes d’informació, de l’arquitectura tecnològica i de les comunicacions que ha de donar suport a l’activitat, a la gestió i a la informació de tot el Departament. Entre d’altres actuacions, també proposa el pressupost i la priorització de les actuacions en matèria TIC, defineix les polítiques de seguretat dels sistemes, la seva recuperació i continuïtat i manté les relacions amb els subministradors externs. Les línies d’actuació principals de l’any 2008 pel que fa als sistemes d’informació (SI) del Departament han estat les següents: • • • • • • • • • • • • • • • SI Gestió d’ingressos (GIMAH) – Desenvolupament i posada en marxa Diagnosi SI DMAH i entitats adscrites Desenvolupament 2a fase Exp. sancionadors SI gestió convenis SI gestió de conflictes Adequació BD Jurisprudència Desenvolupament SI gestió de vehicles Manteniment evolutiu aplicacions Habitatge: Ajuts Rehabilitació Sol residencial associat Habitatge existent concertat Gestió expedients HPO Ajuts adquisicions Revisió de préstecs Anàlisi portal únic per oficines locals d’Habitatge Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 127 Actuacions i activitats realitzades Secretaria General de Medi Ambient i Habitatge • Anàlisi procediment i anàlisi funcional SI DAU (Declaració ambiental unificada) • Suport en l’elaboració de mapes de contaminació lluminosa • Desenvolupament SI plans i programes • Desenvolupament 2a fase GEAI (Agents rurals) • SI Llicències caça i pesca • SI Àrees recreatives • SI Nuclis zoològics • Migració BD SIG Extractives • Desenvolupament 2a Fase Boscos Públics (Forest) • Adquisició i instal·lació de maquinari (PC, servidors, impressores...), quant a la priorització de les diferents direccions generals • Evolució del servei SIG SIMA • Canvi d’algunes línies de comunicacions a la xarxa XCat (canvi parcial) • Migració a W2000/XP de les estacions de treball (canvi parcial) • Suport a usuaris SIG i formació • Coordinació del projecte SIOSE • Seguiment tècnic del projecte Inspire • Coordinació entre el DMAH i les seves entitats adscrites 128 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 2.3 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Secretaria d’ Habitatge Estructura de la Secretaria General Secretaria d’Habitatge Carme Trilla Bellart Direcció General de Promoció de l’Habitatge Joaquím Gascó Palacín Subdirecció General de Promoció de l’Habitatge Protegit i Sòl Residencial Associat Antoni Tegnier i Cot Servei de Promoció d’Habitatge Protegit Ester Llorens Nadal Secció de Programació Xavier Fransitorra Luque Rble. de Projectes I Ana Ruisánchez Capelastegui Rble. de Projectes II Josep Cases Miralles Servei de Planificació d’Habitatge i Sòl Residencial Associat a l’Habitatge Protegit Mercè Costa Martorell Àrea Funcional de Planificació i Avaluació Clàudia Casadevall Massuet Rble. de Remodelació de Barris Maria Pilar Paricio Garcia Àrea Funcional de Coordinació de Procediments i Adjudicacions d’Habitatges Alícia Rius Porta Servei d’Avaluació i Qualificació de l’Habitatge Protegit Marta Ibars Mitjaneta Secció de Promoció de l’Habitatge Protegit Gemma Soler Pedemonte Secció de Transmissions de l’Habitatge Protegit Ramon Felipo Oriol Rble. De Qualificació d’Habitatges Protegits Maria Teresa Ferran Salarich Rble. de Suport Urbanístic Eva Gundín Vázquez SD Gral. de Coordinació i Seguiment dels Programes d’Habitatge Jaume Cleries i Blasco Servei de Gestió de Recursos Ma. Lourdes Costa Vidal Àrea Funcional de Coordinació Econòmica Ana Maria Enjuanes Balaguer Secció de Gestió Pressupostària Maria Isabel Garde Igual Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 129 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Rble. de Gestió i Administració de Recursos Neus Quintana Balaguer Rble. d’Habilitació i Règim Interior Maria Dolors Rodríguez Sánchez Servei de Gestió Jurídica Maria Carme Muñoz Bonet Secció de Recursos i Informes Rble. de Desenvolupament Normatiu Jaume Riera Colomer Servei d’Informació, Qualitat de Processos i Atenció Ciutadana Secció de Qualitat, Processos i Comunicació Sebastián Gómez Martínez Angela Solà Taberné Direcció General de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge Núria Pedrals Puges Àrea Funcional de Coordinació Territorial Immaculada Ribas Algueró Rble. de Coordinació d’Oficines d’Habitatge Silvia Potau Vallverdú Rble. de Polítiques Socials Glòria Adelantado Llopis Rble. de Medició d’Ajuts Personals Servei d’Ordenació de L’Edificació Josep Lluís Badenas Pertegaz Secció de Control de Qualitat Servei de Procediments i Règim Disciplinari Mireia Turu Santigosa Rble. de Règim Sancionado Juan Rafael Vilar Gorriz Servei de Rehabilitació d’Habitatges M. Mercè Codina Bigas Secció de Tramitació J. Ma. Matamoros Navarro Secció Tècnica de Rehabilitació Anna Maria Portolés Sorolla Servei d’Habitabilitat i Parc Desocupat Josep Lluís Gallego Ferruz Secció de Tramitació Sílvia Pérez Sarmiento Servei de Conservació del Parc d’Habitatge Carles Salvador López Servei d’Estudis i Documentació Ma. Lluïsa Casals Font Rble. d’Informació Estadística d’Habitatge Rble. de Relacions Externes Ana Maria Fayos Molet 130 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge La política d’habitatge L’any 2008 ha estat el primer per al desenvolupament dels dos instruments amb els quals el Govern de la Generalitat s’ha dotat per garantir l’accés a l’habitatge a les llars catalanes, i per normalitzar i dinamitzar el sector de l’habitatge: el Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016, signat el 8 d’octubre de 2007, i la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, de 28 de desembre. L’any 2008 ha estat el primer per al desenvolupament de Pacte nacional per a l’habitatge 20072016, signat el 8 d’octubre de 2007, i la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge. El canvi experimentat en el context econòmic durant l’any 2008, caracteritzat per la forta destrucció de llocs de treball, el descens de l’activitat en el sector de la construcció i les limitacions del sector financer, ha influït de manera decisiva en les orientacions de la política d’habitatge i ha obligat a obrir noves vies d’intervenció. D’aquesta manera s’han aprovat diverses normatives que emanen de decisions del 2007 i comencen a donar resposta als nous requeriments del canvi de conjuntura. En primer lloc, mitjançant el Decret 152/2008, de 29 de juliol, es va crear la figura de l’habitatge existent concertat de Catalunya, que permet la declaració d’habitatges en construcció o ja acabats com a habitatges concertats, i també permet qualificar habitatges construïts o en construcció com a habitatges amb protecció oficial, per vendre’ls o llogar-los, amb préstecs convinguts, subsidiats i amb ajuts a l’entrada. El Decret mateix reglamenta les noves figures del lloguer amb opció de compra i dels allotjaments protegits. Mitjançant el Decret 152/2008, de 29 de juliol, es va crear la figura de l’habitatge existent concertat de Catalunya. El Decret mateix reglamenta les noves figures del lloguer amb opció de compra i dels allotjaments protegits. En segon lloc, també cal esmentar, com a aportació normativa singular de l’any 2008, l’entrada en vigor de la figura de l’avalloguer, regulat pel Decret 176/2008, amb la finalitat de donar cobertura de fins a cinc mesos de lloguer als propietaris d’habitatges davant el risc de possibles impagaments, i evitar, alhora, la pràctica d’exigència d’avals i garanties abusius als llogaters. I, en tercer lloc, el mes de desembre de 2008, el Govern va aprovar un paquet de sis mesures extraordinàries per fer front a la crisi: Paquet de sis mesures extraordinàries per fer front a la crisi. • Mesura 1. Concessió de moratòria en el pagament de préstecs hipotecaris per a llars en atur. El Govern aprova la cobertura del 50% de les quotes d’amortització dels préstecs hipotecaris per a famílies que entrin en situació d’atur o situacions similars. • Mesura 2. Cobertura del risc de les entitats financeres en el finançament d’habitatges amb protecció oficial. El Govern aprova una oferta de compromís, per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), per recomprar els habitatges amb protecció oficial hipotecats durant l’any 2009 que tinguin problemes de pagament al llarg dels anys 2009-2013. • Mesura 3. Compra d’edificis d’habitatges per part de l’INCASÒL susceptibles de ser qualificats com a habitatges amb protecció oficial de règim general. El Govern aprova que l’INCASÒL compri edificis d’habitatge susceptibles de ser reconduïts del règim jurídic lliure inicial al règim amb protecció oficial. • Mesura 4. Avançament de les subvencions a la rehabilitació de tots aquells projectes que hagin iniciat obres amb ajut públic reconegut. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 131 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge El Govern acorda introduir en els programes de rehabilitació del DMAH la possibilitat de concessió de bestretes de les subvencions reconegudes. • Mesura 5. Préstecs de l’Institut Català de Finances (ICF) per al finançament de promocions de lloguer protegit. El Govern acorda incrementar i, en el seu cas, facilitar finançament als promotors d’habitatges protegits en règim de lloguer, autoritzant l’ICF a entrar a formar part dels organismes finançadors del Pla estatal d’habitatge, en la modalitat de promocions d’habitatges protegits per a arrendament. • Mesura 6. Préstecs de l’ICF per al finançament d’operacions de compra o urbanització de sòl per a promocions d’habitatge protegit. El Govern entén que l’ICF pot aportar finançament per a actuacions de compra i urbanització de sòl que trobin dificultats de finançament. S’han iniciat 10.542 habitatges amb protecció oficial a Catalunya, la qual cosa suposa un increment del 14,6% respecte de l’any anterior. L’actuació en matèria de política d’habitatge Promoció d’habitatges amb protecció oficial i ajuts a l’adquisició de sòl Durant l’any 2008, tot i l’important descens generalitzat de l’activitat en el sector de la promoció residencial, s’han iniciat 10.542 habitatges amb protecció oficial a Catalunya, la qual cosa suposa un increment del 14,6% respecte de l’any anterior. De fet, des de l’any 2003, la xifra d’habitatges protegits iniciats ha anat augmentant lleugerament any rere any, cosa que ha permès superar enguany el sostre de 10.000 unitats, que no s’havia assolit mai des de l’any 1995. Habitatges protegits iniciats i acabats per demarcacions provincials. 2004-2008 2004 2005 2006 2007 Habitatges iniciats Barcelona4.4225.0155.039 7.242 Girona 329550 969523 Lleida 736 367 374538 Tarragona 903 1.000 1.210 898 Total 6.390 6.932 7.592 9.201 Habitatges acabats Barcelona4.391 Girona 325 Lleida467 Tarragona 704 Total 5.887 2008 7.466 855 936 1.285 10.542 3.584 2.820 3.3004.866 281 264 265 626 280 141 322 325 894578416498 5.039 3.803 4.303 6.315 Participació territorial % d’habitatges iniciats Barcelona 69,2 72,3 66,4 78,7 Girona 5,1 7,9 12,85,7 Lleida 11,55,34,95,8 Tarragona 14,1 14,4 15,9 9,8 Total 100 100 100 100 70,8 8,1 8,9 12,2 100 * Dades d’habitatges iniciats segons les qualificacions provisionals i d’habitatges acabats segons les qualificacions definitives, més els habitatges del Programa de remodelació de barris. 132 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge D’aquests 10.542 habitatges iniciats, 4.152 són per llogar, 3.986 són habitatges amb protecció oficial en règim general de venda, 1.690 són de preu concertat, 271 són amb protecció oficial en règim especial i 443 habitatges són de promoció pública corresponents al Programa de remodelació de barris. Evolució de la promoció de l’habitatge protegit, segons el règim amb protecció. 2006-2008 Habitatges iniciats Promoció pública Protecció oficial de règim especial Habitatges de lloguer Total d’habitatges socials Protecció oficial de règim general Preu concertat Total d’habitatges protegits Total 2006 % 2007 % 2008 % 2006-2008 3664,8 162 1,84434,2 971 64 0,8 121 1,3 271 2,6456 2.575 33,94.13244,94.152 39,4 10.859 3.005 39,6 4.415 48,0 4.866 46,2 12.286 3.88751,2 3.338 36,3 3.986 37,8 11.211 700 9,2 1.448 15,7 1.690 16,0 3.838 7.592 100 9.201 100 10.542 100 27.335 Mitjana anual % 324 3,6 152 1,7 3.620 39,7 4.095 44,9 3.73741,0 1.279 14,0 9.112 100 * Dades d’habitatges iniciats segons les qualificacions provisionals, més els habitatges del Programa de remodelació de barris. Respecte al tipus de promotor, el percentatge més important dels habitatges protegits iniciats (72,8%) ha estat el dels promotors sense ànim de lucre, que han aportat un total de 7.675 unitats. D’entre aquests promotors, cal destacar l’important esforç que han realitzat els ajuntaments i les empreses municipals de promoció d’habitatge, que n’han iniciat el 31,3%; el 25% han estat responsabilitat de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL); i el 16,6% han estat impulsats per cooperatives i altres entitats sense ànim de lucre. Per la seva banda, la participació del sector de la promoció privada en la construcció d’habitatge amb protecció oficial ha suposat el 27,2% restant, amb 2.867 habitatges, la qual cosa significa un augment de 3,5 punts percentuals respecte de l’any 2007. Evolució de la promoció de l’habitatge protegit, segons el tipus de promotor. 2006-2008 Habitatges iniciats INCASÒL Altres promotors públics Cooperatives i altres promotors sense ànim de lucre Total sense ànim lucre Promotors privats Total d’habitatges protegits 2006 Hab. % 1.449 19,1 2.703 35,6 2007 Hab. % 2.651 28,8 2.585 28,1 1.815 5.967 1.625 7.592 1.880 7.116 2.085 9.201 23,9 78,6 21,4 100 20,4 77,3 22,7 100 2008 Hab. % 2.632 25,0 3.296 31,3 1.747 7.675 2.867 10.542 Total 2006-2008 6.732 8.584 Mitjana anual 2.244 2.861 % 24,6 31,4 16,65.442 72,8 20.758 27,2 6.577 100 27.335 1.814 6.919 2.192 9.112 19,9 75,9 24,1 100 * Dades d’habitatges iniciats segons les qualificacions provisionals, més els habitatges del Programa de remodelació de barris. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 133 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Habitatges promoguts per la Generalitat. 2008 Habitatges En sòl propi a) Habitatges de l’INCASÒL en construcció 953 b) Habitatges de l’INCASÒL pendents d’iniciar obres 1.753 Adjudicats o licitats 677 En projecte 1.076 Pendents de projecte - Total d’habitatges potencials 2008 (a+b) 2.706 En sòl obtingut de convenis amb ajuntaments Total 2.990 3.943 2.084 702 1.237 145 3.837 1.379 2.313 145 5.074 7.780 Nota: cal considerar que es tracta d’obres vives que contínuament canvien d’adscripció. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’INCASÒL. Ses que va entrar vigor s’han realitzat 1.054 declaracions d’habitatges existents concertats. A més, com s’ha dit més amunt, l’any 2008 va entrar en vigor a Catalunya una nova figura d’habitatge protegit: l’habitatge existent concertat i des que va entrar vigor s’han realitzat 1.054 declaracions d’habitatges existents concertats, 561 encara en construcció i 493 ja finalitzats. D’aquest total, 658 s’han localitzat a la demarcació de Barcelona, 233 a la de Girona, 124 a la de Tarragona, i la resta, 39, a la de Lleida. I, finalment, com una via complementària per a la provisió d’habitatge assequible a la població amb ingressos baixos, la Generalitat té establert un sistema de mediació entre propietaris i llogaters, i un sistema de cessió d’habitatges a ADIGSA, que durant l’any 2008 ha mobilitzat 3.316 habitatges abans en desús cap al circuit de lloguer social de Catalunya. Així, si es prenen en consideració les quatre fonts de provisió d’habitatge assequible vigents a Catalunya, això és, habitatges amb protecció oficial, habitatges existents concertats, habitatges usats i habitatges obtinguts per les borses de mediació (mediació i cessió), la xifra global obtinguda l’any 2008 haurà estat de 15.029. Objectiu de facilitar l’obtenció de sòl per a la construcció d’habitatge protegit. Promoció de sòl per a habitatge protegit i construcció directa d’habitatges El Govern de la Generalitat, amb l’objectiu de facilitar l’obtenció de sòl per a la construcció d’habitatge protegit, ha dut a terme les actuacions següents: • Reserves de sòl per a habitatge protegit. Des de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004, i fins al desembre de 2008, els plans aprovats per les comissions d’urbanisme de Catalunya han delimitat sòl per a 157.500 habitatges protegits i dotacionals. • Àrees residencials estratègiques (ARE). S’ha desenvolupat la tramitació urgent de les ARE a partir de l’aprovació del document Objectius i propòsits generals dels plans directors urbanístics per a la delimitació i l’ordenació de les ARE per al quadrienni 2008-2011. Es van aprovar inicialment un total de 12 plans directors d’urbanisme (PDU), que recullen un total de 94 ARE que aportaran 48.860 habitatges amb protecció oficial, més el PDU del municipi de Barcelona. 134 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge • Convenis de la Direcció General de Promoció de l’Habitatge i de l’Institut Català del Sòl amb ajuntaments de Catalunya. S’han signat 6 convenis per a la promoció d’habitatge protegit des de l’Institut Català del Sòl, i 23 convenis per donar suport tècnic als ajuntaments en la realització de projectes de promoció d’habitatge protegit, amb un compromís conjunt de 294 habitatges. • Subvencions per a l’adquisició de sòl per a la creació de patrimonis de sòl destinats a la promoció d’habitatges protegits. S’han aprovat ajuts per a la compra de sòl per a la construcció de 873 habitatges protegits nous, amb una subvenció de la Generalitat per a aquesta finalitat de 2 milions d’euros. • Subvencions per a la urbanització de sòl majoritàriament destinat a habitatge protegit. Entre el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments implicats en cada cas, s’han concedit 2,7 milions d’euros de subvenció per a la urbanització de sis parcel·les per a 1.000 habitatges previstos. Ajuts a l’adquisició d’habitatge Pel que fa als ajuts a la compra d’habitatges, l’any 2008 s’han concedit ajuts per la compra de 117 habitatges de segona mà i s’han visat 2.637 contractes de compravenda d’habitatges amb protecció oficial. Les subvencions que corresponen als compradors per a l’adquisició d’habitatges amb protecció oficial i de segona mà, tant per a l’ajuda directa a l’entrada com per a les subvencions especials que es destinen a col·lectius específics, han assolit un total de 17.175,7 milers d’euros. Rehabilitació d’habitatges Constitueix un altre dels grans àmbits d’actuació de la política d’habitatge. La necessitat d’actualització del parc residencial existent, en bona part amb dèficits en el seu estat de conservació, ha anat creixent; i en l’actual conjuntura econòmica el foment de la rehabilitació adquireix una importància encara més destacada com a política amb capacitat de reconduir una part de l’estructura productiva del sector constructor i de reocupar una part de la mà d’obra desocupada. Mitjançant la convocatòria anual d’ajuts, l’any 2008 s’ha aprovat la concessió de subvencions per a la rehabilitació de 18.623 habitatges privats, amb un import de 44,7 milions d’euros. Cal afegir a aquestes xifres els ajuts corresponents a plans antics i al Programa específic d’àrees de rehabilitació integral (ARI) de la ciutat de Barcelona i de Manresa, que han abastat 8.130 habitatges, amb una subvenció de 15,1 milions d’euros. Les subvencions que corresponen als compradors per a l’adquisició d’habitatges amb protecció oficial i de segona mà han assolit un total de 17.175,7 milers d’euros. Necessitat d’actualització del parc residencial existent, en bona part amb dèficits en el seu estat de conservació. L’any 2008 s’ha aprovat la concessió de subvencions per a la rehabilitació de 18.623 habitatges privats, amb un import de 44,7 milions d’euros. L’import de l’ajut mitjà per habitatge de la convocatòria del 2008 ha estat de gairebé 2.400 euros, un increment del 13,3% respecte de l’any anterior, i l’ajut mitjà, en el cas de plans anteriors i de les ARI, ha estat de 1.860 euros/habitatge, que també ha suposat un increment important respecte de l’any anterior, en aquest cas del 36,5%. Pel que fa als tipus d’obres en edificis, els ajuts a la rehabilitació d’enguany han anat dirigits, en un 51,7% dels casos, a obres de reparació de patologies de diversos graus d’intensitat. En un 20,4%, a grans instal·lacions d’aigua, llum i gas; en un 20,3%, a obres d’accessibilitat i instal·lació d’ascensors, i, en el 7,6% restant, a obres d’aïllament acústic i millora de l’eficiència energètica. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 135 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge D’altra banda, pel que fa a l’obligació, prèvia a la sol·licitud de subvenció pública per a tot edifici o habitatge, de realitzar un estudi tècnic que determini l’adequació de les obres que s’hi volen fer, durant l’any 2008 s’han sol·licitat 2.406 tests de l’edifici (TEDI) –corresponents a 34.041 habitatges– i 903 informes interns d’idoneïtat (III) d’habitatges individuals. Rehabilitació protegida d’habitatges. 2008 Plans anteriors i ARI Demarcació Habitatges Import* Barcelona 8.106 15.100,8 Girona – – Lleida 24 25,2 Tarragona – – Total 8.130 15.126,0 Import mitjà per habitatge 1.860,52 Programes anuals Habitatges Import* Total d’habitatges Import* 15.162 33.896,4 23.26848.997,2 1.4214.820,8 1.4214.820,8 982 3.602,1 1.006 3.627,3 1.058 2.360,9 1.058 2.360,9 18.623 44.680,1 26.753 59.806,2 2.339,19 2.235,49 * Import en milers d’euros. Rehabilitació protegida d’habitatges. 2004-2008 Actuacions aprovades Total (nombre d’habitatges) 2004 2005 2006 2007 2008(1) 2004-2008 Barcelona 22.608 9.632 19.818 25.870 23.268 101.196 Girona 905 94 1.385 889 1.4214.694 Lleida486 754 1.273 895 1.0064.414 Tarragona 1.082417 2.124 1.100 1.0585.781 Catalunya 25.081 10.897 24.600 28.754 26.753 116.085 Actuacions acabades (nombre d’habitatges) 2004 2005 2006 2007 2008 Barcelona 19.963 7.112 10.576 23.025 19.679 Girona 632 81550 892 802 Lleida 130 362 268 856 1.540 Tarragona 941 124 637492431 Catalunya 21.666 7.679 12.031 25.265 22.452 Total 2004-2008 80.355 2.957 3.156 2.625 89.093 Actuacions pagades (nombre d’habitatges) 2004 2005 2006 2007 2008 Barcelona 7.870 23.920 10.5695.428 32.290 Girona 105 694537 77 1.102 Lleida55 890 303 373 1.784 Tarragona 377 1.067 632 235 1.585 Catalunya 8.407 26.571 12.041 6.113 36.761 Total 2004-2008 80.077 2.515 3.405 3.896 89.893 Import de les subvencions pagades (milers d’euros) 2004 2005 2006 2007 2008 Barcelona 6.677,90 24.749,70 11.181,10 6.187,6057.286,3 Girona 275,6 1.456,90 1.087,80 250,5 2.970,5 Lleida 138 1.531,00 815,4 860,7 3.980,8 Tarragona548,9 1.642,20 969,3 341,6 2.609,1 Catalunya 7.640,40 29.379,80 14.053,60 7.640,40 66.846,8 Import mitjà per habitatge 908,8 1.105,70 1.167,10 1.249,90 1.818,4 Total 2004-2008 106.083 6.041 7.326 6.111 125.561 1396,8 (1) Vegeu-ne els detalls al quadre anterior. 136 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Ajuts per a l’accés a l’habitatge L’altre àmbit fonamental de la política d’habitatge són els ajuts per garantir l’accés o el manteniment de l’habitatge a les famílies amb risc d’exclusió social. El sistema d’ajuts al lloguer d’habitatges anomenat lloguer just té com a finalitat ajudar llars amb ingressos 2,5 vegades per sota de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) per pagar la renda dels seus habitatges si aquest cost els suposa un esforç superior al 30% dels seus ingressos, o llars amb ingressos 1 vegada per sota de l’IPREM si el cost del lloguer els suposa un esforç superior al 20% dels seus ingressos. La convocatòria de l’any 2008 ha fet possible subvencionar la renda mensual a un total de 18.433 famílies, amb un pressupost de 38,9 milions d’euros. Des de la seva implantació, l’esforç pressupostari realitzat per a la concessió d’aquests ajuts s’ha multiplicat per més de deu. S’ha passat dels 3,3 milions d’euros de la primera convocatòria del 2005, als gairebé 39 milions d’euros de la d’enguany. La convocatòria de l’any 2008 ha fet possible subvencionar la renda mensual a un total de 18.433 famílies, amb un pressupost de 38,9 milions d’euros. Ajuts al pagament del lloguer segons el tipus de beneficiari. 2008 Nombre de famílies beneficiàries Ajuts renovats Ajuts aprovats Total d’ajuts A. Majors de 65 anys, pròrroga forçosa 966 74 1.040 B. Parc públic 1.042 206 1.248 C. Xarxa per al lloguer social* 8.461 3.800 12.261 D. Xarxa per al lloguer jove 1.805 2.079 3.884 Total 2008 12.274 6.159 18.433 Total 2007 13.913 Total 2006 8.376 Total 2005 2.153 Variació 2008-2007 % 32,5 * Famílies monoparentals, dones en situació de violència o que en surtin, immigrants, majors de 65 anys, afectats d’assetjament immobiliari, aturats... La distribució per edats dels beneficiaris presenta el perfil següent: un 34,1% han estat joves de menys de 35 anys; un 36,3%, persones d’entre 36 i 49 anys; un 14%, persones majors de 50 anys i menors de 65 anys; i el 15,6% restant, persones de més de 65 anys. A aquest sistema d’ajuts al pagament del lloguer, s’hi ha afegit durant el 2008, un nou sistema estatal: la renda bàsica d’emancipació (RBE), adreçat exclusivament als joves. La quantia de l’ajut és de 210 € mensuals i s’acompanya d’un préstec per a la fiança i d’un ajut per a l’aval. En aquesta nova modalitat, durant l’any, s’han aprovat 26.927 ajuts, que suposaran un volum de subvenció pública de l’ordre dels 40,9 milions d’euros. La novetat de la mesura i la forta demanda rebuda han portat que, si bé s’han pogut resoldre favorablement el 84% de les sol·licituds, el nombre de joves que efectivament han cobrat l’ajut dins el termini de l’any ha estat baix, escassament d’un 30%. La preocupació de la Generalitat i del Ministeri d’Habitatge per aquesta disfunció està portant cap a canvis normatius i informàtics que permetin la normalització de la situació en els primers mesos del 2009. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 A aquest sistema d’ajuts al pagament del lloguer, s’hi ha afegit durant el 2008, un nou sistema estatal: la renda bàsica d’emancipació (RBE), adreçat exclusivament als joves. 137 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Ajuts personalitzats a l’allotjament, un recurs específic i urgent amb la finalitat de donar resposta a situacions d’emergència social per evitar processos de desnonament. En aquest àmbit, també cal esmentar els ajuts personalitzats a l’allotjament, un recurs específic i urgent amb la finalitat de donar resposta a situacions d’emergència social per evitar processos de desnonament. En aquest cas, durant el 2008 s’han concedit 1.133 ajuts d’aquest tipus –1.030 per al pagament de lloguers impagats i 103 per al pagament de quotes hipotecàries impagades– amb un pressupost d’1,8 milions d’euros. Ajuts al pagament de l’habitatge. 2008 Import total de la subvenció Tipus d’ajut Ajuts (EUROS) Ajuts al pagament del lloguer (1) 18.433 38.918.725,86 Renda bàsica d’emancipació (2) 26.92740.934.074,25 Ajuts personalitzats a l’allotjament (3) 1.133 1.784.026,70 Total 2008 46.493 81.636.826,81 Import mitjà de la subvenció (EUROS) 2.111,36 1.568,54 1.574,60 1.755,90 (1) Ajuts al pagament del lloguer: subvencions per pagar el lloguer adreçades a unitats de convivència amb ingressos no superiors a 2,5 vegades l’IPREM. (2) Renda bàsica d’emancipació (RBE): ajuts per pagar el lloguer adreçats a persones d’entre 22 i 30 anys amb ingressos no superiors a 22.000,00 euros bruts anuals. L’import mitjà està calculat sobre els ajuts favorables amb dret a rebre subvenció l’any 2008. (3) Ajuts personalitzats a l’allotjament: subvencions puntuals per pagar el lloguer o la quota de la hipoteca de l’habitatge, en cas de risc de desnonament. Del conjunt de les tres línies d’ajuts al pagament de l’habitatge se’n dedueix que, a finals del 2008, 46.493 llars catalanes tenien reconegut el dret a un ajut, amb un pressupost públic de suport de 81,6 milions d’euros: 40,7 milions d’euros abonats per la Generalitat i 48 milions d’euros, abonats directament per l’Estat. Sistema d’ajuts a entitats sense ànim de lucre i a administracions públiques que, per dur a terme la tasca d’integració social de col·lectius amb dificultats, necessiten disposar d’habitatges on allotjar-los. També, en aquest àmbit de suport al pagament de l’allotjament, i orientada als col·lectius amb més necessitats d’ajut, la Secretaria d’Habitatge té establert un sistema d’ajuts a entitats sense ànim de lucre i a administracions públiques que, per dur a terme la tasca d’integració social de col·lectius amb dificultats, necessiten disposar d’habitatges on allotjarlos. En aquesta línia de treball, la Generalitat compta amb la col·laboració de la Fundació Privada Caixa de Catalunya, que coordina l’anomenada Xarxa d’Habitatges d’Inclusió, que són gestionats per diverses entitats. Dins aquest programa, durant l’any 2008, 102 entitats socials que gestionen 537 habitatges, un 40% més respecte del 2007, han rebut ajuts de la Generalitat per un import de 582.800 euros. Resum de les actuacions d’habitatge protegit a Catalunya. 2008 Actuacions / Pressupost beneficiaris Generalitat / Estat Ajuts per a la compra o la urbanització de sòl (1) 1.8734.720.650,00 Total d’ajuts per al sòl destinat a habitatge protegit 1.873 4.720.650,00 Nova construcció d’habitatges amb protecció oficial 10.542 Habitatge existent concertat (2) 1.054 Adquisició d’habitatges usats 117 Habitatges obtinguts del parc desocupat (3) 3.316 Total d’ajuts per a la promoció i l’accés a l’habitatge 15.029 138 30.204.308,69 – 1.016.900,00 7.372.496,80 38.593.705,49 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Lloguer just Renda bàsica d’emancipació Ajuts personalitzats a l’allotjament Total d’ajuts per al pagament de l’habitatge Actuacions / Pressupost beneficiaris Generalitat / Estat 18.433 38.918.725,86 26.92740.934.074,25 1.133 1.784.026,70 46.493 81.636.826,81 Habitatges d’inclusió social537582.800,00 Habitatges amb avalloguer 1.630 Total d’ajuts per a l’accés i l’ús de l’habitatge (a) 65.562 125.533.982,30 Habitatges rehabilitats convocatòria 2008 18.62344.680.139,98 Habitatges rehabilitats plans antics1.246 1.956.912,97 Habitatges àrees de rehabilitació integral 6.884 13.169.100,00 Ajuts als propietaris per rehabilitar i llogar 329 1.481.098,80 Total d’ajuts per a la rehabilitació del parc privat 27.082 61.287.251,75 Habitatges rehabilitats per ADIGSA 6.496 Habitatges en obres de manteniment per part d’ADIGSA4.929 Programa d’ascensors ADIGSA (habitatges afectats) 708 Total d’ajuts per a la rehabilitació del parc de la Generalitat 12.133 Total d’ajuts per a la rehabilitació (b) 39.215 Total (a + b) 104.777 32.680.142,73 7.873.122,57 2.925.277,25 43.478.542,55 104.765.794,30 230.299.776,60 (1) Ajuts per a l’adquisició de sòl amb destinació a la construcció d’habitatges amb protecció oficial i ajuts per a la urbanització de sòl per a la immediata edificació predominant d’habitatges amb protecció oficial. (2) La declaració d’habitatges com a existents concertats no comporta cap tipus de subvenció. (3) Borses de mediació per al lloguer social i les borses joves d’habitatge. Gestió territorial dels programes d’habitatge Paral·lelament, per descentralitzar la gestió dels programes d’ajuts i donar la màxima agilitat i proximitat a la ciutadania pel que fa a les polítiques d’habitatge, la Secretaria d’Habitatge ha posat en marxa, juntament amb ajuntaments i consells comarcals, 8 noves oficines locals d’habitatge que amplien la xarxa fins a la xifra de 97 oficines al territori, que inclouen les 8 oficines que estan en funcionament a la ciutat de Barcelona. 8 noves oficines locals d’habitatge. L’any 2008, el DMAH ha fet una aportació econòmica de 3.194.560 € al conjunt de les oficines locals d’habitatge. En conjunt, 32.095 actuacions han estat subvencionades, entre cèdules d’habitabilitat (14.818), gestions referents a sol·licituds d’accés a habitatges protegits (10.868), TEDI (2.072), informes interns d’idoneïtat (862) i sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació (3.475). Cèdules d’habitabilitat La Secretaria d’Habitatge també té encomanat el control de la qualitat dels habitatges a partir de la cèdula d’habitabilitat. En aquest àmbit, durant l’any 2008, a tot Catalunya es van presentar un total de 15.568 sol·licituds d’expedients de cèdules de primera ocupació, corresponents a 65.834 habitatges, i es van concedir cèdules a 61.056 habitatges nous. D’aquestes, el 46,3% van ser tramitades a Barcelona; el 16,1%, a Girona; Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 139 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge l’11,2%, a Lleida; el 12,4%, a Tarragona; el 6,5%, a les Terres de l’Ebre; el 7,3%, per les oficines comarcals d’habitatge; el 0,1, per Internet, i 4, per oficines locals d’habitatge. Durant el mateix període, es van presentar un total de 63.385 sol·licituds de cèdules d’habitabilitat de segona ocupació a tot Catalunya, corresponents a 66.979 habitatges, i es van concedir cèdules a 59.668 habitatges de segona mà. La tramitació es va distribuir de la manera següent: el 58,6% de cèdules concedides pel Servei Territorial a Barcelona; el 9,1%, a Girona; el 4,3%, a Lleida; el 7,3%, a Tarragona; el 0,1%, a les Terres de l’Ebre; el 10,6%, per les oficines comarcals d’habitatge; el 4,7%, per les oficines locals d’habitatge, i el 5,1%, per Internet. Decrement del -13,2% de cèdules sol·licitades de primera ocupació, com a resposta en el descens de l’activitat en el mercat de primera mà, però en el cas de la segona ocupació, un increment d’un 30%. Aquestes dades suposen un decrement del -13,2% de cèdules sol·licitades de primera ocupació respecte de l’any 2007, com a resposta en el descens de l’activitat en el mercat de primera mà, però en el cas de la segona ocupació, un increment d’un 30% provocat per l’augment en el nombre de noves operacions de lloguer d’habitatges de segona mà. D’altra banda, durant l’any 2008, el procés de concessió de cèdules d’habitabilitat va ser sotmès a dues auditories, una d’interna, realitzada pels analistes de la Direcció General d’Innovació i Organització de l’Administració (DGOIA), i una altra d’externa, realitzada per Applus, que va consolidar la qualificació ISO aconseguida l’any 2004. Durant l’any 2008, es van atendre 654.698 consultes sobre habitatge presencials. El servei d’atenció i informació al públic Durant l’any 2008, es van atendre 654.698 consultes sobre habitatge presencials, per telèfon o per via telemàtica, 342.772 van ser ateses per les oficines locals d’Habitatge, 123.193 a la seu de la Secretaria d’Habitatge a Barcelona, 186.241 a través del 012 i 2.482 via Internet. De les consultes ateses a la seu de la Secretaria d’Habitatge a Barcelona, el 67% eren referides a l’obtenció de cèdules d’habitabilitat, el 13% sobre els ajuts al lloguer i la renda bàsica d’emancipació, el 7% sobre rehabilitació, el 4% sobre la desqualificació d’habitatges amb protecció, i el 9% restant sobre informació general. Mentre que de les consultes ateses pel 012, el 31% eren referides a l’obtenció de cèdules d’habitabilitat, un altre 31% ho eren sobre els ajuts al lloguer i la renda bàsica d’emancipació, el 9% sobre ajuts a la rehabilitació, el 4% sobre la desqualificació d’habitatges amb protecció, i el 25% restant sobre informació general. Estudis i publicacions S’han realitzat estudis i treballs sobre el sector de l’habitatge i s’ha fet un esforç de difusió d’aquesta informació, en un intent perquè arribi a les institucions i a les persones interessades en l’àmbit de l’habitatge. La Secretaria d’Habitatge ha contractat, entre d’altres, estudis sobre l’oferta i el preu de l’habitatge nou, que s’ha ampliat de 44 a 216 municipis, estudis d’un sistema de declaracions ambientals de producte al sector de la construcció segons les normes europees del Comitè 140 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Europeu de Normalització (CEN) i les internacionals ISO corresponents, estudi sobre el concepte de solidaritat urbana, d’acord amb la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, estudis sobre la problemàtica de l’habitatge dels col·lectius més vulnerables al Baix Llobregat, estudis sobre la segregació, mobilitat i consum residencial a l’àrea metropolitana de Barcelona, un estudi sociològic d’avaluació de l’adequació dels habitatges i els serveis a les necessitats i els usos dels seus residents, estudis de mercat per desenvolupar un centre d’acolliment per a joves treballadors. També ha editat l’Informe del sector de l’habitatge a Catalunya l’any 2008; i publicacions estadístiques sobre el mercat immobiliari a Catalunya i les obres iniciades i acabades l’any 2008. Cal destacar la informació estadística sobre habitatges editada a la pàgina web del Departament. Altres activitats de la Secretaria d’Habitatge La Secretaria d’Habitatge ha participat en diferents plans interdepartamentals de la Generalitat pel que fa a l’habitatge, com els de polítiques de joventut, immigració, igualtat d’oportunitats per a les dones, integral per a les persones amb problemes de salut mental, suport al poble gitano, suport a la família i acció per a la inclusió social. També ha participat en l’organització i l’assistència a nombroses jornades i seminaris relacionats amb l’habitatge, tant d’abast nacional com internacional. Legislació en matèria d’habitatge • Decret 262/2008, de 23 de desembre, pel qual es prorroga la vigència del Decret 244/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007. • Decret 235/2008, de 2 de desembre, de tercera modificació del Decret 455/200, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya. • Decret 152/2008, de 29 de juliol, pel qual es regulen l’habitatge concertat i l’habitatge de lloguer amb opció de compra, i s’adopten altres mesures en matèria de l’habitatge. • Decret 171/2008, de 26 d’agost, pel qual es modifica el Decret 54/2008, d’11 de març, pel qual s’estableix un règim de cobertures de cobrament de les rendes arrendatícies dels contractes de lloguer d’habitatges i se n’estableix l’entrada en vigor. • Decret 153/2008, de 29 juliol, de creació de la Comissió Interdepartamental per a l’aplicació del Pacte nacional per a l’habitatge. • Decret 54/2008, d’11 de març, pel qual s’estableix un règim de cobertures de cobrament de les rendes arrendatícies dels contractes de lloguer d’habitatges. • Decret llei 1/2008, d’1 de juliol, de mesures urgents en matèria fiscal i financera (article 3r: • Deducció per rehabilitació de l’habitatge habitual). • Ordre MAH/194/2008, de 28 d’abril, per la qual es modifiquen determinades previsions del Decret • 244/2005, de 8 de novembre, d’actualització del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 141 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Administració, Promoció i Gestió , SA (ADIGSA) Estructura organitzativa Consell d’Administració amb data 31.12.2008 President/aSra. Carme Trilla i Beliart Consellers/esSr. Frederic Linares i Aguilar Sr. Miquel Bonilla i Ruiz Sr. Eduard Pallejà i Sedó Sr. Joan M. Ganyet i Soler Sr. Joaquim Gascó i Palacín Sra. M. Antònia Monés i Farrés Sr. Manuel Moreno i Yera Sr. Gonçal Marqués i Sagnier Sra. Carme Muñoz de la Torre Secretari/ària del Consell d’AdministracióSra. Concepció Diaz i Jordán Organigrama Conseller Delegat Frederic Linares Aguilar Gabinet del Conseller Delegat Francesc Morales Valle Coordinació Estratègica Coor. de Programes Estratègics José Swánchez Pérez Coor. De Programes Econòmics Juan Manuel Morante González Gerència Carlos mariño Sánchez Àrea de Comunicació i Promoció Neus Estela Barnet Àrea de Registre i Adjudicació Adolfo Martínez Martín UO Administració i Gestió Parc Públic d’Habitatges Fuentasanta Alcalá Luque UO Habitatges de Cessió Joan Vilardebò Puigdesens 142 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge UO Habitatge Social Joan Batlle Bastardas UO Rehabilitació i millora de l’habitatge Josep Linares Salido Servei Territorial de Girona Cristina AndreuDisplàs Servei Territorial de Lleida Lluís Claverol Rodrigo Servei Territorial de Tarragona Jordi Navarro Lliberato Direcció Financera, Contractació i Compres Francesc Liceras Hernández Direcció de Recursos Humans, Organització i Qualitat Concepció Díaz Jordán Direcció de Serveis Centrals Àrea d’Atenció Ciutadana Xavier Roig Zabaleta Àrea d’Assessoria Jurídica Núria Sánchez Ramos Àrea Tècnica d’Estudis i Anàlisis Victor Funosas Buixeda Àrea TIC i Gestió de Projectes Eulàlia Junyent Carrasco Àrea de Planificació i Control J. Lluís López Espinosa Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 143 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Entorn La transcendència de la política d’habitatge a Catalunya en aquest període va ser palesa amb la signatura del Pacte nacional per a l’habitatge el mes d’octubre del 2007, que va suposar el reconeixement col·lectiu de la necessitat d’un volum extraordinari d’activitats concertades en 180 mesures. D’altra banda, l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge el mes de desembre de 2007 i la seva entrada en vigor l’abril de 2008 també suposa una fita cabdal en la redefinició de les polítiques d’habitatge. En aquest context, aquesta empresa pública, durant aquest mateix període, s’ha caracteritzat per tres grans paràmetres d’actuació: • Mantenir, consolidar i projectar en el temps de manera responsable la seva activitat originària d’administració del parc públic d’habitatges de la Generalitat. • Anar assolint encomanes de gestió en nous camps d’activitat encarregats des de la Secretaria d’Habitatge, de la qual depèn funcionalment. Aquestes encomandes, recollides en diversos decrets aprovats pel Govern en aquest període, tenen relació fonamentalment amb la rehabilitació d’edificis i habitatges, així com amb les línies més socials de la política d’habitatge: intermediació entre propietaris i llogaters per mobilitzar habitatges desocupats, ajuts per al pagament de lloguer i habitatges d’inclusió. • Procés intern de redefinició organitzativa i de reestructuració, anàlisis de processos i distribució de les responsabilitats i càrregues preexistents, de cara a optimitzar la gestió tradicional de l’empresa i, alhora, assentar les bases per acollir les noves encomanes de gestió de la Secretaria d’Habitatge. Aquest, anomenat Projecte Impuls, té com a objectiu principal dotar l’organització d’un funcionament eficaç, eficient i en la línia de gestió de les corporacions modernes, orientant-la cap a la creació de la futura Agència de l’Habitatge de Catalunya. Estructuració de l’empresa en cinc grans unitats operatives. S’ha procedit a l’estructuració de l’empresa en cinc grans unitats operatives: • • • • • Unitat d’Administració i Gestió Patrimonial (UOAiGP) Unitat de Rehabilitació i Millora d’Habitatges (UORIM) Unitat de l’Habitatge Social (UOHS) Unitat d’Habitatges de Cessió (UOHC) Àrea de Suport de Registre i Adjudicacions (ASRA) Amb les seves subdivisions respectives en paquets temàtics, per programes o línies de treball específiques. De la mateixa manera, la reformulació de la Direcció de Serveis Centrals de l’empresa, així com 144 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge la potenciació territorial mitjançant el reforç de la figura dels directors territorials i l’adaptació de l’organització dels Serveis Territorials. Tot això ha estat i és encara l’eix conductor de la reconversió de l’empresa. Objectius principals Adigsa ha participat en les accions següents: Xarxa de Mediació del Lloguer Social (XMLLS): Com una via complementària per a la provisió d’habitatge assequible a la població amb ingressos baixos, la Generalitat té establert un sistema de mediació entre propietaris i llogaters que s’articula mitjançant dues xarxes de borses mediadores: la Xarxa de Lloguer Social i la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge. Pel que fa a la primera, les borses de la XMLLS han donat servei a 76 borses que han gestionat un parc de 8.154 habitatges. Evolució de la XMLLS Les borses de la XMLLS han donat servei a 76 borses que han gestionat un parc de 8.154 habitatges. Borses Població coberta % sobre Població actives amb borsa població total Barcelona424.499.066 84,37%5.332.513 Girona 13524.131 74,22% 706.185 Lleida 9 215.95952,16%414.015 Tarragona 12592.123 78,14% 757.795 Catalunya 76 5.831.279 80,87% 7.210.508 Sense borses joves Xarxa d’Habitatges d’Inclusió (XHI): Sistema d’ajuts a entitats sense ànim de lucre i a administracions públiques que per dur a terme llur tasca d’integració social de col·lectius amb dificultats necessiten disposar d’habitatges on allotjar-los. En aquesta línia de treball, Adigsa compta amb la col·laboració de la Fundació Privada Caixa de Catalunya, que coordina l’anomenada Xarxa d’Habitatges d’Inclusió. Durant l’any 2008 ha aplegat 102 associacions que aporten 527 habitatges al programa. Xarxa d’Habitatges d’Inclusió. Durant l’any 2008 ha aplegat 102 associacions que aporten 527 habitatges al programa. Evolució de la XMLLS i la XHI XMLLS XIHI Hab. Hab. Borses aportats Entitats aportats 2006464.055 37 217 200753 7.500 88 391 2008 76 8.154 102527 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 145 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge XMLLS i XHI 125 102 100 88 76 75 53 46 50 37 25 Borses Entitats 0 2006 2007 2008 XMLLS i XHI 9.000 8.000 8.154 7.500 7.000 6.000 5.000 4.055 4.000 3.000 2.000 Hab. aportats Hab. aportats 1.000 217 0 2006 391 2007 527 2008 Adigsa, juntament amb les diferents entitats, estableix convenis per definir funcions i responsabilitats, i col·labora en el projecte amb la fundació Un sol Món subvencionant les associacions que aporten habitatges a aquesta xarxa. Programa de cessió: Línia de treball a l’entorn de les XMLLS. A través d’Adigsa es posa en marxa aquest programa per mobilitzar els habitatges desocupats a Catalunya. El programa de cessió és un programa d’intermediació entre Adigsa i els propietaris privats que posen el seu habitatge buit en règim de lloguer a l’abast del mercat per un preu taxat. Es va posar en marxa l’any 2005 i des d’aleshores ha evolucionat de manera creixent. 146 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge En el tancament de 2008 el parc d’habitatges de cessió era de 856 habitatges. Durant l’any s’ha produït un increment del 69,50% en relació a les xifres de 2007, cosa que vol dir que 351 habitatges més són gestionats per Adigsa. Evolució dels habitatges de cessió 2005-2008 any 2005 Barcelona43 Girona 1 Lleida 3 Tarragona 14 Totals 61 any 2006 any 2007 any 2008 174 312497 10 2055 3353 109 63 120 195 280 505 856 550 500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 2005 2006 2007 2008 Barcelona Girona Lleida Tarragona Evolució dels habitatges de cessió segons les demarcacions territorials 2005-2008 2008 2007 2006 Barcelona Girona Lleida Tarragona 2005 0 100 200 300400500 600 700 800 900 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 147 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge La reestructuració com a unitat operativa independent dins l’organització al llarg de l’any s’ha traduït en resultats positius respecte al proppassat any. Aquest canvi d’estructura també ha afectat positivament les xifres d’ocupació de cessió. L’any s’ha tancat amb un increment del 40,56% en relació amb les dades de 2007, (increment donat sobre tot a partir del segon semestre de l’any). Ocupació dels habitatges de cessió per demarcacions territorials l’any 2008 Hab. totals Hab. Cessió Any 2008 Cessió ocupats Barcelona497434 Girona5544 Lleida 109 96 Tarragona 195 142 Totals 856 716 % Ocupació Cessió 87,32% 80,00% 88,07% 72,82% 83,64% Tarragona Lleida Girona Barcelona Hab. Cessió ocupats Hab. Totals Cessió 0 100 200 300400500 600 Per demarcacions l’increment de l’ocupació ha assolit diferents nivells. És destacable el de Girona que amb dades 2007-2008 s’ha incrementat en un 60% (Barcelona, 44,45%, Lleida, 26,74% i Tarragona, 34,36%) 148 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Evolució dels percentatges d’ocupació segons les demarcacions territorials 2005 – 2008 % ocupació Cessió 2005 2006 2007 Barcelona44,19% 66,09% 60,45% Girona 0,00%40,00%50,00% Lleida 0,00% 63,64% 69,49% Tarragona 0,00%41,27%54,20% Catalunya 31,15% 59,29% 59,51% 008 87,32% 80,00% 88,07% 72,82% 83,64% % Ocupació Cessió a Catalunya 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 2005 2006 2007 2008 Gestió dels ajuts Hi ha tot un seguit d’ajuts que repercuteixen directament en les persones i que pal·lien la seva situació. Adigsa, com a encomanda de la Secretaria d’Habitatge, gestiona el lloguer just: aquest lloguer és la quantitat màxima que hauria de pagar un llogater i que no hauria d’excedir del 20-30% dels ingressos ponderats de la unitat familiar acreditada, sempre que aquests ingressos familiars es trobin entre 1 i 5 vegades l’IPREM segons les zones. (La diferència entre el lloguer just i el que es paga constitueix la subvenció mensual). Adigsa gestiona el lloguer just. • Ajuts dirigits a joves com a camí per facilitar l’emancipació. • Ajuts dirigits a persones amb condicions especials (gent gran, família monoparentals, dones en situació de violència, persones en risc d’exclusió social, immigrants amb menys de 5 anys de residència a Catalunya...). • Ajuts dirigits a la gent gran major de 65 anys amb contractes de pròrroga forçosa. En relació amb els ajuts de lloguer es fan les actuacions següents: Gestions de pagaments en els casos d’ajuts als col·lectius de gent gran, de persones en risc d’exclusió social i dels joves menors de 35 anys. A més, en els casos de col·lectius que ocupen parc d’habitatges de lloguer Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 149 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge que gestiona Adigsa, també es fa la gestió dels expedients, és a dir, recull de documentació, valoració de l’expedient i gestió del pagament. Quant al volum de gestió d’aquests expedients de tramitació d’ajuts, hem de remarcar que la demanda ha sofert un increment acusat: Les peticions d’ajuts de lloguer just han crescut un 62,16%. Les demandes d’ajuts personalitzats, un 106,08%. Les entrades de peticions d’Ajuts 6.000 s’han incrementat en un 33,43%. • Les peticions d’ajuts de lloguer just han crescut un 62,16%. • Les demandes d’ajuts personalitzats, un 106,08%. • Les entrades de peticions d’Ajuts 6.000 s’han incrementat en un 33,43%. • S’ha d’afegir a aquest any la demanda d’ajuts de Renda Bàsica d’Emancipació, dels quals hi ha més de 34.500 expedients en gestió. Gestió de sol·licituds d’ajuts de lloguer l’any 2008 Ajuts al lloguer Sol·licituds Resolucions any 20008 presentades favorables Ajuts a la gent gran Ajuts als co·lectius amb dificultats ocupen parc de lloguer Ajuts a persones en risc d’exclusió social Ajuts als joves menors de 35 anys 32.419 18.433 Expedients aprovats 1.4040 1.248 12.261 3.884 Gestió dels ajuts de Renda Bàsica d’Emancipació (RBE), personalitzats, Ajuts 6000 l’any 2008 Ajuts Renda Bàsica d’emancipació any 2008 Sol·licituds presentades 34.577 Resolucions favorables 28.368 Resolucions desfavorables 1.368 Expedients provisionals490 Avals atorgats 1.708 Prèstecs atorgats 2.667 Ajuts personalitzats any 2008 Sol·licituds presentades5.183 Resolucions favorables 1.154 Resolucions desfavorables 3.158 Expedients pendents 871 Ajusts 6000 any 2008 Expedients presentats 431 Propostes de pagament – Expedients aprovats – Adigsa col·labora amb tot un conjunt d’actuacions per executar i gestionar els diferents programes de rehabilitació de la Generalitat de Catalunya o de les administracions locals i donant suport als ajuntaments i a altres entitats en els seus programes de millora urbana i rehabilitació de barris. L’any 1997 Adigsa i la FAVIBC (Federació d’associacions de veïns d’habitatge social de Catalunya), que aglutina la majoria de les promocions d’habitatges de promoció pública, van signar un preacord per a l’establiment del Pla director d’obres (PDO), inventari de totes les obres pendents a realitzar als barris gestionats per Adigsa, així com en la priorització de les actuacions en funció de les patologies i deficiències detectades fins a l’actualitat, a realitzar en un període de vuit anys. 150 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge La concreció d’aquest Pla director d’obres (PDO) es va dur a terme el 19 de gener de 1997 amb la signatura del Pla director de cada barri entre Adigsa i cadascuna de les associacions de veïns. El gener de 2005 va exhaurir el termini d’execució de vuit anys del Pla director d’obres. Adigsa, la FAVIBC i les associacions de veïns van treballar conjuntament en una actualització del Pla, que afegia un control de la gestió de les obres i del compliment dels terminis. En conseqüència, es va elaborar una nova programació: el Pla director d’obres revisat (PDOR). Pla director d’obres revisat (PDOR). En aquesta línia l’any 2008 s’han licitat 70 actuacions en barris que beneficiaran 6.496 habitatges. En aquesta línia l’any 2008 s’han licitat 70 actuacions en barris que beneficiaran 6.496 habitatges. Afectació de les obres del PDOR a barris, municipis i habitatges 2008 PDOR* Habitatges Barris Municipis Nº Actuacions PDOR 16 1.595 20 12 22 PDOR 16b58 1 1 1 PDOR 17 1.611 16 10 19 PDOR 18 2.252 85 12 PDOR 19480 10 7 11 PDOR 19b520555 Total 6.496 60 27 70 A més, Adigsa gestiona els ajuts de cofinançament que la Generalitat de Catalunya ofereix per a obres que faciliten l’accessibilitat als edificis d’habitatges. Se subvenciona un 60% del cost total de l’obra, amb un màxim de 6.000 € per habitatge o local, en el cas de creació d’un itinerari practicable, és a dir, quan cal fer rampes o col·locar elements complementaris a l’ascensor per eliminar, o un 45% en el cas de només la instal·lació d’ascensors. Respecte a les 100 comunitats previstes per signar convenis d’instal·lació d’ascensors per l’any 2008, se n’han signat 56. La resta de convenis previstos per l’any 2008 no s’han pogut començar a causa de: • Dificultats a l’hora que les comunitats de veïns arribessin a un acord per col·locar l’ascensor a conseqüència del cost elevat de l’obra. • Manca de participació de les plantes baixes i les plantes primeres. • La situació econòmica actual no permet obtenir fàcilment préstecs de les entitats financeres. Durant l’any 2008 Adigsa ha promogut 56 expedients d’instal·lació d’ascensors, (53 a Barcelona i 3 a Lleida), que afecten 708 habitatges. Les contractacions realitzades per les comunitats de veïns per instal·lar ascensors des del gener fins el desembre de 2008 han estat per un import de 5.370.535,46 €, dels quals s’han cofinançat 2.928.436,49 €. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Durant l’any 2008 Adigsa ha promogut 56 expedients d’instal·lació d’ascensors. 151 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Instal·lació d’ascensors l’any 2008 Núm. Municipi edificis Badía del Vallès 6 Barcelona5 Cornellà 1 Hospitalet de Llobregat5 Martorell4 Mataró 1 Prat de Llobregat 2 Sabadell 13 Terrassa 1 Total província Barcelona 53 Lleida 2 Mollerusa 1 Total província Lleida 3 Total Catalunya 56 Núm. habitatges beneficiats cofinançament 60 199.022,94 96 309.439,95 20 69.267,30 120 262.737,18 34 274.610,21 1749.861,44 16 80.953,72 193 784.604,96 10 38.253,32 676 2.828.661,69 22 69.217,96 6 30.556,84 28 99.774,80 704 2.928.436,49 També des d’aquesta àrea es cofinancien les obres de posada a punt dels ascensors segons el Real decreto 57/2005, de 21 de gener, mitjançant el qual s’estableixen prescripcions per a l’increment de la seguretat del parc d’ascensors existent. Es dirigeix, d’una banda, a completar les prescripcions del Reial decret 1314/1997, d’1 d’agost, sobre la conservació dels ascensors existents anteriorment, i de l’altra, a definir el límit entre reglamentacions i millorar les condicions tècniques dels ascensors ja existents amb l’objectiu d’aconseguir un nivell mínim i uniforme de seguretat en tots ells, d’acord amb les demandes tècniques i socials. Conveni amb FAVIBC, Reial decret 57/2005 Núm. Municipi edificis Badalona 38 Barcelona48 Manresa 8 Lleida 1 Total 95 152 Pressupost 45% obres cofinançament 87.565,46 39.404,48 123.498,6755.574,40 16.215,18 7.296,83 9.293,584.182,11 236.572,89 104.595,04 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Detall de totes les licitacions, adjudicacions i compromisos els anys anteriors en concepte d’obres de rehabilitació i adequació dels ascensors 2008 Compromés Licitat Adjudicat anys anteriors 2005 PDOR 04 0,00 0,00 961,00 PDOR 05 0,00 0,00 192.572,2 PDOR 06 0,00 0,00 0,00 PDOR 07 0,00 0,00 1.774,04 Total 2005 0,00 0,00 195.307,56 2006 PDOR 08 0,00 0,00 175.943,30 PDOR 09 0,00 0,00 28.317,11 PDOR 10 0,00 0,0051.792,86 PDOR 11 0,00 0,00 298.814,80 Total 2006 0,00 0,00 54.868,07 2007 PDOR 12 0,00 0,00 -139.875,93 PDOR 13 0,00 0,00 733.997,93 PDOR 14 0,00 0,00 287.358,42 PDOR 15 0,00 0,00 771.095,71 Total 2007 0, 00 0,00 1.652.576,13 2008 PDOR 16 i altres Ascensor adapt. 0,00 obres rehab. 12.523.025,41 10.636.258,96 0,00 PDOR 17 i altres obres rehab. 6.076.522,514.961.828,47 0,00 PDDOR 18 i altres obres rehab. 6.352.172,095.355.875,34 0,00 PDOR 19 i altres obres rehab. 10.334.354,33 0,00 0,00 SA (obres que s’adjudiquen directament per procediment negociat) 35.816,63 Ascensors4.700.000,00 Adaptació normativa 1.231.060.000 Aluminosi Total 2008 35.286.074,35 20.989.824,40 0,00 5.931.060,00 35.286.074,35 20.989.824,40 2.402.751,76 5.931.060,00 Projectes d’arquitectura. Enllaçat amb les obres de rehabilitació que Adigsa executa, aquest any han sortir a concurs un total de 70 projectes del Pla director d’obres revisat, per un valor de 32.680.142,74 € IVA inclòs, dels quals 53 han estat redactats pel Servei de Projectes d’Arquitectura d’Adigsa i 17, per tècnics externs. Una altra de les funcions que es realitzen en aquesta unitat operativa és fer el manteniment dels habitatges d’obra vella i d’obra nova del patrimoni gestionat per Adigsa. En aquest exercici s’han obert un total de 5.648 butlletes de manteniment d’obra vella. D’aquestes 2.751 se n’han executat durant l’any, a més d’adequació, s’han obert 687 butlletes de les quals se n’han executat 543. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 S’han obert un total de 5.648 butlletes de manteniment d’obra vella. D’aquestes 2.751 se n’han executat durant l’any. 153 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Butlletes de manteniment i adequació l’any 2008 Manteniment Adequació 2008 2008 B. Obertes5.648 687 B. en curs464 91 B. tancades4.659 665 B. executades 2.751543 % execució vs. tancades59,05% 81,65% Temps mig execució 15,08 dies 26,7 dies Cost total butlletes 3.263.986,004.730.771,10 Cost mig butlletes 1.186,47 8.712,29 6.000 5.000 4.000 3.000 B. obertes B. en curs B. tancades B. executades 2.000 1.000 0 154 Manteniment 2008 Adequació 2008 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Actuacions certificades a càrrec d’Adigsa i Incasòl l’any 2008 Actuacions a càrrec pressupost adigsa Pressupost Executat Obra Vella 2008 2008 Programació PDO 31.889.002,49 20.369.750,57 Segones OC. O. Vella 650.000,00 2.338.657,47 Tapiaments O. Vella48.000,00 62.762,03 Obres menors O. Vella 264.000,00 168.753,82 Obres menors O. Nova C/ADIGSA 18.000,00 22.162,31 Reformats O. Vella500.000,00 631.352,27 Honoraris projecte O. Vella 377.926,00 366.573,59 Honoraris direcció O. Vella 857.560,00463.100,62 Reparació ascensors O. Vella 6.000,00 8.078,31 A repercutir O. Vella 7.474.577,00 1.379.136,63 Total Obra Vella 42.085.065,49 25.810.327,62 Manteniment corrector OV 670.000,00 603.005,51 Manteniment preventiu OV 324.159,91 240.363,51 Total manteniment 994.159,91 843.369,02 Remodelació no patrimonial 0,00 1.401.552,98 Total obres per compte tercers 0,00 1.401.552,98 Aportacions obres OV 0,00 0,00 Aportacions obres ON 0,00 11.195,39 Manteniment ascensors OV 34.000,0044.842,44 Manteniment ascensos O. Nova C/ADIGSA 0,00 0,00 Servei vigilància polígons500.000,00 14.117,42 Rehabilitació hab. herències intestades 0,005.705,14 Despeses reallotjament50.000,0052.460,85 Despeses casa Bloc 65.319,64 157.806,61 Altres conceptes 649.319,64 286.127,85 Cofinançament ascensors OV4.790.000,00 3.096.229,46 Total cofinançament ascensors OV 4.790.000,00 3.096.229,46 Inspec. al·luminosi 959.472,00 1.084.825,05 Total Operac. Al·luminosi 959.472,00 1.084.825,05 49.478.017,04 32.522.431,98 Actuacions D. Tècnica a càrrec INCASOL Executat Obra Nova 2008 Certificacions obres556.182,74 Segones adjudicacions 3.288.580,19 Obres menors 350.908,85 Reformats program 184.327,16 Honor. projecte 0,00 Honor. direcció 3.370,54 Repar. ascensors43.904,26 Tapiatges 81.936,41 Adeq. habit. minusv. 62.546,72 Inserció per obres PDO 0,00 Total Obra Nova 4.571.756,87 Mant. corrector ON 1.535.621,48 Mant. preventiu ON 288.120,95 Total manteniments 1.823.742,43 Aportacions en obres al S/càrrec 21.559,08 Neteja comunitats 27.777,00 Habitatges parc carreteres MOPU 102.233,43 Actuacions diverses 151.569,51 Per manteniment ascensors 337.135,92 Certificacions obres Obra Vella 0,00 Honoraris projecte Obra Vella 0,00 Honoraris direcció Obra Vella 0,00 Inserció per obres PDO Obra Vella 0,00 Obres/Patrimoni O.V. a càrrec INCASOL 337.135,92 6.884.204,73 Aquestes dades són de caràcter consolidat a l’espera de l’auditoria de comptes. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 155 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Projectes de millora ambiental i social Adigsa, empresa pública del Departament de Medi Ambient i Habitatge, participa i col·labora en diferents projectes de millora ambiental i social del parc d’habitatges públic, majoritàriament lligats a processos de rehabilitació i gestió d’aquests. Aquests projectes es desenvolupen en tres marcs diferents: • Projectes de recerca d’interès per Adigsa i el DMAH. Aquests s’han desenvolupat a través de convenis entre Adigsa i diferents organitzacions de recerca i consultories especialitzades. Actualment, en aquest marc, Adigsa i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental desenvolupen el projecte ECOBARRI. Aquest projecte té com a objectiu principal fer una anàlisi i diagnosi ambiental i fer propostes de millora dels barris d’habitatges social gestionats per Adigsa. És un projecte iniciat el desembre de 2007 i es desenvolupa en 4 fases. Durant l’any 2008 s’ha avançat en la primera, segona i tercera fase. La primera va consistir en la selecció d’un barri pilot qualitativament representatiu dels que Adigsa administra a Catalunya. El barri seleccionat ha estat Primer de Maig, amb 550 habitatges i per l’edifici de Tres Torres-48, amb 48 habitatges de lloguer. La segona consistia a realitzar un inventari i una anàlisi dels fluxos principals (aigua, residus, energia, mobilitat i espais públics i verds). A partir d’aquesta segona fase, s’ha completat la tercera, que comprèn la definició d’estratègies i propostes de millora que pretenen solucionar els punts crítics detectats de l’anàlisi i diagnosi de la fase anterior. • Projectes europeus. Projectes que es desenvolupen conjuntament amb diversos participants de països de la Unió Europea i que pretenen avançarse a la realitat de cada país en la implementació i desenvolupament de noves tecnologies i normatives definides per la Unió Europea, i promouen l’intercanvi d’experiències i coneixement entre els països participants. En aquest sentit, Adigsa ha participat o participa en els projectes següents: —REVITASUD: Projecte que té com a objectiu l’anàlisi de problemes comuns d’un tipus de barri específic com són els construïts després de la Segona Guerra Mundial. Les activitats de 2008 del Revitasud han estat el tancament econòmic i la darrera certificació i revisió del contingut de la publicació final del projecte. —RESHAPE: Respon a l’acrònim de Rehabilitació de l’habitatge social i preparació activa per a la directiva d’eficiència energètica en l’edificació. Es va iniciar el gener de 2006 fins al juny de 2008. Persegueix superar les barreres per a la rehabilitació i millora de l’eficiència energètica dels edificis existents en el sector de l’habitatge social, accelerar la implementació de la Directiva europea sobre l’eficiència energètica en edificis dels agents que intervenen en l’habitatge social, i augmentar el coneixement i canvi d’actitud dels agents de l’habitatge social sobre solucions de la rehabilitació. Al llarg de 2008 es va realitzar una reunió de treball a Westerlo (Bèlgica) amb tots els socis europeus del projecte per fer un seguiment de les tasques i la feina pendent. També es van publicar 156 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge 2 butlletins informatius, explicant l’evolució d’Adigsa en les diferents tasques desenvolupades del projecte. Per acabar, s’ha actualitzat la pàgina web amb els resultats obtinguts del projecte. • Noves propostes presentades de projectes europeus. Durant el primer semestre de 2008 es van treballar i presentar tres propostes de projectes internacionals europeus: —REHABITAT: Aquesta proposta respon a l’acrònim de Millora de la cohesió social i l’ecoeficiència mitjançant la rehabilitació i el manteniment de l’habitatge social. Es va presentar a l’autoritat de gestió el juny de 2008. Amb data 29 de desembre de 2008 es va rebre el dictamen d’aprovació condicionat a una reducció de pressupost del Comitè de Programació POCTEFA. Els objectius són l’ús de les necessitats de rehabilitació i millora d’habitatges i d’espais comuns com a mitjà per obtenir més integració i cohesió social de la població resident, foment de la cultura del manteniment, definició de l’estructura socioeconòmica dels residents d’habitatge social, projecció de l’estructura provisional de demanda i articular la promoció, dignificació i actualització sobre criteris de sostenibilitat de patrimoni públic, i millora de la convivència. Total projecte: 3.233.027 euros. Pressupost subvencionable (65%) Data prevista d’inici: Gener de 2009// Data final prevista: Desembre de 2011 —ACE HOUSING: Aquest projecte (accelerar la millora de l’eficiència energètica als habitatges socials de lloguer) es va presentar a la Comissió Europea a la convocatòria CIP-IEE-2008, el 26 de juny de 2008. El projecte es plantejava en 7 paquets de tasques, i preveu un pressupost de 987.601 €. Es va preveure un import per Adigsa de 220.876 €, dels quals 165.657€ se subvencionarien. Adigsa participaria com a coordinador del projecte, amb el rol de ser el responsable de la gestió i col·laboració entre els socis. També seria el responsable de 3 paquets de tasques. La proposta pretén mesurar la precarietat energètica en promocions d’habitatge social de lloguer (amb llogaters de rendes mínimes), construïdes entre els anys 1970- 2006, abans de les noves normatives d’estalvi d’energia. —BECOMECO: La proposta del projecte BecomEco (Eco retrofitting of Districts) es va presentar a la Comissió Europea a través de la convocatòria Colaboration Programe FP7-ENERGY-2008-TREN1, el 8 d’octubre de 2008. La proposta de treball es va estructurar en 20 paquets de tasques (5 de recerca, 12 de demostració, un de formació, un de difusió i un últim de coordinació) amb un pressupost global de 36.842.560 euros i, en concret per Adigsa, de 14.993.000 euros, dels quals se sol·licitava una subvenció de 8.408.160 euros. L’objectiu del projecte és el desenvolupament d’un model de millora ambiental de barris (ecorehabilitació) juntament amb 3 barris més de Bèlgica, Alemanya i Sèrbia. Els objectius de millora per als barris de demostració es van definir: mínim d’una reducció d’un 30% del consum d’energia, mínim de reducció del 50% de les emissions de CO2 , i assolir uns estàndards d’eficiència energètica en edificis existents. En el cas d’Adigsa, la proposta del projecte se centrava en l’ecorehabilitació del barri de Can Jofresa de Terrassa. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 157 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge • Projectes de cooperació. Projectes en què Adigsa participa via finançament o mitjançant l’aportació del coneixement i l’experiència tècnica en projectes de desenvolupament. Altres activitats de l’any 2008 de la Unitat de Projectes de Recerca i Medi Ambient: Col·laboracions amb la Direcció General de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge, col·laboracions amb altres programes europeus sobre energia i rehabilitació, participació en jornades i redacció de dos articles. Sistema gestió ambiental L’any 2008 s’ha aconseguit: • Implantació d’un sistema de gestió ambiental a la seu de Barcelona • Desenvolupament de la documentació • Realització d’una auditoria interna • Realització de l’auditoria de certificació • Publicació de la Declaració ambiental a la pàgina web d’Adigsa APPLUS ens ha confirmat l’atorgament de la certificació ISO-9001 i ISO-14001. Durant aquest exercici, i després de l’auditoria de certificació del sistema de gestió de qualitat i sistema de gestió ambiental l’empresa, APPLUS ens ha confirmat l’atorgament de la certificació ISO-9001 i ISO-14001. Adhesió d’Adigsa en el registre EMAS. Des de la Direcció General de Qualitat Ambiental, ens han comunicat l’adhesió d’Adigsa en el registre EMAS: aquests són tres reconeixements de la feina feta per tota l’empresa durant els últims dos anys i que representen el tret de sortida a la millora contínua per a una gestió des de la qualitat i amb l’objectiu de la reducció de l’impacte ambiental. Habitatges que resten sota la gestió d’Adigsa. El desembre de 2008 eren 85.293. Gestió general Engloba tots els habitatges que resten sota la gestió d’Adigsa (es comptabilitzen a part els habitatges gestionats del programa de cessió d’ús). El desembre de 2008 eren 85.293 habitatges. La taxa d’increment del parc mobiliari gener- desembre ha estat de l’1,43%, xifra que suposa 1.203 habitatges nous. D’aquests 85.293 habitatges, 60.000 corresponen als traspassos fets per l’Estat (IPPV) i, per tant, construïts abans de l’any 1985. La resta, a noves promocions construïdes majoritàriament per l’Institut Català del Sòl (Incasòl) de la Generalitat de Catalunya. 158 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 90.000 Actuacions i activitats realitzades 0.000 Secretaria8d’Habitatge 70.000 60.000 0.000 El volum 5patrimonial gestionat per Adigsa és en règim de compravenda (c/v i accés diferit), el lloguer (lloguer i ús i habitació) i la seva distribució 40.000 en els territoris es reflecteix en el quadre següent. 30.000 20.000 Distribució dels habitatges segons el territori 10.000 Distribució any any any % 0 habitatges 2006 2007 2008 HH Barcelona 64.436Barcelona 66.777 1,19% Girona 67.572 Lleida Girona5.2105.3365.6305,51% Lleida5.987 6.150 6.307 2,55% Tarragona5.0945.8275.784 -0,74% Catalunya 80.727 84.090 85.293 1,43% Tarragona Catalunya 90.000 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 Barcelona Girona Any 2006 Lleida Any 2007 Tarragona Catalunya Any 2008 Tot el volum patrimonial d’Adigsa està classificat segons uns estadis depenent de la seva situació: • En construcció: Habitatges que en el futur s’incorporaran a la gestió d’Adigsa el 31 de desembre de 2008. Són 653. • Vacants: Habitatges que estan preparats per entrar en el procés d’adjudicació el 31 de desembre de 2008. Adigsa tenia 443 vacants. • En procés d’adjudicació: Habitatges subjectes a un procés d’adjudicació obert. En aquest exercici hi havia 1.995 habitatges. • Adjudicats: Estadi en el qual l’habitatge ja ha estat adjudicat o està pendent d’escripturar, 704 adjudicats amb data de tancament. • No disponibles: Habitatges que no es poden posar a l’abast dels ciutadans per estar pendents d’obres, pendents d’enderrocar o ocupats pendents de regularitzar la seva situació. 480 no estan disponibles. • Lliurats: 81.671 habitatges lliurats. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 81.671 habitatges lliurats. 159 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Distribució dels habitatges en gestió segons els diferents estadis l’any 2008 Vacants Barcelona 310 Girona 19 Lleida 37 Tarragona 77 Totals 443 % respecte Total 0,52% Procés No adjudicació Adjudicats disponibles lliurats totals 1.280491440 65.051 67.572 370 14 235.2045.630 17047 2 6.051 6.307 175 152 155.3655.784 1.995 704 480 81.671 85.293 2,34% 0,83% 0,56% 95,75% S’ha de fer menció específica a l’increment anual del parc dedicat a lloguer d’un 17,97% (suposa 1.424 habitatges més), en línia amb les polítiques del Govern de prioritzar el creixement de l’habitatge públic en règim de lloguer. Evolució del volum d’habitatges de lloguer 2006 2007 2008 Habitatges lloguer % increment 7.605 7.9264,22% 9.350 17,97% 12.000 25% 10.000 20% 8.000 15% 6.000 10% 5% 4.000 Habitatges lloguer % increment 2.000 0% 0 2006 2007 2008 Referent a la taxa d’ocupació general del parc que Adigsa gestiona (habitatges lliurats/ total d’habitatges en gestió). En el tancament de 2008 tenim un 95,75% d’ocupació. 160 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Percentatge d’ocupació per demarcacions territorials l’any 2007-2008 % Ocupacions Barcelona des’07 83,98% 97,66% % ocupació AD % ocupació C/V 85,67% 95,40% 95,95% 98,40% % ocupació UH % ocupació AD % Ocupacions Barcelona des’08 77,85% % Ocupacions Girona des’07 % ocupació AD % ocupació C/V 100,00% 100,00% % ocupació UH % ocupació AD % Ocupacions Girona des’08 95,38% 63,42% 100,00% 94,94% 97,57% % ocupació AD % ocupació C/V 99,07% % ocupació UH % ocupació AD Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 99,96% % ocupació AD % ocupació C/V % ocupació UH % ocupació AD 161 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge % Ocupacions Lleida des’07 92,56% 96,66% % ocupació AD % ocupació C/V % Ocupacions Tarragona des’07 91,67% 92,70% 99,88% 92,82% % ocupació UH % ocupació AD % Ocupacions Lleida des’08 74,63% % ocupació AD % ocupació C/V 92,31% 90,42% 91,88% 99,88% 162 78,71% % ocupació UH % ocupació AD % Ocupacions Tarragona des’08 97,91% % ocupació AD % ocupació C/V 100,00% % ocupació UH % ocupació AD % ocupació AD % ocupació C/V 96,55% 99,88% % ocupació UH % ocupació AD Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Classificació dels habitatges gestionats en règim d’adjudicació l’any 2008 Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Compra/venda Accès diferit Compra/venda 28.672 31.799 2.793 1.936 2.446 3.111 808 3.780 34.719 40.626 11% Lloguer Lloguer Ús i habitació 6.581520 894 7 737 13 1.13858 9.350 598 1% 41% Ús habitació % Compra / venda Lloguer Accés diferit 91,88% 47% Adjudicar, escripturar i lliurar els habitatges públics gestionats per Adigsa és una altra de les tasques que fem per al ciutadà. El procediment d’adjudicació és el conjunt de passos que s’han de seguir per accedir a un habitatge de protecció oficial, d’acord amb la normativa vigent. L’empresa pública Adigsa, d’acord amb l’encomanda de gestió feta pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, gestiona i duu a terme el procediment d’adjudicació dels habitatges amb protecció oficial de promoció pública de la Generalitat de Catalunya. Durant l’any 2008 s’ha adjudicat un total de 1.594 habitatges a través del procediment d’adjudicació corresponent, i s’han lliurat 1.154 habitatges (això és, posar a disposició del seu adjudicatari l’habitatge que li ha estat assignat en el procés amb gestió del contracte corresponent i lliurament de claus). Aquestes xifres suposen un increment del 42,96% en relació amb les dades de 2007, tant en les adjudicacions de noves promocions (primeres adjudicacions), com de les adjudicacions d’habitatges recuperats (segones adjudicacions). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Durant l’any 2008 s’ha adjudicat un total de 1.594 habitatges a través del procediment d’adjudicació corresponent, i s’han lliurat 1.154 habitatges. 163 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Primeres i segones adjudicacions segons les demarcacions territorials i el règim d’adjudicació l’any 2008 2008 Barcelona Girona Lleida Tarragona Total 1eres Adjudicacions C/V Lloguer 335402 3 19 24 26 7556 437 503 940 Adjudicacions C/V Lloguer Totals 154 296 1.187 9 2152 2053 123 63 38 232 246 408 654 1.594 Anàlisi de la demanda de sol·licituds 2008 Si analitzem el número de sol·licituds de l’any 2008 veiem que el % més gran de les demandes és referent a habitatges protegits de lloguer. Aquestes suposen el 85,22% del total presentat. Per col·lectius, són els més joves (menors de 35 anys) les persones que han presentat més sol·licituds. Referent a la nacionalitat dels sol·licitants, tenim un 26% d’estrangers que demanden habitatge protegit. Persones fins a 35 anys Persones de 36 a 64 anys Persones de 65 i més anys Totals Núm. sol·licitants Núm. sol·licitants compra lloguer 6374.468 355 1.543 129452 1.121 6.463 5.000 4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 Sol·licituds C/V Sol·licituds lloguer 500 0 ins a 35 F anys 164 De 36 a 64 de 65 i anys més anys Fins a 35 anys De 36 a 64 De 65 i anys més anys Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge Anàlisi de les adjudicacions 2008 Núm. adjudicacions Núm. adjudicacions compra lloguer Persones fins a 35 anys 246 630 Persones de 36 a 64 anys 172 184 Persones de 65 i més anys 10859 Totals 526 873 Nota: Total d’adjudicacions de l’any sense tenir en compte l’any de sol·licitud. 700 600 500 400 300 200 100 Ajudicacions compra Adjudicacions lloguer 0 ins a 35 F anys De 36 a 64 de 65 i anys més anys Fins a 35 anys De 36 a 64 De 65 i anys més anys Per dur a terme les tasques que les unitats operatives d’Adigsa té encarregades necessita uns serveis centrals que els donin suport. Així, la resta de direccions i àrees col·laboren de la manera següent: Contractació: Fa el seguiment dels processos de licitació o contractació de totes les adquisicions (béns, serveis, obres, etc.) analitzant les ofertes i gestionant l’adjudicació de les direccions territorials i unitats estratègiques d’activitat. Durant l’any 2008 ha avaluat 926 licitadors tant d’obres del PDOR com d’altres. Així mateix, ha gestionat 298 contractes per un valor aproximat de 20,938 milions d’euros. Ha contractat i gestionat 13.808 pòlisses d’assegurances i ha tramitat davant les companyies 340 sinistres per diverses causes. Compres: Estableix la sistemàtica d’adquisició tant de material habitual com d’articles puntuals i fa la selecció dels proveïdors que ens subministren els productes. En aquest any 2008 ha continuat treballant en la recerca de nous proveïdors i productes ambientalment més correctes per al seu ús en les tasques administratives que es fan a Adigsa. En aquesta línia es veu un esforç important per treballar amb proveïdors ecològics en detriment dels que no ho són. Segons dades de 2008 els proveïdors ecològics han sofert un increment del 42,11% i els no ecològics, un descens del 12,26%. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 165 Actuacions i activitats realitzades Secretaria d’Habitatge SAC: Aquest any 2008 Adigsa ha treballat considerant com a objectiu bàsic la satisfacció del ciutadà, posant en marxa eines per obtenir dades respecte a l’índex de satisfacció del client i respecte a la qualitat dels serveis que els oferim. En una segona onada aquest any l’Índex de satisfacció del client d’Adigsa s’ha situat en un 69,30%, a menys d’un punt sobre la fita marcada pel 2008. L’Índex de qualitat oferta, aquest any 2008, ha assolit un resultat de 78,00%. Resultats de les enquestes a clients d’Adigsa 2007-2008 Mes Des’07 Des’08 ISC % satisfacció IQO % qualitat oferta 66,10% 79,40% 69,30% 68,00% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% Des’07 Des’08 10% 0% ISC % satisfacció IQO % qualitat oferta A més, al llarg de l’any s’ha volgut millorar el nostre servei en els fronts on Adigsa interacciona amb els ciutadans: l’atenció presencial, l’atenció telefònica i les respostes a través del correu electrònic. 166 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 2.4 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Estructura de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Frederic Ximeno i Roca Subdirector General de Desenvolupament Sostenible Josep Garriga i Sala Àrea d’Estudis Subdirector General d’Informació i Educació Ambiental Servei d’Educació Ambiental Cristina Palés Josep M. Plºanas i Cisternas Bartels F Xavier Martí Ragué Àrea d’Informació Ambiental F. Xavier Camps Fernàndez Assessora en Polítiques Transversals en Matèria de Medi Ambient i Sostenibilitat Àngels Espuny Solé Subdirector General d’Avaluació Ambiental Rufí Cerdán Heredia Àrea de Plans i Programes F. Xavier Carceller Roqué Àrea de Projectes Antoni Sorolla Amat Oficina Contra el Canvi Climàtic Josep Garriga Sala Rble. de Projectes Mireia Cañellas Grifoll Correspon a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat definir l’aplicació de les polítiques ambientals i de sostenibilitat en els plans i programes del Govern de la Generalitat, mitjançant les funcions següents: a) Definir les polítiques ambientals i de sostenibilitat aplicables als plans i programes de la Generalitat. b) Exercir les competències que corresponen al Departament en relació amb el procediment d’avaluació ambiental de plans i programes, d’acord amb la normativa vigent. c) Participar en la Ponència ambiental, d’acord amb l’article 22.2 del Decret 136/1999, de 18 de maig, de Reglament de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i donar-hi suport en relació amb el Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 167 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat procediment d’avaluació d’impacte ambiental de projectes no inclosos en els annexos del mateix Decret o la norma que el substitueixi. d) Dirigir el seguiment i control de les mesures correctores establertes en les declaracions d’impacte ambiental relatives a projectes no inclosos en els annexos del mateix Decret 136/1999, de 18 de maig, o la norma que el substitueixi, i exercir les competències sancionadores a aquest respecte. e) Impulsar el procés de l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya, fomentar la incorporació dels objectius i dels criteris internacionals de desenvolupament sostenible a les polítiques sectorials, donar-hi suport i desenvolupar instruments per a la seva avaluació. f) Impulsar l’elaboració, la implantació i el seguiment de les estratègies, els plans i els programes que elabori el Departament, sens perjudici de les funcions de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. g) Analitzar les estratègies i els plans en matèria de medi ambient i desenvolupament sostenible promoguts a escala internacional o per altres administracions, i, eventualment, participar-hi. h) Promoure i difondre la utilització de les energies renovables i les mesures d’estalvi energètic. i) Establir canals d’intercanvi d’informació en matèria de medi ambient entre l’Administració i la societat civil i fomentar les activitats adreçades a un coneixement i una protecció millors del medi ambient i la seva difusió. j) Formular i promoure plans, programes i activitats adreçats a l’educació, investigació i formació ambientals, i fomentar les actituds, les pràctiques i l’ús de mitjans i de productes basats en criteris de sostenibilitat. k) Promoure entitats i associacions per a la protecció del medi ambient i portar-ne el cens. l) Vetllar per la coordinació de l’acció pública de l’Administració de la Generalitat i els ens locals de Catalunya en matèria de promoció i educació mediambiental. m)Promoure la sensibilització i l’educació ambiental en matèria de mobilitat sostenible. n) Coordinar la redacció del Llibre blanc del medi ambient i dels informes sobre l’estat del medi ambient a Catalunya. o) Vetllar per la implantació de les mesures contra el canvi climàtic i el compliment del Protocol de Kyoto. Subdirecció General d’Informació i Educació Ambiental Educació Ambiental i Sensibilització Programa de formació ambiental a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya Al llarg de l’any 2008, s’ha desenvolupat en col·laboració amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya un Programa de formació ambiental compost per un seguit d’accions formatives adreçades al personal de la Generalitat i al dels ens locals, integrades en els plans de formació anuals de l’Escola. 