actualitat - FemSafareig.cat

Transcrição

de riudoms
????
JOSEP MARIA FONT MASSÓ
núm 468 ■ juny 2010 ■ any XLII ■ 4,50 €
l’om
revista
Marc Solomó i
Georgina Seuba,
escollits hereu i pubilla
per al 2010
La fira ‘Reus viu el vi’
reparteix 2.000 talls de
Coca amb Recapte de
Riudoms
editorial
Ara és l’hora, segadors!
Premi Gaziel de Periodisme 1984
Premi Andreu de Bofarull 1985
Premi Ventura Gassol 1994
Premi Gaudí de Periodisme 2002
Membre fundador de l’ACPC
■ EDITA
Associació Cultural Amics de l’Om
Plaça de l’Església, 3, 2n 1a
43330 RIUDOMS
Apartat de Correus 88
Tel. 977 768 336
www.lom.cat
[email protected]
■ EDITOR/DIRECTOR
Xavier Fortuny Torres
Tel. 676 436 505
■ SUBDIRECTOR
Robert Guerrero Llaberia
Tel. 626 034 274
■ COORDINACIÓ GENERAL
Cop d’Ull
Assessors en comunicació i publicitat
www.copdull.net
Tel. 977 300 693
■ REDACCIÓ
Mònica Just Rosals
Josep Maria Toda Serra
Joan Torres Domènech
Ara és l’hora, segadors! Ara
és l’hora d’estar alerta, ja
que ha arribat un altre
juny...! Un juny nefast en
que l’Estat espanyol —o, si
es
prefereix,
aquesta
Espanya que mai no ha volgut escoltar la veu d’un (teòric) fill seu que li parla en
llengua no castellana;
aquesta Espanya “de charanga y pandereta”, que
“ora y bosteza”, que “ora y
embiste”— ens ha confirmat que no ens vol, que no
ens vol com som sinó com
ella voldria que fóssim, que ▲ Maria Emilia Casas, presidenta del Tribunal Constitucional.
ens rebutja i ens situa en
una permanent situació de submissió i de vassallatge. Aquesta Espanya política i
judicial que ens humilia i ens degrada. Aquesta Espanya arrogant irresponsable i
marcial, autista i hermètica, unitarista i monolítica, democràticament antidemocràtica, del garrot vil i la destral judicial... Aquesta Espanya hereva de la “Castilla miserable, desprecia cuanto ignora”...
Ara és l’hora, segadors! Ara és l’hora d’esmolar ben bé els nostre ideals —les eines
i la falç, deixem-les: brandim com sempre la força de la raó, per més que ells
puguin esgrimir la raó de la força! — de posar-nos dempeus per darrera vegada i
“que se senti la veu de tots, solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho
escolti. (...) i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.” Diguem, tots junts, com
una sola veu, el que som i, sobretot, el que volem ésser!
■ FOTOGRAFIA
Josep Maria Font Massó
Francesc Bedmar Blaqué
Antoni Font Anguera
Alba Mariné Torrell
■ PUBLICITAT
Robert Guerrero Llaberia
Tel. 626 034 274
[email protected]
■ DIPÒSIT LEGAL
T-3246-68
Nota de l’editor
L’Om no comparteix ni es fa responsable de
les opinions reflectides en els articles que van
signats. Les fotografies publicades estan
emprades pel dret del copyright, per la qual
cosa no es poden reproduir sense
l’autorització de la revista.
Preu de l’exemplar: 4,50 €
Preu de les subscripcions: 38 € l’any
Per a subscriptors de fora de l’Estat: 75 €
(avió).
L’Om es ven a:
Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,
Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.
Amb el suport de:
Ajuntament de
Riudoms
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
número 468 • juny de 2010
CONSELL COMARCAL
DEL BAIX CAMP
Ara és l’hora, segadors! Ara és l’hora en que convé que seguem cadenes! Que
seguem amb convicció les feixugues i engavanyadores cadenes que ens converteixen en súbdits d’aquesta gent tan ufana i tan superba que pretenen asfixiar-nos,
aigualir-nos i desnaturalitzar-nos. D’aquesta gent tan descortesa, provinciana i curta
de mires que entén la pluralitat i la diferència com un estigma, com una màcula
inadmissible, en comptes de valorar-la com un enriquiment impagable. Que s’entesten fins a harmonitzar i uniformitzar el nostre sentiment de pertinença a una
nació —quan no una pàtria i màtria alhora— amb arrels històriques mil·lenàries...!
Ara és l’hora, segadors! Ara és l’hora de defensar amb fermesa tot allò que és nostre, nostre i només nostre, tot allò que hem estat, som i volem ésser: la terra, la llengua, els costums, la gent, els sentiments, el diàleg, la pau, l’esperit de concòrdia...
De defensar-nos de la incúria, il·legitimitat, inflexibilitat i ceguesa democràtica del
servil, partidista, desacreditat i caducat Tribunal (In)Constitucional espanyol...!
Ara és l’hora, segadors! Ara és l’hora, catalans i catalanes! Ara és l’hora d’exercitar
l’únic dret democràtic de veritat, aquell que ningú no ens podrà mai negar: el de
decidir, amb la veu dels vots, el que volem ésser! L’hora de dir “prou!”. L’hora d’avançar plegats i al mateix pas, alliberant-nos dels dubtes i els temors, sense fissures
ni personalismes. De recobrar la parla i els versos de Joan Maragall i dir “Adéu,
Espanya!” Adéu, Espanya, adéu: ha arribat l’hora de desplegar les ales i de volar
tots sols per un nou oceà de llibertat, lluny de la teva eterna, inguarible, tirania!
Adéu, Espanya, adéu! Ens has estripat per darrera vegada el teixit de somnis que
infla els anhels de les nostres veles!
3
seu
arrenver-
festes dels barris
La Festa dels Barris es converteix de nou
en una cita ineludible per als riudomencs
Els barris tornen a omplir els carrers en la seva gran festa anual
Com cada any, el mes de juliol s'ha estrenat amb la celebració de la Festa dels
Barris, una de les cites més importants
per als riudomencs i riudomenques, que
gaudeixen any rere any d'aquestes dates
festives en què el poble sencer s'omple
d'ambient i d'activitats tant per a grans
com per a petits.
Així, doncs, entre els dies 2 i 4 de juliol,
els grans protagonistes van ser els veïns
que any rere any s'impliquen en l'organització de tot un seguit d'activitats que
donen vida als seus carrers. Aquest és el
cas, per exemple, de Josepa Salvadó, que
forma part de la comissió del barri del
Colomer, i que va valorar les festes com
"un èxit rotund". De fet, es va mostrar
molt satisfeta de la resposta del veïnat, i
va destacar que, malgrat que en aquests
carrers del poble no hi viu gaire jovent,
tothom s'hi va bolcar molt i fins i tot hi
havia qui portava els seus familiars i
amics.
Segons explicava Salvadó, doncs, un
dels actes que va tenir més bona rebuda
va ser el concurs de truites, que va comptar amb onze participants, així com
també els jocs per a la canalla i el sopar
popular, que va aplegar a unes 150 persones. Ara bé, des de la comissió del barri
són conscients de la crisi econòmica i fan
tot el possible perquè els veïns no hagin
d'aportar diners a l'organització. "És tot
4
gratuït, i això encara crida més l'atenció
de la gent", apuntava.
ho deixem, no sabem si hi haurà continuïtat".
L'acte estrella de la Festa dels Barris,
però, és la rua de lluïment amb les diverses carrosses que fan que Riudoms es
converteixi en capital del carnaval d'estiu. Al barri del Colomer, són dels que elaboren les disfresses de manera artesanal
i a última hora, tot i que "sempre van lligades a l'actualitat", afegia Josepa
Salvadó. De fet, enguany van optar per
fer una sàtira de Fèlix Millet i de la situació al Palau de la Música, i hi van participar unes 45 persones. Des de la comissió
volen agrair la tasca de Mercè Beà, que
els va donar un cop de mà amb les disfresses de manera gratuïta. El Colomer va
tancar les festes enduent-se un pernil
com a premi, fet que representa un
motiu més per organitzar un nou acte:
un sopar que tindrà lloc el 16 de juliol.
Malgrat aquesta manca de personal
en la comissió, els actes organitzats en
aquesta zona del poble van ser força
concorreguts. Així, Soler remarcava que
el sopar i el ball van comptar amb l'assistència d'unes 400 o 500 persones, i que
més de 90 veïns es van disfressar de fitxes de dòmino per participar del carnaval
d'estiu amb la seva carrossa. També es
van organitzar jocs i cucanyes per als
més petits, als quals se'ls va oferir coca
amb xocolata. Al Molí de'n Marc disposen del seu propi escenari on poden realitzar les diverses actuacions programades, i que els ofereix moltes possibilitats.
D'altra banda, Enric Soler, del barri
Molí de'n Marc, no feia una valoració tan
positiva de les celebracions d'enguany. I
és que aquest veí va lamentar la poca
implicació que hi ha de la majoria de persones, i que "sempre estirem del carro els
mateixos, i això a la llarga fa que te'n cansis". De fet, ell va decidir implicar-s'hi perquè creu que és una bona iniciativa i perquè té nens petits, però es mostrava preocupat perquè, "quan els nostres fills
creixin i els que ara hi estem al capdavant
En general, però, tots els barris de
Riudoms es van oblidar per uns dies de la
