festes i tradicions
Transcrição
festes i tradicions
Ano IX– Nº 65 Julho 2011 FESTES I TRADICIONS Els Aplecs Sob esta denominação são bem freqüentes, na Catalunha, uns encontros festivos e comemorativos celebrados ao longo do ano e por diversos motivos. Vejamos neste boletim dois deles que se celebram neste mês. Aplec de Matagalls (pág. 2) - Més de 800 romeus s'apleguen cada any als peus de la creu del Matagalls. Mais de 800 romeiros juntam-se ano anos ano aos pés da cruz de Matagalls. Aplec del Pi de les Tres Branques (pág. 4) - El pi tant simbolitza la Santíssima Trinitat com de la unitat de les terres de parla catalana. O pinheiro simboliza tanto a Santíssima Trindade quanto às terras de fala catalã. Cursos de catalão Cursos de català Com certificado oficial Veja os diversos níveis e datas na nossa Web Amb certificat oficial Vegeu-ne els diferents nivells i dates a la nostre Web www.catalonia.com.br www.catalonia.com.br Informações: [email protected] pág. 8 Informacions: [email protected] PRÓXIMA TURMA 06/08/2011 Noticias: da “Associação Cultural Catalonia” e outras Noticies: de l’“Associação Cultural Catalonia” i d’altres (pág.9) (pág.9) Nossos endereços para contato: Para contatar conosco podem utilizar-se dos seguintes endereços: [email protected] - para assuntos de caráter geral, [email protected] – para perguntas sobre temas culturais, [email protected] – quando relacionado com o curso de catalão, e o [email protected] – se relacionado com os eventos gastronômicos. Ou ainda mediante o telefone (11) 5549-3840. Aplec de Matagalls Record de Sant Antoni Maria Claret i mossèn Cinto Verdaguer el Matagalls (Osona, Selva i Vallès Oriental), Segon diumenge de juliol El Matagalls, al parc natural del Montseny, O Matagalls, no parque natural do Montseny,é um dos picos mais emblemáticos da és un dels pics més emblemàtics de Catalunya. Cada segon diumenge de juliol, Catalunha. Todo segundo domingo de Julho, mais de 800 romeiros de més de 800 romeus de més de mais de 130 localidades de Cata130 localitats de Catalunya lunha agrupam-se no entorno da s'apleguen al voltant de la creu cruz que coroa a montanha para que corona la muntanya per render homenagem a São Antoretre homenatge a Sant Antoni nio Maria Claret e ao mossèn Maria Claret i mossèn Cinto (padre) Cinto Verdaguer. Verdaguer. O referido encontro festivo (aplec), iniciou-se em 1950, inL'aplec va començar el 1950, centivado pelos claretianos de de la mà dels claretians de Barcelona, com a vontade de faBarcelona, amb ganes de refer zer de novo o caminho do seu el camí del seu fundador, Sant fundador, São Antonio Maria ClaAntoni Maria Claret, nat a Més de 800 romeus s'apleguen cada any als peus ret, nascido em Sallent (no BaSallent (el Bages) i que va de la creu del Matagalls ges) e que chegou a ser Arcebisarribar a ser Arquebisbe de po de Cuba. A sabedoria popular Cuba. La saviesa popular li atribui ao mesmo a autoria de atribueix l'autoria d'haver plantar a cruz na cima do Mataplantat la creu al cim del galls, mesmo quando outras inforMatagalls, per bé que d'altres mações referem que a mesma já dades apunten que el crucifix ja se encontrava lá, antes mesmo presidia la muntanya abans del do nascimento do santo. O padre naixement del sant. El mossèn i e poeta Jacint Verdaguer foi o poeta Jacint Verdaguer va ser grande cantor desta cruz, a Cruz el gran cantor d'aquesta creu, de Catalunha, motivo pelo qual a la Creu de Catalunya, motiu pel Associação de Amigos do “Aplec qual l'Associació d'Amics de de Matagalls” também dedica a l'Aplec del Matagalls també li ele o encontro. dedica la trobada. Els rucs que transporten els Per pujar fins el cim del trofeus es converteixen en un Para subir ate a cima do Mataatractiu per als apleguistes galls, os romeiros seguem, princiMatagalls, els romeus palmente, duas rotas, a de “Coll Formic”, a segueixen, principalment, dues qual vai do Brull para Palautordera, e a do rutes, la de Coll