168 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Dins del Pla de formació per a l’Administració de la Generalitat, s’han dut a terme tres cursos: el Curs sobre medi ambient i desenvolupament sostenible, el Curs sobre ambientalització de la contractació i el Curs sobre construcció sostenible en edificis públics; i dues jornades: la Jornada de presentació de la Guia interactiva de publicacions ambientalment correctes i la de presentació del Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012. I, dins del Pla de formació per a l’Administració local, s’han realitzat quatre cursos: el Curs sobre el nou model de gestió de residus, el Curs sobre conservació i custòdia del territori, el Curs sobre construcció sostenible en edificis públics i el Curs sobre avaluació ambiental de plans, programes i projectes territorials i urbanístics; i dues jornades: la Jornada de presentació de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge i la de presentació de l’Avantprojecte de decret de desplegament de la Llei 16/2002 de protecció sobre contaminació acústica, de la qual s’han fet quatre edicions, que han tingut lloc a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Educació ambiental en l’àmbit escolar Programa Escoles Verdes El Programa escoles verdes és l’instrument que ha creat la Generalitat (Departament de Medi Ambient i Habitatge i Departament d’Educació) per ajudar a les escoles que, voluntàriament, volen esdevenir un espai d’aprenentatge per al desenvolupament sostenible. Aquest Programa es planteja tres grans objectius: • Ajudar els centres a ambientalitzar-se, és a dir, a incorporar els valors de l’educació per a la sostenibilitat en tots els contextos de la vida del centre (currículum, gestió, relacions amb l’entorn i organització i participació) • Promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn i • Afavorir l’intercanvi entre els centres que participen en el Programa, tot construint una gran xarxa d’escoles per a la sostenibilitat. L’any 2008 hem desenvolupat les actuacions següents: El 2 d’abril es va organitzar el III Simposi d’escoles verdes, una jornada de formació, participació i intercanvi d’experiències entre els centres educatius que participen en el Programa. En aquest Simposi, experts externs al Programa van exposar per al debat propostes metodològiques, reflexions i possibles línies d’actuació i millora per avançar en l’educació per a la sostenibilitat en els centres educatius, i, en concret, es van tractar dos aspectes: • Els criteris de qualitat per a les escoles sostenibles • La participació en els centres educatius Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 169 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat El 3 de desembre s’ha celebrat la VII Trobada d’Escoles Verdes. Aquest acte té un doble objectiu: El nou curs escolar 2008-2009 s’inicia amb 281 escoles amb el Distintiu d’escola verda. • Atorgar el Distintiu d’escola verda als nous centres que s’incorporen al Programa. És a dir, reconèixer els centres que durant els últims anys s’han format i han elaborat de manera participada un projecte de centre que se centra en l’educació per a la sostenibilitat. Han rebut aquest Distintiu 54 nous centres que s’afegeixen als 227 que ja en disposaven. Per tant, el nou curs escolar 2008-2009 s’inicia amb 281 escoles amb el Distintiu d’escola verda que atorga la Generalitat de Catalunya. • Renovar el Distintiu als centres que finalitzen un cicle de tres anys dins el Programa i que, per tant, han fet una avaluació interna del centre i que volen renovar el seu compromís de treball i avenç en l’educació per a la sostenibilitat i, per tant, han concretat un nou Programa d’acció on estableixen noves estratègies i actuacions d’ambientalització dels seus centres. El Programa escoles verdes és, per tant, un programa que preveu l’avaluació continuada dels centres i, per tant, la reflexió cada tres anys en relació amb la tasca feta i la renovació del compromís educatiu. Han renovat el Distintiu 102 centres educatius. S’han anat ampliant els espais temàtics al web del Programa que recullen informació, recursos i materials. • La formació del professorat és un element clau del Programa. Per aquest motiu, enguany s’ha donat un nou impuls a la formació de formadors. En col·laboració amb el Departament d’Educació, s’ha consolidat un equip de formadors del Programa. Materials educatius En col·laboració amb el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries, s’ha publicat el cinquè quadern de la col·lecció “Biodiversitat i Tecnodiversitat”, que té per títol Blat, farina i paisatge. En col·laboració amb el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya, s’ha publicat el segon llibre informatiu de la col·lecció “Fauna nostra” titulat El gripau comú. Ambientalització de la formació professional ocupacional El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Servei d’Educació Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge treballen conjuntament per ambientalitzar la formació que s’imparteix en els cursos de formació professional ocupacional, amb l’objectiu de capacitar els nous professionals per exercir la seva feina amb el menor impacte possible. En aquest marc d’actuació, s’ha publicat el tercer volum del Manual d’aspectes ambientals per a formadors/res de les famílies professionals d’Administració i gestió, informàtica i comunicacions. Ambientalització de la Universitat Conjuntament amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), s’ha publicat la Resolució IUE/1553/2008, de 13 de maig, on es va 170 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat convocar la renovació d’ajuts per donar suport a xarxes incentivadores de la recerca educativa (XIRE-R-DGR). En el marc d’aquesta convocatòria s’ha renovat l’ajut a la xarxa Edusost, coordinada per la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, que té com a objectiu promoure projectes de recerca en educació per a la sostenibilitat i intercanviar experiències en aquest camp entre els grups participants. Així mateix, juntament amb la Direcció General de Qualitat Ambiental, s’ha continuat donant suport a la Universitat Politècnica de Catalunya perquè implanti un sistema de gestió ambiental i, alhora, estudiï com incorporar l’avaluació de la incorporació de les qüestions ambientals en els currículums formatius. Suport a les entitats Mitjançant convenis de col·laboració i ajuts exclosos de concurrència pública, s’han subvencionat 18 entitats per un import global de 874.362,00 euros. S’ha donat suport a projectes de cooperació al desenvolupament i d’educació ambiental, al disseny de recursos i materials educatius i a jornades i cursos de temàtica ambiental. S’han subvencionat 18 entitats per un import global de 874.362,00 euros. En el marc de la convocatòria d’ajuts a associacions, fundacions i cooperatives sense ànim de lucre per al finançament d’actuacions d’educació i sensibilització ambientals en matèria de canvi climàtic i d’inversions per a l’estalvi d’aigua per al període 2008-2009 (Resolució MAH/3014/2008, de 8 d’octubre), s’han atorgat ajuts per un import total de 636.543,33 euros a un total de 30 entitats per a actuacions relacionades amb el canvi climàtic i l’estalvi d’aigua, i per un import de 59.975,00 euros per a inversions per a l’estalvi d’aigua a un total de 6 entitats. Ambientalització sectorial Programa de Bones Pràctiques ambientals Ha continuat la col·laboració amb la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) en el desenvolupament del projecte ATLAS, que consisteix a donar a conèixer les Bones Pràctiques ambientals a les empreses i a promoure la millora de la percepció dels temes ambientals al món laboral. Amb el suport del Departament, s’han realitzat actuacions de sensibilització entre representats sindicals i treballadors, s’ha facilitat informació i assessorament a representats sindicals, i un jurat format per la UGT i el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha atorgat els premis ATLAS. De la mateixa manera s’ha donat suport a Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) en les seves activitats destinades a l’optimització de l’ús dels recursos en l’activitat productiva de béns i serveis, la minimització de les emissions, la reintroducció de materials al cicle productiu i la reducció de la dependència de fons no renovables d’energia. Mobilitat sostenible Del 22 al 29 de setembre, s’ha dut a terme una nova edició de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, campanya europea en què les ciutats participants s’han de comprometre, si més no, a dur a terme una mesura permanent a favor de la mobilitat sostenible. Enguany el lema ha estat “Els Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 171 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat carrers per a la gent”, i s’hi han adherit 117 municipis catalans, la xifra més alta des que van començar aquesta celebració. Amb l’objectiu de preparar l’organització d’aquesta Setmana, s’ha fet una jornada tècnica adreçada a l’Administració local, en la qual s’han exposat les propostes d’activitats conjuntes de foment del transport públic, de la bicicleta, de la conducció eficient i dels desplaçaments a peu. En el marc del projecte Gesmopoli de gestió de la mobilitat sostenible de treballadors a polígons industrials de Catalunya, s’ha posat en funcionament el Pla de mobilitat per a l’Aeroport de Girona i CIM la Selva. D’altra banda, en el marc del projecte Gesmopoli de gestió de la mobilitat sostenible de treballadors a polígons industrials de Catalunya, s’ha posat en funcionament el Pla de mobilitat per a l’Aeroport de Girona i CIM la Selva, amb la constitució de la mesa de mobilitat, l’aprovació del pacte de mobilitat i la contractació d’un gestor de mobilitat que ha iniciat diverses actuacions a càrrec dels agents responsables en el territori. Gesmopoli és liderat per la Diputació Provincial de Barcelona i, a més de la Generalitat, hi participen Comissions Obreres de Catalunya, la Unió General de Treballadors de Catalunya i la Federació de Societats Laborals de Catalunya. Atenent a l’estímul en la utilització de la bicicleta com a vehicle de transport quotidià, s’ha donat suport al Parlament de Catalunya en l’organització de la primera jornada interparlamentària de la bicicleta a la qual van assistir representants de diversos parlaments i municipis de l’Estat. La celebració del Dia Mundial del Medi Ambient s’ha fet en el marc de la presentació de la campanya multimèdia “SOS Live Earth”. Revista Medi Ambient, Tecnologia i Cultura S’han editat dos números de la revista del Departament de Medi Ambient i Habitatge Medi Ambient, Tecnologia i Cultura: el 42, “Gestió i conservació de la natura”, dedicat a la gestió de la natura a escala global, a les idees i accions concretes per fomentar-ne la preservació i als diferents models de polítiques públiques i privades, i el 43, “Darwin al dia”, amb treballs sobre la figura i l’obra de Darwin amb motiu del seu bicentenari. Dia Mundial del Medi Ambient La celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, que ha tingut lloc el 4 de juny de 2008 a l’Auditori Axa, de Barcelona, s’ha fet en el marc de la presentació de la campanya multimèdia “SOS Live Earth”, moviment internacional per sensibilitzar sobre el canvi climàtic que s’ha presentat a Catalunya de la mà del Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient. L’acte ha consistit en el lliurament de la tercera edició dels premis Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que tenen les modalitats següents: projectes de recerca, desenvolupament i innovació; iniciatives de protecció i millora, i actuacions de reducció i reciclatge de residus. Les dues primeres modalitats han distingit actuacions encaminades a la mitigació del canvi climàtic i, la tercera, en l’àmbit de l’assoliment dels objectius que fixa el Pla d’acció de residus. El guanyador en la modalitat de projectes de recerca, desenvolupament i innovació ha estat Hera Amasa, SA, per la creació d’una tecnologia 172 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat per al tractament i la compressió del biogàs, que ha permès utilitzar-lo com a biocombustible en vehicles dissenyats per funcionar amb gas natural i s’ha lliurat una menció honorífica a la Fundació Catalana de l’Esplai. Els guanyadors en la modalitat Iniciatives de protecció i millora de la gestió ambiental, en la seva categoria d’actuació singular, ha estat l’Ajuntament de Barcelona, pel projecte Bicing, el servei públic de bicicletes de Barcelona, que ha significat la inclusió d’aquest mode de transport en la planificació de la mobilitat quotidiana de la ciutat, i en la de trajectòria, l’empresa Cales de Pachs, SA, empresa familiar dedicada a la producció de calç, que des de fa quaranta anys incorpora les millors tècniques disponibles al seu procés productiu, amb la qual cosa ha augmentat l’eficiència energètica i ha reduït les emissions a l’atmosfera. Altres accions de sensibilització ciutadana El Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua, ha organitzat l’onzena Festa de l’Aigua, acte festiu amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, que ha tingut lloc el diumenge 30 de març de 2008 al passeig de Lluís Companys de Barcelona, durant el qual s’han ofert actuacions, exposicions i recursos educatius vinculats amb aquesta temàtica. El Departament ha participat, també, a d’altres certàmens com la Fira de la Terra a Barcelona, la Fira Eco-Sí de Girona, la Fira de Banyoles o la Fira Natura de Lleida. L’exposició itinerant Respirem benestar El Departament de Medi Ambient i Habitatge va inaugurar el mes de setembre de 2008, a Granollers, l’exposició itinerant Respirem benestar, que té com a objectiu difondre les mesures del Pla de millora de la qualitat de l’aire als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’exposició, ubicada a la unitat mòbil d’educació ambiental, l’Ambibús, pretén donar a conèixer l’estat de la qualitat de l’aire, les principals fonts contaminants, què és i quines mesures proposa el Pla de millora i de quina manera hi pot contribuir la ciutadania. L’Ambibús disposa d’un espai polivalent on, a part de visitar l’exposició, s’hi fan tallers i xerrades. L’exposició està oberta a tothom i es realitzen visites guiades per a centres educatius i grups organitzats. Des del mes de setembre al mes de desembre, s’han visitat deu municipis: Granollers, Castellbisbal, Sant Cugat del Vallès, Cornellà de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Mollet del Vallès, Ripollet, Castelldefels i el Prat de Llobregat. Durant els 61 dies de campanya educativa s’han atès 5.200 persones. Estudis d’opinió: Òmnibus Catalunya S’han dut a terme dos estudis d’opinió, un al mes d’abril i l’altre a l’octubre, sobre la percepció general de l’estat ambiental de Catalunya i els hàbits de la població catalana en relació amb el medi ambient. Es va Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 173 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat utilitzar l’Òmnibus, metodologia de mercats i de recerca d’opinió pública, ideal per obtenir informació concreta sobre un tema determinat, en aquest cas, el medi ambient. Es basa a fer enquestes telefòniques a una mostra de 1.000 persones. Les conclusions principals més destacables dels estudis duts a terme són: Més de tres quartes parts de les persones consultades afirmen estar molt o bastant preocupades davant l’efecte del canvi climàtic. • Gairebé la meitat de la població valora l’estat ambiental del seu municipi de manera deficient o molt deficient. • Més de tres quartes parts de les persones consultades afirmen estar molt o bastant preocupades davant l’efecte del canvi climàtic. • Un 90% de les persones consultades afirmen prendre mesures per tal d’estalviar aigua. • El percentatge de consultats que afirmen prendre mesures per reduir el consum energètic és del 75%. • I, també, un 75% dels consultats afirmen que prenen mesures per generar menys residus. Participació al Congrés Mundial de Conservació UICN 2008 La Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat ha participat en el Congrés Mundial de Conservació celebrat del 5 al 14 d’octubre amb la coordinació del pavelló de Catalunya i l’organització de diversos actes en el pavelló mateix. Coordinació del premi Ramon Margalef d’Ecologia Per tercer any consecutiu, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha col·laborat amb el Departament de la Presidència en la coordinació de la quarta edició del premi Ramon Margalef d’Ecologia, creat pel Decret 464/2004, de 28 de desembre. El jurat del Premi ha estat format per set representants de la comunitat científica de mèrit reconegut en l’àmbit de l’ecologia i les ciències ambientals, repartits de la manera següent: un representant de la comunitat científica catalana, que n’exerceix la presidència, tres representants de l’àmbit europeu i tres de fora d’Europa. El guardó, dotat amb 100.000 euros, reconeix una trajectòria científica o un descobriment rellevant en el camp de l’ecologia o alguna ciència ambiental que hagi contribuït al progrés del coneixement o del pensament científic, o al desenvolupament d’instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals del territori o del mar. El Premi Ramon Margalef d’Ecologia s’ha atorgat al professor i investigador Daniel Pauly. Aquest any, el Premi Ramon Margalef d’Ecologia s’ha atorgat al professor i investigador Daniel Pauly, que és considerat una autoritat mundial en l’estudi del declivi de les reserves pesqueres i la resposta dels ecosistemes a la pressió humana. Actuacions de cooperació al desenvolupament En el marc del conveni plurianual (2007-2009) per al desplegament de la cinquena fase del programa Across the Waters; an environmental bridge to link the banks of the Mediterranean del Fons Mundial per a la Natura (WWFI), el Departament ha fet una aportació de 100.000 €. El programa, 174 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat que promou la creació d’un moviment d’ONG que lideri la transició cap al desenvolupament sostenible als països de la conca Mediterrània, ha continuat les línies de beques a entitats, els intercanvis i les visites formatives entre membres d’associacions, els cursos per a la formació de professionals i voluntaris de les entitats i el centre d’informació. Relacions internacionals. Afers europeus, relacions exteriors i cooperació al desenvolupament Participació en l’elaboració de noves polítiques i nova legislació de la UE El DMAH ha continuat participant en les reunions de la Comissió d’Afers Europeus del Ministeri de Medi Ambient per valorar els programes de treball de les diferents presidències semestrals del Consell de la UE. Concretament, el 2008 la reunió es va fer el 30 de gener per parlar de la nova presidència d’Eslovènia. En aplicació dels acords de desembre 2004 de la Conferència per als Afers Relacionats amb les Comunitats Europees (CARCE), d’àmbit estatal, el DMAH ha continuat treballant els temes dels ordres del dia dels consells de ministres de Medi Ambient de la UE i participant activament en les diverses reunions de les comunitats autònomes (CA) per preparar el document comú de conclusions. El DMAH impulsa, en aquestes reunions de CA, la necessitat de millorarne el funcionament i d’estudiar mecanismes per fer arribar les opinions de les CA durant el procés de discussió entre un Consell i el següent. Amb aquest objectiu es va aprovar un document a la reunió de Sevilla, que va fixar, a més, el nou torn de participació autonòmica a partir del segon semestre de 2009. En aquest nou torn correspondrà a Catalunya la coordinació de la representació autonòmica per als dos consells de Medi Ambient del primer semestre de 2010, en què Espanya tindrà la presidència del Consell de la UE. Continuant la pràctica iniciada el 2006 de participar en les consultes públiques obertes per la Comissió Europea, la DGPAS ha participat durant l’any 2008 en les consultes públiques sobre el Llibre Verd Hacia una nueva cultura de la movilidad urbana (març 08), la revisió de la Directiva sobre eficiència energètica dels edificis (juny 08), l’acció de la UE per promoure els parcs eòlics marins (juny 08), i la revisió de la Directiva sobre l’etiquetatge dels cotxes pel que fa al CO2 (juliol 08). Seguiment i revisió de les polítiques actuals de la UE A mitjan 2007, la CARCE va aprovar la llista de representants autonòmics en els comitès de la Comissió Europea per al període 2007-2011. Durant el 2008, el DMAH ha tingut la representació en els comitès següents: • Directiva marc de l’aigua • Qualitat de l’aire ambient • Reglament EMAS Durant el 2007 i el 2008 la DGPAS ha estat la coordinadora dins el DMAH de l’inici dels treballs per a la transposició a la legislació estatal Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 175 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Directiva “Serveis” de la UE. Aquesta Directiva, que regula el dret d’establiment i lliure prestació dels serveis, afecta la normativa estatal, autonòmica i local. Durant el 2007 es va dur a terme la fase d’identificació de normativa que pot quedar afectada per la Directiva i durant el 2008 s’ha dut a terme la fase d’avaluació de la normativa identificada, utilitzant la base de dades SIENA que ha creat el Ministeri d’Economia i Hisenda. Fons, programes i instruments financers La Direcció de Serveis i la DGPAS van començar a elaborar el 2007 una metodologia de treball de cara a optimitzar la participació del DMAH en els programes i projectes europeus. Així, el 2008 es va crear la Comissió de Coordinació de Projectes Europeus del DMAH, que va fer la seva primera reunió el 19 de setembre. Com a autoritat ambiental, la DGPAS va participar: • El 20 de febrer en el Comitè de Seguiment del Programa Operatiu FSE Catalunya 2007-2013 • El 3 de març en el Comitè de Seguiment del Programa Operatiu FEDER Catalunya 2007-2013 • El 12 de juny en el Comitè de Seguiment del PDR Catalunya 2007-2013 • El 20 de novembre en el Comitè Territorial Est del Programa Transfronterer Espanya-França-Andorra (POCTEFA) 2007-2013 • El 2 de març, a Madrid, en la reunió del grup de treball de la Red de Autoridades Ambientales per decidir les propostes autonòmiques de prioritats de la convocatòria 2008 de l’Instrument Financer Life +, que l’Estat espanyol havia de presentar a la Comissió Europea. Informació i presència europees S’ha consolidat la informació europea en l’àmbit intern del DMAH, amb el butlletí setmanal de notícies de la UE, que es fa arribar ara també a diverses entitats. Durant el 2008 la DGPAS ha participat en diverses reunions, concretament amb la SUE (10 de novembre) i amb el secretari d’Estat per a la UE, per tractar de la futura presidència espanyola del Consell de la UE el primer semestre de 2010 i la participació dels departaments de la Generalitat en aquesta. El DMAH coordinarà el treball autonòmic dels dos consells de Medi Ambient sota presidència espanyola, i col·laborarà amb la regió de Flandes en l’elaboració del programa de prioritats del trio presidencial Espanya-Bèlgica-Hongria. Cooperació interregional Actuacions més destacades: • Suport a la participació del director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat en nom del conseller i seguiment de les activitats de la xarxa mundial de governs regionals per al desenvolupament sostenible (nrg4SD), participació en la 2a Cimera de Regions i Canvi Climàtic (Saint-Malo) i coorganitzadors del taller postKyoto, participació en els seus comitès executius (Sao Paulo, Saint-Malo i Poznan) i assemblea 176 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat general (Sao Paulo i Saint-Malo). Ha estat especialment important la implicació d’aquesta unitat en el lideratge de l’elaboració de la Declaració de Saint- Malo (per a més informació: www.nrg4sd.net). Relacions internacionals Actuacions més destacades: • Participació en la 14a Conferència de les Parts de la Convenció de Nacions Unides pel Canvi Climàtic (CNUCC, Poznan, 1-16 de desembre de 2008) com a part de la delegació espanyola i de la delegació de la xarxa nrg4SD. En el decurs de la conferència, aquesta unitat a més ha realitzat les activitats següents: • Assistència al Congrés Mundial de la UICN (Barcelona, 5-14 d’octubre de 2008) que ha estat, per volum de participants, nombre d’estats representats i nombre d’activitats, l’esdeveniment mundial de més relleu que mai s’ha fet sobre medi ambient a Catalunya. Al voltant d’aquest esdeveniment, aquesta unitat ha estat implicada en la participació en les reunions del comitè executiu de la iniciativa europea Horizon 2020 per a la descontaminació del Mediterrani en representació de la xarxa EPRO (Plataforma d’Oficines Regionals a Europa). Cooperació al desenvolupament L’activitat de cooperació al desenvolupament ha estat centrada, d’una banda, a participar i donar suport a les activitats de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que principalment han estat: • Fer seguiment dels projectes i activitats del Pla anual de cooperació al desenvolupament 2008 i coordinar l’elaboració del Pla anual de cooperació al desenvolupament 2009. • Participar en el grup de treball d’elaboració de les directrius d’avaluació de la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, l’estratègia amb els organismes internacionals en cooperació al desenvolupament, l’estratègia país Nicaragua, l’estratègia de codesenvolupament i l’estudi sobre la coherència de polítiques per al desenvolupament. La contribució del Departament als recursos que la Generalitat ha destinat a la cooperació al desenvolupament ha estat a través dels següents. Projectes 2008 País / Pressupost territori (€) “Fase V Across the Waters” del Programa de capacitació i enfortiment institucional de les ONG ambientals dels països de la conca mediterrània Conca liderat pel Fons Mundial per al Medi Ambient (WWF). Mediterrània 100.000,00 Curs de formació intern sobre cooperació al desenvolupament. - 802,50 Suport a la planificació de la gestió de residus municipals a El Alto i enfortiment institucional. Bolívia48.329,00 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Unitat / empresa implicada DGPAS DGPAS ARC 177 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat País / Pressupost territori (€) Projecte de gestió de l’aqüífer de El Alto (fase 0) i implementació de la conca pedagògica del Kataria (fase 0). Bolívia 30.000,00 Recuperació i manteniment de pous com a eina d’enfortiment de la gestió sostenible dels recursos hídrics. Burkina Faso 10.000,00 Enfortiment del procés de gestió pública ambiental a la conca alta del Jequetepeque. Perú 10.000,00 Construcció de cinc pous per a l’abastament. Burkina Faso 8.000,00 Millora de les condicions de vida de les comunitats de la conca hidrogràfica Atsedas-Girar Ber. Etiòpia 8.000,00 Suport econòmic al Foro Mundial Luchas por el Agua a l’EXPO Zaragoza 2008. -5.000,00 Construcció de 45 habitatges de caràcter social per damnificats, desplaçats i refugiats de guerra a Tarcin. 312.399,52 INCASÒL Estudi de viabilitat del projecte de gestió sostenible i conservació de l’àrea natural de Cinquera. El Salvador Suport econòmic al projecte de conservació i gestió de la llacuna de Huarcarpay. Perú Total La major part dels projectes corresponen a l’objectiu de desenvolupament (objectiu A) seguit de l’objectiu d’educació i capacitats (objectiu C). Unitat / empresa implicada 12.000,00 28.000,00 572.531,02 ACA ACA ACA ACA ACA ACA ADIGSA DGPAS DGMN La major part dels projectes s’ha portat a terme en estreta coordinació amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la resta, directament amb l’ONG. En relació amb el vincle dels projectes de cooperació amb els objectius estratègics del Pla director de cooperació al desenvolupament, es constata que la major part dels projectes corresponen a l’objectiu de desenvolupament (objectiu A) seguit de l’objectiu d’educació i capacitats (objectiu C). Finalment, els recursos es van concentrar en els àmbits temàtics de la gestió, l’abastament i el sanejament d’aigües, la construcció d’habitatge social, la gestió de residus i la governabilitat ambiental. Informació i Comunicació Àrea d’informació ambiental L’Àrea d’informació ambiental ha garantit l’exercici del dret a la informació de la ciutadania i ha donat resposta a 9.758 consultes rebudes mitjançant el correu electrònic, el telèfon, les visites presencials i el correu postal, una xifra molt superior a la de l’any anterior. Augment de les consultes rebudes sobre temes de fauna. Cal destacar l’augment de les consultes rebudes sobre temes de fauna a causa de l’alta participació ciutadana sobre aquests. Pel que fa als canals de comunicació, el correu electrònic segueix sent el mitjà més utilitzat pel ciutadà i des de l’any passat n’ha augmentat l’ús considerablement. Cal remarcar la formació realitzada i l’actualització de les fitxes de resposta utilitzades pels operadors del centre d’atenció telefònica corporatiu del servei del 012 de la Generalitat de Catalunya. 178 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Altres empreses del Departament, com ara l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Agència de Residus de Catalunya, Adigsa i la Secretaria d’Habitatge, també atenen demandes que els adreça la ciutadania en l’àmbit de les seves competències, bé sigui directament o bé mitjançant l’Àrea d’Informació Ambiental mateixa, que els deriva les peticions. Via d’entrada Nombre de consultes % Correu electrònic 7.256 74,36 Telèfon 2.036 20,86 Visita presencial4624,73 Carta 3 0,04 Fax 1 0,01 Total 9.758 100 Tipus de sol·licitant Nombre de consultes % Particular4.66647,82 Empresa 3.651 37,41 Administració pública 852 8,73 Associació 186 1,90 Estudiant 181 1,85 Centre docent 152 1,55 Client intern 70 0,74 Total 9.758 100 Tipus de consulta Nombre de consultes % Altres 2150 22,03 Fauna 1090 11,17 Habitatge. Ajuts al lloguer 684 7,01 Habitatge. Informació general 650 6,66 Oposicions/formació 624 6,39 Ajuts4444,55 Informació general4304,41 Protecció dels animals 332 3,40 Publicacions 316 3,24 Aire 262 2,68 Queixes 236 2,42 Residus industrials 234 2,40 Sostenibilitat 230 2,36 Caça i pesca 180 1,84 Aigua 176 1,80 Educació ambiental 176 1,80 Espais naturals 168 1,72 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 179 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Nombre de consultes Habitatge. Ajuts a la rehabilitació 158 Residus municipals 154 Documentació 152 Boscos 150 Habitatge. Gestions 144 Qualitat 142 IIAA 136 Incendis 108 Habitatge. Ajuts a l’adquisició 90 Soroll 80 Impacte ambiental i avaluació 62 Total 9.758 % 1,62 1,58 1,56 1,54 1,48 1,46 1,39 1,11 0,92 0,82 0,64 100 Subdirecció General de Desenvolupament Sostenible Oficina Catalana de Canvi Climàtic Amb data 14 de febrer de 2008 es porta a terme la jornada de cloenda de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic que finalitza amb un total de 974 propostes rebudes d’entitats, empreses, fundacions, universitats, associacions professionals, diputacions i ajuntaments de diferents sectors d’actuació. L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic inicia a finals de l’any 2007 aquest procés de participació ciutadana per recollir les diferents opinions i aportacions de mesures i accions de mitigació de gasos amb efecte d’hivernacle amb les quals elaborar el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012. Procés participatiu presencial Nombre de participants Nombre d’entitats Sessions informatives 19456 Jornada inaugural425 257 Sessions de treball 174 725499 Jornada de clausura485 249 Sessions de reflexió i debat480 169 Grup de ciutadans 20 Al llarg de l’any 2008 la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic, presidida per l’Honorable Conseller de Medi Ambient i Habitatge, el Sr. Francesc Baltasar, i el Grup de Treball de la Comissió Interdepartamental, es reuneixen en 8 ocasions per avaluar i analitzar el procés i seguiment de redacció del Pla marc. Finalment, per Acord de Govern GOV/161/2008, de 7 d’octubre de 2008, s’aprova el Pla marc de mitigació del canvi climàtic orientat en quatre programes o línies d’actuació: • Programa 1: Reducció d’emissions en els sectors difusos (Programa 5.33) • Programa 2: Suport a les instal·lacions cobertes per la Directiva de comerç de dret d’emissió • Programa 3: Accions transversals per a la mitigació • Mesures sectorials de suport 180 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Paral·lelament, l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic al llarg d’aquest 2008 ha iniciat el desenvolupament d’un programa d’acords voluntaris adreçat a l’àmbit econòmic català atenent a les experiències que s’han donat en diferents països de la UE com a eina molt potent per avançar cap a la sostenibilitat. Aquest programa d’acords voluntaris empresa - Administració s’ha presentat en diverses jornades de difusió al territori català que han estat organitzades a través de la Fundació Empresa i Clima fundada per la Cambra de Comerç. El 23 de juny de 2008 la tasca de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic i del Pla marc de mitigació s’han presentat al Parlament Europeu i han estat valorats com una de les millors pràctiques i experiències europees de reducció d’emissions de CO2 a escala regional i local. En aquesta línia de treball, l’Oficina obre una convocatòria de subvencions a ens locals per promoure accions de sostenibilitat local a través de l’Ordre MAH/244/2008, de 15 de maig. Tasca de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic i del Pla marc de mitigació han estat valorats com una de les millors pràctiques i experiències europees de reducció d’emissions de CO2. L’objectiu és promoure i realitzar accions: • De prevenció del canvi climàtic (vehicles energèticament eficients, sistemes informàtics de control de consums energètics). • Per promoure la mobilitat sostenible (bicicleta, camins escolars segurs, carpooling). • D’integració de polítiques de sostenibilitat en l’acció local. Un total de 248 ens locals han sol·licitat una subvenció. En l’àmbit internacional, l’Oficina Catalana també ha tingut un paper destacat. Cal comentar que la delegació catalana va fer arribar, a través de la xarxa nrg4sd, a la Secretaria de Nacions Unides la que es coneix com a esmena catalana. En aquesta proposta de text es demana que es reconegui el paper decisiu de les entitats subnacionals (regionals) a l’Acord a Copenhaguen 2009. L’Oficina Catalana de Canvi Climàtic també va participar a la Conferència de Saint-Malo, que culmina amb la Declaració de Saint-Malo, en la qual es destaca el paper clau dels governs regionals en polítiques de mitigació i adaptació i en la línia de responsabilitats i capacitats comunes però diferenciades, i a la qual Catalunya va participar del 28 al 31 d’octubre de 2008. Respecte a les actuacions d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya cal destacar la contractació de l’estudi Previsió dels efectes del canvi climàtic al Delta de l’Ebre i proposta de mesures d’adaptació i prevenció. Els objectius d’aquest estudi estableixen les bases metodològiques i analítiques que es podran usar posteriorment a altres zones vulnerables i el disseny de mesures d’adaptació i prevenció en el cas particular del Delta. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Respecte a les actuacions d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya cal destacar la contractació de l’estudi Previsió dels efectes del canvi climàtic al Delta de l’Ebre. 181 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Finalment, en l’àmbit de difusió i consulta l’Oficina ha participat en més de 100 jornades, ha atès més de 600 consultes, ha difós articles relacionats amb el canvi climàtic a diferents mitjans de comunicació i ha revisat i actualitzat els continguts del web de l’Oficina Catalana, així com del web de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic, eines imprescindibles per la informació i la consulta a la ciutadania. L’Oficina també ha iniciat a finals d’aquest 2008 les tasques preparatòries prèvies a l’entorn nou web 2.0. L’EDSCAT té la vocació d’esdevenir un full de ruta per garantir l’evolució de Catalunya cap a escenaris de major sostenibilitat. Àrea de Desenvolupament Sostenible Estratègia de Desenvolupament Sostenible de Catalunya (EDSCAT) L’EDSCAT té la vocació d’esdevenir un full de ruta que estableix els objectius i les línies d’actuació ambientals prioritàries per garantir l’evolució de Catalunya cap a escenaris de major sostenibilitat, prenent com a horitzó l’any 2026. El procés de formulació de l’EDSCAT, basat en una anàlisi multisectorial del país, tindrà l’objectiu de posar en relleu quins seran els costos i els beneficis obtinguts en funció de com s’aconsegueixi gestionar la transició envers models de desenvolupament més sostenibles. Des del mes d’abril de 2008, data en què es va crear, l’Àrea de Desenvolupament Sostenible ha dissenyat les fases a seguir per a l’elaboració de l’estratègia i ha endegat una sèrie d’estudis centrats en els sectors de la construcció, industrial, agrari, turístic i transport, així com un estudi d’escenaris globals de sostenibilitat per a Catalunya en l’horitzó 2026. Els imports dels estudis esmentats són els següents: Diagnosi Escenaris Construcció Industrial Agrari Turístic Transport Total Import (€) (IVA exclòs) 17.950,00 15.000,00 17.250,00 16.693,04 15.500,00 15.120,30 97.513,34 Aquests estudis han permès realitzar un balanç global de l’estat de la sostenibilitat a Catalunya, i han posat de manifest la necessitat d’aprofundir durant el 2009 tant en l’abast sectorial (s’incorporaran en l’anàlisi els sectors de l’energia, i del comerç i consum), el nivell d’anàlisi per poder disposar d’informació de base prou exhaustiva com per apuntar noves idees per a l’elaboració de l’EDSCAT. Recerca ambiental Actuacions més destacades Elaboració del Mapa de Recerca Ambiental de Catalunya per generar una base d’informació dels grups de recerca principals existents en el país, 182 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat i elaborar una avaluació preliminar de l’estat actual i tendències. Import estudi realitzat: 10.345,00 € (IVA exclòs). Identificació dels Reptes ambientals i prioritats de recerca i innovació de medi ambient a Catalunya, per determinar les prioritats de recerca i innovació en aquest camp que cal tenir en compte en el moment del desplegament del Pacte nacional de recerca i innovació de Catalunya. Import estudi realitzat: 10.345,00€ (IVA exclòs). Pla de recerca i innovació 2005-2008: • Revisió de les activitats de recerca del DMAH per als anys 2005, 2006 i 2007 (nombre d’activitats, temàtiques, inversió per temàtica i inversió per unitat/ens del DMAH). Anàlisi de l’evolució d’activitats 2005-2007. • Seguiment de l’auditoria del CIRIT pel que fa al procés de recollida de dades de recerca del DMAH. • Determinació de les característiques bàsiques identificatives de la recerca al DMAH pels propers anys. Primera definició de criteris funcionals i operatius per a la gestió de les activitats de recerca al DMAH. Pla de recerca i innovació 2009-2012: Recollida de les previsions de recerca de les diferents unitats i ens del DMAH. Anàlisi de la inversió per unitat/ens i per temàtica. Pacte nacional per a la recerca i la innovació: Revisió i aportació de comentaris al Document d’experts i al contingut del Pacte, presentat pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. Recollida de comentaris en el si del DMAH. Primera convocatòria del Fòrum per a la Recerca i la Innovació en Medi Ambient a Catalunya, formada per experts en la matèria procedents de diferents centres de recerca, universitats i empreses. L’objectiu és el debat dels reptes i les tendències de futur. Biomassa Coordinació amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per a l’elaboració del projecte d’aprofitament de la biomassa forestal d’Argençola. Realització del web infobiomassa a través del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (http://www.ctfc.es/infobio). Organismes Genèticament Modificats (OGM) Participació en les reunions periòdiques de la Comissió Catalana de Bioseguretat (CCBS) de la qual el DMAH és membre. Ens locals Contactes bilaterals amb organismes supralocals (FCM, AMC, CILMA, diputacions), amb l’objectiu de preparar la creació de la Mesa Local en el marc del procés de redacció de l’EDSCAT (2009). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 183 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Subdirecció General d’Avaluació Ambiental Avaluació ambiental de plans i programes. Tramitacions Els expedients d’avaluació ambiental són tramitats en funció de les seves característiques des dels serveis centrals o des de les cinc oficines territorials d’Avaluació Ambiental (Barcelona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida i Girona). L’any 2008 s’han emès un total de 1.591 documents relacionats amb plans o programes, amb un increment del 9% en relació amb l’any anterior. En el decurs de l’any 2008 s’han emès un total de 1.591 documents relacionats amb plans o programes, amb un increment del 9% en relació amb l’any anterior. Aquests documents corresponen a resolucions sobre l’aplicabilitat de l’avaluació ambiental, documents de referència, resolucions sobre memòries ambientals i informes preceptius diversos. Cal remarcar l’augment significatiu (57,3%) de les resolucions sobre memòries ambientals de plans o programes amb les quals culminen els procediments avaluatoris. Des dels serveis centrals, es duu a terme especialment l’avaluació ambiental dels plans i programes d’àmbit supramunicipal. Els expedients tramitats són diversos i inclouen programes com els de gestió de residus, plans territorials parcials (comarques centrals, Camp de Tarragona, Regió Metropolitana de Barcelona, Terres de l’Ebre), plans directors territorials (Alt Penedès i Garrotxa), plans directors urbanístics (sistemes urbans de Figueres i de Girona, Conca d’Òdena, Pallars Sobirà, Cerdanya, Pla de l’Estany, Línia orbital ferroviària, Eix transversal ferroviari i els 12 plans directors urbanístics relatius a les àrees residencials estratègiques), plans sectorials (Pla d’infraestructures de gestió dels residus municipals de Catalunya, Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, Pla de regadius, diversos plans directors de mobilitat i plans de mobilitat urbana, Pla de transport de viatgers de Catalunya), etc. El resum quantitatiu dels documents tramitats és el següent: Documents de referència PTP i PDT PDU Altres plans urbanístics Plans de mobilitat Altres plans i programes sectorials Total 1 22 1 11 ¬ 35 Resolucions de memòries ambientals PTP i PDT 3 PDU 3 Altres plans urbanístics – Plans de mobilitat5 Altres plans i programes sectorials5 Total 16 184 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Informes preceptius PTP i PDT PDU Altres plans urbanístics Plans sectorials Altres Total 1 12 1 2 2 17 En el cas de les oficines territorials d’avaluació ambiental (OTAA), els expedients tramitats corresponen, bàsicament, a planejament urbanístic d’àmbit municipal (plans d’ordenació urbanística municipal i derivats). Tot seguit es detallen les dades sobre els diferents tipus de documents emesos per les OTAA: Documents de referència POUM Modificacions planejament general PPU PE Total 67 80 17 27 191 Resolucions de memòries ambientals POUM Modificacions planejament general PPU PE Total 31 62 7 11 111 Suport a l’avaluació ambiental de plans i programes Durant l’any 2008 s’han desenvolupat diverses línies d’actuació de suport a l’avaluació ambiental de plans i programes destinades, respectivament, al públic en general, als ens locals i als tècnics redactors i avaluadors. Paral·lelament, s’han dut a terme accions de caire més intern entre les quals es troben la unificació d’eines metodològiques i la millora de l’articulació amb l’avaluació d’impacte ambiental de projectes. Informació i formació L’OAA té entre els seus objectius donar a conèixer els diversos tipus d’avaluació ambiental al públic en general, als diferents actors institucionals i socials que poden arribar a intervenir-hi i als tècnics que han de desenvolupar-la. Entre les activitats realitzades en aquest àmbit destaquen: • II Curs de Evaluación ambiental estratégica: un instrumento para el desarrollo sostenible, organitzat pel CEDEX (Ministeri de Foment). Madrid. • Jornada sobre avaluació estratègica ambiental de plans i programes. Departament d’Agricultura, Acció Rural i Alimentació. CFEA, Reus, 6 de març. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 185 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat • Curs d’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes territorials i urbanístics. El curs es va desenvolupar durant el mes de juny a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (Barcelona). • Taller “L’avaluació ambiental estratègica, eina clau per a la conservació de la biodiversitat”, dins del Congrés de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Barcelona, 9 de novembre. Publicacions En la línia desenvolupada en els anys anteriors de publicació de guies metodològiques com a suport a l’avaluació ambiental, s’ha procedit a l’edició del llibre Pla de mobilitat urbana: avaluació ambiental en la planificació de la mobilitat. La finalitat és orientar els promotors d’aquests plans a la integració dels aspectes ambientals durant els processos de redacció, a més de fer més transparent i predictible l’actuació de l’Oficina d’Avaluació Ambiental en els procediments administratius d’avaluació. Organització de jornades específiques Amb objectius anàlegs han estat organitzades les jornades següents: • 13 de març. Introducció de criteris de sostenibilitat ambiental al planejament derivat a Catalunya. Auditori del MACBA. Barcelona. • 28 de novembre. Avaluació ambiental dels plans de mobilitat. Auditori del MACBA. Barcelona. • 18 de desembre. Urbanisme i custòdia del territori. Sala d’actes del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Barcelona. Desenvolupament de la pàgina web com una eina de suport Dins del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha continuat la potenciació de les pàgines destinades a l’avaluació ambiental per fer-ne una eina clau d’informació, participació i suport tècnic, amb la publicació de la documentació dels distints plans i programes sotmesos a avaluació ambiental durant la fase de consultes al públic interessat. Igualment, són publicats tots els documents de referència i resolucions emesos pels òrgans ambientals del Departament de Medi Ambient i Habitatge en aquests processos, així com les distintes guies metodològiques editades i les ponències i conclusions de les jornades celebrades. La integració de les dades corresponents a tots els expedients d’avaluació ambiental constitueix un dels objectius de l’Oficina. Unificació de bases de dades i d’eines metodològiques La integració de les dades corresponents a tots els expedients d’avaluació ambiental constitueix un dels objectius de l’Oficina. És per aquest motiu que durant l’any 2008 s’ha treballat en una base de dades conjunta entre els serveis centrals i els territorials que inclou tots els expedients dels projectes, plans i programes tramitats per les diverses oficines. Aquesta base de dades s’ha desenvolupat en una plataforma d’entorn cooperatiu i permetrà compartir tota la informació. La base funcionarà en un entorn intranet per permetre l’accés des de totes les oficines i l’aplicatiu mateix servirà per organitzar la informació dels documents principals de l’avaluació ambiental de plans i de projectes que sortirà publicada al web del DMAH. 186 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Projectes legislatius de l’avaluació de plans El Govern ha aprovat i lliurat al Parlament de Catalunya per a la seva tramitació el projecte de Llei d’avaluació ambiental de plans i programes, el qual ha d’esdevenir la peça jurídica bàsica reguladora d’aquest tipus d’avaluació ambiental. La seva aprovació està prevista per la primavera de 2009. Avaluació ambiental de projectes L’entrada de documentació relacionada amb les funcions de l’Àrea ha generat l’obertura de 213 expedients de temàtica variada dels quals 190 corresponen a projectes amb competència de la Generalitat de Catalunya, i 23 corresponen a projectes executats a Catalunya amb competència estatal però amb intervenció de la Generalitat. Dels 190 expedients, 53 corresponen al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, 123 corresponen al procediment de decisió d’aplicabilitat del procediment d’avaluació d’impacte ambiental, i els 14 restants es refereixen a obres, instal·lacions i projectes amb incidència sobre el territori, i sobre els quals normalment l’Àrea rep sol·licitud d’informe. Suport a la Ponència ambiental Enguany l’Àrea ha preparat per a la Ponència ambiental 33 propostes de declaracions d’impacte ambiental d’acord amb el Decret 114/88, d’avaluació d’impacte ambiental, Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, de regulació d’accés motoritzat al medi natural, i el Decret 328/92, pel qual s’aprova el pla d’espais d’interès natural. Així, d’aquestes 33 propostes de declaracions, 15 corresponen a infraestructures viàries, 1 a recs agrícoles, 7 a infraestructures hidràuliques i sanejament, 3 a instal·lacions d’energies renovables, 2 a línies elèctriques, 1 obres d’urbanització i 4 a altres projectes que afecten l’àmbit del PEIN. També s’han elevat a la Ponència ambiental 103 propostes (92 l’any 2007) sobre la necessitat de sotmetre els projectes a avaluació d’impacte ambiental tal com preveu el Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes. Aquestes corresponen a projectes molt variats com camins forestals, línies elèctriques, millores de pistes d’esquí, ports esportius, i gasoductes. En 81 d’aquestes resolucions s’ha determinat que no era necessari aplicar el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental, en 17, que requeria d’una anàlisi més detallada i, per tant, calia desenvolupar un estudi d’impacte ambiental i fer la tramitació corresponent, i en 5, la Ponència es pronunciava desfavorablement Finalment, s’han proposat a la ponència eòlica 4 propostes d’informe integrat sobre sol·licituds de parcs eòlics, així com 15 propostes de pronunciament sobre canvis substancials i/o al·legacions. Seguiment ambiental d’obres L’Àrea ha efectuat el seguiment de les obres d’àmbit supraprovincial, les de la demarcació de Barcelona i les que per les seves característiques poden donar un suport en l’avaluació d’impacte ambiental, mitjançant Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 187 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat la participació en les comissions mixtes establertes a les declaracions d’impacte ambiental. Cal destacar el seguiment ambiental de la línia a 400kV SetmenatBescanó, Eix Vic – Olot per Bracons, desdoblament de la C-16, desdoblament C-17 entre Torelló i Ripoll, obres de metro L9 i L2, diversos trams de l’AVE, planta dessalinitzadora de Barcelona, obres del Pla Delta al Delta del Llobregat, i la comissió de la Vall Salina a Cardona. Projectes legislatius de l’avaluació de plans S’han iniciat els treballs per a l’elaboració de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes. Declaracions d’Impacte Ambiental. Ponència ambiental. 2004-2008 Ports Infraestructures lineals Trans. d’usos del sòl Embassaments i inf. hidraul. Afectació espais del PEIN Total % per any 188 2004 2005 3 1 12 18 24 3 11 95 29 39 16,11 21,67 2006 2007 2008 TOTAL % 2 0 0 6 3,333 23 23 15 9150,56 3 05 14 7,778 1 3 7 25 13,89 195 644 24,44 48 31 33 180 26,67 17,22 18,33 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 2.5 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Direcció General de Qualitat Ambiental Estructura de la Direcció General de Qualitat Ambiental Direcció General de Qualitat Ambiental Maria Comellas Doñate Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental Luis Laguna i Cano Servei d’Intervenció Integral d’Activitats Emili Dragone i Vives Rble. d’Avaluació d’Activitats Servei de Qualificació Ambiental Secció de Sistemes de Qualificació Rble. d’Avaluació i Restauració d’Activitats Extractives Salvador Samitier i Martí Secció de la Millores Tècniques Disponibles Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores Ma Dolors Masoliver i Jordana Servei de Seguiment i Informació d’Activitats F. Xavier Carbonell Sánchez Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica Isabel Hernández Cardona Servei de Vigilància i Control de l’Aire Xavier Guinart Prime Secció d’Immissions Secció de Control d’Emissions Oficina per la Prevenció de la Contaminació Lluminosa Mercè Terradellas Vilaró Responsable de Planificació i Control en prevenció de la Contaminació Lluminosa Lluís Gustems Romeu Rble. de Coordinació i Assessorament en Prevenció de la Contaminació Lluminosa Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 189 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Correspon a la Direcció General de Qualitat Ambiental: a) Vigilar, prevenir i controlar la qualitat de l’aire i formular i gestionar els plans, els programes i les normatives sobre protecció de l’ambient atmosfèric i acústic. b) Vetllar i dirigir el funcionament global i la gestió del sistema d’intervenció integral que estableixi la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, així com el sistema d’avaluació de les activitats sotmeses a Declaració d’impacte ambiental. c) Exercir les competències que en matèria de contaminació lluminosa li atorga el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. d) Presidir la Ponència Ambiental d’acord amb l’article 22.2 del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i s’adapten els seus annexos. e) Coordinar les actuacions d’inspecció d’activitats amb incidència ambiental. f) Promoure projectes d’investigació en matèria de tecnologies i sistemes per a l’avaluació, la prevenció, la minimització i el control dels impactes de les activitats sobre el medi. g) Definir, ordenar i validar la base de dades ambientals d’activitats i mantenir-ne l’actualització. h) Disposar d’informació i fomentar la recerca, l’avaluació i l’aplicació de les millors tècniques disponibles. i) Dirigir el sistema d’auditoria i gestió mediambiental i, també, els sistemes d’Etiqueta ecològica europea i el Distintiu de garantia de qualitat ambiental. j) Dirigir el sistema d’acreditació de les entitats ambientals de control, verificació i certificació. k) Realitzar estudis i formular propostes de plans territorials sectorials, en l’àmbit de les competències de la Direcció General. l) Exercir la vicepresidència del Consell de Qualitat Ambiental. m)Exercir la potestat sancionadora per a les infraccions que recauen en activitats de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, incoar-ne els expedients i imposar sancions segons l’assignació reglamentària. Depenen de la Direcció General de Qualitat Ambiental: la Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental, la Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, i l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa. Subdirecció General d’Intervenció i Qualificació Ambiental Adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998 Una vegada complert el termini previst a la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats amb incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, ha continuat el seguiment dels resultats i de les incidències d’alguns aspectes rellevants que s’han produït durant l’any 2008. 190 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental El retard important que les empreses han tingut en la presentació de les sol·licituds d’autoritzacions o llicències ambientals ha comportat continuar el procés d’obertura d’expedients de multes coercitives i d’obertura d’expedients sancionadors per l’incompliment dels requeriments de l’Administració, especialment adreçat a les empreses afectades per la Directiva 96/61 CE, relativa a la prevenció i els controls integrats de la contaminació. S’han mantingut reunions amb els serveis territorials del Departament i amb els diferents agents implicats en el procés d’adequació per resoldre les disfuncions i la problemàtica del procés i la seva aplicació. Projecte de Llei de prevenció i control ambiental d’activitats (modificació de la Llei 3/1998, de la intervenció integral de l’Administració ambiental) Un cop tramitat l’Avantprojecte de llei de prevenció i control de les activitats ambientals que incorpora una part important de les aportacions efectuades durant els processos participatius dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, dels informes jurídics i dels òrgans consultius de la Generalitat en aquestes matèries, se n’ha redactat la versió definitiva perquè el Govern l’aprovi, que integra les millores i els requeriments en matèria d’impacte regulador. Millora de la metodologia administrativa i procedimental de la Llei 3/1998 i especialment de la futura Llei de prevenció i control ambiental d’activitats Continuant les tasques iniciades l’any anterior en què es va iniciar la implementació en format i suport informàtic del projecte bàsic i amb l’adjunció de diversa documentació a la sol·licitud d’autorització ambiental de les activitats de l’annex I i de llicència ambiental de les activitats de l’annex II.1 de la Llei 3/1998, s’han iniciat els treballs d’anàlisi i disseny tècnic del sistema d’informació per donar suport a la nova Llei de prevenció i control ambiental d’activitats (PCAA), a fi de complir l’Acord de govern de la Generalitat de 17 de juny de 2007, pel qual s’aproven les mesures proposades en l’informe elaborat pel grup de treball per a la facilitació de tràmits en l’activitat econòmica i empresarial i la simplificació de les seves relacions amb l’Administració. En aquesta mateixa direcció, la Subdirecció General ha participat en el Projecte de declaració ambiental unificada, que ha de comportar un important avenç en la simplificació conjunta de les diferents declaracions ambientals que han de presentar les activitats o empreses del nostre país. Aquest nou repte de millora ha comportat la necessitat de superar les dificultats tècniques i de redefinició tant dels tècnics competents en la matèria com de les unitats administratives mateixes encarregades de participar en les autoritzacions ambientals, i, per tant, d’introduir la informació necessària en el programa informàtic que desenvolupa en l’actualitat els procediments de la Llei 3/1998 i de la futura Llei de prevenció i control ambiental d’activitats. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 191 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Intervenció legislativa S’ha continuat participant en el seguiment de l’Avantprojecte de llei del Departament mateix sobre el sistema d’acreditació de les entitats col·laboradores de l’Administració de la Generalitat en matèria de medi ambient i habitatge, i en el seguiment d’altres iniciatives reglamentàries o legislatives d’altres departaments de la Generalitat de Catalunya, i també de normatives estatals i de directives i normativa de la Comunitat Europea. Concretament, s’ha estat fent el seguiment de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat ambiental, i el seu desenvolupament reglamentari, i s’ha assistit a diferents actes informatius i de participació, tant del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí com a Catalunya. Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores L’Oficina d’Acreditació d’Entitats Col·laboradores (en endavant, OA) és la responsable de gestionar el sistema d’acreditació i seguiment de les entitats col·laboradores de l’Administració en matèria de medi ambient. Actualment, hi ha tres tipus d’entitats: 1.Entitats ambientals de control (EAC) per fer els controls ambientals que estableix la Llei 3/1998 (IIAA). 2.Unitats tècniques de verificació ambiental (UTVA) per fer les verificacions d’avaluacions ambientals que estableix el Decret 50/2005, de 29 de juny, de desenvolupament de la Llei 4/2004. 3.Verificadors d’informes d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle (VEGEH) per verificar els informes d’emissions que han de presentar els titulars de les activitats en el marc de la normativa de comerç de drets d’emissió (Reial decret 1315/2005 i Decret 397/2006). Actualment, hi ha 15 EAC acreditades que cobreixen les 8 tipologies d’activitats que estableix el Decret 267/2003, de 21 d’octubre. Entitats ambientals de control (EAC) i unitats tècniques de verificació ambiental (UTVA) EAC acreditades i abast Actualment, hi ha 15 EAC acreditades que cobreixen les 8 tipologies d’activitats que estableix el Decret 267/2003, de 21 d’octubre. Des de l’any 2007, s’ha produït una reducció en el nombre d’EAC acreditades a causa de les suspensions de l’acreditació a petició de les entitats i de retirades de l’acreditació d’ofici de l’OA motivades per incompliments de les condicions d’acreditació. Evlució nombre d’EAC acreditades 30 24 25 21 20 12 15 10 5 22 22 15 16 5 0 192 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental UTVA acreditades i abast Actualment hi ha 17 UTVA acreditades. Des de l’any 2007, s’ha produït una reducció en el nombre d’UTVA acreditades a causa de les suspensions de l’acreditació a petició de les entitats i de retirades de l’acreditació d’ofici de l’OA motivades per incompliments de les condicions d’acreditació.. Actualment hi ha 17 UTVA acreditades. Evlució nombre UTVA acreditades 30 25 22 24 24 17 20 15 10 5 0 2005 2006 2007 2008 Seguiment de l’acreditació de les EAC i UTVA acreditades L’OA fa el seguiment de les actuacions realitzades per les entitats acreditades mitjançant: • • • • Auditories d’entitat anuals de cada entitat Intervencions d’entitat segons les reclamacions externes rebudes Auditories de camp o supervisió de qualificacions internes Intervencions tècniques: enguany s’ha intervingut una mitjana d’un 3% de les actuacions fetes per les entitats, segons aquesta distribució: Actuacions realitzades per les eac i utva i intervencions realitzades per l’oa l’any 2008 Nre. Nre. % Tipologia d’actuacions d’intervencions d’intervencions Industrials 1.49841 2,7% Mineres 147 85,4% Agrícoles i ramaderes 1.056 35 3,3% Energètiques 71 0 0% Comercials i serveis 1.96554 2,7% Recreatives, espectacle i oci 820 21 2,6% Gestió de residus 271 9 3,3% Instal·lacions de radiocomunicació 192 13 6,8% Total 6.020 181 3% Verificadors d’informes d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle En finalitzar l’any 2008, hi ha 5 entitats acreditades com a verificadors d’informes d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (VEGEH) i 4 entitats reconegudes per estar acreditades per una altra comunitat autònoma (3 entitats acreditades per la Comunitat de Madrid) o un organisme d’acreditació d’un Estat membre de la Unió Europea (1 entitat acreditada per l’organisme d’acreditació d’Holanda). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 En finalitzar l’any 2008, hi ha 5 entitats acreditades com a verificadors d’informes d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (VEGEH). 193 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental D’acord amb el que estableix la normativa reguladora, les entitats acreditades per la Direcció General de Qualitat Ambiental com a VEGEH poden dur a terme tasques de verificació a tot el territori nacional. Durant el darrer període de verificació de 2008 (finalitzat el 28 de febrer de 2009), se’n constata un increment notable del nombre d’actuacions. Període de verificació 2006 2007 2008 Nombre d’instal·lacions verificades 285 361582 Volum d’emissionsverificat Pendent (tCO2) 34.201.575 93.480.390 de validació L’OA fa el seguiment de les entitats acreditades per mitjà d’intervencions tècniques de les seves actuacions a Catalunya. L’OA fa el seguiment de les entitats acreditades per mitjà d’intervencions tècniques de les seves actuacions a Catalunya (també es fa el seguiment de les entitats reconegudes) i en altres comunitats autònomes (amb l’autorització prèvia de l’òrgan autonòmic competent). Durant el darrer període de verificació (any 2008), el percentatge d’actuacions objecte de seguiment és del 2,7% de les actuacions realitzades a Catalunya (5 actuacions de seguiment) i de l’1,6% de les actuacions realitzades en el conjunt de l’Estat (9 actuacions de seguiment). Activitats de formació L’OA ha organitzat diverses jornades tècniques informatives i formatives relatives a: • Norma UNE EN ISO/IEC 17011 sobre els requisits generals per als organismes d’acreditació que realitzen l’acreditació d’organismes d’avaluació de la conformitat. • Aplicació del Reial decret 117/2003, de 31 de gener, sobre limitació d’emissions de compostos orgànics volàtils a causa de l’ús de dissolvents en determinades activitats. • Control d’equips i conceptes generals de calibració. • Aplicació als escorxadors del Reglament (CE) núm. 1774/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 3 d’octubre, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà. • Control ambiental d’activitats extractives. • Aplicació de la normativa catalana relativa a la prevenció de la contaminació lluminosa. • Criteris de funcionament i organització d’entitats col·laboradores. • Aplicació dels criteris sobre Millors Tècniques Disponibles (MTD) en les actuacions de les entitats ambientals de control. • Presentació de l’aplicació informàtica per al càlcul del volum d’emmagatzematge de femers. • Aplicació del règim de comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle a la Unió Europea: criteris per a la verificació durant el període 2008. Jornada de coordinació amb verificadors i òrgans competents d’altres comunitats autònomes. • Curs pràctic sobre incerteses en el marc d’un procés de verificació d’informes d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. • Criteris d’utilització de la marca d’acreditat. 194 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Així mateix, l’OA ha participat en l’organització de cursos de formació adreçats a les entitats. Concretament, en els següents: • Curs pràctic sobre incerteses en el marc d’un procés de verificació d’informes d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. • Curs teòric i pràctic sobre les normes UNE EN ISO 17020 i UNE EN ISO 17025. Altres activitats realitzades A més de les activitats citades en els apartats anteriors, durant l’any 2008 l’OA ha dut a terme les activitats següents: • Actualització i seguiment del sistema de qualitat, d’acord amb els requisits de la norma UNE-EN ISO/IEC 17011. • Actualització de la pàgina web (www.oficinaacreditacio.cat). • Actualització de l’aplicació de comunicacions d’actuacions d’entitats col·laboradores. • Publicació de la Guía para la evaluación de incertidumbres en el marco del EU ETS. • Publicació del primer butlletí electrònic de l’OA que amb una freqüència semestral presentarà les noticies i novetats principals relacionades amb l’acreditació d’entitats. • Elaboració d’un estudi de satisfacció sobre les tasques realitzades per les entitats verificadores d’informes d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. • Projecte d’elaboració de la Carta de serveis de l’OA i estudi exploratori de la demanda i les expectatives dels usuaris en relació amb els serveis que ofereix l’Oficina d’Acreditació. • Col·laboració en l’elaboració dels esborranys de decrets que han de regular el desenvolupament legislatiu de la Llei de contaminació acústica i del Reglament de l’Etiqueta ecològica europea i el Distintiu de garantia de qualitat ambiental. • Redacció i publicació del concurs per a la contractació del servei de realització d’auditories de seguiment d’entitat i d’intervenció tècnica i de camp de les entitats acreditades. • Elaboració i difusió de les intervencions realitzades durant l’any a EAC, UTVA i VEGEH. • Elaboració de material de difusió de l’Oficina d’Acreditació (llapis de memòria). Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica Servei de Vigilància i Control de l’Aire Vigilància i avaluació de la qualitat de l’aire La Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica L’avaluació de la qualitat de l’aire es fa d’acord amb els criteris establerts per la normativa de la Unió Europea. En aquest context, el territori es divideix en zones de qualitat de l’aire (ZQA), que són àrees que es poden considerar homogènies des del punt de vista del seu comportament i les seves característiques respecte de la contaminació atmosfèrica. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 195 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Punts de Nombre de mesurament zqa Aglomeració municipis XVPCA 1 Àrea de Barcelona Sí 19 26 2 Vallès – Baix Llobregat Sí 61 26 3 Penedès – Garraf No 70 10 4 Camp de Tarragona No49 16 5 Catalunya central No 85 10 6 Plana de Vic No 38 7 7 Maresme No 335 8 Comarques de Girona No 117 14 9 Empordà No 85 2 10 Alt Llobregat No51 8 11 Pirineu oriental No51 2 12 Pirineu occidental No 33 1 13 Prepirineu No 26 1 14 Terres de Ponent No 1464 15 Terres de l’Ebre No 80 9 Durant l’any 2008, s’ha donat d’alta el punt de mesurament automàtic de Barcelona (Parc de la Vall d’Hebron). També s’han traslladat d’ubicació els punts de mesurament de Badalona (Pep Ventura) a Badalona (Mont-roig - Ausiàs March) i de Granollers (Vinyoli) a Granollers (Francesc Macià), i el punt de mesurament ubicat a Tarragona-Port s’ha traslladat dins del recinte portuari al moll d’inflamables. Finalment, s’ha incorporat el mesurament de monòxid de carboni a Alcover (Mestral). D’altra banda, aquest any s’ha ampliat significativament el nombre de sensors per al mesurament de partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 2,5 micres (PM2,5), que ha passat de 7 a 13 punts: Barcelona (Parc de la Vall d’Hebron), Constantí (Gaudí), Tarragona, Vilanova i la Geltrú (Ajuntament), Mataró (Laboratori d’Aigües) i Santa Maria de Palautordera (Martí Boada). S’ha ampliat el nombre de punts de mesurament de partícules en suspensió amb diàmetre inferior a 10 micres (PM10): Barcelona (Parc de la Vall d’Hebron), el Papiol (centre de dia Josep Tarradellas), Tona (IES Tona) i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Viver). El punt de mesurament de Tortosa ha canviat d’ubicació. Respecte dels metalls plom, arsènic, cadmi i níquel, es disposa de 3 nous punts de mesurament: Barcelona (IES Goya), Barcelona (Parc de la Vall d’Hebron) i Berga. Pel que fa a l’avaluació dels hidrocarburs aromàtics policíclics, durant l’any 2008 s’ha incrementat el nombre de punts de mesurament de 2 a 21. Durant l’any 2008, s’han substituït 5 equips de diòxid de sofre (SO2), 5 de sulfur d’hidrogen (H2S), 10 d’òxids de nitrogen (NOx), 3 d’ozó (O3), 3 196 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental de monòxid de carboni (CO) i 2 captadors seqüencials de compostos orgànics volàtils (COV). També s’han instal·lat 5 analitzadors automàtics de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), 8 sistemes de calibració, 6 captadors seqüencials de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10), 3 captadors seqüencials de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres (PM2,5) i un patró de transferència d’ozó. S’han substituït les carcasses de les cabines de Cornellà de Llobregat (Allende- Bonveí) i Sant Andreu de la Barca (escola Josep Pla) per unes de noves. Campanyes de mesurament amb les unitats mòbils de vigilància de la contaminació atmosfèrica Les unitats mòbils del Departament de Medi Ambient i Habitatge han dut a terme, durant l’any 2008, campanyes de mesurament i avaluació de la qualitat de l’aire a les poblacions següents: Montcada i Reixac, Mollet del Vallès (Parc Natural de Gallecs), Granollers, Girona, Meranges, Rojals, Begues, Vic, Palau-solità i Plegamans i Sant Julià de Ramis. A la campanya de Meranges, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha col·laborat amb l’estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) sobre els efectes de l’ozó troposfèric en les poblacions de pi negre a l’alta muntanya. La campanya de Girona tenia com a objectiu col·laborar amb el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) i l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en l’estudi REGICOR 2000 AIR per correlacionar malalties cardiovasculars i contaminació atmosfèrica. Sol·licituds d’informació El Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant la Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, ha respost 666 sol·licituds d’informació sobre contaminació atmosfèrica. Un 23% d’aquestes sol·licituds provenen de consultories, un 21% d’administracions, un 29% estan relacionades amb l’ensenyament, un 9% són de particulars, un 12% d’empreses i un 6% d’entitats ecologistes. Campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha dut a terme la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric des del dia 2 de maig fins al 30 de setembre de l’any 2008. Aquesta campanya té com a objectiu complir el Reial decret 1796/2006, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó en l’aire ambient, d’acord amb el qual s’ha d’avisar la població en cas de superar el llindar d’informació per aquest contaminant. En aquest context, s’han efectuat les accions següents: El Departament de Medi Ambient i Habitatge, mitjançant la Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica, ha respost 666 sol·licituds d’informació sobre contaminació atmosfèrica. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha dut a terme la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric des del dia 2 de maig fins al 30 de setembre de l’any 2008. • S’ha realitzat una vigilància ininterrompuda d’aquest contaminant des de les 8 del matí fins a les 9 del vespre tots set dies de la setmana. • S’ha mantingut actualitzat el web on se centralitza la informació de la campanya (http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/atmosfera/ informacio_on_line/nivells_ozo.jsp). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 197 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental • La Universitat de Barcelona ha posat en marxa de manera preliminar un nou model eulerià de pronòstic dels nivells de contaminació a Catalunya que ha estat utilitzat durant la campanya. • S’ha col·laborat amb l’Agència Europea del Medi Ambient enviant els resultats dels mesuraments d’ozó al web de difusió d’informació sobre ozó troposfèric a escala europea (http://www.eea.europa.eu/maps/ozone/welcome). • S’ha col·laborat amb el Departament de Salut per facilitar la informació sobre les incidències d’ozó als CAP de guàrdia. • Ha estat operatiu el protocol d’actuació amb l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per reduir els nivells d’ozó al Camp de Tarragona. • S’ha realitzat una campanya de precursors d’ozó al Camp de Tarragona, en concret als punts de mesurament d’Alcover, Reus i Constantí, d’acord amb el RD 1796/2003, de 26 de desembre, que estableix que s’han de fer mesuraments de precursors d’ozó a les estacions que disposen d’analitzadors d’ozó. Aquesta campanya s’emmarca en el Conveni de col·laboració amb l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge per poder planificar actuacions que redueixin els nivells de precursors d’ozó, i, per tant, n’impedeixin la formació. • Durant la campanya de vigilància de l’ozó troposfèric, s’ha superat el llindar d’informació 9 dies. Les superacions s’han registrat a 8 estacions i aquests episodis han representat 15 hores de superació en total. No s’ha superat el llindar d’alerta en cap ocasió. Campanya d’avaluació de dioxines i furans a l’aire ambient El Departament de Medi Ambient i Habitatge efectua campanyes anuals d’avaluació de les dioxines i furans a Catalunya des de l’any 2000. Durant l’any 2008, s’ha realitzat una campanya a la Zona de Qualitat de l’Aire 1 (Àrea de Barcelona), la Zona de Qualitat de l’Aire 2 (Vallès-Baix Llobregat) i la Zona de Qualitat de l’Aire 3 (Penedès-Garraf) per recollir informació sobre els nivells d’aquests contaminants en zones on hi ha incidència d’activitats industrials. També s’ha realitzat una campanya a la Zona de Qualitat de l’Aire 5 (Catalunya central) i a la Zona de Qualitat de l’Aire 6 (Osona). Difusió de la informació sobre qualitat de l’aire Ha millorat la previsió de la qualitat de l’aire i actualment s’està en disposició de cobrir tot el territori català. Cada dia laborable es posa a disposició del públic un diagnòstic de la qualitat de l’aire del dia anterior i un pronòstic per al dia actual i l’endemà. (http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/immissions/ pronostic_aire.jsp) La concentració de contaminants dels punts de mesurament automàtic de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica està disponible en temps real a la pàgina web següent: http://mediambient.gencat.cat/cat//el_medi/atmosfera/informacio_on_ line/dades.jsp. 198 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Aquest any s’ha implementat l’aplicació que permet posar a disposició del públic a través d’un web els resultats dels mesuraments manuals amb periodicitat trimestral. (http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/atmosfera/informacio_on_ line/XVPCA_manual.jsp) L’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) s’ha calculat amb periodicitat setmanal i es pot consultar a l’adreça d’Internet següent: (http://www.gencat.cat/mediamb/icqa/) Els resultats de la campanya de vigilància dels nivells d’ozó troposfèric (primavera-estiu) es poden consultar a l’adreça d’Internet següent: http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/atmosfera/informacio_on_line/ nivells_ozo.jsp Els resultats de l’avaluació anual de la qualitat de l’aire són consultables a l’adreça d’Internet següent: http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/atmosfera/immissions/ informes.jsp Assistència tècnica a altres organismes Pel que fa a l’assistència tècnica a altres organismes (ens locals, fiscalia, etc.), s’han realitzat campanyes específiques de mesuraments de la qualitat de l’aire mitjançant captadors manuals. Concretament, l’any 2008 s’han dut a terme les actuacions següents: • Caracterització del material particulat PM10 mostrejat als municipis dels Pallaresos, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. • Campanya de mesuraments amb captadors passius per caracteritzar les diferents zones de les ciutats de Barcelona i Girona. • Caracterització de l’impacte de cimenteres sobre les dioxines als municipis de Montcada i Reixac, Sant Vicenç dels Horts, Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha participat en exercicis d’intercomparació de l’equipament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica amb l’Instituto de Salud Carlos III. Prevenció i control de les emissions a l’atmosfera Inspeccions Per donar resposta a denúncies o a peticions d’organismes oficials, el personal tècnic del Servei de Vigilància i Control de l’Aire ha efectuat 80 inspeccions d’ofici a establiments industrials per verificar si la gestió sobre les emissions a l’atmosfera de les instal·lacions era correcta. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Per donar resposta a denúncies o a peticions d’organismes oficials, el personal tècnic del Servei de Vigilància i Control de l’Aire ha efectuat 80 inspeccions d’ofici. 199 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Aquestes actuacions han abastat àmbits diferents com ara queixes per olors, queixes per emissions difuses de contaminants a l’aire i d’altres actuacions per comprovar-hi aspectes més generals. Mesures per prevenir l’abocament de contaminants a l’aire Pel que fa a l’establiment de condicions per prevenir l’emissió de contaminants a l’aire en el procediment de declaracions d’impacte ambiental (DIA), s’han avaluat un total de 45 projectes i estudis d’impacte ambiental amb la formulació dels informes vectorials corresponents. S’ha avaluat i emès informe sobre un total de 200 projectes d’activitats tramitats sense declaració d’impacte ambiental per donar assistència tècnica a les oficines de gestió ambiental unificada (OGAU). Pel que fa a normativa específica relacionada amb les emissions a l’atmosfera, cal posar en relleu que l’entrada en vigor del Reial decret 117/2003, relatiu a l’ús de dissolvents, que afecta instal·lacions que utilitzen dissolvents en el seu procés productiu i superen un llindar de consum determinat, va suposar que al llarg de l’any 2008 les instal·lacions afectades haguessin de presentar un balanç de les seves emissions per primera vegada. Atès que l’àmbit d’aplicació d’aquesta norma és molt divers i incorpora instal·lacions amb un procés productiu força senzill, com, per exemple, instal·lacions de neteja en sec, o instal·lacions més complexes, com, per exemple, la fabricació de pintures o productes farmacèutics, s’han organitzat 10 sessions formatives per a establiments afectats en què s’ha difós la metodologia a seguir per facilitar la informació requerida anualment pel Reial decret. En aquest sentit, al llarg de l’any 2008 van censar-se unes 700 instal·lacions afectades i van revisar-se uns 700 plans de gestió de dissolvents. Com a seguiment de les tasques efectuades al llarg dels darrers anys en relació amb l’elaboració d’una normativa que reguli la contaminació odorífera, és important destacar que el desembre de 2008 el Govern va aprovar la memòria justificativa prèvia a l’inici de la tramitació de l’Avantprojecte de llei contra la contaminació odorífera, fet imprescindible per iniciar-ne la tramitació. Avaluació de sol·licituds de desgravació fiscal de l’Impost sobre Societats Al llarg de l’any 2008, s’han avaluat un total de 90 sol·licituds relacionades amb actuacions destinades a la millora ambiental pel que fa a inversions en matèria de prevenció i/o correcció de la contaminació atmosfèrica procedent d’instal·lacions industrials. La Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya Per efectuar un seguiment en continu de les emissions a l’aire d’instal·lacions potencialment contaminants de l’atmosfera, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha promogut la connexió a la Xarxa d’Emissions a l’Atmosfera de Catalunya (XEAC) dels analitzadors ubicats als focus que presenten emissions a l’atmosfera més significatives. Aquesta connexió permet fer un seguiment constant de les emissions associades als focus dels establiments. 200 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Durant l’any 2008, 39 establiments van facilitar dades de les seves emissions a l’atmosfera, cosa que va suposar el control en continu de 97 focus emissors de contaminants a l’aire. Autoritzacions d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle En relació amb les actuacions derivades de la Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, s’han dut a terme durant l’any 2008 les actuacions següents: • Validació dels informes anuals verificats de seguiment de les emissions de les 188 instal·lacions afectades per la Llei 1/2008, corresponents al període de notificació 2007. • Inscripció al Registre Nacional de Drets d’Emissió (RENADE) de les dades anuals validades dels 188 establiments, corresponents al període de notificació 2007. • Participació en 5 actuacions d’intervenció sobre verificació d’informes anuals. • Tramitació i resolució de modificacions d’autoritzacions (80 tramitacions). • Revisió i aprovació dels plans de seguiment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de les empreses afectades pel règim del comerç de drets d’emissió (188 plans). • Participació i realització de reunions i jornades amb els sectors i les instal·lacions afectades i els organismes de verificació. • Participació en l’elaboració d’una guia sobre avaluació d’incerteses en l’obtenció de les dades d’activitat per a l’informe anual (exemples pràctics). Curs pràctic de formació amb empreses, verificadors i òrgans competents d’altres comunitats autonòmiques. • Participació en el grup tècnic de la Comissió de Coordinació de Polítiques sobre Canvi Climàtic. • Participació activa en la primera conferència, a Brussel·les, de creació del Fòrum de compliment amb participació de representants de tota la cadena de compliment (òrgans competents estatals i autonòmics, empreses i verificadors) del règim europeu del comerç de drets d’emissió. • Col·laboració amb l’Oficina d’Acreditació en l’establiment dels criteris i les actuacions d’acreditació de verificadors d’informes d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Participació en el comitè tècnic d’acreditació. Contaminació acústica Amb l’objectiu de fer el desplegament reglamentari de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, s’han organitzat comissions de treballs tècnics amb diferents organismes i departaments de la Generalitat. Enguany, s’ha acabat de redactar el Projecte i se n’ha iniciat la tramitació. S’ha iniciat la redacció de dos models d’ordenances tipus, un per a municipis mitjans o grans i l’altre per a municipis dotats de menys infraestructura. S’han elaborat guies específiques per a la gestió i avaluació de la contaminació acústica per facilitar l’aplicació de la norma als ens locals. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 S’han elaborat guies específiques per a la gestió i avaluació de la contaminació acústica per facilitar l’aplicació de la norma als ens locals. 201 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental S’ha dut a terme una campanya de control del soroll de les infraestructures aèries de Catalunya. Seguint allò que preveu la Llei sobre el control d’infraestructures, s’ha dut a terme una campanya de control del soroll de les infraestructures aèries de Catalunya. S’ha participat en la Comissió de Seguiment Ambiental de l’Aeroport de Barcelona i s’han impulsat millores per reduir la contaminació acústica associada a l’operativa de l’aeroport. S’han presidit comissions de seguiment d’indústries que emeten soroll que afecta més d’un municipi, i s’han dut a terme campanyes de control per impulsar l’adopció de mesures per reduir-ne la incidència a l’entorn de les activitats. S’ha donat assistència i suport a 58 municipis en les tasques de control, inspecció i avaluació de la contaminació acústica i 3 assistències a la Unitat Central de Medi Ambient de la Policia-Mossos d’Esquadra per a avaluacions de la contaminació acústica d’activitats. S’han establert les condicions que han de complir 37 noves infraestructures de transport o modificacions d’infraestructures existents per fer-les compatibles amb el seu entorn des del punt de vista de la contaminació acústica. S’han elaborat 109 informes de sostenibilitat ambiental sobre figures de planejament sotmeses al procediment d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes. S’han elaborat 109 informes de sostenibilitat ambiental sobre figures de planejament sotmeses al procediment d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes. S’han organitzat i participat en diverses jornades i congressos. En l’àmbit territorial de Catalunya, s’han dut a terme, conjuntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, 4 jornades per presentar l’avantprojecte de Reglament de la Llei. Juntament amb el Col·legi d’Arquitectes, també s’ha participat en la presentació i divulgació del DB-HR, protecció contra el soroll del Codi tècnic de l’edificació, i s’han presentat ponències i participat en els grups de treball al Congrés Internacional Tecniacústica i al Nacional de Medi Ambient CONAMA. Pla d’actuació de la zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona Enguany, s’han posat en funcionament algunes de les mesures del Pla d’actuació 2007-2009 per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis que van ser declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig, corresponents a 40 localitats de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, i se n’ha iniciat el procés d’avaluació. Pel que fa a l’àmbit de prevenció i amb l’objectiu de prevenir i evitar noves fonts de contaminació: • S’ha emès informe sobre 19 projectes d’infraestructures, 10 figures de planejament urbanístic, 2 projectes associats a activitats industrials i 30 projectes d’obres públiques. 202 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental • És en revisió la proposta d’ordenança municipal tipus de prevenció de l’emissió de la pols en la construcció, demolició i rehabilitació d’edificis. En l’àmbit industrial, cal destacar la substitució de filtres electrostàtics per filtres de mànegues i la implantació d’un filtre híbrid per part de determinades empreses del sector cimenter. Aquestes actuacions han suposat una reducció del 44% de les emissions de partícules de diàmetre inferior a 10 micres. Pel que fa a l’àmbit energètic, s’ha aprovat l’autorització ambiental de la central de cicle combinat del Port de Barcelona. Aquesta autorització preveu que Gas Natural haurà de reduir, en altres fonts, una quantitat igual a totes les emissions que generi la nova central quan estigui en funcionament. Les actuacions més destacades en l’àmbit del transport i la mobilitat han estat: • Amb data 2 de setembre de 2008, es va aprovar el Pla director de mobilitat de la Regió Metropolitana. Entre els objectius d’aquest Pla, hi ha la reducció de la contaminació atmosfèrica associada al transport. De les 93 mesures previstes en el Pla de mobilitat, 52 ja s’estan duent a terme. Es pot destacar la implantació del metro nocturn, la implantació del metro del Baix Llobregat, i la millora de la freqüència de pas en hores punta de diferents línies de metro. • S’han elaborat plans de mobilitat urbana que afecten el 80% de la població de la zona de protecció especial. • Pel que fa a l’ambientalització de vehicles dels serveis públics, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va publicar una ordre de subvencions per facilitar als ens locals l’ambientalització de vehicles pesants associats a serveis públics. Aquesta ordre de subvenció preveu tant la renovació del parc de vehicles com l’aplicació de mesures correctores amb un import de 600.000 €. • L’Ajuntament de Barcelona va adjudicar durant l’any 2008 la concessió dels serveis de recollida d’escombraries a la ciutat. Aquesta concessió preveu que aquests vehicles han de complir el que estableix el Pla i reduir les emissions. El novembre de 2009 entra en vigor la renovació de tota la flota. • S’han aprovat alguns plans de mobilitat a centres de treball i centres generadors de mobilitat com ara: • Pla de mobilitat de l’Aeroport del Prat de Llobregat • Pla de mobilitat a la Ciutat Judicial • Pla de mobilitat a la Universitat Autònoma de Barcelona • Pla de mobilitat a l’Hospital de Granollers • La gestió variable de la velocitat i la limitació de velocitat: l’1 de gener de 2008, s’inicia la primera fase de la mesura i es limita la velocitat a 80 km/h a les vies ràpides d’accés a Barcelona. El 15 de gener de 2009, s’implanta el sistema de gestió variable de la velocitat a la C-31 i a la C-32. Aquesta mesura ha estat avaluada, i s’ha obtingut una reducció del 10,2% durant el període de gener-agost (abans dels efectes de la crisi) i una reducció Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 El 15 de gener de 2009, s’implanta el sistema de gestió variable de la velocitat a la C-31 i a la C-32. S’ha obtingut una reducció del 10,2% durant el període 203 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental de gener-agost (abans dels efectes de la crisi) i una reducció del 13,2% durant el període setembre-desembre. del 13,2% durant el període setembre-desembre. Globalment, la reducció de la contaminació per l’aplicació d’aquesta mesura ha suposat un 11%. A l’àmbit de l’Autoritat Portuària de Barcelona, les actuacions realitzades han estat: • La restricció a la circulació de camions anteriors a l’any 1997; a partir de l’any vinent, podran fer-ho únicament els camions posteriors a l’any 2002. • La potenciació de transport ferroviari d’entrada i sortida de mercaderies del Port. S’ha obert una nova línia de tren de transport de mercaderies entre la Seat de Martorell i el Port amb un estalvi de 20.000 recorreguts anuals, i s’ha inaugurat la línia de tren per dur contenidors de Barcelona a Lió. • Un estudi de viabilitat i efectivitat per a la instal·lació de punts de subministrament elèctric per a vaixells atracats als molls. A l’àmbit de l’Aeroport del Prat de Llobregat i amb previsió de l’inici del funcionament de la nova terminal sud que s’inaugurarà en els pròxims mesos, es preveu la implantació d’un pla per minimitzar el temps de connexió dels generadors auxiliars elèctrics a les aeronaus i un programa de renovació de vehicles que operen a l’interior de l’Aeroport. També és prevista la redacció d’un pla de millora de l’operativa a terra d’avions i vehicles que hi operen a l’interior. En l’àmbit domèstic, cal destacar les actuacions següents: • Pel que fa a la convocatòria de novembre-desembre de 2008, a data 30 de desembre de 2008, la informació disponible del Pla renove d’electrodomèstics, calderes i aparells d’aire condicionat és la següent: l’ICAEN ha tramitat 1.678 sol·licituds de calderes de condensació per un import de 770.919,44 € i 54.715 sol·licituds d’electrodomèstics per un import de 4.780.579,29 €. • Pel que fa a la campanya del Pla renove de desembre de 2007 a febrer de 2008, es van atorgar 580.000 € a 3.520 sol·licituds de renovació de calderes. 204 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental A fi de donar a conèixer el pla d’actuació, els motius que n’han motivat la redacció, els beneficis que comporta implantar-lo i informar sobre el seguiment de les diferents actuacions, les mesures de sensibilització implantades durant l’any 2008 han estat: • Una campanya educativa itinerant que ha arribat a 10 municipis de la zona de protecció especial i que ha estat visitada per aproximadament 5.200 persones. • Cursos d’estalvi i eficiència energètica impartits per l’Institut Català d’Energia. • Cursos de conducció eficient per a turismes i vehicles pesants gestionats a l’ICAEN. • Creació del web http://www.airemes.net que centralitza tota la informació disponible sobre el pla d’actuació. Atès que l’àmbit d’actuació del pla implica competències de diferents departaments i organismes, durant l’any 2008 l’Oficina Tècnica dels Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire ha convocat reunions dels diferents òrgans de seguiment (la Comissió Rectora, la Comissió Institucional i el Fòrum Social de Participació) per informar sobre les accions que s’estan duent a terme. Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa L’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa ha dut a terme les accions següents durant l’any 2008: Comunicar i trametre als 946 ajuntaments el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya i el mapa de protecció del terme municipal corresponent. Gestionar i tramitar la tercera convocatòria d’ajuts d’actuacions d’ordenació ambiental de la il·luminació exterior. Mitjançant aquesta convocatòria, s’han valorat 414 peticions rebudes i s’han atorgat subvencions per un import de 2.123.874,03 € a 134 ajuntaments per executar projectes d’adequació de la il·luminació exterior existent, i a 4 consells comarcals per redactar 104 plans municipals d’adequació a la normativa de la il·luminació exterior. Aquests ajuts han permès adequar de l’ordre de 40.000 punts de llum, i han ajudat a sensibilitzar i promoure la nova cultura de la il·luminació entre els ajuntaments, el personal tècnic i la ciutadania, cosa que contribueix a fer visible a la societat les accions per mitigar el canvi climàtic i a avançar cap a un desenvolupament sostenible. Emetre informe sobre els 269 plans municipals d’adequació comunicats enguany a l’Oficina i assessorar els 633 ajuntaments que estan executant el Pla municipal d’adequació. Promoure l’aplicació de la normativa arreu del país amb accions sobre l’enllumenat públic, les quals han generat una disminució de la contaminació lluminosa d’aproximadament la meitat de la que hi havia l’any 2001. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 205 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Gestionar 31 expedients informatius sobre el vector ambiental d’energia lluminosa. Emetre informes ambientals sobre la il·luminació de 13 activitats i estudis d’impacte ambiental sobre el vector d’energia lluminosa en 18 infraestructures. Participar en el seguiment del Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012, a fi de donar suport a les accions d’exemplificació i de difusió de les administracions. Organitzar una jornada de formació en prevenció de la contaminació lluminosa per a persones col·laboradores de l’Administració. Participar en un curs de mestratge de la Universitat Ramon Llull, en un curs de l’Institute for International Research i en la jornada de formació organitzada pel Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya. Difondre, participar, informar i promoure la normativa ambiental catalana d’il·luminació exterior mitjançant congressos, publicacions i mitjans de comunicació. Participar en el XXIV Simposi Nacional d’Il·luminació a Las Palmas de Gran Canaria, en la Setmana d’Arquitectura d’Arquinfad i en el 9è Congrés Nacional de Medi Ambient de Madrid. Publicar articles especialitzats a l’Informe de CONAMA Cumbre del desarrollo sostenible i a la publicació del CEI de 2008. Participar en reportatges de televisió a TV3, Localia i TV Gavà, i en programes de ràdio a RAC 1, Catalunya Ràdio, Ràdio Tarragona, Ràdio Girona, etc. Publicar articles de divulgació en la premsa escrita a La Vanguardia, El Periódico, El Punt, etc. Dur a terme la tercera edició de la campanya específica per difondre les normes ambientals sobre la il·luminació ornamental nadalenca. Servei d’Intervenció Integral d’Activitats Antecedents El Decret 289/2006, de 4 de juliol, de reestructuració parcial del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va crear el Servei de Seguiment i Informació d’Activitats i el Servei d’Intervenció Integral d’Activitats a partir del personal i els mitjans adscrits als extingits Servei de Prevenció i Control de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Secció de Restauració d’Activitats Extractives de la Direcció General del Medi Natural. Corresponen al Servei d’Intervenció Integral d’Activitats les funcions següents: a) Donar suport operatiu a la Ponència ambiental. b) Elaborar directrius i criteris d’homogeneïtzació i normalització documental del procediment d’intervenció integral de la Llei 3/1998 i d’avaluació d’impacte ambiental d’activitats. c) Proposar legislació en matèria d’intervenció integral d’activitats sotmeses a la Llei 3/1998, i avaluar-ne l’aplicació. 206 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental d) Instruir els expedients sancionadors en relació amb les activitats que són objecte d’inspecció i control de la Direcció General. e) Gestionar i emetre informe sobre les sol·licituds d’autorització o llicència ambiental que siguin atribuïdes a la Direcció General, i sobre les sol·licituds d’autorització ambiental sotmeses a avaluació d’impacte ambiental. f) Emetre informe sobre els expedients d’avaluació d’impacte ambiental o els programes de restauració que li siguin requerits. g) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li sigui encomanada. Actuacions Desenvolupament operatiu Programa d’adequació de les activitats a la LIIAA (Decret 50/2005) Hi ha 6 equips operatius de suport al procés d’adequació, un per cada oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) dels Serveis Territorials del Departament, que gestionen l’adequació de les activitats de l’annex II.1 de la LIIAA, i un altre assignat al Servei d’Intervenció Integral d’Activitats, que gestiona l’adequació de les activitats de l’annex I de la LIIAA. Sistema d’informació de la LIIAA El Pla d’actuacions de sistemes d’informació del Departament de Medi Ambient i Habitatge preveu, entre d’altres, el sistema d’informació de la Llei 3/1998, el fonament del qual va ser establert a l’article 9 de la Llei 3/1998 mateixa i desenvolupat posteriorment en el títol 2 del Decret 136/1999, del Reglament general de desplegament, amb el nom de Base de dades ambientals d’activitats. Aquest sistema està constituït per components diferents: • Un conjunt d’aplicacions informàtiques que dóna suport a la gestió tècnica i administrativa, en temes de la LIIAA, de les diferents unitats del Departament que hi participen. • Un conjunt d’aplicacions informàtiques que dóna suport a la gestió administrativa, en temes de la LIIAA, dels ajuntaments. • Bases de dades cartogràfiques i textuals, amb la informació que indica l’article 13 del Decret 136/1999, del Reglament general de desplegament de la LIIAA. • Eines de comunicació i intercanvi d’informació entre els diferents agents implicats en l’aplicació de la LIIAA: establiments, enginyeries, entitats col·laboradores de l’Administració, ajuntaments i Departament de Medi Ambient i Habitatge. Règim d’autorització ambiental (annex I) Sol·licituds d’autorització ambiental resoltes (noves autoritzacions i canvis substancials). Total 2008 178 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 207 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Declaracions d’impacte ambiental formulades en els procediments d’autorització i llicència ambiental Annex I Annex II.1 Total Tipologia d’activitat 2008 2008 2008 Industrials 11 – 11 Ramaderes42446 Energètiques 1 1 2 Gestors de residus 3 14 Extractives47 148 Altres – 1 1 Total 104 8 112 Avaluació i restauració d’activitats extractives Durant 2008 i malgrat la crisi econòmica, s’ha mantingut el ritme d’entrada de sol·licituds d’activitats noves i d’ampliacions de les existents, tot i que el gruix d’actuacions administratives s’ha adreçat principalment a reforçar el grup de suport per a les adequacions de les activitats extractives a la Llei 3/1998, en allò referent als informes ambientals i a les al·legacions i recursos associats. Tot i la disminució d’activitat en el sector de l’obra pública i l’edificació, s’ha mantingut el ritme de sol·licituds de permisos d’investigació de recursos minerals, d’explotacions noves o d’ampliacions i modificacions de les actuals. Gestió administrativa de sol·licituds d’explotació i de permisos d’investigació Tot i la disminució d’activitat en el sector de l’obra pública i l’edificació, s’ha mantingut el ritme de sol·licituds de permisos d’investigació de recursos minerals, d’explotacions noves o d’ampliacions i modificacions de les actuals. D’altra banda, s’han mantingut les actuacions pel que fa a la tasca d’educació ambiental que es desenvolupa com a complement a la gestió dels processos restauradors sobre els titulars dels drets miners i sobre els autors dels estudis d’impacte ambiental i dels programes de restauració per mantenir la consolidació, ja assolida fa anys, del sistema de restauració integrada, el qual informa la majoria de les restauracions en curs. Continua, atesos els programes paral·lels d’educació ambiental desenvolupats, la utilització total dels sistemes de mineria de transferència i restauració integrada en les activitats extractives de llarga durada amb la reducció substancial de superfícies afectades per la mineria d’exterior, d’acord amb la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983. Tot i el decreixement de l’índex de consum per càpita de materials minerals naturals, roques industrials i pedres ornamentals, demanades pels mercats nacional i estranger, el nombre de sol·licituds d’obertura o ampliació d’explotacions de pedra natural continua a un ritme similar al dels anys anteriors. Un cop finalitzat el canvi iniciat en la dècada dels noranta pel que fa al tipus de mineria a Catalunya, es consolida i augmenta el consum de determinats tipus de materials miners associats a indústries diverses i 208 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental no solament a aquelles relacionades amb l’edificació i la construcció en general, cosa que provoca, un any més, un increment en les sol·licituds de permisos d’investigació que continuen abastant un gran nombre de recursos minerals, i, d’altra banda, un augment en les sol·licituds de concessions d’explotació derivades dels permisos d’investigació efectuats en anys precedents, cosa que consolida les indústries extractives de gran magnitud i assentades en àrees concretes del territori amb vocació de permanència i continuïtat. Malgrat l’existència consolidada legalment de noves figures de protecció del territori com ara el PEIN, la xarxa Natura 2000, les ZEPA, els LIC, etc. que cada vegada més suposen en determinades zones del país un impediment per implantar futures activitats extractives, es continuen aplicant, gràcies a l’experiència en la gestió de les restauracions, diferents estratègies alternatives que són totalment admeses de bon grat pels explotadors, els quals s’obliguen a realitzar, en aquestes àrees, les explotacions/restauracions de manera més acurada. Les estimacions de consum/producció dutes a terme pel Gremi d’Àrids d’acord amb les dades facilitades per la Direcció General d’Energia i Mines sobre les concessions i autoritzacions d’activitats mineres, actuals i en tramitació, palesen un lleuger decreixement del consum que, tanmateix, no ha afectat el procés de consolidació dels mecanismes alternatius i complementaris de gestió en les zones naturals sensibles o fràgils a afectar, mecanismes que continuen permetent la compatibilitat de les activitats extractives amb el medi alterat tot respectant activament l’entorn i garantint de manera pràctica la continuïtat dels treballs d’extracció d’una manera sostenible. Informes sobre programes de restauració La gestió administrativa de la normativa restauradora que afecta les activitats extractives ha donat com a resultat l’emissió de 59 informes sobre programes de restauració, xifra una mica inferior a la de l’any passat, que indica una reducció en el nombre de sol·licituds i també manifesta la marxa del personal tècnic de reforç que va actuar durant l’any 2007. Les condicions i fiances de les autoritzacions ambientals corresponents a aquelles activitats mineres on calen són comunicades a la Direcció General d’Energia i Mines a fi d’incorporar-les al permís miner d’acord amb la Llei 12/1981 i el Decret 114/1988, un cop ha finalitzat el procediment fixat per la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’Administració ambiental. D’aquesta manera, es manté la coherència i identitat dels requeriments ambientals fixats tant en l’autorització ambiental com en el permís miner. Activitats extractives abandonades anteriors a la normativa vigent. Subvencions Dins del Programa d’actuació sobre les àrees afectades per activitats extractives abandonades a Catalunya que recull les principals línies d’actuació a seguir per recuperar les zones afectades per les activitats extractives abandonades anteriors a la normativa vigent, diverses entitats, òrgans de l’Administració i patrocinadors interessats a col·laborar en la Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 209 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental recuperació d’aquests espais continuen consultant periòdicament els inventaris duts a terme pel DMAH i estudien projectes de diversa factura i utilitat, dins del procés d’endreçament territorial en marxa. S’ha emès informe favorable sobre 4 actuacions restauradores en activitats extractives abandonades, sol·licitades per empreses gestores de terres netes amb el propòsit de dur a terme la restauració correcta d’aquests espais abandonats abans de la normativa ambiental. Restauració integrada. Projectes d’investigació de substrats edàfics artificials Tots els programes de restauració presentats incorporen com a premissa la restauració integrada impulsada per la Secció de Restauració d’Activitats Extractives. Les diferents conferències i jornades de divulgació tècnica ambiental promogudes per l’Àrea d’Avaluació i Restauració d’AE continuen incidint en la necessitat d’aplicar aquest concepte bàsic a les explotacions en actiu. S’ha treballat dins del nou conveni de col·laboració amb l’ACA, l’ARC i el CREAF/IQS, relatiu a l’assessorament i control d’aplicacions de fangs de depuradora per a la creació artificial de substrats edàfics mitjançant la seva correcta utilització en la restauració d’algunes de les activitats extractives, que ha donat com a conseqüència l’aparició el novembre d’enguany del nou Manual d’aplicació de fangs de depuradora en activitats extractives. Actualment, continuen puntualment les aplicacions controlades de fang fresc a les activitats en restauració a fi de generar els substrats edàfics necessaris en terrenys erms. Aquesta tasca pionera iniciada fa més de 15 anys ha permès la utilització de més de 55.000 t de fangs frescos. Utilització de subproductes i terra Enguany, ha continuat l’aportació controlada de guixos secundaris com a material de creació de noves morfologies a la mina Las Iglas de la comarca de l’Anoia dins del programa establert de restauració de guixeres amb guix. Igualment, continua la creació de noves morfologies amb l’aportació d’escòries inerts autoritzades a la mina Claret, també a la comarca de l’Anoia, amb els resultats esperats. Base de dades i cartografia La cartografia temàtica comarcal generada anualment d’acord amb les dades de les activitats legalitzades i llur estat de restauració, inclou definitivament totes les dades relatives a les activitats extractives abandonades abans de la normativa ambiental, ara inventariades, i llur grau d’autorecuperació en totes les comarques de Catalunya. Estudis, col·laboracions i seminaris Dins de l’Assemblea de Delegats de la UEPG (Unió Europea de Productors de Granulats), el mes de maig es va presentar una ponència sobre la gestió de la protecció del medi natural i del paisatge, que va donar lloc a establir contacte amb el grup de treball de la UE sobre Activitats Extractives no Energètiques i la xarxa Natura 2000. 