crisi i es va mobilitzar en bloc per viure
intensament una de les seves festes més
importants, i que crida l'atenció de riudomencs de totes les edats i estils, que troben en algun dels actes allò que busquen per poder-se esbargir i desconnectar del seu dia a dia. Riudoms, doncs, s’ha
lluït una vegada més amb el seu carnaval
estiuenc, una celebració que cada vegada
està més arrelada en el sentiment festiu
riudomenc i que any rere any es converteix en una cita ineludible per als veïns.
✐ Mònica Just Rosals
revista l’om • riudoms
▲
Dues colles van
coincidir amb la
disfressa: d’egipcis.
Els del Barri de les
Escoles i el Barri del
Raval.
▲
festes dels barris
La calor no va tenir
miraments. Sort
que les fonts
serveixen per
‘refrescar-se’.
5
▲
Grans i petits van
poder sofocar la
calor amb un bany
a la font.
▲
festes dels barris
Els del Barri de Sant
Antoni anaven de
brasilers.
6
festa del corpus christi
Celebració de Corpus Christi
Centenars de riudomencs van participar a la tradicional processó del diumenge
Riudoms va celebrar el diumenge 6 de
juny la festa del Corpus Christi, durant
segles una de les celebracions més importants de la cristiandat catòlica. Centenars
de riudomencs van participar a la
Processó que va transcórrer per alguns
carrers del nucli antic.
La festa del Corpus Christi, ‘el Cos de
Crist’, ha estat durant segles una de les
més importants de la cristiandat catòlica.
En l'origen e celebrava el dijous següent a
l'octava de Pentecosta, però en l'actualitat
se celebra en diumenge. L'acte més destacat de la festa ha estat des de sempre
una processó general (en la que hi participa tot el cos social de la comunitat celebrant) i festiva (té una dimensió lúdica i no
solemne).
▲ És una festivitat destinada a retre homenatge públic a l'Eucaristia.
▲ Els nens i nenes que enguany han celebrat la Primera Comunió van participar a la processó de Corpus Christi.
7
festa major
Festa Major de Sant Jaume
23 de juliol
13.00 TRONADA I REPIC DE CAMPANES.
Plaça de l’Església. Repic general de
campanes i encesa de la tronada que
anuncia l’inici de la Festa Major d'estiu
a tota la vila.
20.30 CAMINADA NOCTURNA. Plaça de
la Palmera (punt de trobada). Durant
tots els divendres del mes de juliol es
duen a terme caminades seguint
camins del terme municipal. Ho organitza: Regidoria de Medi Ambient. Hi
col·labora: Centre Actiu.
ULÉ BARRAQUES RIUDOMS
Espai Barraques
(Av. Germans Nebot)
ULÉ BARRAQUES RIUDOMS és un
concepte de festa participatiu i
obert a tothom. Al voltant d’un
escenari central hi trobareu les
barraques de les entitats participants, on podreu refrescar-vos i fer
un mos. L’entrada al recinte és lliure.
Per a les begudes, trobareu els gots
reutilitzables a la barraca de bescanvi, on també haureu de bescanviar els vostres euros per la moneda
oficial: els JAUMETS (1 JAUMET =
2€). La resta de consumicions es
podran pagar directament a cada
barraca amb euros.
Recordeu que no es pot accedir a
l’espai amb beguda ni menjar.
8
Comissió Barraques de Riudoms
2010: Casal Popular La Calderera,
Centre d’Esports Riudoms –
Handbol, Club Patí Riudoms, Esplai
del Casal Riudomenc, Grup
Independent d’Art, Quintos 2010 i
l’Ajuntament de Riudoms.
22.50 CATROCK
VISITEU www.ulebarraques.org
24.00 XEIC!
24 de juliol
10.00 BÀSQUET 3 x 3 – Pista de bàsquet.
Molí d’en Marc. Bàsquet per a tothom:
nens, nenes, pares, mares, avis i àvies,
en el torneig 3 x 3 de bàsquet, que
consistirà en una sèrie de torns d’equips de 3 jugadors que hauran de fer
el màxim de cistelles a l’equip contrari
en el transcurs de les dues parts de 10
minuts de què consta cada partit.
Inscripcions fins el 16 de juliol, a
l’Ajuntament.
Contactes amb l’organització: Ivan
Aubi (626493281) i Ricard Romera
(636052449).
22.00 CORREFOC – Plaça de l’Església i
carrers del centre de la vila Els Diables
de Riudoms, junt amb altres colles del
territori, duran a terme el tradicional
correfoc de la Festa Major de Riudoms
pels carrers del centre de la vila. El
recorregut s’anunciarà per mitjà dels
cartells editats i repartits amb motiu
del correfoc.
22.30 REVETLLA DE SANT JAUME - CONCERT DE FESTA MAJOR – Recinte de
Sant Antoni Concert de gala a càrrec
de l’ORQUESTRA MARINADA. Entrades:
8 euros (a partir de 12 anys). A la venda
1 hora abans a les taquilles del recinte.
L’entrada serà vàlida per assistir al ball
posterior. Reserva prèvia de taules al
Bar del Recinte de Sant Antoni.
23.00 REVETLLA DE SANT JAUME - GRAN
BALL DE FESTA MAJOR – Recinte de
Sant Antoni Ball de Festa Major a
càrrec de l’ORQUESTRA MARINADA.
Entrades: 8 euros (a partir de 12 anys).
Reserva prèvia de taules al Bar del
Recinte de Sant Antoni.
ULÉ BARRAQUES RIUDOMS
Espai Barraques
(Av. Germans Nebot)
23.50 BONGO BOTRAKO
01.00 STROMBERS
VISITEU www.ulebarraques.org
02.00 KAYO MALAYO
25 de juliol
19a BICICLETADA POPULAR – Plaça de
l’Arbre (consulteu els recorreguts a
www.riudoms.cat). És obligatori l’ús de
casc homologat. Recomanacions: portar aigua, protecció solar i roba adequada.
08,30 RECORREGUT 1 (19km):
Concentració dels participants a la
Plaça de l’Arbre a les 8.15h. Inici del
festa major
recorregut puntualment a les 8.30h. El
recorregut 1 transcorrerà per un circuit
senyalitzat pel terme de Riudoms i
Maspujols. El recorregut és assequible,
però no és apte per a no iniciats i per a
bicicletes infantils amb rodetes. El
recorregut finalitzarà novament a la
Plaça de l’Arbre, on els participants s’afegiran als de la bicicletada popular
que iniciarà la marxa pels carrers de la
vila.
10,00 RECORREGUT 2 (3km):
Concentració de tots els participants a
la Plaça de l’Arbre a les 9.45h. Inici del
recorregut puntualment a les 10h. El
recorregut 2 transcorrerà per un circuit
urbà senyalitzat. La 19a Bicicletada
Popular finalitzarà al Recinte de Sant
Antoni, on s’oferirà l’esmorzar a tots els
participants inscrits. Per a qualsevol
necessitat sanitària, l’ambulància estarà a la cua del grup de participants.
12.00 BÀSQUET – Pavelló d’esports
municipal. Debut de Sènior Bàsquet
Riudoms, entrega de trofeus del torneig 3 x 3 i sorteig del material cedit
pel Club Joventut de Badalona. Els
fons recaptats aniran destinats a
Caritas de Riudoms.
19.00 ESPECTACLE D’ANIMACIÓ – Plaça
del Barri Ferrant . La Companyia ENCARA FAREM SALAT ens presenta el seu
espectacle “la màquina del temps”, en
el que no hi falta la música, la dansa i
les sorpreses per a públic de totes les
edats.
19.30 SOLEMNE MISSA I PROCESSÓ
Església de Sant Jaume Apòstol.
▲ Orquestra Marinada, convidada a la Festa Major de Sant Jaume
Solemne missa en honor al copatró de
Riudoms i, tot seguit, processó pels
carrers de la vila.
21.00 BALL – Recinte de Sant Antoni
Ball a la fresca amb música en viu.
Entrada gratuïta.
Ho organitza: Bar del Recinte de Sant
Antoni.
23 de juliol
20.30 CAMINADA NOCTURNA – Plaça de
la Palmera (punt de trobada). Darrera
caminada pel terme de Riudoms.
Durant tots els divendres del mes de
juliol s’han dut a terme caminades
seguint camins del terme municipal.
Ho organitza: Regidoria de Medi
Ambient. Hi col·labora: Centre Actiu.
CEDIDA
9
✓
fira de l’avellana
El reusenc Carles Camí guanya el concurs
del cartell de la Fira de l'Avellana
Amb l'arribada del mes d'agost, la Fira de
l'Avellana tornarà a ser la gran protagonista a Riudoms en la seva 30 edició. Ara,
poques setmanes abans de donar el tret
de sortida a aquesta cita anual, ja ha sortit
a la llum el cartell, escollit pel jurat durant
el mes de juny d'un total de 16 obres participants. Els encarregats de prendre la
decisió van ser els membres del comitè
de la fira, i també experts com el publicista Josep Maria Borrell, el fotògraf riudomenc Jordi Miquel o la guanyadora de la
categoria de recull fotogràfic dels Premis
Arnau de Palomar, Cristina Úbeda.
L'autor que ha dissenyat el cartell d'enguany ha estat el reusenc Carles Camí,
que ja ha presentat peces en aquest certamen en diverses ocasions; de fet, també
va guanyar el concurs del cartell l'any
2007. Camí, que s'emportarà un premi de
500 euros per haver quedat primer en la
convocatòria, és dissenyador gràfic, i té
per costum presentar-se en tres o quatre
concursos a l'any. Fa dos o tres anys, per
exemple, va guanyar també el del cartell
del Carnaval de Reus.
Camí defineix el cartell que ha elaborat
per la Fira de l'Avellana com "un identificatiu del poble", que mostra una imatge
de la plaça de l'Església on també es
veuen sacs d'avellanes -que representa
una referència clara a la raó de ser de la
fira-. Tot ser una fotografia, ha estat manipulada amb programes de tractament