Formic, que va del Brull lado de São Marçal, passando pelo “Coll de cap a Palautordera, i el de la banda de sant Marçal, passant pel coll de Borderiol. Borderiol”. Do alto do monte, a 1700 meDes del cim, a 1700 metres sobre el nivell tros sobre o nível do mar, a visão é indesdel mar, la vista és indescriptible, abastant critível, alcançando praticamente a totalidade da Catalunha Velha:Montserrat, La Mola, la pràctica totalitat de la Catalunya Vella: os “Cingles de Bertí”, Gallifa e até mesmo Montserrat, la Mola, els Cingles de Bertí, Barcelona, as Agudes, o “Turó de l’Home”, Gallifa, i fins i tot Barcelona, Les Agudes, el Turó de l'Home, el Pla de la Calma, Sui, o “Pla de La Calma”, Sui, Puigdrau, Tagamanent, Puigsecalm, Milany, Cabrera, Puigdrau, Tagamanent, Puigsacalm, Montdois, Aiats, Cantonigros, Bellmunt, os Milany, Cabrera, Montdois, Aiats, Pirineos... e no pé da montanha, Viladrau e Cantonigrós, Bellmunt, els Pirineus... A a plana de Vic em geral. baix, al peu de la muntanya, el poble de La festa comença a les 10 del matí, als A festa inicia-se às 10 da manhã, aos pés peus de la Creu del Matagalls, da Cruz de Matagalls, onde é on s'hissa la senyera i içada a “senyera” e a associação l'associació atorga les medalles outorga as medalhas da consde la constància a aquells tancia a aqueles romeiros que romeus que han acreditat la demonstrem participação no seva assistència a l'aplec durant encontro por 10,15,20,25,30, 10, 15, 20, 25, 30, 35, 40, 45 o 35, 40,45 ou 50 anos. Algum 50 anys. Algun any, entre els ano, estiveram também presenromeus també s'hi han comptat tes os gigantes e giganteiros de els geganters i gegants de Sant Sant Celoni que alegraram o Celoni que han amenitzat l'aplec encontro com a sua magnificenamb la seva noble cia. magnificència. Após a entrega dos “prêmios à Un cop s'han lliurat els premis a constancia”, é celebrada uma la constància, se celebra una multitudinaria missa ao ar livre, La missa, presidida pel bisbe de Vic, conforma la part multitudinària missa a l'aire presidida pelo bispo de Vic, na lliure, presidida pel bisbe de Vic, central de l'aplec qual os romeiros participam ati en què els romeus participen activament i vamente e finalizam com o Canto do finalitzen amb el Cant dels Adeus. Finalizada a missa os roadéus. meiros dispersam-se por todos En acabar la missa, els romeus os caminhos e trilhas da montaes dispersen per tots els camins nha, comentando os incidentes i viaranys de la muntanya, ao tempo que se dirigem para o comentant els incidents i local escolhido para um bom dirigint-se al lloc escollit per fer almoço. Na parte da tarde, é un bon dinar. A la tarda, és tradição que a Associação de tradició que l'Associació d'Amics Amigos do Aplec de Matagalls de l'Aplec del Matagalls recuperi recupere e faça a benção de ali beneeixi alguna font de la guma fonte da montanha (a muntanya (la Clareta, de la Clareta, da Sardana, de MontSardana, de Montserrat, dels serrat, dos Bispos, de Gomara, Una multitudinària 'Hora dels Bisbes, de Gomara, de les das Naiades, dos Três Rosais...) adéus' posa fi a l'aplec Nàiades, de les Tres Roses...) ja Bem seja alguma abandonada sigui alguna abandonada pel pas dels anys, pelo passar do tempo, ou alguma recém alguna estrenada de bell nou... Els darrers inaugurada... Nos últimos anos, no lugar anys, en comptes d'haver estrenat cap de inaugurar alguma fonte a Associação font, l'Associació d'Amics de l'Aplec del tem melhorado e sinalizado algumas das Matagalls ha millorat i senyalitzat algun trilhas da montanha. dels camins de la muntanya. Às 6 da tarde, uma dança popular de sarA les 6 de la tarda, una ballada popular de danas com a Cobla Genisenca na praça sardanes amb la cobla Genisenca a la plaça Maior de Viladrau, patrocinado pela PrefeiMajor de Viladrau, patrocinada per tura, marca o ponto final da festa. l'Ajuntament, posa el punt i final a la festa. Anteriormente, assim mesmo, o encontro Anteriorment, així