210 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental En conseqüència, s’ha assistit regularment a les sessions desenvolupades a Brussel·les per fer-hi aportacions basades en les experiències restauradores a Catalunya a fi d’elaborar una línia guia (guide line) específica per a tota la UE. S’han impartit classes en el Curs de màster del paisatge de l’Escola d’Arquitectura. Continuen els treballs de control de la fauna estèpica al secà de Balaguer, dins del Conveni amb el Gremi d’Àrids sobre l’estudi i les repercussions de les extraccions de graves en àrees protegides d’aus estèpiques. Han finalitzat els treballs del Projecte LIFE Eco Quarry dirigit per la Universitat de Barcelona. Amb el CREAF i mitjançant contractes específics, es desenvolupen treballs de control i procediments en l’aplicació dels fangs de depuradora i el seguiment telemàtic dels perímetres d’afecció reals de les activitats mineres en relació amb els de les autoritzacions ambientals corresponents. S’ha col·laborat amb altres administracions públiques d’arreu de l’Estat relacionades amb la gestió de la restauració, com ara les Balears, el País Basc, l’Aragó, Navarra, etc. Servei de Seguiment i Informació d’Activitats Les actuacions principals s’han realitzat en l’exercici de les funcions encarregades al Servei respecte de dues grans àrees: • La intervenció ambiental integrada de les activitats productives, com a resultat del desenvolupament i l’aplicació de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental (LIIAA). • El seguiment i la inspecció de les activitats extractives, així com la gestió de la constitució i el retorn de les fiances imposades per garantirne la restauració, en aplicació de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives. Desenvolupament normatiu L’any 2008, no hi ha hagut modificacions normatives, ni autonòmiques ni estatals, que completessin i/o modifiquessin el conjunt de legislació sobre la intervenció integrada de les activitats o la restauració de les explotacions extractives. Desenvolupament operatiu Definició de criteris per completar el desenvolupament normatiu de la LIIAA Per completar i aclarir dubtes plantejats en la interpretació de la normativa associada a la intervenció d’activitats, es defineixen i fan públics un seguit de criteris mitjançant l’apartat sobre intervenció integral de la pàgina web del Departament. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 211 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental L’any 2008, s’ha establert el següent: Criteri sobre la necessitat de declaració d’impacte ambiental dels sistemes de depuració d’aigües residuals en EIN. Sistema d’informació de la LIIAA El Pla d’actuacions de sistemes d’informació del Departament de Medi Ambient i Habitatge inclou, entre d’altres, el Sistema d’Informació de la Llei 3/1998, el fonament del qual va ser establert a l’article 9 de la Llei 3/1998 mateixa i desenvolupat posteriorment en el títol 2 del Decret 136/1999, del Reglament general de desplegament, amb el nom de Base de dades ambientals d’activitats. Pel que fa a aquest any, s’han dut a terme les actuacions següents: L’Ordre MAH/491/2006, de 18 d’octubre, sobre el format i suport informàtic del projecte bàsic i altra documentació que han d’acompanyar la sol·licitud d’autorització ambiental de les activitats de l’annex I i de llicència ambiental de les activitats de l’annex II.1 de la Llei 3/1998 estableix l’obligació de presentar a l’Administració aquests documents mitjançant un programari informàtic específic anomenat Projecte tècnic en entorn local (PTA). L’any 2008, aquest programa ha estat utilitzat per presentar les dades en 416 de les 1.238 sol·licituds d’autorització i llicència ambiental que han tingut entrada al Departament, cosa que en representa el 53,2%. L’any 2008, aquest programa ha estat utilitzat per presentar les dades en 416 de les 1.238 sol·licituds d’autorització i llicència ambiental que han tingut entrada al Departament, cosa que en representa el 53,2%. Respecte de l’any anterior, s’ha triplicat el nombre de sol·licituds de les quals el DMAH ha enregistrat la documentació en format electrònic. S’ha modificat el programari informàtic específic per complir el Reglament (CE) 166/2006, relatiu a l’establiment d’un Registre Europeu d’Emissions i Transferències de Contaminants (E-PRTR, en anglès). S’hi ha incorporat, entre altres millores, un nou perfil d’usuari, accessible des de la pàgina web de la LIIAA, que permet la descàrrega en entorn local de les dades d’emissió i transferència de residus notificades pels establiments, i en facilita la validació per part de l’Administració i la difusió posterior. S’ha actualitzat i millorat l’aplicació de gestió de les sol·licituds d’autorització ambiental de les activitats de l’annex I i de llicència ambiental de les activitats de l’annex II.1, l’aplicació de gestió de les sol·licituds d’adequació dels establiments existents a la Llei 4/2004 i l’aplicació de gestió per a l’avaluació de les actuacions de control inicial i periòdic dels establiments. Sistema d’informació de la futura Llei de prevenció i control ambiental d’activitats (LPCAA) Han continuat les tasques de preparació de la futura Llei de prevenció i control ambiental d’activitats (LPCAA) que substituirà, més endavant, la LIIAA. En el marc d’aquests treballs, s’han dut a terme l’anàlisi i el disseny tècnic del nou sistema d’informació que donarà suport a aquesta futura normativa. 212 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Difusió i formació sobre la LIIAA, la Directiva IPPC i la restauració d’activitats extractives S’han dut a terme 25 actuacions de difusió, formació i informació, com ara cursos, reunions, jornades i seminaris sobre diferents aspectes de la intervenció ambiental de les activitats i la restauració d’activitats extractives. Aquestes actuacions han estat organitzades pel Departament de Medi Ambient i Habitatge mateix o bé per altres institucions tant de Catalunya com de la resta de l’Estat i altres territoris. Cal destacar la Jornada sobre l’Ordre MAH/491/2006 que va tenir lloc el mes de febrer a la Universitat de Girona, adreçada al personal tècnic que redacta els projectes que acompanyen les sol·licituds d’autorització i llicència ambiental, amb una assistència de 80 persones; el Taller sobre refineries de petroli, organitzat el mes de juny a Brussel·les per la Comissió Europea; les jornades sobre el paper del personal tècnic de les entitats ambientals de control i la intervenció de les activitats extractives, organitzades per la DGQA els mesos de juny i juliol, respectivament; i la Jornada sobre la Directiva IPPC, organitzada pel Ministeri de Medi Ambient i la Universitat Complutense de Madrid, que es va celebrar el mes de juliol, dins dels seus cursos d’estiu. Desenvolupament del Projecte de Declaració ambiental única (DAU) Durant l’any 2008, ha continuat el projecte iniciat l’any 2007 de desenvolupament d’una Declaració ambiental única (DAU), que els establiments hauran de formalitzar anualment i que integrarà i substituirà les diferents declaracions ambientals existents actualment. En aquest projecte, liderat per la Direcció de Serveis del Departament, prenen part la DGQA, l’ACA i l’ARC, atès que la futura DAU integrarà la declaració de dades al Registre PRTR, la Declaració anual de residus industrials (DARI), la Declaració unificada del cànon d’abocament (DUCA) i les declaracions de gasos amb efecte d’hivernacle i de compostos orgànics volàtils (COV). L’any 2008, s’ha dut a terme la 2a fase del projecte, amb l’anàlisi de l’entorn tecnològic necessari per desenvolupar la DAU i la definició de la reforma organitzativa del Departament pertinent. Programa d’adequació de les activitats a la LIIAA (Decret 50/2005) S’han dut a terme les tasques de direcció i secretaria de l’Equip Director del Programa d’Adequació de les Activitats, establert pel Decret 50/2005. L’any 2008, s’ha dut a terme la 2a fase del projecte, amb l’anàlisi de l’entorn tecnològic necessari per desenvolupar la DAU i la definició de la reforma organitzativa del Departament pertinent. El Programa d’adequació ha continuat tant pel que fa a la consolidació dels llistats d’establiments requerits, la presentació de sol·licituds d’autorització (annex I) i llicència ambiental (annex II.1), la resolució d’aquests expedients i la imposició de multes coercitives als establiments que han incomplert els requeriments d’adequació com a la incoació d’expedients sancionadors en aquells casos d’incompliments més reiterats i que corresponen a la vegada a establiments inclosos a la Llei 16/2002 de la IPPC. Els 6 equips operatius de suport al procés d’adequació, un per cada oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) dels Serveis Territorials Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 213 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament que gestionen l’adequació de les activitats de l’annex II.1 de la LIIAA, i un altre assignat a la DGQA que gestiona l’adequació de les activitats de l’annex I de la LIIAA, han tramitat, en el període 20052008, els expedients de sol·licitud d’autorització ambiental i de llicència ambiental següents dels establiments existents inclosos a la Llei 4/2004: Establiments inclosos al Programa (nombre final per adequar) Establiments que han iniciat un procediment de sol·licitud Establiments requerits que no han iniciat cap procediment Annex I Annex II.1 Nombre % Nombre % 1.369 6.154 1.059 77,45.288 85,9 310 22,6 866 14,1 Total Nombre % 7.523 6.347 84,3 1.176 16,7 L’any 2008, s’han imposat 440 multes coercitives a establiments de l’annex II.1 de la IIAA per incomplir els requeriments d’adequació, d’un import de 200 € cada una. Així mateix, s’han incoat 21 expedients sancionadors a establiments inclosos a l’annex I de la LIIAA però que no estan a l’annex 1 de la Llei 16/2002, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC). D’aquests 21 expedients sancionadors, 10 han finalitzat amb sanció, 5 han estat sobreseguts i 6 han caducat. Situació administrativa dels establiments existents inclosos a l’annex 1 de la Llei 16/2002, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC) El Servei ha fet el seguiment de la situació administrativa dels establiments existents a Catalunya inclosos a l’annex 1 de la Llei 16/2002, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC), i n’ha informat el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí de la situació de les autoritzacions ambientals d’aquests establiments perquè el Ministeri, al seu torn, n’informi la Comissió Europea. La situació respecte a si els establiments IPPC disposen d’autorització ambiental integrada (AAI), a 31 de desembre de 2008, és la següent: Grup d’Activitats IPPC (segons l’annex 1 de AAI AAI en la Llei 16/2002) atorgades tràmit Combustió 17 0 Metall 81 2 Minerals 61 3 Química 1354 Residus 89 2 Paper i cartró 31 0 Tèxtil 9 0 Cuir 2 0 Agroalimentàries i ramaderes 614 21 Dissolvents 11 0 Carboni 0 0 Total 1.050 32 Percentatges 96,8% 3% 214 Establiments que no han demanat l’AAI 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0 2 0,2% Establiments IPPC existents 17 83 65 139 91 31 9 2 636 11 0 1.084 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Respecte a aquests percentatges, cal tenir en compte que, dels 32 expedients d’AAI en tràmit, 23 han superat la fase de proposta de resolució i estan solament pendents de resoldre les al·legacions que s’hi han presentat o bé de la signatura final de la resolució. Això incrementa fins al 99% el percentatge d’establiments IPPC que disposen ja, o ho faran de manera immediata, de la seva AAI. En aquest sentit, l’any 2008 es van incoar 61 expedients sancionadors a establiments IPPC que no havien sol·licitat la seva AAI, o bé ho van fer fora de termini. Del total d’expedients incoats, 37 van finalitzar amb resolució de sanció als titulars dels establiments, mentre que 24 es van sobreseure per diferents motius. Aplicació del sistema de control de les activitats incloses a la LIIAA S’ha fet el seguiment de les accions de control de les activitats que són atribuïdes a la DGQA i de les instal·lacions sotmeses a declaració d’impacte ambiental. S’ha elaborat l’informe tècnic en relació amb l’incompliment de les determinacions ambientals de les actes de control efectuades per les entitats ambientals de control que corresponen a la Direcció General, i també les propostes de criteris d’actuació, metodologia i coordinació de les actuacions de control ambiental d’activitats dels diferents sectors ambientals en matèria d’intervenció integrada ambiental. L’any 2008, ha estat presentada a les OGAU la documentació corresponent a 1.769 actuacions de control inicial i periòdic, tant d’activitats de l’annex I com de l’annex II.1 de la LIIAA, amb la distribució territorial següent: L’any 2008, ha estat presentada a les OGAU la documentació corresponent a 1.769 actuacions de control inicial i periòdic, tant d’activitats de l’annex I com de l’annex II.1 de la LIIAA. OGAU 2008 Barcelona 785 Tarragona 164 Lleida535 Girona 225 Terres de L’ebre 60 Total 1.769 El Servei ha tramitat els expedients d’avaluació següents corresponents a controls inicials i periòdics d’establiments amb declaració d’impacte ambiental (DIA), tant de l’annex I com de l’annex II.1 de la LIIAA: Tipus Controls entrats En tràmit a Resolts d’activitat 2008 31.12.2008 2008 Industrials42 39 8 Minera 63 30 23 Energètiques 6 8 3 Residus 25 29 13 Ramaderes 635443 Total 199 160 90 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 215 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental En comparació amb les dades de 2007, aquests resultats representen un increment d’un 43,6% respecte del nombre total d’actuacions de control presentades i un 87,7% respecte dels controls d’establiments amb DIA, que són avaluats directament pel Servei. Controls entrats (annex I i II.1 amb impacte) 42% 63% Industrials Minera Energètiques Gestor de residus Ramaderes 63% 25% 6% A les actes i els informes de control d’establiments amb DIA corresponents a l’any 2008, el pronunciament de les entitats ambientals de control respecte del compliment de les condicions establertes en l’autorització ambiental (annex I) o llicència ambiental (annex II.1) de l’establiment ha estat favorable en el 86% dels casos i desfavorable en un 14%. S’han requerit 141 establiments amb DIA perquè informessin respecte del compliment del seu règim de control, i aquests requeriments han originat 15 visites tècniques de seguiment. S’han requerit 141 establiments amb DIA perquè informessin respecte del compliment del seu règim de control, i aquests requeriments han originat 15 visites tècniques de seguiment. S’ha proposat la incoació de 17 expedients sancionadors per incompliments relacionats amb el règim de control d’establiments amb DIA; 10 establiments han estat sancionats i 7 expedients han estat sobreseguts. Avaluació, en relació amb el compliment de la LIIAA, dels establiments sobre els quals la Ponència Tècnica de Qualitat Ambiental del DMAH emet informe La Ponència Tècnica de Qualitat Ambiental (PTQA) del Departament emet informe, en relació amb el compliment de la LIIAA, sobre les sol·licituds dels establiments per a la seva inscripció en el Registre del Sistema de Gestió i Ecoauditoria Ambiental (EMAS) i sobre les sol·licituds d’atorgament del Distintiu de garantia de qualitat ambiental i de l’Etiqueta ecològica europea. El nombre de sol·licituds avaluades enguany en 8 sessions de la PTQA és el següent: Tipus de sol·licitud Sistema EMAS Distintiu de garantia de qualitat ambiental Etiqueta ecològica europea 216 Nombre 82 (35 noves i 47 renovacions) 99 (66 noves i 33 renovacions) 23 (22 noves i ampliacions i 1 renovació) Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Registre d’Emissions i Transferència de Contaminants de Catalunya PRTRCAT S’han dut a terme la gestió i el manteniment de la primera campanya del Registre d’Emissions i Transferència de Contaminants de Catalunya, que ha substituït l’Inventari de fonts i emissions contaminants EPERCAT. Aquest Registre, conegut com a PRTR-CAT, forma part del Registre Europeu E-PRTR, el qual recopila anualment informació sobre emissions a l’aire, a l’aigua i al sòl i sobre transferències de residus originades pels establiments inclosos a l’annex I del Reial decret 508/2007, pel qual es regula el subministrament d’informació sobre emissions del Reglament (CE) 166/2006, relatiu a l’establiment del Registre PRTR. El procediment a seguir és que els establiments notifiquen a l’Administració les seves emissions i transferències de residus, ja siguin mesurades, calculades o estimades, perquè l’Administració les validi i les faci publiques en les condicions establertes per la normativa aplicable. L’any 2008, a l’inventari PRTR-CAT constaven 1.104 establiments, distribuïts segons la seva activitat industrial de la manera següent: L’any 2008, a l’inventari PRTR-CAT constaven 1.104 establiments. Grup d’Activitats PRTR Establiments existents Instal·lacions de combustió 16 Producció i transformació de metalls 75 Indústries minerals 91 Indústries químiques 144 Gestió de residus 119 Indústries del paper i cartró 31 Indústria tèxtil i del cuir 10 Agroalimentàries i ramaderes55 + 552 Consum de dissolvents orgànics 11 Fabricació de carboni 0 Total 1.104 Al llarg de l’any 2008, es va tancar la campanya corresponent a les emissions de l’any 2007, amb els resultats següents: Establiments Requerits per notificar Van notificar dades Utilitzant Internet Utilitzant correu postal Utilitzant esborrany de declaració Emissions any 2007 1.104 792 (72%) 341 139 312 Per facilitar les tasques de notificació a les explotacions ramaderes, s’han preparat 429 esborranys de prenotificació amb totes les dades requerides a aquests establiments. Aquests formularis s’han enviat a les explotacions, i, un cop els han corregits o confirmats, els han anat retornant al Servei per validar-los, si han estat modificats, o per a la seva difusió directa. El nombre final d’esborranys que van donar lloc a declaracions validades va ser de 312. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Per facilitar les tasques de notificació a les explotacions ramaderes, s’han preparat 429 esborranys de prenotificació amb totes les dades requerides a aquests establiments. 217 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Seguiment de la restauració i gestió de fiances d’activitats extractives Inspecció de les restauracions realitzades En el marc del seguiment dels programes de restauració aprovats, que formen part de les autoritzacions o llicències ambientals d’aquests establiments, o bé que corresponen a autoritzacions mineres anteriors a la normativa d’intervenció integral, s’han realitzat 94 visites d’inspecció de l’estat final de la restauració, de les quals 61 corresponen a inspeccions per iniciar, si és el cas, el termini de garantia de la fiança (article 10 del Decret 343/1983), 30 corresponen a inspeccions al final del període de garantia (article 8 del Decret 343/1983) i 3 a permisos d’investigació. El resultat de les 61 visites d’inspecció sol·licitades pels titulars per iniciar, si és el cas, el termini de garantia ha estat el següent: • En 21 visites d’inspecció, s’ha admès la restauració efectuada i s’ha iniciat el termini de garantia establert sobre les fiances. • En 27 visites, s’ha admès la restauració efectuada i s’ha iniciat el termini de garantia, condicionat o bé a la realització de treballs complementaris de restauració durant el període de garantia o bé a la presentació de documentació complementària per part dels titulars de les activitats. • En 2 visites, s’ha acceptat la restauració, s’ha iniciat el termini de garantia de la fiança de restauració superficial i s’han iniciat els tràmits per a la devolució de la part de la fiança que correspon al rebliment (article 5.2 del Decret 202/1994). • En 4 activitats, s’ha acceptat la restauració i s’han iniciat els tràmits per al retorn immediat de la fiança en tractar-se de camps de conreu sense rebliment (article 3.2 de l’Ordre de 6 de juny de 1988). • Finalment, en 7 de les visites d’inspecció, no s’ha admès la restauració efectuada i no s’ha iniciat el període de garantia. Pel que fa a les 30 visites d’inspecció de final del període de garantia, en tots els casos el resultat ha estat favorable i s’han iniciat els tràmits de retorn de les fiances que s’havien constituït. En els 3 permisos d’investigació visitats, s’ha comprovat que els efectes dels treballs realitzats sobre el medi ambient són inapreciables. Per tant, s’han iniciat els tràmits per al retorn de les fiances dipositades, en aplicació de l’article 3.1 de l’Ordre de 6 de juny de 1988. Així mateix, s’han iniciat els tràmits per al retorn de les fiances de dos permisos d’investigació que no havien realitzat cap treball de mostreig. 218 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Restauracions realitzades 400 350 300 250 200 150 100 50 0 Restauracions pendents d’acceptació Restauracions acceptades 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge Constitució i retorn dels dipòsits de fiança En aplicació de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives, durant l’any 2008 els titulars de les explotacions han constituït 172 dipòsits de fiança, corresponents a nous establiments, ampliacions i actualitzacions, per un import total de 12.151.319,33 €. Així mateix, s’han retornat 81 dipòsits de fiança, per un import total d’1.611.338,30 €, pels conceptes següents: • 33 dipòsits per un import de 532.884,64 €, en haver finalitzat el període de garantia i haver-se comprovat en visita d’inspecció que la superfície explotada estava restaurada i ben integrada en el paisatge de l’entorn. • 3 dipòsits per un import de 84.467,33 €, corresponents al rebliment, en aplicació de l’article 5.2 del Decret 202/1994. • 15 dipòsits per un import de 265.170,90 €, en tractar-se de camps de conreu sense rebliment o d’activitats sense incidència en el medi ambient, en aplicació de l’Ordre de 6 de juny de 1988. • 12 dipòsits per un import de 273.532,60 €, en haver-se produït una duplicitat de fiances amb motiu d’un canvi de titularitat en l’explotació. • 18 dipòsits per un import de 455.282,83 €, en haver-se produït una duplicitat de fiances dipositades pel mateix titular. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Durant l’any 2008 els titulars de les explotacions han constituït 172 dipòsits de fiança, corresponents a nous establiments, ampliacions i actualitzacions, per un import total de 12.151.319,33 €. S’han retornat 81 dipòsits de fiança, per un import total d’1.611.338,30 €: 219 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Moviment de fiances 12 10 8 6 4 2 0 0 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 2 4 Diposits efectuats per anys (MEUR) Diposits retornats per anys (MEUR) Superfície restaurada D’acord amb les dades existents respecte de la superfície total restaurada per les activitats extractives, hi ha un valor acumulat de 2.723 hectàrees des que s’inicia l’aplicació de la Llei 12/1981. D’aquesta superfície, 2.308 hectàrees corresponen a activitats en què la restauració ja ha estat acceptada pel Departament i 415 hectàrees resten pendents d’acceptació. Això suposa, pel que fa als darrers anys, una mitjana anual de superfície restaurada de 231 hectàrees. Com és lògic, l’evolució de la superfície restaurada segueix una corba d’igual tendència que la de l’import dels dipòsits retornats que van ser constituïts per garantir aquestes restauracions. Restauracions Acumulat de superficie (escala esquerra) i de dipòsits retornats (escala dreta) 2.500 ha 20 MEUR 2.000 ha 16 MEUR 1.500 ha 12 MEUR 1.000 ha 8 MEUR 500 ha 4 MEUR 0 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 Dipòsits 220 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 Superficie Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Restauracions subsidiàries Amb la contractació i la realització dels treballs de restauració per un import total de 96.017,60 €, durant l’any 2008 ha acabat la tramitació de 5 expedients d’execució subsidiària de la restauració, amb càrrec als seus titulars i a les fiances dipositades. Les 5 activitats extractives restaurades per aquest procediment són les següents: Activitat extractiva Maria Cinta Brocatel Brocatel II Ampliació Cervera II Camp de Vent Terme municipal Cost dels treballs de restauració Amposta (Montsià) 33.853,03 € Tortosa (Baix Ebre) 2.884,71 € Tortosa (Baix Ebre)5.336,19 € Tortosa (Baix Ebre) 8.944,22 € L’Aleixar (Baix Camp)44.999,45 € Servei de Qualificació Ambiental Convocatòries d’ajuts S’han atorgat ajuts per implantar sistemes voluntaris de gestió ambiental (Ordre MAH/1081/2008, de 27 de març), per un import de 383.750,83 euros, que han beneficiat 100 empreses, i ajuts per realitzar els assaigs i/o controls per obtenir i/o renovar el Distintiu de garantia de qualitat ambiental o l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea (Ordre MAH/637/2007, de 21 de febrer, DOGC núm. 4839, de 12 de març de 2007), per un import de 40.502,25 €, que han beneficiat 61 empreses. En relació amb la convocatòria d’ajuts plurianual 2008-2010 adreçada als ens locals per a la implantació de sistemes de gestió ambiental (Resolució MAH/424/2008, de 22 de setembre), durant l’any 2008 s’han atorgat ajuts a 34 ens locals per un import de 573.702,72 per a projectes d’implantació dels sistemes de gestió ambiental ISO 14001 o EMAS. Projectes de difusió dels sistemes de gestió ambiental (ISO 14001 i EMAS) En col·laboració amb el Club EMAS, s’han executat projectes per promoure els sistemes de gestió ambiental. Les actuacions mes destacades són l’edició de tres números de la revista de qualificació ambiental, l’elaboració d’un estudi sobre el nivell del risc ambiental d’organitzacions, la creació d’un observatori EMAS en polítiques ambientals, el desplegament operatiu del llibre blanc de RSE, la preparació d’un portal de compra verda i l’elaboració d’un estudi sobre aspectes comuns a les organitzacions EMAS. S’han dut a terme diversos projectes amb entitats sense ànim de lucre: Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, Consorci de la Zona Franca, Fundació Ared i PIMEC. L’import dels ajuts destinats a aquestes actuacions (incloses les del Club EMAS) ha estat de 224.149 €. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 221 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Han continuat els projectes d’implantació d’EMAS a la Universitat Politècnica de Catalunya, a l’ICS (21 centres d’assistència primària) i a 9 centres educatius. La Direcció General de Qualitat Ambiental ha col·laborat amb la convocatòria per primer cop dels premis EMAS a Catalunya organitzats pel Club EMAS. Premis EMAS La Direcció General de Qualitat Ambiental ha col·laborat amb la convocatòria per primer cop dels premis EMAS a Catalunya organitzats pel Club EMAS. En aquesta primera edició, es van presentar 24 candidatures corresponents a 20 empreses EMAS registrades a Catalunya. Es van lliurar 3 premis i 2 mencions del jurat. També, en la mateixa cerimònia, es van donar uns reconeixements especials a les quatre empreses que a Catalunya porten més de deu anys registrades a l’EMAS, uns reconeixements no solament pel fet d’haver estat pioneres a adoptar l’EMAS, sinó també per la constància en el manteniment del registre al llarg d’aquests anys. Foment de la responsabilitat social empresarial S’ha participat en un grup de treball interdepartamental per a l’elaboració d’un pla de mesures de la Generalitat per als pròxims anys per implantar la responsabilitat social empresarial a tota mena d’organitzacions. La DGQA ha col·laborat amb diferents institucions universitàries i empresarials per donar impuls a l’àmbit ambiental dins de les polítiques RSE. S’ha publicat i presentat la Guia d’impuls de la responsabilitat social empresarial que presenta les Bones Pràctiques de les 60 organitzacions participants en la seva elaboració. Elaboració de guies sectorials de qualificació ambiental S’han dut a terme els treballs per elaborar una Guia pràctica per a la implantació de sistemes de gestió ambiental als ports esportius de Catalunya. S’ha presentat la Guia d’elaboració de declaracions ambientals segons el Reglament EMAS que es va iniciar l’any 2006. S’han iniciat els treballs per elaborar una guia per a la implantació de sistemes de gestió ambiental a l’Administració de la Generalitat de Catalunya. En col·laboració amb la UNEP, s’ha editat la publicació Communication of Life Cycle Information in the Building and Energy Sectors. Manteniment del sistema de gestió ambiental EMAS al Departament de Medi Ambient i Habitatge i la seva extensió als Serveis Territorials Han continuat les activitats de control i manteniment del sistema de gestió ambiental EMAS dels Serveis Centrals del Departament, i se n’ha iniciat la implantació als Serveis Territorials. L’any 2008, s’ha registrat a l’EMAS l’empresa ADIGSA. 222 La Direcció General de Qualitat Ambiental coordina el grup de treball dels responsables dels sistemes de gestió ambiental EMAS del Departament. L’any 2008, s’ha registrat a l’EMAS l’empresa ADIGSA i n’han dut a terme les certificacions prèvies l’Agència de Residus de Catalunya i Aigües Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Ter-Llobregat. L’Agència Catalana de l’Aigua i el PN de la Zona Volcànica de la Garrotxa han continuat el procés d’implantació, i el Parc Nacional d’Aigüestortes ha continuat el seu registre EMAS. Registre d’organitzacions EMAS i productes/serveis amb sistemes d’etiquetatge ecològic (Distintiu de garantia de qualitat ambiental i Etiqueta ecològica de la UE) Activitat de la Ponència Tècnica de Qualitat Ambiental • Nombre de sessions anuals: 8 • Nombre de sol·licituds avaluades: 240 • Sol·licituds d’EMAS noves: 35 • Sol·licituds de renovació d’EMAS: 47 • Total d’EMAS registrats: 82 • Sol·licituds de distintius nous: 66 • Sol·licituds de renovació del Distintiu: 33 • Total Distintiu: 99 • Sol·licituds d’Etiqueta ecològica europea, noves i ampliacions: 22 • Sol·licituds de renovació de l’Etiqueta ecològica europea: 1 • Total Etiqueta ecològica europea: 23 • Requeriments: 36 Accions del Registre Europeu EMAS a Catalunya La Direcció General de Qualitat Ambiental, com a organisme competent en el sistema EMAS, ha registrat, durant l’any 2008, 26 noves organitzacions i 22 centres en el Registre Europeu d’Ecogestió i Ecoauditoria. Des de l’any 2002, hi ha hagut 51 cancel·lacions del Registre. Amb aquests, són 232 els registres d’organitzacions EMAS i 290 per centres a Catalunya. A finals de l’any 2008, el nombre d’organitzacions EMAS als diferents estats membres de la UE és de 4.256. Evolució nombre de registres vigents per organitzacions i centres 350 300 268 250 177 200 150 86 100 50 0 2 6 4 1997 47 22 1998 20 1999 104 84 101 2001 2002 123 223 145 116 135 2003 2004 290 180 206 2006 2007 232 155 45 2000 Nombre registres 2005 2008 Nombre centres Accions dels sistemes d’etiquetatge ecològic Durant l’any 2008, 49 noves empreses han aconseguit el Distintiu de garantia de qualitat ambiental per als seus productes o serveis, amb la qual cosa hi ha un total de 245 empreses amb el Distintiu vigent. Actualment, es poden trobar en el mercat més de 1.300 referències de productes i un total de 220 establiments de serveis amb el Distintiu de garantia de qualitat ambiental. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actualment, es poden trobar en el mercat més de 1.300 referències de productes i un total de 220 establiments de serveis amb el Distintiu de garantia de qualitat ambiental. 223 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental S’han contractat els treballs per revisar les 15 categories següents, que han estat distribuïdes en tres lots: • Lot de productes de baix impacte. Categories de bosses d’escombraries, productes i transformats de suro, olis de base regenerats i productes que els incorporen, productes de material compostable, productes de fusta. • Lot de serveis. Categories de tallers de vehicles, instal·lacions juvenils, establiments de turisme rural, establiments d’acabat fotogràfic, tintoreries. • Lot de productes de construcció. Categories de matèries primeres i productes de plàstic reciclat, productes i sistemes que afavoreixen l’estalvi d’aigua, pantalles acústiques per al trànsit, calderes i escalfadors domèstics de gas, matèries primeres i productes de cautxú reciclat. S’han revisat i aprovat els criteris corresponents per a les categories de productes de paper i de productes de pell. D’altra banda, s’han encarregat els estudis per al desenvolupament de dues categories noves: Entitats gestores de polígons industrials i Parcs de vehicles. Quadre resum d’atorgaments del Distintiu Total d’empreses 245 Empreses de productes 51 Empreses de serveis 194 Nombre de productes 1.304 Nombre d’establiments de serveis 202 En l’àmbit de gestió de l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea, el DMAH, com a organisme competent a Catalunya, ha atorgat l’Etiqueta a 10 empreses: 3 de paper tissú, 1 de detergents per a la bugada, 4 de productes de neteja d’ús general, cuines i banys, 1 allotjament turístic i 1 de substrat de cultiu. S’ha ampliat l’atorgament de l’Etiqueta per a nous productes a 8 empreses: 3 de pintures, 1 d’ordinadors, 1 rentavaixelles a mà, 2 de netejadors d’ús general, cuines i banys i 1 televisor. Dels atorgaments, 4 s’han efectuat com a organisme competent subsidiari, delegat pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, en tractar-se d’empreses ubicades en comunitats autònomes que no disposen d’organisme competent propi. En total, el nombre d’atorgaments vigents a Catalunya és de 37 empreses. Accions de formació i divulgació dels sistemes d’etiquetatge ecològic • El mes de novembre de 2008, es va col·laborar en la Jornada d’Ecoedició. La Jornada va comptar amb una àmplia participació del sector i va esdevenir un taller de reflexió de tots els professionals involucrats en el món del llibre. 224 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental • El 12 de juny de 2008, es va organitzar una Jornada sobre l’Etiqueta Ecològica de la Unió Europea per a Pintures i Vernissos amb la col·laboració de l’Associació Espanyola de Fabricants de Pintures i Tintes d’Imprimir (ASEFAPI) i la Comissió Europea per donar a conèixer al sector els nous criteris. • S’han llançat campanyes de comunicació del Distintiu adreçades als tallers de reparació de vehicles de les poblacions de Sabadell i comarques i Girona i en col·laboració amb el Gremi d’Hotels de Barcelona sobre estalvi d’aigua a les seves instal·lacions. • S’ha col·laborat amb la Direcció de Turisme del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa en l’actualització de les dades del catàleg virtual Turisme és Qualitat que inclou els establiments certificats amb sistemes d’etiquetatge ecològic i de qualitat de Catalunya. • Ha continuat el conveni trianual signat amb la Confederació Catalana de Turisme Rural (CONCATUR) i la Confederació del Turisme Rural i l’Agroturisme de Catalunya (TURALCAT) perquè segueixin els treballs endegats l’any 2006 per promoure la implantació del Distintiu de garantia de qualitat ambiental als establiments de turisme rural associats. El pressupost total destinat a aquests dos projectes singulars ha estat de 250.000 €, repartits en els anys 2007 - 2009. La quantitat subvencionada atorgada a les dues associacions durant l’any 2008 ha estat de 85.000 €. • En col·laboració amb el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes de Barcelona i la DG de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació de l’Habitatge, s’han iniciat els treballs per definir un sistema d’ecoetiquetatge Tipus III (Declaració ambiental de productes) aplicat al sector dels materials de la construcció que rep el nom de DAP. Durant l’any 2008, se n’ha elaborat l’estudi de viabilitat i s’ha començat a fer el disseny de les proves pilot. Ecodisseny Al llarg de l’any 2008, ha finalitzat el projecte Ecojoguina (2006-2008), impulsat pel CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial), el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l’Agència de Residus de Catalunya consistent en una experiència innovadora d’ecodisseny en el món de la indústria de la joguina amb components elèctrics i/o electrònics. Hi participen diverses empreses d’aquest sector, el qual es troba fortament implantat a Catalunya. En aquest projecte, s’ha analitzat el cicle de vida de diferents joguines elèctriques i electròniques cercant-ne els aspectes més negatius des del punt de vista ambiental, i s’han formulat propostes als fabricants per eliminar o reduir aquests aspectes negatius. A partir d’aquesta experiència, han nascut quatre grups de treball formats pels diferents agents socials implicats (administracions, empreses, gestors de residus, distribuïdors, organitzacions de consumidors, etc.), els quals tracten d’aplicar aquells aspectes i actuacions que al llarg del projecte s’ha considerat que podrien millorar o fomentar un cicle de vida més sostenible de les joguines elèctriques i/o electròniques. L’actuació d’aquests grups de treball se centra en: Creació d’un Distintiu de garantia de qualitat ambiental Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 225 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental per a joguines elèctriques i/o electròniques, Elaboració d’una guia pràctica d’ecodisseny, Foment de la formació en ecodisseny en els àmbits acadèmic i professional i Formació específica del personal de les deixalleries per a una gestió correcta de les joguines elèctriques i/o electròniques. Així mateix, s’ha signat un conveni de col·laboració amb la Fundació CEQUIP, centre de difusió tecnològica dels fabricants de béns d’equips, per desenvolupar actuacions de foment i incentivació de l’ecodisseny en el sector dels béns d’equip. Ambientalització de la contractació pública • Continua el procés d’ambientalització de la compra centralitzada, en col·laboració amb la Comissió Central de Subministraments. Enguany, s’han ambientalitzat els plecs corresponents als acords marc de mobiliari d’oficina, material d’oficina, i paper i cartutxos de tòner. Igualment, s’ha ambientalitzat l’acord marc per a la compra i l’arrendament de vehicles. Pel que fa al disseny de mobiliari corporatiu, han continuat els treballs de suport a l’ecodisseny del futur mobiliari corporatiu de la Generalitat de Catalunya. • Pel que fa a la compra/contractació descentralitzada de productes/ serveis, s’ha completat la guia per a l’ambientalització dels serveis de manteniment dels edificis de la Generalitat de Catalunya, i s’han iniciat els treballs per elaborar guies per a la contractació de petites obres i reformes en edificis, organització d’actes i materials tèxtils. • S’ha participat en diferents actes de difusió del procés d’ambientalització de la contractació pública, s’ha organitzat la primera edició d’un curs específic sobre aquest tema a l’EAPC i s’ha col·laborat en l’ambientalització de plecs amb els departaments d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i Economia i Finances. Millors Tècniques Disponibles (MTD) • Durant l’any 2008, han finalitzat els treballs d’elaboració de tots els BREF (Best available techniques reference document) amb la publicació del relatiu a Eficiència energètica. Enguany, ha continuat la revisió dels BREF de Producció d’acer i ferro, Producció de ciment i de calç, Producció de pasta de paper i de paper i cartró, Producció de vidre i Transformació de metalls no fèrrics. Igualment, s’ha iniciat la revisió dels BREF Adobament de la pell, Tractament i depuració d’emissions a l’aire i a l’aigua del sector químic i Refineries. • S’ha intervingut directament en el procés d’autorització ambiental d’activitats, tant de les activitats sotmeses al Decret 136/1999 com de les activitats sotmeses al Decret 50/2005, incloses a l’annex I de la Directiva 96/61/CE de prevenció i control integrat de la contaminació, amb un total de 148 informes relatius a l’aplicació de les Millors Tècniques Disponibles en aquestes activitats i 51 anàlisis de suficiència. • Igualment, ha continuat el seguiment dels acords voluntaris per a la prevenció de la contaminació en els sectors de Producció de ciment i de Producció de clor. 226 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Deduccions fiscals per a inversions amb objectius de millora ambiental Durant l’any 2008, la tramitació de les sol·licituds de deduccions fiscals per a la realització d’inversions amb objectius de millora ambiental ha donat lloc a la certificació de 215.425.622,57 €, que, d’acord amb la seva finalitat, segueixen la distribució següent: Inversions realitzades per a la millora ambiental Tipus d’inversió Imports (€) Mesures per reduir la contaminació atmosfèrica 123.015.271,76 Reducció de la càrrega contaminant abocada a les aigües residuals 33.614.206,68 Millora del tractament i la gestió dels residus industrials58.796.144,13 Total 215.425.622,57 Distribució per sectors econòmics de les inversions ambientals certificades 2,82% 1,03% 7,47% 10,86% 1,19% 3,09% 39,24% 5,58% 1,22% 2,41% 1,31% 1,08% 3,01% 7,36% 4,78% 7,54% Energia Farmacèutic Metal·lúrgic Paper Plàstic Químic Química Serveis Tèxtil Altres Acabats superfície Activitats extractives Substàncies químiques Registre, avaluació i restricció de les substàncies i preparats químics (REACH) El REACH és un sistema integrat únic de registre, avaluació i autorització de substàncies i preparats químics. Pel seu caire transversal, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, juntament amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, ha impulsat la creació d’una comissió interdepartamental integrada, a més, pels departaments següents: Salut, Treball, Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Presidència, Interior, Relacions Institucionals i Participació, i Economia i Finances, encarregada d’establir una estratègia integrada per a la seva aplicació correcta. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Alimentari Arts gràfiques Automoció Ciment i calç El REACH és un sistema integrat únic de registre, avaluació i autorització de substàncies i preparats químics. 227 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental Enguany, s’ha treballat en l’elaboració de l’estratègia d’aplicació d’aquest Reglament a Catalunya i en l’establiment dels eixos directors i les accions que han de dur a terme els departaments implicats. Enguany, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha publicat 4 guies, adreçades principalment a la petita i mitjana empresa catalana. Enguany, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha publicat 4 guies, adreçades principalment a la petita i mitjana empresa catalana, per aplicar aquesta normativa: Guia d’aplicació pràctica del Reglament REACH per a les petites i mitjanes empreses de Catalunya, Eines informàtiques en el context del Reglament REACH (REACH-IT i IUCLID 5), Requeriments del REACH per a substàncies contingudes en articles i Requeriments del REACH per a usuaris intermedis. En paral·lel, s’ha iniciat la publicació d’un butlletí, amb caràcter trimestral, que informa sobre les principals novetats al voltant d’aquesta normativa. Finalment, s’ha desenvolupat i publicat un apartat específic sobre aquesta temàtica al web del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i s’ha participat en diverses jornades i actes de difusió d’aquesta nova normativa. Els contaminants orgànics persistents (COP) Han continuat les tasques d’aplicació del Pla nacional d’aplicació del Conveni d’Estocolm i el Reglament europeu 850/2004 sobre contaminants orgànics persistents, aprovat el febrer de 2007 pel Consell de Ministres de l’Estat espanyol. Telefonia mòbil Durant l’any 2008, s’han signat els acords voluntaris per a l’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia i altres instal·lacions de radiocomunicació de 20 comarques: l’Alt Camp, el Bages, el Baix Camp, el Baix Empordà, el Baix Ebre, el Baix Penedès, el Berguedà, la Conca de Barberà, el Gironès, la Cerdanya, la Garrotxa, el Montsià, Osona, el Pla de l’Estany, el Priorat, la Ribera d’Ebre, el Ripollès, el Solsonès, el Tarragonès i la Terra Alta, i pràcticament ha finalitzat l’ordenació de les 21 comarques restants. S’han gestionat 84 sol·licituds de noves instal·lacions de radiocomunicació en sòl no urbanitzable, i s’ha emès informe sobre 76 expedients. Ha continuat el seguiment dels 83 equips instal·lats per al monitoratge en continu de les emissions radioelèctriques procedents de les instal·lacions de telefonia mòbil que duen a terme el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la Secretaria de Telecomunicacions (CTTI) i Localret, s’ha ampliat la xarxa amb 50 equips més i s’ha signat un nou conveni entre el Departament i aquests organismes. Les dades obtingudes amb aquest sistema són públiques al web http://www15.gencat.net/pres_mratm/ AppJava/ del Departament de la Presidència (Oficina d’Atenció al Ciutadà). Responsabilitat ambiental Al llarg de l’any 2008, s’ha aprovat el Reial decret 2090/2008, de 22 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament parcial de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, sobre responsabilitat ambiental, com a transposició de la Directiva 2004/35/CE del Parlament Europeu i 228 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General de Qualitat Ambiental del Consell, de 21 d’abril de 2004. Així mateix, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha continuat treballant i participant en seminaris, debats i grups de treballs sobre aquesta matèria juntament amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, d’altres CA, agents financers, consultories, enginyeries, associacions empresarials, cambres de comerç, etc., a fi d’informar, coordinar i establir els procediments més adients per complir la Llei i el Reglament. La Comissió de Seguiment, integrada per les diferents unitats del Departament de Medi Ambient i Habitatge que hi tenen competència, ha continuat desenvolupant els mecanismes procedimentals necessaris per aplicar aquesta normativa. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 229 2.6 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Direcció General del Medi Natural Estructura de la Direcció General de Qualitat Ambiental Direcció General del Medi Natural Maria Núria Buenaventura Puig Des del 3/04/08 (Decret 72/2008 d’1 d’abrilDOGC 5103 de 4 d’abril de 2008)” Joan Pallisé Clofent Fins al 2/04/08 (Decret Resp. Prog. Estratègia Catalana Conserv. i Ús Sost. de la Biodiv. Carolina Batet i Company Servei de Gestió de Recursos J. Francesc Crespo i Climent Rble. de Coordinació Administrativa Maite Frias Espadaler Servei de Prevenció d’Incendis Forestals Secció de Prevenció d’Incendis Forestals Esteve Canyameras Ramoneda Antonio R. Tudela Piñol 72/2008 d’1 d’abrilDOGC 5103 de 4 d’abril de 2008) Secció d’Inspecció Xavier Castro Dora Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat Ignasi Rodríguez i Galindo Servei de Protecció de Fauna, Flora i Animals de Companyia Jordi Ruiz Olmo Secció de Protecció i Foment de Fauna i Flora Manel Pomarol Secció de Protecció i Foment d’Animals de Companyia Ignasi Rodríguez Ferran Servei de Parcs Maria Pery Ventosa Secció de Suport i Coordinació Tècnica Secció de Gestió Administrativa Eduard Parés Español Rble. De Planificació i Programes José Francisco Diego Vives Servei de Gestió Forestal Xavier Clopés i Alemany Secció de Gestió de Boscos Públics Pere Omedes Pérez Secció d’Ordenació de la Producció Forestal Joaquim Rodríguez Medina Secció de Gestió de Boscos Privats José Valero Moreno Secció de Plans d’Actuació Forestal i de Pastures Carlos San Román San Román 230 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Secció d’Aforestació Jorge Agustín Heras Dolader Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat Isabel Boncompte i Vilarrasa Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural Salvador Grau i Tort Secció d’Ecologia Aplicada Joan Casòliva Armengou Secció de Plans i Projectes Pilar Vendrell Sales Secció d’Espais d’Interès Natural Lluís Balaguer Blasi Rble. d’Avaluació Sectorial Subdirecció General d’Agents Rurals Rosa Maria Torre Lloveras Inspector en Cap Josep Antoni Mur Allué Servei de Comunicacions i Suport Beatriu Portabella Molist Àrea d’Activitats Cinegètiques Ricart Casanovas i Urgell Àrea de Pesca Continental Josep Escorihuela i Mestre Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural Els objectius generals del Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural per a l’any 2008 han estat els següents: • Elaborar la proposta d’avantprojecte de Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya. • Continuar desenvolupant el Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural (SIPAN) i els seus components, i accentuar-ne l’accessibilitat i l’aplicació. • Reforçar el Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya, tant des dels instruments de planificació com des dels de gestió, impulsant la declaració d’espais naturals de protecció especial i dotant de plans d’ordenació els espais protegits que ho requereixen, iniciant també el desplegament de la xarxa Natura 2000, aprovada el setembre del 2006. • Desenvolupar la conservació de la biodiversitat orientada a la gestió dels hàbitats, especialment pel que fa a les zones humides i els ambients agraris. • Garantir el compliment dels objectius de conservació del patrimoni natural en els procediments d’avaluació ambiental de plans i programes. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 231 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Les actuacions efectuades per assolir aquests objectius han estat les següents: Llei catalana de la biodiversitat i el patrimoni natural. Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya. Elaboració d’estratègies i del marc legal S’ha participat en el desplegament de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. Aquesta llei estatal és una referència bàsica per a la Llei catalana de la biodiversitat i el patrimoni natural, actualment en elaboració, i per aquesta raó se n’ha fet un seguiment de l’aplicació i de la repercussió a Catalunya. S’han iniciat els tràmits administratius per donar un impuls a la redacció de la Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural de Catalunya, amb l’aprovació per part del Govern de la memòria que dóna inici al procés d’elaboració i tramitació. Així mateix, s’ha informat i s’ha fet un seguiment de la tramitació d’altres normatives catalanes amb repercussió en la conservació del medi natural. Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural (SIPAN) L’objectiu d’aquest sistema d’informació és que Catalunya disposi d’informació suficient i de qualitat sobre els components de la seva diversitat biològica i el seu patrimoni natural (hàbitats, espècies, espais d’interès geològic, espais naturals, instruments de protecció…) que pugui ser utilitzada tant en els processos interns de presa de decisions (planificació i gestió d’espais naturals, avaluació d’impacte ambiental, planificació i gestió forestal, etc.) com en aquells altres instruments i processos que incideixen en el territori (planificació territorial i urbanística, plans d’infraestructures, planificació hidrològica…). D’altra banda, aquests projectes proporcionen informació per avaluar periòdicament l’estat del patrimoni natural i alhora facilitar dades als centres estatals i internacionals d’informació. Així mateix, amb l’objectiu d’organitzar tota la informació sobre el patrimoni natural de manera coherent, i crear una plataforma digital única per consultar-la per la Intranet i Internet, ha continuat la col·laboració mitjançant un conveni amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per al desenvolupament del Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural, amb l’actualització i millora dels mòduls d’actuacions, d’espais naturals protegits i d’hàbitats. Projectes d’inventari Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya Aquest projecte es desenvolupa en el marc d’un conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i la Universitat de Barcelona, i ha assolit la xifra total de 2.385.528 registres o citacions totals introduïdes, de les quals 192.990 dades hi han estat introduïdes durant l’any 2008. Del total de 2.385.528 registres, 345.158 corresponen al mòdul de vertebrats, 198.862 al mòdul d’artròpodes, 19.946 al mòdul d’invertebrats no artròpodes (mol·luscs), 67.944 al mòdul de fongs, 32.331 al mòdul de líquens, 19.301 al mòdul de briòfits, 8.633 al mòdul d’algues i 1.693.353 al mòdul de flora vascular. 232 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Cartografia dels hàbitats a Catalunya 1:50.000 S’han efectuat tasques d’actualització de la CHC50 en relació amb els polígons dels incendis forestals del 2003 i que actualment ja corresponen a altres hàbitats. També s’han actualitzat els polígons corresponents als incendis forestals ocorreguts l’any 2007. S’han actualitzat les cobertures independents, hàbitat per hàbitat de la CHC50, amb l’objectiu de disposar d’una cobertura digital única per a tot Catalunya de cada unitat de la llegenda. Pel que fa al Projecte de revisió i actualització de la CHC50, redactat l’any 2007, s’ha posat en pràctica l’any 2008, i s’han elaborat els 19 fulls de la versió 2 següents: 294 Manlleu, 296 Torroella de Montgrí, 297 L’Estartit, 332 Vic, 334 Girona, 363 Manresa, 364 La Garriga, 366 Sant Feliu de Guíxols, 387 Fraga, 388 Lleida, 392 Sabadell, 394 Calella, 420 L’Hospitalet, 421 Barcelona, 446 Valls, 447 Vilanova i la Geltrú, 448 Gavà, 472 Reus i 473 Tarragona. Mapa de vegetació de Catalunya Durant l’any 2008 s’han elaborat les bases cartogràfiques digitals dels 8 fulls del tall 1:50.000 (equivalents a 5 fulls complets) següents: 294 Manlleu, 364 La Garriga, 366 Sant Feliu de Guíxols, 358 Almacelles, 359 Balaguer, 446 Valls, 473 Tarragona i 498 L’Hospitalet de l’Infant. Tots ells han estat integrats al SIG seguint el protocol del conveni del 2006. Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya Durant l’any 2008 s’han revisat i editat una sèrie d’arxius digitals que contenen informació diagnòstica detallada sobre l’estat de conservació i sobre les pressions, amenaces i impactes de cadascuna de les localitats de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya. L’any 2009 es preveu publicar aquestes fitxes diagnòstiques al lloc web del DMAH, juntament amb la informació tècnica descriptiva ja disponible de tots els espais d’interès geològic inventariats. Cartografia de les diferents figures de protecció d’espais naturals (Pla d’espais d’interès natural de Catalunya –PEIN–, espais de protecció especial, plans especials de protecció…) Com cada any, s’ha treballat en el manteniment de les bases cartogràfiques digitals de les figures de protecció esmentades. Aquest manteniment té a veure amb la creació de nous espais protegits, o amb la modificació dels existents, amb la redacció de plans especials de protecció que delimiten definitivament els espais del PEIN, etc. Durant l’any 2008 també s’ha treballat en l’elaboració d’una sèrie cartogràfica en paper a escala 1:50.000 (basada en els talls dels fulls 1:50.000) que representa totes les figures dels espais naturals protegits de Catalunya. D’altra banda, en col·laboració amb el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) s’ha continuat millorant el disseny i la implementació del Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural que permet l’accés a tota la informació disponible (textos, cartografia, fotografies, etc.) sobre els espais naturals protegits i el seu planejament. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 En col·laboració amb el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) s’ha continuat millorant el disseny i la implementació del Sistema d’Informació sobre el Patrimoni Natural. 233 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Inventari dels boscos singulars de Catalunya Pel que fa a l’Inventari de boscos singulars de Catalunya, el 2008 s’han fet reunions amb tècnics especialistes que han validat la metodologia utilitzada, i s’han inventariat les comarques de l’Alt Empordà, l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Garraf, el Barcelonès, la Garrotxa, el Maresme, el Ripollès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Durant el 2008, i en el marc del conveni signat el 2006 amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, s’han dut a terme comptatges de papallones diürnes en 70 estacions, 7 més que l’any 2007. Projectes de seguiment Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançant bioindicadors – I ropalòcers (CBMS) Durant el 2008, i en el marc del conveni signat el 2006 amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, s’han dut a terme comptatges de papallones diürnes en 70 estacions, 7 més que l’any 2007, gràcies als nombrosos col·laboradors voluntaris del projecte. Respecte al banc de dades del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme o Pla de seguiment de Ropalòcers de Catalunya) s’han incorporat les dades de les diferents estacions del CBMS, així com informació geogràfica i de vegetació i hàbitats de cada itinerari. Pel que fa a les actuacions de difusió s’ha editat el número anual (núm. 7) del butlletí Cynthia. Finalment, s’ha elaborat l’informe anual sobre l’aspecte bioindicador que ofereixen les papallones diürnes sobre la qualitat dels hàbitats enfront de les pertorbacions ocorregudes durant l’any. Aquest informe, com cada any, apunta algunes tendències sobre la qualitat dels hàbitats. Amb el pas dels anys, gràcies al volum de dades més gran, i a la competència investigadora del personal del Museu de Ciències Naturals de Granollers, s’estan obtenint dades més rellevants sobre l’estat de conservació del medi natural a Catalunya, dades i tendències que poden ajudar el DMAH a orientar més adequadament les iniciatives de conservació de la biodiversitat. Programa de seguiment de canvis ambientals mitjançant bioindicadors – II ocells Durant el 2008 s’ha continuat desenvolupant el Programa de seguiment d’ocells comuns a Catalunya (SOCC) amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Aquest programa compta amb una metodologia similar al projecte de les papallones diürnes, l’objectiu fonamental del qual és detectar canvis en els sistemes naturals a partir de l’anàlisi de les variacions de les poblacions d’ocells. D’altra banda, també ha continuat el Programa SYLVIA, un programa de seguiment en les estacions d’anellament amb esforç constant. De tots dos projectes s’han editat els butlletins respectius i s’han rebut els informes anuals de resultats. S’ha estandarditzat el format de la memòria anual per tal de fer-la més fàcilment consultable i útil, molt especialment als tècnics dels diversos parcs naturals que col·laboren en aquests projectes. 234 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Planificació d’espais naturals protegits Planificació del Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya Pla d’acció del Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya L’any 2008 s’ha continuat treballant en l’elaboració del Pla d’acció del Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya. Aquest pla ha d’estructurar i marcar el full de ruta sobre el desenvolupament de la planificació i la gestió del Sistema d’Espais Naturals Protegits després de la gran ampliació esdevinguda amb l’aprovació de la xarxa Natura 2000 l’any 2006. La xarxa Natura 2000 a Catalunya L’any 2008 s’han dut a terme diverses tasques de caràcter general referents a la xarxa Natura 2000 a Catalunya. Principalment són: • S’ha efectuat un seguiment dels recursos de revisió o de reposició presentats. • S’ha treballat en els documents previs per a la correcció d’errades i d’estimació de recursos per tal d’esmenar l’Acord de Govern 112/2006. • S’ha continuat treballant, juntament amb l’Assessoria Jurídica del DMAH, per donar resposta a les dues sentències condemnatòries contra Catalunya per incompliment de la Directiva 79/409, relativa a la conservació de les aus silvestres. Una per insuficient designació de ZEPA i l’altra contra el Projecte de regadiu del Segarra-Garrigues. • Elaboració dels informes tècnics i materials addicionals per donar resposta als requeriments judicials en relació amb els recursos contenciosos administratius interposats contra l’Acord de Govern 112/2006. • S’ha continuat donant assessorament i informació als tècnics dels Serveis Territorials, als ajuntaments així com al conjunt dels ciutadans sobre les implicacions de la xarxa Natura 2000 i sobre la seva aplicació. Ampliacions del PEIN Gallecs Durant l’any 2008 s’han incorporat les modificacions fruit del tràmit d’informació pública de la incorporació de Gallecs al Pla d’espais d’interès natural i s’han tancat els documents necessaris per continuar la tramitació administrativa perquè el Govern ho aprovi. El Moianès En relació amb l’espai del PEIN del Moianès, l’any 2008 s’ha treballat, en col·laboració amb els ajuntaments del sector, en l’anàlisi dels espais i en l’elaboració d’una primera proposta d’ampliació de l’espai natural protegit del Moianès i la delimitació corresponent. Plans de protecció d’espais naturals protegits i declaració d’espais naturals de protecció especial Plans especials de protecció del medi natural i del paisatge L’any 2008, s’ha treballat en la redacció, la tramitació i el seguiment dels plans especials de protecció del medi natural i del paisatge següents: Pla especial de l’Albera En col·laboració amb l’equip gestor del Paratge Natural d’Interès Nacional, els Serveis Territorials de Girona i el Servei de Parcs, s’ha treballat en la Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 235 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural delimitació d’àrees d’importància especial per a la tortuga mediterrània, definides a partir d’un model ambiental i un model poblacional d’aquesta espècie. Dita delimitació és la base per a la creació d’una zona de regulació específica. Atesa la creació d’aquesta nova zona, ha calgut determinar les modificacions necessàries en els diversos documents que formen el Pla: part informativa, memòria d’ordenació, cartografia i programa d’actuació. Pla especial del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà En col·laboració amb l’equip gestor del Parc, els serveis territorials del DMAH a Girona i el Servei de Parcs, s’ha treballat en el projecte del Pla especial de protecció del Parc, analitzant en detall els espais de connexió, definint el programa d’actuació i adaptant l’àmbit d’actuació a la proposta de xarxa Natura 2000 finalment aprovada, especialment rellevant en l’àmbit marí de la badia de Roses. En relació amb aquest espai natural protegit, el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural ha emès un informe tècnic sobre els valors naturals del sector del Fluvià Nàutic en relació amb el recurs interposat contra el planejament urbanístic de Sant Pere Pescador. Pla especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró En col·laboració amb l’equip gestor del Parc, s’han mantingut una sèrie de reunions per tal de tancar els documents que integren el Pla, en particular el programa d’actuacions. Pla especial del Parc Natural de Cap de Creus Durant l’any 2008 s’ha fet seguiment dels tres recursos contenciosos administratius interposats contra aquest pla especial que es troben en curs, en relació amb els quals el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn natural ha enviat la documentació requerida pel Tribunal. Pla especial Delta del Llobregat S’ha finalitzat i s’ha tramès un avanç del Pla als ajuntaments implicats i s’han rebut algunes aportacions per millorar la memòria d’informació, memòria d’ordenació, normativa i zonificació i programa d’actuació, i cartografia. Pla especial dels estanys de Basturs En col·laboració amb la Universitat de Lleida i amb els tècnics dels Serveis Territorials a Lleida del DMAH, s’ha continuat treballant la proposta d’ordenació d’aquest espai del PEIN i de la xarxa Natura 2000 (memòria d’ordenació, normativa, plànol d’ordenació i zonificació i programa d’actuacions). Declaració o ampliació d’espais naturals de protecció especial Ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici A principis d’any es van mantenir reunions amb tots els ajuntaments implicats en la proposta d’ampliació del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i de la zona perifèrica de protecció per tractar els punts conflictius i de desacord i poder arribar a una proposta satisfactòria, 236 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural i s’han reelaborat les bases per continuar concertant el projecte amb els agents del territori. Declaració del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter Durant la primera meitat de l’any 2008 s’ha tancat el projecte del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, que comprèn l’avantprojecte de llei de declaració i la memòria justificativa, que inclou la cartografia corresponent. Durant la segona part de l’any, el projecte s’ha sotmès a informació pública, s’ha donat audiència als ens locals i s’han sol·licitat els informes preceptius pertinents. En aquest sentit, s’ha fet una anàlisi preliminar de totes les contribucions rebudes i una bona part ja han estat examinades en detall. L’any 2009 es preveu incorporar les esmenes acceptades al projecte i prosseguir amb els tràmits administratius necessaris per a l’aprovació per part del Govern i per a l’inici de la tramitació parlamentària. Ampliació del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat Durant l’any 2008 s’ha continuat treballant en la definició final del projecte d’ampliació del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. S’han valorat totes les al·legacions formulades pels ajuntaments, els particulars i les associacions, així com els informes preceptius corresponents, i s’han incorporat els valorats favorablement al projecte de Decret d’ampliació del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, així com al text de la memòria justificativa que l’acompanya. Declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola L’any 2008 s’ha avançat considerablement en la delimitació i la caracterització definitiva del futur Parc Natural, amb la definició detallada dels límits a escala 1:5.000. Declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades Durant l’any 2008 s’ha finalitzat la segona ronda de reunions individualitzades amb els 22 ajuntaments implicats per comentar les seves aportacions i propostes a la primera versió de l’avantprojecte de declaració del Parc Natural, especialment per tancar-ne la delimitació. També s’han fet reunions temàtiques amb diversos sectors socials i econòmics amb interessos al Parc: caçadors, ADF, propietaris, representants d’educació ambiental, cultural, i d’activitats esportives. Així mateix, el 2008 s’han valorat i incorporat a la memòria justificativa els aspectes més rellevants i s’ha elaborat el projecte de Decret per a la declaració d’aquest parc. Gestió d’espais naturals protegits La gestió dels espais inclosos en el PEIN i en la xarxa Natura 2000 s’executa de manera transversal entre diverses unitats del DMAH. Mentre que els Serveis Territorials desenvolupen principalment tasques de control, assessorament i intervenció administrativa, i seguiment de Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 La gestió dels espais inclosos en el PEIN i en la xarxa Natura 2000 s’executa de manera transversal entre diverses unitats del DMAH. 237 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural les actuacions proposades en els espais, i el Cos d’Agents Rurals du a terme treballs de vigilància per al compliment de la normativa que en cada cas és vigent, el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural és el responsable de promoure la posada en marxa d’instruments i mecanismes que facilitin la protecció, la gestió i l’ús sostenible d’aquests espais. Aquesta feina es fa principalment mitjançant la convocatòria de línies d’ajuts, la participació en consorcis de gestió dels espais naturals protegits, l’execució directa de projectes de conservació, restauració i ordenació de l’ús públic en aquells espais on calgui, i la participació en projectes comunitaris. Al llarg del 2008, el Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural va portar a terme la convocatòria d’ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturals protegits de Catalunya (que es publica anualment) i un conjunt d’ajuts directes a diverses entitats. Actuacions de gestió en els espais protegits finançades mitjançant l’Ordre MAH/869/2008 El Servei ha promogut una sèrie d’actuacions per millorar la conservació i protecció dels espais naturals protegits que es poden agrupar en tres grans tipologies: Maneig d’hàbitats S’han portat a terme actuacions de maneig orientades a la conservació dels hàbitats i dels hàbitats d’espècies, tant naturals com seminaturals, així com manteniment d’elements singulars del patrimoni natural. Inversions en protecció, restauració i millora del patrimoni natural S’han condicionat fonts i el seu entorn i s’han instal·lat infraestructures ramaderes fixes per al manteniment dels hàbitats de prats i pastures. Inversions en ordenació dels usos públics i de difusió dels valors ambientals Dins d’aquesta tipologia s’han efectuat diverses actuacions: obertura i condicionament de senders fins a 2 metres d’amplada, instal·lació de tanques, passeres de fusta i altres sistemes per canalitzar els fluxos de visitants, instal·lació de miradors, habilitació i condicionament de zones d’aparcament per a vehicles, condicionament de zones a l’aire lliure per rebre visitants i, finalment, instal·lació de plafons informatius i descriptius del paisatge, els valors naturals, la fauna, la flora, etc. La taula següent recull les 172 actuacions de gestió en els espais protegits que el Servei ha finançat mitjançant diferents instruments de gestió: 238 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Actuacions de gestió en els espais protegits Sol·licitant Ajuntament de Flix Ajuntament de Tordera Ajuntament d’Alfés Ajuntament de Guardiola de Berguedà Ajuntament de Vinaixa Consorci de l’Estany (Banyoles) Ajuntament de Palafrugell Ajuntament d’Àger Ajuntament de Poboleda Ajuntament de la Vall d’en Bas Ajuntament de Tagamanent Ajuntament de Mont-roig del Camp Ajuntament d’Ogassa Ajuntament de Setcases Ajuntament de Queralbs Consorci els Colls-Miralpeix-Costa del Garraf Ajuntament de la Vansa i Fórnols Ajuntament de Torredembarra Ajuntament de Marçà Ajuntament de Vallfogona de Ripollès Ajuntament de Vila-rodona Ajuntament de Pratdip Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Ger Ajuntament de Josa i Tuixén Ajuntament de Pont de Suert Ajuntament de Tremp Consell Comarcal Pallars Jussà EMD Aransa Ajuntament de Llimiana Ajuntament de Prades Ajuntament de Colldejou Ajuntament de Planoles Ajuntament de Girona Ajuntament de Vilaplana Ajuntament de Montmajor Ajuntament de la Torre de Fontaubella Ajuntament de Capçanes Ajuntament de Collbató Ajuntament de Saldes Ajuntament de Berga Ajuntament de Sant Martí de Tous Ajuntament del Montmell Consorci de la Crosa Consorci Promoció Municipis del Lluçanès Ajuntament d’Isona i Conca Dellà Ajuntament de Baix Pallars Ajuntament de Conca de Dalt Ajuntament de la Coma i la Pedra Actuació proposada Pressupost atorgat (€) Treballs de conservació d’hàbitats 21.988,96 Gestió d’hàbitats al riu Tordera 30.000,00 Ordenació usos públics 20.949,60 Condicionament zona rebuda visitants 20.984,80 Restauració fonts de Vinaixa 21.015,98 Millora d’hàbitat al bosc de Can Morgat 19.950,00 Eliminació flora exòtica 10.459,16 Adequació entorn ermita la Pertusa i MD la Pedra 9.462,15 Millora del riu Siurana 21.045,50 Recuperació pastures 12.054,00 Gestió de l’alzinar de l’Avencó 13.454,84 Instal·lació baranes a la Mare de Déu de la Roca 2.003,05 Passos canadencs i filat espinós 14.385,00 Instal·lació mànega ramadera 20.370,00 Substitució de filat espinós 19.845,00 Creació d’esculls artificials a l’espai marí 25.200,00 Condicionament antigues escoles com a centre 16.316,87 Millora itineraris zona dels Muntanyans 20.650,00 Mirador a la muntanya de la Miloquera 17.236,42 Condicionament sender de 3,7 km 11.760,00 Recuperació ambiental del riu Gaià 30.000,00 Condicionament sender de Pratdip 8.627,40 Abalisament de la punta Garbí 21.156,66 Adequació de la carrerada de Ger 21.303,37 Ordenació ús públic de l’àrea de Coll de Port 21.839,96 Millora camí entre Sant Roc d’Adons i Llastarri 14.926,08 Senyalització camins serra de Sant Gervàs 20.984,72 Sender entorn Molí de Rivert 15.470,76 Arranjament rec de Comabella 20.703,07 Millora hàbitat fauna obaga Montsec 12.230,68 Adequació paisatgística llac de Prades 20.642,73 Condicionament sender Colldejou-Pratdip 6.982,98 Condicionament zona rebuda visitants 12.565,00 Arranjament senders Anella Verda5.151,51 Arranjament camí empedrat de les Tosques 18.100,70 Ordenació usos públics riera de Navel 11.369,61 Condicionament de la font del Pi 8.438,82 Condicionament sender Mas del Cosme4.288,67 Restauració de la bassa de Can Romanyà 20.839,47 Millora de senders 15.459,85 Ordenació accessos santuari de Queralt 20.673,70 Ordenació usos públics serra de Miralles-Queralt 21.219,18 Arranjament i senyalització senders 18.602,92 Condicionament i senyalització senders 22.838,15 Col·locació plafons a la riera de Merlès5.282,06 Senyalització sender serra de Benavent 20.992,86 Millores exteriors refugi de Cuberes 20.300,00 Condicionament mirador i itinerari 20.869,71 Senyalització senders serra del Verd 20.956,88 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 239 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Actuacions de gestió en els espais protegits (continuació) Sol·licitant Ajuntament de Lles de Cerdanya Ajuntament de Rasquera Ajuntament de Tivissa Ajuntament de Tortosa Consell Comarcal Segrià Consorci Pla Terres de l’Ebre EMD Canalda EMD Sorpe EMD Vilamitjana Ajuntament de Santa Maria de Miralles Conselh Generau Aran Ajuntament de Camprodon Ajuntament de Preixana Ajuntament de Tivenys Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló Ajuntament d’Alòs de Balaguer Ajuntament de Camarasa Ajuntament de la Pobla de Massaluca Ajuntament de les Avellanes i Santa Linya Ajuntament de Torres de Segre Ajuntament de Colera Ajuntament de Sant Pere de Torelló Ajuntament de Pardines Ajuntament de Toses Ajuntament de Santa Maria de Corcó Ajuntament de Sils Ajuntament de la Jonquera Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita Ajuntament de Celrà Ajuntament de Campelles Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses EMD Bescaran Ajuntament d’Estamariu Ajuntament de Meranges Ajuntament de Gandesa Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant Ajuntament de Ribes de Freser Ajuntament de Guils de Cerdanya Ajuntament de Guixers Ajuntament d’Odèn Ajuntament de Vilallonga de Ter Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Ajuntament de Santa Margarida de Montbui Ajuntament d’Alella Ajuntament d’Alcover Consorci de la Serra de Llaberia Consell Comarcal del Ripollès Consorci Ripollès Desenvolupament Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès 240 Actuació proposada Pressupost atorgat (€) Instal·lació de màniga de vacunació i millora de rec 14.007,53 Camins Teixeda obaga de Cosp 15.437,26 Condicionament del camí de Llaberia 3.629,06 Adequació senders a Cardó-Boix 22.378,72 Senyalització itineraris accés ENP 20.729,14 Xarxa de senders de la serra del Montsià 30.000,00 Tancat d’ovelles en CUP4.586,33 Tanca ramadera 20.981,16 Millora ecosistema font de la Verneda 20.965,86 Ordenació de senders i rutes 16.938,43 Condicionament de l’aparcament del Saut deth Pish 21.802,91 Instal·lació plafons i banderoles antiga pedrera 14.615,41 Senyalització itinerari de Preixana a Belianes 19.019,88 Desbrossament de camins a la serra de Cardó 20.811,67 Instal·lació plafons rutes a les serres de Milany 9.941,32 Millora sender accés a la cova del Parc 10.597,09 Conversió d’un rentador en un mirador 30.000,00 Senyalització sender punta del Duc 11.648,50 Senyalització mirador el Balconet 20.459,85 Ordenació ús públic camí d’Utxesa 19.740,00 Recuperació dunes de Garbet 2.626,40 Instal·lació de senyalització serres de Milany 12.587,62 Instal·lació de 10 plafons informatius 6.940,08 Habilitació zona de visitants 9.135,00 Instal·lació de senyalització al Collsacabra 20.860,00 Senyalitzar ruta de l’estany i millores als aguaits 20.678,39 Senyalització itinerari dels estanys 7.966,85 Accés camí Mata-redona 7.591,09 Condicionament sender 3.367,36 Construcció mirador 13.440,00 Arranjament i senyalització de senders 21.494,23 Construcció d’un abeurador 9.879,25 Instal·lació d’abeuradors 7.644,00 Adequació de la xarxa de senders a Campllong 20.992,06 Sender Mas de Navarr 1.443,62 Recuperació dunar platja del Torn 30.000,00 Arranjament refugi Ribes Altes 24.850,00 Segona fase de senders 20.924,53 Adequació de l’àrea del Codò 29.626,14 Condicionament de fonts a la Móra Condal 20.125,00 Substitució de filat espinós 20.601,00 Restauració riera de Sant Cugat 26.253,16 Ordenació accessos a la Tossa 21.086,01 Instal·lació mirador zona periurbana 18.550,00 Adequació aparcament de Mas Forès 30.000,00 Restauració de fonts 16.341,77 Adequació de senders 20.932,80 Adequació de senders 20.025,60 Adequació de senders 17.780,00 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Actuacions de gestió en els espais protegits (continuació) Sol·licitant Consell Comarcal Pallars Sobirà Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà Ajuntament dels Plans de Sió Consorci del Delta del Llobregat Ajuntament de Benifallet Ajuntament de Corbins Tarraco 89, SA Hotel Terradets, SL Agriforestal Lloveras, SL Baloo d’Inversions, SL Port Aventura, SA Les Planes Forestal, SA Can Bassets, SL IXTV, SL Belmar Hit, SL SAT Les Viles de Collsacabra Grup de Natura Freixe ADF Ulldecona Grup de Natura l’Arjub del Riu Associació de Veïns d’Entreperes Associació Nereo - Preservador del Medi Ambient Federació d’ADF Gavarres Associació Centre d’Educació Ambiental Alt Ter Lo Trencalòs Associació Mediambiental La Sínia Associació de Veïns de Sapeira Associació Veïnal de Caregue Turó Solidari Cerdanyola Fundació Privada Fauna Fundació Natura Fundació la Tossa de Montbui Antonio Afonso Jordana Antoni Gali Contra (CB Caregue I) Maria del Carmen Baró Batlles (CB Caregue I) Antònia Guillo Batalla (CB CaregueI) Salvador Ampuy Cotonat (CB Caregue II) Rosario Jansat Pau (CB Caregue II) José Tusal Ramon (CB Caregue II) Josep Cuch Codina Alfons Planas Jubany Nora Barata Martí Sebastià Cunill Mir Josep Barceló Vidal Josep Serrat Junyent Wolfgang Rosenow Francesc Terricabras Feliu Isabel Solsona Duran Mireia Solé Creus Maria Soler Pladelasala Actuació proposada Pressupost atorgat (€) Condicionament de senders 26.250,00 Arranjament i senyalització senders 12.600,00 Instal·lació d’observatoris de fauna 15.669,33 Senyalització interpretativa 28.023,91 Accés a la cova Xafarroques 30.000,00 Adequació Caseta de Fusta 9.413,59 Millora d’hàbitats per a l’àliga perdiguera 10.000,00 Itinerari de natura a Cellers 8.908,80 Instal·lació tancat per a ovelles 10.000,00 Arranjament sender serra de la Curull i font del Brac5.778,98 Millores de l’hàbitat del fartet a la sèquia Major 10.000,00 Restauració feixes i murs de pedra seca 8.115,20 Recuperació antigues feixes com a pastures 4.200,00 Recuperació fonts de la finca Can Llac 8.960,00 Reconstrucció paret de pedra5.234,85 Instal·lació tanca per a ovelles 8.804,48 Treballs de conservació d’hàbitats al riu Ebre 10.000,00 Recuperació bassa Foia d’Ulldecona 10.000,00 Control i gestió de quelonis braç esquerre de l’Ebre 8.342,00 Construcció de passos canadencs 3.600,00 Recuperació hàbitats Closes la Fonollera 10.000,00 Arranjament camí Ral 10.000,00 Creació «Sender de la Mallerenga» 10.000,00 Instal·lació càmera de seguiment al canyet 10.000,00 Millora sender marge esquerre riu Gaià 9.860,18 Adequació de l’antiga casa Sullà 10.000,00 Condicionament sender Campartes 10.000,00 Millores a la riera de Sant Cugat 10.000,00 Ajuda a la reproducció de rapinyaires nocturns 10.000,00 Restauració estany Bancells 10.000,00 Condicionament itinerari divulgatiu 9.924,86 Sembra per manteniment hàbitat perdiu xerra 10.000,00 Condicionament de prats 3.079,60 Condicionament de prats 1.034,56 Condicionament de prats 772,64 Condicionament de prats5.123,04 Condicionament de prats 1.159,76 Condicionament de prats 1.778,16 Recuperació pastures i instal·lació de caixes niu4.337,56 Recuperació feixes ocupades per coníferes 2.493,52 Recuperació prats a Can Cadafalch4.830,00 Recuperació prats a la Pobla de Lillet5.280,00 Afavoriment de l’hàbitat en mosaic per a diverses espècies 7.617,02 Maneig d’hàbitat per afavorir l’àliga perdiguera 6.641,09 Recuperació pastures5.828,00 Instal·lació de caixes niu 1.960,50 Restauració del tossal de la bassa Nova5.762,80 Arranjament murs de pedra seca 8.590,80 Recuperació pastures 10.000,00 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 241 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Actuacions de gestió en els espais protegits (continuació) Sol·licitant Actuació proposada Pressupost atorgat (€) Alfred Kramer Donnelly Recuperació bancals abandonats 9.048,00 Isidre Solé Espuga Col·locació d’una tanca ramadera 1.175,31 Miquel Sala Alet Col·locació d’una tanca ramadera 1.030,00 Antonio Montanuy Baró Arranjament de font, pleta i tancat de camins 10.000,00 Jesús Porte Grange Adequació d’un equipament ramader 9.858,37 Josep Maria Farré Garcia Condicionament d’una font a la serra Sant Gervàs 8.168,26 Joan Borrós Sala Condicionament estanyol per a la fauna 9.155,64 Anna Maria Duocastella Figuera Senyalització itinerari Biosca a Perebaldes 2.648,00 Belinda Jane Parris Millora del torrent de l’Abeurador 9.652,00 Pere Esquerrà Giralt Condicionament zona rebuda visitants 7.995,31 Camila Volart Sallés Recuperació bassa del Mas Pla 10.000,00 Emili Salavedra Pujol Recuperació pastures i abeuradors 9.878,40 Josep Viladrich Vilanova Arranjament antic pantà de Tonicoll 10.000,00 Roser Noguer Enríquez Arranjament font Xarrapetes dels Camats 6.274,02 Maria López Vizuete Ordenació santuari Sta. Magdalena de Puigsacalm 8.210,54 Joan Bellera Bellera Condicionament d’una borda 10.000,00 Joan Pujantell Irla Adequació de dues rutes 8.296,32 Josep Mataró Clopés Recuperació bassa i prats4.226,58 Frank Müller Treballs diversos (pas canadenc, tanca, etc.) 3.938,00 Ramon Viladrich Auguets Condicionament de la font de Viladrich 3.188,02 Joaquim Cortès Campa Restauració camins vall de Montblanc 8.000,00 Pere Pujol Riart Millora sistema aprofitament aigua 10.000,00 Maurici Boldú Pla Adequació senders 7.320,12 Àngel Solduga Espluga Arranjament borda de Sanlui 8.000,00 Isabel Vila Riu Tancat de pastures per a bestiar oví 10.000,00 Total 2.280.019,04 242 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Mitjançant el PEF (Pla econòmic i financer), l’any 2008 s’ha iniciat la redacció i/o l’execució dels projectes següents: Títol de l’encàrrec a FC Girona Projecte de restauració de la font del Molinàs al massís de l’Albera Projecte de conservació de la flora amenaçada i control d’espècies exòtiques als ENP de Girona Tarragona Projecte de millora de l’hàbitat del fartet a la séquia Major Projecte de millora de l’hàbitat de l’àliga cuabarrada a les muntanyes de Prades Projecte de restauració de la zona humida de l’estany Àmbit (espais del PEIN) Pressupost 2008 (€) 110.000,00 Massís de l’Albera Massís de l’Albera, muntanyes de Begur, diversos espais del PEIN del Ripollès... Séquia Major de Vila-seca 30.000,00 80.000,00 315.000,00 80.000,00 Muntanyes de Prades 100.000,00 Gelat amb l’objectiu de millorar l’hàbitat de la població de fartets i altres espècies protegides Zona humida del catàleg i proposta LIC55.000,00 Projecte de millora de l’hàbitat de la població de savines (Juniperus phoenicea) a l’espai natural Tamarit-punta de la Móra Tamarit-punta de la Móra 60.000,00 Projecte de conservació de flora protegida a les muntanyes de Prades Muntanyes de Prades 20.000,00 Barcelona 160.000,00 Projecte de recuperació zones humides al Catllaràs Serra del Catllaràs50.000,00 Projecte d’actuacions millora de l’hàbitat de l’àliga cuabarrada en espais protegits de la demarcació de Barcelona Cingles de Bertí 60.000,00 Projecte de millores i diversificació d’hàbitats a la finca de la Castanya del Massís del Montseny Massís del Montseny50.000,00 Lleida 170.000,00 Projecte d’ordenació i senyalització de l’escalada en espais Serra del Montsec i Aiguabarreig protegits de la demarcació de Lleida Segre-Noguera Pallaresa50.000,00 Primera fase de senyalització dels espais naturals protegits Utxesa, Tossals de Torregrossa, Alfés, Sant d’Utxesa, Tossals de Torregrossa, Alfés, Sant Llorenç de Llorenç de Montgai dins de l’espai Aiguabarreig Montgai dins de l’espai Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, Segre-Noguera Pallaresa, Mas de Melons, Mas de Melons, estanys de Basturs i estany de Montcortès estanys de Basturs i estany de Montcortès 20.000,00 Projecte d’actuacions de millora d’hàbitats en espais Secans de Mas de Melons-Alfés, d’interès natural de la demarcació de Lleida secans de la Noguera50.000,00 Projecte d’habilitació d’un refugi i difusió de valors ambientals dins l’espai natural Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa50.000,00 Terres de l’Ebre 25.000,00 Projecte de restauració hàbitats aquàtics en fonts i basses de la serra del Montsià Serra del Montsià 25.000,00 Total 780.000,00 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 243 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Integració i suport als consorcis de gestió d’espais naturals protegits El DMAH consolida la seva participació i col·laboració amb els ens que formen els consorcis, en línia amb la concepció de cercar la coresponsabilitat dels ens locals en la conservació dels valors naturals. S’ha continuat amb la transferència de recursos econòmics als consorcis de: l’Alta Garrotxa, les Gavarres, l’Estany (de Banyoles), la Serra de Llaberia, el Parc Serralada Litoral, Gallecs, l’Estany d’Ivars, el Delta del Llobregat i el Consorci del Ripollès. L’aportació econòmica es dedica a la consolidació d’oficines tècniques, a la inversió sobre el terreny i a la contractació d’estudis, projectes i treballs de manteniment. Altres actuacions de gestió en espais naturals protegits En l’espai natural protegit de Castell-Cap Roig s’han portat a terme les actuacions següents: • S’ha reeditat el tríptic de l’espai natural protegit de Castell-Cap Roig. • S’ha subministrat aigua a la casa del guarda-informador de Castell-Cap Roig. • S’ha renovat el conveni amb l’Ajuntament de Palamós per habilitar una zona d’aparcament a platja Castell i tancar els accessos al trànsit rodat durant els mesos estivals. L’any 2008 ha estat el darrer exercici del projecte Life-Natura «Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis al Baix Ter», portat a terme per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, i en el qual col·labora la Direcció General del Medi Natural. Aquest any s’han fet les actuacions següents: • Retirada de tortugues exòtiques. • Edició de material divulgatiu. • Recuperació d’aiguamolls temporals. Seguint amb la línia de col·laboració iniciada ja fa anys amb l’associació Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), l’associació ha rebut un ajut de 70.000 € per als projectes estratègics que desenvolupa en la línia del reforçament de les entitats que representa, així com per al desenvolupament de les eines relatives a la custòdia. Al llarg del 2008 han estat tres, les entitats amb què hem participat en el conveni de caixes: • L’entitat DEPANA, que gestiona l’espai natural protegit de Tamaritpunta de la Móra, ha continuat amb el projecte de gestió integral de l’espai. Entre d’altres, ha fet una millora dels accessos, ha millorat també les poblacions de savinar i ha donat informació als banyistes amb vista a millorar la conservació d’aquest espai. • L’entitat La Sínia del Gaià ha dut a terme l’eliminació del canyar i l’ha substituït per arbres de ribera autòctons. Ha creat també un itinerari per a invidents dins l’espai natural protegit de la desembocadura del riu Gaià. 244 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • La XCT també ha rebut una subvenció del conveni de caixes per portar a terme els projectes estratègics de custòdia del territori. Al llarg de l’any 2008 s’ha continuat amb la coordinació i gestió dels espais protegits estèpics. A més de continuar impulsant la coordinació interna amb el Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia i els Serveis Territorials de Lleida, les accions efectuades han estat les següents: • Finca de Mas de Melons: s’han elaborat diversos informes i reunions a fi d’acceptar la cessió de la finca a la Generalitat i la seva adscripció al DMAH. • Espai de Mas de Melons-Alfés: s’ha continuat amb els treballs per a la constitució del Consorci per a la gestió d’aquest espai. • Grups de treball oberts amb el DAR: s’ha elaborat un document conjunt amb el DAR amb vista a delimitar de manera ajustada, a escala 1:5.000, els projectes de concentració parcel·lària que limiten amb els espais de Natura 2000. Aquest document determina la delimitació definitiva que hauran de tenir els espais de Natura 2000 en aquests àmbits. Així mateix, també s’han iniciat els treballs per definir on es podran realitzar processos d’ecoconcentració parcel·lària i quins criteris hauran de seguir. • Comissió de seguiment del canal Segarra-Garrigues: s’ha participat en reunions de la comissió tècnica de seguiment dels hàbitats estèpics que es deriva de la Comissió de seguiment de la DIA del projecte. Protecció d’hàbitats i del patrimoni geològic Protecció de les zones humides L’any 2008 s’ha redactat el document preliminar del Pla de protecció de les zones humides de Catalunya. Aquest pla ha garantir, per una banda, la conservació dels valors ecològics, paisatgístics, productius, científics i culturals de cada zona humida i, per l’altra, ha de determinar els mecanismes i les mesures reguladores que cal emprendre per recuperar i restaurar la flora, la fauna i els recursos hídrics de les zones humides que actualment estan degradades. L’any 2008 s’ha redactat el document preliminar del Pla de protecció de les zones humides de Catalunya. D’acord amb la Resolució MAH/869/2008, de 17 de març, per la qual es fa pública la convocatòria d’ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturals protegits de Catalunya per a l’any 2008, i d’acord amb la línia 3, s’han subvencionat actuacions destinades a inversions per a l’ordenació dels usos públics i la difusió dels valors ambientals de les zones humides incloses en l’Inventari de zones humides de Catalunya. En la convocatòria del 2008 s’han presentat 9 sol·licituds, de les quals s’han finançat 6 projectes, amb un import total de 163.027,33 €, la totalitat de les quals correspon a ens locals: • • • • • • Ajuntament d’Alcarràs, al pantà de l’Arròs. Ajuntament de Balsareny, a la Resclosa de la Séquia. Ajuntament de Lleida; al pantà de l’Arròs. Ajuntament de Molins de Rei, als aiguamolls de Molins de Rei. Ajuntament de Santpedor, a la Bòbila. Consell Comarcal de la Segarra, als aiguamolls de Granollers de Segarra. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 245 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural La finalitat principal és conservar, protegir i recuperar els hàbitats marins i assolir el bon estat ecològic del medi marí. Programa de conservació del medi marí Durant l’any 2008 s’ha continuat treballant en la concreció d’aquest programa, la finalitat principal del qual és conservar, protegir i recuperar els hàbitats marins i assolir el bon estat ecològic del medi marí mitjançant els objectius generals següents: • Adquirir més coneixement sobre els hàbitats i la biodiversitat marina en general. • Protegir i recuperar els hàbitats i les espècies marines d’interès. • Compatibilitzar les pràctiques, les activitats i els usos amb la conservació del medi marí. • Donar a conèixer al conjunt de la població els valors naturals, socials i econòmics dels diferents hàbitats marins. El programa, a part de fer un diagnòstic de l’estat del medi marí i descriure l’efecte de les pressions sobre els hàbitats i les espècies marines, estableix les mesures d’actuació següents per assolir cadascun dels objectius: 1.Millora del coneixement. 2.Intervenció administrativa. 3.Establiment d’instruments de planificació. 4.Establiment d’instruments de gestió. 5.Educació i divulgació. Alhora, cadascuna d’aquestes mesures es desglossa en diverses línies d’actuació que concreten les accions que cal dur a terme per a la conservació, protecció i recuperació de la biodiversitat marina. La principal finalitat del Programa és la conservació de la biodiversitat present en els hàbitats agraris. Conservació en el medi agrari Programa de conservació de la biodiversitat en el medi agrari La principal finalitat del Programa és la conservació de la biodiversitat present en els hàbitats agraris mitjançant els objectius següents: 1.Adquirir més i millor coneixement sobre els hàbitats agraris i la seva biodiversitat associada. 2.Conservar els hàbitats agraris i la biodiversitat associada. 3.Compatibilitzar les pràctiques agrícoles amb la conservació dels hàbitats d’interès. 4.Divulgar els valors naturals dels hàbitats agraris, així com els beneficis socials i econòmics que la seva conservació comporta per al conjunt de la població. El Programa pretén recopilar i millorar la informació existent, avaluar posteriorment les necessitats d’intervenció en els hàbitats agraris i, finalment, aconseguir-ne la conservació mitjançant diverses mesures tant de planificació, com de gestió i divulgació. Col·laboració amb el DAR - Condicionalitat La condicionalitat és un conjunt de requisits de gestió agrícola en matèria de medi ambient, entre altres matèries, de compliment obligat per part dels beneficiaris de determinats ajuts europeus (Reglament CE 1782/2003). 