d'imatges, de manera que simula un
dibuix en relleu. A banda de la imatge, el
10
fira de l’avellana
cartell conté també tota la informació
necessària sobre la 30a Fira de l'Avellana i
411a Fira de Sant Llorenç.
ACCÈSSIT AL MILLOR AUTOR LOCAL
D'altra banda, el concurs també ha
escollit una obra com a millor peça d'un
autor local, que s'ha emportat un accèssit
de 200 euros. En aquest cas, es tracta d'un
disseny de la riudomenca Verònica
Moragas que, en la seva peça, remet al
pas de les tradicions a través de les generacions. Ella tampoc és la primera vegada
que es presenta al concurs, sinó que fa
dos anys hi va portar dues obres. "No va
anar bé, perquè vaig fer dos cartells molt
semblants, i van diversificar els vots",
lamentava; però enguany va tenir les
coses clares i només hi va presentar una
peça.
Moragas ja s'ha presentat en altres certàmens, però habitualment solen ser del
camp de la fotografia que no pas del disseny gràfic. De fet, ella va estudiar fotografia i ha estat treballant durant cinc
anys com a restauradora de fotografies.
Ara està estudiant direcció cinematogràfica.
Tot i reconèixer que està contenta pel
resultat obtingut en la convocatòria d'enguany, Verònica Moragas va mostrar la
voluntat de tornar-s'hi a presentar de cara
a l'any vinent, per intentar així ser la guanyadora del certamen.
De totes maneres, tots els 16 cartells
que es van presentar al concurs es
podran veure durant la fira on, com cada
any, hi estaran exposats.
Marc Solomó i Georgina Seuba, hereu i pubilla per al 2010
Cada any, durant la celebració de la Festa dels Barris, es dóna a conèixer el que
seran l’hereu i la pubilla de l’any a Riudoms. Així, doncs, cadascun dels barris del
poble presenta els seus propis candidats i, per mitjà d’un sorteig, surten finalment els dos representants del municipi. Aquest any han sortit escollits el Marc
Solomó i la Georgina Seuba. Les properes setmanes, hauran d’inaugurar la Fira
de l’Avellana i fer diverses tasques de representació com a hereu i pubilla.
✐ Redacció
11
actualitat
Els dies 23 i 24 de juliol, les Ulé Barraques
ompliran de música els carrers de Riudoms
Hi actuaran els grups Xeic!, Catrock, Strombers, Bongo Botrako i Kayo Malayo
En el marc de la Festa Major de Sant Jaume,
arriba a Riudoms la tercera edició de les Ulé
Barraques, que ompliran de públic l'aparcament de camions del poble les nits del 23 i
24 de juliol. Els grups que configuren la programació d'enguany són la formació d'ska
de les Terres de l'Ebre Xeic!; Catrock, que
ofereix versions de rock català; Strombers,
amb les seves jam sessions; Bongo Botrako,
una formació de reggae tarragonina i, finalment, l'ska de Kayo Malayo. L'autor del cartell d'aquesta edició és el riudomenc David
Carrascosa.
menys que l'any passat. Es tracta del Casal
Popular la Calderera, el Centre d'Esports
Riudoms, el Club de Patí, els Quintos, l'Esplai
i el Grup Independent d'Art.
CRIDA A LES ENTITATS
Des de la Comissió animen any rere any
a les diverses entitats perquè hi participin, i
quan tot just comencen a treballar en l'organització (enguany va ser cap al novembre), solen enviar una carta a cadascuna d'elles, on els informen de la convocatòria
d'una reunió per parlar sobre les Ulé
Barraques. "A partir d'aquí, cada entitat decideix què pot i què vol fer", explicava Jesús
Torres.
La primera jornada -divendres- donarà el
tret de sortida a les 22.50h, i comparà amb
les actuacions de Catrock, i Xeic; En el cas de
dissabte, els concerts s'iniciaran una hora
més tard, a les 23.50h, i aniran a càrrec de
Bongo Botrako, Strombers i Kayo Malayo.
L'equip que va al capdavant de la iniciativa està format per una desena de perso-
12
nes que representen les diferents entitats
que hi participen, i que enguany seran tres
‘‘
‘‘
Aquesta és la primera vegada que la
Comissió ha pogut gestionar les actuacions
i parlar directament amb els grups, un fet
que consideren molt positiu "ja que no
calen tants intermediaris", apuntava un dels
organitzadors, Jesús Torres. De fet, per tal
d'afavorir una millor gestió, les persones
que hi estan al capdavant s'han distribuït les
tasques en diferents àmbits, com l'economia, la publicitat, la producció musical, les
qüestions tècniques i de logística, etc.
S’integren els actes
de la Festa Major
de Sant Jaume
A hores d'ara, els organitzadors estan
molt animats i veuen amb optimisme
aquest tercera edició de les barraques riudomenques, que aplega a joves del poble
però també, i cada vegada més, d'altres
municipis de la comarca.
Torres, que és membre del Casal Popular
La Calderera, està implicat en aquesta iniciativa des de la seva primera edició ja fa
tres anys. Ara està satisfet de la feina feta i
de la voluntat que hi posen totes les parts
implicades, tot i reconèixer que aquestes
coses "solen anar poc a poc".
✐ M. J. R.
actualitat
El Mag Lari, Jordi LP i la Banda Unió Musical
Masdenverge, protagonistes del Reviu les Places
Les actuacions es duran a terme els darrers dimecres de juliol en diferents indrets del municipi
Com cada any, el programa cultural del
Reviu les Places tornarà a ser un dels grans
protagonistes de Riudoms durant aquest
mes de juliol, quan diverses actuacions
ompliran alguns espais del poble de la mà
de música i humor, per tal d'aconseguir
somriures en uns moments en què la crisi
hi és present en tot moment.
que el dia 21 de juliol, la plaça del Molí de'n
Marc es convertirà en escenari de l'actuació
'Humor contra la crisi', del popular humorista català Jordi LP, que portarà fins a
Riudoms les seves imitacions de diferents
personatges de la vida pública, ja siguin
polítics, cantants..., és a dir, de cares mediàtiques.
Aquest estiu, però, a diferència dels anys
anteriors, les actuacions no tindran lloc tots
els dimecres de juliol, sinó que seran els
tres últims. Així, el regidor de Cultura,
Eudald Salvat, va posar de manifest que
aquesta retallada va lligada amb l'ajust de
pressupostos i l'esforç de contenció que
s'està realitzant des del consistori.
La darrera de les cites del Reviu les
Places d'aquest any 2010, el dia 28 de juliol,
també comptarà amb la presència d'una
cara coneguda, principalment per les seves
aparicions als mitjans audiovisuals. Es tracta
del Mag Lari que, sota el títol 'Somriures i
màgia', pretén sorprendre i fer riure a tots
els assistents al parc de Sant Antoni, a través d'una hora farcida d'aparicions, desaparicions, i que comptarà també amb la participació del públic. Aquest darrer espectacle tindrà lloc tot just després de la Festa
Major de Sant Jaume, i servirà com a cloenda d'un mes de juliol ple d'activitat.
La primera actuació tindrà lloc el dia 14
de juliol a la plaça de la Palmera amb la
Banda Unió Musical Masdenverge, que
oferirà a tots els assistents el seu repertori
d'estils d'arreu del món. Interpretarà,
doncs, temes clàssics, sarsueles, salses,
música pop, música folk, música actual,
etc., i fins i tot peces de bandes sonores
conegudes del món del cinema, una de les
seves principals apostes que despertarà
diverses emocions enmig del públic. Tots
els espectacles seran gratuïts i donaran el
tret de sortida a les deu de la nit.
L'Ajuntament també ha apostat,
enguany, per dur cares conegudes a la programació del Reviu les Places, de manera
Banda Unió Musical Masdenverge
Jordi LP
Eudald Salvat va remarcar el pes que ha
anat agafant any rere any aquesta iniciativa
cultural, recordant que fins i tot hi ha places
que s'han quedat petites. I és que no
només s'hi apropen riudomencs i riudomenques, sinó també veïns d'altres poblacions que saben que les places de
Riudoms s'omplen de festa durant els
dimecres de juliol.
✐ Redacció
Mac Lari
13
actualitat
El Parc de Sant Antoni s'omple de Puntaires
La 4a Trobada de Puntaires va ser la protagonista a Riudoms el passat diumenge dia
20 de juny, quan unes 300 dones es van
concentrar al Parc de Sant Antoni per practicar conjuntament la tècnica de la punta
de coixí. Enguany, hi va prendre part gent
de 46 localitats diferents, entre les quals hi
havia Tarragona, Nonaspe, Lleida, Calandes,
i evidentment la amfitriona, Riudoms, que
van gaudir d’un dia esplèndit.
La jornada va donar el tret de sortida cap
a les deu del matí, i un esmorzar va rebre a
totes les assistents. Va comptar també amb
la participació dels timbalers dels Diables, i
amb la presència de l'alcalde de Riudoms,
Josep Maria Cruset.
Les entitats del poble van ser les encarregades de preparar els diversos obsequis
que es van repartir durant la jornada, i totes