mateix, l'aplec durava se estendia por todo o fim de semana, sentot el cap de setmana, ja que la pujada es do a subida feita no sábado a tarde acamfeia el dissabte a la tarda, s'acampava al pando ao ar livre e, no dia seguinte assistiras i, l'endemà, s'assistia a la missa. Les a-se à missa. Os desencontros administratraves administratives i les dificultats per tivos e as dificuldades para dar aos numedonar un servei correcte als nombrosos rosos acampados serviços corretos obrigaacampats van obligar l'associació a ram à Associação a concentrar a festa num concentrar la festa a tan sols una jornada. só dia. Texto: Bernat Ferrer i Frigola Text: Bernat Ferrer i Frigola (resum) Resumo e versão: Miquel Serra Rosanas Imatges: Associació d'Amics de l'Aplec del Imagens: Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls Matagalls. Aplec del Pi de les Tres Branques Una trobada reivindicativa sota l'arbre de tots els catalans El pla de Campllong / Castellar del Riu (el Berguedà), tercer diumenge de juliol Al pla de Campllong, al terme municipal de Na planície de Campllong, no termino muCastellar del Riu, s’hi troba un pi roig de nicipal de Castellar del Riu, encontra-se tres branques. Des de fa segles, se l’ha vist um pinheiro vermelho de três ramas. De a com un símbol de la Santíssima Trinitat i muitos séculos tem sido visto dels Països Catalans. En motiu como um símbolo da Santíssima d’aquesta segona interpretació, Trindade e dos Países Catalães. cada tercer diumenge de juliol Com base nesta segunda inters’hi celebra un aplec a mig camí pretação, todo terceiro domingo entre la festa i la reivindicació. de Julho celebra-se lá um El Pi de les Tres Branques és un “Aplec” (encontro festivo) situapi roig, Pinus silvestris, que, des do entre uma celebração festiva del 20 d’octubre de 1987 té la e uma reivindicativa. consideració d'arbre monumental O Pinheiro dos Três Galhos é um de Catalunya. Situat al Pla de pinheiro vermelho, Pinus SilvesCampllong, a 1.290 metres tris, que a partir do 20 de outud’alçada sobre el nivell del mar, bro de 1987 é considerado arvocada any és l’escenari d’una re monumental de Catalunha. trobada de tots els colors del Situado na planície de Camllong, El pi tant simbolitza la Santíssima Trinitat com de la a 1.290 metros sobre o nível do catalanisme cívic, cultural i unitat de les terres de parla polític. mar, todo ano é cenário de um Diversos documents i catecismes del segle encontro de todas as cores do catalanismo XVIII i XIX ja fan referència a l’existència cívico, cultural e político. del Pi i el comparen amb la Santíssima Diversos documentos e catecisTrinitat (Pare, Fill i Esperit Sant), mos dos séculos XVIII e XIX reper bé que no serà fins el 1888, ferem-se a existência do Pinheiquan mossèn Jacint Verdaguer ro e o comparam com a santíssiescrigui el poema Lo pi de les ma Trindade (Pai, Filho e Espíritres branques, que la seva to Santo), e somente em existència es popularitzarà arreu 1888,quando o padre Jacint Verdels territoris de parla catalana daguer escreveu o poema “Lo pi amb qui compara les tres de les tres branques”, é que sua branques: Catalunya, València i existência popularizou-se por Mallorca. Segons l’erudit Ramon todos os territórios de fala catalã Felipó, "el Pi de les Tres com os quais compara os três Branques, era conegut i potser galhos: Catalunha, Valencia e El Pi, quan encara estava viu venerat per petites minories Malhorca. De acordo com o erulocals abans de la poesia de mossèn Jacint dito Ramon Felipó, “o pinheiro dos três gaVerdaguer, però si no hagués estat pels lhos era conhecido e até tal vez venerado seus versos, mai no haguera assolit el por pequenas minorias locais antes da porenom que actualment gaudeix". esia do padre Jacinto Verdaguer, mas se A l’entorn del Pi, des de principis del segle não fossem seus versos, jamais teria alXX, s'hi comencen a celebrar trobades de cançado o renome do qual usufrui atualjoves