246 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural La normativa d’aplicació, entre d’altres, inclou les directives referents tant a la conservació de les aus silvestres, com la relativa a la conservació dels hàbitats naturals. D’acord amb aquesta obligació de protecció del medi natural per part dels agricultors, i en el marc del protocol sobre l’aplicació de la condicionalitat signat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, s’ha participat en una jornada informativa per als inspectors del DAR que han de controlar l’aplicació de la condicionalitat. A més, s’han impartit diversos cursos dirigits a les entitats d’assessorament d’agricultors, ramaders i empreses agropecuàries, per tal d’explicar el significat real de l’aplicació de les directives referents tant a la conservació de les aus silvestres, com la relativa a la conservació dels hàbitats naturals. Manual de conservació de la biodiversitat en els hàbitats agraris Un cop tancat el contingut d’aquest manual destinat a tècnics i professionals de l’àmbit agrari i la conservació de la natura, durant l’any 2008 se n’han maquetat els documents i es preveu que l’any 2009 es publiquin. L’objectiu d’aquest manual és produir una eina pràctica que esdevingui referència per a l’aplicació de les mesures de conservació de la biodiversitat en finques amb contractes globals d’explotació i finques productives en general. Pla d’acció d’alimentació i agricultura ecològiques 2008-2012 El Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn Natural ha format part del grup de treball i ha participat en aquest projecte proposant una sèrie d’actuacions per desenvolupar durant la vigència del programa (que va ser aprovat a finals d’any). Seguiment S’ha prosseguit el seguiment de diverses iniciatives de conservació de l’agrobiodiversitat així com de diversos estudis europeus sobre aquest tema, com el projecte IRENA (indicador de la integració dels aspectes mediambientals en la política agrícola comú) o la iniciativa europea per a l’agricultura sostenible i la vida silvestre. Programa de conservació del patrimoni geològic Durant aquest any s’ha desenvolupat parcialment l’esborrany d’aquest programa, amb l’objectiu de disposar, des d’una estratègia fonamentalment preventiva, d’un instrument contextualitzador i vertebrador del conjunt d’accions en matèria d’estudi, conservació, protecció i potenciació del patrimoni geològic en totes les seves manifestacions. En aquest marc, pel seu caràcter estratègic, s’han començat a definir dues d’aquestes accions: Proposta de protecció del patrimoni geològic de Catalunya Durant l’any 2008 s’ha avançat en l’elaboració d’aquesta proposta, que té per finalitat proposar l’aplicació dels mecanismes existents de protecció Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 247 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural de la natura o la creació de nous instruments per assegurar la preservació dels espais de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya. Aquesta proposta ha d’establir un pla de treball per aplicar diversos nivells de protecció a les localitats que ho necessitin. Proposta de programa d’actuacions per a la recuperació i conservació del patrimoni geològic Durant aquest any s’ha avançat significativament en la redacció d’aquest document i s’han identificat les accions prioritàries de conservació i/o restauració que cal prendre per garantir la preservació del patrimoni geològic inventariat a Catalunya. En aquest sentit, aquest any s’han seleccionat una sèrie d’elements del patrimoni geològic inventariat que, pel seu estat de conservació poc favorable, la seva amenaça o la seva fragilitat i atesa l’elevada rellevància geològica, han de ser objecte d’atenció especial per garantir-ne la preservació. Posteriorment, s’han estudiat detalladament els 10 espais d’interès geològic seleccionats en aquesta primera fase i s’ha elaborat una diagnosi exhaustiva i una proposta d’actuació de conservació i recuperació per a cadascun. Participació en l’avaluació ambiental de plans i programes S’ha continuat participant en el procediment d’avaluació ambiental de plans i programes que dirigeix la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, amb l’objectiu de garantir la incorporació adequada dels objectius de conservació del patrimoni natural en els plans i programes que s’elaboren. S’ha continuat facilitant tota la informació disponible per dur a terme els estudis de base dels plans territorials que elabora el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i s’han continuat elaborant informes tècnics dels documents d’abast i informes de seguiment anual (ISA). Concretament, s’han formalitzat els plans i programes següents: • Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres. • Modificació del Pla especial de protecció i millora de l’entorn natural de Guilleries–Savassona als termes municipals de Sant Julià de Vilatorta i de Folgueroles. • Pla director urbanístic del Pla de l’Estany. • Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i sobre l’informe de sostenibilitat ambiental corresponent. • Avantprojecte Pla territorial metropolità de Barcelona. • Pla director de mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran. • Programa de Foment de la Mobilitat Sostenible a àrees d’activitat econòmica del Bages. • Pla director urbanístic del sistema urbà de Girona. D’altra banda, des del Servei es preparen els certificats de no-afecció als espais de la xarxa Natura 2000 que la legislació comunitària exigeix a aquells projectes d’infraestructures que són finançats amb fons comunitaris. 248 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Actuacions de difusió i divulgació Actualització de la pàgina web S’ha continuat treballant per millorar els continguts de la pàgina web del DMAH en relació amb els aspectes següents: • • • • Manteniment i actualització del portal dels espais naturals protegits. Manteniment i actualització del portal de la connectivitat Manteniment i actualització del portal del SIPAN. Manteniment i actualització del portal dels hàbitats. Publicacions Manual dels hàbitats a Catalunya S’han imprès els dos darrers volums del Manual dels hàbitats a Catalunya: • Volum II. Ambients litorals i salins • Volum III. Aigües continentals. Mapa d’hàbitats S’ha finalitzat l’edició de la col·lecció de la cartografia dels hàbitats. Manual de planificació dels espais naturals protegits S’ha participat activament en l’elaboració del manual Planificar para gestionar los espacios naturales protegidos, impulsat per Europarc-España. Congrés mundial de conservació de la natura El Servei de Planificació i Gestió de l’Entorn ha participat activament en el IV Congrés Mundial de Conservació, organitzat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), i celebrat a Barcelona del 5 al 14 d’octubre de 2008. El Congrés es va estructurar en dues parts: el Fòrum — del 5 al 9 d’octubre— i l’Assemblea de Membres —del 10 al 14 d’octubre. Juntament amb el Ministeri de Medi Ambient Rural i Marí de l’Estat (MARM), i amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, el DMAH ha estat amfitrió del Congrés Mundial de Conservació (CMC), les activitats del qual s’han dut a terme en el Centre de Convencions Internacional de Barcelona. En l’àmbit de Catalunya el DMAH, i concretament la Direcció General del Medi Natural (DGMN), ha liderat la coordinació tant amb les altres dues administracions catalanes implicades, com amb els socis catalans membres de la UICN. A part de la participació pressupostària i logística, des del Servei s’han fet aportacions tècniques en nombrosos tallers, reunions i presentacions. Igualment, es va treballar en la presentació de mocions, preparades conjuntament entre les DG de Medi Natural i Polítiques Ambientals i Sostenibilitat. Les dues mocions que es van promoure, negociar i defensar van ser finalment acceptades: • CGR4.MOT061 Promoció de les categories V i VI d’àrees protegides per a la conservació de la biodiversitat. Ha acabat esdevenint la Recomanació 4.123. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 249 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • CGR4.MOT113. L’avaluació ambiental estratègica de polítiques públiques, plans i programes com a instrument per a la conservació de la biodiversitat. Ha acabat esdevenint la Resolució 4.091. Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat Servei de Gestió Forestal Ajuts a la gestió forestal sostenible. Durant l’any 2008 el Servei de Gestió Forestal (SGF) ha tramitat els expedients d’ajuts acollits dins l’Ordre MAH/105/2008, de 6 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts a la gestió forestal sostenible i a l’empara de la Resolució MAH/866/2008, de 18 de març, per la qual es fa pública la convocatòria per a l’any 2008. La dotació pressupostària de la convocatòria va ser de 7.369.000 euros, amb un finançament del DMAH de 6.039.000 euros, i un finançament del fons FEADER d’1.330.000 euros. S’han atorgat 395 ajuts, amb un import total de 7.437.271,46 €. La dotació pressupostària de la convocatòria va ser de 7.369.000 euros, amb un finançament del DMAH de 6.039.000 euros, i un finançament del fons FEADER d’1.330.000 euros. Segons les disponibilitats pressupostàries s’han atorgat 395 ajuts, amb un import total de 7.437.271,46 € i s’han denegat 58 expedients, amb la distribució següent: • Capítol 1 (Planificació foment de la gestió forestal conjunta): 36 expedients atorgats i 854.201,21 €. • Capítol 2 (Gestió forestal conjunta): 139 expedients atorgats i 2.911.789,74 €. • Capítol 3 (Recuperació del potencial forestal): 147 expedients atorgats i 2.432.035,61 €. • Capítol 4 (Diversificació de l’economia rural): 28 sol·licituds i 312.975,77 €. • Capítol 5 (Transformació i comercialització dels productes forestals): 57 sol·licituds i 926.269,13 €. També s’han tramitat 72 expedients de l’Ordre MAH/42/2005, de 9 de febrer, per la qual es van aprovar les bases reguladores dels ajuts a la gestió forestal sostenible i la convocatòria per als anys 2005 i 2006. La certificació d’aquests expedients ha comportat el pagament de 2.085.662,66 euros (quadre I), amb el repartiment dels capítols següents: Concepte Import certificat Unitats certificades Silvicultura 1.541.354,68 €46.949,39 ha Treballs silvícoles488.301,08 €532,43 ha Redacció i revisió ordenacions 1.053.053,60 €46.416,96 ha Prevenció d’incendis544.307,98 € Punts d’aigua 302.546,02 € 22 u. Construcció i millora de vials 98.415,75 € 152,42 km Línies de defensa 143.346,21 € 166,36 ha També s’han tramitat 231 expedients de l’Ordre MAH/586/2006, de 13 de desembre, per la qual es van aprovar les bases reguladores dels ajuts a la gestió forestal sostenible i la convocatòria dels ajuts per a l’any 250 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural 2007. La certificació d’aquests expedients ha comportat el pagament de 2.638.928,77 euros (quadre II), amb el repartiment pels capítols següents: Concepte Import certificat Unitats certificades Silvicultura 952.166,28 € Treballs silvícoles 701.959,95 € 1.298,13 ha Construcció i millora de camins 250.206,33 € 323,31 km Prevenció d’incendis 1.203.614,53 € Punts d’aigua 701.399,70 €48 u. Construcció i millora de vials470.763,12 € 780,31 km Línies de defensa 31.451,71 € 38,87 ha Transformació i comercialització de productes forestals483.147,96 € 64 u. Programa de desenvolupament rural (PDR) específic per a Catalunya per al període 2007-2013 El dia 15 de febrer de 2008 es va aprovar el Programa de desenvolupament rural de Catalunya (PDR) per al període 2007-2013. Dins d’aquest programa, el Servei de Gestió Forestal s’acull a les mesures següents: 221. Primera aforestació de terres agràries: millora del balanç de carboni. 226. Mitigació de la desertització: prevenció d’incendis forestals. 227. Conservació i desenvolupament de xarxa Natura 2000 al medi forestal 227.01 Gestió forestal sostenible. Els criteris que s’han fixat per a cadascuna d’aquestes mesures del PDR, pel que fa a la incorporació dels expedients d’ajuts al PDR han estat els següents: Mesura 221. En aquesta mesura només s’han tramitat els expedients de manteniment de primes i compromisos adquirits en el PDR anterior i no s’han obert ajuts nous. Mesura 226. En aquesta mesura s’han pogut incorporar aquells ajuts que tenien per actuacions treballs de prevenció d’incendis, en general, i que estaven ubicats en un municipi d’alt o mitjà risc d’incendi o bé dins d’un perímetre de protecció prioritària. Mesura 227.01 En aquesta mesura s’han incorporat aquells ajuts que tenien per objecte treballs silvícoles i que estaven ubicats dins de la xarxa Natura 2000 o en una zona d’alt valor natural. La distribució del finançament per organismes, d’acord amb el Programa de desenvolupament rural de Catalunya, per a totes les mesures és un Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 251 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural 31% a càrrec de la Unió Europea, i el 69% restant es reparteix de manera variable entre el Ministeri de Medi Ambient i el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Gestió de les forests públiques Ús i aprofitament forestal Producció i millora Com en anys anteriors i d’acord amb la Llei forestal catalana, s’ha redactat el programa anual d’aprofitaments i millores de les forests públiques i s’ha publicat l’oferta pública de fustes i llenyes a les forests gestionades pel DMAH, que significa un total de 66.390,85 m3 de fusta amb escorça, amb un preu total de taxació de 879.638,08 €. D’aquests, 8.058,36 m3 provenen de forests de la Generalitat, 54.234,49 m3 de forests d’entitats locals, i 4.098 m3 de forests privades amb conveni amb l’Administració forestal. Els volums de fusta estimats, segons el seu destí comercial, han estat de 39.565,76 m3 de fusta per a serra, 3.198,54 m3 per a pals, 6.243,46 m3 per a palets i 10.930,75 m3 de fusta destinada a trituració. Per als 6.452,34 m3 restants no s’ha determinat destí. Això representa un 31,7% d’increment global respecte a l’oferta de l’any 2007, i un 109% respecte a la del 2006. D’aquesta fusta, un 18% (11.930 m3) ja prové de boscos que disposen de certificació de gestió forestal sostenible. Les espècies forestals amb més volum d’aprofitament ofert han estat el pi roig (Pinus sylvestris), el pi negre (Pinus uncinata) i l’avet (Abies alba). En total representen 71 aprofitaments de fustes i llenyes, concentrats principalment als Pirineus. Paral·lelament, s’ha fet el seguiment de les subhastes per estudiar l’evolució dels preus del mercat. Aprofitaments inclosos en l’oferta pública de fustes i llenyes. Any 2008 Comarca Serra (m3) Alt Empordà 0 Alt Urgell4.966,03 Alta Ribagorça 1.140,93 Baix Empordà 1.447 Berguedà 7.640,03 Cerdanya4.688 Garrotxa 812,1 Pallars Sobirà 2.068 Ripollès 6.388,67 Osona 38 Solsonès4.488 Val d’Aran5.889 Total 39.565,76 Pals (m3) Palets (m3) Trituració (m3) Total 0 0 1.362 1.362 272,71 0 712,135.950,87 0 0 3.0004.140,93 0 0 2.6514.098 2.493,83 3.291,46 745,6 14.170,92 32 1.789552 7.061 0 0 206,34 1.018,44 30 701 146,46 2.945,46 370 0 943,22 7.701,89 0462 112 612 0 05004.988 0 0 05.889 3.198,54 6.243,46 10.930,75 59.938,51 També s’han tramitat 21 expedients de sol·licitud d’aprofitaments extraordinaris de fustes i llenyes. 252 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Finalment, pel que fa a la gestió dels fons de millores de les forests d’entitats locals, s’han aprovat els programes de millores per a l’any 2007 corresponents a l’àmbit de la demarcació territorial de Girona i de la comarca del Berguedà. Ocupacions temporals, concessions, constitució de servituds Durant l’any s’han tramitat 56 expedients d’ocupació, concessions i servituds sobre terrenys de domini públic forestal, siguin propietat de la Generalitat de Catalunya o bé d’entitats locals. En aquest darrer cas, un mínim del 15% de l’import ingressat per aquest concepte es destina als fons de millores de les forests. Durant l’any s’han tramitat 56 expedients d’ocupació, concessions i servituds sobre terrenys de domini públic forestal. Així mateix, s’ha conclòs la tramitació de dos expedients de mutació demanial als municipis d’Alt Àneu i la Pobla de Lillet, pel pas de domini públic de carreteres en terrenys de domini públic forestal. Ordenació forestal Els boscos s’han de gestionar de manera sostenible, integrant els aspectes ambientals amb les activitats econòmiques, de manera que sigui possible compatibilitzar la conservació de la biodiversitat amb l’augment de la qualitat de vida i el desenvolupament rural. Durant l’any 2008 s’han dut a terme treballs destinats a actualitzar l’estat de les ordenacions dels boscos gestionats pel DMAH i a redactar nous projectes d’ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestal. En total s’han aprovat 54 projectes d’ordenació i plans tècnics, amb una superfície total de 41.109,61 ha. També s’ha continuat o iniciat el tràmit d’aprovació de 62 nous projectes d’ordenació i plans tècnics de gestió i millora forestal de forests públiques. La major part d’aquests projectes correspon a la demarcació de Lleida, ja que és als Pirineus on es troba la major part de la superfície forestal pública del país. Actuacions de consolidació i defensa del patrimoni forestal de la Generalitat Durant l’any 2008 s’han efectuat els treballs corresponents a la determinació tipològica de la propietat cadastral de les finques forestals de la Generalitat de Catalunya a la demarcació de Girona. També s’han continuat desenvolupant els treballs corresponents a l’actualització i el manteniment del Sistema d’Informació de Forests Públiques i Camins Ramaders. S’ha digitalitzat i incorporat al Sistema tota la documentació relativa a les forests públiques ubicada a l’arxiu de la Direcció General del Medi Natural. S’han rebut 125 consultes referents a titularitat de terrenys públics o possibles afectacions d’infraestructures i projectes diversos sobre forests públiques. D’altra banda, s’ha continuat la tramitació de 24 expedients d’atermenament, fitament o reconeixement de límits de forests públiques. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 253 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural S’ha certificat la gestió forestal sostenible pel sistema FSC d’11.294 noves hectàrees de forests propietat de la Generalitat de Catalunya. Certificació forestal S’ha certificat la gestió forestal sostenible pel sistema FSC d’11.294 noves hectàrees de forests propietat de la Generalitat de Catalunya, corresponents a 25 forests. Aquestes forests ja estaven certificades mitjançant el sistema PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification). Camins ramaders Durant l’any 2008 s’ha recopilat, reproduït i classificat tota la informació referent als camins ramaders de Catalunya que es trobava a l’arxiu de la Direcció General del Medi Natural. Tota la informació i la documentació digital generada s’ha introduït al Sistema d’Informació de Forests Públiques i Camins Ramaders. També s’ha iniciat la tramitació de la classificació dels camins ramaders de 41 municipis. Així mateix, s’ha aprovat la classificació dels camins ramaders de 6 termes municipals, amb una longitud total de 108,2 km de camins. S’ha iniciat també la tramitació de l’atermenament parcial de dos camins ramaders classificats. D’altra banda, s’han estudiat 48 consultes (i s’hi ha donat resposta) referents, en gran part, a l’afectació que les noves infraestructures planejades al territori (com el TGV, les concentracions parcel·làries derivades del canal Segarra–Garrigues, les noves carreteres o les modificacions del traçat de les ja existents) poden tenir sobre els camins ramaders classificats. En aquest mateix sentit s’ha continuat la tramitació de l’expedient de modificació de la classificació dels camins ramaders de dos termes municipals. Finalment, s’han tramitat 25 ocupacions que afecten terrenys de camins ramaders. Inversions en defensa i protecció del patrimoni forestal El conjunt d’inversions en defensa i protecció del patrimoni forestal de la Generalitat de Catalunya, fetes des de la Secció de Gestió de Boscos Públics ascendeix a un pressupost de 545.929,35 €, repartits en les actuacions següents: • Classificació de camins ramaders a Barcelona, Tarragona i les Terres de l’Ebre. • Atermenament d’un camí ramader a Mont-roig del Camp. • Auditoria per a la certificació forestal FSC de forests propietat de la Generalitat de Catalunya. • Actualització i manteniment del Sistema d’Informació de Forests Públiques i Camins Ramaders. • Regularització cadastral de les forests de la Generalitat de Catalunya a Girona. • Actualització i digitalització de l’arxiu dels expedients de forests públiques i camins ramaders de la Direcció General del Medi Natural. • Redacció de projectes d’ordenació de diverses forests de la Generalitat de Catalunya (expedient plurianual 2007-2008). • Redacció d’una proposta d’instruccions d’ordenació forestal. 254 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • Redacció del projecte d’ordenació de tres forests del Pallars Sobirà seguint criteris per a la protecció de la població de gall fer. • Desenvolupament del programa Dríada de gestió de dades d’inventari forestal. Propostes normatives • S’han conclòs els treballs de redacció d’una proposta d’instruccions per a la redacció d’ordenació forestal. • Ha continuat la revisió dels procediments que afecten la gestió de les forests públiques i els camins ramaders. Plans d’actuació forestal i de pastures Durant el 2008 les inversions que s’han portat a terme són les que es presenten en els quadres adjunts, agrupades per comarques i separades per tipus d’actuació (quadre III), amb les unitats indicadores corresponents: • M3 (formigó, escullera o maçoneria) per a les hidrotècnies. • M3 (aigua embassada) per als punts d’aigua. • Ha (superfície de treball) per a reforestacions, treballs silvícoles i plagues. • Km per a xarxa viària. Els indicadors es refereixen a la part dels projectes executada al llarg de l’any 2008, també hi poden figurar obres que, tot i haver-se iniciat durant anys anteriors, s’han certificat en l’exercici esmentat. Aquestes obres i actuacions s’han desenvolupat bàsicament en el marc dels plans economicofinancers de l’empresa pública Forestal Catalana SA, aprovats en data 18 d’abril de 2006 i 13 de maig de 2008, i en el marc del Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Medi Ambient i la Comunitat Autònoma de Catalunya sobre actuacions de la Direcció General per a la biodiversitat en matèria de «restauració hidrologicoforestal» signat el 6 de juliol de 2006 (BOE 13/09/06). Descripció de les actuacions Si bé totes les actuacions tenen un objectiu comú, en concordança amb la tasca assignada pel DMAH a la Direcció General del Medi Natural, cadascuna té uns objectius propis. Xarxa viària forestal Les inversions fetes per millorar camins forestals van dirigides a l’obtenció de diversos objectius: conservació i millora de la xarxa existent, obertura de noves pistes necessàries per al desenvolupament i la posada en producció de masses forestals, i adequació d’accés per als vehicles destinats a l’extinció i prevenció d’incendis forestals. Cal tenir en compte que en altres actuacions també es destina una quantitat important del pressupost a la millora i el condicionament de camins que són necessaris per a l’execució de les obres i els treballs forestals. Per tant, aquestes actuacions sobre vials tenen un caràcter d’obres complementàries. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 255 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Destaca en aquesta anualitat com a obra més significativa: • Actuacions de millora i consolidació de la xarxa forestal entre Bagà, Gisclareny i Saldes. Aforestació, reforestació, millora i desenvolupament forestal Aquesta partida es destina, principalment, a la restauració de zones degradades per efecte de la pèrdua de sòl, a conseqüència de l’eliminació de la vegetació causada pels incendis forestals. Per a l’elecció de les zones per reforestar s’ha tingut en compte, a més de l’índex de degradació, la recurrència dels incendis en una mateixa zona i la seva capacitat de regeneració natural. La intervenció en aquestes zones quan afecta terrenys forestals de propietat particular es fa mitjançant la signatura de convenis. Destaquen com a obres més significatives: • Restauració mitjançant reforestació de zones degradades per incendis forestals a Sant Llorenç del Munt-Gallifa i la zona d’actuació urgent (ZAU) Bages-Berguedà. • Restauració de zones degradades afectades per incendi forestal a la serra de Montmaneu (Segrià). • Restauració de zones cremades a Mas Cunill. • Reforestació i restauració de la coberta vegetal a Ca n’Oller. Així mateix, els treballs silvícoles s’han centrat, principalment, en l’eliminació de matolls per tal de reduir la càrrega de combustible (tractaments preventius) i en la selecció i aclarida de les masses forestals per millorar la producció, la qualitat de la fusta i afavorir la biodiversitat d’espècies. Destaquen per la seva importància: • Actuacions per a la restauració forestal i mediambiental de les zones afectades pels incendis de 2005 a Catalunya (Bages). • Correcció hidrologicoforestal i protecció del sòl a les conques del riu Tordera. • reballs silvícoles a Mas Puignau. • Realització de tractaments silvícoles a la forest Comunals i Solà de Ventolà. • Tractaments silvícoles de millora de la massa forestal i de prevenció d’incendis en les reforestacions joves de la Vall, el Collet i Mas d’en Calàs i altres. Lluita contra l’erosió, protecció del sòl i defensa contra allaus En les conferències de Nacions Unides sobre l’aigua (Mar del Plata, 1977) i sobre desertització (Nairobi, 1977) va quedar establerta la necessitat de considerar els recursos d’aigua, sòl i vegetació de manera integrada en el marc de la conca vessant. La Llei d’aigües estableix l’obligació que els plans hidrològics de conques vagin acompanyats dels de restauració hidrologicoforestal i de conservació de sòls. 256 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Tot això evidencia el reconeixement explícit de la importància de les masses forestals, que ocupen les capçaleres i zones mitges de les conques, en la conservació dels recursos d’aigua i sòl. A la consecució d’aquesta finalitat es destinen les inversions aplicades a la lluita contra l’erosió. En aquest sentit, les actuacions es concreten en la realització d’hidrotècnies (dics, esculleres, murs...) per al control del fenomen torrencial que ocasiona grans pèrdues de sòl i, d’altra banda, en la millora i conservació dels boscos que regulen el cicle hidrològic. Com a actuacions més significatives destaquen: • Correcció i defensa de marges en conques i subconques del riu Segre (Alt Urgell). • Restauració hiodologicoforestal a les conques dels rius aigua de Valls, Saldes i Bastareny (Berguedà). • Obres de restauració hidrologicoforestal a la Val d’Aran. Perímetres de protecció prioritària (PPP) i infraestructura per a la prevenció d’incendis Els incendis forestals a tota l’àrea mediterrània constitueixen la causa més important de destrucció de les masses forestals. És per això que la lluita contra aquests incendis és un dels objectius primordials en la conservació dels boscos. Dels dos grups d’accions que intervenen en la defensa contra els incendis forestals, l’extinció i la prevenció, és aquesta última la que correspon al DMAH i es concreta en dos àmbits diferents: a) La redacció dels plans de prevenció d’incendis forestals dels PPP. b) L’execució de treballs silvícoles, la millora i el manteniment de camins forestals i punts d’aigua. En general, les actuacions portades a terme en els PPP estan dirigides principalment a delimitar zones forestals mitjançant franges perimetrals que poden impedir la propagació dels incendis i evitar el desenvolupament de grans incendis forestals. Aquests treballs es complementen amb la vigilància, sensibilització i detecció d’incendis. Com a actuacions més significatives destaquen: • Constitució d’àrees de baixa càrrega de combustible al PPP les Gavarres. • Treballs de prevenció d’incendis al PPP Tivissa-Vandellós-LlaberiaPradell Fase I. • Treballs de prevenció d’incendis al PPP del massís de Cadiretes. • Millora de les infraestructures per a la prevenció i extinció d’incendis al Solsonès. PPP Biosca-Basella-Solsonès. Millora de pastures Comprèn les actuacions de construcció i millora d’infraestructures per a la pastura extensiva, com abeuradors, passos, tancaments, etc., i Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Comprèn les actuacions de construcció i millora d’infraestructures per a la pastura extensiva. 257 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural la promoció de la pastura per mantenir franges de baixa càrrega de combustible en zones d’alt risc d’incendi. Les actuacions més importants han estat: • Proposta de control de combustible mitjançant pastura al PPP G3 (Montgrí-Muntanya Gran). Sector Montgrí. • Manteniment de forests d’utilitat pública (UP) a la comarca del Berguedà. Resum d’actuacions En el quadre següent es presenten les actuacions agrupades per unitats indicadores i tipus d’actuació. Tipus d’actuació Quantitat Reforestacions 345,87 Tractaments culturals de boscos i de prevenció d’incendis forestals* 3.911,95 Condicionament i construcció de camins forestals 324,72 Lluita contra l’erosió i protecció del sòl5.804,35 Reconstrucció i millora de punts d’aigua 1.656,87 Tractaments contra plagues forestals 18.355,13 Millora de pastures 11 Unitat indicadora ha ha km m3 d’estructures construïdes m3 d’aigua emmagatzemada o embassada ha actuacions * Gairebé la meitat corresponen a tractaments culturals efectuats mitjançant pastura del sotabosc. Foment i ordenació de la producció forestal Estudis, recerca, desenvolupament i innovació La Secció d’Ordenació de la Producció Forestal col·labora directament en la recerca, el desenvolupament i la innovació del sector forestal majoritàriament per mitjà dels dos centres de recerca i transferència tecnològica en aquest sector de Catalunya, el Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), amb els quals manté contractes-programa de vigència plurianual per a l’execució de diferents projectes. Contracte-programa amb el CREAF El 12 de desembre del 2005 es va signar el contracte-programa 20052008 entre la Generalitat de Catalunya i el CREAF, com a instrument de planificació, gestió de la recerca i programació dels objectius i del finançament del CREAF. L’objecte del contracte és enfortir el marc de relacions entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el CREAF, actualitzar la missió i els objectius del CREAF, especificant les seves aportacions a les polítiques del Govern de la Generalitat, i dotar el CREAF dels mitjans necessaris per continuar complint els seus objectius. El treball específic portat a terme durant l’anualitat 2008 dins el marc d’aquest contracte-programa ha estat: 258 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural 1. Generació i actualització de dades del Sistema d’Informació dels Boscos de Catalunya (SIBOSC). Processament de la informació de camp obtinguda i càlcul de variables dasomètriques i dendromètriques correlacionades amb la informació aportada pel LIDAR. L’import per la realització dels treballs ha estat de 47.675,00 €. Contracte-programa amb el CTFC El 30 d’agost del 2006 es va signar el contracte programa 20062009 entre la Generalitat de Catalunya i el CTFC, com a instrument de planificació estratègica, de gestió de la recerca, la difusió del coneixement i de millora de la qualitat del sector forestal i del desenvolupament rural. L’objecte del contracte-programa és establir el marc de relacions entre la Generalitat de Catalunya i el CTFC, dotar el CTFC dels mitjans necessaris per a l’assoliment dels seus objectius, determinar la participació de la Generalitat de Catalunya en la definició i programació dels objectius i en el finançament del CTFC. La dotació prevista per a aquest contracte plurianual per part del DMAH és de 4.386.286,07 €, dels quals 1.112.291,06 € són aportacions específiques a través de convenis. Els treballs específics portats a terme durant l’anualitat 2008 en el marc d’aquest contracte-programa han estat dins d’aquesta secció: • Actuacions de suport al DMAH —projectes emergents de biomassa. Estudis bàsics per fomentar la biomassa per produir calor. L’import ha estat de 51.778,55 €. • Manteniment i millora de la web de l’Observatori Forestal Català. Creació d’una borsa de productes del bosc i de treball per a productors, rematants, empreses forestals i consumidors. L’import ha estat de 16.124,00 €. • Quantificació de la producció i diversitat de bolets al Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet per un import de 8.962,00 €. S’ha fet l’estimació del potencial micològic de les espècies de Pinus pinaster, Pinus sylvestris, Pinus halepensis i Quercus ilex, i s’ha elaborat el mapa de distribució del potencial productiu i la difusió dels resultats. • Avaluació i caracterització dels danys causats per l’acció del vent i la neu en masses de Pinus uncinata, Pinus sylvestris i Abies alba del Pirineu català (Fase I). L’import ha estat de 27.827,00 €. En primer terme s’han caracteritzat els danys i s’han delimitat les zones amb risc elevat d’experimentar danys. Posteriorment s’han quantificat els danys, s’han cartografiat els rodals afectats i s’han proposat eines i actuacions silvícoles adequades. • Gestió del Quercus pyrenaica a les muntanyes de Prades mitjançant l’agrupació de petits propietaris forestals (Fase I) per un import de 33.026,00 €. En aquesta fase s’han analitzat i cartografiat les dades relatives a la roureda i s’ha elaborat un cens de propietaris. • Accions específiques de difusió, divulgació i promoció del conreu de la tòfona negra. L’import ha estat de 31.407,36 €. S’ha donat un servei d’extensió agrària de qualitat als pagesos que s’inicien en el cultiu i que han plantat en campanyes anteriors, s’ha desenvolupat el teixit associatiu del sector tofoner i s’ha aconseguit una extensió agrària de conreu eficient amb mètodes de cultiu optimitzats. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 259 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • VI Fòrum de Política Forestal: Boscos i Societat en un context de canvi global, reptes i oportunitats. L’import ha estat de 30.000,00 €. • Guia del sector forestal de Catalunya, per un import de 50.452,99 €. Desenvolupa un model de gestió forestal sostenible a Catalunya mitjançant la millora de la comunicació i el coneixement del sector forestal català. El 28 de novembre té lloc la presentació oficial de la Guia a la Cambra de Comerç de Manresa i se n’editen 2.500 còpies en format paper i 1.000 còpies en suport digital per a la divulgació. Conveni de col·laboració amb el CTFC en el marc del GEIE FORESPIR En data 26 de juny de 2007 es va concedir la subvenció al GEIE FORESPIR per a la preparació de projectes de cooperació franco-espanyola en els sectors forestals i mediambientals en el marc del programa Interreg III a Espanya-França, per una quantitat bianual (2007-2008) de 30.000 €. L’import de l’anualitat 2008 és de 17.360 €. Fitxes d’activitat de recerca, desenvolupament i innovació Al llarg de l’any 2008 s’han mantingut reunions amb l’àrea de coordinació del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), i s’han elaborat les fitxes d’activitat de recerca, desenvolupament i innovació mitjançant l’aplicació IRENEU, a fi que les avaluï el CIRIT. També a través de l’aplicació IRENEU s’han elaborat les fitxes sobre la planificació del Pla per a la recerca i la innovació per als anys 2009-2012. Foment de la producció forestal Fusta Aquest any 2008 s’ha atorgat una subvenció a la Fundació Privada Institut Català de la Fusta per a les activitats programades relacionades amb l’estudi de les propietats tecnològiques de Pinus halepensis, Pinus radiata, Pinus pinaster i Fagus sylvatica de Catalunya. La dotació econòmica prevista per a aquest estudi plurianual per part del DMAH és de 273.424,00 €, dels quals 82.274,00 € es destinen l’any 2008. Projecte europeu UNCI’PLUS S’ha col·laborat amb el Parc Natural Regional del Pirineu Català (PNRPC), l’Oficina Nacional Forestal (ONF), el Centre Regional de la Propietat Forestal de Llenguadoc-Rosselló (CRPF LR), el Centre Internacional de Recerca Agrària pel Desenvolupament (CIRAD), el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i l’Institut Català de la Fusta (INCAFUST) en el projecte UNCI’PLUS presentat en el marc de la primera convocatòria del Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra 2007-2013 del FEDER. L’objectiu del projecte és identificar les poblacions de Pinus uncinata, cartografiar-les, estimar les variables dendromètriques, determinar una gestió per a cada tipus de població, així com determinar les propietats tecnològiques d’aquesta fusta. Suro Atès que el DMAH considera l’interès de potenciar les activitats que tenen com a objectiu contribuir a la cohesió social del sector forestal i a l’afavoriment de la gestió forestal sostenible, i entre elles la gestió de les sureres, s’ha fet una aportació a l’Institut Català del Suro de 100.000,00 260 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural €, per cobrir despeses de funcionament i activitats efectuades pel centre esmentat durant l’any 2008. L’Institut Català del Suro té com a finalitat essencial promoure i desenvolupar el sector surer en les vessants de producció, transformació i comercialització mitjançant l’estudi, la investigació, l’assessorament i l’assistència als organismes, les associacions, les empreses i les persones relacionades amb el sector. Centre de la Propietat Forestal Durant l’any 2008 s’ha assistit al Centre de la Propietat Forestal un total de 6 ocasions per participar en la comissió tècnica delegada, la qual exerceix tasques de revisió tècnica i proposta dels PTGMF i PSGF en representació del Servei de Gestió Forestal. Actuacions en prevenció d’incendis Actuacions sota línies elèctriques La Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat va aprovar l’any 2008 plans triennals de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica, expedients que han estat presentats per diferents companyies del sector elèctric, d’acord amb el Decret 268/1996, de 23 de juliol. En total s’han aprovat 6 expedients, 1 de línies d’alta tensió, i 5 de línies tensió mitjana i baixa. L’aprovació d’aquests documents comporta que per al període (20082011) es portin a terme treballs de reducció de la vegetació en uns 627 km, que es distribueixen aproximadament en 140 km sota línies d’alta tensió, 115 km de tensió mitjana i 372 km en baixa tensió. La suma de plans triennals en vigor per a l’any 2008 representa actuar en un total de 12.679 km; que suposen la realització de treballs en 996 km en alta tensió, 5.378 km en tensió mitjana i 6.305 km en baixa tensió. Els objectius principals d’aquests treballs planificats són els següents: • Eliminació de la possibilitat d’inici d’incendi forestal per contacte entre la vegetació i el conductor del fluid elèctric. • Reducció de perill d’ignició i de la intensitat del foc en cas d’inici, motivada per la reducció quantitativa de matoll i, per tant, de combustible. Qualitativament s’eliminen les parts aèries mortes de matolls, els arbustos més piròfils i els arbres que hi hagi dins del corredor amb una distància inferior a la reglamentària. • Aplicació d’una silvicultura de prevenció per substituir espècies de matoll per altres de menys piròfiles, alhora que es beneficia el desenvolupament d’arbres que reduiran el matoll a causa de la competència. Des de la Secció s’han elaborat 15 informes tècnics relacionats amb l’aplicació del Decret pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis sota línies elèctriques i s’han resolt diferents consultes relacionades amb el tema. Actuacions sobre les àrees d’influència en carreteres L’any 2008 la Subdirecció General de Boscos i Biodiversitat ha aprovat 2 plans de neteja i manteniment en les zones d’influència de les vies de Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 261 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural comunicació, expedients que han estat presentats d’acord amb el Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres. Generació de restes vegetals en períodes i zones d’alt risc d’incendi forestal S’han emès 4 resolucions a diferents organismes, empreses i particulars per poder dur a terme treballs forestals generadors de restes vegetals durant el període comprés entre el 15 de juny i el 15 de setembre, que es correspon amb l’època d’alt risc d’incendi. Foment i gestió dels terrenys forestals Biomassa forestal Les actuacions dutes a terme pel DMAH al llarg de l’any 2008 en matèria d’impuls de l’aprofitament energètic de la biomassa forestal continuen les línies acordades en el marc del projecte europeu 5EURES, i es poden agrupar en: • Actuacions destinades a la divulgació de l’ús de la biomassa forestal. • Potenciació de l’assessorament per a l’avaluació del recurs d’aprofitament de biomassa forestal a les iniciatives emergents. • Altres actes amb temàtica sobre biomassa forestal. Les accions concretes que s’han desenvolupat durant el 2008 per a cada grup definit anteriorment corresponent a aquesta secció han estat: Actuacions destinades a la divulgació de l’ús de la biomassa forestal: • Participació en les jornades «La biomassa en el Lluçanès. Desenvolupament rural i sostenible» amb la presentació de La biomassa a Catalunya. • Participació en les jornades sobre l’aprofitament energètic forestal organitzades pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà, amb la presentació «Estat actual de la biomassa energètica a Catalunya. Resultats del projecte 5EURES». • Participació en el curs per a la instal·lació de calderes de biomassa amb la presentació «Introducció a la biomassa forestal». • Actualització de la web del Servei de Gestió Forestal amb contingut nou i informació nova sobre la temàtica específica de biomassa forestal. • Organització d’unes jornades tècniques sobre la biomassa forestal a Catalunya i tipus d’instal·lacions als tècnics del DMAH. Potenciació de l’assessorament per a l’avaluació del recurs d’aprofitament de biomassa forestal a les iniciatives emergents: Enguany s’ha prioritzat la participació/assessorament en tota la cadena econòmica del sector de la biomassa, es destaquen les accions següents: • Redacció del Pla estratègic d’aprofitament energètic dels boscos del Pallars Sobirà. Fase I: acció pilot a la zona sud de la comarca (municipis de Soriguera, Sort, Baix Pallars i Rialp). 262 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • Assessorament i suport a diferents municipis i consells comarcals per fomentar la instal·lació de calderes de biomassa forestal per escalfar edificis municipals, tant en aspectes tècnics com en viabilitat econòmica. • Reunions amb empreses i visita d’instal·lacions de fabricació de pèl·lets. • Reunions amb diferents comercials de calderes d’estella. Altres actes amb temàtica sobre biomassa forestal: • Participació en la fira Expobioenergía de Valladolid. • Participació en la fira Bois Énergie sobre calderes de biomassa i maquinària a Lons de Saunier (França). • Visita tècnica i assessorament d’un polígon industrial a Amel (Bèlgica), on hi havia instal·lada una serradora, una planta de generació elèctrica amb biomassa forestal i una fàbrica de pèl·lets. • Presentació de sol·licituds per a la participació en projectes europeus amb temàtica de desenvolupament de la biomassa forestal a Catalunya dins del programa INTERREG IV-C. Aprofitaments forestals • Tramitació d’adjudicació de l’aprofitament de fusta cremada a la forest patrimonial Ribera de la Noguera Ribagorçana, elenc L- 1.053 del terme municipal d’Almenar. • Durant l’any 2008, s’han elaborat 4 informes sobre recursos d’alçada, relacionats amb aprofitaments forestals prèviament denegats, un dels quals, per desarrelament de suro. • S’han assessorat diverses consultes sobre tràmits d’aprofitaments. Bolets S’ha reeditat la publicació de les fitxes elaborades durant l’exercici anterior amb l’objectiu de divulgar i conscienciar la població sobre diferents aspectes relacionats amb la recol·lecció de bolets i amb la protecció de l’entorn natural. S’han elaborat 17.000 jocs compostos per 10 fitxes descriptives d’espècies de bolets, per un import d’11.886,52 €. Aquests jocs s’han distribuït entre diferents Serveis Territorials, les Escoles Verdes i els parcs naturals que n’han esgotat les existències, i encara hi ha més sol·licituds. La pinya i el pi pinyer S’han resolt diferents consultes relacionades amb la normativa vigent, tant internes com externes. Durant l’any 2008 s’han expedit un total de 1.597 llicències per a la recollida de pinyes, de les quals, 42 corresponen a llicències col·lectives per a la recollida de pinya i 1.555 a llicències individuals. Rompudes Durant l’any 2008, la Secció d’Ordenació de la Producció Forestal ha tramitat a la unitat jurídica de la Direcció General del DMAH 2 informes Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 263 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural de rompudes que havien presentat recurs d’alçada. Així mateix, s’han elaborat dins d’aquest tema tres informes més. Denúncies-expedients sancionadors S’han fet informes-proposta de 5 expedients sancionadors relacionats amb obertura de pistes, rompudes, tales, etc. Conservació de la biodiversitat S’han repartit tríptics i més documentació ambiental a diferents organismes públics i particulars, de verd nadalenc, bolets, biomassa i pi pinyer, amb l’objectiu d’ampliar la divulgació d’aquests productes cada vegada més importants des del punt de vista social i econòmic. Boix grèvol (Ilex aquifolium) i margalló (Chamaerops humilis) D’acord amb l’Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre la protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya, s’han autoritzat 4 expedients de transplantaments de margalló. S’ha autoritzat el transplantament d’individus de boix grèvol en l’obra de construcció de la línia elèctrica a 400 kV Senmenat-Vic-Bescanó, la poda dels individus de boix grèvol situats al marge del camí i la recollida de llavors o parts de planta, per garantir material forestal de reproducció per a la reposició de fallades. Millora i conservació de recursos genètics forestals Projecte de localització i inventari de fonts llavoreres i rodals per a la recollida de material de reproducció El 2006 es va fer un encàrrec de serveis a l’empresa Forestal Catalana, de caràcter plurianual fins al 31 de desembre del 2009, per a la realització d’un estudi sobre la localització i l’inventari de rodals per a la recollida de llavors de categoria identificada i seleccionada per a la repoblació amb espècies autòctones forestals, a fi de complir amb el contingut que recull el Reial decret 289/2003, de 7 de març, sobre comercialització dels materials de reproducció i poder així, disposar d’un nombre superior de masses forestals de les quals obtenir llavor certificada. L’import total de l’encàrrec ascendeix a 227.312,13 €, i s’ha assignat per al 2008 l’import de 59.780,36 €. Procediment d’aprovació de nous materials de base L’any 2006 es va aprovar l’Ordre MAH/596/2006, de 20 de novembre, per la qual s’estableix la relació de materials de base per a la producció de materials forestals de reproducció de categoria identificada a Catalunya. En total s’hi van incloure 72 fonts llavoreres i/o rodals inexistents fins a l’actualitat. A principis del 2008 es va iniciar el procés de modificació d’aquesta ordre per fer un canvi de procediment per a l’aprovació dels nous materials de base, i s’ha proposat ampliar el Catàleg de material de base amb un total de 81 fonts llavoreres. Autorització de recollida de material de reproducció Es van resoldre positivament 6 sol·licituds d’autorització de recollida de llavors en rodals selectes i/o fonts llavoreres per a les espècies Pinus 264 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural halepensis, Betula pendula, Pinus nigra, Pinus uncinata, Pinus sylvestris i Quercus pyrenaica en boscos de caràcter públic. Comitè de Millora i Conservació dels Recursos Genètics Forestals Durant l’any 2008 s’ha participat en dues reunions del Comitè de Millora i Conservació de Recursos Genètics Forestals a Madrid. S’han organitzat trobades amb planters interessats en la comercialització de llavor autòctona. Es va fer una visita tècnica al Banc de Llavors i Programes de Conservació Genètica de la Comunitat Autònoma Valenciana amb l’objectiu d’iniciar plans de conservació a Catalunya. També s’ha assistit al curs de «Semillas y plantas forestales para los bosques del futuro» impartit a Valsaín (Segòvia) l’octubre d’aquest mateix any. Col·laboracions i assistències S’ha col·laborat amb l’IRTA per a la localització d’espècies de ribera que eren d’interès pels seus estudis, cercant noves fonts llavoreres i proporcionant informació de les que ja estan incloses al catàleg. S’han atès un total d’11 sol·licituds d’informació en relació amb els materials de base publicats de diferents planters i professionals interessats. Projecte EUFORGEN Es col·labora amb la coordinadora responsable del projecte a Espanya EUFORGEN (Comunitat Europea del Programa de Recursos Genètics Forestals). El projecte EUFORGEN és un mecanisme de col·laboració entre els països europeus per promoure la conservació i la utilització sostenible dels recursos genètics forestals. El programa es va crear l’octubre de 1994 per aplicar la Resolució S2 d’Estrasburg (Conservació dels recursos genètics forestals), de la primera Conferència Ministerial sobre la Protecció dels Boscos a Europa (MCPFE), celebrada a França el 1990. La d’EUFORGEN va començar el gener de 2005 i se centra en la promoció d’un ús adequat dels recursos genètics forestals com a part integrant de l’ordenació forestal sostenible. D’aquesta manera, els objectius d’aquesta fase III són: promoure l’aplicació pràctica de la conservació genètica i l’ús adequat dels recursos genètics com a part integrant de l’ordenació forestal sostenible, facilitar el desenvolupament de mètodes per conservar la diversitat genètica dels boscos europeus i recopilar i difondre informació fidedigna sobre els recursos genètics forestals a Europa. Informació i anàlisi estadística El 2006 es va fer un encàrrec de serveis a l’empresa Forestal Catalana, de caràcter plurianual, per a la informació, recopilació i validació de les estadístiques de producció forestal, amb l’objectiu d’aportar la informació que preveu el programa estadístic de l’Idescat i del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, i ser més eficaç en la resposta a consultes Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 265 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural externes sobre informació forestal d’aprofitaments, sector empresarial i estudis impulsats pel DMAH. L’import total de l’encàrrec ascendeix a 227.969,67 €, la part assignada al 2008 és de 59.935,54 €. Comitè d’Estadística Forestal S’ha assistit a la 7a reunió del grup de treball d’estadístiques forestals per a la biodiversitat organitzat pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Estadístiques Des de l’any 2006, l’encarregat de trametre les dades corresponents a tot Catalunya a la Direcció General per a la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí és la Direcció General del Medi Natural del DMAH, delegada a aquesta secció. Com cada any, s’han elaborat les estadístiques forestals de l’any anterior basant-se en l’article 28 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests. D’acord amb la col·laboració amb el programa de l’Idescat, s’han recopilat, validat i presentat les estadístiques de superfície de rompudes i repoblacions forestals per comarca corresponents al 2007 per a tot Catalunya, tant en superfície pública com privada. Els resultats globals per a aquest any han estat els següents: Repoblacions Serveis Territorials Superfície (ha) Barcelona 279,28 Girona 62,77 Lleida453,33 Tarragona 0,00 Terres de l’Ebre 0,00 Total 795,38 Rompudes Serveis Territorials Superfície (ha) Barcelona 164,46 Girona 83,38 Lleida40,08 Tarragona43,88 Terres de l’Ebre56,95 Total 388,75 El desglossament d’aquestes dades estadístiques es fa per províncies, diferenciant les actuacions desenvolupades en superfície pública i privada. A continuació, s’exposen els valors totals d’aprofitaments fusters de l’any 2007: Aprofitaments fusters Província Barcelona Girona Lleida Tarragona Total Coníferes (m3) Planifolis (m3) 186,69544,011 138,075 95.536 111,6735,372 6,762 9 443,205 153.919 Total (m3) Llenyes (t) 230,70652,122 233,611 65,971 117,045 13,302 15,762 3.695 597.124 135,09 D’altra banda, d’acord amb el Pla estadístic nacional 2005-2008 (Reial decret 1911/2004, de 17 de setembre, pel qual s’aprova el Pla estadístic nacional) i concretament en el Programa anual 2008, aprovat pel Reial 266 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural decret 1575/2006, de 22 de desembre, s’ha procedit a l’obtenció i la recopilació de les dades següents: • • • • • • Aprofitaments de fusta i llenya. Altres productes forestals. Caça i pesca. Producció de materials forestals de reproducció. Repoblacions forestals. Planificació. Periòdicament es revisen i s’actualitzen les dades estadístiques que figuren a Internet i en les pàgines webs de l’Idescat i del DMAH. Sanitat forestal El grup de treball de sanitat forestal, integrat en el Servei de Gestió Forestal del Departament des de l’any 2005, té com a finalitat aconseguir la realització de diferents experiències, estudis biològics, seguiments de cicles biològics de diferents agents patògens, portant a terme la posada a punt de diferents mètodes de control sobre els paràsits que puguin constituir plaga als boscos catalans. • Per desenvolupar aquesta tasca en les zones forestals, es col·labora amb les àrees del Medi Natural dels Serveis Territorials, els tècnics comarcals i el Cos d’Agents Rurals, el personal tècnic dels parcs naturals i nacionals. Principals accions portades a terme l’any 2008 Les accions més significatives econòmicament s’han concretat en l’execució de dues campanyes de tractaments fitosanitaris per mitjans aeris per al control de la processionària del pi (Thaumetopoea pyticampa) i la Catocala nymphaea, així com un projecte d’encàrrec a Forestal Catalana SA per al seguiment i l’experimentació sobre diferents paràsits, subministrament de materials i personal implicat en el desenvolupament de les tasques, que consta d’un biòleg, un encarregat i quatre peons. Les actuacions més rellevants han estat les següents: • Seguiment de les poblacions de processionària del pi (Thaumetopoea pyticampa) i Catocala nymphaea, Lymantria dispar i Tortrix viridiana, etc., delimitació cartogràfica de les zones objecte de control i tractament aeri amb productes fitosanitaris de 16.000 ha de processionària i 2.300 ha de Catocala. Subministrament d’un centenar de trampes de feromones per controlar la processionària. • Perforadors (Ips acuminatus, Ips sexdentatus, Tomicus sp., Pisodes sp., Hylobius sp.). Seguiment i experimentació amb trampes de feromones per controlar els perforadors. Utilització de punts esquer amb els insectes amb els quals encara no s’han sintetitzat feromones eficaces. • Seguiment i distribució del mosquit tigre a Catalunya amb paranys de mostreig i informe de les àrees afectades. • Aplicació d’herbicides a diferents parcel·les per al control del sotabosc, tractant de manera localitzada i selectiva les soques dels diferents arbres i arbustos, amb diferents matèries actives. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 267 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • Durant aquest any s’ha fet un seguiment de manera general de les zones més afectades per la sequera. Estudis i col·laboracions amb altres centres públics • Corc del suro (Coraebus undatus) i perforador de l’alzina surera (Platypus cylindricus). Estudi de la biologia d’aquests paràsits i anàlisi de diferents tècniques experimentals de control en col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient, CSIC, Universitat de Lleida, propietaris forestals i les comunitats autònomes d’Andalusia, País Valencià i Extremadura. • Caparreta de l’alzina (Kermococcus vermilio). Amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona en l’estudi de la biologia, la dinàmica de la població i els mètodes de control. • Xancre del castanyer (Cryphonectria parasitica). En col·laboració amb el Centre Tecnològic Forestal per a la utilització amb soques hipovirulentes per controlar el xancre. Plagues de quarantena Els dos paràsits més importants i sobre els quals es fan mostrejos tant als boscos com a les indústries fusteres, informació als propietaris forestals i seguiment als nostres boscos són: el fong Fusarium circinatum i el nemàtode Bursaphelenchus xylophilus. Altres plagues sobres les quals es fan seguiments L’any 2008 els principals paràsits sobre els quals s’ha hagut de prendre mesures de control o estudi han estat: Ocnerostoma friesei, Euproctis chrysorrhoea, Rhynchophorus ferrugineus. També s’estan fent observacions sobre el fong Thyriopsis halepensis, sobretot en les masses de Pinus pinea a la zona litoral. Pressupost econòmic Les inversions fetes en aquesta línia d’actuació tenen com a objectiu principal regular i controlar el nivell de població de diversos insectes fitopatològics (plagues forestals) per mantenir-ne l’equilibri natural i reduir els danys que produeixen a les masses forestals. En total el 2008 s’hi han invertit 762.282,67 €. Servei de parcs Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Valors que s’han de protegir • Interès geològic: geomorfologia d’origen glacial sobre roques granítiques, valls en U, circs i agulles. Estanys formats per sobreexcavació glacial i processos de rebliment (zona d’Aigüestortes). • Interès faunístic: hàbitat d’espècies protegides com l’almesquera, la marta, el tritó pirinenc, etc. • Interès botànic: gran diversitat de flora boreoalpina i articoalpina, amb presència representativa d’espècies endèmiques i rares. Boscos extensos i ben conservats d’avet i de pi negre. • Interès paisatgístic: impressionant relleu que compta amb més de 200 estanys i paratges tan emblemàtics com els Encantats o el planell d’Aigüestortes. 268 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • Zona d’importància internacional per a la conservació de zones humides (conveni Ramsar). Administració S’han emès 71 informes i s’han repartit 344 targetes de pas de veïns, 95 de servei de transport públic, 18 de propietaris, 39 de vehicles de servei i 9 per a persones amb mobilitat reduïda. S’han donat i s’ha fet el seguiment de 12 permisos especials d’obres, 46 d’investigació, 57 de fotografia, 21 d’altres (per sobrevolar i curses) i 9 d’activitats formatives. En aplicació del règim d’autonomia econòmica s’han executat 214 propostes de despesa. Patrimoni natural Cens d’estiu de l’isard (Rupicapra rupicapra) al Parc Nacional estricte i en algunes àrees de la zona perifèrica. Els objectius han estat l’establiment de la productivitat, el control visual de l’estat sanitari i el seguiment poblacional. S’ha calculat una densitat de 8,74 exemplars per 100 ha i una productivitat de 0,67 cabrits per femella. Es confirma la tendència a l’alça poblacional al llarg dels darrers dos anys després de la forta davallada provocada pel Pestivirus que va afectar aquesta espècie. S’ha col·laborat amb TRAGSEGA en un seguiment via satèl·lit de diferents exemplars d’isard, mitjançant la col·locació de collars GPS a 4. Els individus es van capturar en diferents sectors del Parc; zona d’Amitges, Planell de St. Esperit, Cubiesso i Tuc Salana. S’han prospectat zones de cant de gall fer (Tetrao urogallus) a la vall de Casós (TM de Vilaller) i de Riqüerna (TM de la Torre de Cabdella) amb resultats negatius. Quant al seguiment de l’èxit reproductor, les 2 batudes en línia fetes al Pallars Sobirà han donat com a resultat dos mascles, tres femelles i 1 poll d’una llocada. S’ha col·laborat amb el Pla de recuperació d’àmbit estatal del trencalòs (Gypaetus barbatus) mitjançant el seguiment acurat de totes les localitzacions del Parc i de la zona d’influència on es coneix la presència de l’espècie. De les 6 localitzacions de reproducció controlades, tres han tingut èxit reproductor amb 3 polls volats. S’ha continuat amb els seguiments poblacionals de mussol pirinenc (Aegolius funereus) i perdiu blanca (Lagopus mutus pyrenaicus). Dels 33 punts d’escolta de mussol pirinenc repartits en els dos dies de cens, han donat positiu 20 punts. En total, descartant els dobles comptatges, han estat detectats 7 mascles cantors. Del seguiment de perdiu blanca els resultats obtinguts han estat de 34 adults i 27 polls de 8 llocades. S’han efectuat dos estudis nous, un per determinar l’estatus poblacional del corriol pit-roig (Charadrius morinellus) i el pardal d’ala blanca (Montifringilla nivalis) i l’altre per determinar l’estatus poblacional del pelaroques (Tichodroma muraria). Del primer estudi no s’ha pogut establir una Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 269 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural taxa d’ocupació, atès que un cop finalitzada la temporada de mostreig no es va detectar indici de presència de cap de les dues espècies. Per contra, pel que fa al pela-roques, s’ha determinat una densitat, obtinguda dins el conjunt de superfícies prospectades, de 0,65 parelles/km2. La densitat estimada, segons l’hàbitat potencial disponible, assoleix uns valors d’entre 0,3 i 0,43 parelles/km2 i representa el nucli més important de reproducció de l’espècie del Pirineu català. S’ha fet el seguiment d’itineraris preestablerts d’ós bru, per detectar petjades, excrements i altres indicis, sense detectar-ne cap d’aquestes espècies. S’han detectat exemplars divagants de voltor negre (Aegypius monachus), del projecte de reintroducció de l’espècie. Com a novetats florístiques cal destacar la troballa de Vaccinium vitisidaeus, una espècie pròpia dels països nòrdics que es creia inexistent als Pirineus catalans fins que Gamisans la va situar al port de Siguer, a Andorra. També cal destacar la descoberta a les Raspes de Montorroio, formant part d’una població espectacular, de la Vicia argentea, una espècie que no havia estat mai citada a Catalunya. Els resultats del seguiment de la processionària (Thaumetopoea pitycampa) són la disminució significativa de les captures a tots els sectors: zona d’Aigüestortes passant de les 1.203 a les 443, ribera de Caldes de 1.466 a 837 i zona de Sant Maurici de 1.074 exemplars a 439. El seguiment d’Ips acuminatus ha donat resultats diferents al sector d’Espot i al sector de Boí. A Espot hi ha hagut un nombre similar de captures a les del 2007 i molt superiors al 2005 i 2006. A Boí s’observa una reducció progressiva des del 2006. En la tercera campanya de seguiments dels ropalòcers, s’han trobat 1.761 exemplars de 38 espècies diferents, als quals cal afegir 88 determinats quant a gènere. Participació en un dels seguiments d’ocells comuns de Catalunya (SOCC) de les xarxes de seguiment de la biodiversitat. Seguiment de la qualitat de l’aigua de les fosses sèptiques dels refugis i de l’aigua per al consum humà. Continuació del banc de llavors del Parc. El nombre de tàxons recol·lectats ha estat de 24, dels quals 13 són novetats taxonòmiques per al banc i 11 representen segones localitats. Continuació del projecte de creació de l’hort de llavors autòctones del Parc. Recollida i retirada d’escombraries del Parc i la zona perifèrica a les àrees de gran freqüentació. S’han recollit 394 kg de deixalles, 22 kg més que l’any 2007. 270 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Recerca/Participació Finalització de la redacció del Pla estratègic del Parc. Document que programa les actuacions estratègiques a mitjà termini en la zona d’influència socioeconòmica. L’objectiu és aconseguir un agent actiu de millora de la qualitat de vida de la població local, a partir de la conservació dels valors naturals, la programació de serveis complementaris i la sinergia dels diferents actors de la zona. L’estudi geoarqueològic de la balma i la terrassa frontal de la cova del Sardo, que completa l’excavació dels conjunts de cronologia prehistòrica. Estudi etnològic i dendrocronològic de l’explotació forestal menor en espais d’alta muntanya: els collars de fusta de les esquelles. Estudi de regeneració del pi negre a partir del 1950 en la zona límit del bosc i efecte condicionant dels matollars subalpins. A l’empara de l’Ordre PRE/1007/2008, d’11 d’abril (BOE 89-12/04/08), per la qual s’efectua la convocatòria de l’any 2008, per a la concessió dels ajuts del Programa nacional de projectes de desenvolupament experimental en el marc del Pla nacional d’investigació científica, desenvolupament i innovació tecnològica 2008-2001, s’han concedit els ajuts següents: «Acoblament dels cicles hidrobiogeoquímics del carboni i nitrogen en conques lacustres d’alta muntanya durant episodis hidrològics intensos, estimació del seu pes relatiu en els balanços de massa anuals i possibles implicacions del canvi climàtic» (Centre d’Estudis Avançats de Blanes); «Efectes del canvi climàtic en el creixement i el funcionament dels boscos pirenaics inferits mitjançant reconstruccions dendroecològiques» (Institut Pirenaic d’Ecologia); «Distribució i diversitat genètica de la rata almesquera (Galemys pyrenaicus) a la xarxa de Parcs Nacionals» (Universitat de Barcelona-Facultat de Biologia); «Biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes de la xarxa de Parcs Nacionals: ecologia molecular de les xarxes tròfiques de la fullaraca en fagedes» (CSICEstació experimental de zones àrides). Millora rural i infraestructures Per al finançament d’actuacions i inversions al Parc, el DMAH, a l’empara de la Resolució MAH/3497/2007, de 13 de novembre de 2007, per la qual es convoquen subvencions per al finançament d’inversions en la zona d’influència del Parc Nacional per a l’any 2008, ha concedit: 16 ajuts a ajuntaments i entitats locals per un import de 971.921 €; 8 a empreses i empresaris autònoms amb un import de 229.826 €, 3 a particulars amb un import de 85.373 € i 2 entitats sense ànim de lucre per un import de 39.891 €. Manteniment de l’asfalt de la carretera d’accés a l’estany de Sant Maurici i de la carretera a Aigüestortes i Cavallers, i manteniment i neteja de les pistes d’accés d’Aigüestortes, serra del Rei, Mata de València, Pla de la Font, Bosc de Son, muntanya d’Espot i del camí de Besiberri. Continuació dels treballs del projecte Camins Vius, amb la 2a i 3a fase, mitjançant l’arranjament de parets de pedra seca i la recuperació de Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 271 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural camins tradicionals als municipis de Rialp, Sort, la Torre de Cabdella i Vilaller. Arranjament del camí de la cascada de Sant Maurici al pont de Ratera i millores als camins del Portarró, Peguera, Suà i Gerber al Pallars Sobirà; camí dels Enamorats, i els camins de Font de Sobirana i Pigolo al Pallars Jussà. Realització de diversos treballs de manteniment als edificis, refugis, cabanes de pastors del Parc, aparcaments i millores en els mòduls de cuina i de serveis del Campament de Joventut «CIA Toirigo». Primera fase de sanejament de la paret lateral de l’ermita de Sant Nicolau per treure la humitat a l’interior. Després de renovar la teulada, es va detectar humitat a l’interior de l’ermita i segons indicacions tècniques s’han efectuat les primeres actuacions per mitigar el problema. Instal·lació d’un mòdul de lavabos secs per vermicompostatge a l’estany de Sant Maurici, com a solució a les queixes reiterades dels visitants per l’absència d’aquest servei. S’ha optat per un lavabo sec per evitar la generació d’aigües residuals. Seguiment, manteniment i millora de l’estat de la senyalització i col·locació de nova senyalització direccional, de tancament de pistes i d’informació del risc d’allaus. S’ha passat favorablement la 2a auditoria de seguiment del sistema de gestió ambiental (SGA) implantat i certificat amb el distintiu EMAS i s’ha validat la Declaració ambiental 2007. Educació ambiental, divulgació i ús públic La xifra total de visitants ha estat de: Visitants controlats del Parc Nacional Xifra de visitants (2007) 268.796 Xifra de visitants (2008) 253.838 Percentatge variació 2007-2008 -5,57% El nombre de visitants controlats al Parc ha estat de 253.838, dels quals 123.222 han accedit per alguna de les dues entrades del sector d’Aigüestortes, a l’Alta Ribagorça, mentre que els 130.616 restants ho han fet per l’entrada situada a la vall del riu Escrita, al Pallars Sobirà. Aquesta xifra suposa una disminució global de 14.958 persones respecte a l’any 2007, d’un 5,57% menys. Analitzant les xifres per sectors, podem constatar que al sector occidental hi ha hagut una disminució total de 7.203 persones. Aquesta quantitat és el resultat d’una disminució de visitants a la ribera de Sant Nicolau, xifrada en 11.492 persones i d’un augment de les persones que han entrat al Parc per la ribera de Caldes, que s’ha quantificat en 4.289. Al sector de Sant Maurici les xifres de visitants comptabilitzats 272 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural ens donen una disminució global bastant semblant al conjunt del sector ribagorçà; així doncs, aquest sector ha estat visitat per 7.755 persones menys que l’any 2007. Creiem que en aquesta disminució poden haver-hi influït diversos factors: per una banda l’absència total de dies festius (ponts) durant la tardor, fet que per si sol ja resta un nombre molt important de visitants al Parc, que s’havia mantingut molt semblant al de l’any passat fins a finals d’estiu, i per l’altra, la climatologia adversa del final de la tardor, amb el pont de la Constitució inclòs, i els factors econòmics adversos, que s’han fet més evidents a partir de les vacances d’estiu i que han estat confirmats per tots els agents turístics de l’entorn del Parc. A la xifra total de visitants controlats cal afegir-hi els qui entren fora d’horari de control o pels colls i passos de muntanya. Aquesta estimació ens fa elevar la xifra total de visitants fins a 304.600 persones del Parc Nacional estricte. A les cases del Parc de Boí i Espot, s’han atès personalment 48.265 persones. El Centre d’Informació de Llessui, que acull també les instal·lacions del Museu dels Pastors de la vall d’Àssua, va rebre la visita de 8.326 persones mentre que al Centre d’Informació de Senet, a la vall de Barravés, s’han atès un total de 2.689 visitants. El Centre d’Informació de l’estany Gento (Pallars Jussà), situat en l’edifici existent al costat de l’estació superior del telefèric, ha funcionat a ple rendiment del 23 de juliol al 30 de setembre, data en què el telefèric finalitza el servei de transport de viatgers. El nombre de persones ateses ha estat de 4.265. El punt d’informació a la vall de la Bonaigua es troba situat en l’aparcament que s’utilitza per accedir a la vall de Gerber, que és una de les zones més visitades de la zona perifèrica al Pallars Sobirà. En aquest punt d’informació, que va funcionar del 23 de juliol al 30 de setembre, es van atendre directament un total de 5.029 persones. S’ha iniciat, amb la col·laboració del Conselh Generau i Torisme Val d’Aran, la recollida de dades de visitants a la zona perifèrica de la Val d’Aran. Les casetes que es troben als aparcaments de les entrades de les riberes de Colomès i Valarties han actuat com a punts d’informació del Parc i han atès 7.781 i 2.949 persones, respectivament. La procedència dels visitants es coneix mitjançant enquesta directa feta a tots els visitants atesos, tant a les cases del Parc de Boí i Espot, com als centres d’informació de Llessui, Senet i estany Gento i al punt d’informació de la Bonaigua. El tractament estadístic de les dades indica que el 85% dels visitants atesos són de l’Estat espanyol (dels quals un 72% són catalans) i el 15% restant són estrangers. Les dades extretes dels 12 punts d’informació automàtics que estan instal·lats en diferents oficines de turisme de la zona d’influència, cases Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 273 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural del Parc i centres complementaris, ens manifesten la importància d’aquest nou mitjà d’informació, encara que han tingut una davallada, en part per avaries en alguns d’aquests aparells i també per la disminució del nombre de visitants a la zona. Aquests aparells consten d’una pantalla tàctil, accessible a través d’un vidre gruixut, cosa que fa que puguin funcionar situats a l’interior de les oficines de turisme i informació durant les hores que aquestes romanen tancades. S’han fet un total de 242.296 consultes. Itineraris de natura guiats (2008) Sector Aigüestortes Sant Maurici Vall d’Àssua Senet Total Nombre d’itineraris 165 98 19 12 294 Nombre de persones ateses 3.010 1.178 255 155 4.598 Cal destacar la realització de 25 itineraris monogràfics amb 172 assistents, en què es van tractar, entre d’altres, els temes següents: Congestes de neu, Dia de xolla, Parlem de flors, Colors d’estiu, Terra de gegants, Miralls de muntanya, Fem de pastors, Fem el cim, Camins vius, Nits astronòmiques, Anem al Portarró, Neus d’hivern… Sota el títol genèric de «Caminem sobre la neu» es van efectuar 44 itineraris amb raquetes de neu entre els mesos de gener i abril, amb 457 persones ateses. S’ha continuat desenvolupant el programa dedicat a les escoles locals «El Parc i les escoles», gràcies al qual 685 nens de la zona d’influència han participat en alguna activitat al Parc. Amb la població local adulta s’han fet un total de 17 itineraris, amb 272 persones ateses. S’han fet 31 xerrades a col·lectius diversos, entre els quals destaquen escolars, universitaris i associacions diverses, locals i no locals. També es va participar en 22 fires en col·laboració amb patronats comarcals de turisme i oficines de turisme municipals. Al llarg de l’any es van organitzar els cursos i les trobades següents: Introducció a l’ús del GPS; Biologia i conservació del trencalòs (en col·laboració amb la Institució Catalana d’Història Natural); Llana i artesania a la Vall d’Àssua: iniciació al món de les papallones diürnes; Dia Mundial dels Ocells i Curs sobre l’ús de raquetes de neu (en col·laboració amb l’Escola Catalana d’Esports de Muntanya). Cal destacar que a la Casa del Parc a Espot (Pallars Sobirà), ha tingut lloc el XVI Curs de guies interpretadors del Parc, dirigit als joves de la zona (en col·laboració amb el Centre de Capacitació Agrària del Pallars). Entre les estades d’educació ambiental cal destacar les organitzades pels camps d’aprenentatge de la Vall de Boí i Valls d‘Àneu, per on han passat 274 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural 1.996 alumnes i 174 professors, la majoria dels quals han visitat el Parc. També s’han dut a terme 3 estades al campament de Toirigo amb 142 participants. S’ha continuat amb el programa de voluntariat de l’Organisme Autònom Parcs Nacionals, que va comptar amb la participació de 24 joves a través de l’entitat SEO Birdlife i que van efectuar seguiments i censos de diferents espècies de la fauna del Parc. S’han dut a terme 12 exposicions a les cases del Parc, als altres centres d’informació, locals socials i als ajuntaments, amb temàtica diversa relacionada amb el Parc, espècies protegides, educació ambiental, etnografia i cultura pirinenca. Entre les exposicions, cal destacar el «Concurs de fotografia del Parc Nacional, edicions XIV i XV»; «La seducció dels sentits»; «El parc nacional: un paradís per a la fauna»; «Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: 50 anys d’història»; «III Concurs de dibuix naturalista; Imatges del Parc (selecció de fotografies de fauna del Parc Nacional)»; «Llegir la història de la muntanya» i «Postals i imatges de l’entorn (1900-1936)». S’ha organitzat la quarta edició del Cicle de cinema al carrer, amb 19 projeccions als pobles de la zona d’influència, que va comptar amb l’assistència de 668 espectadors. A les projeccions d’audiovisuals, a les cases del Parc de Boí, Espot i Senet, hi van assistir 10.903 persones. S’han editat dos números nous del butlletí del Parc El Portarró, (24 i 25); la memòria 2007, així com diversos fullets d’itineraris i de divulgació d’activitats; també s’han fet dues maquetes tàctils (vall de l’Escrita i ribera de Sant Nicolau) per a discapacitats visuals. El Centre de Documentació ha continuat les tasques de suport en les diferents unitats del Parc (243 consultes), s’han comptabilitzat 106 consultes d’usuaris externs al Parc, de les quals 26 han estat presencials. Tot i que el principal canal de comunicació amb usuaris externs ha estat el telèfon, la via de resposta ha estat majoritàriament el correu electrònic. Altres mecanismes de difusió d’informació han estat l’intercanvi de material amb institucions de recerca, mitjans de comunicació i altres centres de documentació, així com trameses de material didàctic i divulgatiu del Parc a escoles i biblioteques. El fons ha augmentat en 577 documents i s’han catalogat 735 documents, a banda dels catalogats pel personal de Boí, gràcies a la contractació d’una bibliotecària itinerant. El nombre de registres integrats al catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat és de 3.059, repartits entre el Centre de Boí i Espot. El fons de revistes es compon de 204 títols, dels quals, 60 es reben de manera regular i 144 es consideren mortes. S’han prestat documents en diferents suports, principalment llibres, i s’han rebut 29 sol·licituds de material fotogràfic. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 275 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural S’ha fet un repàs de la base de dades de l’arxiu fotogràfic i se n’han introduït 992 de noves. Per tant, l’arxiu compta amb un total 10.395 fotos. A més a més, les fotografies recollides de les diferents unitats han estat 1.011. S’ha organitzat la XIII Sessió de Treball de Centres de Documentació DMAH/Diputació de Barcelona a la casa del Parc de Boí i s’ha participat en les 1es Jornades de Parcs de Catalunya celebrades al delta de l’Ebre. En els Premis Pica d’Estats, que convoca la Diputació de Lleida des de fa vint anys, s’ha premiat un reportatge del Parc (A. Seifert i A. Lammers, pel reportatge televisiu Abenteuer unter der Seilwand emès per la cadena ARD/Das Erste, la primera cadena pública alemanya). Vigilància • Les patrulles d’agents rurals han dut a terme 2.427 actuacions (1.012 al Parc Nacional, 585 a zona perifèrica i 830 a zona d’influència), d’entre les quals 54 van ser denúncies (22 PN, 26 ZP i 6 ZI). Juntament amb els grups de rescat de muntanya dels Bombers de la Generalitat, s’han evacuat 45 persones. Parc Natural del Cadí-Moixeró Valors que s’han de protegir • Interès geològic: registres geològics de totes les eres. Gran riquesa de minerals, roques i fòssils. Fenòmens volcànics, sedimentaris i sistemes càrstics importants. • Interès botànic: diversitat de vegetació, amb espècies endèmiques i molt rares, mediterrànies, boreoalpines i eurosiberianes. Esplèndids boscos de pi negre, avet i faig. Flora alpina. • Interès paisatgístic: paisatges d’alta muntanya, amb les parets de la cara nord del Cadí, el massís del Pedraforca o les canals del vessant sud del Moixeró. La diversitat dels paisatges forestals, agrícoles i naturals presenta un bon estat de conservació, fruit, en bona mesura, de l’aprofitament tradicional dels recursos naturals de manera respectuosa envers el medi. • Interès del patrimoni natural: 30 espècies de flora i fauna d’interès europeu (Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres). 30 hàbitats declarats d’interès europeu (Directiva 92/43/CEE, d’hàbitats). Zona d’especial protecció (Directiva d’aus). 249 vertebrats, 19 espècies de quiròpters, 218 aràcnids, 359 coleòpters, 33 ortòpters, 32 himenòpters, 115 lepidòpters diürns i altres grups d’invertebrats. Prop de 1.700 tàxons de flora vascular i 567 de fongs. Lloc d’interès comunitari (LIC) dins la xarxa Natura 2000, regió alpina. Direcció i Administració S’han organitzat reunions i trobades amb alcaldes, consells comarcals, societats de caçadors, pagesos, propietaris i altres agents socials del territori, per millorar la gestió del Parc tot integrant les seves propostes; s’ha fet una reunió de la Junta Rectora del Parc Natural i una del Patronat del Paratge Natural d’Interès Nacional del Pedraforca. 276 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural S’han mantingut col·laboracions amb reserves naturals de França, Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans, parcs de l’Estat espanyol, així com amb altres espais protegits de Catalunya. S’ha signat el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Bagà i el Departament de Medi Ambient i Habitatge per a l’adequació de la Casa de Sant Joan de l’Avellanet com a Centre d’Interpretació de Fauna del Parc. S’ha col·laborat en l’elaboració del Pla de gestió de la conca de l’Alt Cardener-Alt Llobregat i de l’Alt Segre, en un procés de participació promogut per l’ACA. El Parc ha participat en el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, el Patronat del Museu Cerdà, l’Associació Valls del Pedraforca, l’Associació de la Fia Faia i l’Associació Cavalls del Vent. Es col·labora en un projecte líder entre l’Alt Urgell i el Berguedà, liderat per ambdós consells comarcals i la participació dels empresaris turístics, que té el Parc com a nexe de participació. S’ha revisat el Pla d’emergències i autoprotecció del centre del Parc Natural a Bagà, organitzant un curs de formació sobre «Mesures d’emergència i implantació del pla d’autoprotecció». Les tasques administratives s’han incrementat atès el volum d’expedients, de documentació, d’ajuts, d’informes i d’altres escrits tramitats al llarg de l’any, perquè, entre d’altres, el Parc gestiona altres espais com el PNIN (paratge natural d’interès nacional) del massís del Pedraforca, la Reserva Nacional de Caça (RNC) del Cadí, l’RNC de la Cerdanya i l’Alt Urgell i les 3 reserves naturals parcials Segre-Isòvol, Segre-Prullans i la Llosa. Patrimoni natural Seguiment i avaluació de les poblacions Censos de les espècies faunístiques de més interès en relació amb la gestió de llurs hàbitats i els programes de seguiment específics en curs: trencalòs, mussol pirinenc, gall fer en cantadors i reproducció, isard, cérvol, nidificació de voltor i cens anual de llúdriga, entre d’altres. Programa de seguiment de lepidòpters ropalòcers (BMS), Programa de seguiment d’ocells comuns reproductors a Espanya (SACRE), Cens d’ocells aquàtics hivernants, Atles d’ocells a l’hivern i Programa de seguiment de les poblacions de perdiu xerra a Catalunya, per al qual s’han coordinat les actuacions desenvolupades al Parc, a la Reserva Nacional de Caça (RNC) del Cadí i a l’RNC de la Cerdanya i l’Alt Urgell. Ha continuat el seguiment de grans carnívors en zones d’interès especial, sobretot el llop i l’ós, mitjançant transsectes, recollida de femtes, control de danys i parany fotogràfic. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 277 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Seguiment dels fluxos migratoris en diversos sectors del Parc, mitjançant una estació d’anellament constant dins el programa SYLVIA (Constant Effort Site) i una estació de control de migració del programa MILVUS. S’han organitzat i coordinat diverses trameses d’animals ferits o malalts als centres de recuperació de fauna, i a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, en relació amb la vigilància del brot de Pestivirus a les poblacions d’ungulats salvatges. Gestió d’hàbitats Planificació, revisió i seguiment del Pla anual d’aprofitaments forestals en col·laboració amb les àrees forestals de les comarques. Col·laboració en la planificació de les revisions i elaboracions dels projectes d’ordenació de diverses forests CUP. S’ha fet el seguiment d’actuacions de gestió de matollars i prats (cremes i estassades) per fer-les compatibles amb la preservació del poblament faunístic i de les comunitats vegetals considerades hàbitats d’interès comunitari. S’ha continuat amb el programa d’eradicació de la planta invasora Senecio inaequidens, en zones de prat i marges de pistes, de la qual s’han desarrelat a mà més de 2.500 kg. S’ha efectuat la prospecció dels arbres monumentals del Parc per promoure’n la declaració. Estudis S’ha continuat l’estudi sobre la biodiversitat dels coleòpters al Parc. Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del sector sud de la serra de la Moixa i part del Moixeró, a escala 1:10.000. Inventari d’arbres fruiters autòctons en el sector Berguedà del Parc. Seguiment de plantes rares o amenaçades: evolució de les poblacions de Chrysosplenium alternifolium i Orchis spitzelli. Anellament i control d’ocells migratoris en colls de muntanya. Seguiment dels fluxos d’ocells migratoris en el sector nord-occidental del Parc. Millora rural Gestió d’ajuts S’han tramitat 47 sol·licituds d’ajut, de les quals 27 s’han atorgat a propietaris particulars i masovers per a la instal·lació d’infraestructures ramaderes, arranjaments de murs, camins, etc.; 13 a ens locals, per a la instal·lació d’infraestructures ramaderes, arranjament d’àrees 278 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural de lleure, miradors, etc.; i 7 a entitats sense ànim de lucre, per a la divulgació dels valors naturals. Les sol·licituds presentades s’acollien a l’Ordre MAH/869/2008, de 17 de març, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturals protegits de Catalunya. L’import dels ajuts atorgats es mostra en la taula següent: Import dels ajuts atorgats Tipus de beneficiaris Entitats locals Propietaris particulars Entitats sense ànim de lucre Total Import dels ajuts (€) 258.446 160.137 27.887 446.470 Ordenació i millora de la xarxa viària S’ha dut a terme l’arranjament urgent de pistes a les tres comarques que afecten el Parc: Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. S’han reparat els danys anuals que es produeixen fruit de les inclemències meteorològiques (pluja, neu, gel, etc.): retirar esllavissades i pedres del ferm, tapar xaragalls i refer trencaaigües. S’han arranjat les pistes forestals de Meranges i de Rus, ambdues al terme municipal de Castellar de n’Hug. Pla de prevenció d’incendis S’ha actualitzat el Pla de prevenció d’incendis forestals. S’ha desbrossat i aclarit la vegetació a les àrees recreatives de la font de la Vinya Vella, Sant Joan de l’Avellanet i els Planells del Sastró per complir la normativa de prevenció d’incendis forestals. S’han tallat els arbres al voltant dels punts d’aigua de Vallcebre, Sant Joan de l’Avellanet, Coll de Bauma i font Terrers, per tal de fer-los accessibles per a helicòpters. S’ha buidat i netejat d’algues i deixalles la bassa de Paller de Dalt. S’ha netejat la secció de servei de la pista de Paller de Dalt, de manera que quedin com a mínim 3,5 metres lliures d’obstacles. Espais de domini públic S’han executat les obres de desconstrucció de la casa forestal de Tuixén. S’ha recuperat l’antic camí que anava de Montellà a Estana. S’han replantat els arbres morts de l’àrea recreativa Arbreda del Segre. S’han plantat 6 freixes, 6 bedolls i 2 verns. S’han revestit amb fusta tractada 6 contenidors d’escombraries per reduirne l’impacte visual. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 279 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural S’han col·locat dues taules d’interpretació del paisatge: una al castell de Termes (Gósol) i l’altra a Lles de Cerdanya. S’ha instal·lat una malla per evitar l’ofegament d’animals en 5 basses contra incendis. S’ha fet el manteniment de la xarxa de senders de petit i gran recorregut. Cal destacar la millora del camí del refugi Estasen al coll del Verdet, de pujada al Pedraforca. Foment de la ramaderia extensiva S’han construït 3 nous abeuradors a la Cerdanya. Els abeuradors són d’acer galvanitzat i s’han revestit de pedra de la zona per garantir-ne la integració a l’entorn. S’han arranjat abeuradors i captacions en diferents indrets del Parc. S’han desbrossat 2 hectàrees de pastura a la zona de Corral de Rus i Erols. Neteges i manteniment d’equipaments i espais Manteniment dels jardins de plantes medicinals de Ca les Monges a Bellver de Cerdanya, i de Tuixén. Neteja d’escombraries de les àrees recreatives i dels indrets més freqüentats del Parc. La neteja s’intensifica a l’estiu i en època de bolets. Manteniment dels equipaments del Parc: 29 àrees de lleure, 7 miradors, 3 centres d’interpretació del Parc, senyalització diversa i part dels 430 quilòmetres de senders senyalitzats. S’han retirat més de vint bidons metàl·lics rovellats de la vall de Cerneres (TM Josa i Tuixén). Senyalització S’ha col·locat senyalització que delimita el perímetre del Parc, senyalització informativa i divulgativa, seguint amb la implantació del manual de senyalització del Departament. Formació S’ha impartit un curs de seguretat en el maneig de la serra mecànica per a la brigada del Parc. S’ha participat en nombrosos cursos de formació per part dels membres de l’Equip de Gestió. 280 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Educació ambiental, divulgació i ús públic Visitants l’any 2008 Centre del Parc-Bagà 7.593 Casa del Riu-Martinet de Cerdanya (període d’estiu) 929 Ca les Monges-Bellver de Cerdanya (període d’estiu) 1.695 Total de visitants als centres gestionats directament pel Parc 10.217 Programa d’activitats trimestrals Persones participants en les diverses activitats (excepte les sortides guiades amb raquetes de neu) 1.170 Activitats organitzades (excepte el programa de sortides guiades amb raquetes de neu en col·laboració amb el Servei de Guies)59 Tallers per a escoles Alumnes participants als tallers organitzats a les escoles del Parc 352 Nombre de tallers organitzats 28 Xerrades a escoles i altres centres Alumnes d’escoles d’educació primària i secundària 1.150 Alumnes d’universitats i altres nivells formatius 81 Festa de l’arbre Escoles participants en les festes de l’arbre 7 Alumnes participants en les plantades d’arbres 288 Projecte d’educació ambiental sobre el llop Escoles participants en el projecte 25 Alumnes participants en el projecte 606 Intervencions totals 81 Monitors participants 3 La quantitat total estimada de visitants és de 430.000. El nombre de visites a la pàgina web és de 6.723. S’han organitzat diversos tallers de biologia i xerrades a diferents escoles del Parc i s’ha continuat oferint un programa d’activitats trimestrals obert a la població local i visitant. Aquest programa inclou tallers sobre composició floral, construcció d’esparres, cistelleria, les pomades i cuina tradicional; projeccions d’audiovisuals sobre expedicions de muntanya, viatges de natura i temes locals; xerrades i sortides que abasten aspectes de fauna, geologia, flora, cultura o activitats tradicionals, com el seguiment de rastres a la neu, el romànic del Parc, la primavera al Parc, l’escolta del mussol pirinenc, el coneixement del bestiar boví, l’observació d’ocells, les fagedes i el clima de l’Alt Berguedà, l’hàbitat del cérvol, la cerca de bolets o la natura a l’hivern, entre d’altres; excursions a Penyes Altes de Moixeró, Comabona, la pleta de Monnell i Oreis. També s’han organitzat cursos sobre tècniques de seguretat a la muntanya hivernal, iniciació a la fotografia de natura, la descoberta de les veus de la natura, iniciació a l’ornitologia, identificació dels ocells mitjançant el cant, l’anellament científic d’ocells, iniciació a la mitja muntanya, iniciació al coneixement de les herbes remeieres, plantes aromàtiques i les flors de les bruixes. S’ha commemorat el 25è aniversari de la creació de l’espai natural i s’han organitzat activitats especials: la travessa del parc en 3 etapes, Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 281 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural l’alliberament de fauna salvatge, l’anellament científic d’ocells, una sortida naturalista per conèixer on viuen les llúdrigues, esports als parcs d’aventura i una xerrada sobre el canvi climàtic. També s’ha ofert la possibilitat de conèixer altres parcs: Aiguamolls de l’Empordà i Delta de l’Ebre. El mes de novembre va tenir lloc l’acte institucional amb la presència de l’Honorable Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Sr. Francesc Baltasar. S’ha continuat amb el projecte d’educació ambiental sobre el llop «L’udol. Material didàctic sobre el llop» a les escoles del Parc i zones properes. S’ha participat en la Fira de l’Esport de Bellver de Cerdanya amb plafons i activitats destinades a divulgar la presència del llop. S’ha treballat en la creació d’un nou audiovisual del Parc, per donar a conèixer l’espai, tant en el marc cultural com natural. S’ha col·laborat en l’organització de la Festa de les Trementinaires, juntament amb el Consell Comarcal de l’Alt Urgell i els ajuntaments de Tuixén i la Vansa, i s’han ofert diverses sortides i tallers naturalistes i la visita al Jardí Botànic de les Trementinaires. S’ha convocat el XVI Concurs de Fotografia, sota el tema «Festes tradicionals dels municipis del Parc Natural» (13 participants-32 obres). Durant tot el mes de maig s’ha celebrat el Dia Europeu dels Parcs amb diverses activitats de coneixement i descoberta de l’entorn. L’oferta pedagògica dins el Parc és aplegada principalment per diverses cases de colònies, aules de natura i el Camp d’Aprenentatge de l’Alt Berguedà. També el Servei de Guies del Parc ha ofert activitats a escolars: itineraris guiats, sortides amb raquetes de neu, etc. S’ha col·laborat en l’Escola d’Estiu del Berguedà, amb els parcs naturals de Catalunya i d’altres. S’ha col·laborat amb l’Escola d’Adults de Berga fent xerrades sobre el Parc. S’han fet exposicions temporals de temàtica variada: «La Festa de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola»; «Estacions»; «El Parc Natural vist a través dels fotògrafs»; «Dóna la volta. Del residu al recurs»; «Festes tradicionals dels municipis del Parc»; «El romànic de l’Alt Berguedà»; «Cavalls del vent», entre d’altres. També s’ha col·laborat en les exposicions organitzades pel Centre Ordenador d’Activitats de Muntanya de Gósol, pel Museu de les Trementinaires de Tuixén i pel Museu del Ciment de Castellar de n’Hug. S’han editat dos números (11 i 12) del butlletí del Parc El Picot Negre, una eina de comunicació entre el Parc, la població local i els visitants, i fullets divulgatius: PNIN del Massís del Pedraforca; Parc Natural del Cadí-Moixeró i els corresponents a activitats i actes de celebració del 282 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural 25è aniversari. En col·laboració amb l’Associació d’Empresaris de les comarques de l’Alt Urgell i el Berguedà s’ha editat un llibret divulgatiu de la flora i la fauna. Com a material divulgatiu del 25è aniversari s’han fet bolígrafs, llapis, globus i adhesius amb el logo creat per a l’ocasió. Ha continuat l’estudi de freqüentació de diversos senders del Parc per aplicar-lo a la gestió: Prat de Cadí, els Empedrats, Font de l’Adou, ruta del Trencapinyes, zona del Pedraforca per Saldes i Gósol (Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca), itinerari de la llúdriga, ruta de la mallerenga petita, Fonts del Llobregat i els instal·lats a la volta al Cadí en BTT. El Centre de Documentació ha catalogat 549 documents i ha actualitzat trimestralment les activitats proposades en la pàgina web. S’ha ofert una nova secció sobre les notícies més destacades al Parc. S’ha continuat amb la tasca de manteniment de la biblioteca digital. Vigilància Els guardes de reserves de fauna de la Reserva Nacional de Caça (RNC) del Cadí i de l’RNC de la Cerdanya i l’Alt Urgell i els agents rurals de les 3 comarques del Parc, han controlat i vigilat les activitats dels visitants i la població local, han prestat ajut i suport en diverses ocasions i han participat activament en censos i activitats. S’ha fet un seguiment del procés d’integració de part dels guardes de reserves en el Cos d’Agents Rurals, al llarg del 2008. Ha continuat la coordinació amb el Cos d’Agents Rurals a través de reunions periòdiques amb els caps d’àrea bàsica de l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya; i amb els caps d’àrea regional de Barcelona i Lleida. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Valors que s’han de protegir Interès geològic: conjunt volcànic més ben conservat de la península Ibèrica, amb més de 30 cons volcànics i les colades basàltiques corresponents. Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació, amb presència d’espècies endèmiques i molt rares. Existència de boscos relictes de roure pènol. Interès paisatgístic: la diversitat dels seus paisatges forestals, agrícoles i rurals presenta un bon estat de conservació, fruit d’una intervenció humana rica i respectuosa. Administració La Junta de Protecció de la Zona Volcànica, en data 25 de novembre, va aprovar provisionalment el document de revisió del Pla especial de la zona volcànica de la Garrotxa. En la mateixa sessió es va aprovar l’informe sobre les al·legacions rebudes en el període d’informació pública i institucional, per donar resposta individualitzada a aquestes al·legacions i trametre l’expedient al DMAH per sotmetre’l a l’aprovació del Govern de la Generalitat. La Junta de Protecció va emetre un informe preceptiu sobre el Pla comarcal de muntanya de la Garrotxa 2008-2012 i diverses modificacions Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 283 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural dels planejaments urbanístics municipals. S’han emès 2 informes relatius a una modificació del POUM i un projecte d’urbanització, en sectors situats en zones que limiten amb l’àmbit del Parc als municipis de Sant Feliu de Pallerols i Olot. Cal destacar l’emissió de 3 informes sobre plans especials corresponents als catàlegs de masies i cases rurals dels municipis d’Olot, de Sant Feliu de Pallerols i de Santa Pau. El Parc ha mantingut el seguiment i control ambiental en fase d’explotació, de la nova autovia A-26 amb l’assistència tècnica ambiental de l’obra. Es va superar amb èxit, l’octubre del 2008, l’auditoria de renovació de la norma Q de qualitat de l’ús públic dels espais naturals protegits de l’Estat espanyol, promoguda pel Ministeri d’Economia. Durant tot l’any 2008, s’ha continuat el procés per a la implantació d’un sistema de gestió ambiental (EMAS) i l’obtenció del certificat EMAS. La Carta Europea de Turisme Sostenible als espais naturals protegits s’ha continuat amb l’aplicació del Programa d’actuació 2006-2010 destacant especialment el procés d’acreditació d’empreses, una de les actuacions bàsiques en l’aplicació de la segona fase de la CETS. S’ha participat en el Congrés Anual de la Secció Espanyola de la Federació EUROPARC, que va tenir lloc a Baiona (Pontevedra) i al Congrés Mundial de Conservació de la Natura de la IUCN (Barcelona). En l’àmbit de la Federació EUROPARC s’ha mantingut un protagonisme especial pel que fa al desenvolupament i l’aplicació de la Carta Europea del Turisme Sostenible. S’ha participat en el Comitè d’Avaluació, en els grups de treball sobre text oficial de la segona part de la CETS, procediments d’adhesió d’empreses a la CETS i Charter Net per a la comparació Conveni per a la Biodiversitat–CETS, coordinat per l’Agència Federal de la Natura Alemanya. Localment, s’ha continuat la col·laboració amb Turisme Garrotxa, especialment en tots els aspectes relacionats amb l’aplicació de la CETS i amb la Fundació Garrotxa Líder i amb la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot (FES). Per l’Ordre d’ajuts MAH/869/2008, s’han atorgat 6 subvencions a ens locals que sumen un total de 101.285 €, subvencions que sumen un total de 75.691 € a les institucions sense ànim de lucre per mantenir la xarxa viària pedestre i altres espais naturals d’interès, i 15 subvencions per a ajuts a propietaris i masovers per un total de 83.770 €. Patrimoni natural La conservació del patrimoni vulcanològic és el motiu principal de l’establiment de l’espai natural protegit. S’ha treballat en les tres línies fonamentals que establia el document d’estratègia per a la gestió del vulcanisme redactat el 1999: recerca, gestió i divulgació. La possibilitat de materialitzar algunes de les actuacions previstes en l’estratègia de vulcanisme es va poder incrementar a partir del contracte d’assessorament amb el geòleg Llorenç Planagumà, el qual va coordinar diverses de les actuacions programades. 284 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Recerca: destaca l’estudi elaborat sobre la gravimetria de la zona del geofísic Joachim Gottsmann, gràcies al qual s’ha ampliat el coneixement de l’estructura geològica del Parc, en particular la distribució de les grans unitats litològiques i dels principals trets del sistema de fractura. Per poder accedir a una ajuda del Programa Cultura (2007-2013) que proposa la Unió Europea, juntament amb l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural de Girona i altres socis francesos i italians, es va presentar el projecte Activating the volcans. The cultural heritatge as a tool of social and economic developtment. El projecte consisteix a analitzar la valoració que es fa de les zones volcàniques europees com a parts integrants del patrimoni. Conservació sobre el terreny: s’ha continuat amb el manteniment dels principals afloraments d’interès geològic (AIG), principalment aquells que estan inclosos en la guia de vulcanisme del Parc, i s’han iniciat contactes amb els propietaris per signar acords de custòdia que serveixin per reforçar els compromisos de conservació. També es va col·laborar en l’establiment de criteris i control de les actuacions realitzades pel Taller Verd que coordinava el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, SIGMA, i que estava format per persones amb risc d’exclusió social. Els membres d’aquest grup han dut a terme tasques de restauració dels indrets més erosionats pel pas de visitants del volcà del Montsacopa. En l’àmbit de la formació, el Parc va acollir, un any més, estudiants en pràctiques procedents de la Facultat de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. En concret l’estudiant Xavier de Bolòs va fer un interessant treball sobre la caracterització del Croscat. El seguiment del sistema hidrogeològic que feia el Parc el va passar a assumir el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, SIGMA, a partir d’un conveni amb l’Agència Catalana de l’Aigua. Es van dur a terme altres treballs encaminats a millorar la gestió dels recursos hídrics d’aquest espai. Un dels treballs més interessants és el seguiment de l’oscil·lació piezomètrica en diferents zones del Parc gràcies a la instal·lació de limnígrafs electrònics de registre automàtic del nivell d’aigua (DIVERS). La informació obtinguda és de gran valor sobretot a l’hora de recomanar mesures de protecció dels aqüífers. Es va elaborar una memòria que inclou propostes per a la conservació de bufadors, l’inventari dels quals s’havia fet un any abans. Es va participar en el Pla de fertilització que promou el Parc, juntament amb el consorci SIGMA i IRTA-Mas Badia, fent un control de nitrats en les conques hidrològiques on se situen els camps objecte de seguiment. Pel que fa a sòls, es va avançar en l’elaboració definitiva del mapa de sòls de les zones que els darrers anys es van incorporar al Parc, com Sant Feliu de Pallerols i una part del municipi de Sant Aniol de Finestres. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 285 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Es va fer un seguiment de la qualitat de les aigües superficials i subterrànies (nitrats, amonis i nitrits) a la conca hidrològica Pratdevall (Santa Pau) amb quatre moments de mostrejos repartits al llarg de l’any i fets de manera estratègica depenent de les pràctiques agràries de fertilització, amb l’objectiu de determinar l’efecte d’aquestes pràctiques juntament amb el règim pluviomètric sobre la qualitat de les aigües. Aquest treball també ha de servir per avaluar la incidència del Pla de fertilització (vegeu gestió agropecuària) sobre la qualitat de les aigües a mitjà-llarg termini. Gestió de la flora i la vegetació Un any més es va poder mantenir el contracte d’assessorament per a la gestió de la flora i la vegetació del Parc amb l’empresa APREN, Serveis Ambientals, que pretén aconseguir l’execució de les actuacions previstes en l’Estratègia per a la conservació de la flora i la vegetació del Parc. El 2008, com en anys anteriors, es va actualitzar el catàleg de la flora vascular del Parc i s’hi van incorporar dades noves. En aquest mateix sentit, es va aprofitar per fer una revisió de les categories que inclouen espècies d’interès. Quant a espècies protegides i d’interès, es va fer un nou seguiment de les poblacions d’isopir (Isopyrum thalictroides) i de la gramínia Oplismenus undulatifolius, a més de diverses actuacions de millora de l’hàbitat. També s’ha actuat sobre diverses espècies de flora invasores, especialment sobre l’ailant (Ailanthus altissima), en rodals on penetraven en comunitats forestals d’interès, com ara les rouredes de roure pènol dels paratges de la Moixina. Finalment, es va intentar aplicar criteris de conservació de flora en processos com l’atorgament de les subvencions que concedeix el DMAH per a propietaris amb finques incloses dins d’espais naturals de protecció especial, en aquells casos en què es proposava una millora de les pastures, o també en actuacions promogudes per altres entitats. Un exemple d’aquest darrer cas seria la coordinació amb el consorci SIGMA en l’aplicació del Pla de millora de lleres públiques, que promou l’ACA. Gestió forestal La gestió forestal de les finques públiques o en conveni ha de servir per millorar la situació de les masses forestals del Parc, tant pel que fa a la gestió intrínseca d’aquestes finques com per servir d’observatori respecte a la resta. Amb aquest objectiu s’han continuat fent els treballs relatius a les ordenacions forestals en finques públiques i en conveni. Aquests treballs han consistit en la millora de l’estructura forestal, l’estassada selectiva i l’eliminació de biomassa per disminuir el risc d’incendi forestal. També s’ha continuat treballant en el foment i la revisió de plans tècnics de gestió i millora forestal per incrementar la superfície forestal ordenada. Enguany aquesta superfície s’ha mantingut i actualment el percentatge ordenat segons un pla de gestió s’aproxima al 40%. 286 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural S’ha continuat treballant en el programa de boscos madurs amb l’objectiu d’obtenir material divulgatiu per donar a conèixer aquest patrimoni i d’aquesta manera incrementar l’interès de la població sobre aquestes masses forestals relictes. Gestió de la fauna Es van organitzar els seguiments d’alguns grups d’espècies o d’espècies concretes (amenaçades, d’interès cinegètic). Podem esmentar el seguiment dels lepidòpters ropalòcers a partir de la metodologia establerta pel Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), l’anellament científic d’ocells a l’estació de Can Jordà (Santa Pau), on es duen a terme els programes de seguiment SYLVIA i de migració de tardor, coordinats per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) o el seguiment de la població de senglars, el qual va començar en aquest espai i ara ja s’ha implantat en diversos espais d’arreu de Catalunya. Quant a gestió cinegètica es va haver de dedicar força atenció i esforços a l’elaboració dels informes preceptius dels diferents plans tècnics de gestió cinegètica (PTGC) de les àrees privades de caça del Parc. I per acabar, cal destacar la continuïtat del projecte de recuperació de les darreres poblacions de cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la gestió que es fa del centre de cria en captivitat del cranc de riu del Molí de les Fonts (Olot). Precisament per millorar les condicions d’aquesta instal·lació i per evitar la penetració de l’afanomicosi (malaltia que extermina les poblacions de cranc de riu autòcton) es va construir un nou pou que proporciona aigua directa a l’astacifactoria. Gestió agropecuària El Centre de Conservació de Plantes Cultivades (CCPC) de Can Jordà va continuar la tasca de conservació de varietats tradicionals d’arbres fruiters i de plantes cultivades. Es va aprofundir en la col·laboració amb l’empresa Forestal Catalana per poder donar material fresc per empeltar i així poder oferir plançons d’aquest tipus de varietats. També és destacable l’empenta que van prendre les anomenades finques col·laboradores del CCPC, és a dir, aquelles que estan interessades a plantar les varietats tradicionals d’arbres fruiters que hi ha al CCPC. Gràcies a la possibilitat de l’assessorament tècnic que els oferia el Parc Natural, diverses persones es van mostrar interessades a incorporar-se a aquesta iniciativa. Va continuar el projecte de millora genètica de la varietat tradicional de la tavella brisa, un fesol propi de la zona de Santa Pau. La selecció d’aquesta varietat seria un pas interessant després que l’Associació de Cultivadors de fesols de Santa Pau mostrés el seu interès per aconseguir la denominació d’origen protegida per aquest producte local. En el marc del Pla de fertilització que es desenvolupa juntament amb altres institucions (SIGMA, IRTA-Mas Badia, DAR, GESFER) es van dur a terme les actuacions següents: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 287 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Treballs de recerca amb el plantejament d’assaigs de fertilització en cultius extensius, en els quals es van avaluar diferents estratègies de fertilització nitrogenada amb l’objectiu de determinar les més interessants tant en el marc productiu i de qualitat dels cultius com en el marc de minimització de pèrdues de nitrogen en el medi. Concretament, el 2008, van tenir lloc dos assaigs, un en blat de moro en monocultiu i un altre en rotació farratgera de 2 cultius anuals. L’assaig de rotació farratgera, a més de determinar paràmetres de sòl i cultiu, es va preparar per determinar la quantitat de nitrogen lixiviat depenent de l’estratègia de fertilització aplicada, a través de la instrumentalització de l’assaig amb la instal·lació de sondes de succió per a la recollida d’aigua i sensors d’humitat per a la realització de balanços hídrics. Paral·lelament a la realització d’assaigs es va elaborar un treball de caracterització de materials orgànics (fems, purins...) utilitzats en la fertilització de cultius extensius. La informació obtinguda amb els treballs de recerca es va transmetre al sector agrari a través de l’assessorament directe que es va oferir a 12 agricultors, i a través d’un curs de fertilització que va constar de 5 jornades distribuïdes al llarg del 2008 que van seguir un total de 20 agricultors (vegeu educació ambiental, divulgació i ús públic). Durant el 2008 es va oferir assessorament per millorar la gestió de pastures a les explotacions agropecuàries que havien rebut subvencions per al manteniment i la millora de pastures en la línia d’ajuts a espais protegits. Concretament es van assessorar 5 explotacions amb l’objectiu que facin un maneig adequat de les pastures que fomenti i preservi la biodiversitat. Restauració i millora d’hàbitats naturals Al llarg del 2008 es van fer diverses actuacions de millora de les finques públiques, pròpies o gestionades, totes dirigides a reduir-ne els impactes i a potenciar-ne els valors naturals i culturals. Destaquen les actuacions efectuades en la finca de Jordà, on s’ubica el Centre de Conservació de Plantes Cultivades, i a les parcel·les de la Deu Grossa i els estanys d’en Broc, als paratges de la Moixina. També es van aconseguir millores en diversos sectors i espais concrets a partir de les condicions imposades en els informes preceptius emesos per la Junta de Protecció. El seguiment, la supervisió i la coordinació amb els promotors de les obres va permetre aconseguir millores interessants. Millora rural i infraestructures S’han subministrat 400 tones de material de subbase als veïns per mantenir els camins de la xarxa viària rural amb un cost de 5.000 €. S’han executat obres de restauració i ordenació de l’accés per a vianants al volcà de Santa Margarida per un import de 128.500 €. 288 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Educació ambiental, divulgació i ús públic En el marc de col·laboració amb el sector primari, durant el 2008 es van dur a terme les activitats següents: • 10 reunions amb agricultors i ramaders per fixar les bases i els acords de col·laboració per a una marca Parc per a productes agroalimentaris. • Participació en la III Fira del Fajol de Batet de la Serra, amb l’organització dels actes previs a la fira juntament amb altres institucions (SIGMA, FES i Garrotxa Líder). Els actes van consistir en la projecció del documental Los guardianes de las semillas el dia 9 de febrer, i l’organització de la Jornada Marca Territorial, Més Enllà de la Qualitat i l’Origen?, i del posterior dinar elaborat amb productes locals el dia 10 de febrer. • Participació en la Fira de Sant Lluc d’Olot amb un estand dedicat a la pagesia. Concretament es feia referència al passat, el present i el futur de la pagesia al Parc a través dels valors que representa i del paper que desenvolupa en la conservació del territori, informació que es relacionava amb els productes agroalimentaris locals. En motiu de la fira també es va editar el calendari del Parc dedicat a la pagesia i als productors locals. Durant el 2008 es va organitzar un curs de formació per a la millora de la fertilització en cultius extensius i pastures per a agricultors, que va ser seguit per 20 participants. El curs va constar de 5 jornades, 3 de les quals es van fer principalment a camp amb la visita a assaigs de fertilització (22 d’abril, 20 de maig i 29 d’agost), una es va fer a sala sobre pastures (28 d’octubre) i en una altra es va visitar Les Culturales Sud (fira agrària, França). Durant el 2008 es va organitzar un curs de formació per a la millora de la fertilització en cultius extensius i pastures per a agricultors. El Parc ha participat en la Fira de Sant Lluc d’Olot, que han visitat unes 1.585 persones i que tractava sobre el paisatge i els productes locals del Parc. El Programa «Visc entre volcans» oferia enguany 28 activitats (xerrades i sortides naturalistes i culturals) coorganitzades amb 6 ajuntaments i 20 entitats socioculturals. L’assistència ha estat de 516 participants, amb una mitjana de 3 h 45’/persona i un 3% més d’assistents. El Programa d’educació ambiental per a les escoles locals ha continuat en les quatre línies d’actuació: dissenyar, elaborar i adaptar materials nous, reconvertir activitats adaptant-les a les necessitats del personal docent, assessorar les Escoles Verdes de la comarca que ho sol·liciten i continuar l’execució dels materials curriculars elaborats anteriorment. 2.311 escolars han realitzat activitats de l’oferta pedagògica local, amb una mitjana de 21 hores. S’ha treballat per segona vegada en l’elaboració i edició d’una agenda escolar comarcal, entre els centres docents de la comarca, l’IME d’Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa. En total s’han repartit 2.241 agendes a 21 centres educatius de primària de la comarca i 2.305 agendes a 6 centres educatius de secundària de la comarca. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 289 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Per a la població local, també s’han organitzat 3 activitats d’educació ambiental en el lleure (casals d’estiu de natura) amb un total de 37 assistents amb el doble d’hores d’activitat que l’any passat. El conjunt de persones ateses als 3 centres d’informació del Parc ha estat de 79.682, i, d’aquestes, 27.299 visitants han estat informats personalment. La quantitat de visitants total estimada és de 600.000. La xarxa de punts d’informació comarcal està formada per establiments turístics que s’han acreditat com a punts d’informació amb l’objectiu de millorar la capacitat informativa de la comarca i la implicació del sector en la gestió del turisme. Aquests establiments participen en aquesta experiència coordinada des del Parc i Turisme Garrotxa i han atès un total de 221.856 persones. L’oferta pedagògica del Parc per a escoles foranes ha estat utilitzada per un total de 4.478 persones i si es compten les entitats d’educació ambiental col·laboradores del Parc Natural cal afegir-hi 4.019 usuaris més. S’ha organitzat la 8a edició del Curs de guia del Parc amb 10 inscrits. D’altra banda, s’ha celebrat la 8a edició del Curs de coneixement de la Garrotxa per atendre un punt d’informació comarcal, amb 10 assistents, i les 4 sessions de formació permanent per a responsables de punts d’informació comarcal, amb 7 assistents de mitjana. Al llarg del 2008, el Centre de Documentació (CD) ha catalogat i/o inventariat 495 documents. Actualment el CD compta amb uns 12.393 documents en paper, més de 13.500 imatges i uns 400 documents electrònics (130 penjats a Internet). Pel que fa a les consultes, de les 360 que es van atendre, gairebé en la meitat dels casos es va fer ús del correu electrònic, un 68% si descomptem les consultes de l’equip de gestió. També cal destacar el servei de préstec i les consultes en sala com a sistemes de consulta més utilitzats. Dels 152 usuaris que es van atendre, 56 van repetir més d’una vegada (37%). El perfil estàndard de consultor és d’una persona garrotxina/PNZVG (62%), treballador/a (91%) de més de 35 anys (56%). Pel que fa a les matèries més consultades, les imatges (53) és el que més es demana, seguit de l’assessorament i les normatives del CD (50), la fauna (47), l’agricultura/ramaderia (45) i la geologia (42). Altres matèries també consultades han estat altres espais protegits (30), la gestió del territori (29), la silvicultura (28), la botànica (21) i el turisme (20). Un any més, cal destacar el gran potencial de la web del Parc http:// mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/garrotxa/inici.jsp, que ha permès difondre molta més informació més ràpidament i a més gent. Com a novetats més destacades de l’any hi ha la nova secció dedicada al fons documental de la Xarxa de Custòdia del Territori, la renovació de l’Àrea de Sistemes d’Informació Geogràfica, de l’apartat de Turisme, de les Visites i de la Gestió del Parc. 290 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural També, gràcies al Servei de Parcs, s’ha incorporat un mapa interactiu per arribar al Parc. També s’han gestat projectes de màrqueting i gestió del coneixement que ja s’han començat a executar. Pel que fa a la dinamització del CD, s’han tornat a elaborar informes, pòsters i ponències per difondre la xarxa espanyola RECIDA i s’ha coordinat el Seminario de Centros de Información y Documentación Ambiental (Segòvia, maig de 2008): http://www.mma.es/portal/secciones/formacion_educacion/ grupos_ceneam/documentacion_espacios/doc_documentacion_7.htm. Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà Valors que s’han de protegir • Interès zoològic: importància, sobretot, de la fauna aquàtica, tant de vertebrats (especialment la fauna ornitològica) com d’invertebrats. • Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació típica de zones humides, amb presència d’espècies molt rares. • Interès geològic: de manera molt especial, cal protegir la quantitat i qualitat de l’aigua. • Interès paisatgístic: l’escassetat i raresa de les zones humides a escala mundial donen a aquest indret un gran interès paisatgístic. Administració Aquest any s’han complert els 25 anys de la declaració del Parc, s’ha treballat en l’inici de l’acompliment de dues peticions llargament demanades: l’inici de la gestió per la compra per part de l’Administració dels emblemàtics estanys de Vilaüt i del Tec a la Reserva Natural Integral dels Estanys. Es va fer un acte de celebració dels 25 anys amb la presència de l’Honorable Conseller Sr. Francesc Baltasar, amb la col·locació d’una placa a la façana de l’edifici del Cortalet. Es van concedir els ajuts següents: • A l’Ajuntament de Sant Pere Pescador: ajut per a la neteja manual de les platges, per un import de 30.000 €. • A l’Ajuntament de Palau Saverdera: ajut per a la millora de l’entorn de la bassa de les Garrigues, per un import de 28.497 €. • A l’Ajuntament de Castelló d’Empúries: ajut per a l’arranjament de la ruta dels Estanys, per un import d’11.786 €. • A altres entitats i pagesos del Parc, per un import total de 91.174 €. S’han emès 59 autoritzacions i 75 informes preceptius. S’ha continuat la tramitació del Pla especial d’ordenació i protecció del Parc Natural amb la presentació als membres de la Junta Rectora. Protecció i conservació del patrimoni natural • Estudi de seguiment de les poblacions de papallones diürnes al Cortalet i inventari de lepidòpters. El CBMS és una de les bases de dades més importants sobre la biodiversitat catalana, i també, sobre l’ecologia de les papallones de la zona mediterrània. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 291 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • Estudi de l’estat de seguiment de les poblacions d’amfibis. S’ha fet un recompte dels individus censats de manera auditiva a les 10 estacions de mostreig al llarg de les quatre prospeccions fetes enguany, és a dir, sobre un total de 40 estacions. • Estudi i avaluació de l’estat de conservació de la població del sargantaner petit (Psammodromus hispanicus) com a espècie bioindicadora. Els resultats dels transsectes als ecosistemes dunars del Parc han revelat l’existència de quatre espècies de rèptils al llarg de la franja litoral: sargantaner gros, sargantana ibèrica, serp verda i serp d’aigua. Espècies no localitzades però potencialment presents: dragó comú, serp blanca i serp de collaret. El sargantaner petit s’ha considerat extingit i es fan noves propostes de reintroducció a la platja de Can Comes i reraduna de la Rubina. • Seguiment ornitològic. Censos setmanals d’ocells, coordinació i realització dels censos d’aus aquàtiques hivernants, seguiment de la població de cigonya blanca, col·laboració en l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern, mostratge extensiu en quadrats TM 10X10, mostratge intensiu a partir d’itineraris SOCC, censos d’aus marines i difusió de dades. • Estació d’anellament amb esforç constant a l’estany de Palau. L’esforç emprat ha estat variable segons l’època de l’any i s’ha adaptat als cicles de les comunitats als estanys de Palau, intensificant l’esforç en les dates en què majoritàriament es treballa amb comunitats obertes, intentant mantenir la situació de les xarxes i horaris tan constant com ha estat possible. De manera experimental s’han fet durant el període hivernal, censos lineals per comparar les dades generades amb les obtingudes mitjançant l’anellament. • Projecte SOOC (coordinat per l’ICO). Aquest projecte és coordinat per l’ICO, amb quatre itineraris: Fluvià Vell a l’Escala, Mig de Dos Rius a Sant Pere Pescador, El Cortalet a Castelló d’Empúries i els Estanys de Palau a Palau-saverdera; amb les dades preses s’ha constatat que la gestió afavoreix la biodiversitat a les zones humides. • Programa Piccole.issole. L’estació d’anellament de tres mesos durant la migració prenupcial, enguany s’ha tornat a fer a l’estany de Mornau. • Programa Sylvia. És un programa d’anellament amb esforç constant i de manera estandarditzada dins d’una xarxa de més de 40 estacions repartides per tot Catalunya, 10 de les quals, en espais naturals de protecció especial. Aquest estudi permet determinar variacions poblacionals, índex de productivitat, l’èxit reproductor, índex de supervivència i especialment la comparació de dades amb la resta de Catalunya. El seguiment està dividit en dues sessions: l’estival o de cria i l’hivernal. • Seguiment de la població nidificant del bitó (Botaurus stellaris). El resultat de l’estudi del 2008 ha estat el següent: s’han localitzat només dos mascles territorials, un al canyissar de l’estany de Palau i l’altre 292 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural a l’estany del Mig. Fora de les zones potencials de cria només s’ha produït una escolta puntual a les cel·les dels estanys d’Europa a finals de març. • Seguiment de la població nidificant de gaig blau (Coracias garrulus). A Catalunya es distingeixen dos nuclis principals de reproducció, un a la plana de Lleida i l’altre a l’Empordà, que estaria relacionat amb les poblacions del sud de França, per la qual cosa el nucli empordanès faria de nexe entre les poblacions ibèriques i les europees. Aquest any 2008 s’ha arribat a les 26 parelles. A més s’ha vist que les caixes instal·lades també han estat ocupades per altres espècies protegides i en retrocés a Catalunya, com el xoriguer comú, el xoriguer petit o la caua. • Aprofundiment en l’estudi de la ratapinyada de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum): estudi de la connectivitat amb el Cap de Creus i ús d’hàbitats. El radioseguiment de femelles de ratapinyada de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum) ha permès conèixer millor els hàbitats de caça de l’única colònia de cria coneguda al Parc. Actualment la colònia de cria, que havia arribat a ser de 140 individus, està en perill de desaparèixer i cal adequar nous edificis com a refugi. A més a més de conservar aiguamolls i boscos de ribera, es recomana mantenir línies contínues d’arbres que serveixin de corredors per als quiròpters. • Seguiment de la població de senglar (Sus scrofa). Durant l’any 2008 s’han capturat un total de 114 senglars dins les RNI: 68% mitjançant aguaits nocturns, 21% en batudes administratives i un 13% mitjançant paranys caixa. El màxim de captures es produeix a l’hivern, època en què augmenta la presència de senglars a l’interior de les RNI. • Seguiment de la població de daina (Dama dama). Als censos de tardor del 2008 a la Reserva Natural de les Llaunes s’han observat un total de 241 daines, un 30% superior a l’any 2007. En el període comprés entre els censos dels anys 2007 i 2008 s’han enregistrat dades d’un total de 176 daines mortes. La principal causa de mortalitat ha estat les actuacions de control demogràfic de la població que s’efectua a l’RNI, amb 74 daines caçades sobre un total de 82 daines mortes. Millora agropecuària Dinamització del sector agrari del Parc. A través de la figura de l’agent d’ocupació i desenvolupament local, de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, s’ha treballat en la línia estratègica de preservar, recuperar i millorar la qualitat paisatgística de la zona basant-se en la diversitat productiva, la consolidació del sector agrícola i ramader, la implantació de sistemes productius conservacionistes, Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 293 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural l’obtenció de productes diferenciats i de qualitat, així com l’afirmació del patrimoni territorial i dels valors mediambientals del Parc, tot posant en valor el paisatge i els productes agraris. S’han treballat els punts següents: • • • • • • • • • Maneig eficient de fertilitzants. Implantació de la xarxa piezomètrica del Parc. Gestió i conservació de l’aigua i la biodiversitat a la Rubina. Assessorament tècnic en millora de prats i pastures. Custòdia en closes. Integració de turisme al paisatge a partir de la Ruta dels Estanys. Agricultura ecològica en parcs naturals. Camins rurals. Producció de pa en l’entorn de l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries. Creació i manteniment d’equipaments i infraestructures Manteniment sobre la vegetació • Desbrossament i poda de la vegetació dels marges de la carretera de Sant Pere a Castelló. • Manteniment de canyars per a l’aprofitament de les canyes en pantalles visuals. • Manteniment de la vegetació en les infraestructures d’ús públic del Parc. • Neteja de recs per a un bon drenatge de les closes i camps de la zona de Can Gusó, rec Madral de Vilaüt, rec que voreja la parcel·la de campaments. • Manteniment de la vegetació en les zones d’anellament, itinerari vell de Can Comes i centre de recuperació de fauna. Millora o reparació d’espais • Realització de plànols: • Estudi de possibles traçats del carril bicicleta del Matà a Sant Pere Pescador. • Proposta d’ordenació a la zona de l’escola de vela. • Proposta de tancament de la zona dunar a la platja d’en Nera. • Disseny de senyalització. • Col·locació d’estaques de senyalització a l’itinerari del baix Fluvià. • Plantacions i replantacions, amb col·laboració amb la UdG, d’espiga d’aigua a l’estanyol de la Policarda. Freixes a l’itinerari vell de Can Comes. • Recollida de residus/deixalles en diverses zones i infraestructures del Parc. • Col·locació de senyalització temporada d’estiu i posterior retirada (zones de pràctica de surf d’estel), protecció en zones de platja (Can Comes i Can Martinet). • Col·locació d’estaques per a tancaments perimetrals a la zona dunar de Can Martinet i platja de Can Comes. • Condicionament de l’accés a l’observatori de Vilaüt. • Ordenació i tancament de la zona dunar de la platja d’en Nera a Sant Pere Pescador. 294 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Mitjançant una subvenció de la Diputació de Girona a l’Ajuntament de Sant Pere, s’han comprat 840 pals de fusta tractada, 360 travesses de fusta i 1.500 metres de corda per al tancament de la zona dunar de la platja d’en Nera a Sant Pere Pescador. Educació ambiental, divulgació i ús públic • Disseny i preparació del muntatge multimèdia per al Centre d’Informació el Cortalet. (*) La quantitat de visitants total estimada és de 176.088. Nombre de visitants atesos al centre d’informació del parc (2007) Procedència dels visitants Catalans Resta de l’Estat Resta d’Europa Resta del món Total Nombre de visitants Percentatge que representa 40.677 69,30% 2.074 3,53% 15.570 26,52% 375 0,63% (*) 58.696 100,00% Han passat pel Parc els grups següents: Grups d’escolars Altres grups Campaments, casals i camps de treball 10.826 4.356 1.206 Es continuen aplegant les dades de l’estació meteorològica tres cops al dia i passant les dades a l’Institut Nacional de Meteorologia i als diferents mitjans de comunicació. Vigilància Els agents rurals han dut a terme un total de 1.232 actuacions als municipis del Parc, d’entre les quals, 656 al terme de Castelló d’Empúries, 72 al terme de Palau-saverdera, 30 al terme de Pau, 187 al terme de Roses, 97 al terme de Sant Pere Pescador, 18 al terme de l’Armentera, 52 al terme de l’Escala, 22 al terme de Pedret i Marzà, i 98 al terme de Peralada. De totes aquestes actuacions cal destacar que: 347 han estat de col·laboració amb la gestió, 124 de serveis especials, 25 de decomís, 516 inspeccions i 55 que han acabat en denúncies, i altres actuacions, 165. Parc Natural del Delta de l’Ebre Valors que s’han de protegir • Interès faunístic: hi ha enregistrades més de 355 espècies d’ocells diferents, aproximadament el 60% de les presents a tot Europa, 230 de les quals hi nidifiquen, hivernen o migren regularment. A l’hivern hi ha una mitjana de 185.000 ocells aquàtics, mentre que a la primavera i a l’estiu hi nidifiquen més de vuitanta espècies. • Interès botànic: gran diversitat de flora i de vegetació. Hi ha enregistrades unes 735 espècies vegetals, el 80% de les quals són considerades autòctones. Pel que fa a la vegetació, s’han identificat Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 295 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural 61 associacions i 23 hàbitats d’interès comunitari (dos dels quals són d’interès prioritari). • Interès paisatgístic: salobrars, basses, canyissars, boscos de ribera, dunes, platges, ullals, arrossars, horts, badies marines i rius, constitueixen un mosaic paisatgístic aquàtic que canvia la coloració en una roda anual. Administració S’han emès 77 informes (54 de preceptius, 10 de genèrics i 13 PEIN), s’han tramitat 117 autoritzacions, de les quals 29 corresponen a sol·licituds d’estudis i treballs científics, 45 a autoritzacions generals i 43 a sol·licituds de fotografia i filmació. S’han autoritzat 807 sol·licituds per espantar ocells dels cultius en època de sembra i de recol·lecció, s’han lliurat 186 autoritzacions per pescar amb rall i s’han tramitat 27 autoritzacions per a l’estada a l’estació biològica per a personal i estudiants que investiguen. A través del Pla d’ocupació s’ha comptat amb 7 peons i 2 tècnics de grau mitjà durant 6 mesos. La Junta Rectora i el Consell Directiu s’han reunit dues vegades. S’han registrat un total de 1.206 entrades i 1.121 sortides de documents. Patrimoni natural Protecció i recerca S’han dut a terme les actuacions següents: • Censos d’ocells nidificants, gavina capnegra, gavina vulgar, gavina corsa, gavina capblanca, gavià de potes grogues i xatracs, garsa de mar, perdiu de mar, flamenc, d’ocells aquàtics hivernants, i censos quinzenals d’ocells aquàtics a les basses del Delta amb el seguiment corresponent de l’evolució anual de les principals espècies cinegètiques. • Seguiment de la nidificació de flamencs a la punta de la Banya. • Seguiment de les caixes niu per a ratapinyades i per a xots (Otus scops) instal·lades a l’illa de Buda. • Recull de mostres per a l’estudi d’intoxicació per grip aviària i infecció per arbovirus. • Desenvolupament d’una campanya de salvament de peixos i d’una campanya de cria d’espècies en perill d’extinció: samaruc, fartet, espinós, raboseta de riu i tortuga d’estany. • Estudis sobre: papallones diürnes (BMS), invertebrats protegits, poblacions de tortugues aquàtiques al Delta, població de ratapinyades, atles de peixos i seguiment dels arrossars de l’illa de Buda. • Seguiment de les diferents poblacions de peixos protegits. • Estudi de les poblacions de quiròpters. • Estudi i seguiment de les poblacions de tortugues. • Reintroducció de la tortuga d’estany a l’illa de Buda. • Seguiment paràmetres fisicoquímics de les basses. • Seguiment d’espècies de fauna al·lòctona (musclo zebrat, peix mòmia, etc.). 296 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • • • • • • • • • • • • • • • Atles d’ocells hivernants. Atles de peixos a l’hemidelta dret. Estudi de la proliferació del peix mòmia al delta de l’Ebre. Seguiment de les poblacions naturals i introduïdes de tortugues aquàtiques i tortuga mediterrània. Estudi de la densitat de la serp d’aigua al delta de l’Ebre. Seguiment de la dinàmica poblacional de la gavina corsa. Campanya d’anellament Canal Vell, primavera i tardor. Programa SOCC. Aplicació del Quiro-rius com a monitoratge de quiròpters aquàtics del Parc Natural del Delta de l’Ebre (PNDE): recerca de proves de presència de Myotis capaccinii. Col·laboració en el seguiment de tortugues i mamífers marins. Registre de les lectures d’anelles de flamenc. Seguiment i eradicació de flora al·lòctona. Seguiment dels impactes sobre l’avifauna a la punta del Fangar i a la punta de la Banya. Edició de dos nous itineraris en bicicleta (3 i 4). Publicació Col·lecció tècnica, 1 Catàleg flora vascular delta de l’Ebre. Recuperació d’espècies Cfs nombre d’animals ingressats l’any 2008 Nombre d’animals ingressats Ocells 254 Rèptils 320 Mamífers 25 Altres 2 Total 601 Estat dels animals durant l’ingrés Estat Mort Alliberat No recuperable Ingressa mort Eutanàsia Projecte de cria Donació Fugit accidentalment Translocació Pendent Projecte reintroducció Total Nombre d’animals 63 94 14 76 69 229 18 9 8 6 15 601 Anellament científic d’ocells S’ha dut a terme la campanya d’anellament científic d’ocells passeriformes durant la primavera i la tardor en col·laboració amb el Grup Català d’Anellament. També s’han anellat amb anelles de PVC polls de: capó reial (Plegadis falcinellus) de la colònia de cria de l’illa de Buda per Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 297 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural seguir l’evolució d’aquesta espècie al Delta, gavià de potes grogues (Larus michaellis), bernat pescaire (Ardea cinerea), amb col·laboració amb el Zoo de Barcelona, i flamenc (Phoenicopterus roseus). Millora rural i infraestructures Durant l’any 2008, s’han concedit un total de 109.176 € per a diverses activitats i projectes dins de les convocatòries d’ajuts per al finançament d’actuacions i inversions en els espais naturals de protecció especial i per al finançament d’inversions en els espais inclosos en el Pla d’espais naturals. S’ha aprovat un total de 116.900 € en concepte d’indemnitzacions a propietaris de finques de cultius d’arròs per danys causats per espècies protegides. S’han dut a terme les actuacions següents: • S’ha construït una tanca perimetral al Centre Piscícola (PEF 2006). • S’ha construït un hivernacle per al Projecte de cria en captivitat de la tortuga d’estany. Educació ambiental, divulgació i ús públic A les oficines d’informació del Parc ubicades a Deltebre i a la Casa de Fusta i a les oficines de turisme del conjunt del Delta s’han atès: Nombre de visitants atesos en les oficines d’informació del delta durant l’any 2008 Procedència dels visitants Nombre de visitants Catalans 65.404 Resta de l’Estat46.426 Resta d’Europa 28.478 Resta del món 910 Total 141.218 Percentatge que representa 46% 33% 20% 1% Aquestes oficines donen informació del Parc, amb un total de 141.218 persones que hi han passat. Aquesta xifra pot representar un 17% de la gent que ens visita, d’un total aproximat de 835.000 persones. El nombre de persones que han passat pel centre d’informació de l’Ecomuseu ha estat de 56.421 i, per la Casa de Fusta, de 33.248. Els itineraris no escolars amb guia han aplegat un total de 2.983 persones, i els grups sense acompanyants un total d’11.380 persones. Així mateix, s’han organitzat diverses activitats: • • • • • • • 298 Dia Europeu dels Parcs Naturals. Dia Mundial de les Zones Humides. Dia Mundial del Medi Ambient. Dia Mundial dels Ocells (VI Concurs d’Identificació d’Aus). Dia Mundial del Voluntariat. 25è Aniversari del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Participació en la Fira Internacional de Birdwatching del delta del Po (Itàlia). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • Coordinació, difusió i implantació de la CETS al delta de l’Ebre. • Sortides de camp diverses: La ruta de les llacunes, Amposta-Tortosa en vaixell, La nit de les ratapinyades, Setmana de la Ciència, Lectura anelles de flamenc, El Goleró i el port del Fangar en bici, Les aus de mar endins i El Migjorn en canoa. • Festa de l’Arbre: organització de la plantada d’arbres escolar de Deltebre (1.000 tamarius plantats per 100 escolars al Garxal i 500 arbres plantats per escolars de Sant Jaume d’Enveja a l’illa de Buda). Participació en els salons infantils de la Setmana Santa d’Amposta i de Nadal de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. • S’ha coordinat i organitzat el grup de voluntaris del Parc. • IV Setmana del Medi Ambient, s’han desenvolupat 26 activitats amb una participació de 1.202 persones. • S’ha coordinat l’estada de 17 estudiants en pràctiques procedents de 10 centres educatius i universitaris diferents, destinats a les diverses àrees del Parc. L’oferta pedagògica consisteix en estades de 3 dies i d’altres durades, utilitzades per un total de 2.840 alumnes. Escoles del Delta: han participat en activitats un total de 10.965 alumnes. Realització d’un programa escolar als col·legis del Delta relacionat amb els ambients naturals i les activitats humanes del Delta amb 256 xerrades i 92 sortides. S’han impartit 3 cursos de formació: Els amfibis i rèptils del Delta, Curs de fotografia de natura, i El cicloturisme, producte sostenible al Delta. Han utilitzat el Centre de Documentació del Parc 991 persones, amb consultes a sala, mitjançant correu electrònic i consultes telefòniques, i s’han fet 180 préstecs. S’han donat d’alta 563 publicacions. Parc Natural de Cap de Creus Valors que s’han de protegir • El Parc Natural de Cap de Creus constitueix una àrea extensa de notable diversitat i singularitat, tant geològica com biològica. És un espai natural litoral poc humanitzat i amb uns valors naturals d’importància excepcional per la seva exclusivitat. • La part marina presenta comunitats de primer ordre. A poca fondària i sobre fons rocós anem trobant de menys a més fondària les comunitats de Lithophyllum tortuosum i Cystoseira sp. Sobre fons tous destaquen les comunitats de Posidonia oceanica i de Cymodocea sp. A fondària mitjana destacaria l’enclavament coral·lí més gran de tot el mediterrani occidental i amb clapes de maërl (grapissar) a les zones de substrat tou; aquest és un bon hàbitat per a una gran diversitat de peixos. No és estrany veure a la zona migracions de grans mamífers marins com els cetacis. • Geomorfològicament ofereix una seqüència molt completa de les roques més antigues que afloren a Catalunya: al litoral nord ens trobem amb una de les zones més espectaculars a escala mundial de zones de cisalla i roques milonítiques en terrenys esquistosos, de gran importància científica i bellesa paisatgística. • Les característiques físiques i la història recent dels usos del sòl han configurat un paisatge vegetal dominat per les brolles d’estepes i Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 299 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural brucs acidòfils amb ròdols de sureres. A les zones litorals apareixen comunitats molt importants com ara Astragalus massiliensis amb espècies molt singulars com: Limonium tremolsii, Armeria ruscironensis, Seseli elatu ssp farrenyii. Cal destacar que algunes d’aquestes comunitats són considerades d’importància comunitària. També hi ha basses temporals amb espècies de flora com Isoetes sp. i de crustacis com Triops cancriformis. • Quant a fauna, destacaríem la importància del cap de Creus com a zona de migració d’ocells, sigui lligats amb el medi marí com el corb marí, i altres espècies com l’àguila cuabarrada, el gaig blau, o el còlit negre. Mamífers com les ratapinyades o el cabirol, amfibis i rèptils com la tortuga de terra Testudo hermanii i alguns invertebrats endèmics com el mol·lusc Mastigophallus rangianus o el coleòpter Pseudochlamys raholai. • El patrimoni arquitectònic és monumental (Sant Pere de Rodes, castell de Sant Salvador, castell de Quermançó), així com l’arquitectura popular de pedra seca i els jaciments arqueològics terrestres i marins. • El cap de Creus constitueix una de les zones especialment protegides d’importància per a la Mediterrània (ZEPIM), que van ser definides en un dels protocols del Conveni de Barcelona (Barcelona 1976/1995), relatiu a la protecció de la mar Mediterrània contra la contaminació. Administració S’ha continuat amb el desplegament del Pla especial. Resolució MAH/2618/2006, de 28 de juliol, per la qual es fa públic l’Acord de Govern de 20 de juny de 2006, per la qual s’aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de Cap de Creus. S’ha finalitzat la redacció del Pla rector d’ús i gestió de l’àmbit marí i l’any 2009 se n’iniciarà la revisió i tramitació al Servei Jurídic del Departament. Actuació prevista al Programa d’actuacions del Pla especial. Club Mediterranée: • Tramitació per part del Ministeri de Medi Ambient del «Projecte de desconstrucció de les edificacions existents en el recinte de l’antic Club Mediterranée, en el TM de Cadaqués». • Resolució d’11 de juliol de 2008 del Conseller de Medi Ambient i Habitatge, d’aprovació del projecte executiu de restauració ambiental al Paratge de Tudela (Club Mediterranée) al Parc Natural de Cap de Creus, redactat per Gestora de Runes de la Construcció SA (d’acord amb el conveni de col·laboració empresarial en activitats d’interès general subscrit el dia 21 de desembre de 2007 amb el DMAH). S’ha finalitzat la redacció del programa específic d’ordenació de la punta del cap de Creus, el qual inclou el Pla de gestió de la reserva integral de cap de Creus, amb la finalitat de preservar els valors naturals i paisatgístics i l’ordenació de l’ús públic. Espai Punta Falconera a Roses. En col·laboració amb l’ajuntament, s’ha treballat en la proposta de concreció dels diferents usos que s’hi duran a terme (itinerari sensorial, usos lúdics...). S’ha formalitzat favorablement 300 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural l’enderroc d’algunes de les antigues edificacions militars que hi ha a l’indret. Mas Caials. Al llarg de l’any, s’han estat fent les obres de restauració i millora d’aquest equipament com a centre d’educació ambiental i recerca i gestió de l’àmbit marí. Projecte d’execució inclòs al PEF (Pla econòmic i financer, establert per conveni entre el DMAH i l’empresa Forestal Catalana SA). Està previst que les obres finalitzin el primer trimestre del 2009. Trull de Can Rubies a la Selva de Mar, futura seu administrativa del Parc. S’ha iniciat la tramitació administrativa de la cessió de domini gratuïta de l’edifici per part de l’Ajuntament de la Selva de Mar a la Generalitat de Catalunya. Línia d’ajuts: s’han tramitat 10 sol·licituds d’ajuts de les quals se n’han atorgat 7 (3 a ajuntaments i 4 a particulars). S’han tramitat un total de 136 informes repartits entre les diferents àrees de treball. A través del Pla d’ocupació s’ha comptat amb una auxiliar administrativa (6 mesos) i un tècnic de grau mitjà (6 mesos). S’ha continuat amb la vigilància i la informació en l’àmbit marí durant els tres mesos d’estiu. Dos patrons contractats a través del Pla d’ocupació i l’embarcació del Parc «Elisenda» han recorregut les aigües del Parc per donar cobertura a l’elevada freqüentació que hi ha a l’època estival. La Junta Rectora s’ha reunit una vegada i la Comissió Permanent dues. Patrimoni natural Programa de conservació i seguiment de la biodiversitat S’ha redactat el document metodològic per elaborar un programa de conservació i seguiment dels hàbitats i les espècies més vulnerables. En aquest programa es determinaran les actuacions de conservació i seguiment per a aquests elements de biodiversitat. Gestió de la flora i la vegetació Espècies invasores. S’han fet diverses actuacions d’eliminació i seguiment de Carpobrotus edulis. Aquesta actuació ha tingut lloc dins de la reserva natural integral de cap de Creus. S’ha actuat també amb l’espècie Senecio inaequidens, a la carretera del monestir de Sant Pere de Rodes a Port de la Selva, de la qual s’ha constatat un grau important de dispersió en els vorals de la carretera. Estudi i seguiment dels líquens: a la zona restringida de la base militar del Pení (TM Roses) i a la zona del Far de S’Arenella (TM el Port de la Selva) juntament amb la Universitat de Barcelona i els SSTT del DMAH a Girona. Amb voluntariat internacional i català s’han eliminat diferents espècies de flora exòtica invasora com: Carpobrotus edulis, Opuntia sp., Aloe sp. i Gazania sp., a la zona del Far de S’Arenella, al Port de la Selva, per preservar la comunitat de líquens. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 301 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Gestió de la fauna Seguiment de l’avifauna: de la població d’ocells del parc natural, s’ha fet un seguiment de les espècies més vulnerables, especialment l’àguila cuabarrada, oreneta cua-rogenca, el corb marí, el falcó pelegrí, el duc, etc. D’altra banda, també s’ha dut a terme el cens d’aus aquàtiques hivernants, amb xifres similars a anys anteriors que demostren l’extraordinària importància del Parc pel que fa als ocells marins, en especial àlcids, baldrigues, mascarells, gavinetes de tres dits i espècies pelàgiques. A més del cens d’hivernants, s’han continuat fent els controls d’ocells marins. Finalment, s’han efectuat seguiments a partir de transsectes amb metodologia SOCC (seguiment d’ocells comuns de Catalunya), en coordinació amb l’ICO, així com tasques de cens per a l’Atles d’ocells de Catalunya a l’hivern, en coordinació amb aquesta entitat. Monitoratge de les poblacions d’ocells. D’acord amb el Programa SYLVIA, que du a terme l’Institut Català d’Ornitologia des de l’any 2000 amb la finalitat d’establir una xarxa d’estacions d’anellament d’esforç constant per al seguiment a llarg termini de les tendències poblacionals i els paràmetres demogràfics de les poblacions d’ocells terrestres de Catalunya, enguany ha continuat el seguiment a les dues estacions que hi ha al Parc, concretament a Vilajuïga i Roses. Reintroducció del xoriguer petit. Es van alliberar un total de 37 polls pel sistema hacking a la teulada baixa de l’edifici d’Unidad Antigua de la base militar del Pení. Durant el seguiment no s’ha detectat cap baixa. De les 11 parelles reproductores del Parc, 10 parelles van abandonar el niu a mitja posta per les males condicions meteorològiques, i l’única parella que va quedar va fer 4 polls, i tots van sobreviure. Estudi de presència i utilització de l’hàbitat per quiròpters o ratpenats. S’ha estudiat l’ús de l’hàbitat de la ratapinyada orelluda meridional a l’àmbit del Parc. Les zones utilitzades per caçar han estat: la vall de la Selva de Mar a les Cavorques, i una zona pròxima al poble de Pau, i alguna vegada ha arribat als aiguamolls de l’Empordà. Cacen en zones arbrades i es traslladen seguint les taques arbrades. D’aquest estudi es conclou que hi ha presència d’espècies cavernícoles estrictes, en canvi són absents les espècies d’àmbits forestals i aquàtics. Seguiment dels lepitòpters ropalòcers. Seguiment de papallones diürnes integrat en la xarxa internacional Butterfly Monitoring Scheme (BMS). S’han detectat pocs exemplars fruit de la sequera acumulada. Això fa que la diversitat disminueixi ja que moltes espècies tampoc no es detecten. Les espècies que s’han beneficiat de la sequera han estat les univoltines primaverals. Gestió d’espècies. Col·laboració amb FECSA-ENDESA per millorar les línies existents i per minimitzar l’impacte sobre els ocells i el paisatge. Gestió forestal • Seguiment del mostreig d’humitat per part de l’SPIF a l’estació de seguiment del Puignau. 302 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • Treballs de prevenció d’incendis consistents en la neteja de franges de baixa combustibilitat al PEG Nus de Carenes de Santa Helena, efectuats pel Grup de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) de l’SPIF i per la brigada del Parc. • Ompliment de dipòsits per a l’extinció d’incendis (Diputació de Girona i personal del Parc). • Execució del Projecte de treballs silvícoles i de prevenció d’incendis a la finca en consorci Mas Puignau GI-3013 al TM Port de la Selva, que ha suposat el tractament de 165 ha de franges i àrees de baixa combustibilitat previstes al PPIF. • Tramitació dels projectes executius dels punts estratègics per a la gestió dels grans incendis forestals dels PEG Selva de Mar i Mas Fumats. • Execució de cremes controlades al PEG de coll de Canyelles (TM Vilajuïga) executat per bombers i amb el suport del personal del Parc. • Pràctiques de bombers al PEG de Mas Fumats, on s’han realitzat les línies de defensa d’algunes zones d’actuació del projecte. • Execució del Pla tècnic de gestió i millora forestal a punta Falconera (TM de Roses). • Execució del projecte de restauració del mosaic de sureres i d’hàbitats oberts entorn del camí de Sant Jaume i al camí dels Dòlmens (TM Vilajuïga), amb neteges de matoll i plantació d’alzina surera. • Execució del Projecte de treballs silvícoles i prevenció d’incendis al Mas Puignau GI-3013. S’han construït murs de contenció per evitar o reduir els processos erosius (TM Port de la Selva). Gestió agropecuària • Autoritzacions i seguiment de les pastures en zones cremades els darrers 10 anys. • Autorització de pastures a la Reserva Natural Integral de Cap de Creus per al manteniment d’aquests hàbitats. • Execució del Projecte de treballs silvícoles i prevenció d’incendis al Mas Puignau GI-3013, que ha suposat la millora de pastura en 337 ha (172 ha + 165 ha), la instal·lació de 2 passos canadencs i 2 abeuradors. • Ordenació de les zones de pastura. Gestió agrícola Desenvolupament de l’estudi per a la determinació dels usos del sòl en mosaic: s’ha informat sobre la recuperació d’olivars abandonats. Participació en la trobada de productors agraris del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa i dels Aiguamolls de l’Empordà. Gestió cinegètica Millora de les poblacions cinegètiques amb les actuacions que porten a terme les societats de caçadors de millora d’hàbitats. Cessió de 500 perdius que provenen del Centre de Torreferrusa i que es van repartir entre les diferents societats de caça que actuen en l’àmbit del Parc. Trobada amb els caçadors del Port de la Selva (G-10.105) i els pastors que operen dins el Parc. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 303 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Realització d’una Jornada sobre la Biologia, Gestió i Caça del Cabirol, organitzada entre el Parc i la Federació de Caça de Girona. Gestió dels hàbitats i/o sistemes naturals • Neteja de platges (Taballera, Talabre, Portaló, Agulles, Francalós, Culleró, Gentils, Jugadora, Fredosa). • Recollida de residus (Quermançó). • Sanejament d’arbres singulars a l’àrea recreativa de Mas Ventós i a la font dels Monjos de Sant Pere de Rodes. Àmbit marí S’han col·locat 40 boies per a l’activitat del busseig amb escafandre, distribuïdes per tot l’àmbit marí protegit, amb la finalitat de preservar les praderies de fanerògames marines Posidònia, Cymodocea i també el coral·ligen. Les boies es troben tant en la zona del Parc Natural com de reserva natural parcial. Seguiment patrimoni natural submergit A través del conveni entre el DMAH i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC) s’ha avaluat l’estat de les espècies i comunitats marines. L’objectiu del projecte ha estat el seguiment de diferents descriptors biològics que permetin avaluar les poblacions i els hàbitats marins amb vista a gestionar-los correctament, considerant les activitats humanes que hi tenen lloc així com els factors ambientals. Amb aquest seguiment, a més d’estudiar l’evolució temporal de les espècies i comunitats marines, també s’estudia la protecció i es proposen una sèrie de mesures per millorar-ne la gestió. Els descriptors analitzats han estat: la ictiofauna, la gorgònia vermella i les llagostes. Cal ressaltar l’èxit de les reserves naturals parcials de cap de Creus i cap Norfeu. Caracterització del règim tèrmic de les aigües marines del Parc Natural de Cap de Creus Encarregat a la Universitat de Barcelona i integrat en el projecte francès MEDCHANGE, es caracteritza el règim tèrmic litoral (fins als 40 metres de fons), a la primavera i a l’estiu, a les aigües del Parc Natural. S’investiga el règim tèrmic litoral de la Mediterrània nord-occidental davant de l’escalfament global detectat els darrers anys. Per fer aquest seguiment, s’han col·locat sensors de temperatura en dos punts de l’àmbit marí, un a la costa nord i l’altre a la sud. Els sensors han enregistrat contínuament i automàticament les temperatures entre els 5 i els 40 metres de profunditat, entre els mesos de maig i setembre. Els resultats obtinguts aporten una primera descripció del règim tèrmic i seran útils per a la gestió de comunitats valuoses ecològicament i econòmicament. Estudi sobre la freqüentació del busseig En el marc del conveni de col·laboració entre el DMAH i la Universitat de Girona (UdG) hem disposat d’un estudiant en pràctiques del Màster de Medi Ambient que imparteix aquesta universitat. S’ha fet un treball sobre la freqüentació del busseig a les aigües del Parc, embarcant-se amb vaixells dels centres d’immersió, amb el vaixell d’informació i vigilància del Parc «Elisenda». 304 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Estudi sobre la pesca artesanal Aquest primer any de seguiment d’espècies d’interès pesquer està proporcionant els primers resultats de l’impacte de la pesca artesanal sobre els recursos marins del Parc (avaluació de les biomasses extretes, de les espècies capturades, de l’estructura demogràfica i de les poblacions explotades) així com de l’evolució de les espècies d’interès pesquer, especialment de les espècies vulnerables i/o protegides pels convenis internacionals de protecció de la fauna. Els resultats proporcionen al Parc indicadors de l’evolució de la biomassa d’aquestes espècies al llarg dels anys, els quals complementaran els resultats dels seguiments subaquàtics efectuats per altres centres de recerca. Patrimoni cultural i paisatge Catàleg del patrimoni cultural Contacte permanent amb el servei d’arqueologia del Departament de Cultura, a Girona, per notificar la troballa d’un element d’interès. També es recopilen dades resultants de les excavacions arqueològiques de Santa Helena, i també es facilita la tasca de l’equip d’arqueòlegs (posant tanques de protecció a les restes). S’han col·locat diferents rètols informatius d’elements del patrimoni cultural. Conservació del patrimoni cultural Recuperació de l’arquitectura rural de pedra seca Mitjançant l’ordre d’ajuts s’ha col·laborat en els treballs de neteja i construcció de paret seca als camins a peu de Sant Jaume i dels Dòlmens al TM de Vilajuïga. També s’ha arranjat paret de pedra seca de 3 olivars de Cadaqués i Vilajuïga, i s’han recuperat uns 150 m de parets de pedra seca del camí de Can Berta al TM de Roses mitjançant el Projecte d’arranjament i millora de camins. Estudis i actuacions de conservació del paisatge. S’ha assistit a diverses reunions per col·laborar en la redacció de la Carta del paisatge de l’Alt Empordà, així com amb l’Observatori del Paisatge per al Catàleg del paisatge de les comarques de Girona. Millora rural i infraestructures Manteniment d’equipaments i/o infraestructures • Palau de l’Abat: punt d’informació i seu del Parc. • Neteja i treballs puntuals a Mas Caials, a Cadaqués. • Punt de treball i magatzem de la brigada del Parc al mas Donadiu de Vilajuïga. • Àrea recreativa de mas Ventós: desbrossament, poda d’arbres, neteja de deixalles, manteniment de graelles, construcció i arranjament d’escales i rampes d’accés. • Itineraris: neteja de matoll i poda d’arbres, senyalització direccional i instal·lació de tanca de fusta i corda a la Cova de s’Infern i Santa Helena. • Senyalització perimetral. • Maquinària necessària per a treballs forestals (motoserres i desbrossadores), vehicles, eines, etc. • Embarcació. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 305 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Mitjançant l’Ordre d’ajuts: l’Ajuntament de Roses ha condicionat diverses cales per rebre visitants, i l’Ajuntament de Vilajuïga ha començat a recuperar el camí de Sant Jaume i els Dòlmens. Regulació de la xarxa viària bàsica S’han instal·lat 6 tanques i els senyals corresponents per regular l’accés motoritzat a Puig Alt (2), reserva natural integral de cap Norfeu (1) i mas Rabassers de Baix, reserva natural integral de cap de Creus (1) i Puignau (2). S’han fet tancaments i senyalització de pistes en situacions d’alt risc d’incendi Alfa nivell 2. Execució del projecte d’arranjament i millora de camins de la xarxa viària bàsica en uns 24,5 km. Aquest projecte s’ha tramitat a través del PEF (Pla econòmic i financer), en concret es tracta dels camins següents: • • • • • • • • Camí de sa Planassa. Camí de Montperdut. Camí de Rabassers. Camí d’en Berta (previst al Pla de prevenció d’incendis forestals). Camí del Puig alt (previst al PPIF). Camí del coll de Sant Genís (previst al PPIF). Camí del Pení a mas Marés (previst al PPIF). Camí del serrat de Can Berta (previst al PPIF). Execució del Projecte de treballs silvícoles i prevenció d’incendis al mas Puignau GI-3013, s’han arranjat 23,5 km de camins: • Camí dels Masos a Taballera. • Camí de Perafita. • Camins del consorci mas Puignau (Llaure, Puig Gros, Talabre, Fonollera). Altres actuacions S’ha continuat treballant en l’inventari de les barraques (cossos de servei) i edificacions en zones d’ordenació específica (ZOE). L’objectiu d’aquest treball ha estat inventariar les «barraques» existents en l’àmbit del Parc i de totes les edificacions existents en ZOE (Perafita, Guillola, Montjoi i Jònculs), i en l’àmbit de cala Pelosa, recollint tota la informació possible a fi d’avaluar-ne la compatibilitat amb el Pla especial. Aquest treball posa a disposició dels tècnics del Parc un sistema d’informació geogràfica per a la consulta i l’anàlisi de la informació generada. Educació ambiental, divulgació i ús públic El Parc Natural és un parc obert. Les 13.000 ha que el formen tenen infinitat d’accessos, no només per terra sinó també per mar, la qual cosa fa difícil establir un control del nombre de visitants: una estimació basada en les freqüències turístiques de la zona dóna la xifra de 435.000. Els centres d’informació • Palau de l’Abat: durant tot l’any l’han visitat un total de15.987 persones. • Espai Cap de Creus: durant tot l’any l’han visitat un total de 28.107 persones. 306 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Itineraris Al Parc hi ha un total de 14 itineraris (9 pedestres locals, 1 de connector, 1 a cada reserva natural integral terrestre i 2 en bicicleta), per fer a peu o en bicicleta, repartits per tot l’àmbit protegit. Educació ambiental A les escoles. A partir de l’oferta pedagògica del Parc, l’equip d’educació ambiental ha desenvolupat activitats als municipis de Roses, Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà i Vilajuïga. S’ha treballat amb un total de 1.800 alumnes de primària, ESO i batxillerat. Algunes de les activitats fetes i incloses en l’oferta pedagògica són: «Bufa la tramuntana», als Caials i als voltants de Vilajuïga; «El missatge del mar», a la platja de Roses; «El tresor de mas Ventós», a mas Ventós; «Toca, mira i pinta», als dòlmens de Roses; «El joc del xoriguer petit», a mas Ventós; «Viatge en el temps», al monestir de Sant Pere de Rodes; «Ecologia forestal», als dòlmens de Roses; «Les roques i el seu entorn». A través d’aquestes propostes, els educadors s’endinsen en els valors naturals i culturals que podem trobar al Parc. S’ha col·laborat amb alumnes de batxillerat per fer estudis i/o xerrades relacionades amb els incendis, les fanerògames marines, la gestió d’un espai natural (amb la intervenció d’un membre de l’equip gestor), entre d’altres. A la població adulta. Dins del programa de sortides de primavera i tardor dels espais naturals de l’Alt Empordà, s’han fet sortides guiades de senderisme. D’altra banda, dins del programa d’estiu s’han dut a terme activitats de descoberta tots els dimarts i els dijous de juliol i agost: descoberta a la reserva natural integral de cap de Creus; la Selva de Mar i el seu entorn; s’Arenella (Port de la Selva), cala Pelosa (Roses) i s’Alqueria (Cadaqués). El nombre de visitants d’aquestes sortides ha estat de 194. Camps de treball. La Fundació Catalana de l’Esplai en col·laboració amb el Parc, ha organitzat 4 camps de treball consecutius durant el mes de juliol, al municipi de la Selva de Mar. El primer va ser un camp de treball internacional en què van participar uns 26 joves majors de 18 anys. El segon, tercer i quart camp van estar destinats a un total de 67 adolescents majoritàriament catalans. En els camps s’ha comptat també amb la col·laboració de la Societat de Caçadors del Port de la Selva i la Selva de Mar, així com dels ajuntaments. A més de fer diferents treballs pel Parc, com ara arranjar murs de pedra seca, o bé activitats de neteja a les platges, eliminació de Carpobrotus al far de s’Arenella, s’ha aprofitat per divulgar els valors naturals i culturals del Parc. Programa de formació. El Parc ha organitzat diferents cursos de formació: per al personal extern de la brigada de manteniment, per a les informadores que donen el servei als punts d’informació del Parc i personal dels ajuntaments, i un curs per al personal contractat a través dels convenis entre la Diputació de Girona i alguns dels ajuntaments del Parc i que treballa durant la campanya d’incendis a l’estiu. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 307 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Divulgació i comunicació social Coordinació amb les oficines de turisme dels municipis del Parc seguint els criteris establerts a la Carta Europea de Turisme Sostenible. S’ha treballat en l’actualització de la pàgina web. Publicacions Tríptics: general i itineraris del Parc. Itineraris locals per municipis: Roses, Creu d’en Cobertella; Cadaqués, Puig Ferral; el Port de la Selva, Costa de l’Oratori; la Selva de Mar; Palau-saverdera, Sant Onofre; Pau, la Creu Blanca; la Vall de Sant Creu, el Port de la Selva; reserva natural integral de cap Norfeu; Llançà; reserva natural integral de cap de Creus. I també: tríptic navegació i ancoratge a les aigües del Parc Natural; tríptic activitats subaquàtiques, normes i consells. Publicacions pròpies. Guia per a joves: Descoberta del cap de Creus. Aproximació als valors del Parc Natural, s’ha editat un pòster que recull els hàbitats marins presents al Parc; 10 Anys de Parc: realització d’un DVD de música i imatges del Parc. Altres publicacions àmbit marí. • Evolution of a Mediterranean Coastal Zone: Human Impacts on the Marine Environment of Cape Creus. Environmental Management (2008) 42:977–988 DOI 10.1007/s00267-008-9196-1. • Impacts of recreational boating on the marine environment of Cap de Creus (Mediterranean Sea). Ocean & Coastal Management 51 (2008) 749–754. Centre de documentació S’han catalogat en el programa VTLS 226 documents. Vigilància Vigilants per a la campanya de prevenció d’incendis i informadors sobre el territori La Diputació de Girona ha signat convenis amb els ajuntaments de Palausaverdera, Pau, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Vilajuïga i Cadaqués, a través dels quals el Parc disposa d’11 persones; 10 s’han destinat a la vigilància per a la prevenció d’incendis forestals i 1 a vigilància i informació, en aquest cas a l’àrea recreativa de mas Ventós. El període de treball ha estat de 3 mesos des de mitjan juny fins a mitjan setembre. Per a totes les tasques referents a aquesta campanya es treballa coordinadament amb el Cos d’Agents Rurals. Vigilància de l’Ajuntament de Cadaqués El servei, format per dos guardes forestals, es fa tot l’any i combina l’activitat marítima amb la terrestre. Servei de vigilància del CAR Els agents rurals han dut a terme un total de 694 actuacions en els municipis del Parc, entre les quals, 187 al terme de Roses, 130 al terme de Cadaqués, 174 al terme del Port de la Selva, 72 a Palau-saverdera, 51 a Vilajuïga, 30 a Pau, 9 a la Selva de Mar i 41 a Llançà. Les diferents 308 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural actuacions estan vinculades a incendis forestals, caça i protecció d’animals, medi ambient, circulació motoritzada, actuacions forestals i actuacions vinculades a l’àmbit marí. Parc Natural dels Ports Valors que s’han de protegir • Interès geològic: geomorfologia determinada per materials mesozoics d’origen sedimentari aixecats pel plegament alpí, amb gran riquesa de fòssils. Destaca un sistema de falles profundes que donen lloc a un relleu abrupte i amb formes variades. Les depressions tancades accentuen els fenòmens càrstics dels Ports (avencs, forats i coves), que són els més importants de les comarques de Tarragona tant en desenvolupament vertical com horitzontal. • Interès botànic: la situació del massís propicia una gran riquesa i diversitat de vegetació. Hi ha nombroses espècies endèmiques, rares i d’interès geobotànic, com la fageda, la més meridional de la península Ibèrica; o Atropa baetica que ateny al massís el seu límit septentrional, etc. Destaquen les espècies rupícoles: Ramonda myconi, Knautia rupicola, Salix tarraconensis, etc. • Interès faunístic: els poblaments faunístics dels Ports presenten un elevat interès no només per l’abundància i varietat d’espècies sinó també perquè acullen alguns animals endèmics o molt rars per a la fauna catalana. Destaquen la població de cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. Hispanica), la llúdriga (Lutra lutra), el gat fer (Felis silvestris), i el grup dels ratpenats, que amb unes 20 espècies constitueix una de les comunitats més riques de la península Ibèrica. Entre els ocells destaquen els rapinyaires rupícoles. Els amfibis i rèptils tenen també una representació important als Ports, ja que més del 50% de les espècies presents a Catalunya les podem trobar en aquest espai natural. Als rius, destaquen la madrilleta roja (Chondrostoma arcasii) o el cranc de riu autòcton (Austrapotamobius pallipes); i entre els invertebrats, hi ha espècies endèmiques del grup dels mol·luscs, aràcnids i coleòpters, que figuren en la llista d’espècies protegides pel PEIN. • Interès paisatgístic: terra de grans contrastos amb cingles, moles, valls encaixades (gúbies) sovint associades a fenòmens càrstics, prats enlairats; des de llocs típics de zones àrides fins als ambients humits i boirosos de les fagedes, més propis de paisatges centreeuropeus. També hi ha espectaculars formacions rocoses, sobretot a la part septentrional del massís: roques de Benet, estrets d’Arnes, moles del Don, etc. Administració La Junta Rectora ha mantingut reunions cada quatre mesos aproximadament i s’ha aprovat, entre altres coses: la realització de les jornades de divulgació del Parc; la regulació de l’escalada; aprovar inicialment la proposta de conveni de dinamització turística; autoritzar diversos estudis; s’acorda començar a treballar en el Pla d’usos de la Reserva Natural de les Fagedes dels Ports; fer en comissió una relació de les pistes obertes per a la circulació de quads, acceptar l’ajut d’educació ambiental de la Diputació de Tarragona; encetar el procés per a la cessió de la gestió del manteniment de la pista de Caro per part de la Diputació de Tarragona; donar suport en la proposta de reunió entre les direccions Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 309 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural generals de la Generalitat catalana i la valenciana per unificar criteris; demanar la ràpida constitució de la unitat territorial de gestió integral dels Ports, i la consideració consegüent com a àrea bàsica del Cos d’Agents Rurals, assegurant una coordinació funcional per part de les direccions del Parc i de la Reserva Nacional de Caça de les tasques que han de realitzar els agents. S’han contractat 4 persones, mitjançant el Pla d’ocupació del Departament de Treball: un biòleg, un peó i una auxiliar administrativa, per una durada de 6 mesos cadascú, i un enginyer tècnic forestal, que ha elaborat dos plans d’ocupació amb una durada de 6 mesos cadascú. Mitjançant l’Ordre d’ajuts MAH/137/2007, per al finançament d’actuacions als espais naturals protegits de Catalunya, s’han atorgat 18 subvencions, per un import total de 188.782 €. Patrimoni natural Flora i vegetació: s’ha efectuat l’estudi genètic d’individus de Pinus sylvestris amb característiques morfològiques de Pinus mugo subsp. uncinata. S’ha finalitzat la llista vermella de la flora vascular del Parc, amb un catàleg actualitzat de plantes vasculars rares, endèmiques o amenaçades, en què s’han definit i prioritzat les actuacions de conservació sobre la flora d’interès. Flora amenaçada: monitoratge anual de les poblacions d’Atropa baetica, espècie iberonord-africana amb només 13 peus als Ports, que són també els únics de Catalunya. S’ha estudiat Aquilegia paui, endemisme estricte del massís dels Ports i del qual s’ha trobat una nova població que triplica els individus que es coneixien de l’espècie. Seguiment de la successió vegetal en parcel·les experimentals on s’han recuperat els camps de conreu i s’ha col·laborat en l’estudi dels sòls forestals dels boscos dels Ports. També s’ha fet un estudi en zones de pastura d’ungulats domèstics per estudiar l’efecte de l’herbivorisme sobre les comunitats vegetals de prat. Fauna: cens anual de duc (Bubo bubo), s’ha continuat amb el seguiment de les parelles d’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i aufrany (Neophron percnopterus) del Parc i s’ha fet un cens de la població de voltor comú (Gyps fulvus), coincidint amb el cens nacional de l’espècie. S’ha col·laborat en la realització de l’Atles dels ocells a l’hivern, el programa de seguiment d’ocells comuns SOCC i el programa de seguiment de la migració d’ocells planadors PERNIS. Quant a amfibis: s’han millorat i creat diversos punts d’aigua (noves basses temporals i permanents, adaptació dels abeuradors, eliminació dels peixos introduïts i col·locació de rampes). Quant a mamífers: estudi de l’ús dels ungulats en parcel·les on s’han dut a terme tractaments de la vegetació mitjançant càmeres parany. Quant a invertebrats: s’ha fet un estudi de distribució i ús de l’hàbitat de Macromia splendens, libèl·lula en perill d’extinció, recentment detectada a Catalunya. Amb la col·laboració del Servei de Fauna, Flora i Animals de Companyia, s’ha continuat el seguiment del cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i s’ha realitzat un control de les poblacions de cranc de riu americà (Procambarus clarkii). 310 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Infraestructures, equipaments i manteniment El setembre del 2008 s’han engegat les obres del Centre Complementari del Parc dels Ports a Alfara de Carles amb un pressupost de 717.161 €, la finalització de les quals es preveu per a l’estiu del 2009. El centre oferirà els serveis d’informació del Parc al territori i permetrà l’acollida de grups de treball i de colònies dirigides a l’educació ambiental, amb una capacitat per a 40 persones. Aplacat amb pedra de la casa forestal de la Fou. Aquesta casa forestal pertany a la forest patrimonial de la Generalitat de Catalunya, número 2 del Catàleg Utilitat Pública. Arranjaments a la casa de Ganduls: actuació interior consistent en una capa d’estuc tradicional sota sostre, entre biguetes i revestiment de parets exteriors, acabat com a mur vell. S’ha revisat el projecte per a la dotació del Centre de Recepció i Base Operativa a Prat de Comte. Aquest centre comptarà amb dues parts ben diferenciades: ús públic i magatzem-garatge de suport als serveis de conservació, senyalització i millora forestal del Parc a la Terra Alta. Comptarà amb: punt d’informació, aula de natura, sala d’actes i sala d’exposició permanent. El Centre d’Informació del Montsià (la Sénia) ha estat dotat d’importants equipaments, estructurats: material de laboratori, mobiliari per a l’aula de natura, exposició permanent sobre flora i fauna del Parc. Quant a manteniment i millora s’han fet les actuacions següents: mitjançant la brigada del Parc s’ha assolit la conservació dels equipaments d’ús públic, s’ha fet el manteniment de les 7 àrees de lleure existents i s’han repassat 10 dels 23 itineraris implantats. Quant a camins, s’han fet arranjaments puntuals del ferm i tasques de tractament de la vegetació per facilitar el pas dels mitjans d’extinció d’incendis a la pista de la Fou, el camí del Mas de Damià, de la vall de la Cervera, del Mascar i del Toscar. També s’ha fet un seguiment de les basses d’incendis, millores per garantir el subministrament d’aigua i evitar l’ofegament de la fauna salvatge: s’han col·locat rampes a la bassa de les Muntanyoles, la vall d’Uixó, cova Avellanes, les Foies, els Viloubars, l’Espina, la bassa de Gil, la de Candido, el Mas de Vinyals, l’Espinal, el Mas de Ferrassó i la font de Nadal. S’ha dut a terme la recuperació de fonts i s’han construït nous punts d’aigua per a amfibis al Mas de Rosset, a la Carrasca, al Mas de Josepó i al coll de Miralles. S’han creat també infraestructures per a la gestió ramadera en forests públiques: a Refalgarí s’ha instal·lat un pas canadenc, s’han eliminat tanques ramaderes en desús i se n’han col·locat de noves i s’ha substituït la cadena del coll de l’espinal per una tanca impermeable a la ramaderia. A la forest d’Horta s’ha col·locat una portera nova a la pista de les Muntanyoles i a Arnes s’ha col·locat a la pista del Mas de Damià. S’ha millorat l’abeurador de la font de la Carrasca i se n’ha construït un altre a la Vall. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Portera. 311 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Pel que fa a la senyalització, s’han eliminat els senyals obsolets i substituït els antics per d’altres que compleixen amb el Manual tècnic de senyalització. Quant a la senyalització de la regulació d’activitats: regulació de barrancs i escalada a la zona de Covalta, el Portell i Caro i la regulació de l’acampada a la Franqueta. Educació ambiental, divulgació i ús públic S’ha continuat treballant en el Projecte de planificació de millores i usos de la xarxa de senders del Parc, que suposa la implantació dels senders projectats, el manteniment dels ja existents, i la incorporació de nous senders d’ús local. S’ha portat a terme el Programa d’educació ambiental del Parc Natural per al 2008, que ha suposat la realització de més de 200 activitats en horari docent (activitats a l’aula, tallers, sortides a la natura, etc.), repartides entre els 150 centres d’Educació Primària i Secundària de les Terres de l’Ebre, i unes 50 activitats en temps de lleure (sortides de camp, xerrades, conferències, tallers, exposicions, etc.), repartides en les tres comarques afectades pel Parc. En conjunt, s’ha arribat a 12.000 usuaris. Les activitats en temps de lleure s’han difós mitjançant la web i amb la publicació d’opuscles informatius semestrals (12.000 unitats). Els serveis d’informació i educació ambiental han continuat amb la pròrroga anual del contracte de serveis per a cada comarca. Aquests serveis operen als centres d’informació comarcals a Roquetes i la Sénia. Mitjançant contracte d’assistència externa, l’Ecomuseu dels Ports a Horta de Sant Joan i el Molí de l’Oli a Arnes, han prestat serveis d’informació del Parc a la comarca de la Terra Alta. Atenent a les xifres recollides en els centres d’informació del Parc i en els punts d’informació a la Terra Alta, s’estima que el Parc ha tingut 163.000 visitants. El Parc forma part del Grup de Conservació EUROPARC-Espanya, que treballa per assolir un estàndard de conservació per a les accions en espais naturals protegits. Aquest any ha tingut lloc la segona reunió d’aquest grup, al Parque Natural de Cardeña y Montoro (Còrdova), l’octubre del 2008. Alhora, el Parc Natural forma part del Grup de Parcs Forestals, que és un subgrup del Grup de Conservació EUROPARCEspanya, que té com a finalitat l’aportació de directrius, criteris i idees en matèria de planificació i gestió forestals, així com fomentar l’intercanvi d’experiències en aquesta matèria. El grup de Parcs Forestals es va reunir al Parque Natural del Montcayo (Aragó) per treballar el tema de la gestió forestal per a la conservació. També s’ha participat en diversos seminaris i jornades. A començaments d’octubre, representants de la Junta Rectora i de l’òrgan gestor van fer una visita conjunta a la serra de Tramuntana, declarada paratge natural el 2007, amb la finalitat de conèixer la realitat de la gestió d’aquest espai natural protegit, i concretament l’experiència en la recuperació patrimonial de les construccions de pedra seca, i la gestió de conservació del voltor negre. 312 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Les tasques efectuades al Centre de Documentació s’han centrat bàsicament en: la catalogació, el manteniment, la gestió i la difusió del fons, i en l’actualització de la web oficial del Parc integrada al portal www.parcsdecatalunya.net. Al llarg de l’any 2008 s’ha portat a terme l’anàlisi de la situació inicial de la web, la recollida i selecció de la informació i una important reestructuració. Amb aquesta feina intensa s’ha aconseguit un 57% de pàgines noves, i el 100% de pàgines revisades, corregides i actualitzades. S’han creat 4 nous apartats que han suposat l’augment de 20 a 47 pàgines, 232 binaris i 53 activitats de l’agenda. En resum, la web ha doblat el seu volum i s’han revisat i actualitzat el 100% dels continguts. L’objectiu principal és que la web sigui un punt més d’informació del Parc i sobre el Parc, des del qual tothom pugui tenir-hi accés. A més, cal que sigui una eina útil i eficaç per a la gestió interna i la difusió exterior. S’han efectuat 254 noves entrades al catàleg col·lectiu de les biblioteques especialitzades. Segons les dades del catàleg, el fons del Centre de Documentació del Parc consta de 918 documents (845 monografies, 32 mapes, 23 materials multimèdia i recursos electrònics, 18 separates i buidatges). L’hemeroteca disposa de 114 títols de publicacions periòdiques dels quals gairebé la meitat són títols vius. S’han prestat 64 documents i s’han atès 115 consultes (100 en sala, 5 per telèfon i 10 per correu electrònic), de les quals 18 pertanyen a usuaris externs. S’ha assistit a un curs de «Catalogació amb VTLS», una jornada de formació de Tridion per a l’actualització de la web i a la reunió anual dels centres de documentació del DMAH. Planificació i gestió forestal Per delegació de funcions de l’Àrea del Medi Natural, el Parc gestiona els expedients de planificació i gestió forestal en l’àmbit del Parc. Això ha suposat l’elaboració del Pla anual d’aprofitaments forestals 2008; la tramitació i el seguiment, en forests d’utilitat pública, de 18 aprofitaments de pastures, 4 de tòfones, 3 cinegètics i 2 fusters (pinassa, boix); la tramitació i certificació de 2 ajuts per a la gestió forestal sostenible (tractaments silvícoles de millora i millora de pista forestal); la tramitació de 6 expedients d’aprofitaments fusters (pi, carrasca) en terrenys forestals privats; la redacció de 15 informes relacionats amb la gestió forestal (rompudes, pistes, etc.), i s’ha iniciat l’inventari d’espècies arbòries al·lòctones del Parc. Al llarg del 2008 s’ha treballat en l’elaboració del Pla de gestió de pastures de les forests públiques al Parc. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 313 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Vigilància Hi ha establerta una zonificació d’àrees de vigilància prioritària, normal i especial en tota l’àrea protegida i en zones específiques. Els guardes de la Reserva Nacional de Caça de Tortosa-Beseit s’han incorporat al Cos d’Agents Rurals, per coordinar i dur a terme les tasques de vigilància. Els voluntaris han fet tasques de formació, informació i vigilància durant les temporades de més afluència de visitants, com la temporada dels bolets. A l’estiu, ha continuat el suport a la campanya d’estiu per a la vigilància i primera intervenció d’incendis forestals, amb un camió 4 x 4 i dues camionetes descobertes. Parc Natural de la Serra de Montsant Valors que s’han de protegir • Interès geològic: la serra de Montsant forma un bloc molt individualitzat i característic que s’estén al llarg de gairebé 20 km, la seva amplada aproximadament és de 5 km. El punt més alt és la roca Corbatera, amb 1.163 m. Està constituït bàsicament per una gran massa de conglomerats calcaris que produeixen espectaculars formacions geomorfològiques (roques singulars, balmes, coves i avencs) de notable excepcionalitat paisatgística i geològica. • Interès faunístic: hi trobem 199 espècies de vertebrats: 8 de peixos, 6 d’amfibis, 15 de rèptils, 132 ocells i 39 de mamífers. Entre els mamífers hem de destacar el ratpenat de peus grans, el ratpenat muntanyenc, ratpenat de bosc, el gat salvatge, el gat masquer o la geneta, la rata d’aigua, el conill de bosc, la cabra salvatge i el cabirol. El Montsant és un territori de nidificació i descans de rapinyaires tan importants com l’àguila cuabarrada, l’àguila daurada, el falcó pelegrí, el duc. A més, és una zona de campeig del voltor. Entre la resta d’ocells destaquem la merla roquera, el pela-roques, la merla d’aigua, el blauet, el còlit negre, el còlit ros, l’oreneta cua rogenca, cogullada fosca i el trencapinyes. Cal, també, tenir en compte que hi ha altres ocells que utilitzen el Montsant com a lloc de pas en les seves migracions. Els rèptils estan representats per diverses espècies, entre les quals cal destacar l’escurçó ibèric, la serp de collaret, el llangardaix ocel·lat i la tortuga mediterrània. Entre els amfibis destaquem la salamandra, el gripauet i el tòtil. Peixos com la truita comuna, el barb comú, el barb cuaroig, la madrilla i el gobi són freqüents entre els ambients aquàtics. A més, trobem invertebrats que cal destacar com la somereta de Montsant, espècie endèmica de Montsant. També hi trobem el cranc de riu autòcton. S’han trobat 649 lepidòpters, dels quals 63 espècies tenen interès faunístic i biogeogràfic (18 endemismes ibèrics o iberomagrebins, 3 espècies amb protecció legal, 3 espècies noves per a Catalunya, 31 espècies que es troben en la zona límit de distribució meridional de Catalunya, 4 espècies que es troben en la zona límit de distribució 314 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural septentrional de Catalunya i 20 espècies que tenen menys de 4 localitats conegudes a Catalunya). Fins al moment s’han trobat 29 espècies d’odonats diferents, entre els quals cal destacar: coenagrion mercuriale, oxygastra curtissi. Cal fer també esment a la fauna cavernícola endèmica amb espècies com col·lèmbol Pseudosinella tarraconensis ssp. tarraconensis i coleòpters com Anilochlamys catalonicus i Duvalius berthae ssp. berthae. • Interès botànic: s’han recopilat dins del territori uns 1242 tàxons vegetals. Espècies de flora autòctona protegides a tot el territori de Catalunya: Taxus baccata, Ilex aquifolium. Espècies de flora autòctona protegides al Montsant: Euphorbia minuta, Thymus loscosii. Espècies incloses en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya: Ononis ornithopodioides, Armeria maritima var fontqueri, Berberis vulgaris subsp. seroi, Senecio auricula var. sicoricus, Thymus loscosii i el Delphinium bolosii (fora dels límits del Parc). Espècies que, a Catalunya, només s’han trobat al Montsant: Cleome violacea (fora dels límits del Parc), Medicago minima var. Brachydon, Narduroides salzmanii, Fraxinus ornus (fora dels límits del Parc). Valors culturals La serra de Montsant compta amb abundants mostres de patrimoni cultural, resultat de la secular presència humana a la muntanya. En són exemples els jaciments arqueològics, les ermites, la cartoixa d’Scala Dei, els camins, els masos, les restes de molins hidràulics al riu Montsant i les nombroses mostres d’arquitectura popular que indiquen una activitat agrícola o ramadera al territori —marges, balmes murades, barraques, aljubs...— al llarg del temps. Formen part també d’aquest patrimoni el coneixement de les formes de vida i l’aprofitament de la muntanya en el passat i en el present — agricultura, ramaderia, carboneig, cacera, ús de plantes medicinals...— la vida quotidiana i la festa en els pobles de l’entorn, les creences, el folklore oral o el coneixement dels fets històrics succeïts en l’àmbit de la serralada. Valors intangibles A causa de l’orografia, la serra de Montsant ha esdevingut un indret de difícil accés i amb un grau escàs de desnaturalització. És per aquest motiu que arreu es coneix Montsant com un indret on hom pot trobar-hi tranquil·litat, silenci, i espiritualitat per poder gaudir d’un paisatge únic i encisador. Valors espirituals Els valors espirituals de la muntanya són coneguts i assumits per tothom, independentment de la confessió religiosa: pel Montsant tothom sent Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 315 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural admiració, respecte, identitat, simbolisme... És «la muntanya», per antonomàsia, no només del Priorat, sinó també de molts pobles més llunyans, fins hi tot els de la Ribera d’Ebre i Baix Camp. Valors paisatgístics La serra Major, formada per un conjunt d’ondulacions suaus que dibuixen la carena de la muntanya. Els hàbitats representats són el medi rupícola i les brolles culminants. Vessant sud: caracteritzat per les originals i majestuoses cingleres de gran bellesa. Hi dominen el medi rupícola i les brolles. Vessant nord: el tret diferencial d’aquest vessant és la presència del riu Montsant. A l’interior de les barrancades de la conca hidrogràfica del riu creixen els boscos més esponerosos i ben conservats. Vessant occidental: format pels costers que davallen suaument des de la serra Major fins al revolt occidental del riu Montsant. És la zona que conserva el paisatge més modelat per l’activitat humana. Els hàbitats més representatius són l’alzinar i les brolles amb pins. Direcció i Administració Com a resultat de l’Ordre MAH/869/2008, de 17 de març, per la qual es fa pública la convocatòria d’ajuts per al finançament d’actuacions als espais naturals protegits de Catalunya per a l’any 2008, s’han atorgat els ajuts següents als municipis del Parc: Ajuts atorgats als municipis del parc Ajuntament de la Morera de Montsant (habilitació de la zona d’aparcament d’accés a la seu del Parc Natural) 30.000 € Ajuntament de la Vilella Baixa (adequació de la zona d’aparcament d’accés al Parc) 14.390 € Ajuntament de Cabacés (millora de l’accés a l’aparcament per a visitants) 19.000 € Ajuntament de la Bisbal de Falset (adequació d’una zona de lleure d’accés al Parc) 23.707 € Ajuntament de la Vilella Alta (adequació i millora del camí de les eres a la zona d’aparcament d’entrada al Parc Natural) 12.121 € Ajuntament de Margalef (arranjament i millora de l’entorn de la cova d’en Ximet) 30.000 € Ajuntament d’Ulldemolins (adequació de les ermites amb instal·lació d’energia solar) 25.499 € Ajuts a propietaris i societats (condicionament i millora de l’espai)44.930 € Total 192.027 € S’ha signat una proposta d’inversió entre el DMAH i la Diputació de Tarragona per un import de 90.000 € per a la realització de les activitats següents: inventari de les festes dels pobles de Montsant, actuacions de millora Aula Natura Ulldemolins, seguiment reintroducció conill autòcton, redacció projecte recuperació camí Montsant, creació i edició de tres itineraris de flora, redacció projecte de rehabilitació de l’antic molí d’oli de Margalef, redacció opuscles patrimoni natural, execució 1a fase projecte museogràfic del Centre d’Interpretació de l’Oli i economies productives, elaboració del vídeo sobre l’oli i les economies productives del centre d’interpretació de l’oli, així com l’arranjament de pistes existents creades o necessàries per a la prevenció d’incendis. 316 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural L’àrea Medi Ambient de la Diputació de Tarragona ha donat suport a la campanya «Descobreix el Parc Natural de la Serra de Montsant», adreçada a les escoles de la comarca del Priorat i del Tarragonès a través d’una subvenció concedida per un import de 12.400 €. S’ha donat suport per a la redacció de l’Agenda 21 dels municipis que formen part del Parc Natural de la Serra de Montsant, és un procés de millora contínua per avançar cap al desenvolupament sostenible dels nostres pobles durant els propers anys i cercar l’equilibri entre societat, economia i medi. S’ha col·laborat amb el Consell Comarcal del Priorat en l’elaboració de plànols de mas Roger, en la redacció del projecte executiu per a la consolidació de l’edifici i l’elaboració i senyalització de la Xarxa Bàsica de Camins del Priorat. El fons documental del mas Roger de Cabacés (Priorat) va ingressar en l’Arxiu Comarcal del Priorat el 17 de juny del 2008. El fons ocupa 25 capses de trasllat, aproximadament uns 10 metres lineals de documentació que correspon a unes 100 capses d’arxiu definitiu. L’Obra Social de la Caixa de Catalunya cada any dóna suport a les diferents societats de caçadors per a la sembra de lleguminoses i cereals per alimentar perdius i conills. A més, aquesta tardor han arreglat el pont de Sant Bartomeu. La Diputació de Tarragona i l’Obra Social «la Caixa» han donat suport al Parc amb la contractació i el manteniment d’una brigada per dur a terme treballs d’arranjament d’àrees d‘ús públic del Parc, i en la contractació d’un tècnic per fer el projecte del cranc de riu autòcton. Des de l’any 2005 l’ONCE col·labora amb el Parc amb diferents objectius: sortides guiades, traducció de materials a braille, suport en la creació i millora de les infraestructures accessibles, etc. El Parc, mitjançant el pla d’ocupació, durant els mesos d’estiu, ha tingut 6 informadors, 1 auxiliar administratiu, 1 tècnic 1 un peó de brigada. Patrimoni natural, protecció i recerca Quant a inventaris i cartografia, s’han fet les actuacions següents: mapa senyalització, mapa àrees de pesca al riu Montsant, actualització mapa de tancament de camins, actualització mapa dels camins transitables, mapa d’aptitud d’ús del Parc, mapa de freqüentació al Parc, mapa tipologia d’usos, mapa actualitzat de la distribució del cranc americà i autòcton, mapa actualitzat de la distribució de l’àguila cuabarrada, mapa d’hàbitats, mapa de les diferents espècies protegides tant de flora com de fauna, mapa de les fonts de Montsant, mapa dels impactes al riu Montsant, mapa geològic de la zona de la Morera-Cabacés-les Vilelles, inventari de béns d’interès patrimonial, mapa de sembradures al Par, inventari forestal de la finca de mas Roger. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 317 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Quant a censos i seguiments, s’ha fet el cens de cabra hispànica, la batuda en blanc de cabirol, el seguiment de fauna cinegètica, el cens de duc, l’anellament d’ocells, el seguiment de l’àliga cuabarrada, l’atles dels odonats a Catalunya, inspeccions del Projecte rius, inspecció de l’Agència Catalana de l’aigua al Riuet d’Scala Dei. Quant a estudis i projectes, es fa el seguiment de la gestió ramadera i la seva afectació sobre la vegetació de la serra Major, l’estudi dels quiròpters com a control biològic de la plaga de la papallona del raïm (Lobesia botrana) al Montsant: inventari i seguiment de refugis, l’estudi de la rata d’aigua, l’estudi de millora agropecuària, el seguiment de l’estudi dels rapinyaires, l’estudi de gestió cinegètica, el projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània, el projecte de reintroducció del conill de bosc, el projecte de recuperació del cranc de riu autòcton, i l’alliberament de perdius. Quant a la participació en formació i seminaris, s’ha participat en les primeres jornades de flora de Catalunya, s’ha assistit al curs «Participación en los espacios naturales protegidos de la Universidad de Alcalá», s’ha participat i presentat la comunicació de les I Jornades dels Parcs Naturals a Deltebre, s’ha participat en l’ESPARC i presentat el pòster de patrimoni cultural d’un espai natural, s’ha participat al VIII Seminari de Turisme Rural d’Olot, s’ha participat en la VI Reunión Técnica sobre la Conservación y la Gestión de las Poblaciones Ibéricas de Cangrejo de Río (Astropotamobius pallipes), s’ha participat en la reunió de presentació dels resultats de l’estudi de la variabilitat genètica de les poblacions de cranc de riu autòcton a Catalunya, així com en el Grup de Conservació del Servei de Parc. Quant a control d’espècies al·lòctones, s’han dut a terme les actuacions següents: eliminació d’alguns aïllants a mas Roger (Ailanthus altissima), projecte de recuperació del cranc de riu autòcton, i eliminació de canya (Arundo donax). Quant a la conservació d’usos antròpics, s’ha dut a terme el projecte de recuperació de sembres. Quant a la gestió de l’ús públic amb objectius de conservació, s’han dut a terme les actuacions següents: proposta de tancament de camins, regulació de l’escalada, proposta de regulació de la pesca al riu Montsant. Quant a prevenció de riscos, s’han dut a terme les actuacions següents: pastura de ramats a les franges creades altres anys, franja de protecció contra incendis a la pista de mas Roger, arranjament de pistes forestals, redacció del projecte d’arranjament de pistes. S’han emès 16 expedients d’ajuts, 12 informes preceptius, 6 informes sobre estudis realitzats, 21 informes d’autorització per activitats al parc i 10 autoritzacions de recerca. Patrimoni cultural i paisatge Quant a estudis, prospeccions i catàlegs, s’ha elaborat: l’inventari de festes dels pobles de Montsant, l’inventari de béns d’interès patrimonial, Montsant i front de guerra. 318 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Quant a les actuacions de conservació del patrimoni cultural s’ha realitzat: el Molí de l’oli de Margalef com a centre d’interpretació; el Racó dels Montalts, un recurs per a la interpretació cultural d’un espai natural, i el recull de fotografies documentals d’interès històric i etnogràfic. Millora rural i infraestructures S’han iniciat les obres de la nova seu del Parc. Redacció del document d’usos, aixecament de planells i redacció del projecte executiu per a la consolidació de l’edifici de mas Roger. Fase de restauració i museïtzació del Molí de l’Oli de Margalef. Recuperació del mas de l’Estrem per a usos relacionats amb la gestió de l’espai. La brigada de manteniment ha fet els treballs habituals de manteniment i millora de fonts, àrees de lleure, senders, graus i llocs emblemàtics: • Recuperació, manteniment i neteja de senders i àrees emblemàtiques. • Manteniment dels itineraris municipals que el Parc ha creat en cada un dels pobles del Parc, a més de marcar els itineraris amb GPS. • Manteniment i senyalització dels itineraris de flora, a més de marcar els itineraris amb GPS. • Muntatge i recollida de l’exposició del Parc. • Col·laboració en la gestió del patrimoni natural i adequació d’espais per afavorir la biodiversitat. • Col·laboració en el manteniment del patrimoni cultural. • Participació i preparació de la Festa de l’Arbre i de la Diada Familiar «Gaudeix del Parc en família». • Avisar i acompanyar la Guàrdia Civil a recollir les bombes de mà que s’han trobat al llarg de l’any al Montsant. • Neteja de l’àrea del pi centenari de la Palma d’Ebre. • Verificació de l’estat d’alguns camins. Educació ambiental, divulgació i ús públic El nombre de visitants atesos als centres d’informació (seu del Parc, punts d’informació del Parc, Oficina de Turisme del Consell Comarcal, agrobotigues, cases de pagès, Oficina de la Cartoixa d’Scala-Dei, Patronat de Turisme de Cornudella, Oficina de Turisme d’Ulldemolins) i que han participat en les diferents activitats que organitza el Parc, va ser de 26.200; a aquesta xifra cal sumar-hi els 43.100 visitants que s’estima que van visitar el parc sense passar pels centres d’informació, cosa que suposa un total de 69.300 visitants. Des del mes de març i fins al novembre, es va oferir al públic en general un programa d’activitats guiades gratuïtes. Aquesta iniciativa continua amb l’objectiu de motivar el coneixement sobre els valors culturals i naturals i els llocs emblemàtics del Parc, al llarg de l’any s’han efectuat 42 sortides, realitzades en col·laboració amb les diferents empreses de lleure i els serveis de guiatge vinculats al Parc. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 319 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural S’ha fet una sortida en col·laboració amb l’ONCE per apropar els valors del Parc a les persones invidents. Adreçada a les famílies, s’ha convocat la diada familiar: «Gaudeix el Parc en família». Al llarg de tot el curs escolar, s’han fet sortides de caire cultural i pedagògic adreçades a tots els cicles educatius i a algunes escoles de la província de Tarragona amb 1.927 participants. S’ha celebrat la IV Festa de l’Arbre adreçada als alumnes de l’escola CEIP Rossend Giol de Porrera. S’ha participat en la Fira de Medi Ambient, Priorat.net. Realització de xerrades de divulgació adreçades als caçadors. IV Curs d’ornitologia. Realització d’una sortida amb col·laboració de l’ICO: «Sortim a veure moixons». IV Jornades del Parc Natural de Montsant. Exposicions de «Les ermites de Montsant»; «A casa, al tros i al carrer». Imatges de dones de Montsant. Realització del cicle de xerrades d’estiu sobre patrimoni cultural i natural de Montsant i del cranc de riu. Promoció i organització de sortides als itineraris de flora assenyalats pel Parc. Edicions: opuscle de l’aprofitament de l’aigua, opuscle de les ermites de Montsant, nous itineraris de flora, calendari 2009 titulat «A la font i al rentador», pòster d’identificació dels rapinyaires, cartelleres sobre els rapinyaires. S’han reeditat quaderns educatius de caire pedagògic per a tots els cicles educatius. S’ha continuat amb la millora de la senyalització del perímetre del Parc amb la nova normativa de senyalització establerta pel DMAH. També s’han senyalitzat algunes zones d’interès dins els límits del Parc i s’han creat diferents itineraris de flora. Vigilància La relació de l’equip de gestió del Parc amb el Cos d’Agents Rurals (CAR); participació en la IV Festa de l’Arbre, la diada familiar: Gaudeix del Parc en família, i col·laboració en jornades del Parc. • Els censos de cabra, censos de cabirol, censos de conill autòcton i de perdiu, censos de cranc de riu autòcton, cens de depredadors. 320 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • Seguiment de la tortuga mediterrània, seguiment de les àligues, seguiment del punt de cria de cranc de riu autòcton. • Vigilància zones flora protegida (Thymus loscosii, Delphinium bolosii). • Control furtius, batudes de senglar i cabirol, zones de caça lliure, reunions amb caçadors • Control circulació motoritzada, regulació de l’escalada. • Inventari coves morades, aljubs, etc. • Inspecció punts d’aigües i camins, de l’estiatge dels rius i cabals mínims, pesca elèctrica. • Control refugi de fauna salvatge. • Control acampades de Setmana Santa i períodes de més afluència de visitants. • Tancament accessos Montsant en període de risc d’incendis (Pla Alfa nivell 3) i vigilància contra incendis. Grup Especial de Protecció d’Incendis Forestals (GEPIF) Quan el risc d’incendis és més baix s’encarreguen de fer franges de protecció contra incendis. Aquest 2008 han realitzat: • Franja de baixa càrrega de combustible a la pista que puja des de Cornudella fins a l’ermita de Sant Joan del Codolar. • Franja de baixa càrrega de combustible a la pista que va des de la carretera fins al mas de Salvat. • Franja de baixa càrrega de combustible a la pista del grau Guixera. • Franja de baixa càrrega de combustible per a una actuació en cas d’incendi forestal (50 m d’amplada) a la pista que va des del pla dels Hostalets d’Albarca fins a l’ermita de la Mare de Déu de Montsant. • Perímetre de protecció al voltant de l’ermita de Santa Magdalena. • Franja de baixa càrrega de combustible a la pista que va des de l’aparcament de la font de la Gleva fins al mirador de les Cadolles Fondes. • Perímetre de protecció al voltant de l’ermita de Sant Salvador. • Retirada dels 72 pins que van caure a causa dels forts vents i van obstruir les pistes de la zona entre Cornudella i Ulldemolins. • Perímetre de seguretat de 25 metres al voltant de 5 basses contra incendis. Actuacions del Cos de Bombers Serveis de recerques de gent perduda, rescats de muntanya, omplir i revisar els punts d’aigua, rutes de prevenció amb unitats helitransportades en períodes d’estiu. També s’han dut a terme altres actuacions de coordinació amb el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals, l’Agència Catalana de l’Aigua, les agrupacions de defensa forestal, els propietaris de Montsant, el pastor que du a terme activitats silvipastorals, les societats de caçadors, els centres de recursos pedagògics i el Consell Comarcal del Priorat. Parc Natural de l’Alt Pirineu Valors que s’han de protegir • Interès geològic: geomorfologia de gènesi glacial sobre roques cambroordovicianes i devonianes, afloraments quarsítics i roques Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 321 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • • • • • d’origen volcànic, valls en forma d’U, circs glacials, cubetes glacials, dipòsits glacials i dipòsits de glaceres rocalloses tardoglacials. Estanys glacials (Certascan és el més extens del Pirineu meridional). Fenòmens càrstics destacables com la Cigalera de l’obaga de Valeran (-320 m). Els cims de més altitud del territori català, com la Pica d’Estats (3.143 m). Hàbitats d’interès: úniques formacions de savina turífera a Catalunya i altres sis hàbitats d’interès comunitari prioritaris. 30 hàbitats d’interès comunitari no prioritaris. Estanys d’alta muntanya no pertorbats, representació important de molleres i torberes. Boscos extensos i ben conservats de pi negre, pi roig i avet, incloent sectors amb un alt grau de maduresa. Nuclis aïllats de fageda. Interès botànic: gran diversitat de vegetació boreoalpina, eurosiberiana i mediterrània, amb 1.589 espècies de flora vascular. 21 espècies de flora molt rara, algunes amb l’única localitat catalana (Juniperus thurifera, Hippuris vulgaris, Cerinthe glabra). Interès faunístic: gran diversitat de vertebrats (238 espècies catalogades). Hàbitat d’espècies amenaçades o rares, com l’ós bru (presència regular), la llúdriga, l’almesquera, el trencalòs, l’aufrany, el milà reial, el gall fer, la perdiu blanca, la perdiu xerra, el mussol pirinenc, la becada, el pela-roques, el pardal d’ala blanca i el tritó pirinenc. Presència de la sargantana pallaresa, endemisme quasi exclusiu del Parc. Població més nombrosa de gall fer de l’Estat (150 mascles censats). Gran diversitat d’ungulats (isard, mufló, cabirol, cérvol, daina i senglar). Interès paisatgístic: diversitat de paisatges de muntanya alta i mitjana, amb abundants elements antròpics d’interès (mosaic de prats i bosc, nuclis de bordes, etc.). La Pica d’Estats, indret emblemàtic de l’excursionisme català. Altres llocs emblemàtics com Bonabé, vall d’Àrreu, Noarre, pla de Boavi, pla de Boet, pla de Nègua, bosc de Virós, vall de Santa Magdalena, Mollera d’Escalarre i el Ras de Conques. Interès cultural: extens patrimoni cultural, especialment d’arquitectura popular i art romànic, i presència important de bordes, cabanes i pletes lligades a l’explotació ramadera extensiva de les pastures del Parc. Patrimoni industrial rural: serradores hidràuliques, moles, fargues...; elements singulars com les llobateres. Direcció i Administració S’han dut a terme tres sessions de la Junta Rectora i una sessió de la Comissió Permanent del Parc. S’han adquirit diversos elements per millorar les condicions de treball del personal de la seu del Parc. A més, Forestal Catalana ha analitzat els riscos i les condicions de treball del seu personal laboral contractat. S’ha iniciat la tramitació de l’expedient plurianual per a l’elaboració i tramitació del Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del Parc. S’ha iniciat la implementació del Pla de desenvolupament local sostenible de la vall Ferrera, en diverses actuacions que són competència del DMAH. 322 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural S’ha finalitzat la digitalització cartogràfica i la classificació de la xarxa viària de l’àmbit del Parc, pas previ per implementar el Pla d’ordenació de la circulació motoritzada. S’ha iniciat la redacció d’un pla de gestió de la Mollera d’Escalarre, aiguamoll de muntanya singular i d’alt valor natural. S’han mantingut relacions institucionals amb les diverses administracions locals actuants dins del Parc (42 reunions) i altres administracions a nivell català (5 reunions). S’han reforçat les relacions transfrontereres i s’han fet actuacions conjuntes amb l’òrgan de gestió del futur Parc Natural Regional de Pyrénées Ariégeoises (França) i del Parc Natural del Comapedrosa (Andorra), ambdós fronterers amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu; també s’ha treballat amb l’Office National des Fôrets. S’ha continuat col·laborant amb la UAB per a la diagnosi ambiental del Parc, mitjançant treballs de recerca aplicada, i amb diverses fundacions, institucions i associacions que actuen en l’àmbit del Parc. S’han emès 35 informes preceptius d’obres i projectes. S’han emès 9 autoritzacions de recerca, 9 d’activitats esportives organitzades i 4 de circulació motoritzada organitzada. S’han registrat per SARCAT 954 entrades i 803 sortides d’escrits administratius. S’han tramitat 214 propostes de despesa via Règim d’autonomia econòmica del Parc (RAE). Basant-se en l’Ordre MAH/869/2008 d’ajuts, s’han tramitat 54 sol·licituds i se n’han atorgat 44 (23 per a entitats locals, 11 per a particulars, 9 per a associacions sense ànim de lucre i 1 per a empreses). Els imports dels ajuts atorgats són els següents: Import dels ajuts atorgats Tipus de beneficiaris Import dels ajuts (€) Entitats locals492.009 Propietaris particulars 103.719 Entitats sense ànim de lucre 64.770 Empreses 6.740 Total 667.238 Patrimoni natural i cultural Accions d’obtenció d’informació i millora del coneixement En el marc del Programa de seguiment de la biodiversitat del Parc s’han fet tres estudis per establir la situació inicial i els protocols de seguiment d’hàbitats d’interès especial susceptibles de ser afectats pel canvi climàtic: congesteres calcàries, matollars d’Arctostaphylos alpinus i matollars d’Empetrum nigrum. En el marc del mateix programa, s’han fet quatre treballs de seguiment i prospecció d’espècies de flora amenaçada, incloses en el Decret 172/2008: Cerinthe glabra, Hippuris vulgaris, Matthiola valesiaca i Leontopodium alpinum. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 323 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural La segona campanya de prospecció de refugis potencials de quiròpters cavernícoles del Parc ha permès elevar a 14 el total d’espècies de quiròpters presents al Parc. La campanya s’ha centrat especialment en els ratpenats aquàtics i forestals, i s’ha fet una prova pilot del protocol «Quirorius». S’ha elaborat un catàleg preliminar que ha resultat en 25 espècies d’odonats (libèl·lules i espiadimonis) del Parc, en basses, molleres i estanys seleccionats a priori, de les quals 4 són susceptibles de ser protegides, i s’ha retrobat una espècie que es creia extingida a la península Ibèrica. S’ha col·laborat en la realització de censos de diverses espècies d’interès del Parc: èxit reproductor del trencalòs, cantadors i èxit reproductor del gall fer, perdiu blanca, almesquera, ós bru, isard, cérvol, cabirol, daina, tritó palmat i diverses espècies d’ocells. S’ha donat un ajut a l’associació SEO/BirdLife per a la realització d’un programa de voluntariat al Parc relacionat amb seguiment i censos d’ocells d’interès. S’ha elaborat un primer catàleg de la flora vascular del Parc, en forma de taula, amb indicació de l’estat dins del Parc, estimació d’abundància, hàbitat i estatge on es troba. En total s’han catalogat 1.589 tàxons, 21 dels quals protegits pel nou Decret 172/2008, 3 en la categoria «en perill d’extinció». S’han incorporat 294 noves citacions de fauna i flora d’interès a la base de dades creada l’any 2006, que ja acumula 942 dades. Gestió d’espècies S’ha efectuat una prova pilot de funcionament del futur Punt d’Alimentació Suplementària (PAS) de les Comelles, mitjançant l’aportació de restes d’animals procedents d’escorxador pel Cos d’Agents Rurals, amb la finalitat d’afavorir ocells carronyaires amenaçats com trencalòs, aufrany, milà reial, milà negre i voltor negre. Només s’ha tingut constància de 2 espècies que han baixat a menjar, motiu pel qual s’han proposat modificacions el 2009 per millorar-ne els resultats. S’ha col·laborat amb el Ministeri de Medi Ambient i el Servei de Fauna en l’estudi de la influència dels depredadors sobre les poblacions de gall fer, mitjançant la col·locació de trampes. S’han instal·lat i mantingut 6 tancats electrificats de protecció d’arnes contra atacs de l’ós bru, amb el resultat d’un únic atac motivat pel defecte de manteniment d’una bateria. S’han dut a terme nous treballs necessaris per completar el projecte de disseny de mesures de prevenció de danys de carnívors en ramats domèstics: caracterització dels ramaders d’oví i cabrum del Parc, i de les zones de pastura d’estiu d’ovicaprins. Gestió d’hàbitats i ecosistemes S’ha col·laborat en els 8 acords de custòdia de l’Obra Social de Caixa Catalunya per al manteniment de 27,5 ha d’hàbitats de prats de dall, prioritzant els de l’estatge altimontà i subalpí a la zona de Civís i Esterri de Cardós. 324 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural S’ha dissenyat un pla d’ajudes per a titulars d’explotacions de ramaderia extensiva pel manteniment d’hàbitats de prats i pastures pasturables del Parc, que es preveu activar amb la convocatòria ordinària d’ajuts del 2009. S’ha col·laborat amb la unitat GRAF en la realització d’una crema controlada en escombrada per recuperar hàbitat de pastura. S’ha participat en la reducció de la planta aquàtica invasora Elodea canadensis a l’embassament de la Torrassa, mitjançant retirada manual, previ buidatge parcial de l’embassament. S’ha dut a terme la recollida selectiva de deixalles en àrees freqüentades per visitants del Parc. S’ha retirat un primer vehicle abandonat situat a les Bordes de Civís (Valls de Valira). Conservació de la diversitat domesticada S’ha col·laborat en un acord de custòdia de l’Obra Social de Caixa Catalunya per al manteniment i la cria de la vaca pallaresa, raça domèstica en greu perill d’extinció. Gestió de l’ús públic amb objectius de conservació S’han instal·lat nous senyals de regulació de l’accés motoritzat a diferents forests de la Generalitat i d’ens locals, per restringir l’accés a àrees sensibles del Parc. S’han instal·lat 2 nous comptadors de vehicles en 2 accessos al sector de la vall de Santa Magdalena. Les dades obtingudes serviran per millorar l’ordenació de l’accés a zones sensibles. Gestió forestal i cinegètica S’ha fet el seguiment de la planificació i gestió forestal de forests públiques incloses al Parc, assessorant en la redacció de projectes d’ordenació forestal, participant en el marcatge d’aprofitaments fusters i efectuant el seguiment d’actuacions forestals. S’ha assistit a la Junta Consultiva de la Reserva Nacional de Caça Alt Pallars-Aran i de la Zona de Caça Controlada de Sort-Soriguera-Rialp. Patrimoni cultural S’han atorgat 4 ajuts a ens locals per al condicionament i la divulgació del patrimoni cultural (serradora-mola de Baiasca, forn de calç de Triago, torre de les Bruixes i Centre d’Art i Natura). S’ha fet la neteja i el desbrossament de l’entorn de l’església romànica de Sant Joan de Colinos. Equipaments i infraestructures Equipaments de gestió S’ha millorat l’equipament moble de la seu administrativa del Parc (Paller d’Antonet). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 325 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural S’han iniciat els tràmits per canviar la ubicació de la seu operativa del Parc a Llavorsí per una de situada als afores de Ribera de Cardós (antic escorxador municipal), mitjançant un nou contracte de lloguer a través de Forestal Catalana. S’ha millorat l’entorn de la seu operativa del Parc a l’Alt Urgell (casa forestal d’Aravell). S’han fet els tràmits necessaris per a l’adquisició definitiva de Casa Bringué a l’INCASOL, com a centre complementari de gestió del Parc, museu etnogràfic i centre d’interpretació del món agroramader, i s’ha adjudicat la redacció del projecte bàsic i executiu de l’última fase d’obres a través del Pla econòmic i financer (PEF) del DMAH. Equipaments i infraestructures d’ús públic S’ha millorat l’Oficina del Parc a l’Alt Urgell (Montferrer), cedida pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell (CCAU), mitjançant mobiliari específic. S’han instal·lat les 3 casetes d’informació adquirides l’any 2007 als pobles d’Araós (vall Ferrera), Rubió (vall de Siarb) i al costat del Refugi del Fornet (Valls d’Àneu). S’han equipat amb mobiliari específic, gestors automàtics d’estocs i senyalització complementària, i s’ha adequat l’entorn. En total s’han obert al públic 4 punts d’informació sectorials del Parc: Fornet, Tavascan, Araós i Montferrer. Mitjançant el taller ocupacional del CCAU, destinat a la formació de dones desocupades, s’ha adequat el punt d’informació de Castellbò i s’hi han fet pràctiques d’informació al visitant durant l’estiu. De manera complementària als punts d’informació, s’han instal·lat 7 noves cartelleres d’informació renovable en punts freqüentats del Parc, per millorar el servei d’informació al públic. S’ha dut a terme un seguiment de l’afluència de visitants als punts d’informació. En total s’han atès 10.545 usuaris, un 54% més que l’any 2007. S’han generat dades dels comptadors de vehicles ja existents i en funcionament, evidenciant una màxima afluència de visitants al Parc durant l’agost (40-100 vehicles diaris en indrets d’interès) i amb puntes importants d’afluència de visitants durant els caps de setmana de juny, juliol i setembre. En total han accedit 7.750 vehicles a Bonabé, 6.404 a Boavi i 4.544 a Boet. S’han executat parcialment les obres de sanejament del Refugi del Fornet i s’ha tramitat la redacció del projecte bàsic i executiu de la darrera fase d’obres. S’han atorgat 11 ajuts a ens locals, mitjançant l’Ordre d’ajuts MAH/869/2008, per a l’arranjament o la construcció d’equipaments d’ús públic, per un import de 227.588 €. Consisteixen en l’arranjament i la senyalització de quatre itineraris, creació d’una àrea d’esbarjo, creació d’un mirador, creació d’un refugi no guardat, equipament de dos punts d’informació i equipament d’un refugi guardat. La Brigada del Parc s’ha encarregat del manteniment de tots els senders senyalitzats inclosos en el Pla de senderisme, i en alguns s’ha millorat la 326 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural senyalització direccional i de continuïtat. S’han obert 10 senders previstos al Pla i s’han construït 5 noves passeres de fusta. S’ha efectuat el manteniment i la millora de diverses àrees d’esbarjo i aparcaments, i s’han fet actuacions urgents de condicionament de pistes forestals de la xarxa bàsica del Parc difícils de transitar. Equipaments i infraestructures ramaderes S’han atorgat 17 ajuts a ens locals, particulars i associacions de suport a la ramaderia extensiva, mitjançant l’Ordre d’ajuts MAH/869/2008, per un import de 221.281 €. Consisteixen en la construcció de 5 abeuradors, 6 pletes/mànegues de maneig de bestiar i 4 passos canadencs de forests comunals, així com l’arranjament d’una cabana de pastor, 7 bordes i 3 murs de pedra seca de finques agrícoles particulars. S’ha donat suport econòmic, material i logístic per a la difusió i el muntatge de les fires ramaderes d’Esterri d’Àneu (bestiar boví i equí) i Sort (bestiar oví i races autòctones). La fira de Sort ha comptat amb un estand d’informació del Parc. El servei de manteniment també ha dut a terme diferents actuacions de manteniment i millora d’infraestructures ramaderes comunals. Educació ambiental, turisme i divulgació Activitats per a escolars Durant els mesos d’hivern s’ha dut a terme novament el programa d’educació ambiental hivernal a les estacions d’esquí nòrdic del Bosc de Virós i Sant Joan de l’Erm. Està dirigit a les escoles tant locals com de fora del Parc. Durant 1, 2 o 3 dies es pot donar a conèixer, gaudir i treballar amb els alumnes aspectes com la fauna, la flora, l’ecologia hivernal i les activitats esportives hivernals respectuoses amb el medi. Els objectius són donar a conèixer el Parc a la comunitat local i ambientar les dues estacions d’esquí nòrdic situades dins del Parc, oferint un producte fins ara inexistent a Catalunya. Complementàriament, s’ha dut a terme un programa d’educació ambiental per a escoles locals per donar a conèixer la fauna del Parc i els seus hàbitats, a través d’un ajut concedit a l’associació Lo Pi Negre. També s’ha atorgat un ajut a l’associació Rurbans per editar material pedagògic del projecte «400 auvelles 400 meravelles» i un ajut a l’associació DEPANA per elaborar un programa interactiu d’educació ambiental sobre l’ós bru, disponible a la web: www.depana.org. Activitats per a la població en general S’ha estès a tot l’any, per segona vegada, el programa d’activitats del Parc. S’han fet 46 activitats consistents en sortides per conèixer el patrimoni natural i cultural del Parc, projeccions i xerrades. Cal destacar el cicle de xerrades sobre l’Antàrtida, amb motiu de l’Any Internacional Antàrtic, diverses activitats centrades en el tema de l’aigua, en col·laboració amb el Centre d’Interpretació de l’Aigua de Tavascan, i una plantada popular en col·laboració amb Catalunya Ràdio i l’Obra Social de Caixa Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 327 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural S’ha donat un ajut i suport material al Centre d’Art i Natura, per a la realització de cursos d’estudi de l’evolució del paisatge i il·lustració de natura. Turisme S’ha col·laborat amb el Centre d’Informació Turística de Catalunya (Palau Robert), en la identificació i caracterització d’itineraris d’interès turístic. S’ha concedit un ajut a l’Associació de Turisme Rural de l’Alt Urgell per a l’edició d’un mapa-guia dels establiments de turisme rural de la comarca; un ajut a l’Associació Turística la Porta del Cel per a l’edició d’una guia del recorregut i diferent material promocional, i un ajut al Consorci Alt Urgell per a la Gestió del Medi Ambient, per a l’edició de fullets d’itineraris del Parc a 4 idiomes. Divulgació S’han fet diverses col·laboracions amb mitjans informatius, sobretot premsa local, i també en diversos articles de revistes divulgatives (Pyrénées Magazine, especial «Medi Ambient» de La Mañana i Iberia Regional). S’ha actualitzat periòdicament la web del Parc, amb notícies i nous continguts temàtics. S’han editat 1.000 exemplars de 5 pòsters diferents sobre paisatges emblemàtics de cada un dels principals sectors del Parc. S’ha col·laborat amb el Centre d’Art i Natura de Farrera per elaborar un calendari amb elements artístics sobre la natura. El dia 27 d’agost, el conseller de Medi Ambient i Habitatge va visitar el Parc per inaugurar diverses actuacions efectuades amb l’Ordre d’ajuts: Punt d’Informació de Castellbò, sala d’audiovisuals del Centre d’Interpretació de l’Aigua i l’àrea-mirador de Cassos a Alins. El dia 26 de setembre també es va inaugurar el nou pont penjant sobre la Noguera Pallaresa, a Rialp, i el 16 de desembre es va inaugurar el Punt d’Informació d’Araós. S’ha donat suport econòmic a l’associació Rurbans per a una exposició d’antics oficis del bosc, i a l’AMPA de Llavorsí per a un taller de construcció de menjadores d’ocells. S’ha assistit a diverses jornades i actes relacionats amb temàtica ambiental. Centre de documentació S’ha publicat un nou opuscle de presentació del Parc seguint el manual d’imatge gràfica, s’ha reeditat el mapa-guia general, s’ha editat un nou número del butlletí del Parc, i s’han editat dos fullets de temporades diferents del programa d’activitats del Parc. S’ha instal·lat mobiliari específic per acollir el centre de documentació del Parc, i s’ha realitzat la catalogació i entrada al VTLS del nou fons bibliogràfic del Parc, amb un total de 626 exemplars. 328 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Manteniment Mitjançant l’encomanda del servei de manteniment a l’empresa Forestal Catalana, s’han fet un seguit de tasques de manteniment i millora d’equipaments i infraestructures de gestió, conservació, ramaderia i ús públic del Parc, ja comentades en els apartats anteriors. El servei de manteniment s’ha organitzat durant el primer trimestre en dues colles de 4 treballadors cada una, i a partir de l’abril, en 4 colles de 4. D’aquestes, tres colles han treballat en l’àmbit del Pallars Sobirà (Valls d’Àneu, vall Cardós i vall Ferrera) i una a l’Alt Urgell (vall de Santa Magdalena). Per a algunes tasques de manteniment en indrets de difícil accessibilitat, s’ha comptat amb el suport de vols d’helicòpter de la Unitat Aèria del Cos d’Agents Rurals. S’ha donat suport material i econòmic al projecte de voluntariat «Boscos de Muntanya», de l’associació Hàbitats, per fer tasques de recuperació de camins tradicionals i censos de fauna. També s’ha donat suport a un taller ocupacional per a dones de l’Alt Urgell, per a la realització de tasques relacionades amb el Parc (manteniment de senders i informació turística). Vigilància Coordinació amb els diferents cossos de vigilància: agents rurals, mossos d’esquadra i SEPRONA de la Guàrdia Civil. En el cas dels agents rurals, han dut a terme 3.968 actuacions dins del Parc, sobretot pel que fa a censos i seguiments de fauna, inspeccions de caça major, inspeccions de danys de fauna cinegètica, inspeccions de circulació motoritzada, actuacions de seguiment de la gestió forestal, permisos i inspeccions de foc, inspeccions d’abocaments i vehicles abandonats, inspeccions d’activitats d’ús públic, i seguiment de pesca en rius i estanys del Parc. En total s’han tramitat 51 denúncies, la meitat de les quals referents a activitats de pesca. Paratge Natural de Poblet Valors que s’han de protegir • Interès geològic: geozona 301 de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (modelat granític de la vall de Castellfollit). Aflorament de la falla de Poblet. Gran riquesa de minerals i roques (nombrosos exemples de l’antiga tradició d’activitats extractives en galeria i a cel obert). Predomini de tres substrats ben diferenciats: pissarres, gres quarsífer, sulfurs i conglomerats. • Interès faunístic: presència de 39 espècies d’interès especial, 11 de les quals són endèmiques. Destaquen els grans mamífers com el porc senglar i el cabirol (reintroduït els anys 1995 i 1997), i la musaranya menuda (isolada de l’àrea de distribució de l’espècie). El bosc de Poblet està declarat refugi de fauna salvatge. • Interès botànic: gran diversitat de comunitats en una superfície reduïda, entre les quals cal destacar l’alzinar litoral i el muntanyenc pel seu bon estat de conservació, rouredes de roure de fulla petita i roure martinenc i l’única roureda de roure reboll (Quercus pyrenaica) de Catalunya. També hi ha pinedes de pi roig, pi blanc, pinassa, pi pinyer i pinastre. Cal destacar l’existència d’espècies protegides com el boix grèvol i el Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 329 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural teix. El Paratge de Poblet és un espai inclòs en la regió mediterrània de la xarxa Natura 2000 com a zona d’especial protecció (Directiva d’aus) i com a LIC. • Interès paisatgístic: els paisatges agrícoles (majoritàriament conreus de vinya) contrasten amb el paisatge eminentment forestal que destaca per la diversitat en comunitats. Hi ha una gran variabilitat cromàtica a causa de les diferents coloracions dels substrats geològics i de la riquesa florística, que canvien segons l’època de l’any. • Interès cultural: el conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet està declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Direcció i Administració L’àrea administrativa tramita tota mena d’expedients corresponents a la gestió del Paratge i dóna suport als Serveis Territorials de MAH (Servei de Gestió Forestal), i porta la gestió econòmica i el desenvolupament del règim d’autonomia econòmica del Paratge. En aplicació del règim d’autonomia econòmica s’han executat 46 propostes de despesa, per un import total de 101.153 €. La Direcció ha emès 10 informes preceptius i ha atorgat 24 autoritzacions per a la realització d’activitats dins el Paratge. Mitjançant el conveni de col·laboració entre el Departament de Treball i el DMAH sobre plans d’ocupació, el Paratge ha disposat de dues persones durant sis mesos: un enginyer tècnic forestal de suport a la redacció de projectes i una educadora ambiental. En el marc del conveni de col·laboració amb les universitats s’ha acollit una estudiant durant els mesos d’estiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. D’altra banda, s’han acollit quatre estudiants en pràctiques provinents dels cicles formatius de grau mitjà en el marc del conveni amb l’Escola de Capacitació Agrària (ECA) de mas Bové (2), amb l’Institut d’Educació Secundària «Horticultura i Jardineria» de Reus i amb l’ECA d’Olius (Solsonès). A l’empara de l’Ordre MAH/126/2006, de 16 de març, s’han atorgat tres ajuts: un al Monestir de Poblet per valor de 10.000 €, un a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí per un import de 16.696 € i un altre al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per un import de 12.795 €. Patrimoni natural, protecció i recerca S’ha elaborat l’inventari forestal en diferents rodals del bosc de Poblet i s’han marcat els peus que calia tallar en els tractaments silvícoles. S’ha fet el manteniment i inventari de la comunitat de roure reboll. En col·laboració amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), s’ha fet el seguiment d’ocells comuns al Paratge corresponent a l’anualitat 2008 i s’ha elaborat la planificació per fer els censos per a la realització de l’Atles d’ocells hivernants de Catalunya 2006-2009. 330 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural S’ha finalitzat l’estudi «Quantificació de la producció i diversitat de bolets al Paratge» per part d’un equip d’investigadors del CTFC (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya). Dins el marc del conveni existent entre el DMAH i la FECOC (Federació Catalana d’Oví i Cabrum), s’ha seguit fent el manteniment de les infraestructures de prevenció d’incendis forestals mitjançant el pasturatge del sotabosc. S’han finalitzat les actuacions que preveia el Projecte de tractaments silvícoles de millora de l’alzinar a la forest patrimonial «Poblet» CUP núm. 1, terme municipal de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà). Infraestructures i equipaments S’han finalitzat les obres de reforma i consolidació de la casa forestal de la Pena, incloent la reparació del parallamps, que estava totalment inutilitzat. S’han executat i finalitzat les obres de rehabilitació de la casa forestal del Tillar. S’ha finalitzat la pista forestal del camí de les Fargues (el finançament ha vingut del Servei de Boscos). S’ha condicionat la pista forestal d’accés a la casa forestal de la Pena. S’ha millorat la fossa sèptica de la casa forestal de Castellfollit. S’ha realitzat la redacció de l’avantprojecte de rehabilitació del pou de gel de la Pena com a centre d’interpretació del patrimoni cultural. La colla de manteniment ha fet els treballs de manteniment i millora de fonts i punts d’aigua, de les àrees de lleure, de les cases forestals i d’altres edificacions pròpies. A més, s’han dut a terme altres actuacions puntuals: • Treballs forestals de prevenció d’incendis (desbrossada de vegetació) als marges de pistes forestals, en zones de gran afluència de visitants i en els perímetres dels principals punts d’aigua en compliment de la normativa vigent en matèria de prevenció d’incendis. • Col·locació de la senyalització perimetral, d’accessos al Paratge, de normes a les àrees de lleure i de cartells informatius, panoràmics i interpretatius en diferents punts d’afluència de visitants. • Col·laboració amb els diferents equips d’investigació que requereixen suport per a tasques diverses (neteja de zones, treballs de paleta, etc.). • Eliminació de vegetació al·lòctona de caràcter invasor. • Actuacions urgents: obertura de pistes i senderons per caiguda d’arbres de la nevada de la tardor i de les pluges de maig. Educació ambiental, divulgació i ús públic L’estimació de la quantitat de visitants durant l’any 2008 ha estat de 216.000 visitants. L’increment respecte a anys anteriors es deu a l’increment dels punts de control de què disposa el Paratge. Els visitants que han estat informats directament pel Paratge en els diferents punts Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 331 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural d’informació són aproximadament uns 31.000. A partir d’aquesta dada es pot establir que els visitants controlats són un 50% dels totals, pel que s’estima que el total de visitants del Paratge són uns 62.000. Finalment el Monestir és visitat per uns 154.000 que no són directament imputables al Paratge. De maig a desembre s’ha ofert un programa d’activitats guiades gratuïtes al Paratge com a campanya de difusió dels seus valors naturals, mitjançant el qual es van fer 18 sortides. Paral·lelament, s’han organitzat dues presentacions de llibres i dues xerrades divulgatives. L’oferta d’activitats ha estat inclosa dins la campanya d’activitats de la ruta del Cister, projecte promogut per tres consells comarcals (Conca de Barberà, Urgell i Alt Camp). S’ha coorganitzat la «Trekorientació a la ruta del Cister», la que es desenvolupa al bosc de Poblet es va fer el 6 d’abril i suposa la 5a edició, amb un gran èxit de participació. El Paratge, mitjançant el seu equip d’educació ambiental, col·labora amb el camp d’aprenentatge dels monestirs del Cister (Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya), organitzant activitats d’educació en el medi natural per a les escoles. Aquest any han vingut un total de 2.442 alumnes de primària, secundària i batxillerat a fer almenys una activitat. També s’han dut a terme activitats amb les escoles locals i xerrades específiques sobre l’espai natural i sobre temàtiques diverses a petició de diferents col·lectius de la zona. L’equip d’educació ambiental ha elaborat un projecte educatiu en línia pioner titulat «Connecta’t al Paratge», en el qual els alumnes treballen a l’escola i posteriorment a camp, alhora que ha actualitzat els quaderns pedagògics existents. S’ha elaborat el conveni de col·laboració existent amb el Departament d’Educació per tal de vincular l’equip d’educació ambiental del Paratge amb l’equip del Camp d’Aprenentatge. L’exposició «El paratge natural de Poblet en imatges: passat i present», amb imatges comparatives de començament del segle passat i les fotos actuals corresponents, ha estat viatjat per diverses localitats de la comarca (Pira, Solivella, Sarral, Prenafeta). Es va celebrar per primer cop el Dia Europeu dels Parcs, el 24 de maig, a la finca del Garber de l’Espluga de Francolí, amb la participació d’entitats dels dos municipis en els quals està inclòs el Paratge. Aquesta jornada es va celebrar amb una gran participació popular (200 persones). S’ha treballat, en col·laboració amb la Diputació de Tarragona, en l’edició d’un llibre sobre les fonts de l’espai. S’han editat 10.000 díptics de difusió del programa d’activitats del Paratge. 332 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural El centre de documentació ha catalogat 198 exemplars, la majoria dels quals provenen de donacions. Paratge Natural de l’Albera Valors que s’han de protegir • Interès botànic: hi ha una gran diversitat de flora i de vegetació, amb presència d’espècies endèmiques i molt rares. Presència de faigs i roures en el límit oriental peninsular de distribució. • Interès paisatgístic: la diversitat dels paisatges forestals, agrícoles i rurals presenta un bon estat de conservació. • Interès faunístic: constitueix l’únic hàbitat peninsular de la tortuga mediterrània. Cal esmentar la presència de l’àguila daurada i l’àguila cuabarrada. Destaquen també espècies pròpies del Pirineu (límit oriental de distribució). Direcció i Administració L’àrea administrativa tramita tota mena d’expedients corresponents a la gestió del Paratge i dóna suport als Serveis Territorials del DMAH pel que fa a l’espai Albera de la xarxa Natura 2000. En aplicació del règim d’autonomia econòmica s’han executat 30 propostes de despesa. La Direcció ha emès 22 informes preceptius sobre diverses activitats dins el Paratge. A través del conveni entre el Departament de Treball i el DMAH sobre plans d’ocupació, el Paratge ha disposat de tres persones: un enginyer tècnic forestal (sis mesos), un oficial (sis mesos) i un oficial (tres mesos). S’ha efectuat el seguiment dels passos de fauna de la carretera d’accés al monestir de Sant Quirze de Colera. Han continuat les col·laboracions amb els organismes amb els quals tenim convenis com els ajuntaments de la Jonquera (Can Laporta) i Espolla (Rectoria Vella). S’han tramitat 6 ajuts per al finançament d’actuacions i inversions en els espais naturals de protecció especial, tres ajuts als ajuntaments d’Espolla i Portbou, un a propietaris i un a una empresa per un import total de 40.781€. Patrimoni natural S’ha col·laborat amb el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera en el Programa de recuperació de la tortuga mediterrània: es mantenen el Centre de Cria de l’Oficina d’Espolla i els terraris a les Bardes. S’han criat i alliberat 300 exemplars de perdiu roja a les instal·lacions de les Bardes per a repoblació. S’han dut a terme els estudis següents: estat de les poblacions de quiròpters, seguiment de papallones (BMS, Butterfly Monitoring Sistem) el Programa SYLVIA (estació d’anellament d’esforç constant), el seguiment del cranc de riu autòcton, determinació de l’adequació de l’hàbitat i seguiment de la tortuga mediterrània. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 333 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural S’ha participat en diferents projectes ornitològics com l’Atles d’ocells nidificants de Catalunya i el Cens d’ocells en migració i nidificants. S’ha fet el seguiment de l’àguila daurada i de l’àguila cuabarrada. A les instal·lacions de les Bardes ha continuat el planter d’arbres autòctons (freixes, aurons i suros). Millora rural i infraestructures Manteniment de camins i senders S’ha arranjat la pista d’accés a Requesens, al terme municipal de la Jonquera, i també s’han efectuat treballs de manteniment en diversos itineraris pedestres del Paratge per un import total de 18.403 €. Manteniment d’àrees recreatives S’ha arranjat l’entorn de l’àrea recreativa de Sant Silvestre de Valleta per un import de 7.197 €. S’ha efectuat la neteja de l’entorn immediat del monestir de Sant Quirze de Colera. Pla de prevenció d’incendis S’ha organitzat un dispositiu propi de vigilància d’incendis durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre. El servei estava constituït per sis persones i dos vehicles equipats amb material d’extinció d’incendis. L’actuació ha estat finançada per la Diputació de Girona mitjançant un conveni amb l’Ajuntament d’Espolla. Ha continuat el servei de préstec de la trituradora de restes vegetals. Aquest aparell és una alternativa a l’eliminació per cremació de les restes vegetals, tant de feines forestals com agrícoles, que representen un perill d’incendi. L’aparell ha estat a disposició dels pagesos dels municipis del paratge natural, dels ajuntaments, del personal del DMAH que efectuava tasques de prevenció d’incendis, etc. S’ha organitzat, juntament amb el CAR (Cos d’Agents Rurals), el dispositiu de tancament de pistes en casos de risc d’incendi extrem (Alfa-3) al sector oriental de l’Albera. Neteja de lleres Han continuat les actuacions del taller ocupacional de treballs forestals de l’Alt Empordà promogut pel Consell Comarcal, que té com a objectiu la neteja de lleres. S’han efectuat treballs a la Reguerada. Educació ambiental, divulgació i ús públic S’han mantingut els tres centres d’informació oberts tot l’any. Al d’Espolla hi ha les oficines administratives del Paratge, i al de Can Laporta, a la Jonquera, hi ha instal·lada una exposició permanent sobre els valors naturals i culturals de l’Albera. En aquest darrer centre, hi ha instal·lada una pantalla tàctil que proporciona informació turística sobre el Paratge i altres indrets de la comarca; dóna servei les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any; s’hi han adreçat 9.000 consultes. El Centre del CRT (Centre 334 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural de Reproducció de Tortugues) a Garriguella també dóna informació del Paratge Natural. Nombre de visitants dels centres d’informació del Paratge Natural de l’Albera (2008) Nombre de visitants Centre d’Informació de la Jonquera4.819 Centre d’Informació d’Espolla 2.026 CRT de Garriguella 10.027 Total 16.872 L’estimació dels visitants totals del Paratge és de 56.872. Dins d’aquest àmbit destaquem les actuacions següents: • Xerrades als cursos de 6è de primària a 12 escoles de l’àmbit de l’Albera sobre els valors naturals de l’espai protegit. • Celebració de la Festa de la Tortuga el Dia Europeu dels Parcs al Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera a Garriguella, amb l’assistència d’escolars de la Jonquera i Garriguella. • Organització de sortides guiades gratuïtes en els cicles de primavera i tardor. Hi han assistit 237 persones. Àrea protegida de les illes Medes Valors que s’han de protegir La Reserva Marina de les Illes Medes constitueix un espai singular dels ecosistemes de la Mediterrània occidental i ha esdevingut una de les reserves marines més extraordinàries del litoral mediterrani, amb 1.345 tàxons marins identificats en els grups vegetals i animals estudiats. La gran varietat d’ambients i espècies que s’hi troben s’explica per les diferents profunditats del fons i la seva diferent composició, sorrenca o rocallosa, la seva formació càrstica amb grans cavitats i túnels, la proximitat a la costa i la desembocadura del riu Ter, que aporten matèria orgànica, i la influència dels vents i dels corrents del nord, que afavoreixen l’entrada d’aigua de fondària i alhora l’enriqueixen amb aportacions orgàniques. Administració El Consell Assessor integra representants de la Generalitat de Catalunya, representants dels municipis afectats per l’àrea protegida, representants dels sectors de la pesca i del sector turístic i experts en ciències marines. Les seves funcions són emetre informes sobre projectes de plans i normes que afectin la zona, i assessorar el DMAH sobre qüestions que afectin les àrees protegides de les illes Medes. S’ha aprovat el Decret 222/2008, d’11 de novembre, del Pla rector d’ús i gestió de l’Àrea Protegida de les illes Medes. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 335 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Patrimoni natural Programa de gestió del medi físic A fi de preveure l’impacte que poden tenir sobre el patrimoni natural de les illes Medes les actuacions derivades de les activitats subaquàtiques, i d’acord amb el que preveu la Llei 19/1990, de 10 de desembre, de conservació de la flora i la fauna del fons marí de les illes Medes, diferents equips de treball han dut a terme el conjunt de les actuacions que es detallen a continuació: Fauna ornítica • Censos de la colònia de gavià argentat (Larus cachinnans), de martinet de nit (Nycticorax nycticorax), d’esplugabous (Bubulcus ibis), de martinet blanc (Egretta garzetta) i de corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis). • Determinació de l’estatus reproductor de l’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus) a Catalunya. Flora i fauna marina • Seguiment de la qualitat biològica de les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) a l’Àrea Protegida de les Illes Medes. • Estudi pilot per a l’Inventari i seguiment de la nacra (Pinna nobilis) a diferents espais de l’Àrea Protegida de les Illes Medes. • El dàtil de mar (Litophaga lithophaga): un altre valor ecològic de l’Àrea Protegida de les Illes Medes. • Diagnosi i anàlisi de l’estat de conservació de l’herbei de posidònia (Posidonia oceanica) de cala Montgó i efectes dels fondejos existents sobre la seva conservació. • Elaboració de la base de dades sobre les espècies més característiques que observen els submarinistes a les illes Medes. Canvi climàtic Programa d’obtenció de dades meteorològiques i oceanogràfiques. Col·laboració en l’experiment d’intercomparació de sensors en boies superficials per a la mesura de salinitat superficial com a preparació de les activitats de validació de productes de la missió SMOS (Sol Moisture and Ocean Salinity) de l’Agència Espacial Europea. Manteniment S’ha prorrogat el contracte de suport al manteniment de les instal·lacions de boies, amb intervencions tant en les boies perimetrals que delimiten l’espai com en les instal·lacions destinades a les activitats comercials, turístiques i de lleure. Tasques de vigilància i manteniment Tipus de treball Instal·lació de boies per a usos particulars i renovació dels punts d’amarratge dels centres turístics de busseig Manteniment i reposició de les boies de delimitació perimetral de l’espai Manteniment i reposició de boies destinades a lleure Retirada d’instal·lacions d’usos particulars i revisió dels components de les boies perimetrals 336 Període de desenvolupament Febrer-juny Tot l’any Juny-setembre Octubre-novembre Dies de treballs subaquàtics 24 21 10 6 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Educació ambiental, divulgació i ús públic L’afluència de visitants a la zona de l’Estartit s’intensifica durant els mesos d’estiu. S’ha aconseguit una desestacionalització de la temporada, de manera que la presència de gent és continuada a partir del mes d’abril i fins a finals del mes d’octubre. Llicències tramitades per a immersions sense l’ús d’escafandre autònom. Durant l’any 2008, un total de 10.955 persones han participat, sobretot des del mes de maig fins al mes de setembre, en sessions d’itineraris submarins per observar la flora i la fauna marines a poca fondària. Llicències tramitades per fer immersions amb escafandre autònom. Nre. de llicències Tipus de llicència 2004 2005 2006 2007 2008 Submarinis-tes particulars 2.956 2.926 3.156 2.228 1.848 Centres turístics de busseig 60.63657.90357.35055.36658.994 Total 63.592 60.829 60.686 57.594 60.842 Des de l’òrgan gestor de l’Àrea Protegida de les Illes Medes s’han tramitat un total de 60.842 llicències, que s’estima que correspondrien a uns 15.200 bussejadors. D’aquest total, 1.848 corresponen a submarinistes particulars i la resta als centres turístics de busseig. El nombre total d’immersions comptabilitzades suposa 3.248 immersions més que l’any anterior. Es calcula que la freqüentació d’usuaris particulars a l’Àrea Protegida ha estat aproximadament de 7.900 embarcacions durant els mesos de juny a setembre, fet que suposa uns 26.500 visitants en aquesta modalitat. Així mateix, l’oficina ha atès 498 consultes per telèfon o presencials i 211 correus electrònics durant l’any. S’estima que el total de visitants que ha passat per l’espai ha estat aproximadament de 215.000. Activitats de difusió i divulgació Dia Europeu dels Parcs Es va celebrar el dia 24 de maig del 2008, amb l’organització d’una sèrie d’activitats a l’escola El Portitxol de l’Estartit. Es va organitzar una activitat que va consistir en una xerrada audiovisual, dissenyada per l’equip d’Educació Ambiental de Submón, que va tractar la biodiversitat i la contaminació marina entre els nens de 5è i 6è i d’ESO de l’escola El Portitxol de l’Estartit. També es va fer un taller sobre contaminació acústica, que va ajudar a comprendre com afecta el soroll als animals marins, un tipus de contaminació que no es percep a simple vista. Posteriorment, es va fer una sortida en vaixell per admirar els valors naturals d’aquest espai. Hi van participar un total de 280 alumnes. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 337 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Dia Mundial del Medi Ambient Es va celebrar el dia 5 de juny del 2008, amb l’organització d’una sortida en bicicleta pels aiguamolls del Baix Ter amb els 32 alumnes de 5è de primària de l’escola El Portitxol de l’Estartit. El certamen Medes Imatge i Medi Ambient es va celebrar del 3 al 8 de juny, i va incloure les activitats d’educació ambiental següents: 1. Concurs de dibuix «Dibuixa les Medes» amb el tema el fons marí de les illes Medes. Hi van participar un total de 240 alumnes d’entre 6 i 14 anys de l’escola local. Els dibuixos van ser exposats a la seu del Consell Municipal de L’Estartit durant els dies de celebració del certamen. 2. Sessió pràctica de fotografia en apnea «Click Medes»: destinada a alumnes d’entre 10 i 12 anys, va comptar amb les activitats següents: • Emissió de pel·lícules amb el mar i el medi com a protagonistes a càrrec de Leandro Blanco, personalitat convidada enguany al certamen. • Xerrada sobre els herbeis de Posidonia. • Sortida en vaixell a l’Àrea Protegida de les Illes Medes per tal fer les fotografies. Les sessions van ocupar tot un matí i hi van participar un total de 60 alumnes de l’escola El Portitxol de l’Estartit. Activitats a Can Quintana. Sortides de tardor de l’Àrea Protegida de les Illes Medes Durant els mesos setembre i octubre es van organitzar diferents sortides guiades, de descoberta del patrimoni natural de la zona, en les quals van participar en total un centenar de persones. Les activitats van ser les següents: • • • • El Baix Ter en bicicleta. Descoberta dels penya-segats des del mar. Sortides a peu pel massís del Montgrí i la Duna Continental. Sortides en vaixell a l’Àrea Protegida de les Illes Medes. Vigilància i control d’activitats marines L’Àrea Protegida de les Illes Medes té adscrits 2 patrons cabussadors que tenen com a tasques principals les següents: execució dels treballs de manteniment, juntament amb l’empresa externa que els dóna suport, sortides amb embarcació per controlar les activitats que es desenvolupen en l’espai, membres del Cos d’Agents Rurals que realitzen la vigilància de l’espai. Enguany i mitjançant el Pla d’ocupació, des de l’1 de juliol fins a l’1 d’octubre s’ha disposat de tres patrons més. S’han encarregat del control constant de les activitats en la zona estrictament protegida de les illes Medes i l’advertiment als usuaris dels comportaments no permesos en l’espai. Aquest personal tenia l’encàrrec de dur a terme un control presencial en l’espai per advertir els usuaris dels comportaments no permesos i 338 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural controlar el desenvolupament correcte de les activitats d’immersió amb escafandre autònom i les activitats sense mitjans de respiració artificial, tant de les empreses corresponents com dels usuaris particulars. Els advertiments més freqüents que s’han fet han estat: excessos de velocitat per part de les embarcacions; motos d’aigua que navegaven a una velocitat superior a la permesa; fondeig d’embarcacions amb àncora; canvis de punt d’amarratge sense comunicar-ho als centres d’immersió; manca de senyalització d’activitats subaquàtiques amb la bandera corresponent; intents de pernoctar en l’espai; tinença visible d’estris de pesca i pesca esportiva en la zona estrictament protegida de les illes Medes; pesca amb canya. Així mateix, també s’ha certificat l’ocupació correcta dels punts d’amarratge destinats a les activitats d’immersió amb escafandre autònom o sense mitjans de respiració artificial. Espai d’interès natural Montgrí-Medes Valors que s’han de protegir • Interès geològic: d’una banda, la part oriental del massís, inclosa en l’Inventari del patrimoni geològic de Catalunya com a geozona, té una rellevància especial per les característiques de la costa escarpada amb abundants penya-segats de gairebé 100 m d’altura, únics representants a Catalunya de costa alta rocosa i calcària, i formacions litorals de tipologia molt diversa: arcades, coves, cales, illots. D’altra banda, la totalitat del massís constitueix un sistema càrstic amb signes de paleocarst i gran abundància de formes exocàrstiques (dolines, coves, caus, avencs…). • Interès botànic: cal destacar les comunitats litorals dels penya-segats marins i les comunitats de prats secs mediterranis per la diversitat d’espècies i per la presència d’espècies protegides i poc abundants al territori català. Cal remarcar la presència de fanerògames marines en diversos punts al llarg de la costa, així com la diversitat i l’estat de conservació de les comunitats algals. • Interès faunístic: la presència més destacada en l’àmbit terrestre correspon a l’avifauna, amb una gran diversitat d’espècies. Dins dels mamífers, cal fer un esment especial als quiròpters, tant per la diversitat d’espècies que acull l’espai com per la importància dels refugis de cria. • Interès paisatgístic: és important, tant el dels paisatges terrestres com el dels submarins. Aquests darrers tenen un interès especial, tant per llurs biocenosis com per la diversitat de morfologies que adquireix el fons marí. Planejament Des del Patronat del Montgrí s’ha prestat col·laboració en relació amb les sol·licituds d’informació que els serveis competents han demanat quant al procés de creació del parc natural Montgrí, Medes i Baix Ter. Patrimoni natural i cultural • La conservació del patrimoni natural i en concret els hàbitats i les espècies prioritàries han de constituir un objectiu clar que s’ha definit a partir de diferents estratègies; una d’elles i en referència als quiròpters, Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 339 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural tenint present que aquest grup faunístic té a l’espai uns refugis de cria vitals per a les seves rutes migratòries; s’han iniciat els treballs per la millora d’hàbitat per a aquestes espècies concretament en la recuperació d’antics olivars abandonats. • D’altra banda, s’ha continuat treballant en un projecte de millora d’hàbitat per a espècies cinegètiques així com d’espècies protegides d’aus rapinyaires com l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). Aquest projecte transversal inclou la recuperació i el manteniment d’antics conreus al massís així com la creació i el manteniment de nous punts d’aigua per a fauna. En relació amb la protecció d’aus rapinyaires s’ha avançat en la redacció per identificar impactes i mesures correctores aplicables a la gestió. Enguany s’ha plantejat com a objectiu principal l’establiment de protocols de recerca que permetin conèixer els efectes de les diferents tipologies de gestió aplicades als boscos i matollars en relació amb la conservació d’hàbitats i espècies prioritàries. Aquesta informació es considera primordial per millorar l’eficàcia de la gestió i al mateix temps disminuir la càrrega combustible tenint en compte l’afectació a la conservació. En l’àmbit del futur parc natural s’ha participat en la comissió tècnica del projecte Life Emyster per a la recuperació de l’hàbitat d’amfibis i la tortuga d’estany (Emys orbicularis) al Baix Ter. Pel que fa a les actuacions previstes en l’àrea d’ús públic d’aquest projecte s’ha coordinat la creació d’itineraris, senyalització i materials de difusió, d’acord amb el manual tècnic d’imatge gràfica i de senyalització del DMAH. En matèria de patrimoni cultural s’ha finalitzat la redacció del pla de gestió del patrimoni cultural que inclou la descripció dels valors del patrimoni cultural i paisatge de l’àmbit així com la planificació i prioritat d’un seguit d’actuacions estratègiques de treball progressiu, per la seva conservació i difusió correcta. Millora rural i infraestructures L’objectiu principal d’enguany ha estat fomentar el manteniment de la ramaderia extensiva ordenada i el manteniment de les pastures com a eina per a la prevenció d’incendis i per a la conservació dels valors naturals de l’espai. En aquest sentit, s’ha iniciat la redacció del pla de gestió pastoral integrada del massís del Montgrí paral·lelament al treball continu amb els ramaders per a la cerca d’acords i mecanismes de gestió favorables a totes les parts. D’altra banda, s’ha iniciat el seguiment i l’avaluació dels efectes de la pastura intensiva sobre la diversitat i l’estructura de la vegetació en un tancat iniciat el mateix any a la forest Duna Continental, amb la voluntat de tenir dades aplicables també al pla de gestió pastoral integrada del conjunt del massís. Educació ambiental, divulgació i ús públic La creació d’un centre de documentació per als espais Montgrí i Baix Ter representa un handicap clar de futur que ha estat explicitat en el pla 340 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural de gestió del patrimoni cultural. Per assolir aquest objectiu s’ha redactat un conveni de col·laboració entre el DMAH i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí per a la gestió conjunta de la informació, així com la difusió i la dinamització de la recerca. També conjuntament, s’ha portat a terme el desenvolupament de la VI Convocatòria de la Beca de Recerca Joan Torró i Cabratosa, en temàtica de medi ambient i ciències socials en l’àmbit de l’espai. Paral·lelament s’ha treballat en l’edició de la nova publicació que recull els resultats de la recerca. S’ha prestat col·laboració en l’organització de diferents activitats divulgatives sobre l’espai, sobretot sortides temàtiques dirigides a la població adulta. Les dades obtingudes dels seguiments anuals de la fauna quiropterològica han permès tenir informació bàsica per elaborar materials d’educació ambiental per a la difusió i el coneixement d’aquest grup faunístic així com dels seus valors en l’espai. En aquest sentit, enguany s’ha finalitzat la «maleta didàctica de la ratapinyada» amb l’objectiu d’oferir-la a les escoles de l’àmbit. Arbres monumentals i singulars El Decret de 9 de juny de 1987, sobre declaració d’arbres monumentals estableix: «es consideren arbres monumentals els exemplars que, per llurs excepcionals mides dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció». La quantitat d’arbres declarats monumentals per la Generalitat fins ara és de 213 (i 2 arbredes). Podem destacar la celebració de les terceres Jornadas Estatales sobre Árboles Monumentales y Singulares (Alcoi, 22-24 octubre del 2008) en què vam participar i presentar la ponència de Catalunya que és a punt de sortir publicada. Aquestes jornades són la continuació de les fetes a Barcelona el 7-9 d’octubre del 1997 i a Alcalà de Henares el 19-21 de maig del 2006. L’any 2008 s’ha intervingut en els arbres monumentals següents: Comarca Anoia Anoia Baix Camp Baix Empordà Cerdanya Pla de l’Estany Tarragonès Terme municipal Sant Martí de Tous Sant Sadurní d’Anoia Reus Cruilles, etc. Das Vilademuls Vilallonga del Camp Nom propi Alzina de Can Gol Roure de Can Codorniu Pi de Bofarull Alzina del mas Salelles Avets de Das Alzina de la Casa Nova de Vilafreser Pi del Baró Espècie Quercus ilex Quercus x cerrioides Pinus pinea Quercus ilex Abies spp. Quercus ilex Pinus pinea Les actuacions han estat: consell tècnic, millora de l’entorn, suports, cablatge, cirurgia arbòria, tractaments fitosanitaris i altres intervencions encaminades a conservar aquests arbres. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 341 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Aquest servei també du a terme el catàleg d’arbres i arbredes d’interès comarcal i local, encara que la competència i la declaració és decisió del consell comarcal o de l’ajuntament que els declara. Actualment hi ha declarats més de 1.000 arbres i 130 arbredes en conjunt (monumentals, d’interès comarcal, d’interès local i dins de la legislació urbanística i cultural). Servei de protecció de fauna, flora i animals de companyia Protecció i foment de la fauna i la flora El DMAH desenvolupa actuacions o plans per protegir espècies de fauna autòctona, les poblacions de les quals estan sotmeses a pressions que actuen negativament sobre la seva evolució. Els plans de protecció se centren principalment a mantenir i millorar els seus hàbitats naturals, fer-ne el seguiment de les poblacions i evitar els impactes negatius de les activitats humanes. També es porten a terme reintroduccions al medi natural amb el control, marcatge i seguiment corresponents. Així mateix, hi ha actuacions que són transversals per a moltes espècies i que es concreten al final de les actuacions específiques. Espècies amb què es du a terme un maneig important Trencalòs (Gypaetus barbatus) Durant la temporada 2007-2008 a Catalunya hi ha presents 36 territoris segurs de trencalòs, dels quals 32 estan formats per parelles reproductores (2 nidificant a la zona límit amb Osca) i 4 per territoris en formació no reproductors. Enguany un nou territori ha iniciat la reproducció, localitzat durant aquesta temporada. Aquest és el setè any consecutiu que experimentalment s’aplica el programa d’alimentació suplementària per incrementar l’èxit reproductor de la població catalana de trencalòs. L’aplicació d’aquest programa té la finalitat d’incrementar la productivitat de l’espècie i paral·lelament reduir l’impacte del verí que pot afectar la fracció reproductora. En els sis territoris on inicialment es van dur a terme les aportacions, van volar 4 polls. Per tant, el programa d’alimentació suplementària ha contribuït a garantir el 36,5% dels polls volats a Catalunya (n = 11) i el 10,2% de la vessant sud dels Pirineus (n = 39) durant l’any 2008. Els resultats obtinguts fins a la data suggereixen l’absència de diferències entre l’èxit reproductor en parelles sotmeses a alimentació suplementària i parelles control. Per tant, encara que l’alimentació suplementària no contribueixi a incrementar l’èxit reproductor d’una espècie amb agressió fratricida obligada, en escenaris de baixa disponibilitat tròfica o parelles inexpertes sí que podria resultar beneficiosa. Xoriguer petit (Falco naumanni) El DMAH treballa amb aquesta espècie des de fa més de 20 anys. Després de la seva extinció com a reproductor l’any 1986, l’espècie s’ha tornat a reintroduir amb els exemplars obtinguts per cria en captivitat. Per a tot Catalunya, l’any 2008 la població nidificant ha estat de 87 parelles (45 a Lleida i 42 a Girona), volant un total de 146 polls. 342 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural A Lleida l’espècie nidifica principalment a la Noguera, on aquest any se n’han localitzat 32 parelles (81 polls). La resta de les parelles, fins a assolir les 45 parelles lleidatanes, s’han localitzat a les comarques de l’Urgell, el Segrià i les Garrigues. Altres paràmetres que cal destacar són l’èxit reproductor de 2,2 polls/niu, la taxa de vol de 2,9 polls/niu i el percentatge de fracassos del 24,4% (11 nius). A Girona l’espècie ha assolit una població total de 42 parelles (46 polls), distribuïdes a l’Albera (27 parelles), al PN del Cap de Creus (11 parelles) i al PN dels Aiguamolls de l’Empordà (4 parelles). S’ha continuat amb les reintroduccions a la comarca, tot alliberant per hacking 42 polls i 3 per foresting criats per captivitat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge (CRFS) de Torreferrussa. La predació de molts nius (que aquest any a afectat de ple la principal colònia de Girona (la de Delfià) ha continuat sent el problema principal de la població de Girona. La baixada respecte a l’any anterior en el nombre de parelles pot respondre al fet que excepcionalment aquest any ha estat un any molt dolent per a la majoria dels ocells. Unes condicions climàtiques adverses, una gran sequera seguida de fortes pluges a la primavera, haurà repercutit negativament en el nombre de parelles nidificants. La part de conservació ex situ de l’espècie (cria en captivitat) està explicada en l’apartat del Centre de Recuperació de Torreferrussa. Esparver cendrós (Circus pygargus) El DMAH treballa amb aquesta espècie des del 1985. El principal problema per a la seva supervivència és que una part, normalment majoritària, de la població catalana, nia enmig dels camps de cereal. L’avançament de l’època de segar en els últims decennis ha provocat que la major part de les niuades siguin destruïdes abans que els polls volin. Des d’aleshores, la protecció de les niuades, evitant la sega de ½ ha al voltant del niu, ha permès els primers èxits i la recuperació de l’espècie. Un any més, els propietaris dels camps de conreu (cereal o farratge) afectats per aquesta mesura han estat indemnitzats per evitar-los la pèrdua que suposa deixar de segar els trossos on nien els esparvers cendrosos. L’any 2008 els propietaris indemnitzats han estat 17, amb un import total de 16.319,04 € aportats pel DMAH. El 2008, la població catalana ha estat de 71 parelles: 43 parelles a la Plana de Lleida, 7 a l’Empordà i 21 al Montsià. A Lleida l’èxit reproductor ha estat d’1 poll/niu, la taxa de vol de 2,5 polls/niu i el percentatge de fracassos del 60,5% (26 nius). La sequera dels darrers anys, així com l’increment de cultius herbacis de regadiu, ha comportat que moltes parelles nidifiquessin en aquests darrers. Fins al punt que entre el període 2005-2008 s’han localitzat un 55,2% dels nius en el regadiu. Quant a nidificació del Montsià, l’èxit reproductor ha estat d’1,9 polls/niu, la taxa de vol de 2,8 polls/niu i el percentatge de fracassos del 33% (7 nius). A Girona de les 7 parelles localitzades s’han pogut observar un mínim de 13 polls en vol. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 343 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) És una espècie amenaçada en regressió. Ha passat de 87 parelles estimades el 1970 a 65 territoris ocupats l’any 2000. La baixada més forta es va produir els anys noranta. El 2001, s’inicià una lleugera recuperació que després s’ha estabilitzat entre 67 i 69 parelles. El 2008 la població censada és de 68 parelles, amb 4 parelles a les comarques gironines, 7 a les lleidatanes (una en procés de colonització), 11 a les barcelonines i 46 a les tarragonines. Actualment es coneixen 25 territoris abandonats i 68 d’ocupats. La productivitat de l’any 2008 ha estat relativament bona (la millor dels darrers 4 anys), amb 10 polls més que l’any anterior: 67 polls volats en 67 parelles controlades (1,0 polls/parella controlada), i també és més elevat el percentatge de parelles que han criat amb èxit (65,67%). La gestió d’aquesta espècie és especialment complexa atesa la proximitat de molts dels seus territoris a les zones més poblades i en creixement del país. La inclusió de tots els sectors de cria i part de les àrees de campeig dins la xarxa Natura 2000 l’any 2006, és una primera garantia de conservació. No obstant això, anualment es presenten multitud de projectes d’infraestructures i actuacions diverses (parcs eòlics, activitats extractives, carreteres, línies elèctriques, treballs forestals, etc.) per garantir-ne la compatibilitat. Es regulen també activitats esportives que afecten la reproducció (escalada i vol sense motor) i alhora es fomenta la recerca mitjançant el seguiment reproductor i el radioseguiment de les àligues adultes. Igualment es col·labora amb altres administracions en projectes de sensibilització com ara la instal·lació de càmeres web en els nius situats dins d’alguns parcs naturals per observar-los en temps real. Gall fer (Tetrao urogallus) Al llarg del 2008 es va preparar un projecte Interreg juntament amb França, Andorra, Navarra, País Basc i Val d’Aran. Ha estat també el primer any de funcionament del projecte desenvolupat juntament amb el Ministeri de Medi Ambient dins l’àmbit del Parc Natural de l’Alt Pirineu d’avaluació de la possible influència dels depredadors envers la productivitat i mortalitat del gall fer. Mussol pirinenc (Aegolius funereus) Es van convocar tres reunions de coordinació i formació adreçades a agents rurals i tècnics dels ENPE, a fi d’unificar criteris per dur a terme les escoltes per a la localització de territoris. Es van efectuar unes 130 escoltes de les quals 30 van ser positives, com a mínim 5 van ser territoris nous no detectats fins a la data. Això suposa un total d’uns 145 territoris coneguts a Catalunya. Trenca (Lanius minor) El cens de les parelles reproductores ha donat un resultat de 4 parelles reproductores, i 3-4 femelles desaparellades al total de la Plana de Lleida, i per tant a Catalunya i, també per a tota la península Ibèrica. Dissortadament, i novament, ha estat el pitjor any, quant a nombre d’efectius, del període 2001-2008. La distribució de parelles ha estat 344 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural repartida entre els nuclis d’Alfés-Castelldans (1 pp) i el nucli de Torreribera (3 pp), totes dins la comarca del Segrià. Del seguiment reproductiu destaquen com a principals paràmetres els resultats següents: la mida de la posta ha estat de 6 ous/posta, taxa d’envol de 4,75 polls/parella (en total han volat 19 polls), la productivitat de 4,75 polls/parella i el fracàs reproductor del 0%. És a dir, un èxit reproductor del 100%. A aquest èxit cal afegir el maneig realitzat tot retirant les primeres postes dels nius (vegeu actuacions de conservació ex situ a l’apartat del Centre de Recuperació de Vallcalent), amb els quals es van poder obtenir 20 polls més que són destinats a la cria en captivitat. El marcatge d’anelles de colors i la identificació durant l’any 2008 ha estat de 15 polls. No s’han capturat i anellat adults per minimitzar les molèsties. La taxa de retorn ha estat baixa el 2008, i això ha provocat aquest baix nombre de parelles nidificants. Han tornat un 20% dels mascles adults, el 0% de les femelles adultes i el 12,5% dels joves. Tot això fa que l’espècie estigui en perill crític d’extinció. El control efectuat sobre la garsa el 2008 ha comportat la localització i cartografia de 12 nius ocupats amb seguretat i 27 nius que possiblement estaven ocupats. Per avaluar l’efectivitat dels paranys d’adults de garsa i l’eliminació de nius, s’han fet censos mensuals per veure com evolucionava la densitat de garsa al llarg de la temporada de cria. Al nucli de Torreribera els resultats entre abril i juliol-agost han estat molt positius ja que la densitat de garses s’ha mantingut estable, entre 25-28 garses/km2. Tortuga mediterrània (Testudo hermanni) L’espècie té com a única població autòctona de tota la península Ibèrica la de la serra de l’Albera, on anualment es fan actuacions de seguiment. Així mateix, actualment és present en altres indrets gràcies als projectes de reintroducció iniciats pel Departament. Durant la primavera de l’any 2008 s’ha fet una estimació de les densitats poblacionals de tortuga mediterrània que hi ha a la serra de l’Albera. L’objectiu ha estat complementar les dades obtingudes aquest any amb les de la tardor del 2007 per realitzar una modelització sobre la probabilitat d’ocupació a tota la serra de l’Albera. En total s’han prospectat unes 472 ha i s’han detectat 153 tortugues. La densitat estimada a la serra de l’Albera ha estat de gairebé 0,5 tortugues actives/ha i la població total estimada ha estat d’unes 3.957 tortugues. Amb aquests resultats es confirma que la situació de la tortuga mediterrània a l’Albera és crítica, ja que densitats per sota de les 3 tortugues/ha es consideren bastant precàries. Entre els problemes que afecten l’espècie destaquen una densitat molt alta de senglar, que depreda sobre postes i joves, un hàbitat cada vegada menys idoni (matollars molt espessos) i els espolis. Des de l’any 1987 es desenvolupa un projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània al delta de l’Ebre i a partir del 1991 es va iniciar un seguiment de la població alliberada al Delta, cosa que s’ha anat fent ininterrompudament fins a l’actualitat. A partir dels exemplars alliberats al Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 345 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Delta podem afirmar que s’ha creat una població de 117 (IC 95% 111140) tortugues. La població ocupa de manera regular algunes àrees de la Reserva de la Punta de la Banya, i la reproducció s’hi desenvolupa satisfactòriament cada any. D’altra banda, a poc a poc es van colonitzant noves àrees, la qual cosa possibilita el creixement d’aquests nuclis i l’intercanvi genètic entre ells. A partir del 1992 la Diputació de Barcelona, juntament amb la Direcció General del Medi Natural del DMAH, desenvolupem un projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània al Garraf. En total, des que es va iniciar el projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània s’han alliberat 2.316 exemplars (706 mascles, 519 femelles, 479 juvenils, 607 cries i 5 exemplars no sexats). Durant aquest 2008 també s’ha dut a terme una estimació de la població lliure que hi ha al Garraf, en les zones on s’ha anat fent l’alliberament. En les àrees estudiades, es calcula una població de 891 exemplars, cosa que dóna una densitat de 7 per ha. Extrapolant les dades de la població estudiada per a tot el Parc, el resultat és una població total de quasi 2.000 exemplars. L’existència d’una població de tortuga mediterrània tan propera al poble de Marçà, en principi va suggerir que es tractava d’una població no natural generada a partir d’alliberaments o de l’escapament d’individus que es trobaven en captivitat en cases particulars. Per determinar si provenien d’alliberaments recents al medi o bé es tractava d’una subespècie no pròpia de Catalunya, durant l’any 2007 es va dur a terme una caracterització genètica de les poblacions de tortuga mediterrània de Marçà i es va veure que les tortugues de la població de Marçà analitzades presenten un genoma mitocondrial que correspon al del Testudo hermanni hermanni. Durant el 2008 s’ha donat un ajut per a la creació d’un Centre d’Interpretació de la Tortuga Mediterrània, que ha consistit en la instal·lació d’un tancat en la zona on es mantenen les tortugues. Des de l’any 2005 s’està fent un projecte de reintroducció de tortugues mediterrànies al Parc Natural de Montsant. En total s’han alliberat unes 700 tortugues. Tortuga d’estany (Emys orbicularis) El 2008 se n’han alliberat 25 exemplars a l’illa de Buda, dels quals s’ha fet, posteriorment, el seguiment. Al centre de recuperació, la cria en captivitat s’està desenvolupant amb èxit i la temporada passada van néixer-hi unes 240 cries. Paral·lelament, en el marc del projecte Life de «Recuperació de l’hàbitat d’amfibis i Emys orbicularis als aiguamolls del Baix Ter», dut a terme per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, l’Ajuntament de Pals i la Universitat de Girona, el qual ja ha finalitzat, es van recuperar hàbitats propis de la tortuga d’estany i d’altres amfibis. Durant l’any 2008 se n’han alliberat 20 exemplars a la bassa de Torroella, 16 exemplars a les basses del mas Pinell i 10 exemplars a l’estany de Boada. En total, 46 exemplars alliberats a la zona del Baix Ter. 346 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Nàiades Unio elongatulus Pel que fa a Unio elongatulus, la fundació ADEFA del Bages amb la nostra col·laboració continua treballant a la conca del Llobregat per continuar amb les tasques de salvament i cria en captivitat de les nàiades rescatades anys anteriors. S’han construït noves instal·lacions que també s’utilitzen per a l’educació ambiental. Margaritifera auricularia i resta de nàiades a la zona del delta de l’Ebre Pel que fa a Margaritifera auricularia, s’ha continuat treballant en actuacions de gestió i conservació de l’espècie. S’han plantejat tres objectius principals (seguiment d’exemplars in situ, recerca aplicada i mostrejos de poblacions al Delta) per al manteniment dels procediments de gestió i estudi de les poblacions de M. auricularia i nàiades a l’Ebre, que inclouen els àmbits del riu Ebre i el Delta. Cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) Les principals accions efectuades s’engloben dins dels treballs previs a l’elaboració del pla de recuperació i són: estudi genètic, cria en captivitat, control d’espècies de cranc invasores i programa de detecció de l’afanomicosi. A fi de tenir estimacions de les quantitats de la població i els moviments del cranc de riu autòcton (Austrapotamobius pallipes) s’han fet, com a prova pilot, mostrejos de marcatge i recaptura en un tram del riu Canaleta al paratge del Salt de Sotorres, amb el resultat de 0,31 crancs/m2. S’han traslladat 15 exemplars (9 mascles i 6 femelles) del centre de fauna de Pont de Suert al Parc Natural de Montsant amb la finalitat d’aconseguir un reservori d’aquesta espècie al Parc Natural de Montsant. Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és una espècie endèmica de Catalunya amb una població estimada d’únicament 1.500 exemplars, fet que el situa al capdavant de les espècies més amenaçades. L’any 2006 la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van acordar cofinançar el Projecte de conservació del tritó del Montseny en l’àmbit del Parc Natural del Montseny, amb una durada prevista de dos anys. L’objectiu era garantir la supervivència d’aquest vertebrat amenaçat i desenvolupar una sèrie d’estudis, duts a terme per la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona. Entre els anys 2007-2008 s’ha delimitat la zona de presència actual d’aquesta espècie, que es troba en uns pocs torrents, i durant aquest 2008 s’han determinat diversos paràmetres demogràfics. En total, s’han capturat i marcat 148 individus diferents. Espècies amb un seguiment i/o estudis específics Ofegabous (Pleurodeles waltl) Durant l’any 2008 s’ha continuat el seguiment iniciat els anys anteriors i s’han prospectat només àrees. S’han localitzat ofegabous en 11 basses Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 347 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural noves: 2 al Baix Ebre, 1 al Baix Camp i 8 a la Ribera d’Ebre. També s’ha efectuat un control dels atropellaments en algunes carreteres que es troben molt properes a basses on hi ha ofegabous. De 20 recorreguts que es van fer, es van trobar 77 exemplars atropellats corresponents a 14 espècies. Entre aquests no hi havia cap ofegabous. Paral·lelament s’han pres mesures biomètriques als individus capturats, en total se n’ha fet a 403 exemplars. La informació de les noves localitzacions s’han incorporat a la cap SIG de la seva distribució, per posar-ho a disposició del DMAH. Llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) Durant l’any 2008 el Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia ha dedicat esforços a l’actualització de la distribució d’aquesta espècie a Catalunya, considerada actualment com el llangardaix en més perill d’extinció a Catalunya. Per això s’han dut a terme una sèrie de prospeccions en zones on s’havia detectat la seva presència anteriorment i s’han prospectat àrees potencialment bones. S’han fet 34 prospeccions. Es van detectar 138 individus, dos dels quals no es van assignar a cap població concreta sinó que es va assumir que eren individus en dispersió. S’ha organitzat una estructura de les poblacions, que comprenen la zona de la Masella, Molina, la Pleta de Dalt, Collada de Toses i la població de Núria. Ós bru (Ursus arctos) En aquests moments hi ha uns 22-25 óssos als Pirineus en conjunt, de diversa procedència i repartits en tres nuclis: l’occidental amb 4 exemplars mascles, el central amb entre 15 i 18 exemplars (cinc femelles) i l’oriental amb 3 mascles. A partir de la informació procedent de l’equip de seguiment de França, del Servei de Medi Ambient del Conselh Generau d’Aran, i de dades pròpies del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia de la Direcció de Medi Natural (DMAH) s’han pogut identificar diversos individus d’ós bru que actualment habiten als Pirineus Centrals, encara que queden alguns exemplars per identificar. L’anàlisi genètica de les mostres recollides per la xarxa ha identificat la presència d’un mínim de 10 exemplars d’ós bru als Pirineus. A Catalunya, l’ós bru és present a la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Durant l’any 2008, a més de les dades de radiolocalització, s’han recopilat altres dades, com observacions, petjades, rastres, excrements, predacions, etc. Amb aquestes dades s’ha pogut fer un seguiment dels exemplars procedents de la primera reintroducció i dels exemplars autòctons. A Catalunya, hi va haver 77 dades segures. D’aquestes, 11 van ser observacions (una es va filmar i una és un atac a un caçador), 8 van ser filmacions o fotografies automàtiques, 19 van ser petjades o grups de petjades, 9 van ser excrements (dues van ser petjades amb un excrement), 11 van ser pèls, 17 van ser depredacions de caps de bestiar o arnes, 1 va ser un animal menjat, i 2 van ser de tipus desconegut. 64 dades van ser trobades a la Val d’Aran, 11 al Pallars Sobirà, 1 a l’Alt Urgell, i 1 a la Cerdanya. 348 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural D’altra banda, es van recollir 104 dades de radioseguiment de les ósses Hvala (n = 37), Sarousse (n = 56) i del mascle Balou (n = 11). En total s’han recollit 735 dades (a part del radioseguiment) a tot el Pirineu (133 a Espanya i Andorra). Durant l’any 2008 va continuar la xarxa de seguiment de l’ós bru que actua a Catalunya, encara que amb una intensitat baixa. Aquesta xarxa és integrada pel Cos d’Agents Rurals, tècnics de la Direcció General del Medi Natural (Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Natural de l’Alt Pirineu i Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia). La xarxa s’encarrega de la recerca d’indicis i de la comprovació d’observacions, possibles dades d’indicis i rastres, depredacions, danys, etc. Aquest seguiment és realitzat pel Conselh Generau d’Aran a la Val d’Aran. Vuit paranys (C01, C02, C03, AU01, AU02, AU03, AU04, AU05) van ser reactivats durant l’any 2008 i s’han activat 14 punts (paranys senzills) amb trementina, a la cara nord de la serra del Cadí. S’han afegit 9 punts de trementina al llarg dels itineraris establerts d’ós bru (Pallars Sobirà). El resultat d’aquests paranys durant el primer semestre del 2008 ha estat la detecció de pèls d’ós (confirmats genèticament) en un parany de pèls situat al bosc de Guils durant el mes de febrer del 2008. S’han establert 21 itineraris diferents, dels quals s’han fet 58 itineraris, amb una mitjana de gairebé 2,76. Cada itinerari s’ha repetit quasi tres vegades. El resultat durant el primer semestre del 2008 va ser de dos excrements detectats (pendents de confirmació genètica) i un rastre de petjades. Es van produir 20 atacs sobre ramats o arnes. Al Pallars Sobirà s’han produït quatre atacs i els danys van ser 1 euga (menjada segura però no se sap si depredada) i 12 arnes. A la Val d’Aran s’han produït 16 atacs (nou segurs, quatre probables i tres dubtosos) i s’han produït 8 baixes de cap de bestiar (8 ovelles mortes) i 23 arnes. En total són 8 ovelles, 1 euga i 35 arnes. L’import total de les indemnitzacions va ser de 7.155 €. No es va indemnitzar bestiar desaparegut. El 2008 es produí el mínim històric de caps de bestiar morts per l’ós. Nombre d’atacs per cada ós bru a Catalunya 3,50 3,00 2,50 2,00 1,50 1,00 0,50 0 Caps de bestiar / ós bru Arnes / ós bru 1 2 345 6 7 8 9 10 11 12 13 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 349 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Atacs per cada ós bru sobre la ramaderia i l’apicultura: 1996-2008. Nombre d’atacs sobre ramats: 173. Mitjana d’atacs sobre ramats: 13,3. Nombre d’atacs sobre arnes: 34. Mitjana d’atacs sobre arnes: 2,6 i 6,8 (2004-2008). Nombre de depredacions per cada ós bru a Catalunya 7,00 6,00 5,00 4,00 3,00 2,00 Caps de bestiar / ós bru Arnes / ós bru 1,00 0 1 2 345 6 7 8 9 10 11 12 13 Nombre de depredacions per cada ós bru a Catalunya: 1996-2008. Nombre de danys sobre ramats: 278. Mitjana de danys sobre ramats: 21,4. Nombre de danys sobre arnes: 78. Mitjana de danys sobre arnes: 6,0 i 15,6 (2004-2008). Durant el 2008 s’han donat sis gossos de protecció, mitjançant l’Associació de Gossos de Protecció de Ramats. El Conselh Generau d’Aran va comprar 10 vailets elèctrics per a arnes. Es va instal·lar un mòdul (cabana per a un pastor) prefabricat a la muntanya de Baguerge. El preu total (mòdul, transport, materials, mobiliari, llenya, aigua, etc.) va ser de 38,041,56 €. Abans d’instal·lar el mòdul es va condicionar la cabana d’Unha (358,12 €). També es va comprar una cleda metàl·lica i una mànega de maneig per poder fer un corral, amb un total d’11.402,80 €. El total de les despeses a la Val d’Aran, incloses les dels pastors i els mòbils va ser de 68.962,48 €. Durant l’any 2008 s’ha donat suport als ramaders i propietaris de bestiar que es troben a la zona de l’ós bru. El programa fa que els diferents propietaris agrupin i vigilin els seus ramats de manera que es puguin aplicar mesures de protecció que siguin encertades i positives: manteniment d’un pastor permanent vigilant el ramat durant els mesos que es troben pasturant a la muntanya, col·locació de tanques elèctriques de protecció, donació de gossos de protecció, etc. L’objectiu també és facilitar el maneig dels ramats amb instal·lacions i material de suport als pastors. El projecte s’ha dut a terme entre la DGMN i la FECOC (Federació Catalana d’Oví i Cabrum). S’ha creat 1 ramat (agrupació de petits propietaris) a la Val d’Aran, 8 a l’Alta Ribagorça, 3 al Pallars Jussà i 9 al Pallars Sobirà. En total s’hi han acollit 38.965 ovelles i cabres: 1.000 a la Val d’Aran i 28.965 a les tres comarques restants. 350 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural El total de propietaris subvencionats ha estat de 111, i l’import total de l’ajuda ha estat de 223.855 euros (annex 10): Val d’Aran amb 90.000 euros i les tres comarques restants amb 133.855 euros. Llop (Canis lupus) Actualment, el llop es troba a la serra del Cadí-Moixerò i a la zona fronterera amb França de les comarques de la Cerdanya i el Ripollès. En les tasques de seguiment s’han recollit 65 dades de llop (25 excrements —que s’han enviat per validar i determinar—, 1 rastre de petjades, 27 albiraments i 12 depredacions. Enguany s’han comprovat un total de 6 atacs. Cinc han estat provocats pel llop i han causat 8 animals morts i 7 de desapareguts. Tots aquests danys han estat en bestiar oví al Cadí (Berguedà i Alt Urgell). L’altre atac que resta va ser imputat a gos i es va produir també al Cadí (Alt Urgell) amb el balanç d’una cabra morta. En tots els atacs que s’han visitat, s’ha ofert assistència i ajut al ramader en la localització d’altres possibles caps afectats, trasllat d’animals ferits o localització d’ovelles escampades. Quant al programa d’ajut i suport al ramader, durant aquest any han tingut lloc dues reunions amb els ramaders del Cadí (primavera i tardor). En aquestes reunions s’han comentat necessitats i millores, s’ha donat informació de la situació del llop i s’han estudiat propostes futures. Aquest camí encetat ja fa uns anys amb els pastors del Cadí està donant molt bons resultats per millorar la sempre difícil cohabitació ramaders-llop. Quant a la cessió de material, enguany s’ha cedit material a 2 ramaders per fer tancats elèctrics per recollir el bestiar a la nit. Un va ser a la Cerdanya a la muntanya dels Escalders (Bellver) i l’altre al Port del Comte (Solsonès). Al final de l’estiu s’ha recollit aquest material. A la zona del Cadí s’han instal·lat temporalment dues casetes de fusta i una tenda d’acampada com a refugi per als pastors. També com a millora, s’ha arreglat una font (Berguedà) perquè els ramats puguin abeurar a la muntanya sense necessitat de baixar cada dia. Igualment, mitjançant la línia d’ajuts a la ramaderia que hi ha en l’àmbit dels parcs naturals, s’han fet millores com la instal·lació de passos canadencs, arranjament de pistes forestals, etc. Quant als gossos de protecció de ramats, enguany s’ha elaborat el nou document de cessió i seguiment d’aquests gossos. Aquest servei ha estat adjudicat a l’Associació de Gossos de Protecció de Ramats del Club Español del Perro de Montaña. Els animals s’entreguen ja esterilitzats (tret d’aquells que amb l’informe favorable es puguin destinar a la reproducció, per poder tenir cadells en un futur). Aquest any s’han lliurat 5 gossos. S’ha començat a fer el seguiment d’aquests gossos amb algunes visites als ramaders, per solucionar problemes, veure l’evolució i tracte als gossos, corregir mals comportaments, etc. També s’ha mantingut contacte amb els altres ramaders que tenen gossos entregats en anys anteriors per veure’n l’evolució i solucionar dubtes i problemes. Finalment, cal recordar que l’Associació de Gossos de Protecció aquest Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 351 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural any també ha editat un llibret amb totes les indicacions i consells per ensinistrar correctament el gos. Aquest llibret és lliurat al ramader en el moment en què li donen el gos. Turó europeu (Mustela putorius) Durant el 2008 s’han fet cinc paranys, amb 9 campanyes de parany, i un total de 2.347 paranys nit. S’ha trampejat a les conques dels rius Muga, Fluvià, Ter, Segre i Anoia, a les comarques de la Cerdanya, Alt Empordà, Anoia i Alt Penedès. Els resultats han estat negatius, respecte a l’objectiu de trobar turó europeu, però s’han capturat 25 visons americans, 6 genetes i 7 rates. Això continua demostrant la crítica situació en què es troba l’espècie. Llúdriga (Lutra lutra) S’han formalitzat diferents expedients d’impacte ambiental sobre la situació de la llúdriga (Pla de conservació de la llúdriga a Catalunya; Ordre MAB/138/2002, de 22 de març) i s’han aportat correccions a aquests expedients per a una conservació millor de l’espècie. S’han continuat fent censos específics i agafant dades de l’espècie en diferents indrets de Catalunya, tot destacant la seva expansió a moltes altres conques on es considerava extingida. Perdiu blanca (Lagopus muta pyrenaica) Les densitats mitjanes de mascles cantaires a Ull de Ter i a la Cerdanya i PNAP són comparables. Per tant, sembla que la qualitat de l’hàbitat/ capacitat d’acollida és similar en aquestes tres zones dels Pirineus orientals. En canvi, els resultats reproductors són molt diferents. Atès que a les parcel·les censades per l’ONCFS al Puigmal-Canigó (properes a Ull de Ter) sempre s’obtenen uns paràmetres reproductors més bons, i que també són més elevats els resultats a la Cerdanya i als Pirineus Centrals (vegeu taula), és probable que els mals resultats que s’observen habitualment a Ull de Ter obeeixin en bona part a les pertorbacions causades per l’excessiva afluència humana al voltant de l’estació d’esquí de Vallter. Any 2008 N. adults N. polls Ull de Ter (Ripollès) 19 0 Balandrau (Ripollès) 3 0 Bassiest (PNAP)5 0 Cerdanya 34 13 Pallars (Parc Nac. i Nat.) 34 27 Índex reprod. (polls/adults) 0,00 0,00 0,00 0,38 0,79 Resultat comparatiu de l’índex reproductor de l’any 2008 Ocells procellariiformes al litoral Baldrigues (gèneres Puffinus i Calonectris) S’ha participat en un programa de monitoratge coordinat d’abast nacional mensual, en coordinació amb altres autonomies mitjançant el programa RAM (Red Estatal de Avistamiento de Aves y Mamíferos Marinos), també en coordinació amb la xarxa internacional (Trektellen). 