les participants se'n van poder anar a casa
amb el record de la trobada, que aquest
any va ser un necesser.
14
L'organització -l'Associació de Puntaires
Vol i Boixet i ‘El Taller-, va valorar positivament el transcurs de la jornada, i va mani-
festar la voluntat de continuar organitzant
més edicions de cara als propers anys.
✐ Redacció
actualitat
CEDIDA
Onze joves riudomencs participen a Olot en una festa-torneig solidari per lluitar contra el càncer
Onze nens d’entre 3 a 6 anys, íntegrans de Club Patí Riudoms, van participar el dia 12 de juny a la 10a festa-torneig Joan Petit Nens
amb Càncer Olot 2010. La festa la va inaugurar un gengantó apadrinat pels gegants d’Olot que ballarà sempre que hi hagi una
festa Joan Petit. La resta de l’any farà companyia als hospitals on hi ha unitats d’Oncologia Infantil .
CEDIDA
‘El Trencadís’ promou un taller de psicomotricitat
FRANCESC BEDMAR BLANQUÉ
Tot a punt per a la Bcicletada Popular
El dia 22 de maig, entre l'Epicentre Gaudí i la plaça de l'Arbre, es Més de mil persones (1.099) s’han inscrit enguany a la 19a
va dur a terme un taller de psicomotricitat, que va incloure des Bicicletada Popular de Riudoms, que es durà a terme el proper
de jocs per a tots els “trencadissos” fins a exercicis de relaxació. 25 de juliol, dins els actes de la Festa Major de Sant Jaume 2010.
15
actualitat
La primera Trobada de Punt de Creu aplega una
cinquantena de persones a la plaça de l’Església
Aquesta activitat també estarà present aquest estiu a la Fira de l’Avellana, amb un estand
La plaça de l'Església de Riudoms va ser
escenari el dia 9 de maig de la primera
trobada de Punt de Creu, que va comptar
amb la participació d'una cinquantena
de persones i de tres establiments.
Josefina Curto, organitzadora d'aquest
esdeveniment, va valorar molt positivament la jornada, i va mostrar la voluntat
de continuar amb la iniciativa de cara a
l'any vinent. Una de les qüestions que
més va sorprendre a Curto va ser la quantitat de visitants que es van apropar fins
als estands, ja que no només van assistirhi riudomencs i riudomenques, sinó que
fins i tot gent de Torredembarra es va
desplaçar fins al poble per informar-se
d'aquesta activitat.
El punt de creu també estarà present
aquest estiu a la Fira de l'Avellana on hi
haurà un estand on s'exposaran diverses
peces elaborades amb aquesta tècnica.
De fet, l'any passat ja hi van ser presents,
un fet que, segons recordava Josefina
Curto, va esdevenir el primer pas per arribar a la trobada del dia 9 de maig.
La principal organitzadora de la
Trobada de Punt de Creu -que va comptar també amb la implicació de
l'Ajuntament de Riudoms- va manifestar
16
▲ Molts visitants es van apropar als estands instal·lats a la plaça de l’Església.
que ja ha començat a establir alguns
contactes de cara a l'any vinent amb
diverses associacions. Des d'Amposta ja
hi ha qui hi ha mostrat interès en participar-hi.
✐ Redacció
actualitat
CEDIDA
CEDIDA
Tanca la 5a Escola Taller del Consell Comarcal
La planta de compostatge de Botarell, guardonada
El Consell Comarcal del Baix Camp ha tancat la seva cinquena
escola taller, que ha aconseguit que un 30 per cent dels alumnes trobin feina gràcies a aquesta iniciativa.
El procés de gestió de la fracció orgànica de la planta comarcal
de compostatge de Botarell ha rebut el reconeixement a la
millor actuació del període 2004-2007 del PUOSC.
CEDIDA
CEDIDA
Mulla’t amb el teu gos per l’Esclerosi múltiple
Els cunicultors celebren la XXI Diada del Conill
El pròxim diumenge 18 de juliol, de les 11.30 a les 19.00 hores,
podeu col·laborar amb la Fundació Esclerosi Múltiple, mullantvos amb el vostre gos al club caní Tossuts de Riudoms.
L’Associació de Cunicultors Sant Pere va organitzar el dia 7 de
maig, en un restaurant de Miami, la XXI Diada del Conill, l’objectiu de la qual és incentivar el consum de carn d’aquest animal.
17
✓
col·laboració
Viatge al poble dels
aprofitats
dotzena d’ous i un pollastre esquifit, però
fresquet, i la gent ho comprava i era feliç.
Això és un poble imaginari, que no ha
existit mai. Les taules del bar eren plenes,
i això que no n’hi havia prou de prendre’s
un cafè o un refresc, no; tot s’havia d’acompanyar d’una pasta, tapes variades,
entrepans, etc. En aquell local s’havia de
consumir al màxim, ras i curt. A més, era el
dia que feien el Barça per la televisió de
pagament (com si no ho fossin totes, de
pagament), i clar, ni una cadira buida.
Negoci rodó.
L’entitat bancària més important
també regalava bateries de cuina i petits
electrodomèstics a tot aquell que els deixés en dipòsit, durant un cert temps, uns
quants milers d’euros, i així, també feien
(aquests en sabien més que ningú) la gran
ensarronada.
Com a tots els pobles, hi havia l’església, però abans de fer el sermó, a totes les
misses (n’hi havia de memorables) passaven la safata i, ai de tu que no hi deixessis
caure alguna moneda gran, o millor si era
un bitllet de paper.
Al mercat, les parades feien l’agost. La
fruita la venien de dos quilos en dos quilos, i llavors et regalaven una ceba, un
manat de bledes, etc. La gent s’hi abocava, sense adonar-se que, molts cops, la
compra no els sortia bé de preu, perquè
moltes peces de fruita se’ls podrien, i
malaguanyat all o ceba que et regalaven.
El dia de l’enterrament, també havies
de pagar i, si podia ser per endavant,
millor. Quan arribaves al cementiri ja t’ho
tenien tot a punt; et posaven dins del nínxol, el tapiaven amb maons i ciment,
posaven les flors que la família havia escollit i aquesta, molts cops plorava. No se sap
del cert, però, si era d’alegria o de pena.
Havia arribat el moment de descansar en
pau. Havies acabat de pagar!
La peixatera donava números i sortejava un lluç, però primer, havies de comprar
per un valor molt superior al lluç rifat, però
les dones, que eren majoritàries a l’hora
de fer la compra, hi acabaven participant i
moltes marxaven amb la cua entre cames.
A la carnisseria, tres quarts del mateix;
l’oferta era: d’un quilo de vedella per esto-
18
far, un altre quilo de carn de porc, un de
be i un conill. Llavors, et regalaven una
✐ M. Dolors Nat i Pinyol
actualitat
Calendari de Donacions de Sang
Sant Joan, la nit més curta
‘Viu l’estiu esportiu’
Les delegades a Riudoms de l'Associació
de Donants del Baix Camp informen que
la propera oportunitat per donar sang a
Riudoms serà el dissabte dia 7 d'agost d'aquest any 2010, a la Fira de l'Avellana de
Riudoms.
El dia 23 de juny, Riudoms va viure, com
la majoria de municipis catalans, la celebració de la nit més curta de l'any. Els
actes ja van començar a mitja tarda amb
l'arribada de l'esperada Flama del
Canigó a la plaça de l'Església, després
que la Colla de Tabalers dels Diables de
Riudoms s'encarregués d'anar-la a buscar a la plaça del Mercadal de Reus.
L’Ajuntament de Riudoms ha organitzat, un any més, un seguit d’activitat
per practicar esport durant els mesos
de calor. Així, per exemple, els dimarts
i dijous del mes de juliol, al camp de
futbol gespa del Pavelló Municipal,
s’ha programat ‘Gimnàstica a la fresca’,
adreçada a totes les edats. En l’activitat, que es durà a terme a dos quarts
de nou del vespre, hi col·labora el
Centre Actiu L’Estudi.
Aquestes són les 5 donacions programades a Riudoms, per a l'any 2010:
• dilluns, 08/03/2010, de 17h a 21h.
• divendres, 18/06/2010, de 17,30h a
21,30h.
• dissabte, 07/08/2010, a la Fira de
l'Avellana, de 18,30h a 21,30h.
• dilluns, 20/09/2010, de 17,30h a 21,30h.
• dilluns, 20/12/2010, de 17h a 21h.
Recordeu que per qüestions fisiològiques, els homes poden fer fins a 4 donacions anuals i les dones fins a 3. També
caldrà tenir en compte que entre dues
donacions cal que hagin passat 3 mesos.
Autocar per a la manifestació
del dissabte 10 a Barcelona
“Cal que tots els catalans fem pinya i que
els riudomens i riudomenques estiguem
una vegada més a l'alçada de tots els
actes en suport a Catalunya”. D’aquesta
manera, CDC a Riudoms convida els veïns
a sumar-se a la manifestació del dissabte
10 de juliol a Barcelona.
El partit ha fletat un autocar gratuït que
sortirà des de Riudoms a dos quarts de
quatre de la tarda. La manifestació està
convocada per a les sis. L’hora de tornada
serà al finalitzar la manifestació.
Tot just després, i a la plaça de la
Palmera, va tenir lloc un acte organitzat
per la plataforma Riudoms Decideix. Es
tracta de la presentació del conjunt
escultòric de l'artista Jobacasen, en
commemoració de la consulta popular