patriotes separatistes, mente”. majoritàriament de la Unió Catalanista. A Ao entorno do pinheiro, a partir de inícios partir d'aleshores, cada any s'hi celebrarà do século XX inicia-se a realização de enun aplec, esdevenint un símbol de lluita per contros de jovens patriotas separatistas, les llibertats nacionals. na maioria da União Catalanista. A partir Tot i la importància i el renom que van deste momento todo ano celebra-se um adquirir aquests aplecs, Felipó també encontro, tendo se transformado num símalerta: "La tradició i la llegenda ve d’antic; bolo pelas liberdades nacionais. sempre, es diu, que s’ha venerat com un A pesar do renome e importância que adarbre sagrat o com l’arbre de casa. quiriram estes encontros, Felipó também L’església catòlica ha atorgat indulgències a alerta: “A tradição e a lenda vem de muito les pregàries fetes davant seu. L’arbre ha antigamente; sempre,fala-se, tem sido veesdevingut una figura mítica per als nerado como uma arvore sagrada ou arvocatòlics, per als berguedans o per a tots els re da casa. A igreja católica chegou a oucatalanoparlants. Per als primers torgar indulgencias às preces feitas na sua representa un dels misteris més importants frente. A arvore transformou-se numa figude la fe, per els berguedans la imatge de la ra mítica para os católicos, para o pessoal pròpia identitat local o comarcal, per als de Berga ou para todos os catalanofalandarrers és un emblema de la tes. Para os primeiros representa unitat de les terres de llengua um dos mistérios mais importantes catalana i la voluntat d’un da fé, para os de Berga a imagem poble de viure i perviure". da própria identidade local ou de La projecció que actualment té comarca, e para os últimos ér um el Pi de les Tres Branques no símbolo da unidade das terras de s’entendria sense el poema de língua catalã e a vontade de um Jacint Verdaguer, que va povo de viver e sobreviver”. Els parlaments constitueixen popularitzar-ne el coneixement un dels actes essencials de A projeção atual do “Pi de les Tres l'aplec arreu del país. Felipó sosté la Branques” não seria compreensível tesi que "Verdaguer va transformar el que sem o poema de Jacinto Verdaguer, que només era un arbre singular de Catalunya, popularizou seu conhecimento por todo o en un dels símbols del catalanisme (...). pais. Felipó apóia a tese de que “Verdaguer Mossèn Jacint Verdaguer va crear del Pi de transformou o que era somente uma arvoles Tres Branques, un mite re singular de Catalunha, num dos patriòtic, on no més hi havia símbolos do catalanismo (...). hagut simbolisme religiós fins “Mossèn” (padre) Jacint Verdaguer llavors". criou do “Pi de les Tres Branques”, um mito patriótico, onde somente El Pi, però, va morir cap a l’any havia existido, até aquele moment, 1913, per causes no del tot simbolismo religioso”. precises: una ferida de destral, O Pinheiro, contudo, morreu La la construcció d’una carretera pelo ano 1913, por causas ainda molt propera, l’interès per hoje imprecisas: Uma ferida por extreure’n resina, la voluntat machado, a construção de uma de destruir-lo en tant que estrada muito próxima ao local, símbol de la nació... Malgrat interesse em retirar dele a resina, El cantautor Roger Mas va amenitzar l'aplec del 2007 aquest contratemps, els o desejo de sua destruição por traapleguistes van continuar tar-se de um símbolo da nação... A preservant l’arbre mort i celebrant-hi la pesar deste contratempo os participantes festa. dos encontros continuaram a preservar a El 1921 van tenir lloc eleccions a la arvore morta e celebrando ao seu entorno Mancomunitat de Catalunya, de les quals a festa. van sortir-ne triomfadores les forces Em 1921 aconteceram eleições na Mancocatalanistes i democràtiques, enfront dels munitat de Catalunha, das quais saíram partits monàrquics. Es té constància que triunfantes as forças catalanistas e demoels nacionalistes berguedans van decidir cráticas, frente dos partidos