352 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Ocell de tempesta L’espècie de vertebrat nidificant amenaçat més desconeguda a Catalunya, amb un màxim de tres parelles nidificants el 2005, si bé és present a mar obert i de nit s’acosta al litoral. S’han efectuat campanyes de prospeccions al litoral per determinar l’estat reproductor de l’ocell de tempesta, amb anellament d’exemplars a les illes Medes, que ha permès concretar la importància del sector de l’Empordà per a l’espècie. Establiment de la relació directa entre les poblacions catalanes i les de la resta de la Mediterrània occidental i central. Arpella vulgar (Circus aeruginosus) i Arpella pàl·lida (Circus cyaneus) El cens anual d’arpella vulgar fet pel DMAH per al conjunt de Catalunya ha estat de 63 parelles, repartides de la manera següent: • Lleida: 53 parelles (22 localitats) i 63 polls. L’èxit reproductor ha estat d’1,5 polls/niu, amb una taxa de vol de 2,4 polls/niu i un percentatge de fracassos del 39,5% (17 nius). • Girona: 4 parelles al PN dels Aiguamolls de l’Empordà, 2 parelles al Ter Vell (Baix Empordà). • Tarragona: 3 nius localitzats al canyissar de Flix. El cens anual d’arpella pàl·lida efectuat pel DMAH per al conjunt de Catalunya ha estat de 4 parelles. S’ha localitzat un niu a la Segarra, en un canyissar, amb 4 polls volats i 3 nius a la Noguera, localitzats tots ells en camps de cereal (2 de civada i 1 d’ordi), dos nius depredats i u niu amb 2 polls volats. Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) Un cens parcial de la costa catalana va donar una forquilla d’entre 354544 exemplars estiuejants, xifra inèdita i mai coneguda fins a la data. Per comarques, l’Alt Empordà va acollir entre un 27,4%-45% del total d’exemplars, seguit de la Selva, amb un 18,4%-28,25%. Ambdues zones són també àrees de reproducció de l’espècie. No obstant això, tot sembla indicar que la pressió turística dels mesos d’estiu té a veure alguna cosa amb la distribució d’ocells estiuejants, ja que la comarca del Baix Empordà, principal nucli reproductor de l’espècie a Catalunya, només va acollir entre un 4,8%-7,3% del total d’exemplars estiuejants. Destaca la presència d’exemplars al litoral del Garraf i sectors de Tarragona on no nien. Aquesta comparació de la distribució nidificant amb l’estiuejant no únicament aflora conflictes potencials de conservació al litoral sinó que també descriu indrets reproductors potencials per a aquesta espècie amenaçada, que hi troba aliment i s’hi concentra a l’estiu però no troba indrets adequats per a la reproducció estable. Aquestes relacions seran objecte d’estudi en futures campanyes a fi de determinar possibles mesures d’actuació en el marc d’un futur pla de conservació de l’espècie a Catalunya. Gavina corsa (Larus audouinii) Espècie declarada «en perill d’extinció» amb una única colònia el 2008. La productivitat registrada provisional de 0,185 polls per niu va ser la tercera més baixa de la història de la colònia (0,08 el 1997 i 0,17 el 1998) amb l’agreujant que les dades prèvies es refereixen a polls volats i la del 2008 va ser la de polls en creixement. Només tres dels 23 polls trobats Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 353 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural eren grans, amb garanties de ser voladors a mitjà termini. Si només consideréssim aquests tres polls en relació amb els 124 nius observats, estaríem davant una productivitat del 0,024 polls/niu, de lluny la més greu de la història de la colònia. Hi va haver però un 11% de postes de reposició tardanes. Bitó (Botaurus stellaris) Determinació cartogràfica de l’àmbit del Pla de recuperació del bitó (Decret 259/2004, de 13 d’abril, pel qual es declara espècie en perill d’extinció la gavina corsa i s’aproven els plans de recuperació de diverses espècies) a fi d’efectuar una capa SIG de les àrees concretes incloses en el pla de recuperació esmentat. Repicatalons ibèric nord-oriental (picampall) Emberiza schoeniclus whiterby i altres passeriformes amenaçats del Canyissar El picampall és l’únic ocell passeriforme d’aiguamoll amenaçat d’extinció a Catalunya en el projecte de catàleg de vertebrats amenaçats a Catalunya. El 2008 s’han iniciat els treballs de definició del pla de recuperació del picampall i conservació de la resta de passeriformes d’aiguamoll amenaçats: boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus), boscarler comú (Locustella luscinioides) i boscarla d’aigua (Acrocephalus paludicola). S’ha determinat un total de 23 zones potencialment incloses en el pla de recuperació en les quals es faran prospeccions de camp el 2009 per a la detecció de possibles poblacions nidificants. Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) Durant l’any 2008 l’objectiu ha estat millorar el coneixement sobre la biologia reproductiva de l’espècie a la Plana de Lleida (secans o les ZEPA d’Alfés-Mas de Melons i Granja d’Escarp) en relació amb el descens poblacional dels darrers anys i, en cas afirmatiu, explorar possibilitats de gestió. Els sectors amb més individus han estat Vinfaro (20 exemplars de mitjana) i la Timoneda d’Alfés (19 exemplars de mitjana), ambdós dins la ZEPA Alfés-Mas de Melons. Als dos sectors estudiats de la ZEPA de SeròsUtxesa s’han comptabilitzat menys exemplars: 15 exemplars de de mitjana a Sant Miquel i 7 de mitjana a la Gravera. Fora de la zona intensiva d’estudi i dins de la zona de «control» s’han observat molt poques terreroles: un màxim de 9 terreroles la primera setmana de maig al secà d’Alfés-Mas de Melons en una superfície de 65 ha (0,1 ind./ha). De les 25 parcel·les de «control» censades durant el mes de maig i juny, amb una superfície total de 156 ha, només s’ha detectat l’espècie en 6 parcel·les, amb un màxim de 5 exemplars per parcel·la. D’aquestes 6 parcel·les, només en 2 s’ha detectat l’espècie al llarg de tota la temporada reproductora, fet que podria indicar que només aquí ha intentat reproduir-se. De tot plegat es desprèn que la població actual de terrerola és petita i localitzada, fins i tot dins les ZEPA considerades com les millors per a 354 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural l’espècie: mas de Melons-Alfés i Seròs-Utxesa. Per tant, una vegada més es constata la situació crítica en què es troba una espècie que no fa gaire es considerava abundant. Voltor negre (Aegypius monachus) Dins del programa de reintroducció d’aquesta espècie als Prepirineus catalans, l’abril del 2008 es van alliberar 9 exemplars a la Reserva Nacional de Caça de Boumort. D’aquests, 2 van ser equipats amb emissors GPS satel·litaris i la resta amb emissors convencionals dotats de sensor de moviment. Aquests 9 exemplars es van afegir als 5 alliberats a la tardor del 2007 a la finca d’Alinyà, propietat de l’Obra Social de Caixa Catalunya. A més dels emissors, es van fer decoloracions en les plomes de les ales i cua, per poder identificar-los en vol, i col·locació d’anelles de PVC de lectura a distància. Dels 14 exemplars, 2 es mantenen de manera estable en la zona d’alliberament, 5 es mouen pel Prepirineu, utilitzant habitualment la zona de Boumort com a lloc de prospecció habitual, 2 més han visitat la zona d’alliberament de manera més ocasional, 5 es pot considerar que han marxat de la zona i es troben en fase de dispersió. Finalment 2 exemplars van morir dos mesos després d’haver estat alliberats i lluny de la zona. La informació proporcionada pels exemplars equipats amb emissors GPS satel·litaris mostra que la majoria dels desplaçaments fora de la zona d’alliberament s’han produït en sentit oest seguint els Pirineus i en sentit nord cap a les poblacions de voltor negre existents al massís central francès. Macromia splendens Aquest any 2008 s’han detectat zones de cria de Macromia noves respecte a les descobertes l’any 2007, als rius Algars, Estrets, riuet de les Valls i Canaletes. Es va fer un cens pel riu Estrets a principis de juliol del 2008, amb transsectes al llarg de la vora del riu per detectar la presència de l’espècie. Tot i això encara cal prospectar altres trams dels rius de manera exhaustiva, per l’alta probabilitat de trobar-hi noves zones de cria. La problemàtica que presenta la zona per a la conservació de l’espècie va des de la pèrdua de zones obertes que utilitzen com a zones d’alimentació, fins a la contaminació de l’aigua, el moviment de terres i la pressió humana. Control o seguiment de fauna exòtica Visó americà (Mustela vison) L’any 2008 se n’han capturat 27 exemplars. S’han trampejat les conques dels rius Muga, Fluvià i Ter, a les comarques de la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Gironès. Entre el 1991 i el 2008 s’han capturat 555 visons americans. L’objectiu del control del visó americà és evitar la seva expansió cap a la conca del riu Segre, des dels afluents del marge dret del Llobregat. Un Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 355 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural altre objectiu és evitar que el visó americà es converteixi en una amenaça per a les espècies protegides (el cranc de riu, l’almesquera, la rata d’aigua, a més d’ocells aquàtics, amfibis i rèptils) i per als espais protegits (Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, estanys de Sils, estanys del Baix Ter, etc.). Malauradament, l’any 2008 es van trobar dos visons americans a la Noguera Pallaresa, un al congost de Terradets (la Noguera) i un altre a Cellers (Pallars Jussà). Cranc roig americà (Procambarus clarckii) i cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus) Durant el 2008 s’han fet controls sobre el cranc roig americà (Procambarus clarckii) i puntualment sobre el cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus) a la Garrotxa, riu Algars i al Parc Natural de Montsant. Altres actuacions Cens hivernal d’ocells aquàtics i marins La necessitat d’efectuar els censos hivernals d’ocells emana de la mateixa Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat, que defineix els aiguamolls d’importància internacional especialment com a hàbitat d’ocells aquàtics i que s’avalua basant-se en aquesta mena de recomptes anuals. S’ha coordinat i efectuat el cens hivernal d’ocells aquàtics i marins a Catalunya de gener del 2008, amb prop de 300 observadors voluntaris i 125 localitats censades. Els resultats del cens han estat vitals per a la planificació de la campanya de prevenció de l’aparició de la influença aviària a Catalunya així com per a la realització d’estudis d’impacte ambiental de les diferents zones on s’efectua el cens. El cens, a més, servirà durant el trienni 2007-2009 per a la realització dels mapes de l’Atles dels ocells hivernants a Catalunya, document en què participa el Departament i que és un document tècnic vital per a la gestió de la fauna, tant la protegida com la cinegètica, que hiverna a Catalunya. Més de mig milió d’ocells aquàtics i marins han hivernat a Catalunya el gener del 2008, i això és una xifra remarcable, per damunt d’anys anteriors i en la línia d’anys «freds» com el 2006 (amb 509.000 ocells). Tot i la importància de les zones humides de les comarques de Girona (aiguamolls de l’Alt i Baix Empordà), Barcelona (delta del Llobregat) o Lleida (estany d’Ivars d’Urgell, Utxesa o Llorenç de Montgai), el delta de l’Ebre continua sent la zona principal d’hivernada d’ocells a Catalunya. Així el 88% dels ànecs i fotges de Catalunya prefereixen aquesta zona per hivernar. D’acord amb els resultats, es van comptabilitzar 224.713 ànecs, oques i fotges, 2.764 capbussons, 2.781 baldrigues, 12.134 corbs marins i mascarells, 21.364 ardeids, 10.322 cigonyes, capons, becs planers i flamencs, 1.125 ocells rapinyaires, 34.230 polles i rasclons, 149.906 gavines i xatracs, entre d’altres. 356 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Centres de fauna El DMAH disposa a tot Catalunya de 6 centres de fauna salvatge propis: Localització dels centres de fauna del DMAH En els centres de fauna del DMAH han ingressat durant l’any 2008 un total de 9.155 animals, d’entre els quals, un total de 4.323 (47%) s’han pogut recuperar i alliberar a la natura. El nombre més alt d’entrades d’exemplars correspon a Torreferrussa (6.076 entrades, 66% del total). En la gràfica següent es mostra l’evolució de les entrades i els alliberaments del conjunt dels centres de recuperació de fauna del DMAH (Torreferrussa, Vallcalent, Canal Vell i Aiguamolls de l’Empordà). S’evidencia una clara evolució a l’alça de les entrades en el conjunt dels centres els darrers anys. 10.000 9155 9.000 7956 8.000 7.000 6152 5936 6.000 4.000 3086 3.000 1.000 0 6215 5655 4473 5.000 2.000 6215 2278 1161 701 1994 985 1995 2928 2952 1605 1073 1108 1996 1997 4323 3597 1998 2801 2495 1075 847 1999 2000 Ingressos 1433 2001 2761 2739 2456 2004 2005 2006 1986 2002 2003 2140 2007 2008 Alliberaments Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 357 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Evolució de les entrades i alliberaments del conjunt dels centres de recuperació de fauna del DMAH En relació amb la cria en captivitat als centres de fauna del DMAH, durant l’any 2008 s’han desenvolupat una sèrie de programes amb diferents objectius. Les espècies amb programes de cria són: Grup Nom comú Espècie CFS involucrat* Resum resultats 2008 Artròpodes Cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes PdS 210 cries l’any 2008 Peixos Fartet Aphanius (=Lebias) iberus CI Estoc actual de 5.550 peixos Samaruc Valencia hispanica CI Estoc actual de 4.173 peixos Espinós Gasterosteus aculeatus CI Estoc actual de 2.072 peixos Rabosa de riu Salaria fluviatilis CI Estoc actual de 2.830 peixos Amfibis Tritó del Montseny Calotriton arnoldi CFT Més de 200 larves l’any 2008 Rèptils Tortuga d’estany Emys orbicularis CV 218 cries l’any 2008 Tortuga mediterrània Testudo hermanni CRARC i particulars 341 cries l’any 2008 Ocells Trencalòs Gypaetus barbatus CFV – CFT 3 polls dels quals 2 van ser criats amb èxit. Xoriguer petit Falco naumanni CFT53 polls l’any 2008 Trenca Lanius minor CFV 21 ous retirats del camp. Tret d’un poll que va fallar en l’eclosió, 100% èxit criança artificial. Òliba Tyto alba CFV 65 polls l’any 2008. Només tasques d’educació i sensibilització ambiental Mamífers Visó europeu Mustela lutreola PdS 6 cries obtingudes l’any 2008. * PdS: Centre de Fauna del Pont de Suert; CI: Centre Ictiològic; CFT: Centre de Fauna de Torreferrussa; CV: Canal Vell; CRARC: Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya; CFV: Centre de Fauna de Vallcalent. El CRFS de Torreferrussa Sense comptar els exemplars obtinguts mitjançant la cria en captivitat, durant l’any 2008 han ingressat a Torreferrussa 6.076 exemplars (5.460 de vius i 616 ingressos morts/casos forenses). Això representa el 66% del total de Catalunya. 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 358 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Evolució de les entrades al CRFS de Torreferrussa els darrers anys D’aquests 6.076 exemplars, 707 corresponen a ocells rapinyaires, 161 a mamífers protegits, 4.236 a altres ocells protegits, 180 a rèptils protegits i finalment 2 amfibis protegits. La resta corresponen a fauna no protegida. 4% 6% 0% Ocells Mamífers Rèptils Amfibis 90% Nombre i percentatge d’ingressos segons classe Així mateix, al CRFS de Torreferrussa es desenvolupen altres tasques relacionades amb l’objectiu d’analitzar i identificar les causes d’ingrés dels exemplars per poder actuar sobre aquests problemes i així evitar que es repeteixin (senyalització de línies elèctriques, control en les àrees privades de caça, etc.). En aquest supòsit tenen un paper important els 382 informes a diferents estaments, determinant la causa d’ingrés i/o de mort de l’animal. Aquest any 2008, dels 5.458 animals arribats vius al centre, se n’han alliberat 3.242 (un 59%) i 177 casos del 2008 encara no han estat resolts, ja que es tracta d’exemplars en procés de recuperació. Si considerem com a exemplars recuperats els animals alliberats, els individus recuperats cedits per programes de cria en captivitat i els animals sans traslladats al Centre de Recuperació de Rèptils i Amfibis, el percentatge de recuperació obtingut durant el 2008 ha estat del 62,2%. Actualment es porten a terme projectes de cria de tres espècies diferents —xoriguer petit, trencalòs i tritó del Montseny— i un projecte de cria en fase de conclusió —esparver cendrós. Xoriguer petit Al llarg de l’any 2008 han criat 53 pollets, amb les 40 parelles de què es disposa. La taxa d’avortament va ser superior al 75%, molt per sobre del que és normal. S’han fet diverses anàlisis veterinàries per descartar possibles patògens causants de l’elevada taxa d’avortament, i tots els resultats han estat negatius. Igualment s’han descartat altres possibles causes degudes al maneig. Les fortes tempestes s’han descrit com un Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 359 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural factor important en la taxa d’avortament i justament aquest any se n’ha registrat un gran nombre durant el període d’incubació de l’espècie. Trencalòs Actualment el centre manté un exemplar mascle de tres anys provinent dels Pirineus i una femella de dos anys provinent del programa europeu de cria de l’espècie que, tot i no ser d’ascendència pirinenca, servirà de parella temporal al mascle per socialitzar-lo amb els seus congèneres. Tritó del Montseny Durant el 2008 es van obtenir 531 ous dels quals 211 van ser larves vives que han sobreviscut. Tot i aquest primer èxit, cal esmentar que la cria en captivitat encara està en una fase experimental, i caldrà esperar diversos anys fins que aquestes larves arribin a ser adultes. Serà llavors quan es podran alliberar al medi natural, cosa que esperem que ajudi a la conservació d’aquesta espècie endèmica de Catalunya. Esparver cendrós (fase de tancament) Les poblacions d’esparver cendrós (Circus pygargus) van davallar de manera alarmant durant la dècada dels vuitanta. En vista d’aquesta situació es va considerar oportú iniciar un programa de cria en captivitat, amb la finalitat d’establir una població en zones de vegetació natural, al PN dels Aiguamolls de l’Empordà, per evitar els problemes de destrucció de nius durant la sega que patien les poblacions nidificants en conreus humans. L’augment de la població lleidatana gràcies a les mesures compensatòries als agricultors, per no segar una parcel·la de cereal al voltant dels nius; i la de les terres tarragonines, que nidifica en garrigues naturals, juntament amb la poca filopàtria de l’espècie, que fa que pocs exemplars tornin a criar als llocs d’alliberament, van fer reconsiderar la conveniència de continuar amb el programa de cria. Ja fa anys que no s’incorporen nous exemplars i enguany ha estat el primer en què les femelles ja no han posat cap ou, a causa de la seva avançada edat. Per tant, el projecte està en fase de tancament. Educació ambiental Al Centre de Torreferrussa, on es prioritza la recuperació de les espècies, no s’han construït instal·lacions exclusivament dissenyades per a l’educació ambiental. Les visites, per tant, queden restringides a col·lectius amb un interès molt específic (estudiants de biologia, cursos de maneig de fauna, etc.). Per aquest motiu, el nombre de visites ha estat de 7 grups amb un total de 400 persones. Durant l’any 2008 el centre ha comptat amb 10 estudiants en pràctiques i 20 voluntaris. L’associació MILOCA, vinculada al centre i encarregada d’organitzar activitats educatives externes al centre, ha organitzat diverses activitats. Durant el curs 2008 han ofert un total de 50 xerrades i tallers en diferents escoles. També s’han fet tres xerrades i alliberaments fora de l’àmbit escolar. Altres activitats desenvolupades per MILOCA han estat quatre escoltes nocturnes, tres visites al Centre de Recuperació, l’assistència a dues fires, un curs d’identificació de rastres, un cicle de xerrades a la UAB sobre gestió de fauna amenaçada, un concurs de fotografia, un concurs de dibuix infantil, el reforçament de la població d’òlibes a Ullastrell, la 360 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural col·laboració amb Signatus en el curs «Una aproximació al món del llop» i el projecte «Ocells de jardí a prop de la gent gran» a Sant Cugat. El CRFS de Vallcalent El Centre de Fauna Vallcalent (CFV) va ser creat l’any 1983. Al llarg dels anys a més de les tasques de recuperació s’han obert noves línies d’actuació des del centre. Actualment el CFV està estructurat en dues grans àrees. D’una banda l’àrea d’ús tècnic, i de l’altra, l’àrea d’ús públic. L’àrea d’ús tècnic es divideix en dues unitats, la unitat d’hospital i rehabilitació i la unitat de projectes. A més, l’àrea d’ús tècnic comprèn estudis de camp, com el programa de conservació de la cigonya blanca. Recuperació Aquest any 2008 el llibre d’entrades ha enregistrat un total de 2.057 individus ingressats (22% del total de Catalunya), un 27% més d’ingressos que l’any anterior. Pel que fa a l’èxit de recuperació (individus alliberats/ individus ingressats vius), s’ha arribat al 53%. 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Evolució de les entrades al CRF de Vallcalent els darrers anys 5% 0% Ocells; 1.667 Peixos; 198 Mamífers; 97 Rèptils; 93 Amfibis; 2 5% 10% 80% Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 361 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Nombre i percentatge d’ingressos segons classe Dels 1.517 ingressos vius d’aquest any 2008, s’han pogut alliberar un total de 802 individus, fet que es tradueix en un 53% d’èxit de recuperació. Dels exemplars alliberats, 761 són ocells, 28 mamífers i 13 rèptils. Del total d’alliberaments, 667 s’han alliberat per solta directa, 116 amb la tècnica de hacking i 19 mitjançant adopció o fostering. Val a dir, que dins la resolució corresponent a l’eutanàsia, més d’un 25% corresponen als individus de tortugues de Florida (Trachemys scripta) que no ha estat possible canalitzar en una ubicació adequada. Pel que fa a les cessions, el 40% corresponen a rèptils exòtics que han estat enviats al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya a Masquefa (Barcelona). La tècnica de hacking s’ha emprat principalment amb polls de rapinyaires, destacant les espècies d’òliba (Tyto alba) i xoriguer (Falco tinnunculus), que per la seva edat i condicions ho permeten. Pel que fa l’adopció o fostering s’ha emprat en polls de cigonya un cop els individus tenen una mida suficient per poder ser anellats abans de deixar-los al niu. Trencalòs Pel que fa als treballs amb el trencalòs, aquest any s’han criat amb èxit 2 polls de l’espècie nascuts al CFV, un dels quals s’ha cedit al projecte de reintroducció de trencalòs a Andalusia per ser alliberat, i l’altre va ser traslladat a la Vienna Breeding Unit (Àustria). A més s’ha dut a terme la criança d’un poll més que va ser rescatat del camp d’un niu amb dos polls. Al principi del cicle 2007/2008 al CF Vallcalent s’allotjaven 7 exemplars de trencalòs: 2 parelles reproductores, 1 parella immadura i 1 exemplar adult improntat. Trenca Segons els objectius marcats per a l’any 2008 dins del Pla de conservació de la trenca, una de les principals actuacions definides que s’han portat a terme és l’extracció d’ous de nius a camp. Concretament, s’han retirat 21 ous. Tret d’un poll que va fallir en el moment d’eclosió, s’ha aconseguit un 100% en la taxa de criança artificial dels 20 polls restants. Aquests resultats consoliden els protocols i paràmetres de criança artificial establerts. Òliba Del pla de cria en captivitat de l’òliba, l’any 2008 n’han sortit 65 polls. Amb aquests polls, més 15 que van arribar de camp, s’han fet 25 hackings, amb els quals s’han implicat 17 entitats diferents com ara associacions, col·legis, entitats privades i també a títol particular. Educació ambiental Des de l’àrea d’ús públic es duen a terme tasques d’educació i sensibilització ambiental. Aquestes activitats educatives van adreçades principalment a la comunitat educativa, tot i que també s’atén la demanda d’altres col·lectius. Les activitats són visites guiades amb monitors per la zona d’ús públic del CRFV, recorregut especialment condicionat i destinat per fer educació ambiental. Les explicacions i continguts estan adaptats als diferents nivells escolars dels grups en qüestió, nivells que van des de P3 fins a ESO. Aquest any hi ha hagut 4.018 participants en aquestes activitats. La gran acceptació d’aquestes activitats, tant dins 362 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural la comunitat educativa com per part de la resta de col·lectius que hi participen, queda reflectida en el continu augment de la demanda, que supera el 20% respecte a l’any 2007. Una altra dada que posa de manifest la consolidació d’aquestes activitats és l’augment d’un 63% del nombre de participants que vénen de fora de la província de Lleida. L’any 2008 s’han organitzat un total de 173 activitats guiades d’educació ambiental al CFV, cosa que ha suposat el pas de 4.018 visitants procedents de 73 entitats diferents. Aquestes dades confirmen la tendència creixent dels darrers tres anys, tant pel que fa al nombre de participants com al d’activitats fetes a l’any. El CRFS dels Aiguamolls de l’Empordà El total d’entrades al CRFS dels Aiguamolls de l’Empordà el 2008 ha estat de 659 animals (7% del total de Catalunya), 470 aus, 76 mamífers i 113 rèptils. 800 700 600 500 400 300 200 100 0 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Evolució de les entrades al CRFS dels Aiguamolls de l’Empordà els darrers anys. Del total d’entrades, 470 són aus, 76 mamífers i 113 rèptils. Ocells Mamífers Rèptils 17% 12% 7% 71% Nombre i percentatge d’ingressos segons classe. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 363 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural El CRFS de Canal Vell (Deltebre) Durant l’any 2008 han ingressat a Canal Vell 363 exemplars, que representa el 4% del total de Catalunya. 800 700 600 500 400 300 200 100 0 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Evolució de les entrades al CRFS del Canal Vell els darrers anys. Ocells Altres Mamífers Rèptils 23% 7% 1% 69% Nombre i percentatge d’ingressos segons classe. El CF de Canal Vell porta a terme el programa de cria en captivitat de la tortuga d’estany (Emys orbicularis). Tortuga d’estany Durant l’any 2008 s’ha continuat amb el programa de cria en captivitat de la tortuga d’estany. L’acció s’emmarca dins el programa de recuperació d’aquesta espècie que porta a terme el Parc Natural del Delta de l’Ebre des del 1993. El 2008 han nascut un total de 238 cries de l’espècie. Durant el 2008 s’han alliberat a l’illa de Buda 25 exemplars de tortuga d’estany, de les quals només 1 va morir. Aquest any, a diferència dels dos altres anys d’alliberament a l’illa de Buda, s’han marcat les tortugues alliberades amb transmissors per fer-ne el seguiment durant la hibernació i el període d’activitat. 364 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural El CFS del Pont de Suert El Centre de Fauna del Pont de Suert, a la comarca de l’Alta Ribagorça, es va crear l’any 1995 sota l’eix del Pla de conservació de la llúdriga a Catalunya. Actualment, juntament amb el Centre Piscícola Ribagorçana, comprèn un conjunt d’instal·lacions per al manteniment en captivitat d’exemplars de les espècies següents: visó europeu (Mustela lutreola), llúdriga euroasiàtica (Lutra lutra) i cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes). Visó europeu El centre de cria dels visons, restringit al públic per motius sanitaris i de tranquil·litat, consta de 37 instal·lacions exteriors naturalitzades que reprodueixen a petita escala l’hàbitat d’aquests animals. El programa de cria s’emmarca dins l’Estratègia estatal de conservació de l’espècie en què participa el Pont de Suert, com a principal centre de cria i altres centres col·laboradors situats a Àlaba, Càceres, Castelló, Burgos, Cantàbria, Madrid, Cadis i Barcelona. Actualment, el Centre de Fauna del Pont de Suert manté 36 exemplars de visó europeu dels 70 que formen part del Programa de conservació ex situ de l’espècie a l’Estat. 100 80 60 40 20 Ma r 09 08 Jun 07 Jun 06 Jul 5 t. 0 Oc 05 Jun No v. 0 4 0 Evolució del nombre d’exemplars del Programa de cria en captivitat des del començament del programa La planificació de la campanya reproductiva del 2008 es va fer d’acord amb les previsions d’alliberaments d’exemplars en el marc del Proyecto Piloto en los Humedales de Salburúa como experiencia previa de refuerzo poblacional del visón europeo en España. Aquest projecte, impulsat per la Diputació Foral d’Àlaba, Ministeri de Medi Ambient i altres administracions, preveia l’alliberament als aiguamolls de Salburúa (VitòriaGasteiz) d’una sèrie d’exemplars procedents del programa de cria. Es van utilitzar unes gàbies grans de hacking situades dins l’espai natural de Salburúa i les femelles destinades a alliberar van ser traslladades un cop copulades al Pont de Suert o es van traslladar les cries obtingudes. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 365 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Cranc de riu autòcton Actualment l’estoc de cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) al centre és de 331 crancs (89 mascles,111 femelles i 131 cries d’aquest any). Un fet remarcable d’aquest any ha estat el trasllat de 15 exemplars l’1 de desembre (6 mascles i 9 femelles) a unes instal·lacions adaptades per a la cria en captivitat del cranc al Parc Natural de Montsant. Està previst que durant el mes de gener del 2009 finalitzin les obres d’instal·lacions dels filtres dels crancs. 300 250 200 150 100 50 0 2004 2005 2006 2007 2008 Evolució del nombre de cries de cranc autòcton obtingudes al llarg dels diferents anys Educació ambiental Les visites al centre, com altres anys, són de dos tipus: lliures i concertades. Visites lliures Respecte a les visites lliures, el Centre ha estat obert al públic els mateixos mesos que altres anys. Com cada any, els mesos de més afluència de visites lliures han estat els mesos de juliol i agost, amb 443 i 1.485 visitants respectivament. En total hi han passat 2.842 persones. Un 81,1% són visitants de Catalunya, un 17,4% d’altres comunitats autònomes i un 1,5% d’altres països (principalment francesos i holandesos). Respecte a Catalunya, un 64,2% eren de Barcelona, un 22,6% de Lleida, un 9,4% de Tarragona i 3,8% de Girona. Visites concertades El 2008 hem tingut molts grups concertats i un total de 1.176 persones, principalment escolars i gent gran, i són més freqüents durant els mesos de maig, juny, juliol ja que coincideix amb viatges organitzats i d’escoles. També hi ha una gran quantitat de visites concertades els mesos de gener i febrer, que coincideixen amb dies de molt mal temps i l’estació d’esquí de Boí Taüll deriva els grups al Centre de Fauna del Pont de Suert. Per millorar la qualitat de les visites concertades, s’han elaborat 366 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural diferents dossiers de material didàctic. D’aquesta manera la visita esdevé més atractiva, l’educador pot compartir sinergies positives amb els visitants. A diferència de les visites lliures, la procedència de les visites concertades són principalment d’altres comunitats (76%). El Centre Ictiològic del Delta de l’Ebre Des del Centre Ictiològic es duen a terme els projectes de cria en captivitat que actualment estan centrats en aquestes quatre espècies que es troben amenaçades: samaruc (Valencia hispanica), fartet (Aphanius iberus), espinós (Gasterosteus aculeatus) i raboseta de riu (Salaria fluviatilis). Al Centre es treballa no només amb espècies de l’àmbit del Delta, també es mantenen i reprodueixen estocs d’altres poblacions de Catalunya que estan amenaçades per motius diversos, com ara obres públiques, projectes de restauració d’hàbitats, etc. Samaruc Durant el 2008, s’han reintroduït 601 samarucs a l’Ullal, 3 dels Ullals de Baltasar, aquest alliberament es va dur a terme amb la participació de les escoles locals amb l’objectiu de divulgar i conscienciar els més menuts de la importància de la conservació dels espais propers i la problemàtica de les espècies en perill d’extinció. Fartet Actualment no es fan reintroduccions, només s’efectua la cria extensiva (per mantenir un estoc). També es mantenen diversos estocs genètics de poblacions de fora de l’àmbit deltaic que presenten un risc d’amenaça i on s’estan duent a terme projectes de recuperació del seu hàbitat com a l’estany Gelat-Mont Roig del Camp i la séquia Major-Salou. Espinós Pel que fa a l’espinós, s’ha aconseguit tancar el cicle i mantenir un estoc per reforçar les úniques poblacions salvatges del Delta (Ullals de Baltasar) en cas que sigui necessari, s’està duent a terme el seguiment de les poblacions dels Ullals i avaluant la necessitat de reforçar aquestes poblacions. D’altra banda, s’està mantenint un estoc genètic de l’espècie procedent de la riera del Calonge a Girona, mentre s’estan fent unes obres a la mateixa riera que podrien posar en perill aquesta població. Raboseta de riu Finalment, la raboseta de riu presenta una bona evolució després dels programes de reforç (restoking) desenvolupats al canal i al riu durant aquests quatre anys. S’està duent a terme el seguiment mitjançant el monitoratge periòdic dels canals, per avaluar-ne la recuperació i la necessitat de reforç poblacional. Aproximadament uns 8.000 individus fruit dels programes de cria del Centre han passat a formar part de les poblacions salvatges durant aquests anys. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 367 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Llopet de riu De moment s’ha establert un monitoratge específic per a llopet de riu (Cobitis paludica), espècie amenaçada que al Delta només es troba als Ullals de Baltasar. Segons els últims mostrejos les poblacions s’han reduït considerablement, per la qual cosa des del Centre es treballa per iniciar la cria en captivitat. Ara per ara s’estan fent prospeccions per aconseguir reproductors. D’altra banda, a més del seguiment, s’ha dut a terme alguna actuació de millora del seu hàbitat. Tritó palmat Aquest any, després d’avaluar l’estat en què es troba el tritó palmat (Triturus helveticus) al Delta, l’últim registre és dels Ullals de Baltasar el 2005, segons l’Atles d’amfibis i rèptils del Delta. S’han capturat un total d’11 exemplars per estudiar la viabilitat d’iniciar un projecte de cria en captivitat. Flora La flora amenaçada de Catalunya va experimentar dos esdeveniments clarament protagonistes al llarg del 2008 i que van significar cadascun un canvi en la visió que fins ara hi havia pel que fa al tractament de la flora amenaçada a Catalunya en conjunt. Els dies 2 i 3 de juny es van celebrar a Blanes les Primeres Jornades Catalanes de Conservació de Flora, que van reunir una representació ben àmplia de totes les entitats implicades en l’àmbit de conservació de flora. En aquestes jornades es va redactar un document de conclusions, que marca les línies prioritàries que cal seguir els propers anys, així com l’anàlisi de les principals amenaces i mancances quant a la conservació de la flora a casa nostra. Així mateix, va significar l’inici d’unes jornades bianuals que han de servir per aglutinar en un espai i moment concrets, tota la gent que treballi tant en la investigació com en la gestió, i per posar en comú totes les línies de treball que actualment hi ha a Catalunya. En aquestes jornades es va presentar el catàleg de flora amenaçada de Catalunya, que es va publicar posteriorment a l’agost com el Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Aquest document legislatiu és sens dubte la legislació més important en l’àmbit de tot Catalunya que s’ha fet fins ara i ha significat un increment significatiu del nombre d’espècies amenaçades. En total hi ha 183 espècies protegides a tot el territori català: 59 «en perill» i 124 «vulnerables». Això implica un salt quantitatiu rellevant respecte a la normativa anterior. Altres projectes que s’han dut a terme relacionats amb la flora amenaçada són els següents. Recol·lecció i tractament de llavors Durant el 2008 es va encarregar a la Fundació Carl Faust-Jardí Marimurtra la recol·lecció, el tractament i l’emmagatzematge de 368 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural llavors procedents de poblacions de les espècies del catàleg de flora amenaçada de Catalunya. En total s’han mostrejat un total de 26 poblacions que pertanyen a 19 espècies diferents. De les 19 espècies, 8 corresponen a la categoria d’en perill d’extinció, 8 corresponen a la categoria de vulnerable, i una espècie, Biscutella fontqueri, no està inclosa en el catàleg però sí que consta en el llibre vermell i té la categoria LC (preocupació menor) segons les categories de la IUCN. Les espècies recol·lectades són: Aquilegia paui, Arenaria conimbricensis,, Biscutella fontqueri, Kosteletzkya pentacarpa, Cneorum tricoccon, Delphinium bolosii, Delphinium montanum, Erodium rupestre, Lithodora oleifolia, Melampyrum nemorosum subsp. catalaunicum, Petrocoptis pardoi, Peucedanum schottii, Seseli farrenyi, Silene sennenii, Simethis mattiazzi, Spiraea crenata, Stachys maritima, Thymus loscosii i Thymus willkommii. Aquestes espècies formaran part del banc de germoplasma d’aquest jardí botànic. Elaboració de la primera base de dades d’espècies amenaçades i de la memòria del sistema d’informació geogràfica del DMAH El 2007 es va iniciar aquest projecte que ha tingut continuïtat durant el 2008. L’objectiu és cartografiar les poblacions de les espècies del catàleg de flora amenaçada de Catalunya. En aquesta segona entrega cartogràfica de flora del catàleg s’aporten 299 localitats corresponents a 46 tàxons. D’aquests tàxons cartografiats, 2 s’inclouen en la categoria «en perill d’extinció» (Aquilegia paui i Spiraea crenata), mentre que 44 corresponen a la categoria «vulnerable». Aquesta proporció força més alta relativa als tàxons vulnerables és deguda al fet que al llarg del treball desenvolupat l’any 2007 es va prioritzar la cartografia dels tàxons «en perill d’extinció», que tenen una cobertura molt completa, tot i que amb precisió desigual depenent de les fonts d’informació utilitzades. Àrea d’Activitats Cinegètiques L’Àrea d’Activitats Cinegètiques desenvolupa les competències següents dins la Direcció General del Medi Natural: • Establir les directrius generals i planificar la gestió de la riquesa cinegètica de Catalunya, i assumir la gestió en els àmbits sobre els quals s’assignen competències al Departament de Medi Ambient. • Actuar com a òrgan de comunicació del Departament amb els organismes i les institucions implicats en la gestió de les activitats cinegètiques. • Elaborar les propostes de normativa corresponents a veda, períodes, espècies, àrees de caça privada, àrees cinegètiques especials, zones de caça controlada, refugis i reserves de caça. • Divulgar la normativa sobre la conservació de la fauna cinegètica. • Coordinar la tramitació de llicències de caça i gestionar la concessió de permisos de caça major. • Dirigir la realització dels programes d’inventaris, els controls i les repoblacions, i administrar les granges cinegètiques i les RNC. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 369 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • Dirigir la gestió dels registres d’àrees privades de caça i de les granges cineg-ètiques. • Controlar les granges cinegètiques. • Elaborar una estadística anual de caça. • Aprovar els plans cinegètics en àrees amb reglamentació específica. • Imposar les sancions que pertoquin en l’àmbit de les seves competències i d’acord amb la normativa sectorial aplicable. La Direcció General ha actuat en cadascuna de les funcions que li corresponen d’acord amb les seves competències. Durant el 2008, s’ha continuat amb els estudis i censos iniciats els darrers anys pel que fa a les espècies cinegètiques següents: • Perdiu xerra: seguiment de la distribució, abundància i estudi genètic de la població de perdiu xerra de muntanya als Pirineus. • Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Tenint en compte la constatació de l’expansió de les poblacions de senglar a tot el territori català i per facilitar la prevenció de possibles conflictes, danys a l’agricultura i accidents de trànsit ocasionats per aquesta espècie, s’han fet uns estudis de seguiment del porc senglar per establir una millor gestió. En aquest programa s’han obtingut les dades de captures de senglar, esforç de caça i anàlisi de la variació de densitat de les poblacions. • Estudi i seguiment de la becada a Catalunya. Fins ara, els estudis i la gestió cinegètica de la becada s’han basat més en informació procedent d’altres països que pròpiament d’aquí. El Comité Interautonómico de Caza y Pesca, celebrat a Cantàbria, va acordar la necessitat d’emprendre estudis sobre aquesta espècie, amb l’objectiu de contribuir a la sostenibilitat i optimització del seu aprofitament, tant en l’àmbit nacional com en l’europeu. Així mateix, els estudis espanyols poden contribuir a una millor gestió internacional de l’aprofitament de l’espècie. Els objectius de l’estudi que s’han assolit han estat: • Estudi de la migració per disposar d’informació referent a la procedència de les becades hivernants. • Avaluació de la productivitat per conèixer les poblacions nidificants a Catalunya i la seva productivitat. Anàlisi i implementació dels protocols més adequats per conèixer la productivitat en els països de procedència de les becades hivernants. • Avaluació de l’abundància de les poblacions hivernals i de la pressió cinegètica. • Perdiu roja: regulació del projecte de detecció d’hibridació mitjançant marcadors d’ADN de diferents poblacions de perdiu roja efectuat per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Actualització de les bases de dades i els límits dels terrenys cinegètics de Catalunya en el sistema d’informació ambiental de Catalunya. Senyalització dels límits perimetrals i manteniment de senyalització existent a la Reserva Nacional de Caça del Cadí i zones de caça controlada de Collserola, Sant Llorenç de Munt i Serra de l’Obac. 370 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural L’objectiu d’aquesta actuació és fer notar a la població en general i als caçadors en particular l’entrada en una zona de normativa especial i garantir-ne el compliment. A més, retirar la senyalització de les àrees privades de caça que s’han anul·lat. Organització de la reunió del Comitè Interautonòmic de Caça i Pesca. Per organitzar aquesta reunió es va encarregar la impressió sobre presentacions relatives a reserves nacionals de caça, zones de caça controlada, pesca continental i gestió sanitària que es van lliurar en la reunió juntament amb portadocuments, bolígrafs, blocs i fitxes d’espècies cinegètiques i pescables. També es va organitzar un servei de càtering. Treballs de manteniment a la Reserva Nacional de Caça de Boumort Seguiment sanitari de fauna cinegètica a les reserves nacionals de caça i zones de caça controlada efectuat pel Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona. Anàlisi, diagnosi i assessorament per al seguiment i la vigilància de les malalties que poden afectar les diverses espècies cinegètiques de caça major i menor existents a Catalunya. S’han desenvolupat les tasques següents: • Servei de diagnosi clínica i seguiment sanitari, mitjançant l’anàlisi de l’estat sanitari dels animals de caça major i menor (porc senglar, cabirol, isard, mufló, cérvol, daina, cabra salvatge, guineu, llebre, conill de bosc i totes les espècies d’ocells cinegètics). • Seguiment sanitari dels brots de les malalties que poden afectar els animals de caça major. Normativa Normativa cinegètica Pel que fa a la declaració de zones de seguretat i de refugis de fauna salvatge, durant l’any 2008, s’han declarat els indrets següents. Zones de seguretat Resolució MAH/2462/2008, de 17 de juny, per la qual s’amplia la zona de seguretat a efectes cinegètics del terme municipal de Vila-seca. DOGC 5187 de 4/08/2008. Resolució MAH/2553/2008, de 24 de juliol, per la qual es declara zona de seguretat a efectes cinegètics el terme municipal de l’Ametlla del Vallès. DOGC 5193 de 12/08/2008. Refugis de fauna salvatge Ordre MAH/58/2008, de 28 de gener, per la qual es deixa sense efecte la declaració de l’RFS Larriba, al terme municipal d’Abrera. DOGC 5077 de 25/02/2008. Ordre MAH/174/2008, de 10 d’abril, per la qual es declaren RFS les finques Santa Victòria i Can Dolcet, al terme municipal de Sant Iscle de Vallalta. DOGC 5121 de 29/04/2008. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 371 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Ordre MAH/175/2008, de 10 d’abril, per la qual es deixa sense efecte la declaració d’RFS d’una part de la finca Can Clapés-Jussà, als termes municipals de Sentmenat i Palau-solità i Plegamans. DOGC 5121 de 29/04/2008. Ordre MAH/176/2008, de 9 d’abril, per la qual es modifica l’Ordre de 13 de juny de 1990, del DARP, per la qual es que declara RFS la finca de cal Pinatell, al terme municipal de Castellar del Riu. DOGC 5121 de 29/04/2008. Ordre MAH/379/2008, de 16 de juliol, per la qual es que declara RFS un tram del riu Congost al seu pas pel terme municipal de Granollers. DOGC 5188 de 5/08/2008. Ordre MAH/380/2008, de 16 de juliol, per la qual es modifica l’Ordre d’11 de desembre de 1986, que declara l’RFS Can Espadamala de Baix, al terme municipal de Torelló. DOGC 5188 de 5/08/2008. Expedició de llicències Durant l’any 2008 es van expedir 59.504 llicències de caça amb armes de foc, i 8.849 llicències de caça sense armes de foc. Gestió cinegètica Granges cinegètiques La Direcció gestiona dues granges per a la cria de perdiu (roja i xerra) per a la repoblació de les àrees de caça i reserves nacionals de caça catalanes: La granja cinegètica de Torreferrusa Està ubicada a la finca de Torreferrussa al terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), està dedicada a la cria i producció d’exemplars de perdiu roja (Alectoris rufa) i de llebre europea (Lepus europaeus) amb la finalitat de repoblació. Durant l’any 2008, la producció de perdius roges destinades a repoblació va ser de 43.217 exemplars. La granja cinegètica d’Esterri d’Àneu El Departament de Medi Ambient té un centre de fauna salvatge d’alta muntanya ubicat al terme municipal d’Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà), on es crien i produeixen exemplars de perdiu xerra de muntanya (Perdix perdix hispaniensis) en captivitat, per a finalitats de repoblació. L’objectiu final és repoblar punts concrets del territori amb la finalitat de recuperar l’espècie o de fer reforçaments poblacionals de nuclis ja existents. Durant l’any 2008, la producció de perdius xerres va ser de 906 exemplars. Reserves nacionals de caça Són territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars, declarats per promoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona. Les reserves estan situades en zones de muntanya de gran qualitat ecològica i paisatgística i amb fauna molt característica i del màxim interès, tant pel que fa a espècies cinegètiques com protegides en el nostre territori; entre les primeres destaquen la cabra salvatge, l’isard, el 372 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural cérvol, i el cabirol. Per la seva gran extensió, aquestes zones mereixen un tractament cinegètic especial. Per caçar en una reserva nacional de caça cal un permís nominal i intransferible. Actualment, Catalunya té declarades sis reserves, a l’Alt Pallars-Aran, Cerdanya-Alt Urgell, Cadí, Freser-Setcases, Ports de Tortosa i Beseit i Boumort, amb una superfície total de més de 225.000 ha, que han esdevingut llocs on s’han mantingut condicions d’hàbitat òptimes per a moltes espècies. Cinc van ser creades l’any 1966 i la darrera l’any 1991, amb la finalitat de preservar les últimes poblacions de grans mamífers, coincidint amb zones desfavorides econòmicament però ben conservades, i la seva declaració ha actuat com a conscienciació de la població de la necessitat de conservar i preservar la natura, i ha aconseguit compatibilitzar la protecció de grans valors naturals amb un aprofitament racional dels recursos, i un desenvolupament social i econòmic de les zones on es troben. A més, hi ha una setena reserva de caça, que no gaudeix de la mateixa qualificació, però que, amb caràcter general, la seva gestió és similar. Es tracta de la reserva de caça de l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, creada per a la caça d’ocells aquàtics, amb una superfície de 1.156 ha. La fauna de les nostres contrades és un dels recursos naturals que estem obligats a conservar i mitjançant una gestió adequada i un aprofitament cinegètic ordenat, conservar comporta indirectament una riquesa econòmica i social per a les comarques de muntanya, i generar, uns beneficis per als municipis on es practica la caça o la fotografia. Les reserves van ser creades principalment per preservar les espècies isard i cabra salvatge, ambdues de gran valor cinegètic, i actualment, aquestes espècies i d’altres reintroduïdes com el cérvol, el cabirol o la daina es troben en franca recuperació. Per a l’aprofitament ordenat i racional, anualment s’elabora i aprova un pla tècnic específic per a cada reserva per a diferents espècies. Per garantir el correcte funcionament de les instal·lacions i els terrenys que integren les reserves nacionals de caça, cada any es fan un seguit d’actuacions de manteniment que comporten, entre d’altres, la gestió dels recursos cinegètics, basant-se en els plans tècnics de gestió cinegètica i el control de les activitats que els puguin afectar; tot evitant les actuacions negatives i proposant correccions en la seva finalitat principal de conservar i fomentar la fauna existent i l’hàbitat a què pertanyen, com per exemple l’adequació de camins, senders i pistes d’accés, tancament de vials en desús, manteniment d’instal·lacions, tractaments silvícoles, recuperació de prats i pastures, recuperació de fonts, construcció d’abeuradors, manteniment de senyals i indicadors reglamentaris obligatoris entre d’altres. En aquestes reserves nacionals de caça, per al funcionament correcte i la conservació de la fauna salvatge present, s’ha realitzat una despesa de 217.127 € durant l’any 2008. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 373 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Zones de caça controlada Les zones de caça controlada es constitueixen sobre terrenys d’aprofitament comú, en els quals hi ha una zona d’interès natural reconegut, la conservació del qual cal regular. En aquests espais s’ha de garantir un aprofitament ordenat dels recursos cinegètics. Correspon a la Direcció General del Medi Natural la declaració de zona de caça controlada per a una durada determinada, que habitualment és de 10 anys, prorrogables. La titularitat i la gestió d’aquestes àrees de caça corresponen a la Direcció General del Medi Natural, que elabora anualment un pla d’aprofitament cinegètic. En alguns casos l’aprofitament el porta a terme juntament amb la Federació Catalana de Caça o una o diferents societats de caçadors, basant-se en un conveni de col·laboració. El DMAH té declarades 15 zones de caça controlada, amb una superfície total de 90.594,12 ha. Zona de caça controlada (ZCC) de Sort, Soriguera i Rialp És un espai que presenta uns valors ecològics molt remarcables i que en part es troba inclòs dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Els hàbitats dins d’aquesta zona són diversos, i uns relativament extensos són els matollars d’escobes (bàlec), que ocupen solanes que han patit incendis periòdics, i on s’ha consolidat aquesta formació vegetal, que fins i tot té condició d’hàbitat d’interès comunitari. Aquesta formació es beneficia de l’incendi periòdic, però s’estabilitza i evita que es torni a recuperar el bosc de pi roig que ocupava inicialment la zona. És una formació secundària, regressiva i relativament estable. A més, constitueix una zona molt vulnerable als incendis forestals, on és molt difícil intervenir per la continuïtat i densitat del combustible. S’han fet estassades en la zona (treballs de tallar i triturar les restes vegetals), una zona d’aquesta formació, de manera discontínua, per generar una retícula que permeti intervencions de crema controlada a l’interior, en condicions de seguretat, en una 2a fase. L’objecte ha estat generar més diversitat vegetal, cosa que pot comportar diversitat d’aliment i, per tant, també més diversitat de fauna. Aquestes actuacions afavoreixen diverses espècies de fauna presents a la ZCC, com ara la llebre, les perdius, ocells forestals, etc. ZCC de Poblet L’any 1995 es van reintroduir a la zona de caça controlada de Poblet 16 parelles de cabirols (Capreolus capreolus), al barranc de Mas d’en Llord i en la zona ocupada per l’antic viver forestal d’ICONA. Aquest any 2008, s’han adequat aquestes parades de conreu amb la finalitat inicial de prevenció en la lluita contra incendis forestals; això ha estat important, en primer lloc, pel seu manteniment i, en segon lloc, per donar-li una utilitat. La sembra mitjançant trepadella (Onobrychis sativa ) i alfals (Medicago sativa) ha afavorit les poblacions de cabirols. 374 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural ZCC del Garraf Dins de les actuacions previstes per recuperar i millorar la gestió cinegètica en la zona de caça controlada del Garraf ha estat la repoblació cinegètica de perdiu roja. Dins d’aquest projecte el DMAH fa l’aportació de 300 perdius roges procedents de la granja de Torreferrussa i l’adquisició de 6 abeuradors i 10 menjadores. També s’ha dut a terme un control de la senyalització de la ZCC Garraf, l’avaluació de l’evolució de la població de conills i la col·laboració amb la direcció tècnica per a l’elaboració del Pla tècnic de gestió cinegètica, així com en les tasques d’aplicació i control del pla. ZCC Muntanya de Montserrat Realització del cens de cabra salvatge i d’espècies protegides, participació en la millora dels fluxos d’informació entre les diverses entitats amb competències a la muntanya de Montserrat. ZCC de la serra de Collserola La serra de Collserola ha estat recentment declarada zona de caça controlada de recent creació. Aquest any 2008 és el segon en què hi ha una regulació cinegètica d’aquesta àrea. S’han aplicat sistemes de control biològic a la serra de Collserola, per prevenir possibles danys. S’ha fet un inventari de la fauna salvatge cinegètica present a la zona de caça controlada esmentada. Àrea de Pesca Continental L’Àrea de Pesca Continental desenvolupa les competències següents dins la Direcció General del Medi Natural: • Establir les directrius generals i planificar la gestió de la riquesa piscícola de Catalunya, i assumir la gestió en els àmbits sobre els quals s’assignen competències al Departament de Medi Ambient. • Actuar com a òrgan de comunicació del Departament amb els organismes i les institucions implicats en la gestió de la pesca continental. • Divulgar la normativa sobre la conservació de la fauna piscícola. • Coordinar la tramitació de llicències de pesca. • Proposar l’aprovació de les zones de pesca controlada i els refugis de pesca. • Dirigir la gestió dels refugis de pesca i les piscifactories privades. • Controlar els centres piscícoles. • Elaborar una estadística anual de pesca continental. • Imposar les sancions que pertoquin en l’àmbit de les seves competències i d’acord amb la normativa sectorial aplicable. Avantprojecte de Llei de pesca continental Actualment la pesca a Catalunya està regulada per la Llei estatal que data del 1942. Un dels objectius prioritaris fixats pel Govern de la Generalitat és l’aprovació del Parlament de Catalunya d’una llei de pesca recreativa en aigües continentals. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 375 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural La Direcció General va elaborar el 2004 l’esborrany de l’avantprojecte de Llei de pesca continental de Catalunya. Comptant sempre amb la participació i col·laboració d’experts en el sector de la pesca, en la gestió dels rius i en ecosistemes aquàtics continentals, es va desenvolupar durant el 2005 un ampli procés participatiu amb tots els agents, les entitats, els usuaris i els sectors afectats, a fi de rebre aportacions, propostes, suggeriments i millores al contingut del projecte de llei. Per la qual cosa, un cop redactat l’esborrany de l’avantprojecte de llei, l’any 2007 es va presentar a tots els membres dels òrgans consultius i entitats del sector. Es van rebre al·legacions, comentaris i aportacions fetes per diversos agents implicats durant la fase d’informació pública i participació ciutadana. A conseqüència d’aquest procés, es van fer algunes modificacions en l’avantprojecte, i ha estat aprovat pel Govern per a la tramitació parlamentària. Avaluació de l’estat de les poblacions de truita a la conca del Llobregat Caracterització de les poblacions de truita dels rius Bastareny, Llobregat, Riutort, Aigua de Valls i Aiguadora (composició específica, densitat, biomassa i estructura), avaluació de la qualitat de l’hàbitat fluvial, estudi de la dinàmica poblacional de la truita, estat de conservació de la truita mediterrània autòctona en l’àrea d’estudi i propostes per millorar la gestió piscícola. Normativa Resolució MAH/698/2008, de 5 de març, per la qual es fixen les espècies que es poden pescar, els períodes hàbils de pesca i les aigües en què es pot dur a terme l’activitat de pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2008. Repoblacions a les zones de pesca controlada intensiva L’Àrea de Pesca Continental ha tret a concurs (en l’àmbit europeu) un projecte per al subministrament de truita irisada i truita comuna a les zones de pesca controlada intensiva de les aigües continentals de Catalunya per a l’any 2008. L’adjudicatari ha estat la piscifactoria Molinou SL. Les quantitats repoblades van ser 6.000 kg de truita comuna i 55.000 kg de truita irisada. Centres piscícoles La Direcció General gestiona dos centres piscícoles: el de Pont de Suert i el de Bagà, ambdós destinats a la producció de truites amb la finalitat de repoblar els rius de Catalunya. La producció de truita comuna entre ambdues piscifactories ha estat aproximadament d’uns 70.000 adults i 1.400.000 alevins. Centre Piscícola del Pont de Suert Aquesta piscifactoria, amb una superfície aproximada de 20.000 m2, es troba a la localitat del Pont de Suert (Alta Ribagorça). Centre Piscícola de Bagà Es troba situat al marge dret del riu Bastareny, al municipi de Bagà. La superfície aproximada del Centre és de 15.000 m2 i la superfície útil per a la cria de truites és de 2.000 m2. 376 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural Servei de Prevenció d’Incendis Forestals Durant el 2008, s’ha fet el seguiment diari del risc d’incendi forestal al llarg del territori. Això ha comportat: • Elaborar el mapa de risc d’incendi forestal. Aquest mapa s’ha fet els 365 dies de l’any. • Elaborar mapes de risc d’incendi forestal amb la previsió del dia següent durant els 62 dies dels mesos de juliol i agost. • Elaborar 2 informes de perill sobre situacions potencialment adverses per risc elevat d’incendi forestal. • Efectuar un seguiment quinzenal del contingut hídric dels combustibles forestals en 9 parcel·les repartides per tot el territori. Es gestionen els permisos de fer foc que estableix el Decret 64/1995, de mesures de prevenció d’incendis forestals, en època d’alt risc d’incendi. L’any 2008 s’han elaborat i registrat en la base estadística d’incendis forestals, 421 comunicats definitius d’incendis forestals, i s’han efectuat 288 informes descriptius de l’estadística d’incendis forestals, dels quals un 65% correspon a consultes externes, bàsicament per a premsa i gabinets tècnics, a fi de redactar estudis d’impacte, i el 35% restant correspon a informes emesos a petició de l’Administració. S’ha mantingut i actualitzat la base de dades de la xarxa de punts d’aigua, d’urbanitzacions i d’àrees recreatives per a la prevenció d’incendis forestals. La base de dades consta de 2.140 punts d’aigua, de 476 àrees recreatives i de 1.122 urbanitzacions. Juntament amb la unitat del SIG del Departament, s’efectua el manteniment de la cartografia temàtica de prevenció d’incendis forestals, tant de la cartografia disponible en la Intranet com de la cartografia accessible a través de la pàgina web del DMAH, que enguany ha incorporat els perímetres d’incendis obtinguts mitjançant el tractament d’imatges de satèl·lit en el marc del conveni entre el DMAH i l’Institut Cartogràfic de Catalunya. A instàncies de la Fiscalia de Medi Ambient, el Servei de Prevenció d’Incendis Forestals ha elaborat, durant el 2008, 22 informes pericials que corresponen a valoracions d’incendis forestals, valoracions de risc produït per activitats negligents i certificacions de finques afectades per incendis. A través de la convocatòria d’ajuts MAH 1323/20008, es dóna suport als municipis per a l’aplicació de la Llei 5/2003, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Aquestes ajudes cobreixen fins a un màxim del 60% de l’import de la despesa en les tasques de neteja i manteniment de les franges de protecció. S’han rebut un total de 175 expedients d’ajut, per fer treballs d’obertura i manteniment de franges de protecció en 650 urbanitzacions i nuclis urbans. Mitjançant la convocatòria d’ajuts MAH 697/2008, per a la reparació i el manteniment dels punts d’aigua de la xarxa bàsica de prevenció i extinció Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 377 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural d’incendis forestals, que cobreixen treballs d’impermeabilització, buidatge i neteja d’elements caiguts, autoabastament del punt d’aigua, col·locació d’hidrants i rampes d’accés, neteja de la vegetació dels voltants, col·locació de rampes per a la sortida de la fauna, tancament i col·locació de senyals, s’han resolt favorablement un total de 59 expedients d’ajut, amb 164 punts d’aigua arranjats. El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals avalua el perill d’incendi forestal, i informa com a vector sobre les mesures de prevenció d’incendis forestals en activitats que han sol·licitat llicència ambiental, d’acord amb la Llei 3/1998, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, i en estudis d’impacte ambiental. Dins d’aquest àmbit d’actuació, ha revisat 339 projectes i estudis d’impacte. Els voluntaris forestals presten la seva col·laboració en la vigilància, la protecció i la reconstrucció de la riquesa forestal de Catalunya. El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals gestiona aquest voluntariat. Durant el 2008, ha comptat amb 254 voluntaris forestals en actiu, i hi ha hagut 5 noves incorporacions. El Servei de Prevenció d’Incendis Forestals du el Registre d’Agrupacions de Defensa Forestal, en promou la creació, emet els carnets de voluntaris i gestiona les pòlisses d’assegurances per danys personals i responsabilitat civil d’aquestes agrupacions de voluntariat. A més, tramita les ajudes per a l’adquisició i el manteniment del material d’aquestes entitats, i també les ajudes extraordinàries per pal·liar els danys produïts pels grans incendis forestals. L’any 2008, hi ha 294 ADF inscrites al Registre que agrupen més del 85% de la superfície forestal de Catalunya; s’han rebut 222 expedients de sol·licitud d’ajuts per a manteniment de les ADF. Així mateix, s’han rebut 220 expedients de sol·licitud d’ajuts per a inversió, i 11 per a les federacions d’ADF. Dins de les pòlisses d’assegurances, s’ha tramitat un total de 5 expedients d’indemnització. S’han emès 414 nous carnets identificatius a voluntaris i membres de les ADF i s’ha celebrat la trobada anual d’ADF el dia 1 de juny al municipi de Banyoles, a la comarca del Pla de l’Estany. Subdirecció General d’Agents Rurals La Subdirecció General d’Agents Rurals es va crear pel Decret 184/2005, de 30 d’agost, en la Direcció General del Medi Natural, amb les funcions de dirigir, coordinar i fer el seguiment de les actuacions dels agents rurals. En data 4 de desembre de 2007, es va aprovar el Decret 266/2007, pel qual s’aprova el Reglament del Cos d’Agents Rurals, que desplega l’article 11.4 de la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals, i que regula l’objecte i la finalitat d’aquest cos, la seva adscripció i els seus òrgans superiors, el seu caràcter i la necessitat de col·laborar amb els diversos serveis del Departament i amb altres organismes segons els protocols que es puguin establir, així com que cal atenir-se a la direcció i a la supervisió tècnica superior dels respectius responsables tècnics per raó de la matèria. Es regula també la distribució de tasques en les escales i categories del Cos i s’estableixen les funcions bàsiques i les funcions especialitzades de les quatre àrees d’especialització que el mateix reglament estableix: de 378 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural prevenció i investigació d’incendis forestals; de fauna, caça i pesca; dels espais naturals protegits i de la biodiversitat; i dels recursos forestals. Així mateix, es regula el procediment de selecció, els requisits i les condicions d’accés i permanència i la formació dels agents aspirants a cada àrea d’especialització en què s’estructura el Cos d’Agents Rurals. De la Subdirecció General depenen l’Àrea General i el Servei de Comunicacions i Suport. Àrea General Durant el 2008 el Cos d’Agents Rurals ha fet un total de 137.389 actuacions, les quals es classifiquen, depenent de la seva tipologia i d’acord amb les àrees d’actuació establertes en el Decret 266/2007, pel qual s’aprova el Reglament del Cos d’Agents Rurals: 586 de caràcter divulgatiu i de sensibilització mediambiental 21.746 de col·laboració amb la gestió 115.057 relacionades amb la vigilància i la inspecció. Aquestes actuacions han generat 5.876 denúncies, de les quals 289 s’han adreçat a les fiscalies especials competents en aquesta matèria, en tractar-se de presumptes delictes contra el medi ambient. Comunicacions i suport Durant l’any 2008 es va tramitar la convocatòria número 1/06 per a l’accés al Cos d’Agents Rurals, per la qual es van incorporar 96 nous agents. Es va continuar amb el desplegament de les oficines comarcals del Departament, en les quals s’ubiquen les unitats dels agents rurals en el territori, i es van inaugurar les oficines següents: • • • • • • • Oficina comarcal de l’Alt Camp. Oficina comarcal del Baix Llobregat. Oficina comarcal del Pla de l’Estany. Oficina comarcal del Baix Empordà. Oficina comarcal de la Cerdanya. Oficina comarcal del Pallars Jussà. Oficina comarcal de la Terra Alta. L’any 2008 s’ha posat en funcionament l’aplicació informàtica GEAI, de gestió dels efectius, les actuacions i les incidències per al Cos d’Agents Rurals. L’objecte del sistema GEAI consisteix en el desenvolupament d’un nou sistema d’informació per a la gestió dels efectius de servei, les actuacions i les incidències del CAR; i té com a principals objectius: • Optimització, i, per tant, més grau de mecanització, dels procediments actuals de comunicació de les dades entre els agents rurals i Control Central Torreferrussa, amb l’objectiu de fer més efectiva, ràpida i fiable l’explotació de la informació associada. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 379 Actuacions i activitats realitzades Direcció General del Medi Natural • Potenciació de les funcionalitats de la xarxa TETRA (RESCAT). Utilització de l’enviament de dades mitjançant missatgeria de text (SDS Servei de Dades Curtes). • Alimentació de manera directa (en línia) d’una única base de dades centralitzada i amb un alt grau d’automatització. L’objectiu és que totes les unitats orgàniques vinculades disposin de manera ràpida d’informació actualitzada, necessària per a les seves activitats. • Un únic sistema d’informació de manteniment i explotació de la informació que sigui accessible des de totes les unitats orgàniques vinculades i desplegades pel territori. • El sistema d’informació ha de tenir un alt grau de versatilitat. Des de dos punts de vista: • Garantir diverses alternatives d’obtenció de la informació. • Garantir el funcionament ininterromput del sistema i la seva seguretat mitjançant les mesures recollides en el futur pla de contingència corporatiu del DMAH. També, durant l’any 2008 s’ha iniciat un projecte per a la introducció de PDA compatibles amb la xarxa RESCAT per a la gestió de les dades de les actuacions que porten a terme els agents rurals i que fins a l’actualitat es feien mitjançant la transmissió de veu. Aquest projecte està interrelacionat amb l’aplicació GEAI, ja que es pretén que les dades enviades a través de la PDA s’incorporin a l’aplicació GEAI. 380 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua 2.7 L’Agència Catalana de l’Aigua L’Agència Catalana de l’Aigua, en endavant ACA, es va crear com a entitat de dret públic adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge mitjançant la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures fiscals i d’adaptació de l’euro, amb la finalitat d’esdevenir l’Administració de l’aigua de la Generalitat de Catalunya. Les activitats principals de l’ACA durant l’any 2008 s’han desenvolupat amb l’objectiu de complir els principis que estableix la Directiva marc de l’aigua (DMA), i també el seu calendari d’implantació: • Planificació dels recursos hídrics: amb una visió integral del cicle de l’aigua, que fa de la protecció dels recursos l’objectiu central mitjançant la planificació dels usos de l’aigua i del medi físic, a fi d’arribar a disposar d’un model integrat dels recursos respectuós envers la preservació dels ecosistemes aquàtics i de la vegetació de ribera. • Administració, control i protecció del domini públic hidràulic català: amb les activitats que inclouen el registre d’aigües públiques i privades; l’assessorament a les oficines de gestió ambiental unificada; la policia de lleres; l’anàlisi i el control de la hidrologia superficial, subterrània, de les platges i de les aigües costaneres; l’autorització d’aprofitaments i concessions d’aigua i d’abocaments al medi hídric, i la gestió dels embassaments de les conques internes de Catalunya. • Implantació del procés participatiu que prové dels principis de la Directiva marc de l’aigua amb la continuació i la finalització dels processos participatius a les 16 zones en les quals s’ha dividit el territori català a efectes de celebració dels processos esmenats. • Projecte, execució i direcció d’obres d’infraestructura hidràulica, per si mateixa o en col·laboració amb altres entitats o administracions: obres d’infraestructura d’interès general, de millora de recursos superficials o subterranis, de proveïment d’aigua en alta, d’endegament de lleres en indrets totalment consolidats, d’aplicació de criteris de bioenginyeria en la defensa de marges i de mesures de gestió de reserva de terrenys encara no consolidats, i la definició d’actuacions ambientals destinades a garantir el bon estat ecològic dels nostres rius, com són la recuperació, la regeneració o la restauració de les zones humides i de la vegetació de ribera. • Execució i gestió del Pla de sanejament de Catalunya: manteniment i explotació de les infraestructures de sanejament existents i construcció d’instal·lacions noves. • Recaptació i gestió d’ingressos a través del cànon de regulació, de les taxes i els ingressos per sancions, i de l’impost ecològic del cànon de l’aigua. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 381 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua Estructura de l’Agència Catalana de l’Aigua Direcció Manuel Hernández i Carreras Gabinet del Director Mercè Sellés i Comellas Relacions Institucionals i Comunicació Montserrat Alomà i Massana Gerència Adolf Martínez Mas Adjunt a Gerència Francesc Camps i Xicart Divisió de Sistemes d’Informació J Manuel Barrera i Sales Assessoria Jurídica Oscar Castañon Garcia-Alix Divisió de Recursos Isolda Lechuga i Ferré Divisió de Recursos Humans i Organització Susana Collado Sánchez Àrea de Planificació per l’Ús Sostenible de l’Aigua Gabriel Borràs i Calvo Àrea d’Inspecció i Control Josep Ma. Obis i Soriano Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic Diego Moxó i Güell Àrea Tributària i d’Ingressos Mariona Coch i Roura Àrea Tècnica Guillem Peñuelas i Prieto Control de Gestió Francesc Camps i Xicart 382 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua Els recursos hídrics La situació de sequera viscuda fins a principis del mes de maig de 2008 ha estat la més greu registrada a Catalunya en els darrers 68 anys i es correspon a una concentració d’episodis de precipitacions per sota de la mitjana històrica que van tenir lloc des del segon semestre de 2004, amb una lleu treva només a la tardor del 2005, i que van extremar la vulnerabilitat dels sistemes d’abastament catalans. La principal prioritat del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l’Agència Catalana de l’Aigua s’ha centrat a assegurar l’abastament urbà a tothom i evitar l’aplicació de talls de subministrament domèstics, fet que s’ha aconseguit. D’altra banda, s’han desenvolupat actuacions que ens faran estar més ben preparats davant de futurs períodes de sequera. Inversions Des de l’inici de l’episodi de sequera s’han invertit 507 milions d’euros, distribuïts de la manera següent: • 38,5 milions d’euros destinats a mesures pal·liatives • 63,5 milions d’euros corresponents a actuacions estructurals de sequera •405 milions d’euros destinats a mesures estructurals avançades Actuacions pal·liatives Són aquelles actuacions que la planificació de l’ACA no preveia. Aquesta tipologia recull les actuacions que són conseqüència de la situació d’escassetat de recursos hídrics derivada de la sequera; si aquesta situació no s’hagués produït, aquestes actuacions no s’haurien portat a terme. Dins d’aquest conjunt d’actuacions, s’inclouen: • Subministrament d’aigua per via marítima • Part de les infraestructures portuàries • Recuperació de pous o construcció de pous que no tenen una vida útil més enllà de la fi del període de sequera descrit • Campanyes de comunicació • Transport d’aigua en vehicles cisterna Actuacions estructurals de sequera Són aquelles inversions que una vegada executades incrementen el nivell de garantia d’un determinat àmbit territorial, ja que en un futur poden ser utilitzades en situacions d’escassetat de recursos hídrics derivats tant d’una situació de sequera com d’una fallada dels sistemes de subministrament estructurals. Així doncs, es tracta d’actuacions que comporten una millora de garantia de les xarxes d’abastament, però amb un funcionament no permanent. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 383 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua Dins d’aquest conjunt d’actuacions, s’inclouen: • Part de les infraestructures portuàries • Recuperació de pous o construcció de pous que tenen una vida útil mes enllà de la fi del període de sequera descrit Actuacions estructurals avançades Són aquelles inversions que formen part de la planificació d’actuacions del cicle de l’aigua a realitzar a Catalunya; és a dir, són actuacions que, amb independència de la situació de sequera, la seva execució ja estava prevista, si bé en la majoria dels casos el marc temporal de construcció era posterior a l’establert en el contracte programa entre la Generalitat de Catalunya i l’ACA per al període 2006-2010. Es tracta d’actuacions que com a conseqüència de la sequera s’han avançat respecte a la seva planificació temporal. Dins d’aquestes actuacions es poden distingir les actuacions de realització immediata i les actuacions de realització no immediata. Dins del primer grup s’inclouen les actuacions que es posen en marxa al llarg del 2007 i 2008, mentre que les actuacions no immediates són les que es posaran en servei en el decurs del 2009 i que s’han activat en el període 2007 i 2008 per fer front a una eventual situació de perllongament de la situació de sequera i poder garantir l’abastament. Dins d’aquest conjunt d’actuacions s’inclouen: • Recuperació de pous o construcció de pous que tenen una vida útil més enllà de la fi del període de sequera descrit i que s’explotaran de manera permanent • Connexions a xarxes d’abastament, construcció de basses, estacions de potabilització d’aigües • Infraestructures de tractament terciari per a la regeneració d’aigües residuals urbanes (reutilització) i xarxes de transport • Protecció i recuperació d’aqüífers • Infraestructures d’evacuació de salmorres • Millores en sistemes de sanejament d’aigües residuals urbanes • Interconnexió dels sistemes (Tordera-Ter) i ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera Addicionalment, cal destacar que aquesta situació ha fet que es licités l’avantprojecte bàsic de la dessalinitzadora de Cunit (20h/m3+20h/ m3+20h/m3), així com l’avantprojecte bàsic de la nova dessalinitzadora de la Tordera (60h/m3). La dessalinitzadora de la Tordera El subministrament d’aigua potable des de la dessalinitzadora a les plantes potabilitzadores de l’Ajuntament de Blanes, del Consorci de la Costa Brava i del Consell Comarcal del Maresme es va iniciar el dia 1 de febrer de 2003. 384 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua El volum total subministrat l’any 2008 ha estat de 10,1 h/m3. El quadre següent en recull la distribució mensual: Volum Subministrat (acumulat) Consell Comarcal del Consorci) Blanes Maresme Costa Brava Total (m3) Gener 135.282 384.824 121.805 641.911 Febrer 313.041 853.649 284.575 1.451.265 Març504.103 1.368.653472.912 2.345.668 Abril 672.285 1.834.049 710.266 3.216.600 Maig 819.285 2.237.322 960.3114.016.918 Juny 986.344 2.687.649 1.201.2404.875.233 Juliol 1.166.277 3.197.785 1.424.5515.788.613 Agost 1.345.657 3.688.602 1.644.746 6.679.005 Setembre 1.512.8534.158.997 1.882.745 7.554.595 Octubre 1.688.2014.623.690 2.149.102 8.460.993 Novembre 1.875.4295.132.250 2.345.926 9.353.605 Desembre 2.036.1245.553.984 2.506.845 10.096.953 Total 2.036.124 5.553.984 2.506.845 10.096.953 El sanejament de les aigües residuals L’any 2008, s’han posat en funcionament les estacions depuradores d’aigües residuals urbanes (EDAR) següents: Nom de l’EDAR Ascò Bingrau (Sant Bartomeu del Grau) Mont-Roig del Camp (Àrea costanera) Serrabonica Vallbona d’Anoia La Valleta de Llançà Conca Ebre Ter Rieres Meridionals Ter Llobregat Rieres de la Costa Brava La inspecció a l’Agència Catalana de l’Aigua La inspecció a l’Agència s’organitza per àmbits territorials: demarcació de Llobregat-Foix, demarcació de Tordera-Besòs, demarcació de Girona, demarcació de Tarragona, demarcació de Lleida i demarcació de les Terres de l’Ebre. La seva funció és efectuar la supervisió dels abocaments, de les actuacions relacionades amb les afeccions al domini públic hidràulic i de la recollida de mostres destinades a l’anàlisi en un laboratori, i dur a terme el seguiment i el control de les emergències, i el control de les aigües superficials, subterrànies i marines. En total, s’han dut a terme 23.093 inspeccions durant l’any 2008. El quadre següent resumeix breument, per tipologies d’inspecció i per demarcació, quin ha estat el nombre d’inspeccions realitzades. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 385 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua Girona Lleida Activitats industrials i assimilables 1.951 673 Captacions i centrals hidroelèctriques 77 226 Dades del medi 157464 Depuradores 963 601 Extracció d’àrids - obres - abocaments sòlids neteges de llera - tala d’arbres - ocupacions navegació - moviment de terres 764 265 Granges i produccions agràries56 17 Totals 3.968 2.246 Llobregat- Foix Tarragona TorderaBesòs Total 3.583 915 6904.578 213 84 198 215 713 286595 113 891445 313 699 12.390 1.013 2.328 3.912 674 31 6.105 3.315 135 23.093 601 6 2.337 Terres Ebre 125 18 1.939 886 7 6.498 Guàrdies i emergències L’ACA disposa d’un equip de guàrdia que assegura la rebuda dels avisos d’incidències al domini públic hidràulic i, si és necessària, la presència de tècnics al lloc de la incidència per fer-ne el seguiment; quan cal, s’activen els dispositius adients per tal de pal·liar els efectes nocius sobre el domini públic hidràulic. Durant l’any 2008 s’han enregistrat 678 incidències a guàrdies. Qualitat de les aigües continentals superficials El control en les aigües superficials continentals dut a terme al llarg de l’any 2008 s’ha realitzat atenent a allò que explicita el corresponent Pla de seguiment i control de les masses d’aigua de l’àmbit territorial de Catalunya. Durant l’any 2008 s’ha concretat en els mostrejos i els controls que s’especifica en la taula següent: Control de la qualitat de les aigües superficials continentals 2008 Control en Control en Control en Estacions Índexs substàncies Índexs de control fisicoquímics prioritàries biològics Rius 367 2.866 213 208 Embassaments 30 262+24 0 24 Llac 1 9 0 1 Peixos 17 Sediments 28 Xarxa musclo zebrat43 Xarxa automàtica (XACQA) 26 En continu Total 512 3161 213 233 386 Controls anuals 3.287 310 10 20 30 86 En continu 3.743 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua Qualitat de les aigües subterrànies Xarxes de control de qualitat i quantitat d’aigües subterrànies 2008 Punts de Xarxa de Control Control Qualitat Bàsica 742 Salinitat 161 Zones vulnerables 686 Plaguicides 107 Episodis de contaminació 155 Quantitat Xarxa de piezometria427 Freqüència de Mostreig anual anual semestral anual anual mensual Control de la qualitat de les aigües de bany (marines i continentals) En la temporada de bany de 2008 s’ha dut a terme la plena implementació de la nova Directiva europea sobre la gestió de les aigües de bany, 2006/7/CE, tant a les aigües costaneres (215 platges) com a les aigües continentals (12 zones de bany interior) i, com en anys anteriors, el control de les aigües de bany s’ha efectuat amb la col·laboració de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili. Pel que fa a les platges, la xarxa de vigilància la componen 79 platges a la demarcació de Girona, 62 a la de Barcelona i 74 a Tarragona. S’han efectuat 15.851 inspeccions, amb una mitjana setmanal de 927 i s’han recollit i analitzat 4.165 mostres d’aigua de mar, en les quals s’han avaluat els indicadors microbiològics de la nova Directiva. Pel que fa a les aigües de bany continentals, s’han controlat 2 zones a Barcelona, 5 a Girona, 4 a Lleida i 1 a Tarragona, i s’han analitzat, en total, 65 mostres. Els resultats de la qualificació final de la qualitat de les aigües de bany de les platges indiquen que el 92,6% de les platges han obtingut la categoria d’excel·lent, amb 199 platges qualificades amb aquesta categoria, el 5,6% ha obtingut la categoria de bona, amb 12 platges en total, i només 4 platges (l’1,9%) han obtingut la categoria de suficient. Cap de les 215 platges controlades ha obtingut la categoria d’insuficient. Control de la qualitat de les masses d’aigua costaneres Pel que fa a les característiques fisicoquímiques de les aigües litorals, durant l’any 2008 s’han controlat 125 estacions distribuïdes al llarg de la costa catalana: 85 situades a la línia de costa i 40 a mar obert. Pel que fa a la qualitat biològica de les aigües costaneres, durant l’any 2008 s’han dut a terme els controls dels organismes següents: fitoplàncton, macroalgues, fanerògames marines i macroinvertebrats. En relació amb l’estat químic, s’ha realitzat, durant l’any 2008, el control de les substàncies químiques prioritàries (metalls pesants i microcontaminants orgànics) en aigües i en sediments. Ordenació del domini públic hidràulic L’eficiència en la gestió del domini públic hidràulic és una part fonamental en l’ordenació i la protecció del territori, tant dels ecosistemes aquàtics que alimenten el cicle integral de l’aigua com de les persones i els seus béns. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 387 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua Aquesta gestió es concreta en la tramitació i l’ordenació de les autoritzacions i les concessions i els permisos necessaris per a l’ús del domini públic hidràulic i els seus espais associats, l’abocament d’aigües residuals al medi o a un sistema públic de sanejament i la captació d’aigües públiques superficials o subterrànies. Enguany, s’han tramitat els expedients següents: Concessions d’aigües Autoritzacions d’abocament Activitat sancionadora Coordinació territorial Expedients de concessions471 Expedients de transmissions 67 Expedients de modificacions de característiques 38 Expedients de disposicions transitòries del text refós de la Llei d’aigües 66 Expedients de requeriments 111 Inscripcions al Registre d’aigües 995 Expedients tramitats per la Llei d’intervenció integral de l’Administració ambiental 1.167 Autoritzacions d’abocament a EDAR 210 Autoritzacions d’abocament al medi (directes o amb cisterna) 338 Expedients sancionadors 721 Expedients de requeriments resolts 121 Informes urbanístics 1194 Autoritzacions d’obres 1691 Pous (aprofitaments d’aigües subterrànies) 1397 Autoritzacions per a extracció d’àrids, usos recreatius, tales i neteges de lleres, derivacions d’aigües i altres 2779 Planificació per a l’ús sostenible de l’aigua Espais fluvials Durant l’any de 2008 s’ha iniciat ja la informació pública i la consulta institucional de la Planificació de l’espai fluvial del Baix Llobregat i l’Anoia, el Baix Ter i la Tordera; han finalitzat pràcticament els treballs corresponents al Francolí i la Muga i han prosseguit els corresponents al Foix, el Ridaura i la riera de Calonge, i la de Gaià, el riu Besòs i el Fluvià. Prevenció d’inundacions En col·laboració amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya s’ha avançat en els treballs de delimitació de zones inundables de l’Alt Ter, Alt i Mig Llobregat, el Cardener, el Segre, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i part catalana de la conca de l’Ebre, on a la zona més deltaica s’han iniciat estudis bidimensionals detallats propis de zones molt planeres, com és el cas d’aquest delta. També en col·laboració amb l’Institut Geològic de Catalunya s’ha millorat molt la informació de zones potencialment inundables amb criteris geomorfològics i la identificació i classificació del risc de cons de dejecció de règim torrencial. 388 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua S’ha avançat en els estudis d’anàlisi de riscos per a diversos càmpings de la demarcació de Lleida, d’acord amb el conveni subscrit amb l’Associació Professional de Càmpings i Ciutats de Vacances de Lleida i província i la Direcció General de Protecció Civil. S’han finalitzat els treballs de redacció del Pla d’emergències contra inundacions de Tortosa, d’acord amb els criteris que fixa la Direcció General de Protecció Civil. Recuperació de riberes L’ACA impulsa diferents actuacions de recuperació d’espais fluvials a fi de complir la Directiva marc de l’aigua (Directiva 2000/60/CE) mitjançant mecanismes diversos com ara convenis i subvencions, i la impulsió pròpia de fundacions i entitats privades. Durant l’any 2008, s’han executat totalment o parcialment 250 actuacions dins de la línia de subvencions de restauració d’espais fluvials i 19 actuacions dins de la línia de subvencions de millora de l’entorn fluvial. A més, s’han desenvolupat les actuacions de 5 convenis. Programa de manteniment i conservació de lleres Durant l’any 2008, s’han executat 28 actuacions de millora de la seguretat hidràulica i de la qualitat de l’entorn fluvial i la vegetació de ribera. L’import certificat necessari per a l’execució d’aquestes actuacions ha estat d’uns 7 milions d’euros. Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC) L’Agència Catalana de l’Aigua ha avançat en la redacció del Pla sectorial d’abastament d’aigua a Catalunya (PSAAC), tant en el context de les grans actuacions de millora de la disponibilitat, com en l’abastament en alta a escala local. El PSAAC ha incorporat les actuacions previstes en l’àmbit de la generació de nous recursos d’aigua, entre d’altres, la dessalinitzadora del Baix Llobregat i les projeccions projectades a la Tordera i a Cunit, així com diverses actuacions de creació, connexió i optimització de xarxes, la reutilització i la descontaminació i posterior aprofitament d’aqüífers. Dins el context del PSAAC, durant aquest any 2008 s’han redactat els plans directors de l’abastament del servei municipal d’abastament d’aigua subvencionats a la primera ordre de subvenció adreçada als ens locals i part dels corresponents a la segona. Això ha suposat comptar amb 310 plans directors redactats per municipis de menys 5.000 habitants, amb un import de subvenció de prop de 2,5 milions d’euros. D’altra banda, el PSAAC ha servit també de referència per a la gestió de l’històric episodi de sequera i n’ha recopilat tota l’experiència derivada per a la seva integració. Estalvi Durant l’any 2008 s’han desenvolupat part de les actuacions dels ens locals dirigides a l’adopció d’iniciatives relacionades amb l’estalvi d’aigua Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 389 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua i amb l’aprofitament de recursos no prepotables. S’han desenvolupat iniciatives de tipus normatiu, divulgatiu, educatiu i de control amb un import de subvenció de prop d’1 milió d’euros. L’Agència ha dut a terme un estudi sobre la percepció social i el règim de funcionament dels sistemes d’aprofitament de recursos no potables a Sant Cugat del Vallès. Canvi climàtic Fruit del tercer conveni entre l’ACA i la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, al llarg del 2007 i el 2008 s’ha elaborat un informe exhaustiu sobre els impactes del canvi climàtic al sector de l’aigua a Catalunya. Aquest informe constituirà el document de referència per a la planificació de les mesures d’adaptació que a partir d’ara es considerin necessàries, i per elaborar-lo s’ha comptat amb la col·laboració de diferents experts tant de l’Agència com de la Fundació i del món universitari. El resum d’aquests treballs en mostrarà els principals efectes i la seva probable evolució, d’acord amb els indicadors o els impactes analitzats amb els seus respectius graus de certesa, en el cas dels ja constatats, i de versemblança, dels futurs. El sanejament de les aigües residuals urbanes En el PSARU es fa una reprogramació de les obres i es relacionen les actuacions en sistemes de sanejament que són exigibles per complir la legislació vigent, és a dir, la Directiva 91/271/CEE, d’aigües residuals, i en una perspectiva més àmplia la Directiva marc de l’aigua. Per assolir aquestes fites amb èxit, el PSARU 2005 preveu més de 1.700 actuacions de sanejament en alta, de les quals 1.544 corresponen a plantes de depuració i la resta a xarxes de col·lectors i ampliacions de plantes existents, amb una inversió total de 1.526 milions d’euros. A aquesta inversió, s’hi ha de sumar 300 milions d’euros destinats al Programa de tractament de llots, 75 al Programa de sanejament d’aigües residuals industrials (PSARI) i 1.325 destinats a la implantació de sistemes de retenció i control d’avingudes per pluges, per evitar descàrregues dels sistemes unitaris i separatius. Tot plegat fa un total de 3.226 milions d’euros destinats al Programa de sanejament i qualitat d’aigües urbanes. El PSARU està organitzat en dos escenaris temporals per prioritats, 20062008 i 2009-2014, que persegueixen una millor assignació dels recursos disponibles mitjançant la priorització de les actuacions responent als mandats, previsions i calendaris de la DMA. En aquest sentit, el PSARU 2005, tot i que fixa clarament els objectius finals esmentats, necessita una actualització periòdica de les prioritats que ajusti l’evolució contínua dels sistemes de sanejament i del seu entorn a l’assignació més adequada dels recursos disponibles. Aquesta actualització dinàmica ha comportat, en el decurs del 2008, que es portin a terme estudis locals supramunicipals per determinar possibles canvis planificats en el PSARU 2005: sanejament de Gualba, Riells i Viabrea i Sant Celoni; sanejament de Riudellots de la Selva i Campllong, i sanejament de la conurbació urbana de Girona. 390 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua De manera periòdica s’ha continuat reunint la Comissió Paritària del PSARU 2005, comissió de seguiment integrada per representants de l’Agència Catalana de l’Aigua i dels ens locals designats entre les dues associacions més representatives de Catalunya per poder continuar definint i acordant la millor assignació dels recursos disponibles i la priorització de les actuacions del PSARU 2005. S’han de destacar els acords següents: • • • • Convenis de sanejament dels creixements urbanístics Criteris de priorització de les actuacions del segon escenari Actualització 2007 del PSARU Definició tècnica del sanejament en alta, en baixa i instal·lacions de sanejament associades • Cobertura legal de les actuacions pendents d’execució del PSARU La reutilització Durant l’any 2008 s’ha continuat treballant en el desenvolupament i la implementació de diferents actuacions de reutilització, activitat considerada d’interès públic per part de l’Administració de l’aigua en la mesura que permet una millora de la disponibilitat de recursos i l’assoliment dels requeriments de la Directiva marc de l’aigua. Les estimacions realitzades sobre els cabals reutilitzats l’any 2008, situa el seu volum en 52 h/m3, xifra superior al volum reutilitzat durant l’any 2007 que va ser de 44,2 h/m3. Programa de reutilització d’aigua a Catalunya Durant aquest darrer any, s’ha continuat treballant en el Programa de reutilització i s’han anat afegint noves actuacions principalment de depuradores que aboquen els cabals a mar. A finals d’any es va redactar l’informe preliminar sobre sostenibilitat ambiental per tal d’iniciar-ne la tramitació. Així mateix, ha estat presentat inicialment al Consell d’Administració de l’Agència. El Programa recull una sèrie d’actuacions de reutilització a desenvolupar per l’Agència en els propers anys, amb una inversió total d’uns 300 milions d’euros i amb l’objectiu d’assolir la xifra dels 190 h/m3 d’aigua reutilitzats. Durant aquest darrer any, els projectes més notables han estat els següents: • Sistema de reutilització del Baix Llobregat: inici de les obres de tractament terciari i segona fase de la barrera hidràulica, obres de dessalinització i conduccions d’aigua per reg agrícola, conduccions per usos industrials i municipals a la Zona Franca. • Canonada de retorn fins a Molins de Rei del sistema de reutilització del Baix Llobregat, que permet disposar de fins a 2 m3/s addicionals en les captacions del riu Llobregat en cas d’emergència. • Reutilització industrial a Tarragona, per deslliurar cabals per abastament de poblacions, actualment en fase de redacció de projecte d’obres. A més a més, s’han iniciat converses amb les indústries per tal de definir el model de gestió i de repercussió de costos. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 391 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua • Reutilització industrial en l’àmbit alt del Baix Llobregat (EDAR de Rubí i Martorell), la qual també es troba en fase de redacció de projecte. • Execució del terciari de l’EDAR de Sant Feliu i aprovació del projecte del terciari de Gavà. Sostenibilitat ambiental Al llarg del 2008 s’han desenvolupat els treballs de redacció del Programa de mesures i el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. En concret s’ha posat a la disposició del públic en general l’esquema de temes importants (ETI) i continguts a incloure en el Programa de mesures, d’acord amb l’article 14 (b) del reglament de planificació hidrològica (Decret 380/2006). L’esquema de temes importants, o document guia per a la redacció del Pla de gestió, tal com s’ha anomenat, revisa els principals problemes en la gestió de l’aigua a Catalunya, tant des del vessant del medi i els compliments d’objectius, com en el camp de la garantia de recurs per als diversos usos. Intercalibració europea d’índexs per a la determinació de l’estat ecològic La intercalibració permet garantir que l’assoliment dels objectius ambientals de la DMA sigui homogènia a tot el territori europeu: cal que els indicadors i els llindars de qualitat siguin equiparables d’un lloc a l’altre del territori. El 2008 s’ha finalitzat la primera fase de la intercalibració, amb una participació activa de l’ACA en diferents àmbits, amb l’establiment dels llindars de qualitat per a determinades mètriques i paràmetres. Concretament, s’han establert els nivells de tall de qualitat basantse en els macroinvertebrats i les diatomees de diferents tipus de rius mediterranis, de manera que han quedat intercalibrats els mètodes d’anàlisi usats a Catalunya (índex IPS per a les diatomees i índex IBMWP per als macroinvertebrats). Posteriorment s’han adaptat els tipus de rius intercalibrats als tipus de rius que hi ha a Catalunya a fi de poder assignar a cada massa d’aigua l’objectiu d’aquests dos paràmetres. Definició i implantació de cabals de manteniment (cabals ecològics) Durant l’any 2008 s’han continuat les línies engegades els anys anteriors a fi de permetre i garantir que la gestió de l’aigua prevegi també el principi de la sostenibilitat ambiental, i s’ha iniciat o continuat la redacció de plans i programes, amb les mesures per assolir el bon estat ecològic. Una de les mesures previstes és la implantació d’un règim de cabals de manteniment, i s’hi ha estat treballant des de l’any 2006 amb l’aprovació del Pla sectorial de cabals de manteniment (PSCM) de les conques internes de Catalunya, que definia el règim de cabals necessari per a un bon funcionament dels ecosistemes fluvials, assignava uns valors mensuals de cabals de manteniment a diversos punts de la xarxa fluvial i aportava la metodologia de càlcul per determinar els cabals de la resta de trams fluvials. Posteriorment, per concretar les determinacions del PSCM i adaptarles a les especials circumstàncies, singularitats i valor estratègic dels 392 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua usos existents, es va iniciar el procés d’elaboració dels plans zonals d’implantació de cabals de manteniment. Per a la implantació dels plans zonals, s’ha realitzat un procés de participació pública, que ha finalitzat l’any 2008, en el qual han intervingut els usuaris, els organismes i les institucions afectades o aquells grups que hi estan estretament vinculats (explotadors, ecologistes, agrupacions ambientalistes, pescadors, ajuntaments, etc.). També, durant el 2008, i fruit del conveni signat entre l’ACA i la Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA) s’ha treballat en una taula d’anàlisi del procés administratiu i jurídic per a la implantació dels cabals de manteniment. Redacció de plans i treballs per a la millora de la connectivitat fluvial a Catalunya L’any 2008 s’han iniciat els treballs per al desenvolupament de mesures per a la recuperació de la funció connectiva en trams fluvials especialment importants des del punt de vista de la connectivitat ecològica. Aquesta recuperació s’ha fet determinant els principals punts crítics on s’havia trencat la connectivitat ecològica, establint un programa de restauració i de recuperació de marges i riberes dels punts crítics en trams naturals o seminaturals, i un programa de millora de la connectivitat fluvial que prevegi la permeabilització hidràulica d’infraestructures en punts crítics. Control i prevenció de la introducció i dispersió del musclo zebrat (Dreissena polymorpha) a Catalunya Durant el 2008, l’Agència Catalana de l’Aigua ha mantingut i ha ampliat treballs de prevenció i control d’espècies invasores als ecosistemes aquàtics, tant en masses d’aigua continentals com en aigües marines. Suport en la gestió i recuperació de zones humides En aquells àmbits on la intercalibració europea s’ha treballat menys, l’ACA va decidir engegar-hi convenis amb investigadors a fi de dissenyar els indicadors d’estat ecològic més adequats. Un cas és el de les zones humides, on durant el 2008 s’han finalitzat els mostrejos a més de 100 llacunes i s’han classificat en una tipologia, a fi de poder definir bé els indicadors i els llindars de qualitat. Malgrat que els indicadors emprats no han pogut ser sotmesos a cap exercici d’intercalibració europeu, el contacte constant amb aquests exercicis permetrà intercalibrar els mètodes dissenyats quan sigui el moment. Regeneració d’aqüífers. Nitrats Durant l’any 2008 s’ha continuat amb els treballs de diagnosi de la causalitat de la contaminació per nitrats d’alguns abastaments públics en les zones vulnerables de Catalunya. Aquests treballs ens permeten aprofundir en la complexitat de la problemàtica i així fer propostes de cara a resoldre la problemàtica en l’àmbit de les captacions destinades a l’abastament públic. La Directiva de nitrats 91/676/CEE, relativa a la protecció de la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l’agricultura, estableix Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 393 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua unes obligacions als estats membres, com són la revisió de les zones vulnerables i l’elaboració d’un informe de la situació, que s’han de realitzar cada quatre anys. S’ha elaborat l’informe quadriennal corresponent al període 2004-2007, sobre l’estat i les tendències del medi aquàtic i les pràctiques agràries, que es va remetre a la Comissió de la UE. A més, s’han realitzat estudis detallats que han fonamentat la proposta de l’ACA de nova designació de zones vulnerables prevista per a l’any 2009. Mesa tècnica dels aqüífers del Llobregat (METALL) És un òrgan adscrit a l’ACA amb dos objectius principals: • Avaluació dels impactes que les infraestructures projectades o en execució provoquen de manera conjunta sobre els aqüífers (efecte barrera, efecte drenatge...) i proposar, si fos necessari, correccions per minimitzar-los. • Seguiment i control de les obres mitjançant una xarxa de control per verificar que els impactes de les infraestructures són admissibles, així com corroborar l’eficiència de les mesures correctores implementades. En relació amb el primer dels objectius esmentats anteriorment en la taula següent es recullen els principals estudis avaluats per la METALL durant l’any 2008, que en conjunt sumen 16 actuacions: Estudis Infraestructura informatius Línies 9 i 10 metro 1 Línia 1 metro Rodalies RENFE 1 Dessalinitzadora Barcelona – Altres – Projectes constructius – – 1 – – Projectes d’esgotament 8 2 2 1 Respecte al segon objectiu en la taula següent es recullen els seguiments operatius realitzats segons la infraestructura considerada: Línies 9 i 10 metro Línia 1 metro Dessalinitzadora TGV Port de Barcelona Iniciats al 2008 Iniciats anteriorment 7 2 – 2 2 2 – 1 – 1 Actuacions Nombre d’actuacions Execució directa (ACA) 38548,98 % Execució indirecta (ajuts locals)40151,02 % Total 786 100,00 % 394 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua Volum d’inversió (euros) Execució directa (ACA) 222.048.023 Execució indirecta (ajuts locals) 204.064.647 Total426.112.670 Per tipus d’inversió Actuacions d’execució directa (ACA) Nombre d’actuacions Abastament 76 Intervenció al medi 63 Sanejament 246 Total 385 Inversió (euros) 97.185.372 27.648.312 97.214.340 222.048.023 Actuacions d’execució indirecta (ajuts locals) Nombre d’actuacions Abastament 298 Intervenció al medi 35 Sanejament 68 Total401 Inversió (euros) 146.432.044 25.049.200 32.583.403 204.064.647 Actuacions d’execució directa i indirecta (ACA + ajuts locals) Nombre d’actuacions Inversió (euros) % Abastament 374 243.617.41657,17 Intervenció al medi 9852.697.512 12,37 Sanejament 314 129.797.743 30,46 Total 786 426.112.671 100 Recuperació dels costos del cicle de l’aigua Els ingressos propis de l’ACA El cànon de l’aigua, que va entrar en vigor l’1 d’abril de 2000, està regulat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. Aquest és l’ingrés principal de l’Agència Catalana de l’Aigua, al qual s’hauran d’afegir altres ingressos propis. D’aquests ingressos cal destacar, especialment per la seva importància, els cànons de regulació, la tarifa d’utilització i el cànon de derivació. A continuació, s’exposen per concepte els quadres resum de les dades dels diferents ingressos corresponents als anys 2007 i 2008 (dades provisionals sense IVA ni anul·lacions d’exercicis anteriors). L’Agència disposa d’altres figures tributàries i ingressos a banda d’aquelles figures relacionades amb la gestió del cànon de l’aigua, la gestió de les quals queda reflectida en els quadres resum següents; cal destacar-ne: el cànon de regulació, la tarifa d’utilització, el cànon de derivació, els cànons d’ocupació i concessionals i les taxes. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 395 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua Així mateix, atès que el cànon de l’aigua es recapta, en part, a través de les entitats subministradores d’aigua (EESS) o bé directament a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, també es detallen els mateixos conceptes segons la seva naturalesa i origen. Ingressos per concepte 2007 2008 Cànon de l’aigua 315.220.648 327.035.533 Increment de tarifa de sanejament (ITS + CS) 10.174 29.085 Cànon d’infraestructura hidràulica 90.07156.553 Sancions 3.219.8764.113.640 Interessos, recàrrecs i altres ingressos551.932 1.095.002 Taxes 1.452.212 1.697.842 Cànon d’ocupació / cànon concessional 334.468 339.466 Cànon de regulació, tarifa d’utilització i derivació 18.166.326 20.297.185 Total 339.045.708 354.664.306 El cànon de l’aigua El cànon de l’aigua està definit per la Llei com un impost amb finalitat ecològica, i grava l’ús real o potencial de l’aigua i la contaminació que, un cop utilitzada, es pugui produir. El tipus aplicable a l’ús domèstic s’incrementa un 7,2% i es modula segons el tram de consum, de manera que els límits dels trams de consum, els coeficients de tram i preus per al 2008, queden establerts de la manera següent: Base imposable mensual (m3) per a usos domèstics Persones 1r tram 2n tram 3r tram 0-3 <=10 >10<=18 >18 4 <=13 >13<=24 >24 5 <=16 >16<=30 >30 6 <=19 >19<=36 >36 7 <=22 >22<=42 >42 Etc. Tipus impositiu 1r tram 2n tram 3r tram Base (€/m3) (*) 0,3724 0,3944 0,3944 Coeficient 1 25 A aplicar (€/m3) 0,3724 0,7888 1,9720 396 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua Tarifa Industrial general Industrial específica 2007 0,1164 €/m3 0,4564 €/m3 2008 0,1248 €/m3 0,4893 €/m3 % 7,22% 7,21% Matèries en suspensió 0,3526 €/kg Matèries oxidables 0,7054 €/kg Sals solubles5,6436 €/Sm3/cm Matèries inhibidores 8,3661 €/equitox Nitrogen 0,5355 €/m3 Fòsfor 1,0712 €/m3 0,3780 €/kg 0,7562 €/kg 6,0499 €/Sm3/cm 8,9685 €/equitox 0,5741 €/m3 1,1483 €/m3 7,20% 7,20% 7,20% 7,20% 7,21% 7,20% Avicultura de posta 0,0507 €/plaça 0,0544 €/plaça Bestiar equí 6,5255 €/plaça 6,59953 €/plaça Boví de llet 7,4663 €/plaça 8,0039 €/plaça Cabrum de reposició 0,3667 €/plaça 0,3931 €/plaça Cabrum de reproducció 0,7346 €/plaça 0,7875 €/plaça Cabrum de sacrifici 0,2473 €/plaça 0,24651 €/plaça Cria de boví 0,7844 €/plaça 0,8409 €/plaça Engreix d’ànecs 0,0233 €/plaça 0,0250 €/plaça Engreix de galls dindi 0,0453 €/plaça 0,0486€/plaça Engreix de guatlles 0,0042 €/plaça 0,0045 €/plaça Engreix de perdius 0,0095 €/plaça 0,0102 €/plaça Engreix de pollastres 0,0233 €/plaça 0,0250 €/plaça Engreix de vedells 2,239 €/plaça 2,4002 €/plaça Ovelles de reposició 0,4587 €/plaça 0,4917 €/plaça Ovelles de reproducció 0,9227 €/plaça 0,9891 €/plaça Oví d’engreix 0,3074 €/plaça 0,3295 €/plaça Pollets de recria 0,0095 €/plaça 0,0102 €/plaça Porcí de transició 0,394 €/plaça 0,4224 €/plaça Porcí d’engreix 0,8583 €/plaça 0,9201 €/plaça Producció de conill 0,4407 €/plaça 0,4724 €/plaça Producció porquina 1,7897 €/plaça 1,9186 €/plaça Vaques alletants5,2265 €/plaça5,6028 €/plaça Vedelles de reposició 3,7358 €/plaça4,0048 €/plaça 7,30% 7,20% 7,20% 7,20% 7,20% 7,20% 7,20% 7,30% 7,28% 7,14% 7,37% 7,30% 7,20% 7,19% 7,20% 7,19% 7,37% 7,21% 7,20% 7,19% 7,20% 7,20% 7,20% A continuació s’enumeren les modificacions realitzades l’any 2008 en el tribut i que afecten en concret els sectors industrials i les altres activitats econòmiques: • Increment base dels paràmetres generals i específics: aquest increment serveix per adequar els preus unitaris a l’evolució de costos i a l’augment del servei prestat. • Aplicació del coeficient d’abocament a sistema ka = 1,2 pel que fa a abocaments a mar d’aigües residuals no tractades en una depuradora pública, fets per mitjà de col·lectors o d’emissaris submarins públics, i pel que fa a liquidacions de cànon de l’aigua emeses després de l’1 de gener de 2008. • Continuació de l’eliminació gradual dels trams de la tarifa general: la modificació dels coeficients reductors per a grans consumidors d’aigua tracta de reforçar els aspectes mediambientals del cànon de l’aigua, així com millorar-ne el caràcter equitatiu i solidari. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 397 Actuacions i activitats realitzades Agència Catalana de l’Aigua En relació amb la gestió del cànon de l’aigua aplicable a les indústries, cal distingir d’una banda els proveïments d’aigua efectuats a partir de les entitats subministradores (EESS) i liquidats per aquestes (C. A. Xarxa); i, de l’altra, el cànon de l’aigua que liquida directament l’Agència Catalana de l’Aigua corresponent als proveïments d’aigua que efectuen els administrats a partir de captacions pròpies, així com el dels establiments industrials i les activitats econòmiques als quals se’ls determina el cànon segons la càrrega contaminant determinada en la Declaració de l’ús i la contaminació de l’aigua. Els processos participatius L’aplicació de la Directiva marc de l’aigua va aportar un marc legal per tal de planificar la gestió del cicle integral de l’aigua i, alhora, des de l’Administració hidrològica, aconseguir la implicació de tots els sectors en relació amb l’aigua, sectors mediambientals, socials i econòmics. Partint d’aquesta premissa, l’any 2006 es van iniciar els processos de participació En aquest context s’han estat desenvolupant en el territori els processos de participació, els quals han tingut l’any 2008 i principis del 2009 el major desenvolupament. S’han finalitzat els processos en els 15 àmbits i s’ha iniciat l’àmbit de les conques de les Terres de l’Ebre. 398 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya 2.8 Agència de Residus de Catalunya Objectius La política de l’Agència de Residus de Catalunya té com a prioritat la prevenció de la generació de residus, la recollida selectiva, la separació dels residus en origen, la recuperació de materials i el seu tractament eficient. L’objectiu és evitar-ne la generació i recuperar-ne al màxim com a matèries primeres. Els sistemes de tractament permeten la seva valorització, ja sigui material o energètica. Com tota activitat industrial, la seva producció s’ha de fer disposant de les millors tècniques i amb el mínim impacte ambiental per aconseguir fites de qualitat i contribuir en la lluita contra el canvi climàtic. L’aplicació del model català de residus prioritza la prevenció i la màxima recuperació dels residus. Seguint aquesta màxima, l’ARC ha impulsat accions per a la reducció dels residus en totes les seves fraccions i en la planificació de les instal·lacions de tractament i disposició final. Durant el 2008 s’han aprovat dues lleis que són la base normativa per poder dur a terme els objectius de l’Agència: la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus, i la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. La Llei 9/2008 exigeix que s’implanti la recollida selectiva de tots els residus a tots els municipis de Catalunya, crea el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals (PTSRM), estableix compensacions als municipis que tenen o que ubiquen plantes de gestió de residus, garanteix el tractament dels residus que no es recullen de manera separada i assegura la participació social mitjançant comissions de seguiment de les plantes de gestió de residus que siguin d’interès general i estratègic. La Llei 8/2008 regula l’obligació de la Generalitat de Catalunya a finançar, en part, les plantes de gestió de residus municipals i crear els cànons de residus. El destí d’aquest tribut s’utilitzarà en la inversió en el foment de la recollida segregada dels residus. Durant el 2008 també s’han consolidat els processos informatius i participatius dels programes de residus, PROGREMIC, PROGRIC i PROGROC pels anys 2007-2012 en el marc de la Llei 9/2006, d’avaluació dels efectes de determinats plans i programes. El Programa de gestió de residus municipals de Catalunya, PROGREMIC, apunta els principis i les bases següents: accions per potenciar el consum sostenible i la reducció de residus, mesures de prevenció, implantació de la recollida de matèria orgànica a tot Catalunya, increment de l’eficiència en la recollida selectiva, tractament de la fracció resta (tot el que no Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 399 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya se separa selectivament), i reducció del desplaçament de residus i reordenament dels fluxos actuals. Les estratègies que marca el PROGREMIC provenen, d’una banda, dels criteris marcats per la normativa europea i, de l’altra, d’uns eixos que assenyalen les prioritats de treball en la ciutadania, la gestió i la planificació d’infraestructures. El Programa de gestió de residus industrials 2007-2012, PROGRIC, enumera els objectius següents: minimitzar la generació, augmentar quantitativament la seva recuperació, evitar el transport de residus a grans distàncies, promoure la recerca, reduir la quantitat de residu industrial que es destina a dipòsit, millorar la separació en origen, desenvolupar una estratègia per a la recuperació de sòls contaminats, i promoure la implantació d’incentius econòmics. La recuperació energètica de residus industrials destinats a dipòsit controlat és una de les necessitats que recull el PROGRIC, en la línia d’altres models de gestió de la Unió Europea. Aquesta acció permetrà incrementar els percentatges globals de recuperació i reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. El Programa de gestió de residus de la construcció 2007-2012, PROGROC, estableix el model següent: consolidar el model de gestió ja iniciat a Catalunya que permet dinamitzar el mercat de materials reciclats procedents de residus de la construcció, situar l’obra pròpia com la fase de referència per a la correcta gestió, tot fomentant el Pla de gestió de residus a l’obra. En la línia d’obertura i apropament a la ciutadania s’impulsen actuacions comunicatives per, d’una banda, fomentar la sensibilització vers la recollida selectiva i, de l’altra, afavorir la transparència i l’accés a la informació sobre la gestió de residus. Cal destacar que durant aquest any 2008 la campanya “Aquí reciclem” va entrar en una segona fase en què es van donar les gràcies a totes les persones que a través de la xarxa havien compartit les seves experiències a les escoles, les llars i al lloc de feina. Vist l’èxit d’aquesta campanya es va iniciar a finals de 2008, la primera campanya institucional per fomentar la prevenció de residus “Aquí reduïm”. L’ús del llenguatge web ha estat la clau de l’èxit d’aquesta iniciativa. 400 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Estructura de l’Agència de Residus de Catalunya Gerència Genoveva Català Bosch Àrea Econòmica i Serveis Generals Elena Grifoll Fàbregues Departament d’Administració Lídia Ruiz Ortiña Departament de Gestió Financera Anna Valls Canudas Departamen de RRHH i Serveis Generals Ana Garcia Solano Àrea Jurídica Teresa Lahuerta Gonzalvo Departament d’Actuació Administrativa Natàlia Comas Esteva Departament d’Assessoria i Contractació Gemma Modolell Boira Oficina Tècnica del Pla Territorial Daniel Vilaró Casalinas Divisió de Gestió de Residus Jordi Renom Sotorra Àrea Industrial Ramón Oliva Tarré Departament d’Inspecció i Control Oriol Roselló Molinari Departament Tècnic Enric Elias Cao Departament de Gestió Josep Anton Domènech Paituví Laboratori Helena Sala Fortuny Departament de Control Legal Marta Cervantes Aragón Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 401 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Àrea Municipal Josep Simó Cabré Departament de Disposició i Control Martí Madorell Arbolí Departament de Gestió de Matèria Orgànica Teresa Guerrero Bertrán Departament de Recollida Selectiva i Envasos Jordi Picas Contreras Àrea d’Informació i Participació Jordi Macarro Canal Departament d’Atenció Ciutadana Beatriu Sanchez Rodríguez Departament de Comunicació Alba Pellicer Navarrete Departament de Sistemes d’Informació Carles Martín Garriga Centre Català del Reciclatge Pilar Chiva Rodríguez CAR-PN Virginia Alzina García Oficina Técnica del Pla Territorial Daniel Vilaró Casalina Òrgans de govern i assessorament: el Consell de Direcció La Llei 9/2008 recull els òrgans de govern de l’Agència de Residus de Catalunya. Aquests són el Consell de Direcció, el president, que n’exerceix la representació, i la Direcció, que en dirigeix el funcionament i és nomenada pel president. La composició del Consell de Direcció s’ha adequat a les previsions de la disposició final primera de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Són competències del Consell de Direcció la fixació de les directrius generals d’actuació, l’aprovació de l’avantprojecte del programa d’actuació i el programa d’inversió i finançament corresponent a l’exercici següent, així com l’aprovació de l’avantprojecte de pressupost d’actuació i de capital de l’Agència de Residus de Catalunya, la concertació de crèdits, l’aprovació del balanç anual i la memòria, l’aprovació de convenis 402 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya de cooperació i convenis de col·laboració amb universitats i altres institucions, i la constitució de consorcis. També li correspon proposar al Govern la constitució de societats filials o la seva participació en societats, elaborar la planificació global, aprovar els programes d’actuació i atribuir recursos als projectes aprovats tècnicament. Composició Departament de Medi Ambient i Habitatge Hble. Conseller Sr. Francesc Baltasar i Albesa Secretari general Sr. Eduard Pallejà i Sedó Directora general de Qualitat Ambiental Sra. Maria Comellas i Doñate Director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Sr. Frederic Ximeno i Roca Agència de Residus de Catalunya Directora Sra. Maria Genoveva Català i Bosch Secretària Sra. Teresa Lahuerta Gonzalvo Agència Catalana de l’Aigua Gerent Sr. Adolf Martínez Mas Departament d’Economia i Finances Director de l’Agència Catalana del Consum Sr. Jordi Anguera i Camós Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Fins al CD núm. 100, 23/06/08 Subdirectora general de Recerca Sra. Iolanda Font de Rubinat Departament de Salut Director general de Salut Pública Sr. Antoni Plasència i Taradach Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural President GESFER Sr. Salvador Puig i Rodríguez Departament de Política Territorial i Obres Públiques Subdirector general de Planejament Sr. Eduard Rosell i Mir Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 403 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Departament de Governació i Administracions Públiques Director general d’Administració Local Sr. Carles Bassaganya i Serra Departament d’Economia i Finances Director de l’Institut d’Estadística de Catalunya Sr. Josep Maria Vegara i Carrió Ajuntament de Parets del Vallès (Federació de Municipis de Catalunya) Alcalde Il·lm. Sr. Joan Seguer i Tomàs Ajuntament de Corbera de Llobregat (Federació de Municipis de Catalunya) Tinent d’alcalde Sr. Josep Canals i Molina Ajuntament de Molins de Rei (Federació de Municipis de Catalunya) Regidora d’Urbanisme i Habitatge Il·lma. Sra. Carme Puig i Civera Ajuntament de Sant Mateu de Bages (Associació Catalana de Municipis i Comarques) Alcalde Il·lm. Sr. Pere Ribera i Guals Ajuntament de Cardona (Associació Catalana de Municipis i Comarques) Alcalde Il·lm. Sr. Josep Maria Sala i Esteban Associació Catalana de Municipis i Comarques Cap de l’Àrea de Medi Ambient Sr. Francesc Canalias Unió General de Treballadors Sr. Dionís Oña i Martín Comissió Obrera Nacional de Catalunya Secretaria de Salut, Ambient i Treball Sr. José Manuel Jurado Villena Foment del Treball Nacional Directora del Departament de Medi Ambient Sra. Alba Cabañas Varales PIMEC Sr. Juan Pedro García i Martínez EMSHTR Sra. Imma Mayol Beltran 404 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Consell General de Cambres de Catalunya Sr. Xavier Elias i Castells CEPA Sra. Mercè Girona i Ribas Universitat Rovira i Virgili Servei de Tecnologia Química (Fins al CD núm. 101, 22/03/09, Sr. Francesc Giralt i Prat) Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Bioquímica i Biologia Molecular Sr. Manel Sabés OCUC Sra. Anna Tardà i Lletget Unió de Pagesos Sr. Lluís Mont Carrera (Fins al CD núm. 99, 21/04/08, Sr. Josep Puigpelat i Pallarès) JARC Sr. Jaume Alòs i Miranda Assessors (no són vocals) Sr. Salvador Serrat - Federació de Municipis de Catalunya Nous membres (a partir del CD núm. 101, 22/09/08) (Eren observadors fins al CD núm. 100 30/06/08) Sra. Eloïsa Anglada i Guajardo - Subdirectora general de Seguretat Salut del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya Sr. Felip Serrahima i Viladevall - President d’ACITRE Sr. Joan Martínez León – CONFAVC Sr. Antoni Sánchez i Ferrer – ECOLOGISTES EN ACCIÓ/ DEPANA/ GREENPEACE Sr. Julián López – UNIÓ DE CONSUMIDORS DE CATALUNYA Sr. Josep Maria Montagut i Freixas–– Subdirector general de Política Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (Fins al CD núm. 99, 30/06/08, Sr. Lluís Gasull Poch) Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 405 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Activitats Un model de consum basat en l’ús eficient dels recursos evita i redueix la generació de residus. D’aquesta manera, s’estalvien recursos materials, s’evita provocar efectes negatius sobre el medi i es disminueix la inversió econòmica que implica gestionar-los i tractar-los. En aquesta línia, l’Agència de Residus de Catalunya, mitjançant el Centre català del Reciclatge, impulsa programes i actuacions de prevenció amb vista a fomentar la reducció del consum i que es faci una utilització més racional dels recursos disponibles, d’acord amb els principis de la cultura de la sostenibilitat. Prevenció de residus municipals Organització a Catalunya de la Setmana de la Reducció de Residus (Edició Pilot Europea, 22-30 de novembre) Sota la coordinació de l’ACR+ (Associació de Ciutats i Regions per al Reciclatge i la Gestió Sostenible dels Recursos) i amb la col·laboració de diverses regions i països d’Europa, se celebra aquesta setmana amb l’objectiu de focalitzar l’atenció en la prevenció de residus, incrementar la conscienciació pública sobre aquest tema i posar en evidència el paper fonamental que té en el desenvolupament sostenible i la lluita contra el canvi climàtic. De l’edició catalana destaca: • El llançament de la campanya de comunicació “Aquí Reduïm”. • La convocatòria i la coordinació de les activitats proposades per les entitats amb projectes subvencionats i en desenvolupament i també per altres entitats (Fundació per a la Prevenció i el Consum Responsable, la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, etc.), per a la seva realització durant la setmana. • La realització i difusió de l’agenda (dates, lloc i contactes) de les gairebé 100 activitats de prevenció de residus municipals (demostracions al carrer, conferències, etc.) proposades per aquests ens locals i entitats durant la setmana. Ajuts Com cada any s’han convocat ajuts adreçats als ens locals per a projectes de prevenció de residus municipals. Aquestes subvencions són un instrument que posa a l’abast d’ens locals la possibilitat de desenvolupar una estratègia de prevenció de residus municipals que permeti millorar el seu comportament ambiental, de manera exigent i compromesa amb la sostenibilitat i amb l’estalvi de recursos naturals. En la convocatòria 2008 s’han valorat 148 sol·licituds. D’altra banda, s’ha fet el seguiment de 257 projectes en curs subvencionats en convocatòries anteriors. Fundació Banc dels Aliments Subvenció directa per als anys 2008-10: realització dels tràmits necessaris fins l’atorgament de la subvenció per donar continuïtat a les accions 406 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya de prevenció dels residus alimentaris iniciades amb el conveni 200708. També s’han iniciat contactes amb Mercabarna per explorar les possibilitats de col·laboració. Pagament per generació (PPG) Durant el 2008, s’han subvencionat i fet el seguiment dels nous projectes de PPG següents: •4 estudis de PPG a les entitats següents: Ajuntaments d’Artesa de Lleida, de St. Andreu de Llavaneres, de Valls i de Sta. Eulàlia de Ronçana. •4 projectes per a la implantació de PPG a les entitats següents: l’Ajuntament d’Argentona, el de Cabanes i el de Canet de Mar, així com al Consell Comarcal de l’Alt Camp. Promoció del mercat del reciclatge Xarxa Compri Reciclat (XCR) En l’àmbit de la Xarxa Compri Reciclat (XRC) durant l’any 2008, s’han dut a terme les accions següents: • En el marc de la 1a Trobada de la Xarxa Compra Reciclat, celebrada els dies 3 i 4 de juliol de 2008, es va fer una presentació oficial de la Xarxa Compri Reciclat on es van dur a terme una sèrie d’activitats com ponències, visites guiades a l’exposició de productes i materials i entrevistes personalitzades. • S’ha redissenyat íntegrament el web de la XCR, amb el propòsit d’actualitzar els continguts i crear un web més dinàmic, visual, pràctic i de fàcil accés i treball dels usuaris. • S’han adherit 51 entitats a la XCR i s’ha finalitzat l’any 2008 amb un total de 132 entitats adherides, un total de 282 productes en el Catàleg de Productes Reciclats. • S’ha portat a terme un estudi sobre el paper reciclat, en el qual s’han abordat qüestions com ara els processos de recollida i fabricació, les diferents tipologies i característiques del paper reciclat, les seves aplicacions i en tal de conèixer la realitat entorn aquest producte. • S’ha elaborat un dossier amb més de 45 fitxes de productes per a la construcció i l’edificació, que s’adjunta en tots els concursos d’instal·lacions inclosos en el Pla d’infraestructures per a la gestió de residus de Catalunya, amb el propòsit de promoure’n la seva adquisició. Convenis Durant l’any 2008 s’ha fet el seguiment del conveni amb REPACAT (Associació catalana de repicadors de palets i embalatges de fusta) per a la promoció del concepte de residu associat al palet. Arran d’aquesta col·laboració, també han participat com a ponents en una trobada internacional amb el gremi de recuperadors de palets del Regne Unit (14/03/08). Amb el gremi de recuperació de Catalunya s’ha fet el seguiment del conveni marc. També s’ha elaborat el Manual de bones pràctiques en el Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 407 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya sector dels vfu, i s’ha iniciat l’elaboració del Manual de bones pràctiques en el sector dels metalls, la participació amb la traducció del diccionari de la recuperació, així com les col·laboracions periòdiques a la revista Recupera. Conveni de col·laboració amb l’Agència Catalana de Consum. El 10 d’octubre de 2008 es va signar un conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de Consum i l’ARC amb la intenció d’impulsar i promoure dues línies d’actuació: • Consum sostenible • Seguiment i control de l’aplicació de les normatives de responsabilitat del venedor Conveni amb la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona 2007-08. Seguiment, coordinació i suport a les tasques desenvolupades. Com per exemple, la participació al Saló Alimentari del 10 al 14 de març. Projectes i col·laboracions amb els agents socials i econòmics Reducció de les bosses d’un sol ús Durant el 2008 s’han dut a terme accions concretes sobre la reducció de les bosses d’un sol ús, com per exemple: • Contactes diversos amb la distribució per a la reducció d’envasos en general, i en particular, de les bosses d’un sol ús. • Seguiment de la realització de l’estudi “Avaluació d’alternatives per a la reducció de l’ús de bosses de plàstic de nanses d’un sol ús (BPNU)”. • Contractació i seguiment d’un estudi d’avaluació del consum de bosses a Catalunya l’any 2007. • Signatura i seguiment dels pactes per a la Bossa amb la cadena de supermercats Bon Preu i XarxaFarma, que és l’entitat que recull 181 farmàcies associades. Projecte Roba amiga Les accions que s’han dut a terme són: • Seguiment i suport al projecte Roba Amiga per al foment de la recollida selectiva, la reutilització i el reciclatge de la roba. • Contactes diversos amb fabricants i distribuïdors. • Suport a la sol·licitud d’un ajut d’ecoinnovació. Plans empresarials de prevenció de residus d’envasos (PEP) Segons el Reial decret 782/1998, que desenvolupa el Reglament per executar la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, les empreses que durant un any natural posin al mercat una certa quantitat de productes envasats susceptibles de generar residus d’envasos, han d’elaborar un pla empresarial de prevenció amb l’objectiu de minimitzar la generació d’aquests residus. Aquests plans afecten qualsevol tipus de producte i d’envàs, sia industrial, comercial o domèstic. Durant el 2008, s’han aprovat a l’ARC 44 nous primers plans empresarials de prevenció individuals corresponents al període 2008-2010. També s’ha 408 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya informat sobre la renovació de plans empresarials de prevenció que el 2007 havien finalitzat la seva vigència. En concret, s’han renovat 20 segons plans empresarials, corresponents als períodes 2005-2007 i 2008-2010, així com 18 tercers plans corresponents als períodes 2002-2004, 2005-2007 i 20082010, també s’han renovat 10 quarts plans corresponents als períodes 1999-2001,2002-2004, 2005-2007 i 2008-2010. Altres estudis sobre prevenció • Estudi estalvi econòmic associat a les pràctiques de prevenció de residus: anàlisi dels estalvis econòmics i ecològics potencials en l’aplicació de mesures de prevenció en l’àmbit domèstic. • Guia per a l’elaboració de plans locals de prevenció de residus municipals. Les infraestructures La planificació i la gestió dels residus a Catalunya es fonamenta en els principis que emanen dels programes d’acció de la Unió Europea, de l’estratègia comunitària i de les normatives de diferent rang que hi ha vigents actualment. Cada categoria de residus planteja reptes específics que requereixen definir polítiques i estratègies d’actuació adaptades a la naturalesa i problemàtica especial que tinguin. D’acord amb aquesta premissa i amb el que diu la Llei, l’Agència de Residus de Catalunya elabora plans i programes sectorials que tenen en compte les característiques diferencials de cada territori i sector, i estableixen línies específiques d’actuació per al tractament adequat de cada tipus de residus. Residus municipals PROGREMIC 2007-2012 Durant el 2008 el PROGREMIC va entrar en la fase d’informació pública del programa i dels informes de Sostenibilitat (ISA). Una vegada fetes la valoració d’al·legacions, s’han incorporat a les memòries ambientals i s’han elaborat les noves versions per a la seva aprovació definitiva. Estat de desplegament del Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya 2005-2012 En aquest any 2008, s’ha continuat amb el desplegament de les infraestructures programades per realitzar–se a la primera fase del Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya, el qual es resumeix a continuació: Zona I – Regió metropolitana Les infraestructures que formen part de la regió metropolitana s’han desenvolupat de manera diversa. Les actuacions corresponents a l’ECOPARC 4, al Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental i al Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme han conclòs la fase de redacció de projectes executius amb la seva aprovació formal, i s’han tramitat i resolt les llicències necessàries per a la seva construcció i activitat. Pel que fa a la fase constructiva, s’han Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 409 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya executat els moviments de terres, fonamentacions i han iniciat la col·locació de les primeres estructures per a les edificacions. Pel que fa a la planta de tractament de FORM del Vallès Oriental a Granollers, durant aquest any s’ha avançat amb la seva construcció fins a pràcticament la seva finalització, i resten pendents les rematades finals i la posada en marxa. En relació amb la restauració paisatgística de l’argilera l’Elena, mitjançant el dipòsit controlat de residus no perillosos per bales de rebuig de plantes de tractament, la instal·lació ha mantingut de manera eficient el servei que va iniciar a finals de 2007. Finalment, s’han realitzat estudis i gestions prèvies per a l’impuls de la planta de tractament d’envasos lleugers del Vallès Occidental al municipi de Rubí, així com del Centre de Tractament de Residus Municipals de Vallès Oriental. Inversions Zona I – Regió metropolitana Ecoparc 4. Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental i al Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme Planta de tractament de FORM del Vallès Oriental a Granollers Argilera l’Elena 95.700.000 € 24.803.392.81 € 9.627.817 € Zona II – Comarques de Girona S’han impulsat les licitacions dels centres de tractament de residus municipals de la Selva (Lloret de Mar) i de l’Alt Empordà (Pedret i Marzà), i de la planta de compostatge de FORM de la Selva (Santa Coloma de Farners). Els projectes de Lloret de Mar i de Sta. Coloma de Farners han estat adjudicats durant la tardor per part dels òrgans locals promotors i s’han signat els contractes respectius amb les empreses adjudicatàries. Així doncs, ambdós han entrat en fase de definició de projectes executius i de tramitacions per a l’obtenció de les llicències necessàries. En el cas del Centre de Tractament de Residus Municipals de l’Alt Empordà, s’ha aprovat un Pla especial per a l’adequació urbanística dels terrenys on s’implantaran les infraestructures, i s’ha fet la licitació del concurs per a la concessió de les obres i l’explotació del Centre. A finals de 2008 aquesta licitació es troba en fase d’avaluació de les ofertes, pendent de resoldre l’adjudicació. Quant al Complex Tecnològic de Gestió Ambiental de Campdorà (Girona), s’han realitzat diferents treballs previs com la redacció dels avantprojectes i plecs per a la licitació, els estudis de mobilitat i millora dels accessos, l’estudi d’integració paisatgística i els estudis necessaris per a la tramitació de les modificacions necessàries del planejament urbanístic del sector on es pensa ubicar el conjunt d’infraestructures. 410 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Inversions Zona II – Comarques de Girona Planta de compostatge de FORM de l’Alt Empordà (Pedret i Marzà) Complex Tecnològic de Gestió Ambiental de Campdorà (Girona) 36.745.836 € 130.000.000€ Zona III – Comarques del centre S’han realitzat els treballs previs de preparació per a la licitació del Centre de Tractament de Residus Municipals d’Osona i Ripollès, incloent l’avantprojecte i els plecs de bases. Inversions Zona III – Comarques del Centre Centre de Tractament de Residus Municipals d’Osona i Ripollès 19.519.899 € Zona IV – Comarques de Tarragona S’han realitzat els treballs previs de preparació per a la licitació de la planta de tractament de RESTA del Camp de Tarragona i per a la planta de tractament de voluminosos de Reus, incloent l’avantprojecte, l’estudi de viabilitat i els plecs de bases. Per als projectes de les plantes de transferència de l’Alt Camp i del Baix Penedès s’han iniciat els treballs de tramitació de la modificació del planejament urbanístic dels terrenys on es pretén ubicar les instal·lacions. Pel que fa al Centre de Tractament de Residus Municipals del Baix Camp a Botarell, durant aquest any s’ha avançat en la seva construcció gairebé fins a la seva finalització, restant pendents les rematades d’obra, així com la posada en marxa. Inversions Zona IV – Comarques de Tarragona Planta de tractament de RESTA del Camp de Tarragona Planta de tractament de voluminosos de Reus Centre de Tractament de Residus Municipals del Baix Camp a Botarell 25.588.476 € 1.813.573 € 31.779.123 € Zona VI – Comarques de Ponent L’ampliació del dipòsit controlat del Pla d’Urgell a Castellnou de Seana ha mantingut el servei que va iniciar a finals de 2007. Durant el 2008 s’han realitzat els treballs previs de preparació per a la licitació del Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià, incloent la redacció de l’avantprojecte, l’estudi de viabilitat i els plecs de bases per a la licitació, així com també la preparació dels documents per a la tramitació de l’autorització ambiental del Centre de Tractament de Residus. Inversions Zona VI – Comarques de Ponent Dipòsit controlat del Pla d’Urgell a Castellnou de Seana4.307.254 € Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià 28.239.916 € Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 411 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Zona VII – Comarques de l’Alt Pirineu i Val d’Aran En relació amb el projecte de la planta de transferència de residus municipals de la Val d’Aran, s’ha redactat l’avantprojecte que s’adjuntarà als plecs de bases per a la seva licitació, la qual es preveu que sigui promoguda durant el proper any 2009. Inversions Zona VII – Comarques l’Alt Pirineu i Val d’Aran Planta de transferència de residus municipals de la val d’Aran 1.477.022,7 € Estat actual del desplegament Estat actual del desplegament En fase d’execució ECOPARC 4 Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme (Mataró) Planta de Tractament de FORM del Vallès Oriental (Granollers) Centre de Tractament de Residus Municipals del Vallès Occidental (Vacarisses) Centre de Tractament de Residus Municipals de la Selva (Lloret de Mar) Planta de compostatge de FORM de la Selva (Santa Coloma de Farners) Centre de Tractament de Residus Municipals del Baix Camp (Botarell) En fase de concurs Centre de Tractament de Residus Municipals de l’Alt Empordà (Pedret i Marzà) En fase de preparació Centre de Tractament de Residus Municipals del Vallès Oriental Planta de triatge d’envasos lleugers del Vallès Occidental (Rubí) Complex tecnològic de gestió ambiental de Campdorà – Girona Centre de Tractament de Residus Municipals d’Osona i Ripollès Planta de tractament de voluminosos del Baix Camp (Reus) Planta de transferència del Baix Penedès Planta de transferència de l’Alt Camp Planta de tractament de la fracció RESTA del Camp de Tarragona Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià (Montoliu de Lleida) Planta de transferència de la Val d’Aran En servei Dipòsit de bales de rebuig – Restauració de l’argilera Elena (Cerdanyola del Vallès) Ampliació del dipòsit controlat del Pla d’Urgell (Castellnou de Seana) Altres actuacions de gestió d’infraestructures de residus municipals Enguany s’han construït noves infraestructures de tractament de residus municipals i s’han adequat les infraestructures existents als nous requeriments en el marc dels convenis per a la realització de les obres d’adequació i noves infraestructures. Algunes obres han estat contractades i finançades per l’Agència de Residus de Catalunya, mentre que d’altres han estat contractades pels diferents ens locals, amb finançament parcial o total de l’Agència de Residus de Catalunya. Millores a les instal·lacions de tractament biològic L’any 2008, i mitjançant la resolució de la directora de l’Agència de Residus de Catalunya, s’ha resolt aplicar el romanent del fons de gestió 412 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya de residus corresponent a l’exercici 2007, per un import de 1.939.164,57 €, per millorar les instal·lacions de tractament biològic de la fracció orgànica dels residus municipals, d’acord amb la distribució següent: Instal·lació Import Planta de compostatge de Llagostera555.000,00 € Planta de compostatge de Montoliu de Lleida 315.000,00 € Ecoparc-1 de Barcelona 924.164,57 € Planta de compostatge de la Seu d’Urgell 145.000,00 € Total 1.939.164,57 € Millores en dipòsits Obres emmarcades en l’àmbit dels convenis signats amb els ens locals per a l’adequació i la construcció de noves infraestructures de gestió de residus municipals. Dipòsits controlats de residus municipals i subministraments. S’han finalitzat obres a les comarques de: • Pla de l’Estany: Ampliació i adequació del dipòsit de Puigpalter. • Ripollès: Clausura i adequació del dipòsit de les Llosses (inclou la dotació d’una unitat de combustió dels gasos). • Garrotxa: Ampliació i adequació del dipòsit de Beuda. • Berguedà: Adequació i clausura del dipòsit controlat, ampliació de la capacitat de disposició i estació de transferència del dipòsit de Berga (inclou la dotació d’una unitat de combustió de gasos). • Ribera d’Ebre: Clausura del dipòsit de Tivissa (inclou la dotació d’una unitat de combustió dels gasos). • Baix Ebre: Subministrament d’equipaments per a la recollida i gestió de residus municipals a la comarca del Baix Ebre: 6 vehicles recol·lectors compactadors multivol amb sistema de recollida monooperador bilateral (sistema easy), 1 vehicle rentacontenidors amb elevador de contenidors bilateral (sistema easy), 6 sistemes de pesatge, 1 vehicle pick-up i 1 sistema software de pesatge. S’ha preparat la documentació per a la licitació d’obres a la comarca de la Garrotxa: Obres complementàries d’adequació del dipòsit de Beuda. Obres amb finançament propi 100%. S’ha preparat la documentació per a la licitació d’obres a les comarques de: • Pallars Jussà: Obres d’adequació de l’última fase del 1r vas del dipòsit controlat de Tremp. Dipòsits controlats, plantes de transvasament de residus municipals i altres actuacions d’equipament relacionat. Actuacions acabades: Ampliació i millora del dipòsit de Clariana de Cardener (Solsonès), que inclou la construcció de: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 413 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya • Un nou vas per a la disposició de residus amb una vida útil aproximada de 5 anys amb sistema de detecció de fuites sota la làmina impermeable. • Una nau i la maquinària adient per al premsat i l’embalatge de residus. Tres noves basses per: lixiviats, aigües seminetes i antiicendis, respectivament. • Planta de tractament de lixiviats del dipòsit de Beuda (la Garrotxa). • Planta de tractament de lixiviats del dipòsit de Puigpalter (Pla de l’Estany). • Millores del tractament biològic de la planta de lixiviats del dipòsit de Llagostera (Solius). • Millores al dipòsit de la Cerdanya: premsa i enfardadora. • Renovació de la maquinària auxiliar i l’ampliació de la planta de premsat del rebuig del Centre de tractament de residus de Mas de Barberans. • Construcció del tercer dic i ampliació del dipòsit de Montoliu de Lleida. • Subministrament d’aigua al tm de Pedret i Marzà (Alt Empordà). • Ajut a projectes de sostenibilitat mediambiental al municipi de Badalona. • Ampliació del parc mòbil de recollida de residus del Pallars Jussà. • Construcció de contenidors soterrats de recollida domiciliària al Pla d’Urgell. Actuacions iniciades: • Planta de tractament de lixiviats del dipòsit de Montferrer-Castellbó (Alt Urgell). • Seguiment de la prova pilot de bales retractilades amb rebuig de la resta. Redacció de projectes: • Millora de la clausura de l’antic abocador de Vic-Gurb. • Avantprojecte de la planta de transvasament de la Val d’Aran. Instal·lacions tramitades segons la Llei IIAA S’ha fet l’informe tècnic per a les autoritzacions ambientals de les instal·lacions públiques de residus municipals següents: Dipòsit de Manresa Dipòsit de Llagostera-Solius Dipòsit de Lloret 3.386.000 m3 1.115.000 m3 1.967.438,8 m3 A més, s’ha informat sobre els canvis no substancials de les autoritzacions dels dipòsits de Montoliu de Lleida (Segrià) i de Clariana de Cardener (Solsonès). Recollida selectiva i valorització La recuperació dels materials presents als residus i que encara no han finalitzat el seu cicle de vida, així com dels subproductes dels processos productius industrials, demostra la viabilitat social, ambiental i econòmica 414 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya d’un model de consum fonamentat en aprofitar els recursos de manera eficient. Una gestió dels residus fonamentada en aquesta idea demana comptar amb una xarxa d’infraestructures que garanteixi la qualitat ambiental dels procediments aplicats i de les intervencions dutes a terme. La recollida selectiva El model català de residus estableix com una de les seves accions principals el foment de la recollida selectiva amb una màxima recuperació de residus. Des de l’any 2001, s’ha aconseguit doblar la recollida selectiva i s’ha passat del 17,1% al 33,7 %. L’augment gradual de la recollida selectiva té com a resultat una disminució paral·lela del volum de les escombraries. Els catalans i les catalanes reciclem un de cada tres quilos dels residus que es generen. Evolució recollida selectiva residus municipals 100% 2.000 1.800 80% 1.600 1.400 60% 1.200 1.000 800 600 400 17,1% 19,9% 25,1% 23,5% 29,3% 32,0% 40% 33,7% 20% Recollida selectiva % RS/RM 200 0% 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Evolució generació i gestió de residus municipals (en milers de tones) 4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 2001 2002 Generació 2003 2004 Recollida selectiva Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 2005 2006 2007 Resta d’escombraries 415 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya A Catalunya, la recollida selectiva els darrers anys està en la línia dels nivells dels països de la Unió Europea i per sobre dels nivells de la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que és del 30%. Quant a l’Estat espanyol, Catalunya també està per sobre, ja que les dades, segons l’Agència Eurostat, són d’un 17%. Els envasos Sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos Les empreses que comercialitzen els seus productes mitjançant envasos reutilitzables i volen acollir-se a un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos, previst a la Llei 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, han de comunicar-ho prèviament a l’autoritat competent. Durant l’any 2008, 10 empreses han comunicat a l’ARC la implantació voluntària d’aquests SDDR per a envasos d’ús industrial. En total, ja hi ha 81 empreses que han implantat aquests sistemes de retorn, els quals afavoreixen la reutilització dels envasos, fomenten la prevenció en la generació de residus i garanteixen el control i la traçabilitat necessaris per a aquest tipus d’envasos. Inspecció a les empreses no adherides al SDDR o al SIG Les empreses envasadores o bé els responsables de la posada al mercat de productes envasats de consum domèstic han d’assumir la responsabilitat de gestionar correctament els residus d’envasos que generaran aquests productes. Aquesta gestió s’ha de realitzar mitjançant els sistemes que es preveuen a la Llei 11/1997, del sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR), o bé el sistema integrat de gestió (SIG). Durant l’any 2008, l’ARC ha seguit requerint les empreses que presumiblement no compleixen la normativa d’envasos que s’hi adaptin mitjançant l’adhesió a un SIG o bé implantant un SDDR. Com a conseqüència d’aquests requeriments, s’han realitzat les visites d’inspecció corresponents a les empreses que no han justificat el compliment de la normativa per a la posada al mercat dels seus productes envasats per al consum domèstic/domiciliari. La fracció orgànica (FORM) L’ARC, dins la seva política de suport als ens locals per implantar la recollida selectiva de la FORM, va publicar l’any 2007 (DOGC núm. 5.929, de 14 de desembre de 2007, mitjançant la Resolució MAH/3715/2007, de 20 de novembre) la convocatòria d’ajuts per fomentar la recollida selectiva de la fracció orgànica de residus municipals, amb un pressupost de 8.500.000 €. En aquesta convocatòria de subvenció, l’ARC ha rebut 171 sol·licituds d’ajuts, de les quals 168 van ser atorgades mitjançant una resolució d’atorgament per un import total de 8.500.000 €. Amb les 168 sol·licituds de subvenció atorgades s’han impulsat projectes per al foment de la recollida selectiva de la fracció orgànica i de la fracció vegetal a 571 municipis dels 946 de tot Catalunya. 416 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Dels diferents projectes objecte de l’ajut, s’han subvencionat 34 projectes de nova implantació de la recollida selectiva de la FORM, 16 d’ampliació de la implantació, 84 projectes d’actuacions de millores de la recollida, 37 projectes per al foment de la recollida i gestió de la fracció vegetal, 72 projectes d’autocompostatge i 18 projectes singulars d’interès general. Seguiment de les instal·lacions de tractament biològic L’any 2008 s’han continuat i intensificat els treballs d’assistència tècnica, assessoria i formació. Per al seguiment de l’explotació i manteniment de les instal·lacions de tractament biològic de fracció orgànica de residus municipals han realitzat un mínim de quatre visites a cada instal·lació durant el 2008. A finals de 2008, es disposa d’una diagnosi completa de la gran majoria de les instal·lacions. La informació recollida a les visites es disposa en el suport documental creat per l’assistència tècnica, l’aplicació informàtica anomenada “Seguiment i Control d’Explotació”, desenvolupada durant tot l’any 2008 i oberta a una millora contínua per adaptar-se fàcilment a la introducció de tot tipus d’informació. Estudis de caracterització de la fracció orgànica L’any 2008 s’han continuat efectuant els treballs de caracterització de la fracció orgànica procedent de la recollida selectiva dels residus municipals a Catalunya, així com per caracteritzar els rebuigs produïts a les plantes de tractament biològic de Catalunya corresponent al període 2007-2008. El creixement continu del nombre de municipis que han implantat la recollida selectiva de la FORM (un total de 501 municipis havien implantat la recollida selectiva de la FORM l’any 2008) ha comportat un increment de les necessitats de caracterització de la FORM. L’any 2008 s’han efectuat un total de 1.224 caracteritzacions de FORM. Plans de desplegament de la recollida selectiva de la FORM En data 17 de juliol de 2008 s’han publicat al DOGC la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus (DOGC núm. 5175) i la Llei 9/2008, de 10 de juliol, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus (DOGC núm. 5175). Aquestes normatives determinen l’obligatorietat de tots els ens locals de Catalunya a realitzar la recollida selectiva de la FORM (Fracció Orgànica dels Residus Municipals), d’acord amb un pla de desplegament. Aquest pla de desplegament de la recollida selectiva de la FORM s’ha de presentar a l’Agència de Residus de Catalunya abans del 9 d’agost de 2009 per a la seva aprovació. Durant l’últim trimestre s’ha enllestit la darrera fase dels treballs de nova aplicació informàtica per elaborar aquests plans d’una manera més àgil i ràpida. Implantació del nou sistema de declaració de dades d’instal·lacions de tractament biològic de la FORM, a efectes estadístics i d’integració amb el retorn del cànon Enguany, les plantes de tractament biològic de FORM (compostatge/ digestió anaeròbia) i també les plantes de transvasament de FORM han Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 417 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya utilitzat una aplicació informàtica, mitjançant la plataforma SDR, per efectuar les declaracions mensuals relatives a la gestió de la FORM. Aquest sistema facilita efectuar la traçabilitat dels residus al llarg de tota la seva gestió. Aquestes dades són, a la vegada, utilitzades tant per elaborar les estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya, com per efectuar –juntament amb les dades de caracteritzacions de la FORM- els càlculs corresponents als retorns de cànon en concepte de recollida i tractament de la FORM. Amb aquesta aplicació s’han simplificat totes aquestes tramitacions, s’ha agilitzat la validació de les dades i s’ha guanyat en fiabilitat. Convocatòria d’ajuts per impulsar el consum de matèries recuperades i subproductes A la convocatòria de l’any 2008 d’ajuts per impulsar el consum de matèries recuperades i subproductes, es van presentar 23 projectes, dels quals 19 van rebre subvencions per un import total de 410.355 €. Valorització Subproductes El Centre Català del Reciclatge és l’encarregat de la recepció de les sol·licituds de gestió del residu com a subproducte. L’any 2008 s’han rebut 103 sol·licituds per a la gestió de residus com a subproductes. S’han realitzat 94 informes tècnics i s’han notificat 68 resolucions positives i 9 resolucions negatives. Per donar a conèixer la figura del subproducte, s’ha dut a terme la Jornada sobre la gestió de residus com a subproductes el 24 d’abril de 2008, conjuntament amb el Consell de Cambres de Catalunya, així com la publicació i distribució del Butlletí de la Borsa de subproductes de Catalunya per promoure i potenciar la utilització d’eines com la Borsa de Subproductes. Aquestes accions estan emmarcades dins el conveni de col·laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya. També han participat com a ponents en jornades sobre subproductes a la Cambra de Comerç de Mallorca a Palma de Mallorca el 17 de novembre de 2008, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (28/02/2008) i a EUROSURFAS-EXPOQUIMIA (23/10/2008). A finals de 2008 es va elaborar i enviar una enquesta per correu electrònic entre els productors de residus sobre la figura del subproducte. Es van rebre 1562 respostes a les enquestes enviades per correu electrònic (a unes 6.500 adreces de productors), cosa que representa una participació del 24 %. L’objectiu és conèixer la percepció de les empreses sobre els subproductes. D’altra banda, s’ha elaborat un document sobre l’afectació del reglament REACH als residus i subproductes que es va difondre a la pàgina web de l’ARC i del DMHA el mes de novembre de 2008. Recerca de noves vies de valorització Escòries Durant el 2008 s’ha elaborat el projecte de decret per a la valorització d’escòries de fabricació d’acer en forn d’arc elèctric. Des del Centre 418 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Català del Reciclatge s’ha fet el seguiment d’aquesta normativa que es preveu que es publiqui durant l’any 2009. Aquesta normativa amplia els usos de les escòries com a material per a capa de rodament amb mescla bituminosa o com a subbalast de vies fèrries, rebliment de l’interior de caixons de formigó tancats, etc. Es realitza el seguiment i control de les obligacions derivades de la declaració d’una escòria com a valoritzable (analítiques periòdiques, llistat d’emplaçaments d’aplicacions, renovació d’expedients, etc.) i es fa la promoció dels usos de les escòries de foneria i incineradora RSU en jornades, seminaris i en convenis amb l’Incasòl i la DG de carreteres. S’han elaborat 4 informes específics per a usos de les escòries no previstos a la normativa. Sistemes integrats de gestió Envasos ECOEMBES Durant el mes de maig de 2008 es va renovar l’autorització de la societat ECOEMBES com a sistemes integrats de gestió d’envasos a Catalunya per un període de cinc anys. Pel que fa al nou conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i Ecoembes pel període 2008-2013, durant el segon semestre de l’any 2008 s’ha treballat per establir les noves condicions econòmiques mitjançant negociacions entre totes les parts implicades (Agència de Residus de Catalunya, EMSHTR, FMC, AMC i Ecoembes). Malgrat aquestes negociacions, els ens locals adherits al conveni han seguit facturant a Ecoembes la recollida i el tractament dels envasos lleugers i de paper i cartró. ECOVIDRIO L’11de juliol de 2008 es va renovar l’autorització de la societat ECOVIDRIO com a sistema integrat de gestió d’envasos a Catalunya. Tanmateix, el 27 d’octubre de 2008 es va signar un nou conveni de col·laboració entre la societat ECOVIDRIO i l’Agència de Residus de Catalunya pels anys 2008-2013. Aquest nou conveni presenta unes millores importants respecte de l’anterior, tant en l’àmbit econòmic com tècnic, destacant l’impuls que se li vol donar a la recollida selectiva del vidre d’origen comercial. SIGFITO. Gestió d’envasos de productes fitosanitaris Una vegada renovada, l’any anterior, l’autorització com a sistema integrat de gestió d’envasos de productes fitosanitaris a Catalunya per al període 2007-2012, SIGFITO AGROENVASES,SL ha continuat incrementat les quantitats d’envasos recollides, així com els centres d’agrupament. La recollida selectiva d’envasos buits que han contingut productes fitosanitaris, realitzada mitjançant el sistema integrat de gestió (SIG) Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 419 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya d’envasos, ha continuat creixent. Durant el 2008 es van recollir 243 tones d’envasos fitosanitaris a Catalunya, que representen un increment respecte de l’any anterior de gairebé el 6%. Durant l’any 2008 s’ha continuat amb el desplegament dels punts de recollida d’envasos fitosanitaris a Catalunya amb la incorporació de més de 20 centres d’agrupament, amb una xarxa total de més de 275 punts operatius, principalment les cooperatives agràries i els indrets de venda de productes fitosanitaris. SIGRE. Sistema integrat de gestió i recollida d’envasos del sector farmacèutic La recollida de medicaments de procedència domèstica s’ha continuat fent mitjançant el sistema integrat de gestió i recollida d’envasos del sector farmacèutic (SIGRE), el qual es va iniciar l’any 2001. S’organitza mitjançant contenidors ubicats a prop de 3.000 farmàcies i 600 centres d’atenció primària. Farmàcies col·laboradores a catalunya DemarcacióNombre de farmàcies Quantitat recollida Barcelona 2.203 397.581 Girona 301 31.573 Lleida 189 26.547 Tarragona 31249.423 Total 3.005 505.124 Durant l’any 2008 s’han recollit 505.124 kg de medicaments, un increment de l’11,6% respecte al 2006. La Fundació Humanitària Dr.Trueta, per la seva banda, ha recollit un total de 104.115 kg, fet que implica un increment del 5%. Aproximadament el 29% de tots els medicaments recollits es reciclen, bàsicament les fraccions de paper i cartró, el vidre, el plàstic i el metall. Gestió de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) A Catalunya, en el marc del Reial decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus existeixen a Catalunya 9 sistemes integrats de gestió, col·lectius, SIG, de RAEE i 3 de SIG individuals autoritzats durant el 2008, corresponents a les empreses Iluminación Disano, Braun Medical i Química Clínica Aplicada. De les 39 sol·licituds tramitades durant l’any 2008, 3 empreses han estat autoritzades, 11 empreses han desestimat la sol·licitud per implantar un sistema individual de gestió i s’han adherit a un SIG, 4 empreses han desestimat la sol·licitud en comprovar que no estan afectades pel RD 208/2005, i la resta, 18 empreses, continuen amb els tràmits d’autorització. S’han enviat a les empreses que no compleixen amb les obligacions estipulades al RD 208/2005 333 requeriments el 2007, i l’ARC ha iniciat un total de 60 expedients sancionadors, dels quals 50 han estat resolts. 420 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Des de l’ARC s’ha realitzat un seguiment continu de les tasques realitzades per l’Oficina de Coordinació Logística (OFIRAEE) constituïda pels SIG de RAEE autoritzats. Fruit del conveni marc amb els fabricants d’aparells elèctrics i electrònics, l’any 2008 s’ha impulsat la primera campanya de conscienciació ciutadana sobre aquesta temàtica. Per tal que els usuaris d’AEE rebin la informació necessària sobre com poden contribuir a la reutilització i el reciclatge d’aquests aparells, i tal i com estipula el conveni marc de col·laboració, l’any 2008 s’ha creat la primera campanya publicitària de conscienciació ciutadana pel que fa a la gestió de RAEE finançada íntegrament pels fabricants d’AEE, sempre amb la supervisió i sota l’aprovació de l’ARC, la Federació Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i l’EMSHTR. Aquesta campanya ha constat de dues parts, una emesa la primavera de 2008 i l’altra, l’hivern de 2008 i 2009. Per vetllar pel funcionament correcte del servei de recollida i reciclatge de RAEE a les deixalleries i la seva extensió a altres tipus de recollida com són les de la distribució, l’ARC juntament amb els SIG de RAEE van organitzar i participar activament en les jornades territorials de presentació del Manual d’OFIRAEE. Es van realitzar cinc jornades territorials: Lleida (22/01), Tarragona (23/01), Barcelona (24/01), Girona (25/01) i Amposta (28/01) per presentar el Manual d’OFIRAEE, un manual d’ajuda als ens locals i a les deixalleries sobre el funcionament de la plataforma informàtica. Gestió de pneumàtics fora d’ús (PFUS) Durant l’any 2008 s’han autoritzat les dues entitats gestores dels sistemes integrats de gestió (SIG) de PFU: SIGNUS ECOVALOR, SL i Tratamiento de Neumáticos Usados, SL (TNU). Així mateix, s’ha realitzat un seguiment de la implantació d’aquests sistemes i de les seves obligacions marcades al RD 1619/2005. Realització d’assessorament tècnic a gestors i altres actors (tallers, particulars, deixalleries, administracions, etc.) sobre el funcionament del sistema integrat i un seguiment de les incidències detectades. Assistència com a experts al grup de treball a escala europea que està treballant per a la creació d’un document d’especificacions tècniques per al reciclatge dels PFU. Seguiment de la incidència del mosquit tigre en els gestors de PFU i a les deixalleries. Es va realitzar un enviament (23/07/2008) de l’escrit realitzat conjuntament amb medi natural per aquest tema a totes les deixalleries, desballestadors i gestors de pneumàtics fora d’ús de Catalunya. També s’ha realitzat un article per a la revista RECUPERA i una reunió amb el Departament de Salut per aquest tema. S’ha assistit com a experts al grup de treball a escala europea que està treballant per a la creació d’un document d’especificacions tècniques per Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 421 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya al reciclatge dels PFU. S’han dut a terme reunions a Roma (17 i 18 abril 2008) i Madrid (07/02/2008, 2/07/2008, i 1 i 2 setembre 2008). S’ha realitzat el seguiment de la incidència del mosquit tigre en els gestors de PFU i a les deixalleries. Es va realitzar un enviament d’informació a totes les deixalleries, desballestadors i gestors de pneumàtics fora d’ús de Catalunya amb la col·laboració amb altres departaments de la Generalitat implicats. També s’ha realitzat un article per a la revista RECUPERA. Gestió d’olis industrials El seguiment del procés d’autorització de les dues entitats gestores dels sistemes integrats de gestió (SIG) per a la gestió dels olis usats (SIGAUS i SIGPI). Així mateix, s’ha fet el seguiment de les obligacions dels productors i/o SIG marcades al RD 679/2006 (informació a les administracions, etc.) i l’assessorament tècnic a gestors i altres actors implicats (usuaris, administracions, tallers, etc.). Altres actuacions Impuls d’accions de recollida selectiva singular. Convenis S’ha signat un conveni de col·laboració amb Barcelona Serveis Municipals, SA, Divisió Zoo per a la incorporació progressiva de criteris de sostenibilitat en la gestió dels residus generats al Zoo de Barcelona. L’import és de 36.000,00 €. Conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i la Corporació catalana de mitjans audiovisuals per a la incorporació progressiva de criteris de sostenibilitat en la gestió dels residus generats en els centres d’activitat de la corporació. Foment de l’ús de bolquers reutilitzables Seguiment i suport a projectes, en especial, a la prova pilot de l’EMSHTR, adreçat a la gent gran (residència Pare Batllori) i al projecte de l’Ajuntament de St. Cugat del Vallès adreçat als nadons de les llars d’infants del municipi. Papereres per a la recollida de paper i cartró i envasos S’ha continuat fomentant la recollida selectiva de paper i cartró a les oficines i dependències d’empreses, escoles i altres entitats, mitjançant el lliurament gratuït de papereres dissenyades amb aquest objectiu. Respecte al 2007, s’ha donat un lleuger increment de la quantitat de papereres lliurades que van ser 23.700 unitats respecte a les 20.000 de l’any anterior. Val a dir que un 73% corresponen a papereres per a la recollida de paper i un 27% per a la recollida d’envasos. Gestió de vehicles fora d’ús (VFU) Durant l’any 2008 s’han rebut, comptabilitzat i arxivat 96.267 certificats de destrucció de vfu. D’acord amb l’article 10 (informació a l’Administració) del RD 1383/2002, s’ha realitzat la sol·licitud, recepció i tractament de les dades estadístiques 422 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya anuals a través de les 103 declaracions de vfu que ens han fet arribar els gestors. Convocatòria d’ajuts per implantar deixalleries i altres equipaments per a la recollida selectiva i la valorització dels residus municipals. Convocatòria d’ajuts per implantar deixalleries i altres equipaments per a la recollida selectiva i la valorització dels residus municipals (resolució MAH/3717/2007 de 20/11/07, DOGC 5029 - 14/12/2007). Respecte a aquest ajut, s’han atorgat subvencions a 140 projectes. L’import total el 2008 ha estat de 7.356.933,91 €, dels quals 1.856.933,91 € són amb pressupostos de 2009. La disposició final La correcta disposició dels residus que han finalitzat la seva vida útil i no poden ser retornats al cicle productiu és una garantia de preservació de l’entorn. Els dipòsits controlats són una infraestructura necessària, ja que els nivells de reciclatge i recuperació dels recursos que han assolit les societats més desenvolupades encara no permeten desestimar completament aquesta alternativa. L’ARC, amb aquest objectiu estratègic com a referent, promou infraestructures que compleixin tots els requisits de seguretat i de qualitat ambiental, i també fa clausurar i restaurar els indrets que es veuen afectats per l’abocament incontrolat de residus. Ambientalització en dipòsits controlats Tractament de lixiviats Durant l’any 2008 la planta mòbil de l’Agència de Residus de Catalunya ha tractat 5.270 m3 de lixiviats a les instal·lacions de dipòsits públics de residus municipals segons la taula següent: Dipòsit controlat de residus Montferrer-Castellbó (Alt Urgell) Bellver (Cerdanya) Total Volum de lixiviats tractat 1.465 m3 3.805 m3 5.270 m3 Reducció de gasos que contribueixen a l’efecte hivernacle Durant l’any 2008 les unitats de combustió i/o aprofitament del biogàs instal·lades en els dipòsits públics de residus municipals han permès eliminar l’emissió de gas metà a l’atmosfera en més de 34,7 milions de m3 de biogàs que ha estat tractat prèviament. Energies renovables en dipòsits controlats Energia del biogàs: En els dipòsits controlats públics hi ha instal·lats els motors següents per a la generació d’energia elèctrica a partir de biogàs: • En el dipòsit del Garraf: 12 grups de 1.000 kW • En el dipòsit de Solius: 1 grup de 190 kW • En el dipòsit de Pedret i Marzà: 1 grup de 626 kW Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 423 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya • En el dipòsit de Serrallarga: 1 microturbina de 30 kW en proves • En el dipòsit de Bellver de Cerdanya: 1 microturbina de 30 kW • En el dipòsit d’Oris: 2 microturbines de 30 kW Durant l’any 2008 la generació total d’energia elèctrica a partir del biogàs en dipòsits públics de residus municipals ha superat els 55,3 milions de kWh. Energia eòlica: es disposa d’un aerogenerador de 3 kW de potència en el dipòsit de Bellver de Cerdanya i un altre aerogenerador de 400 W en el dipòsit clausurat de l’Aldea restaurat com a parc ambiental. Energia solar: en el dipòsit de l’Aldea també hi ha un panell fotovoltaic de 780 W i 6 fanals solars autònoms de 26W/unitat. Altres dipòsits de residus com els de Bellver de Cerdanya i les Borges Blanques també disposen de plaques fotovoltaiques i/o fototèrmiques per a l’aprofitament de l’energia solar. També s’han instal·lat plaques fotovoltaiques de 1.650 W de potència i aerogeneradors de 400 W de potència a les deixalleries de l’Ametlla de Mar i l’Ampolla. Utilització de materials reciclats Obres inaugurades amb la utilització de materials reciclats i dotació d’energies renovables en les obres contractades per l’ARC. 1.S’ha inaugurat l’obra Clausura del dipòsit de l’Aldea, restauració com a parc ambiental, amb els aspectes mediambientals següents a destacar: • Equipament mòbil per a la recollida i gestió de residus municipals a la comarca del Baix Ebre. • Energies alternatives: Aerogenerador, panell fotovoltaic, fanals fotovoltaics autònoms. • Utilització de materials reciclats: Pneumàtic triturat en la capa drenant, àrids reciclats procedents de RCD ceràmics en camins sobre el dipòsit clausurat. Mobiliari urbà reciclat (bancs i papereres) i passarel·la de fusta i plàstic reciclada. 2.S’ha inaugurat l’obra d’ampliació i millora del dipòsit de Clariana de Cardener (Solsonès) amb: • Utilització de materials reciclats: àrids reciclats de RCD en l’esplanada del paviment de la nau. • Barana de fusta tractada de la zona en el mirador i accessos a la instal·lació. 3.S’estan preparant díptics per a la inauguració de l’obra acabada d’ampliació i adequació del dipòsit de Puigpalter (Pla de l’Estany), on s’ha utilitzat grava reciclada procedent de RCD en la capa drenant del vas antic que s’ha segellat. Clausura d’abocadors L’any 2008 s’ha actuat en 92 municipis clausurant i netejant 244 punts incontrolats d’abocament (abocadors municipals fora d’ús, abocadors municipals d’enderrocs i altres residus de la construcció fora d’ús i punts d’abocament incontrolat). 424 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Els municipis on s’ha actuat són: Alt Empordà (Cabanes, Figueres), Alta Ribagorça (Pont de Suert, Vall de Boí), Bages (Mura, Súria), Baix Camp (Mont-roig del Camp), Baix Ebre (Aldea, Ametlla de Mar), Baix Empordà (la Bisbal de l’Empordà), Baix Llobregat (Corbera de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Viladecans), Conca de Barberà (Conesa, les Piles, Montblanc, Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat, Vilaverd, Vimbodí i Poblet), Garraf (Sant Pere de Ribes), Gironès (Girona), Maresme (Arenys de Mar, Canet de Mar, Tordera), Noguera (Foradada), Osona (les Masies de Voltregà, Roda de Ter), Pallars Jussà (Castell de Mur, Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Talarn, Sarroca de Bellera), Pallars Sobirà (Alins, Alt Àneu, Baix Pallars, Guingueta d’Àneu, Rialp, Soriguera, Sort, Farrera, Tírvia, Vall de Cardós), Priorat (Bellmunt del Priorat, Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, la Figuera, els Guiamets, Gratallops, el Lloar, Marçà, Margalef, Masroig, Molar, Morera de Montsant, Pradell de la Teixeta, Poboleda, Torre de Fontaubella, Torroja de Priorat), Ribera d’Ebre (Garcia), Segarra (Biosca, Cervera, Estaràs, Montoliu de Segarra, Plans de Sió, Ribera d’Ondara, Sant Guim de la Plana, Torrefeta i Florejacs), Segrià (Puigverd de Lleida), Selva (Santa Coloma de Farners), Solsonès (Sant Llorenç de Morunys), Terra Alta (Prat de Comte), Vallès Occidental (Castellar del Vallès, Montcada i Reixac -1 i 2-, Polinyà, Sabadell, Terrassa), Val d’Aran (Bausèn, Bossòst, Canejan, Les, Naut Aran, Vielha i Mijaran). D’altra banda, mitjançant una subvenció dinerària s’ha dut a terme la clausura del dipòsit controlat de residus municipals de Beuda (Garrotxa) i l’adequació del dipòsit controlat de la Granadella (Garrigues). Convocatòria de subvencions Convocatòria de subvencions 2008 per a la clausura total o parcial de dipòsits controlats per a residus municipals de titularitat pública i de punts d’abocament incontrolat de residus de la construcció (resolució MAH//3709/2007) Durant l’any 2008 s’han atorgat 4.060.923,32 € per a la clausura total o parcial de dipòsits controlats per a residus municipals de titularitat pública i de punts d’abocament incontrolat de residus de la construcció corresponents als municipis de: Bràfim (Alt Camp), Figuerola del Camp (Alt Camp), Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), Cabanes (Alt Empordà), Figueres (Alt Empordà), Pedret i Marzà (Alt Empordà), Peralada (Alt Empordà), Portbou (Alt Empordà), Piera (Anoia), Castellbell i el Vilar (Bages), Manresa (Bages), Reus (Baix Camp), Aldea (Baix Ebre), Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), Bisbal del Penedès (Baix Penedès), Gavà-Begues (EMSHTR), Badalona (EMSHTR), CC Solsonès (Solsonès), Castelló de Farfanya (Noguera), CC Noguera (Noguera), Roda de Ter (Osona), Vilanova de Sau (Osona), CC Pallars Sobirà (Pallars Sobirà), Lladorre (Pallars Sobirà), CGRM Ribera d’Ebre, Priorat i Terra Alta, CC Segrià (Segrià), Corbins (Segrià), Llardecans (Segrià), Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), Alguaire (Segrià), CC Terra Alta (Terra Alta), Gandesa (Terra Alta), CG d’Aran (Val Aran), Vielha i Mijaran (Val Aran), Sabadell (Vallès Occidental), Cardedeu (Vallès Oriental) i Vallgorguina (Vallès Oriental). Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 425 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Les actuacions objecte d’aquestes resolucions es poden realitzar durant els anys 2008, 2009 i 2010. El cànon sobre la deposició controlada de residus municipals En termes de gestió s’ha de destacar l’aplicació del cànon sobre la deposició controlada de residus municipals. Es tracta d’un impost ecològic que s’aplica als residus que, d’acord amb la legislació específica vigent, tenen la consideració de municipals i són destinats a dipòsits controlats. El cànon va ser creat per la Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus, i va entrar en vigor l’1 de gener de 2004. Està fixat en 10 € per tona de residu destinada a dipòsit controlat. Els subjectes passius, en concepte de contribuents, són els ens locals titulars del servei de gestió de residus municipals i, si s’escau, els que tinguin la competència delegada, d’acord amb la legislació de règim local, amb independència de quina sigui la modalitat de gestió del servei. Els productors dels residus municipals que no són objecte del servei municipal de recollida també tenen la consideració de contribuents. Els subjectes passius substituts són els titulars de les instal·lacions de deposició de residus i estan obligats a presentar autoliquidacions trimestrals. La recaptació La recaptació acumulada del cànon corresponent a l’any 2008 ha estat de 29.365.310 euros. La gestió del retorn Destinació del fons: els recursos provinents de la recaptació del cànon s’apliquen al Fons de Gestió de Residus. La Junta de Govern del Fons acorda els criteris que determinen la distribució dels imports recaptats, d’acord amb el que estableix la Llei: • El 50%, com a mínim, s’ha d’aplicar al tractament de la fracció orgànica recollida selectivament. • La resta s’ha d’aplicar a la recollida selectiva de matèria orgànica, a la valorització d’altres tipus de materials i a tractaments que redueixin la quantitat o millorin la qualitat del rebuig destinat a dipòsit controlat. També cal promoure campanyes de sensibilització i d’educació ambiental i divulgació. Els beneficiaris: són els ens locals tant municipals com supramunicipals, altres entitats competents i consorcis constituïts per prestar serveis i per dur a terme inversions destinades a la gestió de residus municipals. Aquests s’han de donar d’alta en un registre que actualment consta de 234 beneficiaris. La Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus ha aprovat el 2008 el pagament del retorn del cànon 2007, per un import total de 32.278.061 euros. 426 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Instal·lacions en funcionament i en construcció per a la gestió de residus municipals a Catalunya. Situació 31.12.2008 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 427 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Residus industrials PROGRIC 2007-2012 Durant el 2008 el PROGRIC va entrar en la fase d’informació pública del programa i dels informes de sostenibilitat (ISA). Una vegada feta la valoració d’al·legacions, s’han incorporat a les memòries ambientals i s’han elaborat les noves versions per a la seva aprovació definitiva. La resolució de data 19 de juny de 2008 de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge expressava la conformitat a la memòria ambiental del PROGRIC 2007-2012 si bé imposa uns paràmetres de seguiment anuals addicional relacionats amb el consum energètic i l’aigua consumida dels gestors de residus. S’ha fet una proposta específica de la Declaració de residus industrials 2008 per als gestors de residus que permetent discriminar l’entrada de matèries i residus amb llur codificació i alhora la integració dels nous paràmetres de consum energètic i d’aigua per donar compliment a la Memòria ambiental del PROGRIC 2007-2012. S’ha iniciat juntament amb la Direcció General de Qualitat Ambiental una sèrie d’iniciatives per a la realització de proves per estudiar la viabilitat de la valorització energètica de residus en cementeres, i així contribuir més a donar compliment a la jerarquia de les vies de gestió, que tenen aquesta gestió per sobre la disposició del rebuig. Els serveis públics de l’ARC La Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, declarava servei públic el tractament de diversos tipus de residus. Per donar-ne compliment, l’ARC va promoure les instal·lacions corresponents per al tractament d’aquests residus. El 12 de febrer de 2008 es va publicar al BOE el Reial decret 106/2008, d’1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus. Amb aquest Reial decret, juntament amb el Reial decret 679/2006, que regula la gestió dels olis industrials usats i el Reial decret 208/2005, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus, tots els residus que es tracten als serveis públics de valorització ja disposen de normativa específica que estableix les responsabilitats dels productors. Centre de tractament i reciclatge de frigorífics– el Pont de Vilomara i Rocafort (explotador: FCC, Ámbito) Al Centre s’extreuen els gasos expansors i refrigerantsclorofluorocarbonis (CFC), hidroclorofluorocarbonis (HCFC) i hidrocarburs (HC) que contenen les neveres i els equips d’aire condicionat i, per tant, s’eviten els efectes destructors de la capa d’ozó, i la contribució a l’escalfament global, que tindrien si s’alliberessin incontroladament. Durant el 2008 s’han tractat 85.821 unitats de frigorífics i congeladors i prop de 1.522 equips d’aire condicionat. L’assumpció de les seves obligacions dels SIG, agrupacions de fabricants de frigorífics creades per donar compliment al Reial decret 428 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya 208/2005, ha comportat alguns desajusts que s’han traduït en una disminució en les entrades d’unitats al Centre respecte de l’any anterior. Centre de tractament de piles i làmpades fluorescents– el Pont de Vilomara i Rocafort (explotador: PILAGEST, SL) Pel que fa a les làmpades, residus elèctrics i electrònics inclosos al Reial decret 208/2005, durant el 2008 s’ha modificat el contracte de concessió d’aquest servei públic per adaptar-lo a les noves condicions establertes al Reial decret, que va entrar en vigor el 26 de setembre de 2008. Pel que fa a les piles, el Reial decret 106/2008, publicat el 12 de febrer de 2008, estableix, entre altres, les obligacions dels fabricants de piles en la seva gestió quan aquestes esdevenen residus. Al Centre es tracten les piles i làmpades de descàrrega recollides selectivament i s’evita la dispersió incontrolada dels metalls que contenen. Durant el 2008, s’han tractat 643 t de làmpades, un 8,5% menys que l’any anterior. Aquesta disminució s’explica per l’entrada en funcionament o ampliacions de plantes similars a altres comunitats autònomes, que han començat a tractar part de les làmpades de fora de Catalunya que en anys anteriors es tractaven al Centre del Pont de Vilomara. Pel que fa a les piles, durant el 2008 se n’han tractat 676 t, quantitat que representa un increment del 7% respecte de les entrades de l’any anterior. Planta de regeneració d’olis minerals– Alcover (explotador: Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA) Amb l’objectiu de donar compliment a les obligacions derivades del Reial decret 679/2006, els fabricants i distribuïdors d’olis minerals s’han agrupat en dos sistemes integrats de gestió i han mantingut converses amb l’ARC i l’explotador de la planta per arribar a acords sobre com ferse càrrec del sistema de gestió implantat per aquests residus i del seu cost. Durant el 2008, a la planta de regeneració d’olis minerals d’Alcover s’han tractat 36.002 t d’olis minerals, quantitat pràcticament igual a la tractada el 2007. Servei públic de gestió de residus especials incinerables (explotador: Gestió de Residus Especials de Catalunya, SA (GRECAT)). Durant l’any 2008 s’han gestionat 76.206 t de residus especials incinerables, de les quals 42.839 t han estat tractades a la planta d’incineració de Constantí. Igualment, es van destinar a valorització energètica 7.479 t de residus. L’avaluació tècnica de projectes d’acord amb la Llei 3/1998 L’ARC participa en l’avaluació conjunta d’aquestes activitats des del vector residus. Durant l’any 2008 s’han fet un total de 3.044 informes de projectes, avaluacions ambientals, adequacions, canvis no substancials i controls, 583 informes corresponen a gestors de residus. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 429 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Seguiment dels productors, gestors i transportistes de residus industrials La Declaració de Residus Industrials de Catalunya. DARI El nombre de declaracions de residus industrials de 2008 (demanades l’any 2009) ha estat de 22.659. Tipus de declaració Simplificades Ordinàries Total empreses 9.940 12.719 A les 6251 empreses que van fer declaració simplificada l’any 2007 se’ls ha enviat la declaració 2008 en paper elaborada partint de les dades de 2007. Quant als resultats de la Declaració de Residus Industrials 2007, els residus declarats per grups d’activitat han estat: • Indústries: 5.427.290 t • Depuradores: 566.870 t L’ARC té habilitada una eina telemàtica des de la qual es pot gestionar la documentació relacionada amb la gestió de residus. Mitjançant aquest recurs es tramiten més del 50% dels fulls de seguiment, fitxes d’acceptació, declaracions de residus industrials DARI i informes preliminars de situació. Els fulls de seguiment El Full de Seguiment (FS) és el document que ha d’acompanyar cada transport individual de residus al llarg del seu recorregut. Durant el 2008 s’han subministrat 643.384. Les fitxes d’acceptació La Fitxa d’Acceptació (FA) és l’acord normalitzat que, per a cada tipus de residus, s’ha de subscriure entre el productor o posseïdor d’aquest i l’empresa gestora escollida. Durant el 2008 s’han validat 4.225 fitxes, 50% de les quals s’han tramitat via SDR. Actualització de l’inventari de PCB D’acord amb el Reial decret 1378/1999, modificat posteriorment pel Reial decret 228/2006, s’han actualitzat les dades de l’inventari de PCB (policlorobifenils) de Catalunya a partir de les declaracions anuals subministrades pels posseïdors d’aparells amb PCB. Actualment, en l’inventari, hi consten 282 empreses posseïdores d’equips amb PCB actius. Pel que fa als equips, hi apareixen 2837 unitats actives d’un total de 12162 aparells inventariats. L’objectiu del Reial decret és arribar a l’any 2010 amb un 100% d’aparells amb PCB descontaminats. 430 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Evolució aparells inventariats 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 Equips inventariats Equips actius 0 2005 Equips inventariats Equips actius 2006 2007 2008 9.056 10.962 12.017 12.162 2.168 2.909 2.975 2.837 Actuacions de minimització de residus industrials Els estudis de minimització D’acord amb el Reial decret 952/1997, de 20 de juny, els productors de residus tòxics i perillosos estan obligats a presentar un estudi per minimitzar aquests residus a partir dels quatre anys de l’entrada en vigor del Reial decret, i posteriorment renovar-lo amb la mateixa periodicitat. De conformitat amb el que preveu el Reial decret, les empreses productores de residus especials han de tornar a presentar l’estudi en el termini de quatre anys, amb el resultat de les mesures implantades d’acord amb el primer estudi. Durant l’any 2008 s’han seguit reclamant estudis de minimització a entitats obligades a presentar-lo, i han estat introduïts i avaluats els estudis presentats. Actualment, consta un total de 4189 estudis de minimització vigents. Durant el 2008 s’ha posat en funcionament un programa d’ajuda per fer els estudis de minimització. Aquesta eina farà la tramitació d’aquesta documentació molt més àgil. Convocatòria d’ajuts per a la minimització A la convocatòria de l’any 2008 d’ajuts per executar projectes de minimització de residus industrials, s’han presentat 181 projectes dels quals s’ha resolt l’atorgament de subvencions a 128 per un import total de 5.651,168 €. Aquesta xifra representa un estalvi en la generació de 13.600 t/any de residus perillosos i 38.227 t/any de residus no perillosos. Autorització de transport de residus El transport transfronterer L’ARC és l’autoritat competent d’importació/exportació de residus entre Catalunya i la resta de països de la Unió Europea. L’any 2008 s’han autoritzat 109 expedients transfronterers de residus d’exportació a diferents països comunitaris i 29 expedients transfronterers de residus d’importació. D’aquests 29 expedients, i en el marc de l’encàrrec de gestió fet a l’ARC referent al Principat d’Andorra, s’han autoritzat 22 expedients. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 431 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Trasllat de residus perillosos entre comunitats autònomes Durant l’any 2008 s’han revistat 3.323 notificacions de trasllat de residus perillosos entre comunitats autònomes, 1.413 d’importació i 1.910 d’exportació. D’aquestes últimes (exportació), se n’han denegat onze. Sol·licituds de residus valoritzables energèticament Durant l’any 2008, s’han presentat dues sol·licituds per declarar residus com a valoritzables energèticament. Després de fer una valoració tècnica han estat acceptades les dues peticions. 432 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Instal·lacions en funcionament i en proves per a la gestió de residus municipals a Catalunya. Situació 31.12.2008 Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, memòria 2008 433 Actuacions i activitats realitzades Agència de Residus de Catalunya Residus de la construcció El PROGROC 2007-2012 defineix el desplegament de les infraestructures de gestió, especialment pel que fa a les plantes de valorització de runes, potencia el reciclatge de materials i la reutilització de terres i introdueix l’exigència de la gestió ambiental i de qualitat en origen a l’obra, amb la promoció de la segregació d’aquests residus, així com amb la millora del control per a la gestió adequada. Durant el 2008 el PROGRIC va entrar en la fase d’informació pública del programa i dels informes de sostenibilitat (ISA). Una vegada feta la valoració d’al·legacions, s’han incorporat a les memòries ambientals i s’han elaborat les noves versions per a la seva aprovació definitiva. Instal·lacions de gestió de residus de la construcció Durant l’any 2008 l’Agència de Residus de Catalunya ha informat favorablement els dipòsits controlats següents: Montmaneu (Anoia), Palafolls (Maresme), Manlleu (Osona), Seva (Osona), Porqueres (Pla de l’Estany), Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), Puiggròs (Garrigues), Castell de Mur (Pallars Jussà), el Montmell (Baix Penedès) i Gandesa (Terra Alta). Quant a les plantes de reciclatge de runes, s’han informat favorablement les plantes de Jorba (Anoia), Montmeló (Vallès Oriental), Manlleu (Osona), Caldes de Montbui (Vallès Oriental), Fonollosa (Bages), Campllong (Gironès), Tossa de Mar (Selva), Sant Ferriol (Garrotxa) i Valls (Alt Camp). Pel que fa a plantes de selecció i transferència de runes s’han informat favorablement les següents: Tordera (Maresme), Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), Òdena (Anoia), Piera (Anoia), Igualada (Anoia), Guissona (Urgell) i Deltebre (Baix Ebre). A més, durant l’any 2008 ha estat inscrit en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya el dipòsit controlat de Subirats (Alt Penedès). I d’altra banda, les plantes de reciclatge de Calldetenes (Osona), Regencós (Baix Empordà), Agramunt (Urgell) i Ulldecona (Montsià), i la planta de selecció i transferència de Castellbisbal (EMSHTR). El desplegament d’instal·lacions au
Documentos relacionados
T`ajudem a elaborar un pla per a la jubilació
2/4 de 10 de la nit, Gala de cloenda i Lliurament de premis. Entrega de premis a les Tvmovies i Mini-sèries de la secció Oficial, Premi a la millor Sèrie Espanyola, Premis a la trajectòria, Premi A...
Leia maisArxiu
En primer lloc, les fonamentacions de les estructures posteriors (bàsicament les del convent gòtic) han afectat les restes de manera molt agressiva. D’altra banda, la feblesa de les estructures i l...
Leia maisEl Cinema Cru
Institucional"4 (Burch, 1991: 17). Trobem que el nom triat condensa òptimament el fenomen, doncs parla de la seva immediatesa, del seu caràcter informal, tant des d'un punt de vista normatiu, com p...
Leia maisItineraris pel Pla de Mallorca
poden ser les sembrades de cereals diversos, o els cultius d’arbres fruiters, entre ells ametllers, garrovers i arbres de fruita dolça, com els tarongers o els albercoquers. I com no pot ser d’una ...
Leia maismemòria del curs 2011-2012 acadèmia de ciències mèdiques i de
94 Serveis al soci 95 Avantatges per als socis 96 Convenis de col·laboració
Leia mais