per a la independència de la nació catalana. Aquest acte de caire més institucional va servir com a preludi de la celebració de la nit de Sant Joan, que va
donar el tret de sortida a quarts de
dotze de la nit amb una cercavila i tabalada pels carrers de la vila, a través de la
qual es va portar la flama del Canigó cap
a la foguera de Sant Joan, que es trobava ubicada a la plaça de l'Església. L'inici
del recorregut va ser a la plaça de l'Om,
i va estar organitzat pel CERAP i per la
Colla de Diables de Riudoms.
Ja a la mitja nit, arribava el moment
més esperat per tots els riudomencs i
riudomenques que hi estaven presents:
l'encesa de la foguera de Sant Joan a la
mateixa plaça de l'Església. Els encarregats de fer-ho van ser els membres de la
Colla de Diables, que van apropar fins a
la foguera la Flama del Canigó i van
acompanyar l'encesa amb les seves
carretillades. Durant la nit de Sant Joan,
a més, els amants dels petards van
poder omplir de soroll els carrers.
D’altra banda, tots els divendres de
juliol, es poden fer caminades pel
terme de Riudoms. El punt de trobada
és la plaça de la Palmera, i l’inici de l’activitat és a dos quarts de nou del vespre. Hi col·labora el Centre Actiu
L’Estudi.
Els dies 9 i 10 de juliol, al Pavelló
Municipal, a les sis de la tarda, s’ha
organitzat un campionat de Handbol
Platja.
El diumenge 11 de juliol, a les piscines municipals, durant tot el matí i
organitzat pels Amics de Riudoms, jornada solidària: ‘Mulla’t per l’esclerosi
múltiple’.
Per al dissabte 17 i diumenge 18 de
juliol, al Pavelló Municipal, l’Associació
Esportiva Riudoms organitza les 24
hores de Futbol Sala Femení.
Finalment, també el dissabte 17 i diumenge 18 de juliol, al Camp de Futbol
Municipal, el Club Deportiu Riudoms
organitza les 24 Hores de Fútbol 7.
Ambdues acivitats compten amb la
col·laboració de l’Ajuntament de
Riudoms,
19
actualitat
Riudoms a la ‘Reus viu el vi’
La Coca amb Recapte, una de les propostes gastròmiques complemantàries a la fira de les D.O.
Riudoms va tenir un protagonisme destacadíssim a la Reus Viu el Vi, la Fira de les DO
de l’àmbit territorial de la Cambra de
Comerç de Reus, que es va realitzar els dies
11, 12 i 13 de juny a la Plaça de la Llibertat.
Convidats per l’organització del certamen,
l’Ajuntament de Riudoms va propiciar la
presència dels sis forns de pa del municipi
–Colomer, Cruset, Domingo, DomingoPellicé, Jansà i Rovira- que van oferir als
assistents una de les menges més tradicionals del municipi com és la Coca amb
Recapte. La resposta del públic va sorprendre absolutament a tothom i la mostra més
inequívoca d’aquesta evidència és que tots
tres dies es van exhaurir les existències.
Riudoms, per tant, va tenir un espai privilegiat per reivindicar-se com el poble on
es fa la millor Coca amb Recapte i cal
entendre que aquesta iniciativa hauria de
servir, encara més, per posicionar estratègicament el municipi com l’autèntic referent
en aquest àmbit. És cert que de coques
amb recapte en podem trobar arreu de la
comarca però Riudoms per tradició, qualitat i quantitat va un pas per endavant a la
resta de municipis del Baix Camp.
Aquesta magnífica Coca amb Recapte
va ser una de les propostes gastronòmiques que enguany s’han ofert de manera
complementària, a la mostra de vins de les
Denominacions d’Origen Catalunya, Conca
de Barberà, Montsant, Priorat, Tarragona i
Terra Alta a través dels cellers que treballen
sota el paraigua de la Cambra de Comerç
20
CEDIDA
▲ Josep Maria Criuset rep, de mans del periodista Josep Baiges, un diploma a la participació.
actualitat
CEDIDA
▲ La Coca amb Recapte és un dels productes més típics de Riudoms.
de Reus. L’èxit de la iniciativa es tradueix en
unes xifres realment espectaculars, com
són els 45.000 visitants, els 37.620 trastos
de vi servits i les 21.400 degustacions de
menjar que es van despatxar. D’aquestes
últimes, naturalment, moltes eren de coca
amb recapte, en concret l’estand de
l'Ajuntament de Riudoms, va servir més de
2.000 talls de coca, que corresponen a 347
coques dels forns de Riudoms.
✐ Redacció
21
entrevista
Maite Ribas: 'L'interès de les nenes i els
nens per la música va creixent any rere any'
La directora de l'Escola Municipal de Música fa balanç del seu primer any al capdavant del centre
■ Tot just ha acabat el teu primer curs
com a directora de l'Escola Municipal de
Música. Ha anat com t'esperaves?
Ha anat millor del que m'esperava. Creia
que tindria més problemes, però ha estat
tot molt suau, perquè és un privilegi treballar amb aquest claustre de professors i amb
aquests alumnes, així com amb els pares i
amb l'Ajuntament. El suport de
l'Ajuntament és potser el que més m'ha sorprès, perquè la regidora, Isabel Novillo és
encantadora, sempre està disposada a
donar-me un cop de mà, i només li puc
agrar la seva ajuda. Tant el Sergi Esteve -el
cap d'estudis- com jo, estem molt contents.
■ Vau incorporar canvis respecte el curs
passat?
La filosofia era que ningú notés un gran
canvi, sinó que hi hagués un fil conductor.
Tot i així, també volem innovar. De fet, la
regidora sempre ens ha suggerit que hi
posem creativitat. El principal canvi que hi
ha hagut aquest curs és l'informe que
reben quadrimestralment (al febrer i al juny)
els pares: l'hem fet informàticament, i ja no
de manera manual. També s'ha fet més
explicatiu i més detallat.
■ Heu anat mantenint anteriors projectes de l'anterior director, com la
Setmana Cultural...
I tant, sempre hem intentat que aquesta
setmana tingui una personalitat pròpia dins
del curs. Una altra de les iniciatives que hem
22
mantingut és el Concurs de Composició,
que l'hem celebrat per segon any consecutiu. Enguany l'hem ampliat a més alumnat,
de manera que hi han pogut participar
alumnes des de primer curs de grau
Elemental.
■ I com ha anat?
Molt bé. Hem quedat molt satisfets del
nivell dels nens, que han composat peces
molt interessants. S'hi han presentat 16
alumnes i creiem que de cara al curs vinent
hi haurà encara més participants, perquè
ho hem impulsat amb la idea de promocionar-ho molt. El premi, per exemple, és una
dotació econòmica bastant important: 150
euros per categoria. També fem un diploma per cada participant, i tots van poder
tocar la seva peça en una audició, el dia 26
de maig. Després, un grup de professors,
junt amb la regidora i amb la presidenta de
l'AMPA, ho vam deliberar. De fet, jo ho vaig
gravar en vídeo i ho vam tornar a visualitzar
per decidir el guanyador de cada categoria.
Al final de curs vam fer públics els noms
dels premiats.
■ Quines són les cites més representatives de l'any?
El concert de Nadal i el de final de curs.
Aquest any també hem fet un experiment,
i ens ha anat millor perquè, en haver-hi
tants alumnes, concentrar-ho tot en un sol
concert es feia una mica pesat, sobretot
pels més petits. Enguany, el que hem fet és
dividir-ho en dos sectors: els més petits, van
fer un concert de petit format a l'auditori de
l'Escola; i les agrupacions instrumentals i
corals més grans, per Nadal ho van fer a l'església i per fi de curs a Sant Antoni. Aquests
concerts sempre surten molt lluïts, perquè
el claustre hi posa molta energia, i bàsicament tot el curs s'està preparant de cara a
aquestes cites. Aquest any, a més, vam fer
un intercanvi amb el conservatori de
Saviñánigo. Vam anar-hi amb l'orquestra
dels grans, que es diu Gaudí'R, perquè tingui un joc de paraules. I aquesta, uns 16
components, vam anar a un alberg a Pueyo
de Jaca, a Huesca. I el concert de clausura
de l'estada el van fer al conservatori de
Sabiñánigo.
■ Continuareu potenciant els intercanvis?
Sí, sempre. Les sortides i els intercanvis
donen molta vida a l'Escola. El Pep sempre
hi va apostar molt. Ha estat el que ho ha
promogut més.
■ Com és la implicació dels alumnes?
Molt bona, tenint en compte el ritme de
vida que porten. La implicació és tota la que
pot donar un nen, i si no s'impliquen més és
perquè estan saturats d'horaris. Hi ha nens
que només fan música, com a extraescolar,
però també n'hi ha que fan altres activitats
que els pares també consideren interessants... A més, aquí a l'Escola, ara és obligat
assistir a classes de coral i fer les audicions,
entrevista
MÒNICA JUST
▲ Maite Ribas és la directora de l’Escola de Municipal de Música de Riudoms.
que són avaluables. Com que fem avaluació
contínua, és molt important el resultat de
les audicions, i veure com es preparen els
nens per tocar l'instrument en públic. Si es
fa des de petits, tot i que passen nervis, és
un entrenament millor que posar-se davant