monárquicos. celebrar-ho aplegant-se al Pi i celebrant-hi Consta que os nacionalistas de Berga deciuna missa, una ballada popular, una diram celebrar o fato ao entorno do “Pi” audició de sardanes... Aquella celebrando uma missa, danças populares e multitudinària diada va marcar un abans i uma audição de sardanas...Aquela multituun després, per bé que les dictadures de dinaria diada marcou o antes e o depois, a Primo de Rivera i de Francisco Franco no li pesar de que às ditaduras de Primo de Rivan poder donar gaire continuïtat. vera e de Francisco Franco não lhe deram qualquer continuidade. La festa re instaurada A festa re instaurada Amb l’arribada al poder gràcies a les armes Com a chegada ao poder, mediante as ardel general Francisco Franco, l’aplec va ser mas, do geral Francisco Franco, o “aplec” prohibit rotundament. No va ser fins el foi rotundamente proibido . Não foi até 1980 que la trobada al pla de Campllong es 1980 que o encontro, na planície de Camva reinstaurar, convocada per l’Ajuntament pllong, foi re instaurado , convocado pela de Berga. A partir d’aquesta data, en què prefeitura de Berga. A partir desta data, s’hi van aplegar 3.000 persones, l’aplec quando juntaram-se 3.000 pessoas, o enmés o menys festiu es va transmutar en contro mais ou menos festivo transformouuna Diada Nacionalista, amb presència de se numa Diada Nacionalista, com a presentotes les sensibilitats del catalanisme, des ça de todas as sensibilidades do catalanisdel president del Parlament, Heribert mo, ds do presidente do Parlamento, HeriBarrera, al conseller de la Presidència bert Barrera, o conselheiro da Presidência Miquel Coll i Alentorn, diputats, regidors, Miquel Coll i Alentorn, deputados, regidodirigents sindicals, el bisbe Antoni Deig, res, dirigentes sindicais, o bispo Antoni mossèn Ballarín, els literats Vicent Andrés Deig, o padre Ballarin, os literatos Vicent Estellés, Fèlix Cucurull... Andrés Estellés, Fèlix Cucurull... Les primeres diades es van convocar per Os primeiros encontros foram convocados Sant Jaume (25 de juliol), com la de l’any na diada de São Jaime (25 de Julho), como 1921, diada festiva a Catalunya. Després, a do ano 1921, data festiva na Catalunha. la celebració es traslladaria al tercer Logo após a celebração trasladou-se para o diumenge de juliol. La Diada Nacionalista terceiro domingo de julho. A “Diada Naciodel Pi de les Tres Branques va arribar a nalista Del Pi de les Tres Branques” chegou aplegar fins a 14.000 a reunir até 14.000 persones, per bé que, pessoas, a pesar de a partir de 1986, van que a partir de 1986 començar els iniciaram-se os conenfrontaments entre frontos entre os diverdiversos sectors del sos setores do catalacatalanisme. Aquell nismo. Naquele ano, any, un grup um grupo de independ’independentistes va dentistas enfrentou-se increpar els militants aos militantes de Conde Convergència i va vergência e queimou cremar banderes espanyoles; l’any bandeiras espanholas; no ano seguinte, següent, CDC i ERC no van assistir a l’acte; CDC e ERC não participaram do ato; em el 1988, les diverses sensibilitats que 1988, as diversas sensibilidades que conviconvivien al si del Moviment de Defensa de viam no seio do (MDT) Movimento em Dela Terra (MDT) es van enfrontar entre fesa da Terra confrontaram-se entre si; em elles; el 1991, alguns militants 1991, algums militantes do MDT del MDT van agredir físicament agrediram fisicamente as juvenles joventuts d’ERC i de CDC... tudes de ERC i de CDC...Em El 1996, la degeneració de la 1996, a degeneração da festa alfesta va arribar al seu clímax, cançou o seu clímax, quando um quan un grup de 30 grupo de 30 independentistas enindependentistes encaputxats capuzados enfrentaram outro es va enfrontar a un altre grupo independentista, provocancollectiu independentista, do dez feridos leves. A partir desprovocant deu ferits lleus. A te momento as autoridades, lopartir de llavors, les autoritats cais e nacionais, decidiram