d'un públic als 17 anys. A cada nen se l'exigeix segons les seves possibilitats.
■ Els alumnes són tots de Riudoms?
També n'hi ha de pobles dels voltants:
de Reus, de Vinyols, de les Borges del Camp,
etc. Però l'engròs és de Riudoms.
- L'assignatura pendent de la Setmana
Cultural és obrir-la més a la resta del poble?
Sí, i el Casal serà la clau per aconseguirho. L'auditori de l'Escola té unes 120 cadires,
i ens feia por promocionar-ho massa perquè teníem por que no hi hagués prou
espai. Però el fet de poder-ho fer en un lloc
comú per tot el poble donarà peu a que la
gent s'hi apropi, tot i que sempre hem deixat clar que està obert a tothom.
L'Ajuntament també hi està engrescada,
perquè compta les actuacions i activitats
que organitzem.
■ De cara al curs vinent, incloureu
algun canvi?
Hi hauran petits canvis que van matisant l'evolució de l'Escola. El que passa és
que a hores d'ara estan tots en gestació.
■ Quins són els instruments que
tenen més demanda?
El piano i la guitarra tenen molta
demanda, tot i que aquest any tinc molt
bones notícies per l'Escola: hem promocionat molt el violí i, si la matrícula va
segons les preinscripcions, és possible
23
entrevista
que tinguem 16 nous alumnes de violí. I
això és molt bo de cara a les agrupacions
instrumentals i pel mateix equilibri de l'escola. Serà una injecció per fer coses noves.
■ Quins instruments ensenyeu?
La guitarra, el piano, la flauta travessera,
el cant, el violí i el violoncel.
■ Si hi ha demanda d'algun instrument que no tingueu, esteu oberts a
oferir-lo?
Sí, sempre hem dit que si hi ha demanda que justifica un professor nou, es miraria, tot i que no ens sobren ni aules ni
espais insonoritzats... Estic pensant en la
bateria, perquè fa molt de soroll i seria
complicat trobar-li un lloc a l'Escola.
Suposo que s'hauria d'intentar buscar
algun altre espai com la Casa de Cultura,
etc. Caldria una demanda justificada.
■ Quants alumnes teniu?
Hem acabat el curs amb 167 alumnes, i
la capacitat màxima de l'escola és de 175.
■ Deu ser complicat fer quadrar els
horaris...
Sempre. Posem molta energia i moltes
hores per intentar satisfer al màxim les
necessitats dels alumnes i dels pares. Jo,
alhora que es va fent la matrícula, ja estic
fent previsió d'horaris... Tenint en compte
que la música és un ensenyament una
mica atípic, perquè deu ser l'únic que es fa
en classes individuals, i això suposa un
plantejament molt difícil de fer quadrar
edats amb horaris... Pq tampoc podem
posar nens de 5 anys a les nou de la nit... I
les queixes són mínimes, i algunes s'acaben resolent perquè durant el setembre
tot s'acaba encaixant.
■ Quin dia començaran les classes?
24
▲ Cent seixanta-set alumnes han cursat enguany estudis de música a l’Escola.
El 13 de setembre, però l'activitat dels
professors començarà el dia 6. Durant
aquesta primera setmana és quan donem
els horaris d'instruments, fem les primeres
reunions de claustre i departaments i
organitzem tot el curs.
■ L'interès dels nens per la música ha
crescut o ha anat de baixa?
Creix any rere any, però la manera d'ensenyar la música ha evolucionat. Amb això
també tenim sort, perquè els professors
CEDIDA
estan seguint les últimes tendències
pedagògiques, i intentem ser, per una
part, molt professionals i exigir determinat
nivell musical dels alumnes, però també
fem que les signes pedagògiques siguin
properes a la realitat del nen, i que disfruti
a l'hora d'aprendre. Jo crec que aquest és
el secret perquè els nens acabin el curs i
tinguin ganes d'inicar el següent, perquè
estan molt motivats.
fets i gent
FRANCESC BEDMAR BLANQUÉ
▲ El monestir de Poblet va acollir el mes passat uns visitant molt singular.
Una cinquantena de Biscúters es concentren al monestir de Poblet
El monestir de Poblet va acollir el dissabte 12 juny una concentració de vehicles Biscúter, organitzada pel Clàssic Motor Club de
Bages. Una cinquantena d'aquests cotxes, provinents d'arreu de
l'Estat, van participar a la concentració, que va començar el dissabte al Balcó del Mediterrani de Tarragona. Des d'allà es van
traslladar a Poblet, tornant després a Tarragona, on els vehicles
van quedar exposats a la Rambla Nova.
Els Biscúters van ser els primers vehicles que es van fabricar a
Espanya, a partir de l'any 1953, i que van caure en desús a partir
de la fabricació del no menys mític 600. Als anys vuitanta va
haver-hi la iniciativa de tornar-lo a produir a la localitat sevillana
de Lorca del Rio, sense que la idea inicial acabés de quallar.
Aquest va ser l'únic i últim intent de fer reviure l'altre temps
popular model.
25
el comerç, la indústria i els serveis
Quaranta anys dedicats
al món de la pintura
Santiago Ortiz i Elisa Bòria tenen el seu negoci al carrer Jurats de Reus
El 2 de maig del 1970, el riudomenc
Santiago Ortiz i la seva esposa, Elisa Bòria,
van decidir engegar el seu propi negoci, i va
ser així com va néixer la botiga Pintures
Ortiz, ubicada al carrer dels Jurats de Reus.
Anteriorment, Ortiz ja havia fet de viatjant
d'aquest sector durant dos anys, i va ser per
aquest motiu que van decidir treballar en
aquest camp.
El matrimoni va escollir Reus per muntarhi el negoci perquè hi havia una agència de
recaders -a la Riera Miró-, des d'on es repartien les comandes fins a municipis menys
propers com Montblanc, Móra d'Ebre, etc.
"No vam muntar el negoci a Riudoms perquè ens era molt útil estar a Reus, on hi
havia el centre de recaders", explicava el
propietari de l'establiment.
Els principals clients del negoci són pintors professionals i particulars, però al llarg
d'aquests 40 anys, les coses han anat canviant. I és que anteriorment, el que més es
venia era la pintura en pols, la terra colorejada o la moqueta, i ara ja no hi ha pràcticament gens de demanda d'aquests productes. Així, segons explicaven els propietaris
de la botiga, el que més comercialitzen a
hores d'ara és la pintura i el paper pintat,
que torna a estar de moda. Un dels principals avenços que s'ha incorporat a l'establiment, ja fa diversos anys, és la màquina de
fer color.
Pintures Ortiz és un negoci familiar on hi
treballen el matrimoni i la seva filla, i el seu
àmbit de treball és, principalment, la ciutat
de Reus i la comarca. "Abans, era més dispers", recordava Santiago Ortiz.
MÒNICA JUST
Actualment, el sector tampoc està passant per un bon moment, ja que tant la crisi
com la creixent competència són dos condicionants importants. Pel que fa a la competència, doncs, els empresaris riudomencs
recordaven com, quan van començar a tre-
26
▲ Santiago Ortiz i Elisa Bòria regeixen l’establiment del carrer Jurats de Reus.
ballar en el seu propi negoci, tan sols hi
havia unes 4 o 5 botigues de pintures en tot
Reus; ara, en canvi, són unes 25, i això repercuteix molt en la seva activitat", afegia el
propietari. Respecte a la crisi, també els ha
afectat, principalment la del sector de la
construcció. Tot i això, però, des de l'any
1992 ha anat disminuint el nombre de
el comerç, la indústria i els serveis
clients que són pintors d'obra, perquè estan
"massa condicionats per l'obra en sí", apuntaven. És per això que prefereixen treballar
amb professionals que es dediquen a pintar
pisos i cases, així com també amb particulars que s'ho fan ells mateixos, i més ara que
hi ha la crisi i que el volum de particulars
que es pinten ells mateixos casa seva ha
anat creixent.
De cara al futur, els propietaris de l'establiment encara no tenen clar què passarà
amb el negoci, si continuarà o no quan ells
es jubilin. Tot i això, però, a hores d'ara estan
molt contents de la feina realitzada.
Productes de Pintures Ortiz
✔ Pintura de tot tipus de gamma (plàstiques, esmalts, etc.).
✔ Venecians
✔ Ceres
✔ Berladures
✔ Cintasol
✔ Paper
✔ Moquetes (només per encàrrec)
MÒNICA JUST
▲ Pintures Ortiz és un negoci familiar on hi treballen el matrimoni i la seva filla.
27
opinió
Al voltant d’una enquesta
Fa unes setmanes, concretament el passat dia 28 d’abril, al diari El País es publicava una enquesta sota el títol Sondeo
Europeo, on s’afirmava que d’acord amb
els resultats obtinguts, una majoria dels
enquestats estava en contra dels símbols
islàmics com és ara el vel i, en canvi, no
veia amb mals ulls la presència de símbols cristians a les aules.
Oh, sorpresa !!
La profunditat intel·lectual que implica
tenir la capacitat de conduir un procés
mental cap a la conclusió que les respostes a unes preguntes de la índole de la
formulada serien significatives per a concloure alguna cosa digna d’interès periodístic, em va fer reflexionar.
Immediatament, jo que sóc molt llest,