redirelocals i nacionals van decidir cionar a festividade e lhe retornar reconduir la diada i retornar-li el seu espírito festivo. O ponto de Una imatge dels actes del seu esperit festiu. El punt reflexão que representaram os 2007 al Pi Jove d’inflexió que van suposar els altercados de 1996 serviu para aldarulls de 1996 va servir perquè, a partir que, a partir deste ponto, a festa voltase a de llavors, la festa comencés a recuperar el recupera seu caráter primário, até o ponto seu caràcter primigeni, fins al punt que, que, atualmente, diversos coletivos da soactualment, diversos collectius de la ciedade civil de todo o pais estão novasocietat civil d’arreu del país tornen a mente organizando caravanas para assistir organitzar autocars per assistir a la trobada ao encontro e reencontrar os amigos e coi retrobar-se amb amics, coneguts i nhecidos de todos os cantos do território. tants de cadascun dels Països Catalans. A la una, una cobla amenitza la jornada amb una audició de sardanes, per donar pas, tot seguit, a un dinar popular entre les diverses colles de gent que han assistit a la diada. El Pi Jove A uns 200 metres d'on es troba el Pi, n’hi ha un altre que també té tres branques, conegut popularment com el Pi Jove. El ‘Calaix de sastre’ del baró de Maldà demostra que aquest segon pi ja existia l’any 1810. Actualment fa uns 20 metres d'alçada i, en tant que encara és viu, hi ha qui l’identifica com la renascuda lluita de les noves generacions per la unitat dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. É habitual que, ao meio dia, seja realizado um ato patriótico com discursos de representantes de cada um dos Países Catalães. A uma da tarde, uma Cobla alegra afestividade com uma audição de sardanas, para dar passo a continuação, a um almoço popular entre as diversos grupos que assistiram a festividade. El Pi Jove (o Pinheiro Jovem) A uns 200 metros de onde se “Pi”, ha outro que também possui três galhos, conhecido popularmente como o “Pi Jove”. O ‘Calaix de sastre’ do barão de Maldà demonstra que este segundo pinheiro existia já no ano 1810. Atualmente tem uns 20 metros de altura e, já que ainda esta vivo, ha quem o identifica com a renascida luta das novas gerações pela unidade dos Países Catalães, de Salses a Guardamar e de Fraga a Maó. El 1921, el polític i poeta Ventura Gassol ja va insistir en la importància del Pi Jove com a hereu legítim del simbolisme que Em 1921, o político e poeta Ventura Gassol representava el Pi Vell. Malgrat tot, quan insistiu já na importância do “Pi Jove” como l’Aplec del Pi de les Tres Branques es va legítimo herdeiro do simbolismo que rereinstaurar, el 1980, es va continuar fent al presentava o “Pi Vell”. Mesmo assim, quanPi Vell, sense tenir gens en compte el Pi do o “Aplec del Pi de les Tres Branques” Jove. Això va provocar que els joves instauro-se de novo, em1980, continuou a independentistes, recuperant la iniciativa ser feito no “Pi Vell”, sem levar em conta de Ventura Gassol, hi realitzessin allí la para nada o “ Pi Jove”. Isso provocou que seva trobada. os jovens independentistas, recuperando a iniciativa de Ventura Gassol, realizassem Text: Bernat Ferrer i Frigola nele o seu encontro. Imatges: Joan Requesens i Roca, i arxiu festes.org Texto: Bernat Ferrer i Frigola Versão: Miquel Serra Rosanas Imagens: Joan Requesens i Roca, e arquivo festas.org Dissabte, 23 de juliol de 2011 L'Aplec del Pi de les Tres Branques no treu profit de l'empenta de l'independentisme La diada nacionalista va aplegar ahir prop d'un miler de participants, una xifra similar a la d'altres anys. MATRICULAS ONLINE: Siga as etapas: 1) Preencha abaixo os dados para realizarmos a pré-matricula e enviarmos o boleto para pagamento. 2) Realize o download da Ficha de Matrícula do Curso. 3) Imprima a ficha e entregue na Associação Cultural Catalonia no primeiro dia de aula para o professor(a). 4) Confirmaremos o recebimento da ficha de matricula online. 5) Caso desista de iniciar o curso, favor informar a Secretaria do Catalonia antes do início das aulas para evitarmos o envio de cobranças indevidas. FICHA DE PRÉ-MATRICULA* Nome Completo E-mail CPF End. nº, Bairro Cidade Cep Estado Nível do Curso Observações *O preenchimento desta ficha é obrigatório para realizar a inscrição no curso. Noticias: da “Associação Cultural Catalonia” e outras Próximo Evento! - Noticies: de l’“Associação Cultural Catalonia” i d’altres 27/08 - 15:30h Apresentação da “Camerata Accordes” Interpretando sardanas e Palestra sobre Antonio Gaudi - Uma releitura da Natureza por Joel Inglada (arquiteto) Alameda Jaú,752 Em http://plataforma.catnord.cat/ lemos, entre outras noticias, as seguintes: A http://plataforma.catnord.cat/ llegim, entre d’altres noticies, les següents: INDEPENDÊNCIA SIMBÓLICA : PRONTO OS INDEPENDÈNCIA SIMBÒLICA : AVIAT ELS EUROS NA ANDORRA EUROS ANDORRANS A Comissão Européia e Andorra acabam de assinar um acordo monetário que permitirá ao coprincipado acunhar seus próprios euros dentro de dois anos. Andorra emitirá aproximadamente 2,3 milhões de euros em 2013, como também poderão faze-lo outros microestados do continente europeu como Mônaco ou o Vaticano. Isso significa que a meados de 2013 poderemos ver em circulação moedas como a da imagem. La Comissió Europea i Andorra acaben de firmar un acord monetari que permetrà al coprincipat encunyar els seus propis euros d'aquí dos anys. Andorra emetrà aproximadament uns 2,3 milions d'euros el 2013, com tambépodran fer altres microestats del continent europeu com Mònaco o el Vaticà. Això significa que a mitjans 2013 podrem veure en circulació monedes com la de la figura. Quando um projeto trans-fronteiras ca- Quan un projecte tranfronterer català talão não aceita a língua catalã no accepta la llengua catalana Segunda feira, 21 de fevereiro de 2011 dilluns, 21 de febrer de 2011 Temos em mãos a nova revista "Les cahiers européens de sciences sociales" o número 1 do segundo semestre de 2010. Sob a direção de Anne-Marie Mamontoff e de Ramon Palau temos 170 pagines de aportes de estudos sobre ciências humanas e sociais. Anne-Marie Mamontoff na página 5, página da introdução coloca as regras contundentes, claras e precisas: as línguas de publicação tem que ser o francês e o espanhol. E o catalão? pois ignorado! E como se não bastasse na página 169: Consignes aux auteurs: La revue Les cahiers européens.... publie des articles originaux en provenance des sciences humaines et sociales, des comptes-rendus et des notes critiques. Les langues de soumission des articles sont le français et l'espagnol. Tenim a les mans la nova revista "Les cahiers européens de sciences sociales" el número 1 del segon semestre de 2010. Sota la direcció d'Anne-Marie Mamontoff i del Ramon Palau tenim 170 pàgines d'aportacions, d'estudis sobre sciències humanes i socials. L'Anne-Marie Mamontoff a la pàgina 5, pàgina d'introducció posa les regles contundents, clares i precises: les llengües de publicacions han de ser el francès i l'espanyol. I el català? doncs ignorat! i com si no fos prou a la pàgina 169: Consignes aux auteurs: La revue Les cahiers européens.... publie des articles originaux en provenance des sciences humaines et sociales, des comptes-rendus et des notes critiques. Les langues de soumission des articles sont le français et l'espagnol. A iniciativa de afastar a língua catalã é subvencionada pela “Universitat de Perpinyà”, l'ICRESS (Institut Català de Recerques i en Sciències Solcials); a “Universitat de Perpinyà” é uma das Universidades da Rede Vives. O resultado é que a revista é majoritàriamente redigida em língua espanhola por universitários catalães, a maior parte dos quais da Universidade de Girona e das Ilhas Baleares. La iniciativa de foragitar la llengua catalana és subvencionada per la Universitat de Perpinyà, l'ICRESS (Institut Català de Recerques i en Sciències Solcials); la Universitat de