vaig col·legir que, en cas que la pregunta
fos si els homes preferien vestir pantalons
i americana o xilaba, quasi que amb total
seguretat guanyaria l’americana, i que si a
les dones se’ls preguntava si s’estimaven
més vestir faldilla o burca, podria afirmar
amb un notable grau de certesa que perdria el burca.
La meva ment, esperonada en aquells
moments per les descàrregues d’adrenalina fruit de l’intens grau de concentració
que requeria l’anàlisi de la resposta obtinguda en el sondeig, em va enviar com un
llampec la que podria ser la següent pregunta per a una altra enquesta per un
altre estudi.
▲ Moltes aules encara són presidides per símbols religiosos.
28
CEDIDA
opinió
¿Esta vostè a favor o en contra que les
carnisseries segueixin venent carn de
porc?
Quan vaig veure sobre el paper l’enunciat del que havia de ser la continuació
d’aquest incisiu model d’enquestes,
capaç de revolucionar el concepte sociològic de les mateixes; amb els seus dos
interrogants que com l’Alfa i l’Omega
eren origen i final de quelcom més que
una simple pregunta, era tal el meu grau
de satisfacció que vaig dir a la família:
“Arregleu-vos, anem a sopar al Centro.
Hem de celebrar un esdeveniment”.
En el precís instant en que ja la meva
dona emergia de la caixa de pintures
convertida en un adorable ós panda i els
meus fills tenien aquella mirada dels
grans felins caçadors quan ja han abatut
la presa i es disposen a devorar-la, vaig
caure en un petit detall que m’havia passat desapercebut fins al moment i que va
fer que el món es desplomés al meu voltant:
L’enquesta deia Sondeo Europeo! i
aquesta paraula, Europeo es feia cada cop
més i més gran als meus ulls, a la vegada
que adquiria la malignitat d’un gremlin
remullat.
Llavors se’m va fer la llum i ho vaig
entendre. Les respostes eren europees.
Vaig decidir, de totes maneres, que la
família no era la culpable del meu atabalament a l’hora d’interpretar les coses i
per tant no podia fer-me enrere amb l’assumpte del convit, així que amb el meu
ànim decaigut vam enfilar carrer de Sant
Josep avall cap al carrer de Sant Jaume.
Tot desembocant a la plaça Mare Cèlia, la
visió sobtada d’una simfonia asimètrica
de cadires trencades, televisors desnonats per culpa de la fatídica TDT i bosses
plenes de les més variades mostres de
detritus inorgànics i algun d’orgànic, va
actuar en el meu interior com el moviment final que completa el cub de Rubik,
i de cop tot va encaixar:
Una societat com la nostra, tan progre
i ja immersa en la postmodernitat, que
arriba al virtuosisme de no utilitzar els
contenidors únicament per poder deixar
constància de la seva opulència a la resta
del món, no votaria mai com els europeus.
Les respostes a les preguntes que jo
havia imaginat només eren possibles en
països retardats i insolidaris com són la
majoria dels europeus.
La nostra societat, que finalment ha
descobert que la raó de la seva existència
és la tasca titànica de salvar la resta de la
humanitat de les seves misèries; sempre
pendent de no causar cap trauma irreversible als nouvinguts que pogués entorpir
la seva acomodació, hauria precisament
votat a favor de qualsevol manifestació
forana: vels, burca, xilabes i tot el que
denoti que som gent oberta i multicultural; ja sigui esmolar-se les dents, retallarse les orelles o foradar-se el nas amb un
os. Bé, això últim ja quasi es pot considerar autòcton, ara mateix.
Penso que el Govern, assessorat pels
millors mediadors culturals, doctorats en
les millors escoles de mediació de les
millors universitats del món, ens hauria
de guiar a l’hora de respondre en el cas
hipotètic que se’ns plantegés una
enquesta d’aquesta mena. No fos que en
una arravatament de xenofòbia, arribéssim a concloure que no ens agrada veure
pels nostres carrers hàbits i vestimentes
pròpies d’altres èpoques, fosques i llòbregues, de les quals només el record ja provoca angoixa.
Voler ser com som a partir de la nostra
història és poc modern i elegant, i fer gala
d’uns determinats símbols, és a més de
poc actual, reprovable, ja que les mostres
d’identitat són per definició excloents, i ja
se sap, això significa ser un intolerant en
grau superlatiu. Per tant, el que toca és
renunciar als orígens, així perdrem els
arrels i ens serà comodíssima l’adaptació
a tot el que vingui.
Ja ho deia aquell anunci de la tele: “Be
water my friend”.
De fet, aplicar aquesta filosofia pot ser
que sigui l’única manera de poder-nos
empassar sense vomitar que els nostres
governants eliminin de la vida pública,
amb un simple decret, els símbols que
ens han acompanyat durant dos mil anys
i, en canvi, la pretensió de suprimir-ne
d’altres acabats d’arribar i que majoritàriament provoquen el rebuig dels ciutadans, com ara anar amb la cara tapada o
el cap embolicat, sigui objecte de les més
variades demandes de prudència, anàlisi i
estudi.
Ànims, un esforç més, que la societat
somiada és a l’abast
de la mà.
✐ Francesc Xavier Bonet
29
esports
El CD Riudoms tanca amb èxit
la temporada de futbol base
El Club Deportiu Riudoms tot just acaba
de posar punt i final a la seva primera
temporada de futbol base, una iniciativa
que va néixer amb incertesa i que ha
superat totes les expectatives dels membres de la junta. El president, Josep Maria
Llaó, assegurava que ha estat "un èxit
rotund" i que hi han participat gairebé
una vuitantena de nens, quan ells creien
que en començaria un grup de deu o
dotze. Llaó també va posar sobre la taula
la voluntat de mantenir la iniciativa de
cara al curs vinent, tot i la incertesa que
suposa el fet d'haver de celebrar novament les eleccions.
I és que el proper dia 30 de juliol tornarà a
tenir lloc la convocatòria on els socis hauran d'escollir la junta del seu club, quan
tan sols fa un any que es va celebrar. El
motiu de repetir-ho és que l'altra candidatura que es va presentar les va impugnar
perquè, segons la Federació, els estatuts
s'havien d'aprovar abans del procés electoral, i no va ser així, sinó que es va fer dins
de la mateixa assemblea. L'equip de persones que actualment està al capdavant
del club es tornarà a presentar a les eleccions, ja que asseguren tenir molts projectes per tirar endavant i, en paraules del
seu president, "tot ho fem amb il·lusió i
ganes, i de manera totalment desinteressada".
30
C. D. RIUDOMS
▲ Primer equip del C. D. Riudoms.
Mentrestant, la junta valora com ha anat
la temporada 2009-2010 i com es presenta la següent, amb la voluntat de mantenir els seus principals projectes. Així,
davant de l'èxit que ha significat l'escola
de futbol base, una de les opcions de la
propera temporada, si tornen a guanyar
les eleccions, és incorporar un equip juvenil. "No serà fàcil, perquè els nois tenen
edats molt complicades (17-18 anys),
però ho intentarem", apuntava el presi-
dent. Durant aquest curs, doncs, han tingut un equip d'aleví (10-11 anys), un de
benjamí (8-9 anys), dos de prebenjamins
(6-7 anys) i un de baby (4-5 anys). "Els
grups han anat participant en diferents
tornejos i han fet molt bon paper", apuntava el secretari del Riudoms, Carles
Garcia, qui va recordar el dia en què els
més petits van guanyar la seva competició. Les altres categories també van quedar en bones posicions. La junta del club
esports
va agrair també la tasca dels entrenadors,
assegurant que "fan una gran feina" i que
en principi la intenció és que continuïn
de cara al curs vinent.
Pel que fa al primer equip, no ha guanyat
el campionat, però el president del club
va voler deixar clar que tampoc disposen
de pressupost suficient per poder pujar
de categoria. De fet, un dels principals
problemes amb què es troba l'entitat
esportiva és la manca d'espònsors i els
seus impagats, fet que condiciona molt
la seva activitat econòmica. Aquesta ha
estat la primera temporada en què els
jugadors no han cobrat res, degut, precisament, a les complicacions econòmiques, però Llaó assegura que la implicació dels joves ha estat la mateixa. Tot i
això, des del CD Riudoms es veu amb
bons ulls la possible incorporació d'un
nou espònsor, La Bruixa d'Or de Sort, que
apareixerà a les samarretes dels jugadors
la propera temporada.
▲ Categoria Baby Futbol Base.
C. D. RIUDOMS
I és que la crisi tampoc s'escapa del món
del futbol, perquè, per exemple, en la
celebració fa unes setmanes del 29è torneig de Futbol Sala, on normalment hi
participen entre 14 i 16 equips, enguany
nomésn eren 10, "i encara va costar arribar-hi", lamentava Llaó. La propera cita
serà els dies 16 i 17 d'aquest mes, amb un
torneig de Futbol 7.