Perpinyà és una de les Universitats de la Xarxa Vives. El resultat és que la revista és majoritàriament redactat en llengua espanyola per universitaris catalans, la major part dels quals són de la Universitat de Girona i de les Illes balears. Você acha normal que professores de Univer- Trobeu normal que professors de les sidades catalãs censurem a língua catalã ? Universitats catalanes censurin la llengua catalana ? Treça feira, 12 de julho de 2011 Òmnium Cultural: 'Independência fiscal ou insubmissão' Muriel Casals pede um referendum vinculante em todo o país 'num prazo de tempo razoável' Dimarts, 12 de juliol de 2011 Òmnium Cultural: 'Independència fiscal o insubmissió' Muriel Casals demana un referèndum vinculant a tot el país 'en un termini de temps O discurso que a presidenta de Òmnium Cultural, Muriel Casals, pronunciou, no ato de comemoração do 50º aniversario da entidade, teve uma mensagem inequivocamente clara: 'Independência fiscal' em quatro anos ou 'insubmissão'. O Auditório de Barcelona acolheu nesta segunda, ao entardecer, a celebração dos 50 anos da entidade decana do catalanismo com a presença de mais de cem representantes de todas partes dos “Països Catalans” e com a presença de personalidades como o treinador do Barça, Josep Guardiola ou a presidenta do Parlamento, Núria de Gispert, entre outros políticos com a destacada ausência do presidente da Generalitat, Artur Mas. Casals, no seu discurso, assinalou como novos desafios da entidade independência cultural, independência fiscal e direito a decidir no sentido de que se Catalunha não consegue gerenciar seus próprios impostos, seja aberta uma 'conta pública' onde fazer a consignação dos mesmos e evitar assim o gravame fiscal. Em relação ao movimento de consultas sobre a independência que se iniciou em setembro de 2009 em Arenys de Munt, e um ano após a manifestação do milhão e meio do 10J do ano passado, a presidenta de Òmnium advertiu que o processo 'não acabou' e que é necessário convocar num termo 'razoável' um referendum vinculante. Falou isso, se referindo aos últimos resultados da pesquisa do Centre de Estudos de Opinião da Generalitat, os quais marcam que 43% dos catalães são partidários da independência. raonable' El discurs que la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha pronunciat en l'acte de commemoració del 50è aniversari de l'entitat ha tingut un missatge inequívocament clar: 'Independència fiscal' en quatre anys o 'insubmissió'. L'Auditori de Barcelona ha acollit aquest dilluns al vespre la celebració dels 50 anys de l'entitat degana del catalanisme amb la presència de més de cent representants d'arreu dels Països Catalans i amb l'assistència de personalitats com l'entrenador del Barça, Josep Guardiola o la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, entre molts altres polítics amb l'absència destacada del president de la Generalitat, Artur Mas. Casals, en el seu parlament, ha apuntat com a nous reptes de l'entitat independència cultural, independència fiscal i dret a decidir en el sentit que si Catalunya no aconsegueix gestionar els seus impostos, s'obri un 'compte públic' per a consignar-los i evitar el greuge fiscal. Pel que fa al moviment de consultes sobre la independència que va començar el setembre de 2009 a Arenys de Munt, i un any després de la manifestació del milió i mig del 10J de l'any passat, la presidenta d'Òmnium ha advertit que el procés 'no s'ha acabat' i que cal convocar en un termini 'raonable' un referèndum vinculant. Ho ha dit alludint als darrers resultats de l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, els quals marquen que el La popular xarxa social Twitter, més a prop de ser en català
Documentos relacionados
infoCatalonia
L'Onze de Setembre, Diada Em Onze de Setembro, Nacional de Catalunya, Data Nacional de Catalues commemora la nha, comemora-se a resisresistència de la ciutat de tência da cidade de BarceBarcelona d...
Leia mais