ACTIVITAT DURANT L'ESTIU
L'activitat del club no s'atura durant l'estiu, i aquest juliol també organitza, amb la
col·laboració del Nàstic, un campus de
futbol per als nens. A partir d'aquesta
col·laboració amb l'equip tarragoní, el CD
Riudoms podrà disposar la temporada
vinent d'un seguit d'entrades perquè els
C. D. RIUDOMS
▲ Categoria Prebenjamí B.
31
esports
socis puguin anar de manera gratuïta a
veure un partit del Nàstic (tot i que encara
no se sap quantes seran). Una altra qüestió que estan negociant els dos clubs és
que el primer equip del Nàstic es desplaci
fins a Riudoms per jugar un partit durant
la Fira de l'Avellana.
Pel que fa a les relacions amb
l'Ajuntament, el club les veu amb bons
ulls i assegura que són "cordials". Ara, després d'una reunió mantinguda a principis
de juliol amb representants municipals, la
intenció és que es millorin alguns aspectes del camp de baix que, "en ser el que
més s'utilitza perquè disposa de l'avantatge de les graderies, és el que està més
deteriorat", assegurava Carles Garcia.
32
C. D. RIUDOMS
▲ Aquesta ha estat la primera temporada en què els jugadors no han cobrat a causa de la crisi.
‘‘
‘‘
Tot i els projectes que té entre mans l'actual junta, caldrà esperar si apareixen
noves candidatures per les eleccions, i si
els resultats els permeten finalment continuar endavant amb les seves propostes.
El president reconeixia que a hores d'ara
tot ho fan mirant de cara a la propera
temporada, però es va mostrar esperançat de poder continuar al capdavant de
l'entitat esportiva riudomenca, que
actualment compta amb 191 socis i amb
una junta que ha duplicat els membres
en el darrer any, havent passat de 8 a 16.
El club, que actualment compta amb
191 socis, tornarà a celebrar eleccions
el dia 30 de juliol
vida sana
Candidiasis
És una infecció per fons aque afecta les persones amb desequilibris immunològics
És una infecció per fongs, que poden niar
arreu de les mucoses o pell del cos humà,
sent les més freqüents l'intestí, la vagina, la
boca, la faringe i les fosses nasals (en aquest
ordre). Afecta les persones amb desequilibris immunològics.
sitat d’orinar urgentment amb més freqüència, coïssor a l’orinar i picors vaginals.
• Quan s'instaura en la pell apareixen trastorns com picors generalitzades, èczema,
acné, urticària, psoriasis i infecció per
fongs en la pell i en les ungles.
A partir de 1977 es va plantejar la sospita
que la Càndida albicans fos capaç de causar
trastorns molt més greus que els quals fins
a llavors se li atribuïen.
• També pot afectar al cervell i a la resta del
sistema nerviós. Així l’Acetaldehid (producte del metabolisme de l'alcohol, produït per la càndida a partir del sucre) reacciona amb el neurotransmissor Dopamina
i provoca distints desarreglos emocionals
com depressió, ansietat, irritabilitat, variacions en l'estat d'ànim, poca activitat i falta
d'autoestima.
En 1985, Lleó Chaitow va publicar,
Càndida Albicans, Podria aquest fong ser el
seu problema? A l'any següent el Dr. John
Trowbridge, ho qualificava com un dels
nous patiments de la dècada dels 80.
Posteriorment, kinesiòlegs de tot el món
hem descobert, que molts dels pacients
que acudien a la nostra consulta amb múltiples i variats símptomes, el que patien era
una Candidiasis polisistèmica recidivant.
La Càndida Albicans és un dels molts
microorganismes que viuen en colònies en
la pell i mucoses de l'individu, des de poc
després del naixement i durant la resta de la
seva vida. I depèn sobretot de l'equilibri
dels bacteris propis del tracte gastrointestinal, perquè les Càndides no proliferin i causin trastorns importants.
▲ La Càndida albicans provoca problemes greus.
encara més afeblit i la candida prolifera
sense parar.
TRASTORNS QUE POT PRODUIR LA CÀNDIDA ALBICANS
La Càndida allibera almenys 80 substàncies químiques que són toxines i que
poden quedar-se impregnant la mucosa
intestinal o passar al corrent sanguini i arribar a qualsevol òrgan o teixit del nostre cos.
• Afecta l'equilibri de la flora intestinal, a l'anul·lar les vulnerables bifidobacterias i els
lactobacils, provocant indigestió, nàusees,
mal alè, flatulències, bombament abdominal, malestar abdominal, irregularitat en
les defecacions, irritació i picors en l'anus,
molèsties hemorroïdals i colon irritable.
Davant aquesta invasió de toxines, que
són substàncies antigèniques, estranyes al
cos humà, el nostre sistema de defenses
genera anticossos contra les mateixes i
comença a comportar-se erràticament. En
la seva confusió, fabrica sense parar anticossos innecessaris, i així els afectats de
Candidiasis freqüentment tenen reaccions
de tipus al·lèrgic contra substàncies com la
pols, el pol·len, els canvis de temperatura,
humitat, perfums, productes de neteja, fum
de tabac. El sistema de defenses queda
• Creix en les distintes mucoses, provocant
inflamacions i irritacions. Si és en la mucosa de la boca pot produir aftes bucals molt
doloroses i estomatitis. Si és en la mucosa
del nas i gola pot produir sinusitis, rinitis,
angines, faringitis, laringitis, raspera, afonía
i otitis si passa a les oïdes. Si s'instaura en
els pulmons l'individu pot començar amb
expectoració i tos per a acabar patint
bronquitis o asma al·lèrgica. Si la mucosa
afectada és la del tracte urinari i de la vagina, poden aparèixer molèsties com neces-
34
• Afecta també a les funcions hormonals
donant lloc a molèsties premenstruals,
irregularitat en la menstruació, dolors
menstruals, trastorns amb la menopausa,
infertilitat i endometriosis. Tot això ocorre
perquè la càndida posseïx en la seva
membrana òrgans receptors que tenen la
capacitat d'acceptar a les hormones. Així
si la progesterona es lliga a la càndida no
arriba mai a la seva destinació.
• Afecta el sistema immunitari. Els anticossos es llancen contra les toxines, donant
lloc a múltiples reaccions immunitàries
indiscriminades, al·lèrgies i intoleràncies
alimentàries o químiques. Tot això incrementa la susceptibilitat a les infeccions i
als al·lèrgens.
En realitat, pot afectar a tots els sistemes
essencials de l'organisme i per això una
falta d'energia, aixecar-se cansat tots els
matins i fatigar-se davant qualsevol esforç
per petit que sigui. Són les persones que
solen visitar freqüentment als metges
duent-los una llarga llista de símptomes,
que no tenen explicació aparent alguna, i
que són per tant habitualment atribuïts a
causes psicològiques.
✐ Mònica Felez, Kinesiòloga; i Berta Mora,
Naturòpata
miscel·lània
Consulta revistes endarrerides a
www.lom.cat
Terranova
L'origen de la raça pot situar-se en la illa de Newfoundland,
en la costa oriental de Canadà. Allà era utilitzat com gos de
treball, per a llençar de les xarxes de pesca i altre equip pesat.
Aquesta raça descendeix dels gossos autòctons i del gran gos
ós de color negre que va ser introduït pels Víkings després de
l'any 1100. Encara que la raça va mantenir les seves característiques essencials, amb l'arribada de pescadors europeus
una varietat de noves races va contribuir a la formació i revigorizació del Terranova. Quan la colonització de la illa va
començar en 1610, aquesta raça ja posseïa en gran amidada
la seva pròpia morfologia i comportament natural. Aquestes
característiques li van permetre suportar els rigors del clima,
així com l'adversitat en el mar, al mateix temps que arrossegava pesades càrregues a terra o servia com gos d'aigües o
gos salvavides.
És un gos fidel i molt tranquil. La raça és sincera, dòcil, sensible, dolç, afectuosa... Amb els nens és adorable. Amb ells és
un autèntic pare: És plàcid, amb una paciència infinita, i disposat a jugar a qualsevol joc. A més, és un gos vigilant per
naturalesa amb un gran instint protector. Comptat i debatut,
és un gos molt segur al que se li pot confiar sense problemes
la vigilància dels nens. A més aquesta raça posseeix un gran
instint de salvament, tirant-se a l'aigua si fos necessari, amb
una gran resistència física, podent nedar durant hores o socórrer a un nàufrag.
33

actualitat - FemSafareig.cat

Transcrição

Documentos relacionados

Pluja en el desert

World Skills 2011

Pau Miró i Òscar Molina estrenen al Temporada Alta de Girona

Massacre en un desallotjament al Brasil

SA MOLA fullet - Associació Cultural Bany-Al

n¿t - Biblioteca Digital de les Illes Balears

rancesc \?ida - Ajuntament de Palamós

Fisiologia animal comparada i ambiental

Dossier Premsa Microcotxes - Museu d`Història de Barcelona

per la mare de deu no hem de planyer - Biblioteca Digital de les Illes